INFORMA

 

Tot sobre la sentència 
de l'Audiència Nacional que anul.la la congelació
salarial de 1997 a les empleades i empleats públics

        ...continuació
DOCUMENTS
1. Text de la sentència. (word). 24 gener
2. Text complet de l'Acord Administració - Sindicatos. (pdf). setembre 1994
3. Text del Recurs del Govern sol.licitant la Cassació (pdf). 30 gener
4.  Informe dels serveis jurídics del Congrés. (pdf) 31 gener
5.  Informe dels serveis jurídics del Senat 29 gener
   

Vols estar informat per a quan arribe el moment?
Descarrega i envia'ns la fitxa de dades. Servei gratuït

 

 
 

 anar a notícies posteriors

    
- 02-02 El Govern recorre en cassació. 
L’Audiència fa marxa enrere.
    (en castellano)
  Tramitació del recurs de cassació en l'Audiència Nacional.
I ara, es pot executar la sentència? 
I a partir d’ara, què pot passar?
Què s’ha de fer ara amb el model de reclamació?
Què pot passar amb les reclamacions ja presentades?
Tot açò no és molt complicat? Hem de fiar-ho tot als tribunals?
Què proposa l’STEPV-Intersindical Valenciana?
- 31-01 Sobre la sentència... I ara, que hem de fer. Primeres notes
- 25-01  Replica al President de la Generalitat 
- 25-01  Valoració inicial de la sentència.
- 24-01  Declaración de la Confederación de STEs.
      
  

Les novetats sobre la sentència de l'Audiència Nacional es produeixen molt de pressa. El que semblava una decisió ferma de l'Audiència per mantenir el criteri de què la sentència no admet recurs de cassació, ara és el contrari. Pràcticament, s'ha vingut a dir que era un error no permetre la cassació i s'ha volgut difondre pel propi tribunal abans que es materialitzara la resolució corresponent. Per tant, abans del que cabia pensar, la sentència deixarà de ser ferma i, per tant, sense aquest suport, no és pertinent presentar les reclamacions. Llegiu amb atenció el document explicatiu que us adjuntem i feu les consultes que necessiteu. 


El Govern recorre en cassació la sentència que anul·la la congelació de 1997

L’Audiència fa marxa enrere

Comunicado en castellano

Segons es diu als mitjans de comunicació, en els dos últims dies, des de l’Audiència Nacional s’ha donat a entendre que s’admetrà a tràmit el recurs de cassació presentat pel Govern. De confirmar-se aquesta intenció del tribunal, la sentència sobre la congelació salarial deixaria de ser ferma. Encara que la decisió formal no s’ha pres, aquest anunci introdueix novetats importants per a la tramitació de les reclamacions que els sindicats hem posat a l’abast del personal afectat. La difusió pública de la suposada decisió de l’Audiència implica un canvi de criteri radical respecte del que es recull en el propi text de la sentència, en tant que aquesta assenyala que no hi cap recurs de cassació.

Per això hem considerat oportú informar immediatament de la tramitació del recurs de cassació i dels seus efectes en relació amb l'aplicació de la sentència.

Tramitació del recurs de cassació en l'Audiència Nacional.

El Govern ha presentat amb data 30 de gener de 2001 l'escrit de preparació del recurs de cassació davant l'Audiència Nacional. Mitjançant aquest escrit el Govern manifesta la intenció d'interposar el recurs i fa una breu exposició de la concurrència dels requisits de forma exigits per la Llei per a l'admissió d'aquest recurs. Això suposa que s'inicia la seva tramitació de manera que la sentència no ha arribat a esdevenir ferma i, en conseqüència, no es pot demanar, de moment, la seva aplicació individual.

Si l'escrit de preparació compleix els requisits i l’Audiència reconsidera que la seua sentència és susceptible de cassació, el tindrà per preparat i ordenarà a les parts que compareguen en trenta dies davant el Tribunal Suprem.

