Per un nou model de mobilitat a l’Àrea Metropolitana de València

Les ampliacions de grans infraestructures com el port, l’aeroport, el bypass, les autovies d’accés a la capital valenciana i l’abandó de les rodalies en front de l’AVE, han provocat que cada dia que passa els embossos en l’àrea metropolitana de València siguen més grans. Mentre els que ens decidim per agafar el transport públic anem enllaunats i la bicicleta pateix un entorn hostil. A l’Horta patim la falta d’un ens metropolità amb una mirada global. Patim una xarxa de carrils bici inconnexa, mal dissenyada i mal executada posant la fluïdesa del cotxe per davant de la seguretat i la fluïdesa de la mobilitat amb bicicleta. Governe qui governe al País Valencià els ciclistes patim unes infraestructures que protegeixen l’automòbil.  A tots els nostres pobles i ciutats trobem exemples d’espais públics privatitzats per bars, entorns escolars insegurs i carrils bici ocupats per cotxes estacionats. Ara el cotxe ha rebut gran part de les ajudes postdana, i ara més que mai, és l’amo i senyoro de les ciutats arrasades per la dana. Al no disposar de garatges ocupen places, voreres i carrils bici.

Així mateix, estem fartes d’anar com a sardines en llauna tant en rodalies RENFE, com en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, en els autobusos metropolitans de Metrobús i en l’EMT de la capital. Amb els bons gratuïts han augmentat les persones usuàries però no la capacitat de la xarxa. De 2006 a 2021 es van perdre 16 milions d’usuàries en RENFE donat el mal servei. En l’actualitat encara no s’ha recuperat la xifra d’usuàries perdudes tot i els descomptes i la gratuïtat del servei en molts casos. RENFE ha encomanat 280 nous trens de rodalies entre 2025 i 2030 els quals aniran destinats segons les dades de que disposem publicades en premsa 211 a “cercanías” Madrid, 69 a rodalies Catalunya i zero per a la resta.

Falta un ens metropolità que coordine i que reba la inversió estatal com Madrid. Si en condicions normals els serveis públics són deficitaris, davant una catàstrofe no poden donar el degut servei. En 8 mesos no s’han augmentat ni les freqüències, ni la franja horària i ni la capacitat de trens i busos per a absorbir tota la població que ha perdut el seu vehicle privat.

De l’abandó i la ràbia sorgeixen els comités locals d’emergència i reconstrucció. En ells, col·laborem des del primer moment des del sindicat. Amb ells, proposem un canvi d’urbanisme i de mobilitat, ecofeminista i interseccional. La salut del planeta afecta la salut laboral, Intersindical Valenciana reivindiquem una planificació urbana i de mobilitat que pose a les persones i la natura en el centre.

Article publicat al DiariLaVeu el 4 de juliol de 2025