Manifest Xúquer Viu
Sostenir el Xuquer. Article de Rafael Xambó
LA PLATAFORMA XUQUER VIU PRESENTA MÉS DE 11.000 FIRMES DEMANANT LA REVISIÓ DEL PLA DE CONCA
El Xúquer ha estat sempre el riu valencià per excel·lència, el cor de l'aigua per als valencians. Per ell mateix aporta la meitat de l'aigua de tot el País Valencià. Durant molts segles, ha alimentat una agricultura llegendària d'horts, arrossars i tarongerars. Ha mantingut l'Albufera sana i plena de via. I després de tot açò, encara arribava a Cullera viu i amb força, fertilitzant la mar i renovant la sorra de les platges.
Ara, el Xúquer s'està morint. Al Xúquer li han fet moltes mossegades en les últimes dècades, esgotant els seus aqüífers i carregant-lo de preses, transvasaments, extraccions, i fins i tot, una central nuclear. Però, malgrat tot, seguia resistint-se a morir. Ha estat ara, en un temps on l'especulació urbanística i el saqueig del medi ambient del País Valencià no tenen mesura, quan la mort del Xúquer ha estat legalment segellada i signada amb una doble condemna, per si una sola no en fóra suficient. Primer amb el Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, i després amb el Pla Hidròlogic Nacional, amb les conseqüències doblement mortals del transvasament Xúquer-Vinalopó i el transvasament de l'Ebre.
Un riu condemnat a mort no necessita cabal. Per això, els Plans Hidrològics vigents li neguen al Xúquer un cabal mínim de supervivència, que d'altra banda li donen, encara que siga escàs, tant a l'Ebre com al Segura. El Xúquer, encara que parega increïble, no té cap garantia legal de cabal mínim en l'últim tram del riu. Només les aigües residuals del pobles i ciutats de la Ribera.
Les organitzacions polítiques, socials i ciutadans riberenques signants d'aquest document, no estem disposades a que s'execute la sentència sobre el Xúquer, que seria també la mort de l'Albufera i de la agricultura tradicional de la Ribera. No anem a consentir que el Xúquer seguesca el camí del seu riu germà, el Segura, que ha deixat de ser un riu per convertir-se en una claveguera, arruïnant terres i empestant pobles a la Vega Baixa. La política de l'aigua constitueix un eix fonamental de la política econòmica i mediambiental del nostre territori, i ha se ser conduïda amb una gran responsabilitat social i política.
En conseqüència, les organitzacions de la Ribera signants d’aquest document es comprometen a participar activament en la “Campanya Xúquer Viu” que té com objectius:
- Demanar la immediata revisió del Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer amb un anàlisi objectiu dels seus cinc anys de vigència.
- Demanar la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó, fins a que s’efectue la revisió del Pla del Xúquer.
- Demanar que se determinen i s’apliquen amb criteris científics les necessitats de cabdal ambiental del Xúquer.
- Instar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i al Ministeri de Medi Ambient a resoldre, sense demora, les necessitats hídriques del Vinalopó, la qual cosa és possible amb els recursos, infraestructures i tecnologies actualment disponibles.
- Demanar que s'òbriga un ampli debat social sobre el futur del riu Xúquer, i que en base a aquest debat es construesca una nova política de l'aigua, una política democràtica, transparent i ajustada als principis de la Directiva Marc de l'Aigua.La Ribera 18 de desembre del 2003
BLOC, PSPV-PSOE, ESQUERRA UNIDA, ESQUERRA REPUBLICANA DEL P.V., VERDS, ESQUERRA VERDA, UGT, CCOO, INTERSINDICAL VALENCIANA, UNIÓ DE LLAURADORS, XÀRQUIA: ALTERNATIVES – ECOLOGISTES EN ACCIÓ, CODERI
LA PLATAFORMA XUQUER VIU PRESENTA MÉS DE 11.000 FIRMES DEMANANT LA REVISIÓ DEL PLA DE CONCA
La Plataforma Xúquer Viu culmina la primera fase de la campanya Xúquer Viu amb la presentació de més de 11.000 firmes replegades, fonamentalment en els pobles de la Ribera, en tan sols 2 mesos.