I ara, es pot executar la sentència?

Sí, tot i que en aquest cas no és probable. La Llei permet l'execució provisional de la sentència sempre que ho sol·licite la part afavorida, CCOO. Ara bé, segons han informat diversos mitjans d'informació, el sindicat demandant no sol·licitarà aquesta execució provisional, atès que hauria de presentar una fiança molt elevada. A més, l'Audiència podria denegar la petició d'execució provisional per entendre que aquesta execució podria crear situacions irreversibles o perjudicis de difícil reparació. Per tot això, molt probablement no s'executarà provisionalment.

El Govern, a més, està entestat a no acceptar el pronunciament de l'Audiència i a buscar fórmules jurídiques per tal de no pagar mai els endarreriments salarials.

I a partir d’ara, què pot passar?

Si el recurs arriba al Tribunal Suprem, aquest pot admetre o no el recurs. En el primer cas, caldrà esperar una nova sentència en el termini de dos a quatre anys i, mentre, la sentència haurà deixat de ser ferma. Si no s’admet, li donara la raó a l’Audiència Nacional, la sentència serà definitivament ferma i les nostres expectatives adquiriran plena virtualitat.

Cal tenir present que, en qualsevol dels casos, l’assumpte pot acabar en el Tribunal Constitucional, guanye qui guanye.

Què s’ha de fer ara amb el model de reclamació?

La nostra reclamació està basada en el dret que naix dels acords de l’Estat i de la Generalitat, legalment adoptats, i avalats judicialment per la sentència de la Audiència Nacional. En la mesura que es confirmara l’acceptació del recurs de cassació, decauria la fermesa de la sentència i la reclamació no procediria, i s'hauria de tornar a presentar en el moment oportú, és a dir, quan torne a haver una sentència ferma.

Sabent el que sabem ara, cal deixar de presentar les reclamacions i estar atents al que puga passar amb el recurs de cassació.

Què pot passar amb les reclamacions ja presentades?

En el cas que es confirme en breu la fermesa de la sentència, les reclamacions seguiran el seu curs normal. De contrari, si s’admet el recurs de cassació, caldria desistir d’aquest procediment per a poder tornar més endavant a plantejar la mateixa reclamació. El desistiment és un tràmit previst a la llei que aquest sindicat facilitarà a qui el necessite, i no suposa cap renúncia definitiva a cap dret que corresponga fins el moment que resulte aclarida la controvèrsia judicial pendent.

Tot açò no és molt complicat?

L’assumpte és complicat i canviant, i encara ho serà més. D’un banda, perquè hi ha més recursos de CCOO i d’UGT, d’idèntiques característiques, pendents de sentència en el Tribunal Suprem. El recurs que ha fallat recentment l’Audiència Nacional va ser presentat inicialment davant el Tribunal Suprem, però la sala on va caure, per pura casualitat, va entendre que era competència de l’Audiència Nacional. En canvi, una altra sala va acceptar la resta de recursos. Segons la premsa, s’espera la sentència corresponent en el termini d’uns mesos, la qual cosa afectarà plenament la situació actual. El Govern confia molt a que el Tribunal Suprem li donarà la raó.

D’altra banda, també hi ha plantejats recursos contra l’incompliment per la Generalitat d’un acord similar signat en l’àmbit de l’Administració autonòmica. Sobre aquests recursos recaurà una sentència que afectarà directament, per a bé o per a mal, la situació dels empleats i empleades públics de la Generalitat i de l’Administració local.

Tot açò presenta un panorama molt complex que requereix un seguiment continu i estricte, perquè ens podem trobar amb canvis substancials d’un dia per a un altre. Eixe paper és el que correspon de fer als sindicats, a tots els sindicats.

Hem de fiar-ho tot als tribunals?

Ningú pot confiar únicament en la via judicial. Ans al contrari, la mobilització de finals del 2000 per les retribucions del 2001 enllaça amb la que necessàriament s’ha de fer per cobrar els endarreriments derivats de la sentència. Allò substancial és que els funcionaris tenim la raó política (els sindicats van arribar a un acord legal amb el govern) i la moral (el contingut de l’acord estava més que justificat).

En conclusió: la batalla jurídica serà llarga, ja que el Govern ha anunciat que acudirà a totes les instàncies possibles per tal d’evitar el pagament en compliment de l’acord. Per tant, la lluita sindical ha de ser intensa, per aconseguir que el Govern canvie de posició i accepte negociar el pagament del que ens deu. Açò sols pot arribar si TOTS els sindicats i TOT el personal fem un front comú.

Què proposa l’STEPV-Intersindical Valenciana?

En primer lloc, acordar mesures d’entesa amb tots els sindicats de la funció pública i de mobilització del sector. Al mateix temps, continuar amb la informació sobre els esdeveniments de naturalesa judicial. En aquest sentit, els afiliats i afiliades rebran puntualment aquesta informació i també l’assessorament i els instruments jurídics que pertoque en cada moment. Aquesta responsabilitat davant l’afiliació, i el conjunt dels treballadors i treballadores, la podem exercir tots els sindicats. La informació necessària per poder-ho fer no és patrimoni de cap organització sindical, estiga o no personada en el procés jurídic. Aquest és un assumpte públic. De fet, les reclamacions s’han de fer necessàriament a títol personal, en tot cas amb l’assessorament de qualsevol gabinet jurídic, siga d’un sindicat, com pot ser el nostre, siga d’un altre tipus.

Per això mateix, l’STEPV-Iv està en condicions de prestar aquest servei també a qualsevol persona que li ho sol·licite. Per assegurar la comunicació efectiva i puntual, cal disposar de les dades personals i professionals que es fan constar en la fitxa adjunta.

No preveiem a curt termini la necessitat d’exercir cap acció davant cap tribunal, per la qual cosa tots els tràmits que calga realitzar per ara són de naturalesa administrativa i els serveis que preste el sindicat, per tant, gratuïts. Només si arribara el cas d’haver de defensar les nostres pretensions davant d’un tribunal es produiran despeses, que seran valorades quan arribe el moment i es conega què cal fer. En tot cas, les persones afiliades obtindran aquest servei de forma gratuïta.

Vols estar informat? Descarrega i envia'ns la fitxa de dades. Servei gratuït


El Gobierno recurre en casación la sentencia que anula la congelación de 1997

La Audiencia da marcha atrás

Según se dice en los medios de comunicación, en los dos últimos días, desde la Audiencia Nacional se ha dado a entender que se admitirá a trámite el recurso de casación presentado por el Gobierno. De confirmarse esta intención del tribunal, la sentencia sobre la congelación salarial dejará de ser firme. Aunque la decisión formal no se ha tomado, este anuncio introduce novedades importantes para la tramitación de las reclamaciones que los sindicatos hemos puesto al alcance del personal afectado. La difusión pública de la supuesta decisión de la Audiencia implica un cambio de criterio radical respecto de lo que se recoge en el propio texto de la sentencia, en tanto que ésta expresa que no se puede presentar recurso de casación.

Por eso hemos considerado oportuno informar inmediatamente de la tramitación del recurso de casación y de sus efectos en relación con la aplicación de la sentencia.

Tramitación del recurso de casación en la Audiencia Nacional.

El Gobierno ha presentado con fecha 30 de enero de 2001 el escrito de preparación del recurso de casación ante la Audiencia Nacional. Mediante este escrito, el Gobierno manifiesta la intención de interponer el recurso y hace una breve exposición de la concurrencia de los requisitos de forma exigidos por la Ley para la admisión de estos recursos. Esto supone que se inicia su tramitación de manera que la sentencia no ha llegado a ser firme y, en consecuencia, no se puede pedir, de momento, su aplicación individual.

