STES-Intersindical creu que el nou estatut no millora les condicions de treball

L'Estatut Bàsic: una oportunitat perduda de millora de les Administracions Públiques

Publicat en el BOE de 13/04/07 (pdf)

L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic ha estat presentat oficialment, després de la seua publicació en el BOE el passat 13 d'abril i a menys d'un mes de la seua entrada en vigor el proper 14 de maig. Com hem vingut informant al llarg de tot aquest procés, la Confederació de STES-intersindical considera que amb aquest estatut s'ha perdut una gran oportunitat no solament de millorar les condicions laborals de les empleades i empleats públics, sinó de les administracions públiques en el seu conjunt.

En lloc de dotar al conjunt de treballadors i per extensió a tota la societat d'una ferramenta útil i homogeneizadora en el bon sentit d'harmonitzar els criteris i condicions laborals- s'ha optat per introduir, també en aquest camp, criteris propis de les empreses privades i del mercat. Tampoc es garanteix la independència de les administracions públiques respecto dels poders polítics, ja que pel contrari empitjorarà la dependència amb la creació del personal directiu i la no limitació de la lliure designació i el personal eventual, la qual cosa obri les portes a l'arbitrarietat i el servilisme.

Respecte de les condicions laborals, no s'arreplega la clàusula de revisió salarial que pal·liaria les progresives pèrdues de poder adquisitiu i s'escalonen encara més les retribucions amb la creació d'un nou grup de salari. També manifestem els nostres seriosos dubtes sobre l'objetivitat de les avaluacions que es duran a terme, i que condicionaran en bona mesura salaris, promoció, carrera professional i fins i tot la mobilitat, i que suposara un avanç important en el procés d'assumpció de criteris empressarials en els serveis públics.

Fins i tot els avanços que es poden constatar en l'estatut, com ara el relatiu a la igualació de retribucions de les treballadores i treballadors interins a través del cobrament de triennios o el relatiu a mesures de conciliació de la vida laboral i familiar o qüestions de génere es pot dir que no són un resultat d'acords aconseguits en la negociació de l'estatut, sinó que han vingut marcats per instàncies alienes a aquest procés, com el Parlament en el primer cas o l'aprovació de lleis específiques en el segon.

Cap igualment criticar que la negociació col·lectiva continue quedant exclusivament en mans dels aparells centralitzats de sindicats amb una vinculació cada vegada menor amb les inquietuts i necessidats del conjunt dels treballadors.

Comença la tramitació de l'Estatut Bàsic al Congrés dels Diputats

El /BOLETIN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES/ publica en el seu número 94-1, de 8 de setembre de 2006, el projecte de llei d'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Hi ha un termini de presentació d'esmenes que acaba el 26 de setembre. Restem oberts a suggerències per fer-les arribar als grups parlamentaris. El projecte reflecteix bàsicament la redacció donada al tercer esborrany de l'Estatut Bàsic. Teniu a la pàgina web ( http://stapv.intersindical.org ) el text del projecte de llei. Projecte de Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic Per tant, el projecte aprovat pel Govern i sotmés ara al tràmit parlamentari continua mantenint aquells aspectes que Intersindical Valenciana ja va criticar en el seu moment:
- No s'estableix, de forma inequívoca, el caràcter públic del treball en les Administracions Públiques, permetent la externalizació de serveis a empreses privades.
- Es renuncia a unificar el personal de les Administracions Públiques en un sol model. Hi haurà personal funcionari, laboral, eventual i directiu.
- Se segueix optant per una nova categoria, el personal directiu, separada de la resta. S'atorga un caràcter estable i professional a la funció directiva i es preveuen unes condicions de treball similars als executius de les grans empreses.
- Se segueix donant importància a l'avaluació per al salari i per a la promoció professional. És a dir que es pagaran les fidelitats al cap administratiu o polític de torn. No s'estableixen criteris que facen objectives i independents les avaluacions.
- Segueixen existint cinc grups quan, en funció del tipus de titulació, es podrien reduir a tres.
- Es beneeix el fet que a iguals treballs podrà haver diferents salaris. Es consolida la productivitat com concepte retributiu, concepte que en la seua posada en pràctica actual és font d'arbitrarietats gens justificables.
- Es neguen els triennis per al personal interí.
- Se centralitza la negociació col·lectiva, possibilitant que només aquelles organitzacions amb models centralitzats estatalment, puguen negociar, encara que no siguen majoritàries.
- Es limita la negociació col·lectiva al que marquen les lleis de pressupostos, possibilitant l'incompliment d'acords per part de les Administracions.
- Tampoc entren, en la negociació col·lectiva, les ofertes d'ocupació i els procediments d'accés.
- No es proposen solucions duradores a la precarietat laboral ni s'afavoreix la consolidació en l'ocupació. Solament es parla vagament del personal interí o temporal anterior al 2005.
- Es dóna carta de naturalesa al salari diferit per a justificar el segrest de part de les nòmines per als plans de pensions privats, fent clients obligatoris, d'aquests fons, als empleats i empleades.

Amb aquests continguts i amb aquesta forma d'arribar a acords, difícilment, des de la nostra organització, podrem donar-li el vistiplau a un Estatut fet d'esquena al Personal Empleat Públic.

La Confederación de STEs-Intersindical denuncia la falta de información y negociación real para el nuevo Estatuto Básico del Personal Empleado Público.

Tres sindicatos, cuya representación no alcanza más del 40%, negocian con el MAP, en secreto, el nuevo Estatuto que regulará las condiciones de trabajo del Personal Empleado Público.

El MAP, CCOO, UGT y CSIF tuvieron el atrevimiento de hacer público un preacuerdo, sobre el futuro Estatuto Básico, al que se ha llegado fuera de los ámbitos de negociación legalmente constituidos.

Organizaciones sindicales que representan, cada una, a importantes sectores de las Administraciones, y que en su conjunto representan a la mayoría del personal empleado público, están fuera de la negociación.

De la misma forma, el conjunto de los empleados y empleadas públicas, es ajeno a lo que se está negociando. Tanto los trabajadores y trabajadoras de las distintas Administraciones como la mayoría de organizaciones sindicales, se enteran a través de los medios de comunicación de lo ya negociado, sin oportunidad real de incidir en los contenidos del Estatuto.

Por otra parte, el borrador que se ha hecho público y sobre el que se basa el Preacuerdo, adolece de los mismos defectos que los anteriores:

• No se establece, de forma inequívoca, el carácter público del trabajo en las Administraciones Públicas, permitiendo la externalización de servicios a empresas privadas.
• Se renuncia a unificar el personal de las Administraciones Públicas en un solo modelo. Habrá personal funcionario, laboral, eventual y directivo.
• Se sigue optando por una nueva categoría, el personal directivo, separada del resto. Se otorga un carácter estable y profesional a la función directiva y se prevén unas condiciones de trabajo similares a los ejecutivos de las grandes empresas. Es decir su servicio no va a ser por el bien público sino "por la pasta".
• Se sigue dando importancia a la evaluación para el salario y para la promoción profesional. Es decir que se pagarán las fidelidades al jefe administrativo o político de turno. No se establecen criterios que hagan objetivas e independientes las evaluaciones.
• Siguen existiendo cinco grupos cuando, en función del tipo de titulación, se podrían reducir a tres.
• Se bendice el hecho de que a iguales trabajos podrá haber diferentes salarios. Se consolida la productividad como concepto retributivo, concepto que en su puesta en práctica actual es fuente de arbitrariedades nada justificables.
• Se niegan los trienios para el personal interino.
• Se centraliza la negociación colectiva, posibilitando que sólo aquellas organizaciones con modelos centralizados estatalmente, puedan negociar, aunque no sean mayoritarias.
• Se limita la negociación colectiva a lo que marquen las leyes de presupuestos, posibilitando el incumplimiento de acuerdos por parte de las Administraciones.
• Tampoco entran, en la negociación colectiva, las ofertas de empleo y los procedimientos de acceso.
• No se proponen soluciones duraderas a la precariedad laboral ni se favorece la consolidación en el empleo. Solo se habla vagamente del personal interino o temporal anterior al 2005.
• Se da carta de naturaleza al término salario diferido para justificar el secuestro de parte de las nóminas para los planes de pensiones privados, haciendo clientes obligatorios, de estos fondos, a los empleados y empleadas.

Con estos contenidos y con esta forma de llegar a acuerdos, difícilmente, desde nuestra organización, podremos darle el visto bueno a un Estatuto hecho de espaldas al Personal Empleado Público.

Sindicatos de función pública piden la paralización y retirada del acuerdo sobre el estatuto del empleado público alcanzado por la administración, CCOO, UGT Y CSIF.

Las organizaciones sindicales ELA, CIG, IC, IAC, CGT y STEs-Intersindical ante el Acuerdo alcanzado por la Administración, gobernada por el PSOE, CCOO, UGT y CSIF quieren hacer llegar al conjunto de los trabajadores y trabajadoras de las distintas Administraciones tanto estatales como autonómicas y locales lo siguiente:

