La jornada en les distintes autonomies 

 

La situació de les comunitats autònomes que, com el País Valencià, no disposen d’una regulació que permeta a les comunitats educatives acollir-se a les distintes possibilitats de jornada, les obliga a recórrer a estructures organitzatives rígides i uniformitzadores més pròpies del passat. 
De la LOGSE a la LOE, totes les lleis educatives espanyoles han posat de manifest la necessitat de fomentar l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, tot i que correspon a les comunitats autònomes establir els procediments per a fer efectius aquests principis.

En relació amb el model de jornada que millor s'adapte al seu entorn, la majoria de comunitats ha establit algun tipus de regulació, llevat d'Aragó, Catalunya, el País Basc i el País Valencià. A Cantàbria existeix una regulació parcial.

El rang legal de les normatives és diferent en cada cas, des del decret (Extremadura) fins a la resolució (Astúries). El procés cronològic també és molt variat. Les primeres regulacions (Canàries o Galícia) es remunten a la primeria dels noranta, mentre que d’altres (Navarra) s’hi ha incorporat en 2007.

Els criteris més rellevants en la legislació de les comunitats que tenen regulada l’organització de la jornada escolar són els següents:

- Autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, emanada de la legislació, des de la LOGSE fins a la LOE.
- Model democràtic, fruit del diàleg de la comunitat educativa. No existeixen imposicions per part de cap sector dels implicats.
Es tracta d'acords sobre la base d'una profunda reflexió en el si de cada comunitat educativa sobre l'organització i la millor distribució dels temps escolars.
En els llocs on s’ha implantat totes les dades apunten que l'adaptació de la jornada ha suposat —atés que les modificacions han anat acompanyades de projectes amb oferta d'activitats formatives complementàries o extraescolars, especialment en infantil i primària— una millora de l'ensenyament.

 

 

tornar a l'index