Oposicions 2002 - Recurs reposició

  

tornar a oposicions

Recurs de reposició sobre titulacions en la prova de valencià de les oposicions


     

AL CONSELLER DE CULTURA I EDUCACIÓ

ANTONI VIÑAS ALMENAR, major d’edat, D.N.I. nº _________963.*-, amb domicili a efectes de notificació al C/ Juan de Mena, nº 18 - baix, de València 46008, (València), en nom i representació del SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ – INTERSINDICAL VALENCIANA, mitjançant poders de representació atorgats per l’esmentat Sindicat i elevats a públics pel notari D. Fernando Corbí Coloma, a València a data de 23 d’octubre de 1997, poders que exhibeix i retira, davant de la Conselleria a la qual es dirigeix, compareix i com millor procedesca en dret DIU:

Que amb data de 10 de maig de 2002 van eixir publicades al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana nº 4.246 l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoca concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats, i l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés i d’accés als cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional i procediments per a l’adquisició de noves especialitats. Com que no estic d’acord amb aquestes Ordres per considerar-les no ajustades a dret, mitjançant aquest escrit, en temps i forma, i d’acord amb el que estableixen els articles 107 i ss. i 116 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en la seua redacció donada per la Llei 4/99, de 13 de gener, interpose RECURS DE REPOSICIÓ contra les esmentades Ordres en funció de les següents al·legacions:

FETS

PRIMER: La base 7.1.2 d’ambdues Ordres impugnades determina que "De conformitat amb el que estableix el Decret 62/2002, de 25 d’abril, del Govern Valencià, pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària en la Comunitat Valenciana, els aspirants en els procediments d’ingrés i accés hauran d’acreditar els coneixements, tant en expressió oral com escrita dels dos idiomes oficials de la Comunitat per mitjà d’una prova de caràcter eliminatori, que serà la primera que es realitze". Així mateix la base 7.1.2.3 de cadascuna de les Ordres impugnades estableix que "Queden exempts de la realització de la prova de coneixements dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats o diplomes que es relacionen en l’annex VII d’esta convocatòria", en el cas de l’Ordre referent a l’ingrés en el cos de mestres, i en l’annex X en el cas de l’Ordre relativa als procediments selectius d’ingrés i accés als cossos docents de professors d’ensenyament Secundari i d’altres.

SEGON: Els annexos esmentats tant VII de l’Ordre reguladora del procés selectiu a l’ingrés al cos de mestres com l’annex X de l’Ordre corresponent als procediments d’accés i ingrés als diferents cossos d’Educació Secundària i d’altres contemplen a l’apartat a) el títol de Llicenciat en Filologia Valenciana com el primer que permet l’exempció de la prova de valencià. A continuació apareixen una sèrie de títols i certificats de caire administratiu uns i altres de caràcter acadèmic, però de grau inferior al de llicenciat, com es pot comprovar en llegir els dos annexos citats.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER: El Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials i amb validesa en tot el territori nacional. Així mateix el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, inclou a l’apartat IV del catàleg de Títols Universitaris del seu annex el títol de Filologia Catalana, únic existent per acreditar coneixements de llengua catalana denominada valencià per l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Consegüentment als Reials Decrets anteriorment citats, l’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen els títols de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), com homologats o equivalents al títol de llicenciat en Filologia Catalana, inclou en l’annex al Reial Decret 1954/1994 esmentat els desapareguts títols que havien estat substituïts a les universitats valencianes des de l’any 1993 pel títol de llicenciat en Filologia Catalana homologant-los a aquest i considerant-los equivalents.

La qüestió debatuda se centra, doncs, en el fet que les Ordres recorregudes no arrepleguen les titulacions que en virtut de la normativa vigent acrediten els coneixements de valencià i que permeten l’exempció de realitzar la prova de valencià preceptiva, amb el corresponent perjudici que aquest fet produeix als llicenciats en els títols no contemplats per les Ordres impugnades. Arreplega més bé, contra tota lògica jurídica, un títol que stricto sensu és inexistent.

