Opinió
Un any després, la vergonya continua
Article d’opinió d’Èlida Puig
El 29 d’octubre de 2024 quedarà gravat per sempre en la memòria del poble valencià. Aquell dia, una riuada devastadora va arrasar pobles sencers, va trencar vides i va deixar famílies marcades per un dolor irreparable. 229 persones van perdre la vida i, encara hui, hi ha dues desaparegudes. No era inevitable. No era una tragèdia “natural” com alguns han volgut fer creure. Era una catàstrofe anunciada, resultat de la negligència, la improvisació i la desídia d’un govern que va mirar cap a un altre costat quan més falta feia.
Un any després, la ferida continua oberta. Les famílies no han rebut ni la reparació ni la justícia que mereixen. Els pobles afectats han hagut de resistir gràcies a la solidaritat veïnal i de la societat civil, no gràcies a unes institucions que haurien d’haver estat al seu costat des del primer minut. I mentrestant, els qui ocupen el Consell continuen asseguts a les seues cadires com si res. Com si no portaren sobre les seues consciències la mort de centenars de persones.
La societat valenciana ja ha dit prou. Cada 29 de mes, la gent ix al carrer per recordar les víctimes i per deixar clar que no oblidem ni perdonem. No oblidem la negligència. No perdonem la indiferència. I no deixarem de repetir-ho: qui governa contra la seua gent no és digne de representar-la.
Per això és tan insultant veure com Mazón i el seu Consell continuen al poder, com si res haguera passat, com si les seues decisions —o la seua falta de decisions— no hagueren condemnat tantes vides. El senyor Mazón no té consciència ni sentiments. Costa entendre com cada dia s’alça del llit sense sentir-se culpable per no haver estat a l’altura aquell 29 d’octubre de 2024. No se li demanava res extraordinari, sinó que fera la seua feina: actuar amb responsabilitat com a president de la Generalitat Valenciana. La ciutadania vota pensant que els representants elegits seran responsables i sabran fer la seua tasca. Però ací tenim la prova que no és així: Mazón ni és responsable ni va saber fer la seua feina aquell dia, ni la sap fer ara. Si tinguera consciència, hauria dimitit el 30 d’octubre. Però continua campant a gust, sense importar-li una merda la ciutadania ni les famílies de les víctimes, que mai més tornaran a ser les mateixes. Aquell dia les seues vides quedaren marcades per sempre.
Un any després, el dolor encara crema. Però també crema la dignitat d’un poble que no oblida. Els qui van perdre la vida aquell 29 d’octubre no poden tornar, però la memòria i la justícia són deures col·lectius. No permetrem que les seues morts siguen en va.
Perquè la riuada del 29 d’octubre no sols va desbordar rius i carrers. Va desbordar també la paciència d’una societat que ja no tolera més menyspreu, més negligència i més cinisme. Hui, més que mai, afirmem amb tota la força: Que aquest govern no és digne. I un dia o altre, caurà.
MAZÓN DIMISSIÓ. MAZÓN A LA PRESÓ.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús