Les transformacions socials, econòmiques i culturals experimentades per la nostra societat en la darrera dècada plantegen nous reptes i majors exigències a les quals cal donar una resposta per a millorar la qualitat de l'educació. Cal realitzar un diagnòstic seriós dels principals problemes del nostre sistema educatiu i organitzar un debat ampli i honest que ajude a definir les mesures necessàries per poder resoldre'ls. Un debat en què tots puguen aportar la seua experiència i les seues idees i del qual sorgesca el major consens possible.

Però lluny de realitzar aqueix diagnòstic i promoure aqueix debat el Govern va optar per presentar un "Document de bases" per a una suposada Llei de qualitat, apostant per la segregació de l'alumnat, per expulsar l'alumnat amb dificultats del sistema educatiu, per reduir la participació dels distints sectors de la comunitat educativa i per consolidar dues xarxes de centres educatius amb un alumnat clarament diferenciat, els centres públics com a xarxa assistencial dirigida als sectors més desfavorits de la població, i els centres privats amb capacitat per a seleccionar el seu alumnat.

Les organitzacions i persones signants d'aquest Manifest considerem que les mesures necessàries per a millorar el nostre sistema educatiu han d'anar en la direcció d'oferir una educació de qualitat per a tots i per a totes, tant dels que tenen majors dificultats d'aprenentatge com dels que tenen major capacitat i motivació per a aprendre. Un sistema educatiu de qualitat ha d'assumir el compromís d'elevar el nivell de formació de tot l'alumnat, siga quin siga el seu origen social o procedència i la seua situació de partida, sense segregar ni limitar les seues possibilitats futures. Més educació i millor educació per a tots i per a totes: aquest és el camí a seguir.

Per a això, és necessari intervenir a temps de superar les dificultats per prevenir el fracàs escolar, incrementant substancialment l'oferta de places públiques en Educació Infantil, desenvolupant des de l'Educació Primària activitats específiques de suport per a l'alumnat que presenta dificultats d'aprenentatge, i garantint en l'Educació Secundària Obligatòria una oferta educativa diversa i no segregadora. Es tracta, en definitiva, de posar en marxa les actuacions necessàries per a seguir avançant en la direcció que tota la població escolar adquiresca la formació bàsica necessària, tant per a continuar estudis posteriors com per a garantir, en les millors condicions possibles, la seua inserció social i laboral.

Cal reforçar el paper dels centres públics com a xarxa vertebradora de l'oferta educativa i dotar-los de més autonomia. No volem centres amb autonomia per a seleccionar l'alumnat però sí que exigim que els nostres centres tinguen molta més autonomia per a organitzar una resposta educativa ajustada a les seues necessitats. Així mateix, no es tracta de canviar el procediment d'elecció de la direcció del centre sinó de donar-li més capacitat de gestió i un major reconeixement i suport des de la comunitat educativa i des de l'Administració.

És imprescindible també donar suport a la tasca del professorat i afavorir el seu reconeixement social així com adoptar mesures orientades a millorar la convivència en els centres, potenciant el diàleg i una major col·laboració entre les famílies i els centres educatius.

En el preàmbul del Projecte de Llei presentat pel Govern es parla molt de la cultura de l'esforç, però només se li reclama a l'alumnat. És necessari l'esforç de tots: del Govern, de les famílies, del professorat, de l'alumnat i, en definitiva, de la societat, que ha de mostrar un compromís major amb l'educació dels joves. Per tant, és necessari invertir més en educació i aconseguir la mitjana dels països de la Unió Europea. Sabem que la millora de la qualitat educativa no és només un problema de recursos econòmics, però les dades al nostre abast demostren que a Espanya hui és també un problema de mitjans.

Per aquestes raons, els signants del Manifest exigirem al Govern, el passat mes de maig, que paralitzés el procés d'elaboració de l'anunciada Llei de qualitat fins que no es produís el debat social previ que es reclama.

Doncs bé, han passat més de sis mesos des que el Govern va presentar el seu document de bases i, en compte de propiciar un autèntic debat obert i participatiu, ha optat per iniciar ja els tràmits parlamentaris de la mal anomenada Llei orgànica de qualitat de l'educació. El Govern ha fet cas omís a les crítiques realitzades per les comunitats autònomes, els partits polítics, els agents socials i la comunitat educativa i s'ha limitat a arreplegar les propostes que ha fet la Conferència Episcopal i la patronal de la privada.

A més, el Govern persisteix a ocultar la memòria econòmica de la Llei en què, per allò que s'ha conegut fins a la data, es consignen quantitats ridícules per a la millora de la qualitat de l'educació, de les quals aproximadament el 80% van dedicades a l'ensenyament privat.

Per tot això, les organitzacions signants d'aquest manifest exigim al Govern que afavoresca un debat rigorós sobre la situació del nostre sistema educatiu, que escolte i arreplegue les aportacions realitzades i busque el major consens amb les comunitats autònomes, els partits polítics, els agents socials i la comunitat educativa. No hi ha possibilitat de millorar la qualitat de l'educació sense comptar amb els que després seran els principals protagonistes dels canvis, el professorat, l'alumnat i les seues famílies. En cas contrari, qualsevol canvi que es propose està condemnat al fracàs.

