Article d’opinió d’Èlida Puig
Carlos Mazón diu que “ja no pot més”, i amb la boca xicoteta, sense pronunciar mai la paraula dimissió, anuncia que se’n va. Doncs bé: que tanque la porta en eixir.
Però les valencianes i els valencians ja no podíem més des del fatídic 29 d’octubre de 2024. Aquell dia quedarà gravat per sempre en la memòria col·lectiva del poble valencià, especialment per a les famílies de les 229 víctimes mortals i per a totes les persones que van veure com les seues cases, la seua vida i els seus records més valuosos eren engolits per la riuada.
I encara hem hagut de suportar un discurs de comiat indignant. Un relat victimista centrat en ell mateix, zero empatia amb les famílies afectades, ni una disculpa, ni una autocrítica. Tots els culpables eren els altres. Fins i tot per a dimitir —si és que això és dimitir— Mazón ha triat la pitjor manera possible: mentint-nos a la cara, com ja és costum.
La seua fugida no és un acte de responsabilitat, sinó l’últim gest d’un lideratge polític que ha fracassat estrepitosament. El president que hauria d’haver estat al costat del seu poble en el pitjor moment, va triar la propaganda, l’opacitat i la negació de l’evidència. Eixa serà la seua herència.
Ara, després d’un any en què la ciutadania no ha defallit —un any de mobilització, d’exigència i de dignitat—, hem aconseguit que se’n vaja. És una victòria, però amarga: deixa el País Valencià en mans de Vox, i ni tan sols ha tingut la valentia de convocar eleccions, que és el que tocaria democràticament. El poble valencià mereix votar. Mereix triar. Mereix govern i dignitat, no fugides i irresponsabilitat.
És així com Mazón abandona: sense donar la cara, sense assumir culpa i sense respectar la ciutadania. Com ha governat, se’n va.
I nosaltres, mentre ell abandona la responsabilitat institucional que li corresponia, continuem ací. No ens resignem ni callarem. El País Valencià mereix veritat, justícia, reparació i un futur digne. I aquest futur només pot construir-se amb transparència, amb institucions responsables i amb el ple exercici de la sobirania democràtica.
Per això, exigim urnes. Exigim democràcia.
La ciutadania valenciana vol —i mereix— votar.