stepv55trans.gif (3963 bytes)

INFORME SOBRE L’INICI DEL CURS
curs 2001 / 2002

 

Centres d'Infantil i Primària                                            Centres de Secundària


INFORME SOBRE L’INICI DEL CURS. Secundària

1. Aspectes generals
2. Ensenyament en valencià.
3. Escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO als IES.
4. Infraestructures
5. Resultats de l’enquesta realitzada als Instituts d’Educació Secundària. Data: 14 setembre 2001.

1. Aspectes generals

L’STEPV-IV considera que continuen sense resoldre’s els problemes que afecten al sistema educatiu valencià. Per al sindicat l’inici del curs està marcat per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern valencià.

El sindicat afirma que l’inici del curs escolar, en Secundària, el proper dilluns dia 17 de setembre, està marcat pels mateixos problemes que els darrers cursos escolars. Existeixen problemes que afecten a l’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO. El 40.2% dels Instituts no tenen escolaritzat aquest alumnat, contravenint la LOGSE que indica que tot l’alumnat d’ESO ha d’estar escolaritzat als IES. Aquest problema d’escolarització té a veure a la manca de planificació i d’interés del govern de la Generalitat Valenciana envers l’esnsenyament públic. En concret, la LOGSE és una llei de l’any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic a l’any 1996, han passat sis anys sense que s’hagen construït els centres previstos al Mapa Escolar i adapatat els existents als nous ensenyaments, la qual cosa està impedint el creiximent de la xarxa pública i causant problemes d’escolarització. Molts alumnes estudien en aules prefabricades.

Les infraestructures haurien d’haver estat acompassades amb la implantació del nou sistema educatiu, no ha estat així per no ser l’ensenyament públic una prioritat del govern la qual cosa ha motivat un retall considerable en el capítol de les inversions públiques i un retard en la construcció dels centres educatius.

Pel que fa a l’organització i funcionament dels centres docents, el curs 2001-02 s’incia amb una situació de provisionalitat ja que les intruccions d’inici de curs són una pròrroga de les que actualment estan en vigor i que daten del 1992 per als ensenyaments secundaris. Per tant, nou anys més estem parlant d’intruccions provisionals. L’Administració hauria d’haver negociat ja fa anys el desplegament del Reglaments Orgànic i Funcional i no ho ha fet, és lamentable que curs rere curs es posen damunt de la taula instruccions provisionals i no s’haja negociat el desplegament del ROF.

Un aspecte positiu que cal ressenyar és que la pràctica totalitat del professorat dels Cossos de Secundaria estarà als seus respectius centres de treball el proper dia 17 de setembre. Açò està motivat per haver-se fet els actes d’adjudicació de vacants al mes juliol i haver estat presencials. En aquest sentit, el sindicat valora positivament aquest fet, la qual cosa suposa una millora respecte l’any passat que es van fer per instància en Secundària. A més a més, els actes presencials d'adjudicació de vacants són una reivindicació històrica del professorat perquè suposen una major agilitat en l'adjudicació, una major transparència, control i capacitat d'elecció de les vacants per part de les persones participants. Açò no va ocòrrer el curs passat per l'obstinació de l'Administració i d'algunes organitzacions sindicals que s'entestaren en fer una adjudicació informatitzada en Secundària que va suposar una involució en els drets del professorat i en l'inici del curs dels IES. Queda pendent l’adjudicació d’algunes vacants i substitucions que es faran els dies 14 i 17 de setembre (en aquest darrer cas el mateix dia de l’inici de les classes, la qual cosa és incomprensible, s’haurien d’haver fet aquestes adjudicacions amb més temps).

Per altra part, les adjudicacions de Conservatoris, Escoles de Disseny i determinades vacants de Tecnologia i Informàtica es van fer el dia 12 de setembre quan s’haurien d’haver fet a juliol.

No obstant això, continua la situació de precarietat del professorat interí. L’acord subscrit per totes les organitzacions sindicals, amb l’excepció de l’STEPV-Iv, i la Conselleria no suposarà cap solució real, per la qual cosa, el sindicat proposarà i impulsarà mobilitzacions als més de 12.000 professors i professores interins valencians amb l’objectiu d’aconseguir un accés diferenciat. Les darreres oposicions han suposat que només un 38% del professorat que ha aprovat és interí, amb la qual cosa una part del professorat que ha prestat serveis, com a interí, no treballarà enguany.

Totes les dades que el sindicat presenta demostren que ni l’ensenyament ni el valencià són una prioritat per al Govern de la Generalitat Valenciana.

2. Ensenyament en valencià.

CENTRES I ALUMNAT AMB PROGRAMES D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

 

Centres públics i privats concertats

Alumnat

 

Primària

Secundària

Primària

Secundària

94/95

511

86

55.981

8.546

95/96

559

99

63.790

10.487

96/97

603

118

72.400

14.013

97/98

622

138

80.615

17.113

98/99

634

177

88.151

21.747

99/00

644

193

96.171

25.247

00/01

650

213

102.250

30.320

2001/2002

655

-

 

 

Estudia en valencià el 19,38% de tot l’alumnat d’infantil, primària i secundària dels centres públics i concertats (dades del curs 2000/01).

Per entendre millor el significat de les dades globals s’han de fer algunes consideracions més, sobretot per veure quines són les possibilitats d’evolució.

Una aproximació territorial a les dades anteriors ens diu que, pel que fa a les comarques que conformen la circumscripció de la província de València, el 49% dels centres (públics i concertats) té, si més no, una línia en valencià. A València ciutat, un 24%; en el cas de la província d’Alacant, és un 35% i la ciutat d’Alacant, un 9%; i a Castelló, s’arriba a un 84%, mentre a Castelló de la Plana, és del 70%. Amb tot, el pes de la normalització lingüística escolar recau sobre els centres públics, doncs només hi ha 27 centres privats concertats en tot el país que compten amb un programa d’ensenyament en valencià. A la província d’Alacant no n’hi havia cap fins que enguany s’incorpora un centre concertat de Dénia, una excepció que remarca encara més la dada general.

