La situació del transport públic a València després de la dana

Durant dècades hem patit una pèssima gestió de rodalia RENFE i FGV i una falta important d’inversió: falten freqüències, capacitat dels trens i amplitud horària, produint-se retards continus. Ens trobem amb combois vells, falta de maquinistes i personal de manteniment. Tot això, ara amb la dana tot això s’ha agreujat. Perquè si en condicions normals els servicis públics són deficitaris, davant una catàstrofe no poden donar el degut servici. Ara amb la dana, no s’augmentat les freqüències per a absorbir tota la població que ha perdut el seu vehicle privat.

Hem vist com l’excés d’inversions en AVE, autovies, ports i aeroports i la falta d’inversió en rodalia, autobusos metropolitans i metre que patim durant dècades es veuen agreujades davant una catàstrofe. L’ampliació del port i de l’aeroport té greus conseqüències sobre el territori i en la turistificació de la ciutat i l’expulsió de la població local dels seus barris. Les ampliacions de les autovies metropolitanes han provocat que cada dia que passa els embossos en l’àrea de València siguen més grans. Mentre les persones que es decideixen utilitzar el transport públic van com a sardines enllandades i la bicicleta pateix un entorn hostil.

A això se suma la construcció durant el boom immobiliari de multitud de polígons industrials, àrees comercials i urbanitzacions sobre els terrenys inundables de l’horta. Terrenys que absorbien les aigües de pluja. A més, estes àrees aïllades de les zones habitades per grans infraestructures, sense transport públic de qualitat, potencien l’ús del cotxe privat.

La reconstrucció d’infraestructures danyades obri una finestra d’oportunitat per a repensar el model de mobilitat metropolitana de València. Desgraciadament el mandat dels governs estatal i autonòmic és reconstruir tot tal com estava. És a dir, tan mal dissenyat i construït com estava, des de la rància ment patriarcal de segles passats, amb el cotxe com a prioritat. Amb la dana ha desaparegut el poc que hi havia i totes les ajudes han sigut per al cotxe.

Reclamem el foment del transport públic col·lectiu intermodal de qualitat en totes les seues divisions. Demanem un augment urgent del nombre de trens i autobusos, així com la seua capacitat, i una ampliació de la franja horària, incloent-hi servicis nocturns. Així mateix, en RENFE i FGV demanem espais específics per a bicicletes en tots els combois i aparcaments segurs en les estacions. Exigim que el tren de proximitat C-3 arribe fins a les Cuevas i Camporrobles. Que es mantinguen les línies minoritàries com la d’Alcoi i es connecten definitivament Gandia i Dénia. Noves línies de Metrobús metropolità que comunique els polígons industrials i comercials, amb els diferents nuclis residencials.

Així mateix, proposem la transformació de la xarxa ferroviària a l’Horta Sud. Plantegem la substitució de les vies actuals del tren entre Silla i La Torre, que actuen com a barrera artificial per a l’aigua i per a les persones, per un tramvia urbà o troleibús envoltat d’un eix verd per a vianants i ciclistes. Donant continuïtat així al bulevard Federico García Lorca des del parc central de València fins a la ciutat de Silla. Suggerim el desviament de rodalia des de Silla a través del traçat de l’alta velocitat mai utilitzat, la utilització de l’estació de la Font de Sant Lluís com a estació central intermodal i el manteniment l’estació del *Nord com a estació de rodalia, descartant per innecessari el túnel passant.