Opinió
Canviar el color no tapa la merda
Article d’opinió d’Èlida Puig
El govern valencià torna a demostrar que té una creativitat inesgotable per a les idees brillants… sempre que no tinguen res a veure amb millorar la vida de la gent. L’última genialitat? Canviar el color del logotip de la Generalitat Valenciana: del roig al blau. I moltes i molts es preguntaran: i açò, a què ve? Tranquil·les, que la resposta és clara: a Sant PP.
L’any 1984, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, es va definir la imatge corporativa de la Generalitat Valenciana. Una imatge que va resistir 34 anys i governs de colors polítics diferents perquè representava una institució, no un partit.
El 2018, coincidint amb el 600 aniversari de la fundació de la Generalitat, es va fer un redisseny per adaptar-la als nous formats digitals, respectant-ne l’essència i el simbolisme històric.
I ara, el 2026, sense aniversari, sense necessitat tècnica, sense consens i sense cap justificació raonable, el govern de Pérez Llorca decideix tenyir la Generalitat del blau corporatiu del Partit Popular. No és modernització. No és innovació. No és neutralitat institucional.
És apropiació partidista de les institucions públiques.
Mentrestant, la realitat colpeja cada dia amb més força.
La sanitat pública s’afona: llistes d’espera interminables, professionals que no cobren, plantilles exhaustes i un sistema al límit del col·lapse.
L’educació pública és menyspreada obertament per la nova consellera, que ha començat el mandat pujant el sou als inspectors i inspectores i equiparant les condicions del professorat de religió a les de la resta del sistema públic, mentre el professorat que sosté l’escola pública continua infrafinançat, sobrecarregat i sense reconeixement.
I els serveis socials? Treballadores i treballadors en precari, cobrant salaris indignes o directament sense cobrar, serveis col·lapsats i persones vulnerables abandonades a la seua sort.
Pel que fa a les polítiques inclusives i igualitàries, per a aquest govern simplement no existeixen. Dins del seu imaginari ranci i patriarcal, la igualtat entre dones i homes és una utopia molesta. Si fora per ells, les dones tornaríem a quedar relegades a l’àmbit domèstic i privat, i tot allò que no encaixara en el model de “hombres y mujeres de bien” seria perseguit, estigmatitzat o directament penalitzat. Una tornada perillosa als fantasmes de la llei de vagos i maleantes, però amb corbata i discurs institucional.
Aquesta és només una xicoteta pinzellada del que està passant al País Valencià.
Els quatre pilars del sistema públic valencià —sanitat, educació, serveis socials i polítiques d’igualtat— estan sota mínims.
I davant d’aquest panorama, la Generalitat Valenciana, amb Pérez Llorca al capdavant, decideix gastar-se uns quants eurets llegiu-ho amb tota la ironia possible en canviar el color d’un logotip.
I jo em pregunte:
És necessari?
És prioritari?
És urgent?
Com canta Zoo, “la merda se’ns acumula”. I el problema no és només si després la podrem netejar, sinó que quan la brutícia institucional, la deixadesa dels serveis públics, el negacionisme de la igualtat i el partidisme descarat s’acumulen, ni tot el blau del PP pot amagar la realitat.
Canviar el color d’un logotip no arregla hospitals.
No redueix les llistes d’espera.
No millora les escoles.
No garanteix drets socials.
El que sí que fa és deixar molt clar quines són les prioritats d’aquest govern: més propaganda i menys vida digna.
Mentre els serveis públics s’afonen, la Generalitat es pinta de blau.
Benvingudes i benvinguts a la Barbaritat Valenciana.
El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
Normes d'ús