Dels centres que imparteixen ensenyament en valencià només el 4% són centres privats-concertats. La conseqüència és que s’està creant la tendència a configurar una mena doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat-privat en castellà. Per entendre la importància de la dada només cal recordar que al voltant del 35% de l’alumnat valencià s’escolaritza en centres privats i que aquesta proporció s’inverteix a favor de l’ensenyament privat en algunes de les ciutats més importants del país.

També volem denunciar l’últim atac a la nostra llengua: la pretesa reforma del currículum de l’especialitat de Valencià, amb un decret de mínims que únicament inclou autors valencians, deixant fora d’aquests mínims tots els autors catalans i balears. Això ho disfressen de valenciania i diuen que no exclou la possibilitat d’estudiar altres autors, però en veritat estan forçant el món editorial a refer els llibres de text, sota l’amenaça de ser desautoritzats. L’anunciada reforma es fa sense cap rigor metodològic ni científic, i pretén obrir un nou capítol del conflicte lingüístic. A més s’està desviant l’atenció del ciutadà dels problemes que pateix la societat valenciana, en general, i l’ensenyament, en particular.

3. Escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO als IES.

CURS 2001-02 INCORPORACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO ALS INSTITUTS

NOMBRE D’INSTITUTS QUE ESCOLARITZEN PER PRIMERA VEGADA ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO: 19 (4 a Alacant i 15 a València).

ESCOLARITZACIÓ ALS INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

 

ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO

NO ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO

TOTAL IES

ALACANT

61

46

107

CASTELLÓ

31

11

42

VALENCIA

85

62

147

TOTAL P. VALÈNCIÀ

177

119

296

4. Infraestructures

CONSTRUCCIÓ I ADEQUACIÓ DELS CENTRES PÚBLICS

L’estat dels centres segons les dades presentades per la pròpia Conselleria de Cultura i Educació a juliol del 2001 són:

OBRES ACABADES ENSENYAMENT SECUNDARI: 57

CENTRES PENDENTS: ENSENYAMENT SECUNDARI: 178

AULES PREFABRICADES

La major part de les aules prefabricades estan als Instituts per la manca de planificació i el considerable retard en l’execució del Mapa Escolar.

TOTAL AULES PAÍS VALENCIÀ: 780

VALÈNCIA 375; ALACANT 275; CASTELLÓ 130.

INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES (en milers de pessetes)

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

PROGR. 422.30

ENSENYSECUND

10.532.301

10.352.301

7.690.020

11.895.988

13.211.592

13.184.947

6.789.339

5. Resultats de l’enquesta realitzada als Instituts d’Educació Secundària. Data: 14 setembre 2001.

INTERCOMARCAL D’ALACANT

COMARCA DE L’ALACANTÍ

-IES A.J. CAVANILLES. No adequació a la LOGSE; 2 vacants per cobrir; Dotació econòmica insuficient i amb retard; No completa l’adscripció del 1r cicle d’ESO; Major augment d’immigració al centre.
-IES FIGUERAS PACHECO. Si adequació a la LOGSE; Plantilla Completa; Dotació econòmica insuficient i amb retard; Completa l’adscripció del 1r cicle d’ESO
-IES GRAN VIA. No adequació a la LOGSE; Plantilla Completa; Dotació econòmica insuficient i amb retard; Completa l’adscripció del 1r cicle d’ESO
-IES MIGUEL HERNÁNDEZ. No adequació a la LOGSE; Plantilla Completa; Dotació econòmica insuficient; No adscripció del 1r cicle d’ESO
-IES Núm. 18. Falta espai, aules prefabricades. Falten 4 professors/res; Dotació econòmica insuficient i amb retard; Completa l’adscripció del 1r cicle d’ESO

COMARQUES DE L’ALCOIÀ-COMTAT

Infrastructures. Les més destacables són:
-IBI: des del curs passat s’està construint un IES nou sobre un antic col·legi de primària, la qual cosa va provocar una recol.locació d’alumnat i de professorat durant el curs passat. Aquest curs continuen les obres.
ALCOI: s’està a l’espera que comencen les obres a l’IES Cotes Baixes (segurament a novembre) amb el conseqüent trasllat de l’alumnat i el professorat a aules prefabricades .
Els altres tres instituts necessiten remodelacions per ser centres ja vells.
BIAR: S’ha de construir un centre nou que ja està licitat.
BENILLOBA: S’ha de reformar el col·legi per incloure-hi una secció de secundària d’una línia.

Plantilles.
La plantilla dels centres enguany està gairebé completa.

Dotació econòmica.
La quasi totalitat dels centres enquestats coincideixen a dir que la partida econòmica quatrimestral que els assigna Conselleria arriba tard i és insuficient per fer front a les despeses de funcionament del centre, sobretot quan es tracta de centres vells, on hi ha una despesa important de manteniment.

1r cicle d’ESO.
Manca fer l’adscripció del 1r cicle de l’ESO a la població d’IBI.

COMARQUES DE LES VALLS DEL VINALOPÓ I BAIX VINALOPÓ

IES AZORÍN –PETRER. Es preveu un començament de curs caòtic. Enguany han adscrit a 4 unitats de Primer Cicle de ESO en un centre ja massificat i que té 2 torns.
Insuficiència d'aules à 20 aules per a 28 grups.
Estan preparant 8 aules prefabricades que tenen més de 10 anys d'antigüetat i per tant al dia d'avui inservibles. (Estàn reformant-les).
Manca dotació per a 1 aula d'informàtica i 1 de tecnología.

IES NAVARRO SANTAFÉ - Villena.
Obres de remodelació adjudicades però no començades.
Estàn montant les aules prefabricades per al canvi d'alumnes. Diuen que estaràn llistes per al dia 17 peró es necessitaràn 3 ó 4 dies per a fer el trasllat.
Problemes à on es donarà Ed. Física? Estem en un poble que fa molt de fred i no n'hi ha ni gimnàs ni res prefabricat. Solució à anar al poliesportiu municipal peró es necessitarà transport.

IES HERMANOS AMORÓS - Villena.
Obres de remodelació adjudicades però no començades.
Es té previst montar aules peró ara estàn replanant el terreny i no n'hi ha indicis de les aules.
El curs començarà en el edifici del institut i a meitat de curs (quan les prefabricades estén montades) es farà el trasllat dels alumnes.
El primer cicle de la ESO no está escolarizat en instituts a Villena.

IES MONÒVER - Monòver.
Centre nou sense problemes d'infraestructura.
Plantilla completa en gent amb capacitació lingüística.
Primer cicle de ESO al centre.
El curs passat problemes d’horari però enguany s'ha solucionat i serà horari continuat.

IES VINALOPÓ - Novelda.
Sense problemes d'obres .
Primer cicle de la ESO en centres de primària en tot el poble.
Poble on la concertada té molta força.

IES Nº 9 - Elx.
Està previst un nou centre, la licitació serà a setembre.
El centre actual es una adequació d'un centre antic de primària.
La infraestructura és insuficient .No tenen aula de plàstica, l’aula d'informàtica no reuneix les condicions, els departaments són reduïts, la sala de professorat té 15 metres quadrats.
Manca de 3 professors.
Assignació econòmica insuficient, pateixen actes vandàlics i desperfectes que lleven diners dels pressupostos.
Centre amb alumnat de primer cicle de ESO.

IES Nº 10 - Elx.
Desde fa tres anys esperen la construcció d'un centre nou.
El IES actual es un conjunt d'edificis de 3 centres antics de primària.
Carències d'inferaestructures à gimnàs, laboratori, aula d'informàtica... no reuneixen condicions. Aixó és el més urgent.
Plantilla completa exceptuant substitut d'anglés i matemàtiques.
El manteniment del centre és insuficient, es demana ajuda a l'Ajuntament.
Falta un administratiu i un conserge. Només tenen un de cada i el nombre d'alumnat és 900 en quatre pavellons.
Tenen primer cicle d'ESO.

IES MACIÀ ABELA - Crevillent.
Obres començades. Està previst acabar les obres del nou pavelló per al curs 2002-03.
Manca d'espai per als desdobles i departaments.
Plantilla sense quasi problemes. La plaça de llatí (PEV) l'han adjudicat sense capacitació i per tant no es donarà en valencià.
Està previst que el primer cicle d'ESO estiga adscrit als IES aquest curs encara que els han comunicat que l'alumnat romandrà als col.legis fins l'acabament de les obres.

COMARCA: VEGA BAJA

I.E.S. Albatera :
Pendiente de construcción del IES de Cox para que se trasladen los alumnos de Cox y de Granja de Rocamora. Pendiente construcción Ciclos Formativos.
IES Benejúzar:
Instalaciones provisionales, pendiente de nueva construcción.
IES de Callosa:
Primer ciclo de ESO en los colegios, tanto el Vega Baja como el Grisolía cuentan con prefabricadas y están a doble turno, no disponiendo de sitio para patio de recreo.
IES de Dolores:
Urge nueva construcción, doble turno, secundaria por la tarde.
IES de Guardamar:
El Bachillerato y los ciclos formativos están fuera del centro en el C.P. Molivent.
IES de Orihuela:
El primer ciclo de la ESO en los colegios. El Palmeral lo han tirado y las aulas taller las han instalado en el polideportivo en aulas prefabricadasy el resto en el aulario del Gabriel Miró.El Tháder cuenta con 3 aulas prefabricadas. En las Espeñetas tienen los ciclos y el bach. por la tarde. No han recibido el material para poder impartir la optativa de 2º de BACH de dibujo.
IES Pilar de la Horadada:
Los C.F. sin construir. Tabiques de pladur por todos los rincones, centro superabarrotado, problemática alumnos de inmigración, faltan mesas proyecto infocole.Van a construir un comedor no solicitado por nadie.
IES San Miguel de Salinas:
Todo en aulas prefabricadas pendiente de nueva construcción.
IES de Torrevieja:
Faltan por ubicar 300 alumnos de ESO. Posible creación de una sección del IES nº 3 en el antiguo Instituto de BUP previo acondicionamiento, con seguridad no podrán empezar el lunes si hoy Jueves 13 no se sabe a ciencia cierta que va a suceder con estos alumnos. El IESnº 1 todavía no tiene los ciclos formativos. El IES nº 2 está a doble turno. Y al IES nº 3 ahora en septiembre le quieren ampliar los 10 grupos de ESO antes mencionados.

COMARCA MARINA ALTA

IES "Enric Valor" de Pego. El centre es troba molt deteriorat, dividit en tres pavellons separats entre si. Des del 2n. Trimestre del curs passat s’havien d’haver iniciat obres per fer una aula de tecnologia i rehabilitar la de música, també s’havia d’arranjar la caldera de la calefacció, ara sembla que s’han adjudicat i, potser començaran d’ací uns mesos, en ple curs. El centre no s’atén a les necessitats LOGSE i havia de ser reposat, però actualment es troba fora de planificació (aquí hi ha una responsabilitat greu de l’ajuntament). Els falta per cobrir la substitució de la psicòloga i un professor de música. Ha arribat un professor de filosofia, que ha de donar algunes classes a la línia PEV i no té la competència lingüística.

IES "Antoni Lledó" de Xàbia

El curs passat van estar en barracons per rehabilitació, eixamplament i adequació de l’edifici originari. En aquest moments estaven en procés d’habilitació de les aules, material, mobiliari..., el director creu que podran començar el curs al centre nou.
Sense activar els cicles formatius que els corresponen (si els tingueren podria haver problemes d’espai) perquè no hi ha hagut matrícula sufucient. Aixà cal relacionar-ho amb les queixes al IES "M. Ibars" sobre el calendari de matriculació, proves d’accès al cicle superior..., que han convertit en un desgavell la matrícula, impedint l’activació d0uns cicles, massificant-ne d’altres, etc..
Falta cobrir la substitució d’un professor d’alemany.

IES "Maria Ibars" de Dénia.

La situació del problema d’escapament d’aigua al subsol i deficiències d’estructura, denunciades durant el curs passat (claustre, ampa...) segueixen exactament igual. La pèrgola que s’ha construït aquest estiu està per pintar. Encar no s’ha iniciat l’obra d’una segona planta "planxé", que havia d’allotjar un cicle formatiu que actualment es fa a les antigues instal·lacions
Ha arribat un professor o professora de més, Tecnologia-Educació física, per problemes comissió de serveis, adjudicacions...
N¡hi ha professorat que arriba sense competència lingüística, tot i que hi ha deiverses línies PEV.
Plantegen una queixa enèrgica sobre el calendari i el procés de matriculació, que ha comportat la no activació de cicles formatius a la comarca, terminis impossibles, canvis...
Globalment, cal dir que la situació de la Marina Alta és, potser la més greu del país pel que fa a la implantació LOGSE: Només a Calp estan escolaritzats els alumnes de 1r cicle d’ESO a l’institut. Falten per construir els IES d’Ondara (ara han començat les obres), reposició/ampliació del Chabàs de Dénia i del n. 1 de Xàbia, de Benissa i de Pego (aquest fora de planificació) també està per començar el nou de Pedreguer, així com els centre d’ESO de Teulad, Gata i Orba.

COMARCA MARINA BAIXA:

IES de Callosa d’En Sarrià
A nivel d’infrastructures només cal ressenyar que encara no s’han realitzat algunes obres de condicionament per al cicle formatiu de jardineria que coneça enguany.
Falta un professor de socials, que havia estat enviat sense qualificació i va ser retornat pel centre.
Un curs de 1ºr de BAT amb 37 alumnes.
Escolaritzen tots els alumnes de 1r cicle d’ESO de la seva zona d’influència excepte els de La Nucia i els de Polop que romanen als centres de primària.
IES n. 5 de Benidorm
Tot el professorat al centre.
Es troben en un edifici de l’Ajuntament, no creat com a centre educatiu IES, això comporta un fort dèficit en espais complementaris, pistes, laboratoris..., el nou edifici està en fase de redacció del projecte bàsic i sembla que va molt endarrerit.
IES ALFÀS DEL PI. segueix integrament en aules prefabricades.
Els IES de de Benidorm i la Vila Joiosa presenten alguna massificació.

INTERCOMARCAL DE CASTELLÓ

En general dotació econòmica en retard i curta

ALCALÀ: * Part de les aules estan en baixos municipals
ALMASSORA:
NÚM 1
*Plantilles: Falta professorat de Psicòlogia i de Castellà
*algunes baixes de professorat sense cobrir
*3 barracons per a desdoblaments i 2 per a tecnologia
*Han adjudicat una comissió de serveis sense capacitació lingüística
NÚM. 2
*Plantilles: Falta professorat de Castellà
*16 barracons + 6 desdobles + 3 (tec. Labor, biblioteca) + 6 nous (4t d'ESO)

ALMENARA:
*Comencen a partir aules per desdoblar malgrat ser un institut nou

BENASSAL:
*Falten completar les connexions aules d'informàtica
*Falten aules de laboratori
*2 barracons
*Plantilles: Falta professor d’EF
BENICARLO:
IES JOAN COROMINES:
*Plantilles: Falten 2 pract. De fred i calor
*No han respectat les peticions lingüístiques
BENICÀSSIM:
*Falta professor de PT
*Falta 1 conserge
*Desperfectes per l'ús
BETXÍ:
*Falta construir el Centre
*4 barracons
*Falta un conserge
BORRIANA:
*Falta adscripció d'ESO
CABANES:
*Falta construcció del Centre
*Falta el mestre de PT (abans compartit i ara l'han llevat)
*Deficiències en laboratoris, etc.
IES. EOI
*Infrastructures compartides amb l'EOI
*Ampliació de tres aules de més de l'EOI
IES JÈRICA-VIVER:
*Centre Pendent de construcció
*40 barracons
*Plantilla incompleta: Matemàtiques

CASTELLÓ DE LA PLANA:
IES PENYAGOLOSA
*Barracons: 5 (desdoblaments) +1 (Tecnologia)
*Problema greu de sobredimensionat
IES MATILDE SALVADOR:
*Falte el professorat del nou cicle: Construccions civils
*Obligats a fer tres torns per manca d'espai
IES SOS BAYNAT
*5 barracons a l'espera de reparació per desperfectes bandàlics
IES TETUAN
*estan adequant-se en el cuartel
IES CAMINÀS:
*Centre no adequat a la LOGSE
*Continues reformes i retabicacions
*Manca d'espai
*Falta plantilla: Professorat de Matemàtiques
*Alguna baixa sense cobrir
IES POLITÈCNIC
*Traslladat a Penyeta Roja amb adequació acceptable en ESO i BATXILLERATS
*FP: traslladat a Av. d'Alcora, totalment inadequat, no estan els tallers muntats i no podran començar: Situació greu perquè no tenen personal de neteja ni conserge
IES VICENT CASTELL:
*Plantilla: Manca un mestre de PT
*Falta material de les aules de Tecnologia i informàtica
IES MIQUEL PERIS:
*Plantilla: Falta Tecnologia

