Intersindical Valenciana rebutja la megaplanta d’amoníac “verd” al Grau de Castelló

Durant la xarrada, Carlos Arribas va exposar els motius tècnics i ecològics pels quals aquest projecte es considera altament perillós per a la població. Es va destacar el risc d’accidents químics, ja que l’amoníac és una substància tòxica, inflamable i corrosiva que se situaria a escassos metres de zones habitades, exposant el veïnat a possibles fugues o explosions. Així mateix, es va advertir sobre el consum abusiu de recursos: la planta requeriria uns 23,65 hm³ d’aigua anuals —quasi el doble del consum de tota la ciutat de Castelló— i absorbiria fins a un terç de l’energia elèctrica del País Valencià, un recurs que no aniria destinat a la indústria local sinó a l’exportació. A més, el vessament massiu de salmorra calenta tindria un impacte irreversible en la biodiversitat de la Xarxa Natura 2000, afectant directament les Illes Columbretes i la desembocadura del riu Millars.

Per una altra banda, se va denunciar que el projecte respon a un model laboral sense futur i de caràcter extractivista. L’empresa només preveu crear uns 100 llocs de treball, una xifra que no justifica la declaració de Projecte d’Interés Autonòmic (PIA) ni aporta beneficis reals a l’economia local.

Finalment, la trobada a La Moralla va posar el focus en el rerefons ètic de la inversió, assenyalant que el projecte està finançat pel fons d’inversió KKR, una entitat amb una marcada afiliació sionista. El públic present va rebutjar frontalment que el territori de Castelló siga utilitzat per al benefici econòmic d’un fons vinculat a interessos proisraelians, qualificant l’operació com una estratègia de greenwashing i especulació financera que ignora el benestar de la ciutadania.

Com es va concloure en l’acte, aquesta xarrada referma el compromís d’Intersindical Valenciana i de les organitzacions presents de Castelló, el Grau i Almassora, contra un model que imposa riscos ambientals i laborals inacceptables per a beneficiar fons d’inversió sionistes.