Si el escrito de preparación cumple los requisitos y la Audiencia reconsidera que su sentencia es susceptible de casación, lo tendrá por preparado y ordenará a las partes que comparezcan en treinta días ante el Tribunal Supremo.

¿Y ahora, es posible ejecutar la sentencia?

Sí, aunque en este caso no es probable. La Ley permite la ejecución provisional de la sentencia siempre que lo solicite la parte favorecida, CCOO. Ara bien, según han informado distintos medios, el sindicato demandante no solicitará la ejecución provisional, dado que debería presentar una fianza muy elevada. Además, la Audiencia podría denegar la petición de ejecución provisional por entender que esta ejecución podría crear situaciones irreversibles o perjuicios de difícil reparación. Por todo ello, muy probablemente no se ejecutará provisionalmente.

El Gobierno, además, se ha obstinado en no aceptar el pronunciamiento de la Audiencia y a buscar fórmulas jurídicas con tal de no pagar nunca los atrasos salariales.

¿Y a partir de ahora, qué puede pasar?

Si el recurso llega al Tribunal Supremo, este puede admitir o no el recurso. En el primer caso, habrá que esperar una nueva sentencia en el plazo de dos a cuatro años y, mientras, la sentencia habrá dejado de ser firme. Si no se admite, le dará la razón a la Audiencia Nacional, la sentencia será definitivamente firme y nuestras expectativas adquirirán plena virtualidad.

Hay que tener presente que, en cualquiera de los casos, el asunto puede acabar en el Tribunal Constitucional, gane quien gane.

¿Qué se ha de hacer ahora con el modelo de reclamación?

Nuestra reclamación está basada en el derecho que nace de los acuerdos del Estado y de la Generalitat, legalmente adoptados, y avalados judicialmente por la sentencia de la Audiencia Nacional. En la medida que se confirmara la aceptación del recurso de casación, decaería la firmeza de la sentencia y la reclamación no procedería, y se habría de volver a presentar en el momento oportuno, es decir, cuando vuelva a haber una sentencia firme.

Sabiendo lo que sabemos ahora, hay que dejar de presentar las reclamaciones y estar atentos a lo que pueda pasar con el recurso de casación.

¿Qué puede pasar con las reclamaciones ya presentadas?

En el caso que se confirme en breve la firmeza de la sentencia, las reclamaciones seguirán su curso normal. De contrario, si se admite el recurso de casación, habría que desistir de este procedimiento para poder volver más adelante a plantear la misma reclamación. El desistimiento es un trámite previsto en la ley que el sindicato facilitará a quien lo necesite, y no supone la renuncia definitiva a ningún derecho que corresponda hasta el momento que resulte esclarecida la controversia judicial pendiente.

¿Todo esto no es muy complicado?

El asunto es complicado y cambiante, y aun lo será más. Por un lado, porque hay más recursos de CCOO y de UGT, de idénticas características, pendientes de sentencia en el Tribunal Supremo. El recurso que ha fallado recientemente la Audiencia Nacional se presentó inicialmente ante el Tribunal Supremo, pero la sala donde recayó, por pura casualidad, entendió que era competencia de la Audiencia Nacional. En cambio, otra sala aceptó los otros recursos. Según la prensa, se espera la sentencia correspondiente en el plazo de unos meses, lo que afectará plenamente a la situación actual. El Gobierno confía mucho en que el Tribunal Supremo le dará la razón.

Por otra parte, también se han planteado recursos contra el incumplimiento por la Generalitat de un acuerdo similar firmado en el ámbito de la Administración autonómica. Sobre estos recursos recaerá una sentencia que afectará directamente para bien o para mal, la situación de las empleadas y empleados públicos de la Generalitat y de la Administración local.

Con todo esto se presenta un panorama muy complicado que requiere un seguimiento continuo y estricto, porque nos podemos encontrar con cambios sustanciales de un día para otro. Ese papel es el que corresponde hacer a los sindicatos, a todos los sindicatos.

¿Tenemos que fiarlo todo a los tribunales?

Nadie puede confiar únicamente en la vía judicial. Todo lo contrario, la movilización de finales del 2000 por las retribuciones del 2001 enlazan con la que necesariamente se tiene que hacer para cobrar los atrasos derivados de la sentencia. Lo sustancial es que los funcionarios tenemos la razón política (los sindicatos llegaron a un acuerdo legal con el Gobierno) y la moral (el contenido del acuerdo estaba más que justificado).

En conclusión: la batalla jurídica será larga, ya que el Gobierno ha anunciado que acudirá a todas les instancias posibles con tal de evitar el pago en cumplimiento del acuerdo. Por tanto, la lucha sindical ha de ser intensa para conseguir que el Gobierno cambie de posición y acepte negociar el pago de lo que nos debe. Esto solamente puede llegar si TODOS los sindicatos y TODO el personal hacemos un frente común.

¿Qué propone el STEPV-Intersindical Valenciana?

En primer lugar, acordar medidas de entendimiento con todos los sindicatos de la Función Pública y de movilización del sector. Al mismo tiempo, continuar con la información sobre los acontecimientos de naturaleza judicial. En este sentido, los afiliados y afiliadas recibirán puntualmente esta información y también el asesoramiento y los instrumentos jurídicos que corresponda en cada momento. Esta responsabilidad ante la afiliación, y ante el conjunto de los trabajadores y trabajadoras, la podemos ejercer todos los sindicatos. La información necesaria para poder hacerlo no es patrimonio de ninguna organización sindical, esté o no personada en el proceso jurídico. Este es un asunto público. De hecho, las reclamaciones se han de hacer necesariamente a título personal, en todo caso con el asesoramiento de cualquier gabinete jurídico, sea de un sindicato, como puede ser el nuestro, sea de otro tipo.

Por eso mismo, el STEPV-Iv está en condiciones de prestar este servicio también a cualquier persona que se lo solicite. Para asegurar la comunicación efectiva y puntual, es necesario disponer de los datos personales y profesionales que se hacen constar en la ficha adjunta.

No prevemos a corto plazo la necesidad de ejercer ninguna acción ante ningún tribunal, por lo que todos los trámites que haya que realizar, por ahora, son de naturaleza administrativa y los servicios que preste el sindicato, por tanto, gratuitos. Solamente si llegara el caso de tener que defender nuestras pretensiones ante un tribunal, se producirían gastos, que serian valorados cuando llegue el momento y se sepa lo que hay que hacer. En todo caso, las personas afiliadas obtendrán este servicio de forma gratuita.

¿Quieres estar informado? Descarga y envianos la ficha de datos. Servicio gratuito


31-01-01

Sobre la sentència que anul·la la congelació de 1997.  
I ara, que hem de fer?

Quan anem a cobrar?

El govern central ha manifestat la seua intenció de NO PAGAR els endarreriments que ens reconeix la sentència. Ha recorregut la sentència i ha declarat que, si arriba el cas, no votarà en el Parlament l’ampliació de crèdit necessària per a pagar-la.
El President Zaplana diu que el seu govern no està concernit per aquesta sentència, de forma que encara que el govern central decidira o es veiera obligat a aplicar-la, Zaplana no ho faria per als seus funcionaris.
No es pot tenir una posició més bel·ligerant. Per tant, els sindicats hem d’actuar d’acord amb aquestes respostes.

Podem fer alguna cosa?

Presentar els escrits de reclamació que us adjuntem. Però ningú pot confiar que presentant l’escrit ja estiga tot fet. Ans al contrari, la mobilització de finals del 2000 per les retribucions del 2001 enllaça amb la que s’ha de fer per cobrar els endarreriments derivats de la sentència. Però és important presentar-los perquè és el primer pas de la mobilització i perquè cal que els governs sàpiguen que s’enfronten a una protesta massiva si no compleixen amb la sentència.

