Superar desconfiances  

Alguns dels arguments utilitzats per oposar-se a la regulació de la jornada han perdut vigència.

Argumentar, al País Valencia i en 2008, de la mateixa manera que s’argumentava en els anys noranta a les Canàries, a Galícia o a Castella-la Manxa, no està justificat. Les experiències s’han d’estudiar i no hi ha cap anàlisi que justifique les catàstrofes anunciades llavors. 

Sota el títol Les falses veritats de la jornada continuada un fullet distribuït per algunes AMPA qüestiona les millores que un model de jornada continuada, consensuat i decidit democràticament, pot aportar als usos i costums del s. XXI. 

Els desacords ressalten dubtes sobre el rendiment acadèmic, la reducció de les activitats extraescolars, l’estancament de la formació permanent del professorat, la millora en l’organització escolar, una menor relació amb els pares/mares, la dificultat per a conciliar treball i escola o la impossibilitat de reversabilitat del sistema.

Cadascuna de les afirmacions té la seua resposta. La millor d’elles, l’exemple de milers de centres escolars que, arreu de l’Estat, han demostrat amb el pas dels anys la poca base que tenien algunes afirmacions. 

La millora de la qualitat educativa té molts reptes pendents, però la jornada continuada no ha suposat cap retrocés o afonament dels projectes educatius dels centres. A l’inrevés, ha suposat que tots els col·lectius que formen part de la comunitat educativa aborden, des de la seua autonomia, l’elaboració del seu propi projecte educatiu. 

És hora de deixar-se de pors i desconfiances i començar a parlar sobre aquest assumpte.