ALCORA:
*Falta construir el centre que ja s'ha iniciat però hauria d'haver-se acabat enguany
*Falta plantilla en algun cicle formatiu.
*Ja estan utilitzant el Bar com a aula
*Tenen una subcentral elèctrica en front mateix i que volen ampliar

LA VALL D’UIXÓ
*No s'ha fet l'adscripció de l'ESO
IES HONORI:
*Plantilla: falta per cobrir una plaça d’anglès

MONTANEJOS:
*Falta greu d'espai
*Hiperutilització de les aules.

MORELLA:
*Centre molt vell amb problemes d'infrastructures, calefacció i de tot
*Plantilla: falta una plaça de Castellà.

SOGORB:
IES ALT PALÀNCIA:
*restructuració d'aules (tabicació)
*falten 3 professors de tecnologia agrària

VALL D'ALBA
*pendents de la construcció del centre
*4-5 barracons
*sense conserge

VILA-REAL
IES MIRALCAMP:
* 65 barracons i estan encara fent el trasllat.
* L'inici de les classes es retardarà
IES FRANCESC TÀRREGA:
* Tecnologia: Falta material i dotació

VINARÒS
IES LEOPOLDO QUEROL:
*Falten 3 professors de sistemes electrònics

NULES:
*7 barracons
*falta 1 professor tècnic de fabricació mecànica

ONDA:
*En obres: Aulari central i el pavelló
*12 barracons
*Falten 3 professors de Manteniment de màquines i un professor de Sistemes d'electricitat
*vàries baixes sense cobrir.

INTERCOMARCAL DE VALÈNCIA

COMARCA DE LA SAFOR

Infrastructures.

Poblacions que tenen pendent la construcció d’un centre nou: el Grau de Gandia i Tavernes de la Valldigna (per un tema de la concessió dels terrenys municipals).
A més cal destacar que també hi ha pendent la construcció del Conservatori d’Oliva, i els múltiples problemes que tenen amb les instal·lacions de l’Escola Oficial d’Idiomes de Gandia.
Altres centres tenen problemes de manca d’espai, per exemple els tres instituts de Gandia, l’IES G. Císcar d’Oliva i l’IES Jaume II de Tavernes de la Valldigna (on no hi ha lloc per als Departaments de les diferents especialitats).
Això està fent que en molts casos estaran fent classes un any més en instal·lacions provisionals i inadequades, i que hagen de tirar mà del recurs interminable de les aules prefabricades, com per exemple a Oliva i Tavernes.
Especialment greus són els casos del Grau de Gandia, on estan des que es va crear el centre a unes instal·lacions cedides per la Marina Mercant, i de l’IES de Xeraco, on, tot i ser un centre de pocs anys, tenen molts problemes de goteres, de canalització d’aigües, d’obra mal feta i en mal estat, i de calefacció quan ve l’hivern.

Plantilles.
La plantilla dels centres enguany està gairebé completa. Açò és degut al que ja s’ha comentat dels actes d’adjudicació de vacants.

Dotació econòmica.
La quasi totalitat dels centres enquestats coincideixen a dir que la partida econòmica quatrimestral que els assigna Conselleria arriba tard i és insuficient per fer front a les despeses de funcionament del centre, sobretot quan es tracta de centres vells, on hi ha una despesa important de manteniment.

1r cicle d’ESO.
Manca fer l’adscripció del 1r cicle de l’ESO als instituts de Tavernes de la Valldigna, pel problema abans esmentat de la manca d’espai i la construcció del nou centre pendent.

Altres problemes i/o mancances.
Manca material d’informàtica a diversos centres i comença a notar-se la matrícula d’alumnat immigrant, sobretot a Gandia, Oliva, Bellreguard i Tavernes, sense haver rebut cap ajuda de la Conselleria en aquesta matèria.

COMARCA DE LA RIBERA

Infrastructures.

Poblacions que tenen pendent la construcció d’un centre nou: Alginet, Almussafes, Catadau, Torís, Albalat, Montserrat i Sollana.
Poblacions que tenen centres pendents d’obres d’ampliació i/o adequació: Alberic, Carlet (IES E. Primo), Sueca.
A més cal destacar que també hi ha pendent la construcció del Conservatori de Cullera i el de Carlet.
Altres centres tenen problemes de manca d’espai, per exemple l’IES Bernat Guinovart d’Algemesí, on no hi ha espai per als Departaments de les diferents especialitats educatives i necessiten un taller més gran per a Tecnologia.
L’IES de Carcaixent té molts problemes per la manca d’espai per al pati, i l’IES de Benifaió té obres menors pendents.
Això està fent que en molts casos estaran fent classes un any més en instal·lacions provisionals i inadequades, i que hagen de tirar mà del recurs interminable de les aules prefabricades, com per exemple a Alberic (5 barracots), Alginet (11), Almussafes, IES Luis Súñer d’Alzira (4), Benifaió (4), IES 9 d’octubre de Carlet (1), Castelló (2), IES Blasco Ibàñez de Cullera (tot prefabricat fins que puguen passar al centre nou. Ja hi van estar tot el darrer curs).

Plantilles.
La plantilla dels centres enguany està gairebé completa. Açò és degut al que ja s’ha comentat dels actes d’adjudicació de vacants.

Dotació econòmica.
La quasi totalitat dels centres enquestats coincideixen a dir que la partida econòmica quatrimestral que els assigna Conselleria arriba tard i és insuficient per fer front a les despeses de funcionament del centre, sobretot quan es tracta de centres vells, on hi ha una despesa important de manteniment.

1r cicle d’ESO.
Manca fer l’adscripció del 1r cicle de l’ESO als instituts a Alberic, Alginet, Benifaió, Carlet, perquè no hi ha espai al centre.

Altres problemes i/o mancances.
Manca material d’informàtica a diversos centres i comença a notar-se la matrícula d’alumnat immigrant, sobretot a Cullera , Sueca , Castelló, Carcaixent… sense que hi arribe cap ajuda ni de material ni de personal.
L’IES 9 d’octubre de Carlet es queixa de la mala ubicació del centre a la població, cosa que incideix en la matrícula d’alumnat.

COMARQUES DE LA COSTERA, LA CANAL, VALL D’ALBAIDA I VALL D’AIORA

Infrastructures.
Poblacions que tenen pendent la construcció d’un centre nou: Aielo de Malferit, Albaida, Bocairent, Castelló de Rugat, Enguera, Jalance, La Pobla del Duc, Moixent, Navarrés, IES S. Joan Bosco d’Ontinyent, Vallada, La Llosa de Ranes.
L’IES La Costera i l’IES Lluís Simarro de Xàtiva necessiten reformes per adequar-se a la LOGSE, d’altra manera no podran acollir l’alumnat del 1r cicle de l’ESO, tema que està pendent en aquesta població.
A més cal destacar que també hi ha pendent la construcció del Conservatori d’Ontinyent.
Això està fent que en molts casos estaran fent classes un any més en instal·lacions provisionals i inadequades, i que hagen de tirar mà del recurs interminable de les aules prefabricades, com per exemple a Albaida (2), al F. Gil de Canals (on porten vint-i-cinc anys amb barracots), Castelló de Rugat (pràcticament tot el centre és prefabricat, ja des del curs passat), l’IES Jaume I d’Ontinyent, l’IES de l’Estació d’Ontinyent (2).

Plantilles.
La plantilla dels centres enguany està gairebé completa. Açò és degut al que ja s’ha comentat dels actes d’adjudicació de vacants.

Dotació econòmica.
La quasi totalitat dels centres enquestats coincideixen a dir que la partida econòmica quatrimestral que els assigna Conselleria arriba tard i és insuficient per fer front a les despeses de funcionament del centre, sobretot quan es tracta de centres vells, on hi ha una despesa important de manteniment.

1r cicle d’ESO.
Manca fer l’adscripció del 1r cicle de l’ESO als instituts a Albaida, Bocairent, Enguera, Moixent, Ontinyent i Xàtiva.

Altres problemes i/o mancances.
Comença a notar-se la matrícula d’alumnat immigrant a poblacions com Canals, Castelló de Rugat, Enguera, Navarrés, sense que hi arribe cap ajuda ni material ni de personal.

COMARQUES L’HORTA, CAMP DE MORVEDRE, CAMP DEL TÚRIA, FOIA BUÑOL, SERRANIA, RACCÓ ADEMÚS, REQUENA-UTIEL

-IES JOSEP CAVANILLES. VALÈNCIA. S’ha dotat una plaça de professorat sense competència lingüística.
-IES PATERNA. Es troba en barracons per construcció d’un nou centre.
-IES ISABEL DE VILLENA. Es troba en barracons per construcció d’un nou centre. S’inicien les obres en 40 dies i acabar-les en poc de temps.
-IES PER BOÏLS de MANISES. Es troba en barracons per construcció d’un nou centre.
-IES BUÑOL. No tenen alumnat de primer cicle d’ESO. Problemes de manca d’espais comuns.
-IES Nº 3. QUART DE POBLET. Al centre li falta espai, s’ha fet xicotet i espais comuns. Els problemes són deguts a que abans era una escola que s’ha convertit en un IES.
-IES FAITANAR. QUART DE POBLET. Li manquen tallers.
-IES Nº 1. MISLATA. Queda per acabar una tanca. No tenen escolaritzat l’alumnat de primer cicle d’ESO a la població.
-IES JOSÉ RODRIGO BOTET. MANISES. Queda per cobrir 3 o 4 substitucions.
-SECCIÓ ALPUENTE. Estan ubicats en un lloc provisional, són al col.legi d’infantil i primària.
-SECCIÓ ADEMÚS. Falten aules, cal un centre nou, no s’han iniciat les obres.
-IES SEDAVI. Falta aula de música i cal material per les destrosses importants per un robatori.
-IES FEDERICA MONTSENY. BURJASSOT. Està previst que l’obra finalitze en un any. No s’ha fet l’adscripció de l’alumnat de primer cicle d’ESO. Manca per cobrir alguna baixa.
-IES BENICALAP. VALÈNCIA. És un centre nou, no tenen data de lliurament del centre.
-IES BENAGUASIL. Centre vell, està en projecte un centre nou. Manca cobrir una plaça de psicologia. Està feta l’adscripció de l’alumnat de primer cicle d’ESO, encara que estan a l’escola.
-IES Nº 1 de CHESTE. N’hi ha obres menors que nodificulten l’inici del curs. 1 baixa per cobrir. No tenen alumnat de primer cicle d’ESO.

Dotació econòmica.
La quasi totalitat dels centres enquestats coincideixen a dir que la partida econòmica quatrimestral que els assigna Conselleria arriba tard i és insuficient per fer front a les despeses de funcionament del centre, sobretot quan es tracta de centres vells, on hi ha una despesa important de manteniment.