Però, la sentència es pot executar ja?

Hem de partir de la base que la sentència és ferma, perquè així ho diu l’Audiència en la seua resolució. Tanmateix, el Govern ha presentat recurs de casació. Així que poden passar dues coses:

  1. Si el Tribunal Suprem no admet a tràmit el recurs, li donarà la raó a l’Audiència Nacional, la sentència serà definitivament ferma i les nostres expectatives adquiriran plena virtualitat.
  2. Que el Tribunal Suprem admeta a tràmit el recurs de casació. La nova sentència pot ser:
    1. A favor, i les nostres expectatives adquiriran plena virtualitat, o
    2. En contra, de manera que s’haurà perdut l’assumpte.

En qualsevol dels casos, l’assumpte pot acabar en el Tribunal Constitucional, guanye qui guanye, per tal que aquest es pronuncie sobre el poder pressupostari del Parlament. El TC, en el moment d’admetre el recurs, pot suspendre o no suspendre cautelarment l’aplicació de la sentència.

Què va passar amb l’Acord Generalitat-Sindicats per a 1995-1997?

Alguns dels sindicats que en 1997 estaven a la Mesa General de Funció Pública de la Generalitat Valenciana (l’STEPV-Iv va arribar el 1999) van recórrer, segons diuen, també que el govern Zaplana no complira un acord de similars característiques, al qual es va arribar amb l’anterior govern del PSOE. De moment, no hi ha sentència, però no cal esperar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè els empleats i empleades al servei de la Generalitat puguen cobrar els efectes de la sentència de l’Audiència Nacional. I això, perquè les retribucions bàsiques (sou, triennis, pagues extres) i el complement de destinació són, per llei, iguals per a totes les administracions, la de l’Estat, les autonòmiques i les locals, així com les universitats. Dependent del Govern de la Generalitat només quedaria el complement específic; el complement de productivitat per al personal de Justícia; i els sexennis per al personal docent. Ara bé, estem davant un problema que afecta el conjunt de l’Estat, tots els governs i administracions, i les solucions haurien de ser igualment contemplades sense possibles discriminacions.

I el Sindicat esperarà a veure què passa als tribunals?

El que ens correspon com a Sindicat és reclamar el pagament des d’ara mateix, independentment del que el govern haja de fer, del conflicte de jurisdiccions i de polèmiques apassionants sobre les qüestions de fons i de forma. El tema és molt interessant, però no ens correspon arbitrar les solucions ni molt menys gestionar decisions polítiques i legislatives al respecte. Allò substancial és que els funcionaris tenim la raó política (els sindicats van arribar a un acord legal amb el govern) i la moral (el contingut de l’acord estava més que justificat). En eixe sentit, és molt significatiu que tant la sentència com el vot particular reconeixen que el Govern ha incomplit un acord legal, en lloc d’haver donat les passes oportunes per a revisar-lo o revocar-lo.
El que el govern central i autonòmic estan provocant a crits és una mobilització dels funcionaris i un enduriment de les relacions amb els sindicats. Els dos governs ES NEGUEN A PAGAR. Zaplana fins i tot nega que els seus funcionaris i funcionàries tinguen res a veure amb aquesta sentència, és a dir, que si els de l’Estat cobren, els valencians no tenen per què cobrar.

anar al començament


25-01-01

L'STEPV-IV valora positivament la sentència de l'Audiència Nacional que anul.la la congelació salarial de 1997 a les empleades i empleats públics.

L'STEPV-Iv valora positivament la sentència de l'Audiència Nacional, guanyada per CC.OO, que anul·la la congelació salarial que el Govern central va aplicar a les empleades i empleats públics l'any 1997. Aquesta sentència suposa un pas important en el reconeixement de la negociació col·lectiva del sector públic, ja que desqualifica i censura una actuació del Govern contrària als compromisos i pactes que havien subscrit els sindicats i el Govern respecte a les retribucions de les empleades i empleats públics per al període 1994-97.

