INFORME SOBRE LA REALITAT DE LA F.P.A. AL PAÍS VALENCIÀ

1.- ANTECEDENTS.

Hi exposem, a mode de resum, les principals dates i esdeveniments significatius en el desenvolupament de la FPA al País Valencià. Destaquem per la seua importància històrica i per l’avanç que suposa en la consolidació de la FPA, les dates de 1985 i 1995.

1973.- Finalització de la campanya d’alfabetització.
1970.- Llei General d’Educació
1974.- Orientacions per a l’obtenció del Graduat Escolar en EPA.
1982.- Estatut d’Autonomia.
1985.- Creació del Programa per a l’Animació i Promoció de l’EPA. a la Comunitat Valenciana depenent de la Direcció General d’Educació Bàsica i Ensenyaments Especials.
1986.- Llibre Blanc de l’EPA.
1986.- Document de Treball per a l’elaboració del Nou Disseny Curricular de l’Educació d’Adults.
1987-1992.- Procés d’experimentació del Nou Marc Curricular. Coexistència de les Orientacions de 1974 amb el Nou Marc Curricular en procés d’experimentació.
1990.- Creació de Centres Públics d’Educació Permanent d’Adults a la Comunitat Valenciana.
1992.- Constitució de la Mesa dels Agents Socials per la Formació de les Persones Adultes.
1993.- Nou Marc Curricular, que seguirà en vigor fins el curs present 1999-2000.
1995.- Promulgació de la Llei 1/95 de Formació de Persones Adultes de la Generalitat Valenciana.
1995.- Decret pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de la FPA i Decret pel qual es regulen la composició, les competències i el funcionament del Consell de la FPA.
1999.- Decret que regula el currículum dels programes d’alfabetització i els programes per a adquirir i actualitzar la formació bàsica de les persones adultes fins l’obtenció del Graduat en Educació Secundària.

2.- LA LLEI DE FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES.

En gener de 1995, les Corts Valencianes van aprovar la Llei de Formació de Persones Adultes, la qual donava resposta a la gran demanda social que al voltant de la Mesa dels Agents Socials per l'EPA s'havia generat.

Des del mateix moment de la seua constitució -octubre del 92-, la Mesa dels Agents Socials va iniciar una campanya en pro de la necessitat de promulgació d'una Llei d'Adults que possibilitara una eixida positiva a les necessitats i demandes de formació de la població adulta valenciana. Durant esta campanya inicial es va aconseguir el suport de més de 50.000 signatures, les adhesions de nombrosos -més de 1.000- col.lectius, associacions i diferents entitats de la Comunitat Valenciana, així com mocions de més de 70 ajuntaments que demanaven, al Govern valencià, la promulgació de la Llei.

Per fi, es va aprovar una Llei, amplament consensuada entre les instàncies polítiques i el moviment social i que és posseïdora d'un gran ventall d'aspectes positius. Els trets que la caracteritzen són:

Possibilita l'atenció al dret de totes les persones a la formació al llarg de tota la vida.

Es tracta de una llei progressista que ens situa al nivell dels països més desenvolupats d'Europa.

És una llei de caràcter social, ja que va dirigida als sectors desfavorits de la societat i es converteix en un instrument de redistribució de béns culturals.

Afavoreix la participació dels agents socials -Consell de la Formació de les Persones Adultes- i incentiva l'associacionisme de les persones adultes participants.

Intenta millorar les possibilitats d'integració i de participació en la vida social i laboral de les persones que ho requerisquen.

Suposa una visió ampla de la formació de les persones adultes mitjançant l'establiment de diferents programes formatius.

Estableix un marc legal per facilitar la necessària col·laboració i coordinació entre les actuacions formatives, dirigides a les persones adultes promogudes per les diferents administracions i entitats: Comissió Interdepartamental.

Possibilita que siga el territori (localitat, comarca, mancomunitat...) el lloc des d’on es planifiquen i s’executen les accions formatives destinades a les persones adultes: Consells Territorials.

Contempla els mecanismes per a les dotacions pressupostàries, així com l'establiment d'un Conveni General Multilateral entre la Generalitat Valenciana i els ajuntaments que duguen a terme iniciatives formatives.

