INICI DE CURS 05/06

veure pàgina de l'inici de curs 2004/2005

Inici de curs als centres de secundària

El curs comença amb les mateixes mancances de sempre i la falta de previsió i planificació de la Conselleria d'Educació

Demà s'obriran els centres de Secundària del País Valencià per iniciar un nou curs amb les mateixes insuficiències i imprevisions que el curs anterior. Els problemes ja endèmics de: provisionalitat, insuficiències, paràlisi, ineficàcia i, en general, l'abandó d'unes polítiques actives envers l'escola pública són la nota predominant i característica d'aquest inici i un any més la Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha estat incapaç d'oferir-nos cap solució a aquestes problemàtiques. S'improvisen programes, plans, projectes que, llevant la bona voluntat dels tècnics que els han elaborat i la publicitat del seu llançament no tenen darrere la dotació econòmica suficient per poder implantar-los, i així es converteixen en columna de fum per amagar una política que està deixant l'ensenyament públic en mans de la voluntat i la il·lusió del professorat.

És gràcies a l'esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa, que l'ensenyament públic gaudeix d'una notable vitalitat compensadora de la manca de previsió de l'administració preocupada, sobretot, per potenciar els fets diferencials del sistema educatiu valencià en pro d'una política de concerts amb centres privat "sense complexos" i sense el control escaient per la seua part (veure dades adjuntes), que fa que, només els centres públics oferisquen programes d'ensenyament en valencià en totes les etapes, amb un percentatge mínim de centres privats que fan aquesta oferta educativa a les famílies o que siga l'escola pública la que escolaritze al 94 % de la població immigrant o que mantinga el 90 % dels programes de compensació educativa.

Com ja ve denunciant l'STEPV, els centres de secundària obriran les portes amb aules massificades —ràtios per damunt dels 30 alumnes a les grans ciutats—, dispersió i manca de planificació en els programes, mesures i recursos de compensació educativa en secundaria: centres als quals se'ls ha retirat el Programa d'Adaptació Curricular per no complir algun dels requisits sense analitzar la necessitat de continuïtat del programa, Programes d'Acció Compensatòria a l'espera de l'autorització de la Conselleria, dotacions econòmiques que arriben tard i que no donen per cobrir totes les necessitats dels centres, ocupació de tots els espais disponibles en els centres per a habilitar-los com a aules, o l'increment dels "barracons" —àules prefabricades—, en un curs en què el Conseller havia promès la seua eliminació.

Un exemple en el qual cal incidir pel que fa a la no planificació i ineficàcia administrativa és l'atenció de l'alumnat immigrant . La realitat en els anys 2000 i 2001 i especialment el 2002 ja reflectia un increment exponencial d'alumnat immigrant que calia atendre. Des de l'STEPV-Iv es va exigir la creació d'un Pla Integral d'Atenció a l'Alumnat Immigrant amb Fòrums locals d'Immigració per a la seva implantació, però llevat d'anuncis publicitària ni la Conselleria d'Educació, ni la de Benestar Social van ser capaços de donar una resposta a la situació.

Ara s'anuncia una Pla d'"Àules Passe" (Programa d'adaptació al sistema educatiu), sense haver estat negociat ni consensuat amb el professorat, ni saber amb quins recursos personals i econòmics va a contar els pocs centres en els que s'aplicarà.

També s'ha anunciat un nou projecte el "Millor escola" per a reformar, modernitzar i millorar els centres educatius. Tal vegada s'ha oblidat que sense haver finalitzat el Mapa Escolar del 96 ni complir els compromisos del projecte Creaescola, ja n'hi ha localitats, amb necessitat urgents de nous Instituts d'Educació Secundària.

Finalment, i pel que fa al professorat, és ben cert que les adjudicacions de juliol possibilità que el professorat estarà demà al seu centre de treball però de cap manera ho farà al 100%, perquè la matriculació de l'alumnat que ha superat el curs en les proves de setembre i el començament de curs en unes dates tan precipitades, impedeixen una programació i preparació adequada de l'inici del curs, atès que la matrícula està oberta fins el 15 de setembre.

Pel que fa al programa PREVI (prevenció de la violència a les aules) que se anuncia per par de la Conselleria, l'STEPV-Iv vol criticar que s’ha anunciat un nou programa sense saber que ha passat en l'anterior, l’anomenat PROCONCE (Programa de convivència en els centres). A més a més cal recordar que no ha estat negociat amb el professorat, ni es coneixen els recursos dels que es dotarà. El sindicat reclama molta més serietat i urgència en negociar un conjunt de mesures que de forma coordinada amb les famílies i d'altres institucions i amb una dotació dels recursos suficients afronte aquesta problemàtica que es dona des de fa molt de temps als instituts de secundària.

L’ensenyament en valencià en Educació secundària no és el que reflecteix la informació oficial de la Conselleria. De l’estudi fet per l’STEPV-Iv durant el curs 2004 -05 s'extrau que en els 296 centres de secundària en zona valencianoparlant s'imparteixen 324 línies de d'ensenyament en valencià PEV (totes les àrees) i 502 línies del programa PIP (algunes àrees es fan en valencià i la resta en castellà). Això significa que sols un 39'2 % de l'alumnat que cursa primer cicle d'ESO en zona valencianoparlant rep ensenyament en valencià. Si comparem aquestes dades amb les de primària, observem que durant el curs 2004/2005 haurien d'haver començat 573 línies PEV que van acabar la primària el curs anterior. Això hauria significat un 69'37 % de línies PEV en primer curs d'ESO. Per tant, s'han perdut 249 línies (- 29'9 %) en el pas de primària a secundària.