En l’escrit que també recolzen més de 50 associacions de tot tipus, es demana la immediata revisió del Pla Hidrològic de Conca del Xúquer, l'avaluació dels seus cinc anys de vigència, i la paralització cautelar de les obres del transvasament Xúquer-Vinalopó. Igualment es demana que es determinen i s’apliquen les necessitats de cabal ambiental del Xúquer en tot el seu recorregut, que s'òbriga un ampli debat social sobre el futur del riu Xúquer, i que en base a aquest debat es construesca una nova política de l'aigua, una política democràtica, transparent i ajustada als principis de la Directiva Marc de l'Aigua.
Al lliurament de les firmes han assistit nombrosos dirigents de les organitzacions que formen part de la Plataforma Xúquer Viu: Per part del Bloc-Esquerra Verda Enric Morera, Joan Francesc Peris o Pepa Chesa, per part d’Esquerra Unida-Entesa Glòria Marcos, Isaura Navarro, Joan Ribó o l’eurodiputada Marisa Bergaz, per part del PSPV-PSOE l’alcalde del PSOE Salvador Gil, per part d’ERPV Pep Carreres, per part de CCOO la responsable de Medi Ambient Amparo Martínez, per par de la Unió de Llauradors de la Ribera Camilo Sebastià, per part d’Ecologistes en Acció Carlos Arribas, per part d’Acció Ecologista Agró Francesc Garcia i per part de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua Antonio Esteban. També han acudit alcaldesm regidors i responsables de diverses organizacions de la comarca de la Ribera.
Coincidint amb el lliurament de les signatures es presentarà un escrit dirigit a la ministra de Medi Ambient en el que es demana la destitució del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per les seues declaracions el passat 8 de febrer en les que defensava la gestió que la Confederació ve realitzant en el riu Xúquer amb arguments com que "el requerimiento medioambiental del Júcar en Cullera es más de agua salada que de agua dulce", i que "el río no está muerto, tiene un ecosistema que corresponde a agua salada". El Sr. González Ortea ha tornat a afirmar que el baix Xúquer té establert legalment un cabal ecològic, afirmació que és falsa, i que està indicant que la Confederació pensa fer cas omís de les condicions imposades per la Unió Europea per al finançament del transvasament Xúquer-Vinalopó, una de les quals és, precisament, l’establiment del cabal ecològic, actualment inexistent.
La Plataforma Xúquer Viu va arrancar a finals del mes de desembre a la Ribera constituïda per una ampla representació de partits (PSPV-PSOE, Esquerra Unida, BLOC-Esquerra Verda, ERPV i Els Verds), sindicats (CCOO, UGT, STEPV i Unió de Llauradors de la Ribera), grups ecologistes (Ecologistes en Acció, Acció Ecologista Agró ....), la Fundació "Per una Nova Cultura de l’Aigua" i un gran número d’associacions i col·lectius de caràcter comarcal i local.
El passat 12 de febrer a Cullera es va celebrar un important acte de recolzament als objectius de la Plataforma amb l’assistència de quasi un centenar de càrrecs públics de la comarca de la Ribera. A aquest acte assistiren alcaldes i regidors de 26 pobles d’aquesta comarca de diversos partits amb l’única excepció del Partit Popular.
Nombrosos ajuntaments han recolzat mocions que exigeixen la protecció immediata del riu Xúquer, l’establiment d’un cabal ambiental en tot el seu recorregut i la paralització del transvasament Xúquer-Vinalopó, al mateix que es plantejaven alternatives més adequades per solucionar el problema de falta d’aigua de les comarques d’Alacant.
Entra aquests ajuntaments podem destacar els de l’Alcúdia, Castelló de la Ribera, Cullera, Sueca, Sumacàrcer, Alginet, Beneixida, Algemesí, Gandia, Bolbaite o Chella.
La Plataforma Xúquer Viu està planificat una segona fase de la campanya que s’iniciarà una vegada s’hagen realitzat les pròximes eleccions generals del 14 de març.
La Ribera 21 de febrer de 2004
PLATAFORMA XÚQUER VIU
Rafael Xambó - Dept. de Sociologia. Universitat de València
Diari LEVANTE-EMV 6 febrer 2004. OPINIÓEl riu Xúquer es troba amenaçat de mort. La seqüència dels fets, a grans trets, és la següent: el 1997, Zaplana, aleshores president de la Generalitat, i Bono, sempitern president de Castella-La Manxa, signaren el Pacte de l´Aigua que donava eixida política al Pla de Conca del Xúquer. Aquest Pacte va assignar a Castella-La Manxa el doble d´aigua que fins aleshores tenia, tot i que durant la dècada dels 90, Conca i Albacete havien incrementat els regadius en prop d´un 40 per cent. Més aigua per a més agro-business amb la dacsa subvencionada per la Unió Europea. Zaplana guanyava un amic per a la causa del PHN regalant l´aigua a canvi.
