17 de juny: Contra la desertificació i contra l’espoli del territori

Els diferents governs que patim, continuen facilitant l’entrada de grans fons d’inversió i corporacions que veuen el nostre territori com una oportunitat de negoci. Amb l’excusa de la transició energètica o de la reindustrialització verda, s’impulsen macroprojectes que ocupen milers d’hectàrees de sòl agrícola fèrtil i transformen comarques senceres en espais d’explotació intensiva de recursos. Això ho estem vegent als municipis que patiren la Dana del 29O, al País buidat de l’interior, al Camp de Morvedre o altres punts de la costa.

Macrocentrals fotovoltaiques, parcs eòlics industrials, plantes de biometà vinculades a la ramaderia intensiva, centres de dades i fàbriques de bateries que consumeixen enormes quantitats d’aigua, d’energia i de matèries finites, nous polígons industrials o urbanitzacions d’habitatges per a grans propietaris. Projectes presentats com a sostenibles que, en realitat, responen a una mateixa lògica extractivista: apropiar-se del territori, privatitzar els beneficis i socialitzar els impactes ambientals i socials.

Ens volen fer creure que qualsevol projecte és acceptable si es pinta de verd. Però no hi ha res de sostenible en destruir terres de cultiu per instal·lar infraestructures al servei dels fons voltor. No hi ha res d’ecològic en augmentar la dependència de recursos cada vegada més escassos. No hi ha transició justa quan les comunitats locals perden sobirania sobre el seu territori mentre els beneficis acaben en mans de fons especulatius.

La lluita contra la desertificació no pot separar-se de la defensa del territori. Protegir els sòls fèrtils, l’aigua, els espais naturals i l’activitat agrària és també defensar l’ocupació, la sobirania alimentària i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
Des d’Intersindical Valenciana reclamem una transició ecològica al servei de les persones i no del capital. Una planificació democràtica dels recursos energètics, l’impuls de l’autoconsum i les comunitats energètiques, la reutilització d’espais ja degradats i una reducció real dels consums materials i energètics. Necessitem menys especulació i més justícia ambiental.

La transició ecològica és necessària, però ha de ser justa, planificada i respectuosa amb el territori. El que no necessitem és reproduir la mateixa lògica extractiva que ha provocat la crisi ecològica actual, ara sota una nova etiqueta. En aquest Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, des de l’Àrea de Salut Laboral i Medi Ambient reclamem polítiques que posen la vida, el territori i els béns comuns al centre. Protegir el sòl fèrtil, l’aigua i la biodiversitat és una qüestió de justícia ambiental, però també de futur. Sense terra viva i sense aigua, no hi haurà transició possible.

Aquest 17 de juny reivindiquem que la terra, l’aigua i el territori no són mercaderies. Són béns comuns que cal preservar davant un model econòmic que continua aprofundint en les causes de la crisi ecològica mentre pretén presentar-se com la seua solució. La millor manera de lluitar contra la desertificació és posar fi a l’espoli dels nostres recursos i defensar un futur digne per a les generacions presents i futures.