Aquesta pèrdua de línies d'ensenyament en valencià entre primària i secundària no es deu a una falta d'infrastructures en els centres, ja que a tots els IES les línies de Programes d'Ensenyament en Valencià coexisteixen amb línies del Programa d'Incorporació progressiva. Aquest desequilibri es produeix, més aïna, per la falta de catalogació lingüística en secundària. El fet que els llocs de treball de primària estiguen tots catalogats amb perfil lingüístic però sense continuïtat a secundària produeix paral·lelament una discontinuïtat en el seguiment de les línies PEV en el canvi de primària a secundària amb el conseqüent retard en el procés de normalització lingüística en l'àmbit educatiu, i la privació dels drets dels alumnes a continuar rebent l'ensenyament amb el model triat pels pares i mares.

Volem denunciar també una altra mancança que es refereix a la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació atés que no hi ha un pla creïble i real de formació del professorat per tal que s’utilitzen aquestes eines en el procés d'ensenyament aprenentatge.

Per al Sindicat és necessari l’aplicació immediata de diverses mesures per millorar el sistema educatiu valencià, entre elles estan:

* un major esforç pressupostari en infrastructures educatives.
* la revalorització social de la tasca docent.
* la negociació d’un pla de prevenció per al sector docent.
* la reducció de la jornada laboral del professorat i la negociació sobre el model de jornada i calendari escolar.
* la solució a la situació de precarietat del professorat interí.
* un pla de formació del professorat que atenga les necessitats del professorat i de l’ensenyament.
* una major dotació de recursos econòmics i de personal per als centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació educativa o integració escolar.
* la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià i la valencianització de l’ensenyament.
* agilització per cobrir les substitucions.
* major dotació de recursos econòmics i de personal per als centres educatius i especialment per als centres que tenen programes de compensació educativa o integració escolar.

Cal que aquesta administració aposte per l’escola pública, done resposta als problemes reals que té el sistema educatiu valencià i millore i dignifique les condicions de treball del professorat i del personal d'administració i serveis que hi treballa.

València, 15 de setembre de 2005

 ANNEX I

ANNEX II

ENSENYAMENT EN VALENCIÀ: CONTINUITAT DE PRIMÀRIA A SECUNDÀRIA

Taula 1: Número d'IES i seccions en zones valencianoparlants

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport

Taula 2: Número de línies en IES i seccions en zones valencianoparlants

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport

Taula 3: Comparació del número de línies PEV/PIL de Col·legis i dels Instituts als que estan adscrits

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport

INCIDÈNCIES DETECTADES

1. Centres d’Infantil i Primària que continuen impartint el Primer Cicle d’E.S.O.

Callosa de Segura: C.P. La Paz, C.P. Primo de Rivera, C.P. Rafael Altamira, C.P. San Roque.
Orihuela: C.P. Andrés Manjón, C.P. Miguel Hernández, C.P. Virgen de la Puerta, C.P. Virgen de Belén (La Aparecida)
Rafal: C.P. Trinitario Seva

2. Construccions de centres de secundària pendents.

Callosa de Segura: I.E.S. Vega Baja. Anunci Licitació DOGV 9.09.05, I.E.S. Santiago Grisolía. Adequació CIEGSA. No hi ha terminis d’execució.
Catral: I.E.S. Adequació. En construcció. Alumnat en prefabricades.
Guardamar: I.E.S. Les Dunes. Adequació CREAESCOLA. No hi ha terminis d’execució.
Orihuela: I.E.S. Playa Flamenca. (Costa) Creaescola. No hi ha terminis d’execució. Alumnat en prefabricades, I.E.S. Las Espeñetas. Adequació CREAESCOLA. Problemes terreny, I.E.S. Thader. Adequació CREAESCOLA. Problemes terreny.
Rafal: I.E.S. Nou. Anunci licitació obra 11.07.05
San Fulgencio: I.E.S. (Secció I.E.S. La Encantá – Rojales) . Alumnat en prefabricades.
Torrevieja: I.E.S. Nº 4. Adjudicat sense començar les obres. Alumnat en prefabricades, I.E.S. Nº 5. (Secció I.E.S. nº 2). Licitació d’obra sense adjudicar.

3. Centres complets en aules prefabricades

I.E.S. Catral. (En construcció)
I.E.S. Playa Flamenca. Orihuela-Costa.
I.E.S. San Fulgencio. (Secció I.E.S. La Encantá de Rojales)
I.E.S. Nº 4. Torrevieja.
I.E.S. Nº 5. Torrevieja. (Sección I.E.S. Nº 2)

PETRER.
IES num. 3 en prefabricades. Atendran 1r, 2n i 3r d'ESO. 4t d'ESO, Batxillerats i Cicles Formatius continuen en els IES Paco Mollà i Azorín, la qual cosa ha fet que als esmentats IES hi haja una falta d'espai que ha fet que hi haja d'instal·lar tambe prefabricades, 6 en cadascun.
A l'IES num 3, a les prefabricades s'ubicaran: l'aulari necessari, els serveis higiènic sanitaris, els serveis de direcció i secretària i la sala de professors. Mancaran els espais per als departaments, laboratoris, sala d'usos múltiples, biblioteca, gimnàs...etc.
VILLENA.
Alumnes d'ESO als col·legis de primària: El Grec, Joaquín María López, La Celada, Príncipe D. Juan Manuel, Ruperto Chapí i Santa Teresa.
Falta construir el 3r IES.
ELDA.
IES La Torreta. Obres sense finalitzar. Pintura, serveis higiènics per acabar. Les classes no podran començar amb normalitat el dia 16 de setembre.

Dènia: construcció urgent del tercer institut. Els dos existents estan desbordats, a més al Maria Ibars hi ha 11 barracons.
Gata: no s'ha acabat l'institut que havia de començar a setembre, començaran en precari i doble torn a l'antic institut.
Benissa: No estarà acabat L'institut per començar el curs.
Pego: construcció del nou institut. L'ESO és a les escoles.
Orba: construcció de l'institut.

