En defensa d’un model de llei de dependència que fomente l’autonomia personal i les cures

El Consell de Ministres va aprovar aquest mes de juliol el projecte de llei per a la reforma de la llei de dependència i la llei de discapacitat. D’aquesta manera, s’inicia la tramitació parlamentària d’una reforma que haurà de ser aprovada en el Congrés dels Diputats.

09 / 12 / 2025

Lola Navarro
Coordinadora de l’Àrea d’Intersindical Inclusiva

El Sindicat exigeix al Consell que desenvolupe la llei i la secunde, i, per descomptat, que la finance en la mesura que li correspon

Intersindical Valenciana valora positivament els avanços aconseguits respecte a la normativa anterior i alhora assenyala la necessitat d’aprofundir en un model que complemente l’assistencialisme per a les persones que ho necessiten i el desenvolupament de l’autonomia personal i la inclusió social i laboral d’aquests col·lectius.

Quines novetats aporta aquesta nova normativa?

Inclou, com a dret universal, la teleassistència per a totes les persones amb dependència.
Reconeix automàticament el 33% de discapacitat a les persones que tinguen algun grau de dependència.
Suprimeix la incompatibilitat entre prestacions.
Estableix un «procediment d’urgència» per a situacions d’especial vulnerabilitat.
El servei d’ajuda a domicili, que estava centrat en necessitats de cura personal i domèstiques, s’estén a actuacions en l’entorn comunitari, i pot ampliar-se a activitats com fer la compra o anar al metge.
Inclou serveis en el catàleg que ja s’estan desenvolupant en algunes comunitats autònomes, com el cohousing o models d’habitatge col·laboratiu.
La reforma també se centra a garantir el dret a l’elecció i la permanència en l’entorn comunitari.
També incorpora un nou article que reconeix els drets de les persones cuidadores no professionals, incloent-hi el dret a rebre suports, assessorament, seguiment i formació per al seu benestar físic i emocional.
En l’àmbit de la discapacitat, la reforma de la llei inclou, entre altres mesures, la creació d’un fons estatal de promoció de l’accessibilitat universal per a finançar, per exemple, la instal·lació de rampes per a cadires de rodes o QR per a audiodescripcions, en espais com museus o altres; o la creació del registre estatal de targetes d’estacionament per a persones amb discapacitat, per a evitar el frau en l’ús d’aquestes targetes.
També regula l’accessibilitat universal com un dret; garanteix l’accessibilitat universal en el Sistema Nacional de Salut; prohibeix a les companyies asseguradores discriminar persones amb discapacitat que volen contractar una assegurança i supervisa la intel·ligència artificial i altres tecnologies per a eliminar biaixos discriminatoris cap a les persones amb discapacitat, com pot ocórrer en processos de selecció de professionals dirigits automàticament.
D’altra banda, es castigaran com a infracció greu els espectacles en els quals hi haja una exposició pública d’una persona amb discapacitat, com el xou del bomber torero en el qual participen persones amb acondroplàsia, i les multes imposades a conseqüència d’una sanció establida en aquesta llei es destinaran a programes de promoció de l’accessibilitat universal.

Actualment, el Sistema per a l’Autonomia i l’Atenció a la Dependència (SAAD) atén un total d’1.644.073 persones, vora 260.000 persones més amb dret a prestació que a inicis de l’any 2020, la qual cosa suposa un increment de prop del 19%, segons dades del Ministeri de Drets Socials. A més, en l’últim any, han ingressat en el sistema 77.409 persones, la qual cosa representa un increment del 5%. Encara que la despesa pública en dependència, 0,89% del PIB, es troba per davall de la mitjana de l’OCDE (1,55%).
A més, afig que l’increment del finançament està contemplat en l’acord de Govern i pendent d’aprovació de nous pressuposts. Aquest acord estableix l’objectiu que l’Administració General de l’Estat (AGE) cobrisca el 50% del total, garantint al mateix temps que les comunitats autònomes mantinguen la inversió pròpia.

En resum, la Intersindical Valenciana defensa un model comunitari de cures en què estiga implicada la comunitat i la persona. Per açò, proposem que la nova llei de dependència passe a anomenar-se llei de l’autonomia personal i cures. El Sindicat exigeix al Consell que desenvolupe la llei i la secunde, i, per descomptat, que la finance en la mesura que li correspon, ja que és el territori el que ha d’aplicar-la. Recordem que aquesta llei ─en el seu marc legal─, exigeix l’“obligat compliment” de determinats mínims d’aquests drets, considerats com a universals i subjectius.

L’avanç en drets socials no és una opció, sinó una obligació dels poders públics perquè la justícia social siga una realitat concreta i no sols un llistat de bones intencions.