En definitiva, es tracta d'una llei que està en consonància amb els plantejaments dels fòrums internacionals i de la Declaració de la V Conferència Internacional sobre Educació d'Adults, celebrada a Hamburg, en juliol de 1997, on s'afirma que: "L'educació al llarg de tota la vida és per tant més que un dret: és una de les claus del segle XXI. És, alhora, conseqüència d'una ciutadania activa i una condició per a la participació plena en la societat. És un concepte sumament útil per a fomentar el desenrotllament ecològicament sostenible, per a promoure la democracia, la justícia i la igualtat entre dones i homes i el desenvolupament científic, econòmic i social, així com per a construir un món en el qual els conflictes violents siguen substituïts pel diàleg i una cultura de pau basada en la justícia. L'educació d'adults pot configurar la identitat i donar significat a la vida..."

Sent l'educació d'adults considerada, cada vegada més, com una peça fonamental per al desenvolupament econòmic i social d'una comunitat, caldria preguntar-se per les actuacions del Govern valencià des de la promulgació de la Llei, en gener de 1995. Després d'haver transcorregut més de cinc anys l'incompliment de la Llei per part dels nostres governants és quasi total. A més, cal afegir que les Corts Valencianes, a través dels seus Grups parlamentaris, també han intentat en repetides ocasions forçar al Govern a canviar de posicionament:

El Ple de les Corts Valencianes, en sessió del dia 21 de març de 1996, va aprovar per unanimitat, una Proposició No de Llei que instava al Consell de la Generalitat a què en un termini no superior als sis mesos, presentara davant de la Cambra, el desplegament de la Llei 1/95 de 20 de gener, de la Generalitat Valenciana de Formació de Persones Adultes. Proposició que no s’ha acomplit.

El Ple de les Corts Valencianes, en sessió de 17 de setembre de 1997, va aprovar una Resolució presentada per Unió Valenciana i que va comptar amb el vot favorable del Partit Popular, la qual instava al Govern a presentar a les Corts, en un termini de tres mesos, un estudi per tal d'abordar la generalització de la Formació de Persones Adultes a la Comunitat Valenciana. Avui, encara estem esperant-lo.

Si fem un llistat dels incompliments per part del Govern valencià tenim que:

No s'ha elaborat cap Pla General d'Actuacions per a la Formació de Persones Adultes, per part de la Comissió Interdepartamental, la qual cosa suposa que els titulars de les diferents Conselleries afectades no tenen ni la més mínima intenció de coordinar els pressupostos ni les accions formatives dirigides a la FPA tal i com s’especifica a la Llei.

No està previst un Pla de Dignificació de les instal·lacions dels actuals centres de FPA, ni la provisió de les vacants, atenent a l'especificitat dels llocs de treball.

No s'ha regulat la normativa de creació de centres específics de formació de persones adultes, ni està prevista una planificació que garantisca la possibilitat d'ofertar el Graduat de Secundària, de manera presencial.

No s'ha establit la conformació dels equips multiprofessionals escaients per tal que siguen ateses, com cal, l'orientació i la promoció de la formació integral de les persones adultes.

No s'ha elaborat una normativa específica que assegure i potencie la participació i l'associacionisme i consolide els drets expressats pels participants.

No s'ha establert el Conveni General Multilateral per determinar la contribució de la Generalitat Valenciana al manteniment de les iniciatives formatives de les corporacions locals i de les entitats titulars de centres d'iniciativa social.

No s'han tingut en compte les resolucions aprovades en les diferents comissions del Consell de Formació de Persones Adultes.

No s'ha regulat la creació dels Consells de Formació de Persones Adultes a nivell local i/o mancomunal per a l'establiment i desenrotllament dels Plans Locals per a la FPA.

No s'ha procedit a la transferència del centre d'EPA de la Diputació de València.

Tampoc ha hagut un increment dels recursos pressupostaris sinó que, de manera sorprenent, s'ha produït una disminució real.

.../...

3.- EL MOMENT ACTUAL

Les úniques accions executades per l’actual Govern en la línia de desenvolupar la Llei de FPA han estat:

La modificació del Decret pel qual es regulen la composició, les competències i el funcionament del Consell de la FPA en abril de 1997.

La presentació en abril de 1999 d’uns criteris generals per l'elaboració del Mapa de FPA molt restrictius i discriminatoris ja que no atenen les necessitats reals dels territoris, es prioritzen les zones urbanes sobre les rurals i, a més a més, en moltes comarques i poblacions importants es quedaran sense poder impartir de manera presencial els ensenyaments d’ESO per a la població adulta, en concret, el 91 % del territori. Tampoc es consideren els centres de les corporacions locals com a públics ni es contemplen els programes municipals, la qual cosa perjudica a molts ajuntaments.

La presentació, també en abril de 1999, del projecte de creació d'un Institut Valencià per al Desenrotllament de l’Educació a Distància (IVADED) on queda palesa l'excessiva importància que se li vol donar a la distància en el model de FPA d'aquest govern. La Mesa dels Agents Socials en les diferents reunions tant de Permanent com de Plenari rebutja ambdós documents en base a les següents al·legacions:

Es prioritza l’ensenyament a distància sobre el presencial.

Suposen un desenvolupament restrictiu i desviacionista de la Llei.

Segueix sense parlar-se de Consells territorials ni Plans locals.

S’oblida la necessitat de coordinació de recursos.

No es considera necessària la resposta adequada a les demandes i necessitats.

Es discrimina les zones rurals.

No s’estableix el Conveni: desprotecció dels ajuntaments.

No es considera la importància de la participació i la necessitat de socialització de les persones adultes.

Queda una altra vegada clar que el decret de creació de l’IVADED és una aposta forta d’imposició del model de la Conselleria sobre la FPA i es fa altra vegada palesa la falta de transparència, de diàleg i voluntat de negociació del govern respecte els agents socials.

L’aprovació per part del Govern valencià, el dia 23 de novembre de 1999, del Decret 220/99 pel qual es regulen els programes formatius que figuren a la Llei. En la reunió del Consell de la Formació del 29 de novembre, l’Administració presentà aquest decret i feu públic un calendari de desplegament de disposicions legals per fer possible la posada en marxa dels ensenyaments regulats en el Decret per al curs 2000-2001:

Aquest calendari d’actuacions va ser presentat pel Director General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, com hem dit, en la reunió del Consell de la Formació del dia 29-11-99 i les dates d’execució van estar modificades i fixades en la reunió de la Comissió de Projectes Legislatius del dia 28 de febrer.

Després de la presentació del calendari, la Permanent de la Mesa ha tingut dues entrevistes amb Josep Vicent Felip:

La primera del dia 12 de gener de 2000, fou una reunió en resposta a la petició d’entrevista al President de la Generalitat realitzada per part de la Mesa dels Agents Socials per la FPA després de la reunió que varem mantindre amb les diferents Conselleries (Educació, Benestar Social i Ocupació) el dia 28 de maig passat i que no va tindre continuïtat. En Josep Vicent Felip va estar la persona delegada per Presidència i no ha participat en ella com Director General de la Conselleria d’Educació, sino com la persona responsable del govern en matèria d’Educació d’Adults.

Les informacions que va presentar són les següents:

Per al proper curs 2000/01 ja no es farà el Graduat Escolar de forma reglada en cap centre i sols podrà fer-se la preparació a les proves lliures de Graduat Escolar que es realitzaran en maig del 2001 i en maig del 2002. És a dir sols hi haurà dos convocatòries per a poder obtindre el Graduat Escolar de forma lliure.

El proper curs 2000/01 començarà la implantació del GES en els centres d’EPA. Els criteris de mapa que són els mateixos que l’Administració va presentar en març passat i estan disposats a admetre cap criteri nou; començaran a negociar-se el més aviat possible, i que que estan oberts a la negociació i a modificacions en el cas que des d’aquesta proposta quedaren fora algunes zones; a més a més diu que aquest mapa serà un mapa integrat on es contemplaran alguns centres de titularitat municipal; també digué que calia tindre en compte criteris de racionalitat en l’oferta del GES per tal d’anar adequant-la a la demanda.

Les proves lliures de GES (Graduat en Educació Secundària) començaran a fer-se en setembre del 2000, abans de que el GES es realitze de forma presencial; es realitzaran dues proves a l’any: una en juny i altra en setembre.

La Comissió de Projectes Legislatius del Consell de FPA serà convocada, ràpidament, per a negociar la Norma de Proves Lliures per al GES, que està en els serveis jurídics i tenen ordre de trametre-la per la via d’urgència: ara si. En aquesta comissió també s’establirà un calendari de reunions per tal d’anar abordant les diferents normes que han d’eixir en els pròxims sis mesos.