INFORME SOBRE L’INICI DEL CURS. Infantil i Primària

 

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) ha fet públic un informe sobre la situació de l’ensenyament a l’inici del curs escolar 2001-02. En aquest informe s’arrepleguen dades que desmenteixen les informacions oficials donades per l’Administració Educativa valenciana respecte a l’ensenyament en valencià, l’escolarització de l’alumnat de 3 anys i de primer cicle d’ESO, les construccions escolars i les partides pressupostàries dedicades a les inversions reals, la dotació de professorat especialista de tecnologia i de plàstica i visual i de personal d’administració, entre d’altres.

Aquestes dades oferides pel sindicat desmostres que el curs no s’inicia amb la normalitat anunciada per la Conselleria de Cultura i Educació, sinó amb els mateixos problemes dels cursos anteriors: falta d’infraestructures, alumnat de primer cicle d’ESO a les escoles i no als Instituts, aules prefabricades, professorat sense competència lingüística en programes d’ensenyament en valencià, alumnat de primer cicle d’ESO que no rep les classes de tecnologia i de plàstica i visual per professorat especialitzat, centres sense personal administratiu, inici de les classes sense temps perquè el professorat haja pogut planificat adequadament les classes, dèficit d’aules per escolartizar tot l’alumnat de 3 anys als col.legis públics…. Per tant, el curs que s’inicia està marcat per la provisionalitat i la privatització.

Les dades demostren que ni l’ensenyament ni el valencià són una prioritat per al Govern. Sols cal observar el quadre de les partides pressupostàries dedicades a les inversions reals des de l’any 1995 a l’any 2001 per veure com amb els diners pressupostats no es podien construir els centres previstos al Mapa Escolar. Si el Mapa Escolar és de l’any 1996, com s’explica que encara manquen 277 centres per construir o adequar?. Per què no han estat els centres abans de la implantació de l’ESO?. Si l’Administració considera normal que 5 anys després d’implantar-se el 1r curs d’ESO escara més del 40% dels IES no tenen escolaritzat aquesta alumnat —que roman a les escoles— ni què 3 anys després del termini previst per l’acord de plantilles encara falten 354 aules de 3 anys, l’STEPV-Iv no ho considera normal.

1. ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

QUADRE DE LLOCS DE TREBALL DE CENTRES AMB PROGRAMES PIP O PIP/PIL PER ACCEDIR ALS QUALS NO S’HA DEMANAT LA CAPACITACIÓ LINGÜÍSTICA

VALÈNCIA

CASTELLÓ

ALACANT

TOTAL P. V.

PROGRAMES INCORPORACIÓ PROGRESSIVA

ED, INFANTIL

48

2

200

250

C. SOCIALS

9

1

30

40

ED. FÍSICA

18

1

86

95

PED. TERAPÈUT.

26

4

86

116

MAT/NAT

22

2

48

72

ANGLÉS

12

2

65

79

AUDICIÓ I LLENGUAT.

10

-

27

37

FRANCÉS

4

-

27

31

MÚSICA

16

1

38

55

PROGRAMES INCORPORACIÓ PROGRESSIVA I IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

ANGLÉS

14

4

35

53

ED. FÍSICA

19

1

52

72

PED. TERAPÉUT

12

1

20

33

FRANCÉS

13

1

11

25

AUDICIÓ I LLENGUAT.

7

1

13

21

MAT/NAT

14

1

25

40

SOCIALS

6

1

11

18

MÚSICA

15

1

19

35

CASTELLÀ

1

-

1

2

TOTALS

266

24

784

1.074

CENTRES I ALUMNAT AMB PROGRAMES D’ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

 

Centres públics i privats concertats

Alumnat

 

Primària

Secundària

Primària

Secundària

94/95

511

86

55.981

8.546

95/96

559

99

63.790

10.487

96/97

603

118

72.400

14.013

97/98

622

138

80.615

17.113

98/99

634

177

88.151

21.747

99/00

644

193

96.171

25.247

00/01

650

213

102.250

30.320

½

655

-

   

Curs 2000/01: Total alumnat d’Infantil i Primària: 363.638. Total de Secundària: 320.171. Total: 683.809.

Estudia en valencià el 19,38% de tot l’alumnat d’infantil, primària i secundària dels centres públics i concertats (dades del curs 2000/01).

Els centres pruvats concertats representen només el 4% dels que tenen un programa en valencià, la resta són públics.

En educació infantil i primària, l’increment de centres que apliquen un Programa d’Ensenyament en Valencià o d’Immersió Lingüística es ralentitza cada any (48, 44, 19, 12, 10, 6 i només 5 el curs actual). Des del nostre punt de vista, no és perquè s’estiga a punt d’esgotar les possibilitats d’implantació, ja que els 650 centres, descomptats el privats concertats (27), representen no més enllà del 57% del total dels centres públics (1.089).

Per entendre millor el significat de les dades globals s’han de fer algunes consideracions més, sobretot per veure quines són les possibilitats d’evolució.

Una aproximació territorial a les dades anteriors ens diu que, pel que fa a les comarques que conformen la circumscripció de la província de València, el 49% dels centres (públics i concertats) té, si més no, una línia en valencià. A València ciutat, un 24%; en el cas de la província d’Alacant, és un 35% i la ciutat d’Alacant, un 9%; i a Castelló, s’arriba a un 84%, mentre a Castelló de la Plana, és del 70%. Amb tot, el pes de la normalització lingüística escolar recau sobre els centres públics, doncs només hi ha 27 centres privats concertats en tot el país que compten amb un programa d’ensenyament en valencià. A la província d’Alacant no n’hi havia cap fins que enguany s’incorpora un centre concertat de Dénia, una excepció que remarca encara més la dada general.

En definitiva, és cert que que les línies continuen augmentant, però també ho és que dels 655 centres d’educació Infantil i primària que imparteixen ensenyament en valencià només el 4% són centres privats-concertats. La conseqüència és que s’està creant la tendència a configurar una mena doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat-privat en castellà. Per entendre la importància de la dada només cal recordar que al voltant del 35% de l’alumnat valencià s’escolaritza en centres privats i que aquesta proporció s’inverteix a favor de l’ensenyament privat en algunes de les ciutats més importants del país.

2. ESCOLARTIZACIÓ DE L’ALUMNAT

CALENDARI D’IMPLANTACIÓ DE LA LOGSE

2002-03

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR

2001-02

2n BATXILLERAT

2000-01

1r BATXILLERAT

1999-00

4t ESO

1998-99

3r ESO

1997-98

2n ESO

1996-97

1r ESO

ESCOLARITZACIÓ DE L’ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO.

CURS 2001-02 INCORPORACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO ALS INSTITUTS

NOMBRE D’INSTITUTS QUE ESCOLARITZEN PER PRIMERA VEGADA ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO: 19 (4 a Alacant i 15 a València).

NOMBRE DE COL.LEGIS QUE DEIXEN D’ESCOLARITZAR L’ALUMNAT DE PRIMER CICLE D’ESO:

55 (Alacant 12; Castelló 3 i València 40)

ESCOLARITZACIÓ ALS INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

 

ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO

NO ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO

TOTAL IES

ALACANT

61

46

107

CASTELLÓ

31

11

42

VALENCIA

85

62

147

TOTAL P. V. 

177

119

296

ESCOLARITZACIÓ ALS COL.EGIS PÚBLICS

 

ESCOLARITZEN PRIMER CICLE ESO

NO ESCOLARITZEN PRIMER CICLE D’ESO

TOTAL COL.LEGIS PÚBLICS

VALÈNCIA

260

206

466

CASTELLÓ

85

102

187

ALACANT

235

183

418

TOTAL P.VALENCIÀ

580

491

1071

ESCOLARITZACIÓ ALUMNAT 3 ANYS

L’acord de plantilles d’infantil i primària signat el 7 de juny de 1996 comprometia a l’Administració perquè en tres anys generalitzarà l’oferta de llocs escolars per a l’alumnat de 3 anys en tots els centres públics. Açò volia dir que en 1999 s’havia d’oferir a totes i cadascuna de les escoles llocs escolars per eixe alumnat. Ara, a l’any 2001, encara queden per crear 438 aules d’educació infantil de les quals 354 són de 3 anys.

3. PERSONAL

DOTACIÓ DE PROFESSORAT ESPECIALISTA DE TECNOLOGIA I PLÀSTICA I VISUAL

-CAP COL.LEGI PÚBLIC TÉ PROFESSORAT ESPECIALISTA DE PLÀSTICA I VISUAL

-41 CENTRES TENEN PROFESSORAT DE TECNOLOGIA, 539 NO EN TENEN.

 

SENSE PROFESSORAT TECNOLOGIA

AMB PROFESSORAT TECNOLOGIA

TOTAL COL.LEGIS PÚBLICS

ALACANT

246

14

260

CASTELLÓ

84

1

85

VALÈNCIA

209

26

235

TOTAL PAÍS

539

41

580

DOTACIÓ DE PERSONAL DE SERVEIS ALS COL.LEGIS PÚBLICS

Només 32 col.legis públics tenen AUXILIARS DE GESTIÓ (9 a Alacant, 3 a Castelló i 20 a València).

No tenen AUXILIARS de GESTIÓ la resta de col.legis.

4. INFRAESTRUCTURES I INVERSIONS

INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES (en milers de pessetes)

 

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

               

PROGR 422.20
E.PRIMARI

5.467.699

5.467.699

5.292.980

6.427.199

6.638.512

5.671.514

3.576.179

               

PROGR. 422.30
E.SECUND

10.532.301

10.352.301

7.690.020

11.895.988

13.211.592

13.184.947

6.789.339

CONSTRUCCIÓ ADEQUACIÓ DELS CENTRES PÚBLICS

L’estat dels centres segons les dades presentades per la pròpia Conselleria de Cultura i Educació a juliol del 2001 són:

OBRES ACABADES ENSENYAMENT PRIMARI: 64

ENSENYAMENT SECUNDARI: 57

TOTAL: 121

CENTRES PENDENTS: ENSENYAMENT PRIMARI: 99

ENSENYAMENT SECUNDARI: 178

TOTAL. 277

AULES PREFABRICADES

TOTAL AULES PAÍS VALENCIÀ: 780

VALÈNCIA 375; ALACANT 275; CASTELLÓ 130.

5. INICI DE LES CLASSES

INICI DE LES CLASSES

Els curs s’inicia el dia 6 de setembre sense haver-ho consensuat amb la Comunitat Educativa. Es necessita un mínim d’una setmana per organitzar totes les activitats dels col.legis públics. Aquestes activitats són:

-Primers Claustres per organitzar espais, activitats comunes, donar instruccions, etc.

-Claustre per l’assignació de tutories de tots els grups.

-Confecció de llistats de grups i distribució d’aules.

-Organització de l’aula i dels seu materials.

-Reunió dels equips de nivell, per programar les primeres setmanes del curs.

-Reunió dels equips de cicle, per organitzar-lo i plantejar les primeres estratègies.

-Preparació de material didàctic per a l’alumnat per a les primeres setmanes del curs.

-Planificació/programació del curs escolar per part del professorat

València, 5 de setembre de 2001


 

< tornar a començament / pàgina d'ensenyament públicpàgina principal >