El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana dicta sentència favorable a l'STEPV-Iv

La Conselleria d'Educació i els sindicats CCOO, UGT I CSIF comdemnats per infringir la llibertat sindical protegida per la Constitució.

 

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha fallat a favor de l'STEPV-Iv en el recurs interposat per aquesta organització sindical contra la Conselleria d'Educació, en el que són codemandats els sindicats CCOO, UGT i CSIF, per haver-li impedit exercir el seu dret a la negociació com a sindicat més representatiu de la Mesa Sectorial d'Educació.

El recurs interposat per l'STEPV-Iv anava en contra de la signatura de "la Addenda 1999 al pacto sobre provisión de puestos de trabajo en régimen de interinidad de 24 de mayo de 1995". Aquest document es va signar sense convocar la Mesa Sectorial d'Educació, en un acte privat, el 18 de maig de 1999, amb l'assistència de la representació de l'Administració, el Sotssecretari d'Educació, Carlos Alcalde, i el Director General de Personal, José Cano, i els representants sindicals de CCOO, UGT, ANPE i CSIF El nostre sindicat no va ser convocat, malgrat ostentar la representació del 42% de la Mesa Sectorial.

Amb aquest acte, ara declarat il.legal pel TSJCV, i que consituia el primer dels dos motius que l'STEPV tenia per presentar el recus, els signants pretenien demobilitzar al professorat interí que estava en vaga per no estar d'acord amb els acords negociats, i, al mateix temps, castigar l'STEPV per haver-la convocada. Els sindicats es van prestar al joc de l'Administració en contra de la llei i de les legítimes reivindicacions del professorat interí. La signatura va ser tot un exercici d'esquirolatge sindical, més propi de les organitzacions sindicals afins als interesssos patronals que de defensa de les treballadores i treballadors. Malgrat els seus desesperats i anticonstitucionals intents, no ho van aconseguir, la vaga va ser un èxit.

El segon motiu per al recurs, i que completa els fets denunciats, és que el document signat no era el mateix que s'havia negociat i que l'STEPV-Iv havia rebutjat el 7 de maig, últim dia de negociació, en el marc de la Mesa Sectorial.
Entre el 7 de maig i el 18 de maig va haver un procés negociador al qual l'STEPV-Iv no va ser convocat. És evident que tot açò no ho podia fer l'Administració tota sola ja que per negociar res al marge de la llei calen dues parts negociadores que accepten fer-ho il.legalment. 
Aquestes dues qüestions han sigut les úniques denunciades per l'STEPV al TSJCV i per això la sentencia s'ajusta completament al que es demanava. El Tribunal no ha desestimat cap altra pretensió del nostre sindicat per la senzilla raó que no existia. Més encara, el Tribunal no imposa les costes als condemnats, com seria normal, perquè el nostre sindicat no les va demanar, tal i com reconeix explícitament la sentència. Tot açò prova que l'STEPV ha mesurat exquisitament la seua actuació. No ha pretés res més que protegir el seu dret constitucional a la negociació i, per tant, ni "ha jugat amb foc" posant en perill els interins ni ha volgut fer sang dels greus errors d'altres perquè estem convençuts que en aquesta conjuntura política cal mantenir ponts entre les organitzacions d'esquerra i tota la unitat sindical que siga possible.
En aquella negociació, les reivindicacions fonamentals per a l'STEPV-Iv eren: un pacte d'estabilitat per al professorat interí mentre no accediren a la condició de funcionaris de carrera, una modificació del sistema d'accés a la funció pública docent,l'equiparació salarial al funcionariat de carrera,l'accés a les convocatòries de formació del professorat i que els actes d'adjudicació foren presencials.

Doncs bé, algunes d'aquestes reivindicacions que no van ser acceptades ni per la Conselleria ni pels sindicats CCOO, ANPE, CSIF i UGT en el procés de negociació celebrat fins el 7 de maig de 1999, van ser incloses en l'addenda mitjançant una "exposició de l'acord" (ara declarada il.legal) que es va signar, en una "habitació fosca" el 18 de maig. Com hem dit, l'objectiu era boicotejar la vaga i castigar l'STEPV-Iv.