La sentència marca una fita important en obligar a complir el pacte i, per tant, a pagar la quantitat compromesa en ell. Ara, el Govern hauria de negociar, amb urgència, el seu compliment als més de 2.200.000 empleades i empleats públics als quals afecta. El Sindicat considera que els responsables polítics haurien de canviar d'actitud en la negociació col·lectiva en el sector públic i complir tots els pactes subscrits, cosa a la qual no ens tenen acostumats: solen oblidar-se prompte dels acords després de signar-los o, allò que és pitjor, no se senten compromesos amb els pactes subscrits per governs anteriors.

Per acabar, l'STEPV-Iv reitera la seua satisfacció per la sentència guanyada per la Federació d'Ensenyament de CC.OO., a la qual fem arribar la nostra felicitació per l’encert que han tingut, i espera que les diferents Administracions Públiques treballen amb diligència per donar compliment a aquesta i a tots els acords subscrits que encara no s'han complit.

I això, quants diners suposa?

La sentència suposa que ara cal que ens paguen la pujada de 1997 (un 2,6%) i que a les retribucions de la resta d’anys (1998, 1999, 2000 i 2001) se’ls sume la quantitat total del 1997. Les quantitats resultants són:

 

Retribucions brutes anuals de cada persona

Any

1 milió

2 milions

3 milions

4 milions

5 milions

6 milions

1997

26.000

52.000

78.000

104.000

130.000

156.000

1998

26.546

53.092

79.638

106.184

132.730

159.276

1999

27.024

54.048

81.071

108.095

135.119

162.143

2000

27.564

55.129

82.693

110.258

137.822

165.387

2001

28.116

56.232

84.347

112.463

140.579

168.695

Total:

135.250

219.891

405.749

541.000

676.250

811.501

Això és només un càlcul aproximat, clar, però us pot orientar sobre quina quantitat us deuen. El càlcul definitiu caldrà fer-lo amb les nòmines a la mà.

I quan ens ho pagaran?

De moment, tardarà. El Govern ha presentat recurs davant el Suprem, a pesar que la sentència diu que no hi cap recurs. Poden passar dues coses: que l’admeten, amb la qual cosa caldrà esperar una nova sentència del Tribunal Suprem, o que no l’admeten, de forma que la sentència esdevindria ferma. Però en eixe cas, el Govern ha anunciat una possible presentació d’un conflicte de competències. El que està clar és que tenen la intenció d’allargar-ho el més possible.

Fins i tot quan el capítol judicial (per anomenar-ho en termes periodístics) estiga clar, caldrà esperar: no és gens probable que es cobre tot d’una. 

D’altra banda, en principi la sentència afecta només a l’Administració Central i els seus organismes autònoms. Això vol dir que caldrà batallar també per l’aplicació d’aquesta sentència a les Administracions autonòmiques i a les locals. I això posarà de manifest l’absurditat del sistema de negociació dels funcionaris i funcionàries de l’Estat Espanyol: el Govern Central negocia ÚNICAMENT amb els representants dels treballadors i treballadores de l’Administració Central, però el resultat s’aplica, via la Llei de Pressupostos de l’Estat, a totes les Administracions. També seria cas que a la Generalitat Valenciana ens quedàrem sense un duro.

L’STEPV-Intersindical Valenciana ha posat l’assumpte en mans dels seus serveis jurídics, per tal de determinar les accions a prendre, si escau, per tal d’assegurar l’extensió dels efectes de la sentència a totes les administracions públiques.

València, 25 de gener de 2001

anar al començament


25-01-01

L'STEPV-IV replica al President Eduardo Zaplana a propòsit de les seues declaracions sobre la sentència de l'Audiència Nacional.

L'STEPV-Iv replica les declaracions fetes pel President de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, on afirma que aquesta sentència no afecta a la Generalitat Valenciana.

