La vida de Ramon Font està lligada íntimament a la lluita sindical. A Catalunya, la seua terra, va ser el portaveu nacional de la USTEC (el sindicat majoritari en educació al Principat) entre 2015 i 2020. Al País Valencià es va afiliar a l’STEPV i durant un parell de cursos va assumir la responsabilitat de permanent del Camp de Morvedre i l’Horta Nord. Des de l’any passat coordina l’àrea d’Acció Sindical de la Intersindical Valenciana.
Manel Àlamo
Àrea de comunicació
Quin balanç fa d’aquest primer any al capdavant de l’àrea d’Acció Sindical?
Pense que Intersindical Valenciana està en millor posició ara que fa un any. Hem aconseguit que se’ns veja com a sindicat de referència, com el que deia el nostre lema del Congrés (“El sindicat valencià”). Hem convocat dues vagues generals, que no era una cosa habitual al País Valencià. I hem organitzat les manifestacions de “Mazón Dimissió” amb tots els problemes que hi ha hagut, perquè no sempre és fàcil coordinar 200 entitats de la societat civil.
Mazón ja ha dimitit i ara, què?
Ara encara l’hem d’enviar a la presó. Volem que Mazón deixe l’acta de diputat i que es presente als jutjats de Catarroja.
Intersindical Valenciana és una de les acusacions populars. Hi ha elements suficients per processar l’expresident?
Des del meu punt de vista és evident que sí. El fet de personar-nos en la causa ens ha permés desvelar moltes proves. Entenem que Mazón n’era el màxim responsable. Una persona que, sent el president de la Generalitat, es posa un jupetí roig a l’hora de parlar amb els mitjans de comunicació està dient “ací mane jo”. Ara vol fer veure que ell no en sabia res, però era la màxima autoritat.
Juan Fran Pérez Llorca ha sigut elegit com a nou president de la Generalitat. Un president valencià triat a Madrid als despatxos del PP i VOX. S’espera algun canvi en les polítiques del nou Consell?
Nosaltres, des del moment de la dimissió de Mazón, vam exigir la convocatòria d’eleccions anticipades. D’aquest govern ─per la nefasta gestió de la dana─ l’únic que esperem és que se’n vaja. No convocar eleccions és pervertir la democràcia. És intentar fer una mica de trilers i estirar les lleis fins al màxim per a perpetuar-se-se en el poder i poder repartir les ajudes de la reconstrucció als seus amics, que és el que han fet fins ara.
Acabem de celebrar el VII Congrés de la Intersindical Valenciana. La ponència d’Acció Sindical, que coordinaves tu, ha sigut aprovada per unanimitat. Quines novetats aporta la ponència que guiarà l’estratègia del Sindicat per als pròxims 4 anys?
La mobilització de la classe treballadora va permetre aconseguir drets laborals, juntament amb la millora dels serveis públics, les prestacions socials i les pensions. Malauradament, des de fa dècades estem perdent drets perquè la societat s’ha desmobilitzat. Açò ho explica la ponència. El que volem intentar és aturar aquesta tendència que ocorre allà on CCOO i UGT no són els sindicats majoritaris, sobretot a Galícia (la CIG és el sindicat majoritari) i al País Basc (on ELA i LAB, són les forces sindicats referents).
Els sindicats dels dos territoris tenen una caixa de resistència que els permet fer una estratègia de confrontació per a guanyar drets. La lluita i la mobilització a Galícia i el País Basc ha fet possible que aconseguisquen augments salarials. Ací, en canvi, la patronal es vanagloria que el País Valencià és la comunitat autònoma amb menys hores de vagues.
La caixa de resistència que hem aprovat en el Congrés ens permetrà dissenyar una estratègia de confrontació que ens permetrà guanyar drets laborals. Ara caldrà omplir-la. Volem que la societat valenciana avance al nivell d’altres territoris. En eixe camí és fonamental abandonar el model de concertació de CCOO i d’UGT, que ací, encara, són els sindicats majoritaris.
En aquesta línia de recuperació de la mobilització quin paper ha de representar la Intersindical Valenciana?
Nosaltres no estem en contra de signar acords amb els governs, ni amb la patronal. El que no estem disposats és a renunciar a drets, com han fet CCOO i UGT. Intersindical Valenciana, amb la seua independència i autonomia econòmica i política, s’enfrontarà al poder per a tractar de canviar les condicions laborals d’explotació i de misèria que pateix bona part de la classe treballadora valenciana.