Aquest fet és reconegut clarament pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana: "…aunque el proyecto de Adenda al pacto sobre provisión de puestos de trabajo en régimen de interinidad fue, realmente, objeto de negociación en el seno de la Mesa Sectorial correspondiente con la asistencia, participación y voto en contra del sindicato recurrente, entre el texto negociado y el firmado por la Administración y los otros Sindicatos integrantes de la Mesa, existe, ciertamente, una adición (La Exposición del Acuerdo) que fue excluida de negociación previa en la que, aún cuando se pretende minimizar su relevancia,se recogen pautas de actuación y definición de objetivos que, curiosamente y algunos aspectos, fueron propuestos en la negociación por el Sindicato recurrente y rechazados como objeto propio de la misma, sin debate ni decisión alguna, por tanto, sobre el particular, ya que hay que reiterarlo, la Administración rechazó, expresa e inequívocamente, su carácter negociable, no obstante lo cual, después y fuera del foro negociador se acordó, con independencia de su configuración sistemática en el texto aprobado, la indicada adición sin convocar, a tal fin, al sindicato actor para su negociación, lo que, obviamente, atenta, directamente, contra su derecho de acción sindical". Aquests són els fets que CC.OO., sindicat que compareix en el recurs aliat amb l'Administració, qualifica per escrit de "la malifeta de l'STEPV".

No hi ha dubte que la sentència és una clara victòria juridica i moral del nostre sindicat. Però també suposa, des del nostre punt de vista, una censura a la forma d'actuar no únicament del director general de Personal, José Cano, i del sotssecretari d'Educació d'aleshores, Carlos Alcalde, sinó també dels dirigents sindicials de la Fed.  Ensenyament de CC.OO, FETE-UGT, CSIF-Sector Ensenyament i ANPE. De l'Administració ens ho esperem tot, però quina paradoxa! Dirigents sindicals condemnats per vulnerar el dret a la llibertat sindical! Hi ha pitjor vergonya per a un sindicalista que una condemna d'aquest tipus? Estan assabentats els seus afiliats de la manera de procedir dels seus dirigents?. FETE-UGT, implicada en el recurs defensant l'actuació de l'Administració, ha escrit que els fets que el Tribunal considera que vulneren la Constitució van ser "una cuestión formal de la que no nos sentimos responsables".
En aquest punt, no tenim més remei que fer algunes consideracions a les declaracions públiques amb que ens han precedit dues de les organitzacions sindicals condemnades. Per evitar assumir les seues responsabilitats en els  fets i amagar la seua patètica i lamentable actuació, intenten enganyar i manipular l'opinió pública i el professorat.

1. En cap moment, ni en la negociació dels mesos de març, abril i maig de 1999 ni com a conseqüència del recurs ni de la sentència, ha estat en perill l'actual sistema de borses de treball, com diuen els sindicats condemnats.
L'Acord de professorat interí de 24 de maig de 1993 (DOGV 01-07-1993), signat per l'STEPV-Iv i per totes les organitzacions sindicals, és la base per la qual es manté aquest sistema. Eixe acord que, com hem explicat, no ha sigut qüestionat en aquest recurs, estarà en vigor INDEFINIDAMENT mentre ninguna de les parts (Administració o els sindicats)el denuncie. Diu textualment: "Aquest pacte podrà ser denunciat per alguna de les parts a partir del tercer any de vigència, sis mesos abans de l'acabament del curs escolar, si això no s'esdevé quedarà prorrogat succesivament per periodes d'un curs escolar".  Podeu revisar totes les actes de les reunions celebrades i veureu com aquests sindicats pretenen enganyar i atemorir el professorat interí per ocultar els vertaders i únics motius de la demanda de l'STEPV.  Però si s'hagués anul.lat tota l'addenda no haguera passat absolutament res respecte a l'ordenació, funcionament i el sistema de borses de treball per estar en vigor l'Acord de professorat interí de 24 de maig de 1993, l'addenda de prórroga de 1995 i els acords de la Comissió de Seguiment de Professorat Interí.

2. La sentència no suposa que temes importants (accés, millores salrials,…) continguts a l'exposició ara anul.lada queden suspesos. Això és totalment fals.
La negociació d'un nou sistema d'accés a la funció pública s'ha aconseguit obrir per a tot l'Estat gràcies a les mobilitzacions del professorat interí, d'algunes associacions de professorat interí i de sindicats com l'STEPV-Iv, cosa que no pot dir alguna d'aquestes organitzacions sindicals que s'han apuntat a última hora i per cuidar la seua imatge. Sols cal anar a les hemeroteques i veure com s'han oposat a aquesta reivindicació i a les mobilitzacions convocades amb aquesta finalitat.
Si s'ha aconseguit obrir la seua negociació ha estat gràcies a la lluita del professorat interí -els nostres dies de vaga i diners ens ha costat i ens costarà- . De tota manera, caldrà veure com evoluciona la negociació amb el Ministeri d'Educació i Cultura respecte a l'accés. 
Quant a la equiparació retributiva amb el funcionariat de carrera, els responsables que el professorat interí no cobre el mateix,  és a dir, que no tinga dret als sexennis, són els sindicats signants de l'Acord de Sexennis: CCOO, UGT, ANPE i CSIF. Les diferències salarials actuals estan motivades fonamentalment per aquest acord i en molta menor mesura pels triennis. Per cert, l'acord és de 1992 i no han fet res per a revisar-lo i buscar solucions a la situació actual. Quina barra tenen d'intentat fer responsable a l'STEPV-Iv del que puga passar en el futur!.