Mentrestant, la febre constructora i firera (Terra Mítica) no para. El sud del País Valencià està eixut i té moltes piscines i més projectes d´especulació urbanitzadora, camps de golf i turisme de masses. Amb l´engany de la solidaritat amb les comarques del sud, s´envia aigua del Xúquer tots els estius a través de la connexió Tajo-Segura. Menys aigua per a la Ribera, per a l´Albufera, per a la ciutat de València. Més aigua per als negocis privats.
La Directiva Marc d´Aigües, vigent des del 2000 a la Unió Europea, posava les bases legislatives per a una Nova Cultura de l´Aigua des d´una perspectiva de sostenibilitat. Amb tot, el periode de transició permetia els governs un marge ampli d´interpretació que en el cas espanyol s´ha aprofitat per a xafar l´accelerador de la política agressiva dels fets consumats (PHN). És la fúria depredadora: afanyem-nos a fer la faena, que després no ens deixaran.
A novembre de 2002, el president del Govern Espanyol, José Maria Aznar, posava la primera pedra del transvasament Xúquer-Vinalopó, i animava les festejades que davant les eleccions autonòmiques i municipals de 2003 portarien a les histèries mentideres de l´aigua per a tots. Un transvasament que, a còpia de falsedats ja denunciades davant la Unió Europea, fins i tot ha aconseguit subvenció pública.
Convé recordar que la UE disposa d´un qualificat informe de la Universitat de València en què es demostra que l´aigua del Xúquer no arriba a la mar. Fins a tres quilòmetres, riu endins, l´aigua és salada. El Govern Espanyol li´l va ocultar a la Unió Europea i li ha mentit en afirmar que no hi ha cap relació entre el transvasament de l´Ebre i el del Xúquer, tot i que al PHN s´assignen 63 Hm3 d´aigua de l´Ebre al sistema Xúquer. Acabarem bevent aigua de l´Ebre Ðprou més dolentaÐ per a que la del Xúquer baixe a regar els negocis immobiliaris?
El Xúquer es troba amenaçat de mort: no disposa de cabal ecològic. Durant el segle XX i fins als anys 80, la mitjana de cabal del Xúquer a Tous era de prop de 1.400 Hm3/any. De 1992 a 2002, la mitjana de cabal es va reduir a 745 Hm3/any. Per al darrer període, la mitjana de cabal és de 569 Hm3. Una última dada: la Séquia Real només ha rebut 264 Hm3, el 67 per cent del cabal que se li havia assignat per al període 1993-2002. Els negocis privats dels terratinents castellans ens estan resultant molt cars als valencians. Ens deixen sense aigua per a regar dacsa subvencionada. Ara, damunt, ocultant les dades del cabal del riu, volen fer una magnífica conducció que donarà molt a guanyar als qui la construesquen a canvi de destruir encara més un territori esquarterat, i permetrà més negocis insostenibles des de la perspectiva de la comunitat científica, en la qual hi ha un consens generalitzat en la denúncia de la irracionalitat econòmica, social i ambiental d´aquests transvasaments, alhora que ofereixen alternatives més econòmiques i prudents.
La imatge terrible del Segura esdevingut claveguera és el que ens espera als habitants del Xúquer si els deixem seguir amb els seus plans. La Plataforma Xúquer Viu, els ajuntaments de les comarques del Xúquer, i moltíssims ciutadans i ciutadanes, conscients de l´amenaça que planeja sobre el nostre territori -una més, de ben grossa- haurem de treballar a pressa per sostenir el riu dels nostres avantpassats, de la nostra vida, i deixar-lo en condicions dignes per a les generacions que vindran. Em de curar el riu de la catàstrofe que li preparen. Atenció a les convocatòries dels ajuntaments i la Plataforma Xúquer Viu i que se senta ben fort que som fills del Xúquer.
< anar al començament | All-i-Oli | Principal >