El sindicat considera que el President es contradiu en el seu discurs ja que, quan el Govern de l'Estat fixa les retribucions de les empleades i empleats públics en els Pressupostos Generals, el Govern valencià accepta i acata les quanties fixades, afirmant que no té competències per fer altra cosa i es nega a modificar-les. Aquest fet ha succeït, any rere any, en totes i cadascuna de les negociacions de les retribucions anuals del conjunt de les empleades i empleats públics. Els arguments emprats són que les limitacions imposades pel Govern de l'Estat obliguen a totes les Administracions. D'açò, en sap bona cosa un membre del Consell de la Generalitat, Carlos González Cepeda, que quan exercia com a Delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, va recòrrer nombrosos convenis d'administracions locals que superaven el límits fixats pel Govern de l'Estat.

Per açò, l'STEPV-Iv critica, durament, les declaracions del President de la Generalitat per considerar que pretenen exculpar a la Generalitat dels seus propis compromisos, fins i tot, cal recordar que el President va afirmar en arribar al Palau de la Generalitat que compliria tots els acords de l'anterior govern, cosa que no ha fet. I en auqest sentit, no està demés recordar que al País Valencià n'hi ha un acord similar al de Madrid que també obliga a la Generalitat Valenciana i que està per complir.

El sindicat considera que amb auqestes declaracions la Generalitat Valenciana està buscant la confrontació amb les organitzacions sindicals i els més de 100.000 empleats i empleades públics al servei de la Generalitat Valenciana i no la solució a un problema que la pròpia Administració ha generat i avisa que no consentirà cap nova agressió. Per açò, recomana als responsables de l'Administració que acaten la sentència i convoquen les Meses de Negociació per donar compliment a aquesta.

Per altra part, el sindicat considera que les declaracions on es parla "d'atemptat a la sobirània popular, a les Corts o similars" sols pretenen "influir" en les decisions dels Tribunals perquè dicten autos que li siguen favorables. En eixe sentit, el sindicat considera patètiques i impròpies algunes declaracions públiques que s'han fet al llarg de les darreres 48 hores.

València, 25 de gener de 2001.

anar al començament


 

  24-01-01

La Audiencia Nacional anula la cacicada del PP que impuso una disminución salarial en el año 97

La Confederación de STEs, ante la sentencia de la Audiencia Nacional que anula la congelación salarial impuesta en el año 1997 a todos los empleados públicos por el gobierno, felicita a los dos millones de personas que han visto reconocida judicialmente su reivindicación contra lo que supuso realmente una disminución salarial del 2% de sueldo, que fue lo que subió el IPC y lo que realmente significa la "congelación salarial". Felicitamos también a CCOO, sindicato que presentó el recurso y con quién de forma unitaria luchamos en las movilizaciones del sector para denunciar y conseguir lo que ahora la Audiencia Nacional ha reconocido. Los STEs no recurrimos por no ser parte firmante del acuerdo que incumplió el gobierno del PP.

Los STEs instamos al gobierno a que haga efectiva esta sentencia y no la recurra pues si lo hace contribuirá a aumentar el malestar existente entre los trabajadores y trabajadoras de las distintas administraciones públicas. Recordamos al gobierno que en los últimos 10 años hemos perdido un 12,7 % de poder adquisitivo, por lo que la aplicación de la sentencia atenúa sólo en parte esta importante pérdida.

Ante la disminución salarial del 2% decretada por el gobierno para este año, (recordamos que la subida del sueldo de los funcionarios públicos ha sido del 2 % cuando el IPC ha subido el 4), las movilizaciones unitarias emprendidas en los dos últimos meses y que culminaron en la huelga del 14 de diciembre, deben continuar de forma unitaria y con más fuerza, hasta conseguir que el gobierno deje de perjudicar a los empleados públicos.

24 enero 2001

 

anar al començament / intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics