Què és La Llei de la Formació Professional i de les Qualificacions? NO A LA LLEI DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL  I DE LES QUALIFICACIONS 10 RAONS PER A DIR NO. PARLEM D’UNA LLEI: El projecte de Llei Orgànica de la Formació Professional i de les Qualificacions ha estat elaborat conjuntament pels ministeris d’Educació i Treball i a hores d’ara es troba en el Senat a esperes de la seua aprovació. Des de l’STEPV-Iv rebutgem aquesta Llei que una vegada més ens encamina dins de la privatització i antidemocratització del sistema educatiu públic que estarà regulat i controlat per l’Administració General de l’Estat menyscabant les competències autònomes. L’objectiu principal d’aquesta Llei radica en la creació d’un nou Sistema Nacional de Formació Professional i Qualificacions que s’encarregarà d’elaborar un Catàleg de Qualificacions Professionals (qualificacions identificades en el sistema productiu) que s’estructuraran a través d’un sistema formatiu organitzat en un Catàleg Modular de Formació Professional (Mòduls Formatius). La intencionalitat del Sistema radica en l’ordenació de les diferents modalitats de la FP (reglada, ocupacional, contínua) en un sistema integral. No sols ni ordena ni integra els tres subsistemes existents sinó que, a més a més, tampoc no acompleix els objectius marcats en el II Programa Nacional de FP actualment en vigor. Les acreditacions de les diferents qualificacions professionals podran ser expedides amb efectes acadèmics per empreses o alguns sindicats no dependents de les administracions educatives i a més, sense control d’òrgans d’avaluació i inspecció externa. La qual cosa pot donar pas a irregularitats, a més de promoure la segregació de la FP inicial/reglada del sistema educatiu públic i de ser un gran negoci per a les empreses subvencionades amb fons públic. Per tant, els Centres Educatius Públics hauran de competir amb d’altres entitats formatives pel que fa a: l’alumnat podrà formar-se en empreses de forma gratuïta amb fons públics; els Centres Privats rebran les mateixes dotacions que els Públics, però amb els diners de tots; la tasca del professorat de Centres Públics es posa en dubte amb la incorporació de professionals del món empresarial i de funcionaris públics d’altres àmbits que ocuparan les vacants dels docents públics. És a dir, que el Sistema Educatiu Públic es veurà afectat per una reducció considerable d’alumnat, com també passarà amb els Centres Públics a més d’empitjorar les seues infraestructures i, evidentment, hi haurà menys places per als funcionaris docents. Això implica que qualsevol podrà impartir, avaluar i acreditar formació professional a més de convertir-la en un immens negoci lucratiu amb fons públics. Pel que fa als tipus de Centres que podem trobar en el nou Sistema de Formació Professional i Qualificacions, de cap de les maneres es parla de Centres Públics, sinó de Centres sostinguts amb fons públics, és a dir, que podran ser tan públics com privats. Com per exemple: Centres Integrats en què es lliuraran els Títols Professionals i els Certificats de Professionalitat. Xarxa Nacional de Centres de Referència, a totes les Comunitats Autònomes, basats en accions formatives i d’innovació, especialitzats per sectors productius. Aquest projecte de Llei tan sols anomena els Centres Integrats públics per a dir que la direcció serà nomenada mitjançant el procediment de lliure designació per l’Administració competent, entre funcionaris públics docents, segons els principis de mèrit, capacitat i publicitat, prèvia consulta als òrgans col·legiats del centre. No parla en cap moment si cal o no tenir destinació definitiva en el Centre, ni de cap principi d’igualtat i, és clar, que no són determinants els òrgans col·legiats per a l’elecció del director. Per tant, la jerarquització i monopolització de poder s’accentua cada vegada més dins un sistema educatiu antidemocràtic. Una de les mancances més notòries d’aquest projecte és l’oblit de no considerar els riscos laborals que pot comportar la Formació Professional i més tractant-se d’un alumnat que fa pràctiques en empreses, ara bé, sí que no s’oblida de dir que "les pràctiques en les empreses no tindran caràcter laboral". Per concloure, cal dir, que una vegada més ens trobem davant una Llei que privatitza i jerarquitza el sistema educatiu públic alhora que devalua la formació de persones humanes dignes a rebre un ensenyament gratuït i de qualitat.  PROPOSEM: La retirada del Projecte de Llei de FP i la redacció d’un de nou en el qual es contemplen els objectius següents: –Impulsar la FP inicial/reglada de qualitat al servei del desenvolupament personal de l’alumnat. –Que les places en Centres Públics siguen exclusivament per a funcionaris docents. Pla de Formació del Professorat. –Els diners públics per als Centres Públics. Per una FP pública i de qualitat. –Control públic d’altres activitats formatives de FP, amb proves oficials per a l’obtenció de Títols, Certificats de Professionalitat o Convalidacions de Mòduls Professionals per l’experiència professional. ACLARIMENTS Cal distingir els tres subsistemes que tenim actualment a la FP: FP REGLADA: es dóna als instituts i s’organitza a través de Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Competència de les Administracions Educatives. FP INICIAL/REGLADA: dues modalitats, de BASE i ESPECÍFICA. FP OCUPACIONAL: adreçada per als desocupats. Cursos organitzats per l’INEM o d’altres organismes amb col·laboració amb aquest. Competència de l’INEM. FP CONTÍNUA: adreçada a la formació contínua dels treballadors. Cursos organitzats per les patronals i els sindicats (CC OO, UGT, CIG). Competència dels Agents Socials (patronals, sindicats i empreses). COM NAIX LA LLEI DE FP. -1998, Govern i agents socials pactaren el II Programa Nacional de Formació Professional, actualment en vigor. -L’esborrany de la Llei de FP i de les Qualificacions ha estat elaborat conjuntament pels ministeris d’Educació i Treball. Al llarg de tot un any es presentaren diferents esborranys sobre la Llei amb el silenci dels agents socials (sindicats i patronals). -14 de desembre de 2001, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Llei orgànica de la FP i passa a la via parlamentària.. -15 de febrer de 2002, conclou el termini de presentacions d’esmenes al Congrés. Es va batre el rècord de presentació amb nou esmenes contra la llei de FP, a més de cinc textos alternatius, cosa que no ha passat mai al Congrés. -Actualment al Senat en procés d’aprovació. *RECOLZEN LA LLEI. -El Partit Popular, Coalició Canària i les organitzacions sindicals: CC OO, UGT, ANPE, FSIE i USO. EN CONTRA DE LA LLEI. -PSOE, EI, CiU, PNB, i la resta del Grup Mixt (BNG, EA, IC-Verds, CHA, PA i ERC). Dins les organitzacions sindicals, STEs. Cal afegir, que de les 17 comunitats que hi ha, 8 rebutgen el projecte de LLei. *PRINCIPALS NOVETATS. -L’ordenació i integració dels tres subsistemes en un sistema integral. -Creació de Centres Integrats de Formació Professional, en els quals s’impartiran ensenyaments per a l’obtenció de Títols Professionals i Certificats de Professionalitat, d’acord amb les ofertes de formació professional referides al Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, aplicables a tot el territori i adequat a les directives europees. -Dins dels Centres Integrats es crearà una Xarxa Nacional de Centres de Referència a totes les Comunitats Autònomes, especialitzats en els diferents sectors productius. La seua finalitat serà desenvolupar accions formatives experimentals i d’innovació dirigides a estudiants, treballadors ocupats, desocupats, empresaris i formadors. -La direcció dels centres integrats seran nomenats mitjançant el procediment de lliure designació per l’Administració competent, entre funcionaris públics docents, segons principis de mèrit, capacitat i publicitat, prèvia consulta als òrgans col·legiats del Centre. -Creació del Sistema Nacional de Formació Professional i Qualificacions que es regirà per un Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals amb la intenció de promoure i desenvolupar la integració de l’oferta de la FP a través de les qualificacions professionals. A més, amb la col·laboració de les empreses cal destacar la incorporació de professionals del sector privat al sistema formatiu públic.
	10 RAONS PER A DIR NO. PARLEM D’UNA LLEI: -CENSURABLE. Desvaloritza les possibilitats de participació de la comunitat educativa amb la tramitació de la Llei amb caràcter d’urgència. -PRIVATITZADORA. Subvenciona directament centres privats i pseudoprivats amb diners públics sense anomenar per a res el finançament d’una FP pública i de qualitat. -AMBIGUA. Menyscaba la tasca docent del professorat de la FP reglada en admetre especialistes del món laboral, sense establir quines seran les condicions d’aquests candidats. -LUCRATIVA. Introdueix iniciatives privades allunyades del control públic per a formar, adoctrinar i expedir títols (grans sindicats, federacions d’empreses, acadèmies, etc.). -INESTABLE. Incorpora professionals del sector privat al sistema formatiu públic. -CENTRALISTA. Crea una Xarxa de Centres de Referència Nacional, amb la qual cosa desestima les competències de les comunitats autònomes. -JERÀRQUICA. Nomenament del director a dit i modificació dels òrgans col·legiats: claustre i consell escolar. -SEGREGADORA. Subordina la FP inicial/reglada als interessos de l’empresariat i elimina la seua actual funció educativa. -ABUSIVA. Explota laboralment l’alumnat en pràctiques, perquè no reconeix el caràcter laboral d’aquestes. -PRECÀRIA. Oblida les necessitats de formació del professorat de l’ensenyament públic.
	PROPOSTA DE PLANTILLES DE FP (22/05/02) Segons l’Acord de Plantilles de Secundària en l’apartat 8 del títol 2n (DOGV 22/05/01), es posa de manifest que hi haurà un increment en el professorat de Cicles Formatius de 1.198 llocs de treball, a falta de la finalització del Mapa Escolar. Posem a la vostra disposició en les diferents seus la Proposta de Plantilles de Formació Professional en què teniu dos apartats: Plantilla referencial (la plantilla assignada a finalització de Mapa Escolar) i Professors (plantilla actual). No es contemplen en la proposta de les Plantilles la consolidació del segon grup, ni el nocturn, ni els horaris especials autoritzats als centres per impartir els Cicles Formatius que tenen com a conseqüència l’increment d’un curs per als cicles grau mitjà o superior. Tampoc figuren en aquesta proposta els professionals especialistes. Aquests apartats queden pendent d’una pròxima negociació. Cal dir que el dia 28 de maig hi haurà Mesa Sectorial, amb la qual cosa és interessant que si teniu al·legacions es poseu en contacte amb nosaltres i ens les feu arribar a les diferents seus el més prompte possible.
	El govern i la patronal acorden estendre la privatització de la formació professional Els STEs s’oposen a la llei de formació professional El Partit Popular, Coalició Canària i les organitzacions de la patronal –amb un silenci significatiu dels sindicats CCOO i UGT- s’han posat d’acord per a elaborar una nova Llei de la Formació Professional les conseqüències més destacades de la qual seran subvencionar amb fons públics el pas d’aquests ensenyaments a mans privades, satel.litzar els seus continguts respecte als interessos empresarials i precaritzar laboralment l’alumnat i el professorat. El projecte de Llei de la Formació Professional, actualment en el Senat, ha merescut el rebuig del PSOE i EU, i fins i tot l’amenaça que la Llei serà recorreguda davant el Tribunal Constitucional per CiU i PNB, ja que envaeix competències dels governs autonòmics. Aquest document s’ha elborat sense un debat públic i obert, sense haver avaluat prèviament el II Programa Nacional de la Formació Professional en vigor, amb la complicitat manifesta de les organitzacions de la patronal i amb un eloqüent silenci per part dels grans sindicats, receptors d’abundants fons públics per a formació i, per tant, possibles beneficiaris de la privatització d’aquests ensenyaments. Els STEs, que han participat indirectament, però activament, en la tramitació parlamentària de la Llei mitjançant l’elaboració de propostes alternatives adreçades als partits polítics, concreten les seues crítiques i aportacions en els següents punts. LES CRÍTIQUES Menyscaba les competències en la matèria de les comunitats autònomes. Ignora deliberadament els aspectes de finançament de l’FP pública. Permet que les necessitats més immediates de les empreses siguen determinants en el disseny de la formació, independentment dels interessos formatius de l’alumnat: formació precària per a un treball precari. Accelera la privatització de la Formació Professional pública, i permet que centres privats i paraprivats s’incorporen plenament al sistema educatiu, amb la possibilitat de ser subvencionats directament per l’Administració, i amb la capacitat d’ expedir títols de validesa acadèmica i laboral. Facilita la incorporació de la formació al negoci de les empreses. Segrega i desertitza la Formació Professional inicial/reglada, i la subordina als interessos de l’empresariat, tot eliminant la seua actual funció educativa. Converteix la Formació Professional en un negoci immens, en bona part amb càrrec als fons públics, en el qual qualsevol podrà impartir, avaluar i acreditar titulacions, en règim de lliure mercat. Legalitza l’actual "tripijoc" de patronals i sindicats amb la Formació Contínua i Ocupacional, donant-los, a més, el control dels actuals centres públics, a través del sistema de centres integrats. Discrimina la ciutadania en l’accés a la formació, en diversificar la naturalesa dels centres d’FP, els quals competiran en desiguals condicions quant a mitjans i oferta formativa. Desvaloritza el poder contractual de les actuals titulacions professionals, mitjançant la desregulatzió del sistema d’avaluació, acreditació i expedició de títols, a través de l’acreditació modular. Permet l’explotació laboral dels alumnes en pràctiques, en no regular-se la seua situació ni reconéixer-se el caràcter laboral de les seues pràctiques. Fa desaparéixer l’estabilitat laboral de l’actual professorat d’FP, obligat a una competència desigual amb els formadors privats, fins i tot al seu centre. Prioritza en recursos les famílies professionals i els cicles formatius que siguen "rendibles" per a l’empresa privada. La pregunta és: Què passarà amb la resta? Elimina el paper vertebrador de l’ensenyant de l’FP pública, negat en un mar de cursos, formadors i empreses privats. Obliga el professorat de l’FP pública, així com els aspirants a entrar o a mantenir-se en el mercat laboral, a un reciclatge continu, pel seu compte i fora de l’horari laboral, per tractar de seguir la canviant demanda empresiaral. Dificulta l’accés a les pràctiques en empreses de l’alumnat dels centres públics, ja que les empreses es preocuparan fonamentalment dels seus propis alumnes. La possibilitat d’impartir cursos de formació privats amaga la desaparició de sectors sencers de l’actual FP reglada. Jerarquitza encara més la direcció dels centres, tot modificant els actuals òrgans col.legiats (claustre, consell escolar) i nomenant "a dit" els seus directors. Constitueix un model educatiu plenament mercantilitzat, susceptible d’extensió a la resta del sistema educatiu. LES PROPOSTES Els diners públics per a l’FP pública. Una FP reglada, al servei del desenvolupament personal dels alumnes, que no abandone la seua dimensió educadora. Una FP pública amb una oferta ampliada i amb un tractament equitatiu de totes les famílies professionals, en funció de la seua rendibilitat social, no de la rendibilitat immediata de les empreses. Control públic d’altres activitats formatives d’FP, amb capacitat pública exclusiva sobre títols i certificats professionals Garantia d’una oferta pública àmplia i deversificada de l’FP per a adults i en modalitat presencial. Potenciació dels estudis d’FP en règim nocturn. Dret del professorat al perfeccionament i a la formació, basats en la pràctica de l’aula i del taller, i integrats en la jornada laboral. Disseny i posada en pràctica d’una formació i orientació laboral que impulse una cultura sindical solidària i participativa en el món laboral. Una formació professional arrelada en el propi medi lingüístic i sociocultural, promotora de l’equilibri ecològic i del medi rural, del benestar social i de la compensació de desigualtats per raó de grup social, ètnia o sexe.
	Comunicado de la Confederación de STEs:  Un proyecto de ley de Formación Profesional que pretende privatizar el sistema Propuesta de la Confederación de STEs  al Consejo Escolar de Estado de 26/06/01 Descarregar proyecte de llei aprovat al Consell de Ministres  i enviat a tràmit al Congrés dels Diputats (en format pdf)  El Consejo de Ministros del día de hoy ha aprobado el proyecto de Ley de la Formación Profesional y las Cualificaciones, un proyecto que, desde la perspectiva de la Confederación de STEs, no es el que se necesita para revitalizar y dignificar la FP, pues no avanza en el cumplimiento de los objetivos marcados en el II Programa Nacional de la FP. Este proyecto supone un intento claro de privatizar la FP, lo que perjudicará claramente a la modalidad inicial/reglada que se imparte en los Centros educativos; se subordina esta modalidad de FP a los intereses del empresariado, pues se permite dar efectos académicos a los títulos expedidos por empresas y llevará a los estudiantes a conseguir más fácilmente sus títulos en los empresas, pero sin una formación adecuada y polivalente. Los STEs consideramos que en ningún caso es admisible que las titulaciones académicas, o sus equivalentes, se expidan fuera del ámbito educativo. El proyecto, de llevarse a cabo, discriminará a las y los estudiantes en el acceso a la formación en función de donde vivan, al diversificar la naturaleza y la "categoría" de los Centros de FP (Nacionales, Integrados y el resto) que competirán en desiguales condiciones en cuanto a medios materiales y humanos a la hora de ajustar su oferta formativa. Introduce también el proyecto un modelo de dirección de los Centros Integrados por nombramiento directo por la administración, al margen de la elección democrática, lo que supone un grave retroceso. La Confederación de STEs considera esta ley una medida más del PP en contra de la enseñanza pública y vamos a iniciar una campaña de rechazo a la misma durante la tramitación parlamentaria, campaña en la que esperamos coincidir con el resto de organizaciones que defienden la enseñanza pública.
	Propuesta de la Confederación de STEs al Consejo Escolar de Estado de 26/06/2001    CONSEJO ESCOLAR DEL ESTADO  José Luis López Belmonte y Augusto Serrano Olmedo, Consejeros en representación de la Confederación de STEs, realizan la siguiente Propuesta al Pleno del Consejo Escolar del Estado ante el dictamen del Anteproyecto de Ley de la Formación Profesional y las Cualificaciones: Devolución al Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del Anteproyecto de Ley de la Formación Profesional y las Cualificaciones y petición de que se redacte un nuevo Anteproyecto que contemple medidas claras para alcanzar los objetivos que, para impulsar la FP inicial/reglada, están definidos en el II Programa Nacional de la Formación Profesional, un nuevo anteproyecto que integre a los tres subsistemas de FP, un nuevo anteproyecto que haga del centro educativo el eje de toda la FP. Breve justificación de la propuesta: El proyecto de Ley de la Formación Profesional y de las Cualificaciones que ha presentado el MEC no es el proyecto de ley que se necesita y que se esperaba para revitalizar y dignificar estos estudios. Este proyecto supone un intento claro de privatizar la FP, lo que perjudicará claramente a la modalidad inicial/reglada que se imparte en los Centros educativos; este proyecto no cumple los objetivos marcados en el Programa Nacional de la FP; el proyecto no integra ni ordena, en contra de los que se afirma en el mismo, los tres subsistemas existentes; el proyecto, que carece de financiación, supone una intromisión en las competencias educativas de las comunidades autónomas. Este proyecto, que se está tramitando de forma urgente, es totalmente desconocido por el profesorado. La FP inicial/reglada en sus dos modalidades (de base y específica) requiere un impulso institucional para que su desarrollo se ajuste a los principios que la LOGSE establece. La finalidad de estos estudios es la preparación del alumnado para la actividad en un campo profesional, proporcionándoles una formación polivalente que les permita adaptarse a las modificaciones laborales que puedan producirse a lo largo de su vida, por lo que en dicha formación debe contemplarse una dimensión educadora en conocimientos y en valores que permita a los personas desarrollar su actividad laboral, estar preparados para un cambio de actividad y para poder ejercer sus derechos como trabajadores y trabajadoras. El proyecto pretende, por consiguiente, desvincular estas enseñanzas de los principios en los que, según la LOGSE, deben sustentarse. A partir de este giro conceptual sobre lo que debe ser la FP, en el proyecto se articulan una serie de medidas que pretenden cubrir las expectativas del mercado laboral, sin considerar la situación actual y la importancia de la FP inicial/reglada, que cursan cerca de medio millón de alumnos y alumnas en todo el Estado. Se promueve la segregación de la FP inicial/reglada del sistema educativo público, subordinándola a los intereses del empresariado, pues no sólo mantiene la doble vía que existe actualmente para obtener las acreditaciones profesionales, sino que además otorga efectos académicos a las expedidas por instituciones (empresas y algunos sindicatos) no dependientes de las administraciones educativa; el proyecto no contempla órganos de evaluación e inspección externa, lo que puede provocar situaciones de irregularidad. En ningún es admisible que las titulaciones académicas, o sus equivalentes, se expidan fuera del ámbito educativo. En el proyecto hay un agravio al profesorado de la FP inicial/reglada al menoscabar su labor docente, admitiendo la incorporación al sistema educativo público de especialistas procedentes del mundo laboral, sin establecer las condiciones que deben reunir estos candidatos (experiencia, titulación académica, etc) ni tampoco especificar las funciones que realizarán. Este profesorado verá, si se aplica la ley, como se "regalan" títulos equivalentes académica y profesionalmente a los estudios que su alumnado tarda dos cursos en conseguir tras la adquisición de conocimientos de todo tipo. El proyecto, de llevarse a cabo, discriminará a la ciudadanía en el acceso a la formación en función de donde vivan, al diversificar la naturaleza y la "categoría" de los Centros de FP (Nacionales, Integrados y el resto) que competirán en desiguales condiciones en cuanto a medios materiales y humanos a la hora de ajustar su oferta formativa. Introduce también el proyecto un modelo de dirección de los Centros Integrados por nombramiento directo por la administración, al margen de la elección democrática recogida en la normativa actual. Consideramos, por estos motivos principalmente, que el Pleno del CEE debe rechazar este proyecto de ley y pedir al MECD su retirada y la redacción de un nuevo proyecto en el que se contemplen los objetivos para impulsar la FP inicial/reglada que están definidos en el II Programa Nacional de la Formación Profesional, que son Desarrollar una FP inicial/reglada de calidad que favorezca su dimensión profesionalizadora. Promover experiencias de innovación para su aplicación generalizada en la nueva FP inicial/reglada. Incentivar la cualificación de los recursos humanos como factor prioritario de transformación y mejora de la FP inicial/reglada. Dotar de los recursos materiales adecuados a los objetivos del programa. Potenciar los programas de Garantía Social e incrementar su oferta relacionándolos con políticas de formación y empleo. El proyecto que demandamos también tiene que contemplar medidas concretas para prestigiar e impulsar estas enseñanzas, entre las que destacamos las siguientes: Creación de Observatorios locales de empleo, que detecten la evolución de las profesiones, diferenciando las residuales de las emergentes. Extensión de la oferta de Programas de Garantía Social y Ciclos Formativos a los IES que lo soliciten, hasta completar mapas con la oferta global de FP, teniendo en cuenta el entorno socioeconómico y las posibilidades de desarrollo de las comarcas donde están ubicados. Regulación del acceso no directo a los Ciclos Formativos de Grado Medio y Superior. Establecer convenios de colaboración con las Universidades para impulsar la formación permanente del profesorado de la FP inicial/reglada . Esperamos que el Pleno del CEE sea sensible a esta petición, que apruebe la retirada del anteproyecto y la petición de que se redacte uno nuevo que integre a los tres subsistemas de FP y que haga del centro educativo el eje de toda la FP, tal y como aprobamos en el Pleno del pasado día 22 de este mismo mes. Madrid, 26 de Junio de 2.001

La Conselleria d'Educació i els sindicats acorden els criteris per la configuració de les plantilles dels Cicles Formatius.

L'STEPV-Iv ha valorat positivament el principi d'acord que ha estat possible per l'acceptació d'un gran nombre de les propostes sindicals.

La Conselleria de Cultura i Educació i els sindicats han arribat a un acord sobre la configuració de les plantilles dels Cicles Formatius dels Instituts d'Educació Secundària. En la reunió de la Mesa Sectorial d'Educació celebrada, hui dimecres 19 de desembre, la Conselleria i els sindicats han aproximat postures arribant a un acord que arreplega la major part de les propostes sindicals. Els cinc sindicats presents a la Mesa Sectorial havien presentat un document unitari per millorar la darrera proposta de l'Administració Educativa ja que en la negociació de la setmana passada s'havia arribat a un estancament d'aquesta.

En la reunió celebrada hui, s'ha desbloquejat la negociació al incorporar-se els següents punts:

-Els centres que tinguen cicles formatius i programes de garantia social incrementaran les hores dels càrrecs directius.

-Els caps de departament de Formació i Orientació Laboral i Economia es crearan a partir de 12 hores lectives.

-En la determinació dels grups d'alumnes hi haurà un annex que establirà els criteris per a la consolidació i creació de nous grups.

-Es contemplaran més hores de reducció per a cap de departaments de famílies professionals singulars (és a dir d'aquelles que tenen un gran nombre de cicles formatius i una certa complexitat en la seua organització).

-Els responsables d'equips i manteniment de les aules taller tindran un reducció d'entre 2 i 4 hores lectives.

-El professorat gaudirà de dues hores complemetàries setmanals per a la coordinació de les tasques dels cicles formatius.

En les reunions anteriors ja s'havia aconseguit:

-L'assignació de la plantilla necessària per desdoblar tots el mòduls susceptibles de desdoblaments.