La Vila Joiosa: Construcció urgent del tercer institut, remodelació de L'IES Marcos Zaragoza (prefabricades etc),
Benidorm: Acabament de l'IES nº 5. Adequació de diferents centres (Leonor Canalejas, Bautista Lledó...)
Altea: adequació de l'IES Altaia, patis, aularis...

IBI: adequació de dos dels tres IES.
ALCOI: Remodelació, adequació i ampliació de l’IES Batoi.

• A Manises han llevat els PACG als IES Pere Boïl i a l'Ausiàs Marc, per aplicació estricta de la normativa de grups.
• A Tavernes Blanques no s'han solucionat els problemes que fan que a certes zones del centre s'arriben als 30 graus.
• El centre del Puig està encara pendent de construcció, així com els centres nous de Patraix i de Jesús a València
• A Alcàsser falten dotacions com la biblioteca.
• La secció de l'IES Peset Aleixandre, al barri de la Coma de Paterna, encara està en barracons, i no se sap quan començaran les obres del nou centre. Encara no hi ha dades sobre la matriculació d'alumnat immigrant. A la secció de la Coma, l'alumnat sol matricular-se començat el curs, tot i que des del centre s'informa de les dates de matriculació.
• A València, l'alumnat de l'IES Cid Campeador estarà enguany en barracons, així com l'IES El Cabanyal. L'IES El Clot ha demanat una remodelació de la consergeria del centre, però encara no ha obtingut resposta. A més a més, també necessiten una nova fotocopiadora i dos ordinadors actualitzats per a la secretaria del centre. A l'IES Sorolla, tot i estar d'obres (que no s'han realitzat durant l'estiu) s'han rebut instruccions per tal de començar demà les classes, la qual cosa implica paralitzar les obres per la seua perillositat.
• A la Safor està pendent la construcció de l'IES de Tavernes.
• A la Ribera hi ha pendents de construcció el Conservatori, l'IES nou de Carcaixent, l'IES d'Albalat de la Ribera.. l'IES Tulell d'Alzira, i els IES nous de Benifaió i de Torís. Cal adequar edificis molt antics com els de José Mª Parra d'Alzira, així com el Rei En Jaume.
• A la Costera estan pendents de construcció la secció de l'IES de Llosa de Ranes, així com el nou IES Francesc Gil de Canals.

Increment generalitzat del nombre de barracons.
Ràtios per damunt de les que marca la llei als IES Juan Bautista Porcar i Matilde Salvador

Infantil, Primària i EE
El curs 2005-2006 arrenca amb les mateixes insuficiències i imprevisions que l'anterior

Des de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport no s'ofereix una planificació a mitjà termini que done solucions als problemes endèmics del sistema. S'improvisen programes, plans, projectes que, llevant-los la bona voluntat dels tècnics que els han elaborat i la publicitat del seu llançament no tenen darrere les dotacions econòmiques suficients per a poder implementar-los. Per tant, les paraules que definiexen l'inici de curs són provisionalitat i imprevisió.

El sistema funciona gràcies a la professionalitat del professorat i a la col.laboració de la comunitat educativa, però no per les actuacions de l'Administració Educativa.

Els problemes concrets són:

• Falten llocs escolars públics en infantil, primària i secundària, especialment en el primer cicle, la conseqüència més immediata és la massificació de les aules i els augments de les ràtios de forma generalitzada. També l'ocupació de tots els espais disponibles en els centres per habilitar-los com a aules.
• En la major part de les localitats calen nous centres públics que no estan previstos ni al Mapa Escolar ni al programa Creaescola.
• La integració Escolar de l'alumnat amb necessitats educatives especials es fa sense dotar els centres dels necessaris recursos humans i pedagògics.
• Es continua sense adaptar centres amb instal.lacions antigues i desfasades que en la majoria dels casos no estan previstos adpartar en en programa Creaescola.
• En aquest moment s'està produint una situació nova que és l'allau de sol.licituds de matriculació fòra del periode ordinari de matriculació..
• El professorat està preocupat pels casos, molt puntuals, de violència contra el professorat. L'Administració no ha dissenya una protocol d'actuacions al respecte.
• No s'ha dotat els centres de 606 mestres d'infantil per a millorar la plantilla.
• El primer cicle de l'ESO encara està escolaritzat en algunes escoles contravenint la normativa legal.
• El nombre d'aules prefabricades és considerable i respon a la deficient planificació en matèria d'infraestructures i al retard consinderable en l'execució del Mapa Escolar.
• Ha existit molta precipitació en iniciar-se les classes el dia 9 de setembre.
• Només 2 de cada 10 alumnes estudien en valencià
• Només s'han construit el 45,72% dels centres previstos en el pla d'infraestructures de l'Administració Educativa.

Per acabar, el Sindicat adverteix del risc de trencament de l'equilibri entre la xarxa pública i privada per la política privatitzadora del Partit Popular.

València, 9 de setembre de 2005

Sobre l'inici de curs a les comarques de Castelló

Avui s’han obert a l’alumnat els centres de primària de les comarques de Castelló per iniciar un nou curs amb les mateixes insuficiències i imprevisions que el curs anterior, i l’altre, i l’altre ...; el problemes, ja endèmics de provisionalitat, insuficiències, paràlisi, ineficàcia i, en general, l’abandó d'unes polítiques actives envers l'escola pública són la nota predominant i característica d’aquest inici i un any més la Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha estat incapaç d’oferir-nos cap solució a aquesta problemàtica. S’improvisen programes, plans, projectes que, llevant la bona voluntat dels tècnics que els han elaborat i la publicitat del seu llançament no tenen darrere la dotació econòmica suficient per poder implantar-los i així es converteixen en columna de fum per amagar el veritable estat de la qüestió.

