L’incendi de la Devesa del Saler torna a evidenciar les mancances en la política d’emergències de la Generalitat

L’incendi que ha afectat la Devesa del Saler i ha cremat més de 36 hectàrees d’un dels espais naturals més valuosos del nostre territori ha deixat, una vegada més, moltes preguntes sense resposta. Després de poder tornar a les seues cases, les veïnes i els veïns del Saler reclamen explicacions sobre la gestió de l’emergència, la coordinació de l’operatiu i les decisions adoptades durant l’extinció.

L’Associació Veïnal del Saler ha fet públic un comunicat en què expressa la seua preocupació pel desenvolupament dels fets. Segons expliquen, un incendi que durant el matí semblava estar controlat va tornar a convertir-se, sobtadament, en una amenaça real per a la població.

El canvi en la direcció del vent, anunciat per l’AEMET, va modificar l’evolució del foc i va provocar moments de gran tensió. Davant aquesta situació, el veïnat es pregunta si els serveis responsables coneixien aquesta previsió meteorològica i, en cas afirmatiu, per què no es van adoptar amb antelació les decisions necessàries per evitar que l’incendi arribara a posar en perill el poble.

La situació va ser especialment dramàtica durant l’evacuació. Les flames van arribar a situar-se molt a prop de l’institut i moltes persones van témer que no podrien tornar a veure la Devesa tal com la coneixien.

«No podem, després de veure el que ha passat, pensar que tot s’ha fet bé i que res no ha fallat», és, en essència, el missatge que trasllada el veïnat.

L’any 2024, després d’haver patit més de 17 incendis en un període relativament curt —molts dels quals presumptament provocats—, l’Associació Veïnal del Saler ja va reclamar mesures reforçades de prevenció i una revisió de les estratègies d’extinció. Dos anys després, la realitat ha tornat a demostrar que aquelles demandes no podien continuar sent ignorades.

L’Associació Veïnal del Saler reclama responsabilitats polítiques i un pla d’acció efectiu perquè una situació com aquesta no torne a repetir-se.

Retallades, desmantellament i dependència de l’Estat

El que ha passat al Saler tampoc no es pot analitzar de manera aïllada de les polítiques que el govern de PP-Vox de la Generalitat Valenciana ha aplicat en matèria d’emergències i extinció d’incendis.

Les retallades i la manca d’una aposta decidida pels recursos públics propis han debilitat la capacitat valenciana de prevenció i resposta davant les emergències. Una situació especialment greu en un context de crisi climàtica, temperatures extremes i incendis forestals cada vegada més difícils de controlar.

Després del desmantellament pel PP i VOX de l’Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creada pel govern del Botànic, la Generalitat ha perdut capacitat pròpia per planificar, coordinar i donar una resposta integral a situacions que requereixen recursos especialitzats i permanents.

El resultat és una dependència creixent de l’ajuda de l’Estat. Davant de nombrosos incendis i emergències, la Generalitat acaba recorrent reiteradament a la Unitat Militar d’Emergències (UME). La col·laboració entre administracions i l’aportació de recursos estatals són necessàries i positives quan la magnitud d’una emergència ho requereix, però no poden convertir-se en la substitució permanent d’uns serveis públics valencians infradotats.

La UME ha de ser un reforç quan siga necessari, no l’excusa perquè la Generalitat Valenciana deixe de garantir una capacitat pròpia, suficient i ben dotada per afrontar incendis forestals i altres emergències.

Més prevenció, més recursos i responsabilitats polítiques

Des d’Intersindical Valenciana considerem que l’incendi de la Devesa del Saler ha de servir per obrir un debat profund sobre les polítiques de prevenció, extinció i gestió de les emergències al País Valencià.

Cal escoltar a les treballadores i treballadors de la prevenció d’incendis i les seues demandes. Porten temps denunciant la situació del servei i per aquest motiu Intersindical Valenciana STAS dona suport a les seues demandes tot convocant mobilitzacions i una vaga en VAERSA.

Cal invertir en prevenció durant tot l’any. Cal reforçar les plantilles i els serveis públics d’emergències. Cal garantir unes condicions laborals adequades per a les persones que treballen en la prevenció i l’extinció dels incendis. I cal disposar d’una estructura pública valenciana capaç de coordinar amb eficàcia tots els recursos disponibles.

Però també cal escoltar el territori i les persones que el coneixen. Les demandes del veïnat del Saler no són noves. Fa anys que reclamen mesures específiques per protegir la Devesa i evitar que una successió d’incendis acabe provocant una catàstrofe irreversible.

Ara, després de més d’11.000 hectàrees cremades aquest estiu en diferents incendis que han obligat a evacuar la població davant la proximitat de les flames i el fum, ja no valen excuses ni declaracions de tranquil·litat.

Intersindical Valenciana exigeix responsabilitats polítiques. La protecció del patrimoni natural valencià, la seguretat del veïnat i la vida de les persones que treballen en l’extinció dels incendis han d’estar per damunt de les retallades i de qualsevol política de desmantellament dels serveis públics.

Prevenir és protegir. Invertir en serveis públics és salvar vides. I disposar d’uns serveis d’emergències valencians forts no és una despesa: és una necessitat col·lectiva.