-La creació de la figura de Coordinació de Cicles Formatius en aquells IES amb més de 4 Famílies Professionals i d'aquells IES amb menys de 4 cicles formatius, amb una reducció horària de 3 hores setmanals.

-La generalització de Programes de Garantia Social a tots els centres que tinguen 4 o més cicles formatius, independentment dels centres que els tinguen per les convocatòries establides a l'efecte.

-Les referències a la prevenció dels riscos laborals amb tota una sèrie de compromisos, com per exemple la formació en matèria de prevenció dintre de la jornada laboral.

El sindicat ha valorat positivament les millores introduïdes en el document de criteris. Ara iniciarà un procés d'informació i de consulta entre el professorat dels IES.

València, 19 de desembre de 2001.

L'STEPV-IV no signarà l'acord de plantilles de Cicles Formatius (formació professional) dels Instituts si l'Administració no accepta introduir algunes millores al text.

El sindicat considera que els avanços que conté el document són insuficients.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana no signarà el document si la Conselleria de Cultura i Educació no accepta incloure en el text algunes de les seues propostes. Durant els darrers mesos s'han mantingut reunions per negociar les plantilles dels Cicles Formatius, de forma que, a hores d'ara, existeix un document-proposta que l'Administració considera pràcticament definitiu. La propera reunió negociadora està convocada per a la setmana vinent.

Des de l'STEPV-Iv es considera que n'hi ha hagut avanços respecte dels documents que l'Administració va presentar el curs passat, però creu que aquests avanços encara són insuficients perquè deixen de banda o no consideren suficientment qüestions que són fonamentals. Aquestes es concreten en:

-La dotació de més hores de reducció per als equips directius dels centres que tenen Cicles Formatius. Els equips directius d'IES que tinguen Cicles Formatius han de tenir més reduccions horàries de les previstes a l'Acord de Plantilles d'ESO i Batxillerat per la complexitat afegida que tenen aquest tipus de centres. A més a més, aquesta és una qüestió fonamental per a l'STEPV-Iv ja que hi havia un compromís de la pròpia Conselleria per revisar les assignacions horàries dels càrrecs directius en aquesta negociació, cosa que ara es nega a fer.

-La creació de la figura del Cap d'Estudis d'Formació Professional no ha d'estar en funció del nombre d'alumnes sinó del nombre de grups. Les dotacions horàries en funció del nombre d'alumnes és una dotació superada ja per l'Acord de Plantilles d'ESO i Batxillerat.

-El nombre d'alumnat per grup i el nombre d'alumnat per establir els desdoblaments s'ha de rebaixar a 25 i 15 alumnes respectivament per poder oferir-los una educació de qualitat i individualizada.

-S'han de crear a tots els centres els Departaments de Formació i Orientació Laboral i Economia.

-Les optatives d'iniciació professional han de ser d'oferta obligatòria, com a mínim, a tots els centres que tinguen Cicles Formatius.

-S'ha d'establir la revisió dels actuals criteris de dotació econòmica per als centres que tinguen Cicles Formatius.

-S'ha destablir, dins del pla de formació contemplat a l'Acord de Plantilles d'ESO i Batxillerat , un pla específic de formació per al professorat d'Formació Professional.

-S'ha de deixar la porta oberta a que els centres puguen oferir formació en valencià, tant per al professorat com per a l'alumnat, en el llenguatge tècnic i específic de cada assignatura.

-Cal crear la figura del coordinador/a de seguretat i salut laboral en tots els centres amb Cicles Formatius.

-Ha d'haver un compromís real de negociació del Mapa de Cicles Formatius en el marc de la Mesa Sectorial d'Educació i de foment i potenciació de l'oferta d'aquests en la xarxa pública, cosa que fins ara no passa.

Entre els avanços més destacables respecte de documents i instruccions d'inici del curs anteriors cal destacar l'aparició i la dotació d'hores per a les següents figures:

-Assignació de la plantilla necessària per desdoblar tots el mòduls susceptibles de desdoblaments.

-Creació de la figura de Coordinació de Cicles Formatius en aquells IES amb més de 4 Famílies Professionals, amb una reducció horària de 3 hores setmanals.

-Creació del Responsable d'Equips i Manteniment per cada família professional amb un reducció de 3 h/setmanals.

-La generalització de Programes de Garantia Social a tots els centres que tinguen 4 o més cicles formatius, independentment dels centres que els tinguen per les convocatòries establides a l'efecte.