Davant de tot això, cal dir que, gràcies l'esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa, l'ensenyament públic gaudeix d'una notable vitalitat compensadora de la manca de previsió de l'administració preocupada, sobretot, per potenciar els fets diferencials del sistema educatiu valencià en pro d’una política de concerts "sense complexos" i sense el control escaient per la seua part, que fa que, només els centres públics oferisquen programes d'ensenyament en valencià en totes les etapes, amb un percentatge mínim de centres privats que fan aquesta oferta educativa a les famílies o que siga l’escola pública la què escolaritze al 94 % de la població immigrant o que mantinga el 90 % dels programes de compensació educativa.

Com ja ve anunciant l’STEPV des de fa dies, els centres de primària han obert avui les portes amb les aules massificades (uns 47.000 alumnes entre infantil i primària, considerant només la matrícula de juliol, als quals hi haurà que afegir l’alumnat matriculat en setembre). Aquestes tendències haurien d’haver-se contemplat en la programació de l'ensenyament per part de Conselleria i que estan duent a la improvisació especialment en les grans ciutats, Castelló, Vila-real, Nules, Borriana ... ja que hi ha un increment d'un 3,4% de l'alumnat d'educació infantil i un 1,65 % en Primària (sense comptar la matrículació extraordinària de setembre) i això obliga a la creació urgent de nous llocs escolars, sense passar per les úniques solucions que dóna la Direcció Territorial: Massificació de les aules, increment de les ràtios de forma generalitzada i l’ocupació de tots els espais disponibles en els centres per a habilitar-los com a aules o la ja triste història dels "barracons" gairebé 250 per a aquest curs en que el Conseller havia promès la seua eliminació.

L'atenció de l'alumnat immigrant tampoc és un exemple de planificació i eficàcia administrativa. La realitat en els anys 2000 i 2001 i especialment el 2002 ja reflectia un increment exponencial d'alumnat immigrant que calia atendre. Des de l’STEPV-Iv es va exigir l'engegada d'una Pla Integral d'Atenció a l'Alumnat Immigrant amb Fòrums locals d'Immigració per a la seva implantació, però llevat d'anuncis ni la Conselleria d'Educació, ni la de Benestar social van ser capaços de donar una resposta a la situació. Ara s'anuncia una Pla d'"Aules Pase", sense haver estat negociat ni consensuat amb el professorat, ni se sap amb que recursos personals i econòmics va a contar, envoltades doncs de un gran misteri. El que sí que és clar que 2 aules en centres públics de primària i una en un centre concertat només en tota la província ja ens dóna una visió clara de l’aposta de la Conselleria en aquest tema. Més de 5.000 alumnes immigrants de primària i infantil, el 94% d’ells escolaritzats en l’escola pública, obtenen com a resposta a les seues necessitats, 2 "Aulas pase" ... a l’altre 6% escolaritzat en la concertada se li disposa una "Aula pase".

L’STEPV exigeix la urgent revisió dels criteris d'admissió de l'alumnat en centres públics i concertats perquè aquests criteris respecten la llibertat d'elecció de les famílies, ja que només s'apliquen quan existeixen menys places que sol·licitants. No hi ha lesió al dret de les famílies a la lliure elecció de centre docent, perquè l'aplicació de criteris es fa només en cas d'excés de demanda i pressuposa l'exercici del dret d'elecció. El que deu vigilar l'administració i controlar amb tots els mitjans al seu abast són aquelles mesures que imposen determinats centres i que si no hi ha altre remei dissuadeixen a les famílies amb escassos recursos econòmics de l'opció dels centres concertats, uniformes, preus de serveis extraescolars, donacions econòmiques. Aquestes mesures sí farien respectar l'equilibri entre l'oferta dels diferents centres prioritzant una oferta suficient d'educació gratuïta en totes les etapes educatives.

Pel que fa al nou projecte anunciat pel Director General d’Ensenyament a Castelló per a la promoció de la convivència i la prevenció de la violència, cal recordar-li que ja va existir abans un semblant, el PROCONCE del que a part d'una enquesta gens més es va saber. El programa que s'anuncia neix sense el coneixement i per tant sense la negociació amb el professorat com tampoc ho va estar la creació de l'Observatori de la convivència en el qual no hi ha representació del professorat. Això suposarà de sortida una bona part de la seva inviabilitat.

També s’ha anunciat un nou projecte el "Millor escola" per a, segons el senyor Felip reformar, modernitzar i millorar els centres, tal vegada ha oblidat que sense haver finalitzat el Mapa Escolar del 96 ni complir els compromisos del projecte Creaescola, ja n’hi ha localitats, Castelló, per exemple, amb necessitat de nous centres públics. Així mateix cal insistir en que el 85% dels centres no estan adaptats a la LOGSE i que manquen el 42% de les actuacions previstes.

Pel que fa al primer cicle d’ESO, alguns centres de primària: Atzeneta, Borriol, Les Alqueries, Les Coves o Villahermosa continuen amb la seua escolarització.

Finalment i pel que fa al professorat, és ben cert que les adjudicacions de juliol possibilità que la pràctica totalitat dels 3.200 professors/es de primària-infantil estaran avui al seu centre de treball però de cap manera ho faran al 100% doncs, només en l’adjudicació d’ahir, en la que es van oferir 56 places, 11 no es van cobrir (Cortes, Castelló, Benicarló ...) i no es van ofertar la totalitat de les vacances, com és el cas, per exemple, del CP Concepció Arenal de Vila-real on falten 6 professors; caldrà esperar fins el dia 14 en que es farà una nova adjudicació, per intentar cobrir el dèficit actual. A tot això cal afegir que la necessitat de mestres d’infantil per a millorar la plantilla no ha estat escoltada. A banda d’això, del total de llocs de treball, més de 700 encara estaran ocupades de forma provisional dels quals vora a 500 són professorat interí, es a dir , el 25% del professorat no és definitiu en les comarques castellonenques.

Amb tot això exposat, el sindicat adverteix del risc de ruptura de l'equilibri entre les xarxes de centres escolars

Castelló 9 de setembre de 2.005

Un any més els problemes continuen sense resoldre's i es continua en una situació de provisionalitat en el sistema educatiu valencià. Els curs es caracteritza pels problemes endèmics, existeix paràlisi, ineficàcia i abandó d'unes polítiques actives envers l'escola pública.

El govern valencià ha demostrat que està més interessat en una política d'aparador i de confrontació amb el govern estatal que en resoldre els problemes de l'ensenyament, millorar i potenciar la xarxa pública i millorar les condicions laborals i econòmiques del professorat valencià.

Malgrat tot, l'ensenyament gaudeix d'una notable vitalitat que prové de l'esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa i que compensa la falta de previsió de l'administració en temes tan importants com l’atenció a la immigració, la introducció de les TIC, el manteniment dels centres superant la falta de recursos o l'ensenyament en valencià
Per tot açò, l'STEPV-Iv anuncia, que si l'Administració no canvia d'actitud i es comencen a concretar i veure resultats positius en les negociacions, que convocarà mobilitzacions al sector educatiu a la propera tardor. El Sindicat reclama un canvi de política, en definitiva volem MÉS I MILLOR ESCOLA PÚBLICA.

1. Professorat

És un dels fets positius, en haver-se fet, per acord sindical, les adjudicacions presencials de vacants al mes de juliol. La qual cosa suposa que la pràctica totalitat del professorat ha estat al seu centre de treball el dia 1 de setembre i estarà, a excepció d'incidències menors, el primer dia de classe.
En conjunt dels 48.000 llocs de treball o places que existeixen al sistema educatiu públic (col·legis i instituts) 12.183 places estaran ocupades de forma provisional per funcionaris sense destinació definitiva, opositors que han aprovat enguany i interins. El percentatge és del 25,38%.
Dels 11.077 professors i professores interines que van ser convocats als actes, van obtindre vacant un total de 7.192 i s'han quedat sense vacant 3.885. Ara per ara, el 14,98% dels llocs de treball del sistema estan ocupats per professores i professors interins.

1.2 Negociacions

Aquest curs haurem d'abordar les negociacions pendents del curs passat i les previstes per enguany al protocol de negociació signat el passat 15 de febrer, a més a més, de les que provinguen de la més que segura aprovació i desplegament de la Llei d'Educació. En tot cas, xoquem amb el problema del deute econòmic de la Generalitat Valenciana i la manca de recursos financers que, sens dubte, les va a condicionar.
Els temes pendents que havien d'haver-se negociat enguany són:

a) Salut laboral. No existeix un pla de prevenció, ni s'han creat els llocs de treball dels serveis de prevenció de riscos laborals, tampoc existeixen plans d'autoprotecció (plans d'emergència) en la majoria dels centres ni mesures efectives per a la resolució dels conflictes als centres.

b) Plantilles. Tancament dels temes pendents de catalogació, plantilles i adscripció dels diferents cosos docents, especialment els de règim especial.

c) Professorat interí. Necessitat urgent de tancar, en el marc de la nova llei educativa, el tema de l'accés diferenciat per aquest professorat i també actualització de les normes de provisió i permanència a les borses de treball i millora de les condicions laborals d'aquest col·lectiu.

d) Acord per la millora de l'Educació Infantil pública. Dotació del professorat de suport al segon cicle de l'educació infantil. Fan falta 606 mestres per millorar les plantilles d'aquesta etapa. Transformació com a centres de les 32 Escoles Infantils de la Generalitat valenciana.

e) D'altres temes pendents són: la convocatòria de llicències per estudis, la negociació d'un veritable pla de formació del professorat, la reducció de la jornada lectiva per als majors de 55 anys....

Un altre tema que ens preocupa és la reconversió del sistema educatiu, per efecte de la nova llei educativa, pel que fa a la càrrega horària del professorat d'educació secundaria d'assignatures com Música, Plàstica i Visual, Tecnologia, Informàtica, Filosofia, etc per tal de que no tinguen cap perduda horària, ni molt menys de llocs de treball als instituts.

2. Alumnat

El sistema públic no pot atendre tota la demanda per un dèficit de llocs escolars públics, especialment a l'educació infantil, però també a primària i secundària. La deficient política d'infraestructures de la Generalitat Valenciana ens ha portat a aquesta situació. Els efectes més immediats són que les ràtios continuen sent molt altes, en mols casos per damunt del que marca la normativa legal, la qual cosa provoca la massificació de les aules o el trasvassament de l'alumnat a l'ensenyament privat, en no obtindre un lloc escolar a la xarxa pública. Un exemple és la ciutat de València.

Cal una revisió de la normativa d'admissió de l'alumnat buscant equilibri, justícia, solidaritat en el compliment de les normes per part de tots els centres sostinguts amb fons públics. A més a més, és necessària la dotació dels mitjans adients per a la integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, alumnat amb necessitats de compensació educativa i nouvinguts al sistema educatiu valencià.

Per altra part, demanem l'establiment de la figura del defensor de l'alumnat per tal de vetlar pel compliment dels seus drets acadèmics especialment en tot allò referit a l'avaluació.

La improvisació és d'altra característica generalitzada al sistema educatiu. Tot un seguit de temes que afecten a l'organització i funcionament dels centres no s'han planificat adequadament. La normativa de funcionament dels centres és obsoleta, motivada aquesta situació pels continus canvis de normativa educativa, la qual cosa fa inviable la negociació i publicació d'uns nous reglaments orgànics de funcionament dels centres, d'un nou decret d'admissió de l’alumnat.
Tampoc no s'han donat avanços en la normativa sobre organització dels centres en temes com: l'horari escolar, la possibilitat dels centres d'establir altres models de jornada, en concret la jornada continuada, o la negociació del calendari escolar per adequar-lo a les noves necessitats educatives i socials...

Per altra part, calen mesures complementàries per millorar el sistema educatiu: l'establiment amb garanties de la formació professional a distància; el desplegament de la xarxa de centres de formació de persones adultes; l'increment de la xarxa d'escoles infantils públiques per atendre a l'alumnat d'aquesta etapa educativa; l'increment de la xarxa de centres de règim especial, especialment de les escoles oficials d'idiomes i dels conservatoris oficials amb una millora de les instal·lacions actuals i la creació de nous centres; la regulació de la Inspecció d'educació amb una normativa que establesca els seus objectius i el seu funcionament en tots els àmbits d'actuació, la potenciació de l'ensenyament en valencià i l'increment de les línies en educació secundària obligatòria, en Batxillerat i Formació Professional; l'establiment de clàusules específiques en els documents de concert per a potenciar l'increment de línies en centres docents privats concertats, l'actualització de la normativa de drets i deures de l'alumnat, la dotació de personal de serveis i d'administració o l'augment de la partida pressupostària destinada a les despeses de funcionament dels centres docents.

No hi ha avanços significatius en les etapes de l’educació obligatòria, Ed. Infantil, Primària i ESO. Només 2 de cada 10 alumnes estudien en valencià i, un 50% d’aquestos alumnes no podem seguir els seus estudis en valencià en l’ESO.

Pel que fa a les etapes no obligatòries, la presència de l’ensenyament en valencià és simbòlica, així en Batxillerat, la ràtio establerta per la Conselleria d'Educació per a formar grup fa pràcticament inviable la constitució de grups. Mentre que als Cicles Formatius, als ensenyaments de règim especial (conservatoris, escoles d’Arts i Disseny, etc.), l’ensenyament en valencià no existeix. Per tant, l’Administració educativa ha de catalogar lingüísticament tot el sistema educatiu valencià.

El pla d'infraestructures està inacabat. Segons les nostres dades entre 85 - 90% dels centres del País Valencià de d'infantil i primària no estan adaptats a la LOGSE. A més a més, existeix una imprevisió en la planificació de noves construccions per atendre al creixement de determinades zones geogràfiques i en etapes o nivells concrets: escoles públiques d'educació infantil, col·legis públics, escoles oficial d'idiomes, conservatoris...
A més a més, els centres tenen problemes pel que fa als equipaments i a la dotació de mobiliari que no es renova.

Tampoc s'han donat passos en la millora de la xarxa pública de centres de Formació de Persones Adultes, ni dels serveis educatius complementaris.
Per altra part, el Sindicat ha detectat que el 20% dels centres de secundària necessiten programes d'adaptació de les seues infraestructures i la quasi totalitat careixen de menjador escolar per atendre el seu alumnat.
En tot cas, no deixa de ser curiós que siga CIEGSA l'empresa encarregada de la construcció dels centres, una empresa que encara té pendents de construir o adequar un centenar de centres del Mapa Escolar del 1996. Una dada significativa és que dels 139 projectes programants a la província de València a principi del curs passat, ara només n'hi ha 63 completament acabats, el que representa el 45,32% del total. A Castelló hi ha 41 centres acabats, un 58,54% de les previsions. A Alacant els centres acabats representen el 35,64%. En el conjunt del País Valencià només s'han construït un 45,72% dels centres previstos en total.
Per fer front a les construccions educatives pendents, STEPV-Iv, que qüestiona íntegrament el model CIEGSA, exigeix a l’Administració el tancament de l'empresa i un retorn als procediments ordinaris de gestió dels recursos públics.

Pel que fa al programa CREAESCOLA, el Sindicat considera que fa falta una ampliació del programa de construccions escolars que incloga l'adaptació del centres d'infantil i primària als programes mínims: biblioteques, menjador, aules d'informàtica, gimnàs, instal·lacions esportives... i la construcció de nous centres educatius per fer front a les noves necessitats del sistema educatiu valencià

6. Nova llei educativa
La presentació d'una nova llei educativa per part del MECD serà altre dels elements que marcarà l'agenda educativa. El Sindicat aposta per un pacte per l'educació i es mostra decebut pel projecte presentat en no arreplegar ni les propostes de la Comunitat Educativa ni aspectes importants del programa del partit que governa.

País Valencià, setembre 2005

 
Enquesta d’inici de curs 2.005/2.006
per als centres públics d’Educació Secundària, FP i Ensenyaments Especialitzats

 
Enquesta d’inici de curs 2.005/2.006 per als centres públics
d’educació infantil, primària i educació especial

descarregar en format word

Com cada any, un nou curs acadèmic comença condicionat per la gestió feta des de l’Administració Pública Educativa. Amb aquesta enquesta, i com ja és costum a l’STEPV, volem recollir informació per saber com enceten el curs els Centres Públics d’Ensenyament per obtindre una bona perspectiva de la seua situació real, elaborar els nostres habituals comunicats de premsa i fer-la servir a les meses i àmbits de negociació amb la Conselleria. Us agrairíem molt que l’ompliu i ens la torneu per e-mail a l’adreça valencia.stepv@intersindical.org. És clar que podeu podeu optar per contestar sols els apartats que considereu més interessants. Salutacions a tots i a totes.

 

▪ Teniu alguna reforma o remodelació pendent d’executar-se al Centre? Quina?

▪ Esteu en procés de nova construcció? En quina etapa del procés us trobeu?

▪ Les instal·lacions estan adequades a la LOGSE? SI / NO.

▪ Com valoreu les vostres condicions infrastructurals? DEFICIENTS / ACCEPTABLES / BONES

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Teniu alguna problemàtica escolarització específica? Quina?

▪ Esteu aplicant algun programa d’atenció a eixa problemàtica? Quin?

▪ Quin és el percentatge aproximat d’alumnat immigrant escolaritzat al vostre Centre?

▪ Voleu fer algun suggeriment quant a escolarització en matèria d’ajust escolar?

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Aspectes negatius que ressaltaríeu en l’actual situació de no aplicació o d’aplicació parcial de la LOCE.

▪ N’hi ha algun aspecte positiu que desitjaríeu comentar?

▪ Voleu fer alguna aportació a la negociació sobre el seu desplegament al País Valencià?

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Com afecta aquesta problemàtica al vostre Centre?

▪ Com solucionaríeu aqueixa repercussió en el vostre àmbit local?

▪ Valoreu la concertació econòmica amb els centres educatius privats. NEGATIVA / POSITIVA

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Comenceu el curs amb la plantilla docent completa? Quines places falten per cobrir?

▪ Disposeu de personal administratiu?

▪ Voleu fer alguna aportació quant a plantilles en matèria d’ajust escolar?

▪ Quantes baixes laborals heu tingut aproximadament el curs passat ?

▪ Quin n’és el motiu més freqüent?

▪ Quantes n’ha cobert aproximadament l’administració? Amb quin retard?

▪ Voleu fer alguna proposta per millorar la gestió de les baixes laborals?

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Valoreu les condicions de treball al vostre Centre: MALES / NORMALS / BONES.

▪ Indiqueu-nos, si cal, tres mesures per millorar-les.

▪ Creieu que millorarien en part amb l’aplicació de la normativa sobre salut laboral? SI / NO

▪ Voleu fer-nos algun suggeriment sobre la formació del professorat?

▪ Quina és la característica més negativa de l’actual sistema retributiu docent?

▪ En general, com dignificaríeu socialment el treball docent?

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Com considereu l’actual finançament del vostre Centre? DEFICITARI / SUFICIENT / EXCESSIU

▪ Manteniment del Centre de part de l’Ajuntament: INSUFICIENT /ACCEPTABLE/ BO

▪ En quin percentatge s’han incrementat les despeses del Centre en els darrers cinc anys?

▪ Quina és partida comptable que més s’ha incrementat en aqueix temps?

▪ Proposeu tres mesures per millorar la gestió econòmica i el manteniment del vostre Centre.

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Considereu la dotació de recursos de què disposeu al Centre: INSUFICIENTS / SUFICIENTS

▪ Quins són els recursos que considereu més obsolets i que caldria renovar?

▪ La dotació de la vostra aula d’informàtica és: INSUFICIENT / SUFICIENT / MAGNÍFICA

▪ Proporció d’ordinadors per nombre de professors/professores.

▪ Com valoreu la introducció del sistema LINUX en la vostra escola? NEGATIVA / POSITIVA

▪ Quin recurs creieu que necessiteu amb més urgència?

▪ Amb quina dotació milloraríeu la biblioteca escolar o les d’aula?

▪ Quin ús escolar feu d’internet? NUL / ESCÀS / SUFICIENT / INTENS

▪ Considereu la vostra dotació de recursos informàtics: DEFICITÀRIA / SUFICIENT / BONA

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

▪ Indica tres mesures per millorar el vostre servei de transport escolar.

▪ Com valoreu la gestió de la Conselleria en aquest terreny? NEGATIVA / NORMAL / POSITIVA

Un any més ens hem trobat amb la conjuntura d’haver de negociar unes instruccions d’inici de curs que tornen a ser una pròrroga absoluta de les d’anys anteriors. Aquest any l’entrebanc més gran és, sens dubte, el galimaties normatiu que ha suposat l’anul·lació parcial de la Llei de Qualitat de l'Ensenyament (LOQE), ja que no s’ha desenvolupat la normativa que calia i davant l’absència de normativa s’ha hagut de recuperar normativa LOGSE que en molts casos havia estat derogada.

Així doncs, li hem demanat a l’Administració que edite un CD amb tota la normativa en vigor i que el faça arribar als centres per facilitar la tasca dels equips directius i de tot el professorat. La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha contestat que faran el CD, però com a prompte estarà als centres a finals de setembre. Com quasi sempre l’Administració arriba tard.

La reivindicació general en totes les Resolucions i per a tot el professorat ha estat la reducció horària per al professorat major de 55 anys. L'STEPV-Iv ha proposat la reducció de 3 hores lectives per a tot el professorat major de 55 anys de forma automàtica. L’Administració ha contestat que aquesta proposta té difícil aplicació tècnica i que està estudiant fórmules per tal de fer una proposta que siga viable.

Des de l’STEPV-Iv no entenem aquesta cautela ja que en altres comunitats autònomes ja s’està avançant en aquesta línia i ja hi ha acords que avalen la proposta del sindicat. Pensem que no és una qüestió tècnica, sinó de voluntat, decisió i aposta política per millorar les condicions laborals d’aquest professorat. És per això que encara que es publiquen les Resolucions, des del sindicat, continuem insistint per tal que l’aplicació puga ser efectiva per al proper curs.

---

A continuació teniu un resum per cossos del que seran (o són) les instruccions d’inici de curs 2005-2006.

Cos de Mestres

Les instruccions són una pròrroga absoluta de les instruccions l’any anterior, Instruccions que vénen prorrogant-se des de l’any 1999.

RESOLUCIÓ de 6 de juliol de 2005, de la Direcció General d'Ensenyament i la Direcció General de Personal Docent, per la qual prorroga i completa per al curs 2005/2006 la Resolució de 15 de juny de 2001 completada per la Resolució de 26 de juny de 2002, per la Resolució de 9 de juliol de 2003 i per la Resolució de 29 de juny de 2004, per les quals es dicten i aproven instruccions per a l'organització i funcionament dels col·legis d'Educació Infantil i Primària. [2005/S8211] (DOGV número 5049 de data 14.07.2005 

(Enllaç amb la resolució)

Les instruccions són un recordatori de tota la normativa que està en vigor.

A més a més, s’incorpora un apartat deu per tal que el professorat d’informàtica puga participar en la Comissió de Coordinació Pedagògica.