Quins són els principals problemes que afecten les treballadores i treballadors del País Valencià?
Cobrem menys que fa vint anys i, damunt, la vida és més cara. La situació varia per sectors, però, per exemple, es calcula que el professorat ha perdut un 20% del poder adquisitiu en els últims 15 anys. Hem de revertir la situació: calen estratègies de lluita per a guanyar drets i que els salaris pugen.
També tenim el problema de l’increment de la ultradreta. Quan les societats veuen que les propostes dels partits d’esquerres no els satisfan, busquen altres alternatives. Malauradament, aquestes opcions polítiques no beneficien la classe treballadora. Hem de fer-los front. Des d’Intersindical Valenciana combatrem el feixisme amb les eines més efectives que tenim. La més important és el feminisme, però també l’ecologisme ─per contrarestar els missatges negacionistes─ i la lluita laboral en el món del treball, perquè la gent veja que guanya en condicions de vida.
L’habitatge, en especial per als sectors més vulnerables, és un altre problema que afecta la classe treballadora. En quina línia treballa el Sindicat?
El govern valencià assegura que és un problema d’oferta i demanda i que s’han de construir pisos. La Cambra de Comerç parlava de 130.000 habitatges. Nosaltres no hi estem d’acord. Els fons voltors, el capital especulatiu, han aterrat en el mercat immobiliari i això ha disparat els preus. No s’ha de fer negoci amb l’habitatge perquè és un dret fonamental de les persones. Intersindical Valenciana, de fet, forma part de la plataforma Juntes per l’Habitatge ─que agrupa una trentena d’entitats a la ciutat de València─. Des d’aquesta plataforma hem exigit un pla de xoc a la Generalitat Valenciana i una intervenció del preu dels lloguers. A escala estatal hem demanat que es prolongue l’escut social que finalitza el 31 de desembre.
Si fem una ullada a l’exterior, la veritat és que la situació internacional no pareix que siga massa favorable a la classe treballadora.
Inquietant, podríem dir, fins i tot. Hi ha un ambient que en altres èpoques podríem haver qualificat de preguerra. La Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial comencen amb un rearmament important de tots els països i una militarització de la societat. Ara, se’ns està demanant que doblem el pressupost militar. De fet, l’OTAN vol apujar-lo al 5% i deu països de la Unió Europea volen reintroduir el servei militar obligatori. Pedro Sánchez diu que necessitem 14.000 soldats més. Això normalment no és per a tindre’ls a les casernes, és per a traure’ls d’allí. Donald Trump ja li ha dit a Putin que a Europa ell no entrarà amb botes militars, que si hi ha botes militars al front de l’est, seran europees.
És preocupant el panorama que espera a la classe treballadora. En primer lloc, perquè la despesa militar anirà a costa dels serveis públics, de prestacions socials i de pensions. Al final sempre paguem els mateixos. I també perquè podem trobar-nos amb una guerra on, lògicament, vagen els nostres fills. Cal bastir un moviment, un moviment antiguerra, amb urgència, com el que vam tindre fa vint anys amb la guerra de l’Irak.
No hem parlat d’una de les senyes de l’ADN del Sindicat: el valencianisme i de la llengua. Les polítiques de PP-VOX ataquen directament la nostra llengua.
Hem de treballar en les empreses perquè s’afavorisca l’ús del valencià, començant per les públiques però també en les privades. El govern actual vol eliminar el valencià. Per a ells, si el valencià no existira, seria molt millor. En aquest sentit anava la mal anomenada llei de Llibertat Educativa. Però també que no es demanen titulacions per a treballar en Sanitat o la resta de l’Administració.
Per a finalitzar, quines seran les principals mobilitzacions d’enguany?
Hi haurà mobilitzacions en el sector públic, sobretot a l’educació, que seran claus. S’està jugant una partida molt important en les condicions laborals del professorat del País Valencià, però també hi ha altres qüestions en la resta de sectors que hauran d’eixir sí o sí. Tornant al tema de l’habitatge, no té sentit que els lloguers s’incrementen un 50%, però els sous, a penes un 5%. Estan xuplant la sang a la classe treballadora.
D’altra banda, l’any 2026 es complirà el 40 aniversari del referèndum de l’OTAN. Pense que seria un bon moment perquè ens mobilitzem per a aturar aquesta escalada militar que no porta enlloc.