1. El Acuerdo alcanzado entre el Ministerio de Administraciones Públicas y los mencionados sindicatos se ha realizado al margen de la Mesa General de Función Pública del citado Ministerio, excluyendo a sindicatos presentes en la citada Mesa de todo tipo de consulta y/o negociación. Del mismo modo se ha marginado de todo este proceso a otras organizaciones sindicales con representación e implantación, e incluso mayoritarias, en los ámbitos sectoriales o de Comunidad Autónoma.
2. Esta marginación y exclusión deliberada ha conseguido dejar al margen la opinión de miles de empleados públicos a los cuáles representamos tras las últimas elecciones sindicales. Son muchos los delegados y delegadas de Centros, Comités y Juntas de Personal a los que se les están usurpando la negociación a través de sus representantes y de su opinión en un tema tan básico como es ordenación y desarrollo de las condiciones laborales.
3. La actuación del Gobierno a través del Ministro Sevilla supone marginar conscientemente a un amplio espectro sindical; ante la contestación de los sindicatos que no se doblegan, la respuesta de la patronal es ignorar: quien molesta es apartado, quien protesta es acallado. Además se vulnera sistemáticamente la Ley Orgánica de Libertad Sindical sin pudor y sin reparo. Todo ello hecho por un Gobierno que se dice de izquierdas y democrático, recordando a países fascistas y a repúblicas bananeras.
4. Exigimos al Ministro que antes del inicio del trámite parlamentario paralice el acuerdo alcanzado y comience la negociación con todos los sindicatos que hemos sido excluidos.
5. Hacemos un llamamiento a las plantillas de los diferentes centros de trabajo para que no se dejen engañar y manipular de las bondades del texto por aquellos que lo han firmado sin luz ni taquígrafos.

Intersindical Valenciana denuncia la falta d'informació i negociació real del nou Estatut Bàsic de l'Empleat Públic

Tres sindicats, la representativitat dels quals no arriba a més del 40%, pacten en secret amb el MAP l'Estatut Bàsic

El Ministeri d'Administracions Públiques (MAP), juntament amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF, han fet públic un preacord sobre el futur Estatut Bàsic, al que s'ha arribat fora dels àmbits de negociació legalment constituïts.

Organitzacions sindicals que representen, cadascuna, a importants sectors de les Administracions, i que en el seu conjunt representen a la majoria del personal empleat públic, estan fora de la negociació.

De la mateixa forma, el conjunt dels empleats i empleades públiques és aliè al que s'està negociant. Tant els treballadors i treballadores de les diferents Administracions com la majoria d'organitzacions sindicals s'assabenten a través dels mitjans de comunicació del ja negociat, sense oportunitat real d'incidir en els continguts de l'Estatut.

Per altra banda, l'esborrany que s'ha fet públic i sobre el qual es basa el Preacord, emmalalteix dels mateixos defectes que els anteriors:

- No s'estableix, de forma inequívoca, el caràcter públic del treball en les Administracions Públiques, permetent la externalització de serveis a empreses privades. -Es renuncia a unificar el personal de les Administracions Públiques en un sol model. Haurà personal funcionari, laboral, eventual i directiu. -Se segueix optant per una nova categoria, el personal directiu, separada de la resta. S'atorga un caràcter estable i professional a la funció directiva i es preveuen unes condicions de treball similars als executius de les grans empreses. És a dir, el seu servei no va a ésser pel bé públic sinó “per la pasta”. -Se segueix donant importància a l'avaluació per al salari i per a la promoció professional. És a dir que es pagaran les fidelitats al cap administratiu o polític de torn. No s'estableixen criteris que facen objectives i independents les avaluacions. -Segueixen existint cinc grups quan, en funció del tipus de titulació, es podrien reduir a tres. -Es beneeix el fet que a iguals treballs podrà haver diferents salaris. Es consolida la productivitat com a concepte retributiu, concepte que en la seua posada en pràctica actual és font d'arbitrarietats gens justificables. -Se centralitza la negociació col·lectiva, possibilitant que només aquelles organitzacions amb models centralitzats estatalment, puguen negociar, encara que no siguen majoritàries. -Es limita la negociació col·lectiva al que marquen les lleis de pressupostos, possibilitant l'incompliment d'acords per part de les Administracions. -Tampoc entren, en la negociació col·lectiva, les ofertes d'ocupació i els procediments d'accés. -No es proposen solucions duradores a la precarietat laboral ni s'afavoreix la consolidació en l'ocupació. Solament es parla vagament del personal interí o temporal anterior al 2005. -Es dóna carta de naturalesa al terme salari diferit per a justificar el segrest de part de les nòmines per als plans de pensions privats, fent clients obligatoris, d'aquests fons, als empleats i empleades.

1 de juny de 2006

Intersindical Valenciana rebutja les manifestacions del Ministre Jordi Sevilla en la presentació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic

Els sindicats del sector públic, STEPV, STAPV, STSPV i STA integrats en la Intersindical Valenciana, censuren, tant en el fons com en la forma, la intervenció del Ministre d’Administracions Públiques en la presentació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, perquè el document no aporta solucions a les expectatives dels seus empleats i, a més a més, sols va saber transmetre una visió negativa de la imatge dels treballadors i treballadores públics.

