Opinió

Conseqüències laborals si no es prorroga l’estat d’alarma

No es tracta de jugar a política, sinó de ser conscients de la gravetat de la situació que travessem i d’anteposar els interessos de “tots” per damunt d’altres interessos partidistes.

06 / 05 / 2020 | Juan Miguel Muñoz Olmo

Aquest dimecres 6 de maig es vota la proposta del Govern de prorrogar l’Estat d’Alarma. Contra aquesta nova pròrroga ja s’han pronunciat alguns partits polítics que han dit que votaran que no. Uns altres, s’ho estan pensant, i no saben si votaran en contra o s’abstindran. Sembla que la majoria dels partits polítics, estan més en les seues “coses particulars” que en la gravetat sanitària que travessa el país. Perquè no es tracta de jugar a política, sinó de ser conscients de la gravetat de la situació que travessem i d’anteposar els interessos de “tots” per damunt d’altres interessos partidistes. La sensació que transmeten és que no són molt conscients del que ens juguem tots.

Podem dir que les coses es podrien, potser, haver fet d’una altra forma. Que no es comparteix la manera de fer. Però qui ha de fer, és el Govern, que per a això governa, i en aquests moments, fer del discens una guerra de vots, sembla com menys poc seriós. Perquè al final, tota aquesta manera de conducta l’origina la batalla pels vots que les cúpules dels partits anteposen als interessos de tots, sense detindre’s a pensar com eixim de la pandèmia perquè els seus efectes siguen els menys dolents per a tots. Sí, per a totes i tots. Treballadores i treballadors, i per a autònoms i empresaris també, perquè l’eixida soci-laboral d’aquesta situació determinarà la nova manera de fer i sentir de la societat del futur.

Resulta del tot necessari fer un recorregut per les conseqüències que tindria el no prorrogar-se l’Estat d’Alarma a efectes soci-laborals. Cal recordar que l’Estat d’Alarma és el confinament que ens impedeix moure’ns amb llibertat, i que s’ha considerat com a eina bàsica per a parar la propagació de la pandèmia. La que fa que només funcione allò que es considera bàsic perquè la societat puga continuar vivint, encara que només siga a nivell latent.

Les mesures laborals com els ERTOs, els EROs, el teletreball, la “prohibició” d’acomiadar o de finalitzar contractes temporals, el permís retribuït recuperable, i més i més, no són l’Estat d’Alarma, són una conseqüència d’ell. Per això, es regulen en normatives posteriors i van en funció de com ha anat evolucionant la situació sanitària. Són eines vinculades directament al manteniment de l’Estat d’Alarma.

És evident que si finalitza la seua vigència, finalitza automàticament tota la normativa que va vinculada a aquest. Finalitzarien els ERTOs per força major produïts per la COVID-19. Els treballadors afectats i treballadores afectades tornarien demà als seus treballs. Tornarien a cobrar de les seues empreses que pagarien els seus salaris i les cotitzacions, encara que no tingueren ingressos. Es reposaria automàticament la normativa anterior, i en aquests ERTOs, no tots els treballadors tenen dret a cobrar atur, ni durant tot el temps que dure, i menys sense consumir atur acumulat. També, l’empresa continuaria pagant les cotitzacions dels treballadors mentre dure la suspensió o la reducció de jornada.

Si no es prorrogara l’Estat d’Alarma, finalitzaria:

  • La “prohibició” d’acomiadar o de finalitzar contractes temporals.
  • La “prohibició” d’acomiadar. Que no és una prohibició. És que no es pot al·legar la COVID-19 com a causa d’acomiadament, i per tant aquest tipus d’acomiadament objectiu passe a ser considerat com a acomiadament improcedent. Conseqüències, que la indemnització siga de 33 dies/any per improcedent, i no de 20 dies/any d’indemnització d’acomiadament objectiu, o els 12 dies/any d’indemnització per finalització de contracte temporal.
  • No es prorrogaria la interrupció de la duració dels contractes temporals.
  • La suspensió de terminis en la jurisdicció social i en el SEPE. Començarien a córrer els terminis per a demandar, per a demanar l’atur o els subsidis oportuns.
  • No serien les empreses les que haurien de demanar l’atur col·lectivament per als seus treballadors en cas de ERTO, seria cada persona treballadora qui hauria de demanar l’atur.
  • Acabaria la prioritat del teletreball.

Que no es prorrogara l’Estat d’Alarma no impediria que les empreses continuaren fent nous ERTOs, mentre consideren que existeixen motius per a això. En l’àmbit laboral, aquests són els efectes immediats que originària el no prorrogar-se l’Estat d’Alarma.


El comentari no està disponible a l'entrada d'aquest canal.
  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.