La marea verda arriba al Centre Nacional d’Educació Ambiental (CENEAM)

Les conclusions són contundents: les infraestructures educatives es troben envellides i amb una clara manca de manteniment. Prop de 9 de cada 10 centres superen els 27 °C a les aules durant els períodes de calor, mentre que el 42% afirma haver baixat dels 17 °C a l’hivern. Cal recordar que aquests valors marquen els límits legals de confort tèrmic per a activitats laborals sedentàries. Per això, la majoria de centres considera insuficient o millorable el confort tèrmic i assegura no estar preparada davant d’una onada de calor.

La situació als patis és igualment preocupant. Quatre de cada cinc centres disposen de menys d’un 25% d’ombra als espais exteriors i dos terços tenen la major part del pati pavimentat, convertint-los en autèntiques illes de calor. El 62% reclama actuacions específiques per renaturalitzar els patis i crear zones d’ombra artificials, mentre que dos terços dels centres indiquen problemes de salut o queixes derivades de les altes temperatures i la insolació. Diversos estudis apunten que la diferència tèrmica entre un pati naturalitzat i un de formigó pot arribar fins als 15 °C.

Pel que fa als riscos climàtics, els centres educatius identifiquen principalment les onades de calor (87,4%), els vents forts (44%), les inundacions (27,7%), el fred extrem (27%) i els incendis forestals (25,8%) com a amenaces que poden afectar directament el funcionament i la seguretat de les escoles i instituts.

Un dels principals problemes és l’antiguitat dels edificis. El 38% dels centres tenen més de 50 anys i van ser construïts abans de la democràcia. La majoria no ha sigut reformat i presenta deficiències importants: façanes i cobertes sense aïllament, goteres, mala orientació dels edificis, finestres amb tancaments deficients o impossibles d’obrir, ponts tèrmics i manca de protecció solar a les aules. En definitiva, es tracta d’edificis construïts sense criteris de confort tèrmic, eficiència energètica ni sostenibilitat. De fet, el 70% dels centres educatius són anteriors a l’any 2000 i només un 4,4% declara incorporar criteris bioclimàtics o d’arquitectura solar passiva.

Des de l’STEPV-IV s’ha denunciat també que l’Ordre 92/3479, que regula els programes de necessitats per a la redacció de projectes de construcció de centres públics, data de 1992 i ha quedat totalment obsoleta. El sindicat porta anys reclamant una nova normativa adaptada als criteris de sostenibilitat i a l’actual context d’emergència climàtica.

Entre les principals demandes traslladades a la Generalitat Valenciana destaquen:

• Garantir que els edificis educatius siguen segurs davant fenòmens meteorològics extrems derivats de l’emergència climàtica, com inundacions, incendis forestals, temperatures extremes o contaminació química.
• Renaturalitzar patis i els espais exteriors i augmentar les zones d’ombra i les superfícies cobertes per protegir l’alumnat tant de la calor com de la pluja.
• Dissenyar accessos escolars segurs, sostenibles i inclusius, prioritzant la mobilitat a peu i en bicicleta i connectant els centres amb el transport públic.
• Incorporar criteris bioclimàtics, d’arquitectura solar passiva i bioconstrucció en el disseny dels edificis i dels espais exteriors.
• Garantir la seguretat, la salut i l’accessibilitat universal de totes les persones usuàries dels centres educatius.
• Habilitar espais per a la gestió ecològica dels residus.
• Reduir el consum energètic i fomentar l’eficiència energètica.
• Impulsar mesures d’estalvi d’aigua, així com sistemes de reutilització d’aigües pluvials i aigües grises.

La presència de la samarreta verda al CENEAM ha servit, una vegada més, per reivindicar una escola pública digna, saludable i preparada davant els reptes socials i climàtics del present i del futur.