La Intersindical Valenciana critica la presentació de l’esborrany de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, perquè amb el nou projecte d’estatut es perd una ocasió històrica per a modernitzar, actualitzar i homogeneitzar la situació dels empleats de les diferents administracions públiques, deixant sense resoldre o passant de puntelletes per qüestions bàsiques com, entre altres, la precarietat laboral, la promoció i el desenvolupament professional o la mobilitat entre diferents administracions.

Però, el que des del punt de vista de la Intersindical Valenciana és més greu,  és que pel màxim responsable del funcionament de les administracions públiques, allò més destacable no siga la seua preocupació per la modernització de l’administració pública, l’adaptació a les noves necessitats que demanda la societat o la potenciació de l'eficiència i efectivitat dels seus empleats i empleades i, si ho siga la preocupació per establir mecanismes penalitzadors per a aquells treballadors i treballadores que no compleixequen amb les seues obligacions, com si aquestes actituds foren predominants en l’àmbit  del sector públic.

La Intersindical Valenciana exigeix un aclariment públic del Ministre que restitueixca la dignitat i la credibilitat dels empleats públics i el commina a reflexionar profundament sobre la seua proposta, ja que entenem que en els terminis que està plantejada, sense garanties de transparència, imparcialitat i equitat, es qüestiona greument la independència dels treballadors públics front el poder polític, perquè pot convertir-se en un instrument de coacció. Estem convençuts que amb l’estímul positiu i el reconeixement de la tasca diària dels empleats i empleades públics i, especialment, amb una correcta gestió de la política de recursos humans i la millora de les condicions laborals, s’aconseguiran més beneficis pels ciutadans que amb una política punitiva. Aspecte aquest, que ja està recollit a la proposta de règim disciplinari.

València, a 30 de març de 2006

STEs-i alerta sobre el informe previo al estatuto de la función pública

Ante la presentación de las conclusiones sobre el nuevo Estatuto Básico del Personal Empleado Público, encargado por el Gobierno a una comisión de expertos, y a falta de un conocimiento más amplio sobre las mismas, desde STEs-Intersindical queremos hacer algunas apreciaciones.

En primer lugar, no pensamos que una legislación que va a afectar a todas las Administraciones Públicas, incluidas las Autonómicas y las Locales, deba definir con demasiada concreción todos los aspectos de las condiciones laborales del personal empleado público, negando la posibilidad de fijar legislación y mejoras en cada uno de los ámbitos.

Nos parece preocupante la propuesta de condicionar la continuidad, en el puesto de trabajo, a los resultados obtenidos. Se está introduciendo así la posibilidad de la movilidad funcional forzosa, contra la que estamos de manera frontal. Tampoco está claro cuál es el tipo de evaluación sobre el trabajo desarrollado y quién la va a realizar. No se habla de control democrático, de participación de personal empleado y de usuarios-as de los servicios en la evaluación global de los mismos.

Este tipo de acciones pueden suponer, en la práctica, un acoso y un control constante, no sobre la dedicación profesional de la persona funcionaria, sino sobre su sometimiento a las presiones políticas de turno. Esto puede ser especialmente grave en unidades administrativas con poco personal y muy sujetas a los vaivenes políticos.

Otro peligro que constatamos es la propuesta de aumentar el porcentaje de conceptos salariales cuya valoración es subjetiva, como la productividad, a cambio de disminuir otros, de carácter objetivo, como la antigüedad. En la práctica el reparto de productividades está sirviendo, en las Administraciones Públicas, para aumentar las diferencias salariales entre unos grupos y otros, independientemente del desarrollo real del trabajo. También se utiliza para premiar o castigar a determinado personal en función de sus buenas relaciones con los órganos directivos. Reiteramos pues nuestra oposición a la existencia de conceptos retributivos, como la productividad, que en muchos casos son abstractos y subjetivos y cuyo reparto pueden dar lugar a situaciones poco claras, arbitrarias e injustas.

Nos parece interesante la idea general de profesionalizar la función pública frente a las dependencias políticas o de grupos corporativos de presión. Asimismo estaremos de acuerdo en la disminución drástica de las interinidades y el empleo precario en las Administraciones Públicas. Se tienen que habilitar formas de acceso y promoción, que tengan en cuenta la experiencia para consolidar el empleo.

Seguiremos atentos a las novedades que se produzcan en torno al futuro Estatuto y nos impondremos, como trabajo fundamental, la información y la recogida de opiniones del personal empleado público para hacerlas llegar a todas aquellas instancias que vayan a tener algo que ver con la elaboración y aprobación del mismo.

Confederación de STEs-intersindical 26-abril-2005