L’STEPV-Iv s’ha posicionat en contra d’aquest apartat deu, tal i com està redactat, ja que incorpora una situació anòmala als centres que no té cap fonamentació jurídica ni normativa. Hem defensat per contra que es cree el departament d’informàtica a tots els centres de secundària, amb la reducció de les 3 hores lectives corresponents, amb les mateixes funcions i deures que la resta de departaments i amb la remuneració econòmica que li pertoca. Per al sindicat, aquesta és l’única fórmula vàlida per donar resposta a la voluntat de la Conselleria i a les posicions sindicals, ja que la fórmula emprada per la l’Administració en aquestes instruccions, a més d’estalviar-li els diners i les reduccions horàries, pot crear problemes als centres.

Hem defensat també la proposta del professorat de tecnologia d’assignació d’una hora d’aula d’informàtica per tal que es puga impartir el currículum vigent. Com sabeu, el currículum de l’àrea de Tecnologia, en tots els seus cursos, desenvolupa un apartat de Tecnologies de la Informació que fa necessari el contacte i maneig de l’ordinador per part de l’alumnat. Així doncs, des de l’STEPV-Iv, hem exigit a la Conselleria una major dotació d’aules d’informàtica als centres i la necessitat d’indicar als equips directius que s’ha d’assegurar que els currículums es poden impartir correctament, la qual cosa passa per compartir les aules d’informàtica quan aquestes són insuficients. Tot i que la proposta no ha estat acceptada tal com s’havia plantejat, finalment tots els sindicats hem buscat una fórmula de consens per tal que la Conselleria done instruccions als equips directius per solucionar el problema. Estem esperant una resposta positiva per part de la Direcció General d’Ensenyament.

(Enllaç amb la resolució)

Les instruccions són una pròrroga de les de l’any anterior i des de l’STEPV-Iv hem proposat dues modificacions que són les següents:

• Des de l’any passat, per l’aplicació de la LOCE, els dies lectius establerts en els ensenyaments secundaris són 175. Aquesta modificació no encaixa en el cas de la Formació Professional en què la càrrega horària de l’alumnat es computa per mòduls horaris, de manera que en tots els casos, els mòduls horaris que s’imparteixen en FP, són menors que els dies lectius establerts. Així doncs, hi ha una disfunció que provoca inseguretat entre el professorat, perquè l’alumnat, quan ja ha completat el seu mòdul horari, deixa d’assistir a classe tot i que encara queden dies lectius al calendari escolar. L’Administració no ha volgut contestar a la proposta de l’STEPV-Iv d’adequar els mòduls horaris a dies lectius reals.
• Aquest curs la Conselleria ha implantat una novetat als centres de Formació Professional: la possibilitat de que alguns centres, de manera voluntària, puguen impartir els títols de Carnet d’Instal·lador. És el professorat d’aquests centres el que s’ha de fer càrrec de la impartició d’aquests cursos, i per tant, hem demanat que açò es puguera computar com a horari lectiu del professorat. L’administració ha acceptat la proposta de l’STEPV-Iv.

RESOLUCIÓ de 6 de juliol de 2005, de la Direcció General d’Ensenyament, per la qual es dicten instruccions sobre ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent dels centres de la Comunitat Valenciana que durant el curs 2005-2006 impartisquen cicles formatius de Formació Professional Específica (FPE). [2005/X8127] (DOGV número 5049 de data 14.07.2005)

(Enllaç amb la resolució)

---

 

En els cossos d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Professorat de Conservatoris de Música i Dansa i d’Escoles d’Art i Superior de Disseny, des de l’STEPV-Iv hem incidit en la necessitat d’obrir la negociació dels Reglaments Orgànics de Funcionament Específics (ROFs) per als tots els ensenyaments especialitzats, ja que no es pot continuar aplicant el ROF i l’Ordre de juny del 92 de secundària per regular l’especificitat d’aquests tipus d’ensenyaments. Aquesta disfunció fa que les instruccions regulen molt més d’allò que haurien de regular, i en compte d’unes instruccions siguen alhora un ROF, una Ordre i una Resolució, entrant en contradicció moltes vegades amb la normativa supletòria que és la de secundària.

Així doncs, a l’espera que s’òbriga aquesta negociació, tenim unes instruccions de continuïtat que només poden servir per tal que els centres puguen continuar funcionant. Ara bé, cal recordar que, en cas de conflicte laboral, la normativa que preval és el ROF de Secundària i l’Ordre de Juny de 1992.

1. Les instruccions són una pròrroga de les de l’any anterior amb les revisions que han proposat els equips directius i que hem defensat també des de l’STEPV-Iv.

2. Cal lamentar, però, que no s’ha acceptat la proposta de l’STEPV-Iv de que en el cicle superior no es poguera passar de 25 alumnes en cap cas.

3. (Enllaç amb la resolució)

Les instruccions són una pròrroga de les de l’any anterior

(Enllaç amb la resolució)

Les instruccions són una pròrroga de les de l’any anterior i des de l’STEPV-Iv hem proposat dues modificacions que són les següents:

- Cal desenvolupar la possibilitat que donen les instruccions de fer departaments per especialitats en els centres on estiguen implantades més d'una especialitat d'ensenyaments superiors de disseny. Convé que queden ben definides l'estructura, les funcions, els membres, etc., d'aquests departaments d'especialitat.

- Cal modificar la normativa de matriculació de manera que no siga obligat matricular-se de cursos sencers, sinó que l’alumnat es puga matricular per crèdits. Així serà coherent la normativa de matricula amb les incompatibilitats d'assignatures enumerades en les instruccions d'inici de curs.

A l’Administració no li han semblat mal les modificacions proposades, però no ha donat una resposta concreta i veurem si s’han arreplegat les propostes en la publicació de les instruccions definitives.

(Enllaç amb la resolució)