La valoració de la Mesa d’aquesta reunió, i de la situació de la FPA, fou la següent:

El desenvolupament de Llei segueix sent no real i no es plasma ni compromisos ni en actuacions concretes, ni en calendaris,... i, sobretot, en pressupostos per part del Govern.

Sols està desenvolupant-se lentament i mal la part educativa: no sabem quins ni quants centres podran tindre GES i, a més a més, això significa que hem de partir dels Criteris que han presentat, encara que haurà interpretació flexible dels mateixos, molts centres, tant de Conselleria com Municipals, sols podran preparar per a les proves lliures de GES, ja que no es dotarà en un cas de professorat de Secundària i en l’altre no es disposarà de la norma que autoritze la impartició del GES ni tampoc del Conveni General Multilateral que establisca el finançament proporcional d’aquestes actuacions.Respecte a les altres conselleries implicades en la FPA, la coordinació de l’educació de persones adultes és nul.la, i el grau d’acompliment i desenvolupament de la Llei 1/95 és quasi in existent.

La nostra valoració de la reunió és molt negativa, malgrat a les manifestacions de bona voluntat, d’interpretació flexible dels criteris,... tornem a vore que es queda tot en bones intencions, paraules buides i un funcionament absolutament opac: segueixen sense presentar un Pla d’Actuacions de desenvolupament de la Llei seriós i no tenim cap notícia sobre el model que aquest Govern té en matèria de FPA, qüestions que ja li demanàrem en el mes de maig; el mateix hem de dir sobre la falta de voluntat política de fer una negociació real i, per tant, de desenvolupar la Llei.

És per tot això que, al final de la reunió, li vam tornar a manifestar que no havia donat cap resposta al compromís de negociació que acordarem el mes de maig i que el document que presentaren, els 10 punts de la Mesa, continuava sense ser abordat i, sobretot, que no havia presentat cap proposta, sèria i coherent, de desenvolupament de la FPA, que ara el problema que ens assenyalava ja no era que no hi havia decret de curriculum sino de poc pressupost per a fer front al desenvolupament necessària de la llei i que nosaltres encara que no ens agrade, tornariem a convocar mobilitzacions com altres vegades, si així ho consideràvem necessari i convenient.

Cal reflexionar sobre la realitat en que ens trobem professors/es i alumnes: No sabem com quedaran els centres, no sabem com quedaran les plantilles; no hi haurà concurs de trasllat; no s’ha convocat cap Mesa Sectorial per a tractar cap tema referit a FPA, encara que s’han demanat insistentment i inclús varem comprometre’s davant la Junta de Portaveus a convocar una Mesa Sectorial de FPA; no hi ha Conveni General Multilateral; pràcticament no s’ha regulat res... Han passat cinc de govern popular i quasi tot està per fer.

Cal actuar, sols ens queda la pressió democràtica del professorat i de l’alumnat, dels sindicats, dels altres moviments cívics,... per a per defensar i constituir la Formació de Persones Adultes com un dret de la ciutadania valenciana, i si no aconseguim la força necessària, aquest Govern del Partit Popular aconseguirà facilment (ja està fent-ho) que l’Educació d’Adults siga un negoci, es privatitze majoritàriament i, poc a poc, aconseguirà la paralització i la mort de la xarxa pública d’educació i formació de persones adultes.

Respecte a la segona reunió mantinguda el dijous 17-02-2000, en la mateixa J.V. Felip ens presentà el document "Proposta de Pacte per a la millora de la qualitat del sistema educatiu a la Comunitat Valenciana" i debaterem sobre els continguts que afecten a la FPA. Des de l’STEPV-Iv i la Mesa dels Agents Socials ferem la següent Valoració:

L’apartat destinat a objectius generals restringeix el desenvolupament de la Llei de FPA tan sols a l’elaboració del Mapa de FPA. No es comprèn que no aparega com a objectiu general en desenvolupament de la Llei de FPA en la seua totalitat.

Tant a la introducció com a la definició de l’objectiu que figuren a l’apartat 5.10 del Pacte es troba implícit el caràcter compensador que se li vol donar a la FPA. Tant sols es fa una vegada referència al concepte d’educació al llarg de tota la vida, que és el plantejament que té la Llei 1/95 de FPA i què segueix quedant-se curt a l’integrar solament els aspectes educatius/formals de la mateixa, tot i ignorant altres aspectes de tipus personals/socials.

Quant a les mesures que es proposen en el Pacte, tornem a observar un desplegament parcial de la Llei 1/95 de Formació de Persones Adultes. Les cinc mesures proposades tan sols despleguen la part educativa de la FPA, la que afecta a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, i que per altra banda, deurien haver estat desplegades ara fa cinc anys.

Tornem a veure greus mancances en el desplegament de la Llei 1/95:

Segueix sense fer-se cap referència al Pla General d’Actuacions en matèria de FPA del Govern Valencià on es contemple la participació de les altres Conselleries de la Comissió Interdepartamental en el desenvolupament dels Programes Formatius contemplats a la Llei i que possibilitaria la necessària coordinació interinstitucional sobre tot per a la rendabilització de recursos;

No es dona cap pas en l’establiment de xarxes territorials, Plans Locals i Consells Territorials (Arts. 6é.3 i 24.5 de la Llei), en la línia de considerar els territoris (poblacions, comarques, mancomunitats...) com a llocs diferenciats en les actuacions de FPA, i les demandes i necessitats de la població com a eixos que fixarien els objectius de les accions formatives, la qual cosa exigiria de nou, la col·laboració entre institucions a la qual s’ha fet esment;

No es parla de la integració en la Conselleria d’Educació del professorat depenent de la Diputació de València com s’ha fet, ara recentment, amb el professorat d’Institucions Penitenciàries... etc.

Per altra banda, el fet de què al document s’esmente el desenvolupament del Conveni General Multilateral no suposa cap garantia de què gran part dels centres públics de titolaritat municipal puguen impartir l’itinerari complet del Programa A (actualització de la formació bàsica fins l’obtenció del Graduat en ESO), així com la resta dels programes formatius, ja que l’Administració no ha especificat en cap moment el tipus de Conveni i el seu abast.

Pensem que es corre el perill de constituir dues xarxes de centres de titolaritat municipal; una, amb uns pocs centres que ofertarien l’itinerari educatiu complet (1r i 2n cicles de l’ESO), amb la qual se signaria el Conveni General Multilateral i, l’altra, la resta de centres municipals que no podrien ofertar l’itinerari educatiu complet i seguirien rebent (o no) ajudes via subvenció, la qual cosa suposaria la progressiva desaparició d’estos a mig termini.

Malgrat que considerem la necessitat d’integrar tots els ensenyaments no universitaris en la modalitat d’Educació a Distància, fins i tot els que no hi eren –Cicles Formatius, ensenyament d’idiomes...–, tornem a veure una gran mancança que afecta greument a la FPA: no es fa cap referència a la formació ocupacional en la línia de desplegar allò determinat en la llei 1/95: Art 4-d i Art 5-f,g.

Considerem que aquestes mancances tornen a reflexar el caràcter merament compensador i acadèmic que se li vol donar a la FPA en la proposta de Pacte; les mateixes podrien subsanar-se, en part, eixamplant l’abast d’actuació de l’IVADED, reconvertint-lo en l’IVADEA: Institut Valencià per al Desenvolupament de l’Educació d’Adults. Aquest nou organisme, que ja fou proposat en una reunió de la Comissió de Projectes Legislatius del Consell de la Formació de la FPA, podria integrar i coordinar les actuacions formatives de les altres conselleries: de Treball i de Benestar Social fonamentalment, i estaria més en consonància amb l’esperit de la Llei 1/95.

Per altra banda hi altres raons que ens obliguen a rebutjar l’IVADED: El document obri la possibilitat de què el Centre Específic d’Educació a Distància depenent de l’IVADED compte amb una xarxa de centres col·laboradors o associats (IES, Centres de FPA, entre altres) però no especifica clarament quins d’aquests centres impartirien els ensenyaments d’ESO. Aquesta indefinició contradiu el que es disposa en l’Art. 13.1 de la Llei, en el que s’especifica que els ensenyaments d’alfabetització i els destinats a a adquirir i actualitzar la formació bàsica fins l’obtenció del títol de Graduat en Educació Secundària s’impartiran en centres específics de FPA.

La possibilitat oberta en el paràgraf anterior i, sobre tot, en referència a l’expressió "entre altres", considerem que pot encetar un procés de privatització de la FPA contrari al que s’explicita a l’objectiu 2b de l’Art. 3r de la Llei: "Establir un sistema públic de recursos que garantesca l’oportunitat d’accedir i participar en els diferents nivells graus i modalitats de l’ensenyament...., adaptades a les característiques, condicions i necessitats de la població adulta".

Així mateix, hom troba a faltar un pla d’adequacions i construccions de centres de FPA que pose de manifest la voluntat d’aquest Govern de desplegar de forma eficaç i decidida els nous ensenyaments LOGSE, així com la resta de programes formatius destinats a la població adulta. La construcció del centre de Sagunt i l’anunci d’inici de construcció (tantes vegades aplaçat) en el 2001 del centre Giner de los Ríos d’Alacant, ens sembla, de totes totes, insuficient.

El dia 15 de març, el conseller Tarancón va comparèixer en la Comissió d’Educació de les Corts Valencianes a instàncies del Partit Socialista. A continuació, reproduïm textualment part del contingut de la nota de premsa apareguda en el diari Información d’Alacant el dia 16 de març: "Manuel Tarancón anunció además ‹‹una posible modificación›› de la Ley de Formación de Personas Adultas que aprobó el PSOE en el 95, con la intención de utilizar los institutos y no hacer un mapa ‹‹específico›› de adultos.

.../...

Tarancón replicó que la Conselleria tiene que ‹‹obtener la máxima rentabilidad›› de los actuales equipamientos educativos y que seguirá en la línea de optimizar los actuales recursos para que los centros de Secundaria sean utilizados también por los adultos, ya que ‹‹si tenemos un mapa de construcción de 400 actuaciones no es importante hacer un mapa escolar específico para adultos››....

En la reunió del Plenari de la Mesa celebrada en Alfafar el dia 9 de febrer de 2000, després d’analitzar la situació de la FPA en el moment actual, s’acordaren una série d’actuacions i mobilitzacions:

Abans del 12 de març:

Denúncia per part de la Mesa del document "Pacte de Millora de l’Educació" i el desinterès de l’Administració per desenvolupar amb dignitat la FPA com un sector educatiu.

Rrealitzar entrevistes amb els alcaldes i Regidors d’educació de cadascun dels pobles amb programes municipals, demanant una implicació més forta de la Federació de Municipis en el Consell de FPA i una actuació més política de municipis i diputacions en defensa de la FPA per a trencar les actuacions polítiques de l’Administració central del govern. Lluitar per la creació definitiva d’un Conveni Multilateral.

Realitzar concentracions davant la Generalitat durant la campanya electoral, del 21 de febrer fins el 10 de març, fent acte de presència amb una pancarta des de les 9 del matí fins les 9 de la nit, i donar fulls explicant la situació actual de la FPA.

Demanar la reunió dels Consells Escolars Municipals de les localitats i sol·licitar una moció per la continuïtat de la FPA.

Sol·licitar de les Juntes de Personal Docent no Universitari de les tres províncies, una reunió extraordinària per a tractar la situació de la FPA com punt únic de l’ordre del dia.

Després del 12 de març.

Fer un model de carta al President de la Generalitat, amb el plantejament de fer-la arribar per centres i individualment. Es tracta d’una campanya per centres, arreplegant una còpia dels diferents escrits que es remetria a la Mesa de Ag. Socials. Li demanarem la necessitat de la FPA i el desenvolupament seriós de la Llei.

Preparar una campanya de manifestació per al proper mes de maig informant tots els centres de la situació actual i de la necessitat de donar resposta front l’actuació de l’Administració i el futur que espera a la majoria dels centres. Cada Intercomarcal s’encarregarà de fer el treball d’informació i de arreplegar el número d’assistents possibles. El dia de la manifestació, entregar en el Palau de la Generalitat les còpies dels escrits enviats al President.

Demanar una convocatòria extraordinària del Consell de FPA.

Denúncia davant el Síndic de Greuges de la situació de la FPA.

Sol·licitar una entrevista amb el conseller Tarancon i no s’obté resposta satisfactòria realitzar un tancament dels membres de la Permanent en la Conselleria d’Educació.

Totes aquestes accions han estat desenvolupades o en via de execució.

Joan V. Pérez Albero

Representant de l’STEPV-Iv en la Mesa dels Agents Socials per la FPA

 

< anar al començament | anar a ensenyament públic | informacions actuals | Principal >