Les titulacions universitàries superiors que segons la legalitat en vigor havien de ser les requerides són la de Filologia Catalana i les seues homòlogues o equivalents de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana).

SEGON: No es pot posar en dubte que siga el títol de llicenciat en Filologia Catalana el que atorgue l’acreditació de coneixements de valencià de grau superior, atés que el Reial Decret 1888/1984, de 26 de setembre que estableix al seu annex el catàleg de les àrees de coneixement universitàries entre les quals figura la de Filologia Catalana inclou al si d’aquesta àrea les denominacions d’antigues àrees i continguts acadèmics com ara "Lengua valenciana", "Lengua y cultura valencianas" i "Lingüística valenciana" que existien en diversos centres universitaris. Per tant és evident i obvi que l’única titulació de grau superior actualment existent que acredite coneixements de valencià és el de Llicenciat en Filologia Catalana, títol creat pel Reial Decret 1435/1990, de 26 d’octubre, i que , com ja s’ha dit, substitueix els existents fins aqueix moment de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), precisament per representar, sota la denominació de Filologia Catalana, els mateixos continguts acadèmics.

TERCER: A més a més, la Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril, autoritza en l’àmbit acadèmic i científic, que sens dubte es projecta a l’administratiu, la doble denominació de català i valencià per referir-se a la llengua dels valencians i estableix que la denominació de llengua valenciana utilitzada per l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat no té un caràcter excloent ni impedeix l’ús de qualsevol altres, de tal manera que en l’àmbit universitari i acadèmic "no se hace sino optar por una de las denominaciones, con un soporte científico, acogida en una norma reglamentaria dictada por la Administración general del Estado con la correspondiente habilitación de la Ley…".

En efecte, a través de la susdita Sentència es declara ajustada a dret la doble denominació de català i valencià donada a la llengua valenciana en l’àmbit científic i acadèmic, tot açò sobre la base de la normativa legal estatal que estableix una única àrea de coneixement sota l’epígraf de Filologia Catalana, en la qual s’inclouen, com s’ha exposat, les de "lengua catalana" i "lengua valenciana", "lengua i cultura catalanas" i "lengua i cultura valencianas" i "lingüística catalana" i "lingüística valenciana", àrea definida pel Reial Decret citat com "un campo del saber caracterizado por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales". Aquesta realitat acadèmica de profund i sòlid fonament no pot ser obviada per les Administracions públiques quan es tracta de reconéixer coneixements científics en l’àmbit administratiu.

QUART: Les Ordres reconegudes, per tant, no accepten la legalitat vigent contemplada en les normes al·legades per la part que represente: el Reial Decret 1496/ 1987, de 6 de novembre, pel qual es regulen els títols universitaris oficials, el Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, que crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, que estableix als seus apartats el títols que formen el catàleg de Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret 1888/1984, de 26 de setembre que estableix al seu annex el catàleg de les àrees de coneixement universitàries, així com el Reial Decret 1435/1990, de 26 d’octubre, que crea el títol de Filologia Catalana, únic existent a l’Estat Espanyol per acreditar coneixements de valencià/català en tot el territori nacional. A més, oblida i, més bé, refusa l’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen els títols de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), com homologats o equivalents al títol de llicenciat en Filologia Catalana. Finalment s’enfronta al tenor de la Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 d’abril, que equipara en l’àmbit acadèmic les denominacions de valencià i català per a referir-se a la llengua dels valencians, i que, per tant, reconeix per extensió que el títol de Filologia Catalana acadèmicament comprén l’àmbit del que estatutàriament es denomina llengua valenciana o valencià, sense que puguen deduir-se’n interpretacions excloents.