Finalment, exigim al Govern la retirada d'aquest Projecte de Llei de qualitat de l'educació i fem una crida a participar en les accions que es realitzen contra la política educativa del PP i en pro d'aconseguir l'aplicació de les mesures de millora que el nostre sistema educatiu requereix per a aconseguir una vertadera educació de qualitat per a tots i per a totes.

Las transformaciones sociales, económicas y culturales experimentadas por nuestra sociedad en la última década plantean nuevos retos y mayores exigencias a las que es necesario dar respuesta para mejorar la calidad de la educación. Hay que realizar un diagnóstico serio de los principales problemas de nuestro sistema educativo y organizar un debate amplio y honesto que ayude a definir las medidas necesarias para poder resolverlos. Un debate en el que todos puedan aportar su experiencia y sus ideas y del que surja el mayor consenso posible.

Pero lejos de realizar ese diagnóstico y promover ese debate el Gobierno optó por presentar un "Documento de bases" para una supuesta Ley de Calidad, apostando por la segregación del alumnado, por expulsar al alumnado con dificultades del sistema educativo, por reducir la participación de los distintos sectores de la comunidad educativa y por consolidar dos redes de centros educativos con un alumnado claramente diferenciado, los centros públicos como red asistencial dirigida a los sectores más desfavorecidos de la población, y los centros privados con capacidad para seleccionar a su alumnado.

Las organizaciones y personas firmantes de este Manifiesto consideramos que las medidas necesarias para mejorar nuestro sistema educativo tienen que ir en la dirección de ofrecer una educación de calidad para todos, tanto de quienes tienen mayores dificultades de aprendizaje como de quienes tienen mayor capacidad y motivación para aprender. Un sistema educativo de calidad debe asumir el compromiso de elevar el nivel de formación de todo el alumnado, sea cual sea su origen social o procedencia y su situación de partida, sin segregar ni limitar sus posibilidades futuras. Más educación y mejor educación para todos: éste es el camino a seguir.

Para ello, es necesario intervenir a tiempo de superar las dificultades para prevenir el fracaso escolar, incrementando sustancialmente la oferta de plazas públicas en Educación Infantil, desarrollando desde la Educación Primaria actividades específicas de apoyo para el alumnado que presenta dificultades de aprendizaje, y garantizando en la Educación Secundaria Obligatoria una oferta educativa diversa y no segregadora. Se trata, en definitiva, de poner en marcha las actuaciones necesarias para seguir avanzando en la dirección de que toda la población escolar adquiera la formación básica necesaria, tanto para continuar estudios posteriores como para garantizar, en las mejores condiciones posibles, su inserción social y laboral.

Hay que reforzar el papel de los centros públicos como red vertebradora de la oferta educativa y dotarles de más autonomía. No queremos centros con autonomía para seleccionar al alumnado pero sí exigimos que nuestros centros tengan mucha más autonomía para organizar una respuesta educativa ajustada a sus necesidades. Asimismo, no se trata de cambiar el procedimiento de elección del director sino de darle más capacidad de gestión y mayor reconocimiento y apoyo desde la comunidad educativa y desde la administración.

Es imprescindible también apoyar la labor del profesorado y favorecer su reconocimiento social así como adoptar medidas orientadas a mejorar la convivencia en los centros, potenciando el diálogo y una mayor colaboración entre las familias y los centros educativos.

En el preámbulo del Proyecto de Ley presentado por el Gobierno se habla mucho de la cultura del esfuerzo, pero sólo se le reclama al alumnado. Es necesario el esfuerzo de todos: del Gobierno, de las familias, del profesorado, del alumnado y, en definitiva, de la sociedad, que debe mostrar un mayor compromiso con la educación de los jóvenes. Por tanto, es necesario invertir más en educación y alcanzar la media de los países de la Unión Europea. Sabemos que la mejora de la calidad educativa no es sólo un problema de recursos económicos, pero los datos a nuestro alcance demuestran que en España hoy es también un problema de medios.

Por estas razones, los firmantes del Manifiesto exigimos al Gobierno, el pasado mes de mayo, que paralizara el proceso de elaboración de la anunciada Ley de Calidad hasta que no se produjera el debate social previo que se viene reclamando.

Pues bien, han pasado más de seis meses desde que el Gobierno presentó su documento de bases y, en lugar de propiciar un auténtico debate abierto y participativo, ha optado por iniciar ya los trámites parlamentarios de la mal llamada Ley Orgánica de Calidad de la Educación. El Gobierno ha hecho caso omiso a las críticas realizadas por las Comunidades Autónomas, los partidos políticos, los agentes sociales y la comunidad educativa y se ha limitado a recoger las propuestas que ha hecho la Conferencia Episcopal y la patronal de la privada.

Además, el Gobierno persiste en ocultar la memoria económica de la Ley en la que, por lo conocido hasta la fecha, se consignan cantidades ridículas para la mejora de la calidad de la educación, de las cuales aproximadamente el 80% van dedicadas a la enseñanza privada.

Por todo ello, las organizaciones firmantes de este manifiesto seguimos exigiendo al Gobierno que favorezca un debate riguroso sobre la situación de nuestro sistema educativo, que escuche y recoja las aportaciones realizadas y busque el mayor consenso con las Comunidades Autónomas, los partidos políticos, los agentes sociales y la comunidad educativa. No hay posibilidad de mejorar la calidad de la educación sin contar con los que después van a ser los principales protagonistas de los cambios, el profesorado, el alumnado y sus familias. De lo contrario, cualquier cambio que se proponga está condenado al fracaso.