Organitzacions com Alanna demanen plans de recuperació amb perspectiva de gènere i suport integral per a les víctimes.
Chelo Álvarez Sanchis
Psicoterapeuta especialista en trauma, violència de gènere i infància. Presidenta d’Alanna.
Arran d’altres catàstrofes naturals esdevingudes arreu de l’Estat espanyol, sabem que davant de situacions de tanta gravetat com la dana, hi ha un impacte significatiu en dones i xiquetes, especialment en termes de salut mental i benestar. Segons una anàlisi recent, s’ha detectat que un 80% d’infants i adolescents ha patit canvis emocionals o de comportament després de la dana. Entre els problemes més comuns es troben la por (42%), la tristor (36%), les alteracions del son (28%) i l’ansietat (23%).
Per a mitigar aquests efectes, les organitzacions socials hem redactat documents de cara a la recuperació després de la dana, amb recomanacions des d’un enfocament de drets de la infància i feminista. L’objectiu és que les institucions adopten aquests enfocaments en els seus plans de recuperació. És fonamental que les estratègies de resposta i recuperació davant de desastres a l’Estat espanyol incorporen una perspectiva de gènere i d’edat, assegurant que les necessitats específiques de dones i xiquetes siguin ateses de manera adequada.
Per tot açò, des d’Alanna, hem traslladat a diferents instàncies de l’Administració la idea que les dones i les xiquetes solen estar en major risc durant i després de catàstrofes naturals a causa de factors com la desigualtat de gènere, la vulnerabilitat econòmica, la violència de gènere i les responsabilitats de cura. Aquests són alguns aspectes clau del problema:
Factors de vulnerabilitat
Solucions i estratègies
Actuacions realitzades
L’Associació Alanna, compromesa amb la inclusió de dones en situació de vulnerabilitat i la lluita contra la violència de gènere, ha tingut un paper crucial després de la dana que va afectar unes quantes comarques del País Valencià el 29 d’octubre passat. Després de detectar la invisibilització de les dones víctimes de violència de gènere i els seus filles i fills en aquestes situacions, Alanna va organitzar brigades per a localitzar-les i oferir-los suport integral, registrant-ne les necessitats socials, sanitàries i psicològiques.
A més, l’associació va llançar la iniciativa “Alanna davant de la dana: caminant per totes”, que ofereix serveis gratuïts a les poblacions afectades, que inclouen:
Hem denunciat que algunes víctimes es van veure obligades a conviure amb els seus agressors a causa de la devastació causada per la barrancada, de manera que ha augmentat el risc que patisquen violència. Davant aquesta situació, Alanna ha establit brigades per a recórrer els municipis afectats i oferir suport integral, incloent-hi atenció psicològica, jurídica i provisió de necessitats bàsiques. De fet, a dia de hui, seguim intervenint en poblacions com Aldaia, Alaquàs, la Torre, Catarroja o Picanya.
El Conveni d’Istanbul i la seva aplicació en aquest àmbit
El Conveni d’Istanbul (Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica) estableix que els estats han de garantir la protecció de les dones i xiquetes en totes les circumstàncies, incloses les catàstrofes naturals i crisis humanitàries.
Les bases del Conveni d’Istanbul en aquest àmbit són les següents:
Plans d’emergència amb perspectiva de gènere:
Refugis segurs i serveis essencials:
L’Estat espanyol ja va ratificar el Conveni d’Istanbul en 2014, fet que l’obliga a complir-ne les disposicions. No obstant això, en contextos com la dana que hem patit recentment al País Valencià, organitzacions com Alanna han denunciat la manca de protocols específics per a protegir dones i xiquetes en aquestes situacions.
Què implica això?