CINQUÉ: Amb totes aquestes transgressions de l’ordenament jurídic l’Administració Valenciana vulnera frontalment el principi d’igualtat davant la llei arreplegat per l’article 14é de la Constitució espanyola, des del moment que es produeixen amb l’aplicació de les Ordres impugnades situacions de discriminació manifestes: les que es donen respecte dels titulats superiors en Filologia Catalana o equivalents per qualsevol universitat de l’Estat en relació amb aquells que posseeixen les altres titulacions de grau acadèmic inferior o de caràcter administratiu no acadèmic, com són les altres titulacions i certificats que apareixen als annexos de les Ordres impugnades. La desigualtat davant la llei es produeix en aquest cas quan una titulació de rang superior no es considerada adequada per acreditar coneixements en una matèria i se li nega els efectes que li pertoquen si la norma en qüestió contempla altres mitjans de rang o grau inferior per acreditar-los.

SISÉ: Atempta igualment el criteri contemplat en les Ordres impugnades contra l’article 23.2 de la Constitució Espanyola, que garanteix el dret fonamental a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics. En efecte, les Ordres recorregudes impedeixen o entrebanquen l’accés a la funció pública als titulats superiors posseïdors de qualsevol de les titulacions: l’actual i única en vigor de Llicenciat en Filologia Catalana o les equivalents, homologades amb aquesta, que són, com s’ha reiterat, de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana). És a dir, cap titulat superior en la matèria, estant en possessió dels títols emesos per qualsevol universitat de l’Estat, que l’habiliten en tot el territori, pot presentar el seu títol als efectes de ser eximit de la prova de coneixements de valencià, perquè no se li reconeixerà cap acreditació de valencià, amb el dany que representa per aquests titulats haver de realitzar la prova de la qual es troben legalment eximits. En contra, i atemptant contra aquest principi d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics, s’accepten altres títols o certificats de rang o grau inferior.

SETÉ: Finalment, la tossudesa de l’Administració Valenciana en no reconéixer els títols acadèmics universitaris esmentats frega, a judici d’aquesta part, la insubmissió o el desacatament pel fet de dictar resolucions injustes desconeixent, oblidant o no volent acceptar l’ordenament jurídic en vigor, la qual cosa implicaria, entre altres conseqüències, una vulneració de l’article 9.3 de la Constitució Espanyola el qual determina que "els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic", a més d’establir "la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics". És, sens dubte arbitrari i mancat de motivació el fet d’establir com a eximent de la prova de valencià en els concursos oposicions regulats per les Ordres impugnades una titulació de llicenciat inexistent en l’actualitat com és la de Llicenciat en Filologia Valenciana, deixant de considerar aquella que està en vigor i les declarades equivalents o homologades, perquè políticament a l’Administració Valenciana actual sembla que no li convé, o no li agrada. Els ciutadans han de patir moltes vegades normes que no consideren convenients o no agraden, però l’estat de dret obliga en virtut d’interessos superiors a acatar i a obeir aqueixes normes, no permetent que resten incomplides. Correspon, si més no, als poders públics complir i fer complir les normes, i no poden quedar impunes els actes de desacatament o de desobediència.

Per tot l’exposat

SOL·LICITE que tenint per presentat aquest escrit se servesca d’admetre’l i de conformitat amb el que hi ha exposat, tenir per interposat RECURS DE REPOSICIÓ contra l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoca concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres i procediment per a l’adquisició de noves especialitats, i l’Ordre de 8 de maig de 2002, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés i d’accés als cossos docents de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, professors de Música i Arts Escèniques i professors tècnics de Formació Professional i procediments per a l’adquisició de noves especialitats, pel que fa als corresponents annexos VII i X en quant contemplen a l’apartat a) el títol de Llicenciat en Filologia Valenciana com el primer que permet l’exempció de la prova de valencià en comptes dels legalment establerts, segons les arguments aportats, de Llicenciat en Filologia Catalana i equivalents o homologats de Llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), i dicte una altra Ordre rectificant els aspectes impugnats que incloga les titulacions abans esmentades corresponents a la legalitat vigent.

València, 7 de juny de 2002.

    
 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >