stepv55.gif (3507 bytes)

EL DEBAT SOBRE LA HISTÒRIA QUE S’APRÉN ALS CENTRES EDUCATIUS ÉS UN DEBAT DESENFOCAT I POLÍTICAMENT INTERESSAT.

 

A la vista del debat que s’ha obert amb l’informe de la Reial Acadèmia de la Història sobre l’ensenyament de la História, l’STEPV vol aportar algunes precisions sobre allò manifestat en aquest informe i també sobre el que ja s’ha manifestat als mitjans de comunicació per considerar que, en alguns aspectes, s’ha desenfocat l’objecte del debat i, en d’altres, es donen interpretacions políticament interessades, lluny d’una pretesa objectivitat.

  1. En primer lloc, cal dir que els llibres de Història usats com a llibres de text als centres educatius són l’obra intel.lectual d’un especialista o grup d’especialistes, bé siguen catedràtics, doctors o llicenciats en la matèria. No és pot imputar l’autoria d’aquests textos a cap govern o administració per la senzilla raó que els materials curriculars no són oficials ni, per tant, prescriptius.
  2. Conseqüentment amb el punt anterior, qualsevol polèmica de caràcter historiogràfic, incloses les acusacions de manipulació o tergiversació dels fets històrics, s’ha de situar entre especialistes i no entre institucions que ostenten la representació política. Les polèmiques historiogràfiques són tan antigues com la llibertat de pensament i, en tot cas, són l’expressió de la llibertat de càtedra que reconeix la pròpia Constitució espanyola en l’article 27. Aquestes polèmiques són, per altra banda, presents arreu del món i al llarg del temps: flamencs i valons a Bèlgica, francòfils i anglòfils a Canadà, per no citar les teories del professor Ubieto de les quals s’alimentà el blaverisme valencià.
  3. Els llibres de text són autoritzats, en la majoria de les Comunitats Autònomes, per les respectives administracions educatives segons una normativa ad hoc que fonamentalment prescriu que el projecte editorial s’adeqüe al disseny curricular del nivell o etapa educativa corresponent, que es respecten els drets humans i les llibertats fonamentals i que incloguen referències a l’entorn cultural, natural i sòcio-polític més immediat a l’alumnat, tot açò de forma genèrica, sense entrar al detall. En Andalusia i d’altres territoris que administrava fins fa un any el Ministeri d’Educació ni tan sols existeix autorització prèvia dels llibres de text ja que tant el MEC com el Govern andalús han optat per eliminar qualsevol entrebanc administratiu a la llibertat de càtedra dels autors i a l’autonomia dels centres per elegir els llibres que s’adeqüen millor al seu Projecte Educatiu, segons allò establert a la LOGSE.
  4. En totes les Comunitats Autònomes es venen llibres d’editorials radicades dins i fora del propi territori, amb seu a Madrid, a Barcelona, a València o a Picanya. Hi ha, per tant, llibertat de mercat de la mateixa manera que hi ha llibertat de creació i de pensament, i, finalment, llibertat perquè els centres trien els llibres que més els hi agraden.
  5. Actualment, els plans d’estudi a partir de tercer d’ESO i de Batxillerat contemplen una hora menys d’Història que hi havia en els plans a extingir de BUP i COU, i això al llarg de quatre cursos. Per contra, el sistema actual, en perllongar l’ensenyament obligatori fins els 16 anys, arriba a més alumnat que abans. No es pot dir, per tant, que hi ha una pèrdua considerable, sinó més aviat mínima.

Conclusió: el curriculm (és a dir, els continguts) és competència compartida entre l’Estat —que determina el Disseny Curricular Base per a tot l’Estat— les Comunitats Autònomes amb competències educatives transferides, que en aquest moment són totes, i, finalment, el que cada centre aporta mitjançant el seu Projecte Curricular de Centre. Les editorials contracten amb llibertat els autors dels llibres de text entre especialistes en la matèria que actuen també amb la llibertat de cátedra reconeguda per la Constitució, amb el límit de respectar el currículum oficial i les llibertats individuals i col.lectives. I, finalment, els centres tenen autonomia per triar els llibres que més els hi agraden, dins d’un mercat lliure. Per tant, per a l’STEPV, qualsevol tractament que es decidisca de fer com a resultat d’aquesta polèmica ha de ser escrupulosament respectuós amb tot aquest entramat de competències i llibertats democràtiques.

 

València, 28 de juny de 2000

< tornar a pàgina d'ensenyament públic / tornar a pàgina principal >