3. Respecte a les millores que conté l'addenda , cal dir que hi són tan nostres com del que més, i que ens ha costat molt aconseguir-les. És el cas de l'habilitació per experiència o la inclusió a la llista general de professorat interí del professorat que es va incorporar abans de 30 de juny de 1999.

4. Però ací, si estem parlant d'una sentència és perquè algú ha actuat contra la llei, en aquest cas, contra la Constitució. El propi Tribunal reconeix que a l'STEPV se'l va privar del dret a negociar, que inclús alguns temes proposats pel nostre sindicat -accés, millores salarials,…- que van ser rebutjats en el procés negociador per l'Administració i els sindicats CCOO, UGT, ANPE i CSIF van ser posteriorment inclosos sense la nostra participació: "La exclusión del recurrente en la negociación del Acuerdo de que se trata, considerando, como no puede ser de otro modo, en su integridad, pues, a tal fin, fue convocado a la Mesa Negociadora, pone de manifiesto la vulneración del derecho fundamental reconocido en el art. 28.1 en relación con el 37.1 de la Constitución y 2.2.c) de la Ley Orgánica 11/1985, pues, aunque existió el procedimiento negociador, cualquier adición al pacto que constitiyó su objeto, o sea, a los concretos términos y extremos que se sometieron a la consideración de las partes negociadoras, debió ser sometida, antes de su aprobación y publicación, al correspondiente debate en el seno del propio órgano negociador y no ofrecerse a su firma y ratificación "a posteriori", privando a un Sindicato del derecho a la exposición y defensa de sus posiciones sobre unos extremos no sometidos a previa negociación e, incluso algunos, rehusados como materia negociable habiendo sido propuestos, a mayor abundamiento, por el mismo sindicato".

CLAR I RAS.

En definitiva, alguns sindicats condemnats per la sentència del TSJCV pretenen ocultar els fets que motiven els seus propis comunicats i, amb un cinisme d'antologia, fer-nos responsables de la situació del professorat interí i "del que haguera pogut passar". 

I ara, què?

L'STEPV-Iv considera que ara, amb aquesta sentència, s'hauria d'obrir un procés de negociació dels assumptes continguts en l'addenda des del principi. Per al sindicat continuen estant en vigor les nostres reivindicacions:
- S'ha d'incloure una clàusula per la qual es garantesca la continuïtat en el treball del professorat interí, la seua estabilitat.
- L'Administració ha d'apostar per la modificació de l'actual sistema d'accés per tal d'aconseguir accés diferenciat per al professorat interí.
No és suficient la modificació que ara estan proposant el MEC i les CC.AA, un maquillatge del Reial Decret 850/93.
- Mentre, s'han de condicionar les Ofertes d'ocupació pública a la continuïtat en el treball del professorat interí, s'ha de modular la corresponent a cada curs.
- Les millores laborals s'han de concretar en aconseguir la modificació del decret 157/93 (sistema retributiu basat en els sexennis), establiment de quotes per a professorat interí en les convocatòries de formació, els nomenament en vacants s'han de pagar fins el 31 d'agost i no, com pretén la Conselleria, fins el 30 de juny.
- Els actes d'adjudicació de places han de ser presencials.

Per acabar, volem reiterar que, bé amb la desitjada unitat sindical, bé amb legítimes discrepàncies, però sempre comptant amb la voluntat del professorat, l'STEPV-Iv ha estat, està i estarà, com sempre, defensant l'ensenyament públic i millors condicions de treball per al professorat, especialment per a aquells sectors més febles.
En qualsevol cas, l'acció sindical i, per descomptat, també la institucional, ha de transcórrer pel camí del respecte escrupulós als drets i les llibertats aconseguides per tots i per a tots. Tots els sindicats representen els treballadors i treballadores. En el món sindical, com en tants altres, ja és prou feble la democràcia a causa de lleis poc justes perquè s'afegesca l'arbitrarietat i l'obscurantisme. Podem dir açò perquè l'STEPV no ha sigut mai condemnat per comportament antisindical ni per cap altra vulneració de la llei, perquè mai hem maquinat amb la patronal ni amb l'Administració per vulnerar els drets d'altres sindicats. Ho repetim, la unitat de l'esquerra i la unitat sindical són indispensables per superar la situació política actual, per treure l'ensenyament públic del deteriorament que pateix a mans del Govern i dels sectors més reaccionaris de la nostra societat.

< anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli | Principal >