El sindicat ha intentat, en els darrers dies, que les seues propostes foren incloses al document sense obtindre una resposta positiva per part de l'Administració que s'obstina en no introduir canvis als darrer document. Si en la propera reunió no s'avança l'STEPV-Iv no subscriurà el text. El sindicat considera que l'Administració ha de fer un major esforç per avançar cap el consens, ho va fer a l'Acord de Plantilles dels col.legis d'infantil i primària i a l'Acord de Plantilles de Secundària, però es nega a fer-ho en el document de Cicles Formatius, la qual cosa és incompresible i marca un punt d'inflexió en la negociació de les plantilles a l'ensenyament públic que fins ara s'havia caracteritzat pels acords i el consens.

València, 7 de desembre de 2001.

Negociació de les plantilles dels Cicles Formatius 

Durant aquests dos últims mesos hem tingut diverses reunions amb l’Aministració Educativa per continuar desenvolupant l’Acord de Plantilles de Secundària. Entre d’altres aspectes, aquest Acord estableix l’obligació de la Mesa Sectorial de negociar les Plantilles de Cicles Formatius.

Després de diverses reunions, i tal com ja us hem anat informant, existeix un document-proposta de Plantilles de Cicles Formatius que l’Administració considera pràcticament definitiu i que passarà per Mesa Sectorial el proper dia 11 de desembre.

En aquesta Mesa l’STEPV-Iv no donarà per tancada la negociació i sotmetrà el document i tot allò que es puga afegir en aquesta reunió a una consulta entre tot el professorat.

Des de l’STEPV-Iv considerem que hi ha hagut avanços importants respecte dels documents que ens presentaren l’any passat, però pensem que aquests avanços a hores d’ara són insuficients perquè deixen de banda o no consideren suficientment qüestions que són fonamentals per al sindicat.

Entre els avanços més destacables respecte de documents i instruccions d'inici de curs anteriors cal destacar l'aparició i la dotació d'hores per a les següents figures:

-Assignació de la plantilla necessària per desdoblar tots el mòduls susceptibles de desdoblaments.

-Creació de la figura de Coordinació de Cicles Formatius en aquells IES amb més de 4 Famílies Professionals, amb una reducció horària de 3 hores setmanals.

-Creació del Responsable d’Equips i Manteniment per cada família professional amb un reducció de 3 h/setmanals.

-La generalització de Programes de Garantia Social a tots els centres que tinguen 4 o més cicles formatius, independentment dels centres que els tinguen per les convocatòries establides a l'efecte.

-Les referències a la prevenció dels riscos laborals.

No obstant això, pensem que cal avançar més encara respecte de:

-la dotació de més hores de reducció per als equips directius dels centres que tenen Cicles Formatius, independenment de si tenen o no Cap d'Estudis de Cicles Formatius. És a dir, l'STEPV-Iv pensa que tots els equips directius d'IES que tinguen Cicles Formatius han de tenir més reduccions horàries de les previstes a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT per la complexitat afegida que tenen aquest tipus de centres. A més a més aquesta és una qüestió fonamental per a l’STEPV-Iv ja que hi havia un compromís de la pròpia Conselleria per revisar les assignacions horàries dels càrrecs directius en aquesta negociació.

-la figura del Cap d'Estudis d'FP no ha d'estar en funció del nombre d'alumnes sinó del nombre de grups. Per a l'STEPV-Iv les dotacions horàries en funció del nombre d'alumnes és una dotació superada ja per l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT i no podem fes passes enrere en documents posteriors.

-el nombre d'alumnat per grup i el nombre d'alumnat per establir els desdoblaments. En aquest moment el document parla de 30 alumnes per grup i 18 per desdoblar. L'STEPV-Iv defensarà que siguen 25 i 15 respectivament.

-La creació o no d'els Departaments de Formació i Orientació Laboral i Economia no pot dependre de les hores que tinguen assignades. Aquests Departaments han d'estar a tots els centres.

-Les optatives d'iniciació professional han de ser d'oferta obligatòria, com a mínim, a tots els centres que tinguen Cicles Formatius, i no han de restar hores a l'increment pactat per a les optatives d'ESO a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT.

-S'ha d'establir la revisió dels actuals criteris de dotació econòmica dels Cicles Formatius.

-S'ha destablir, dins del pla de formació contemplat a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT, un pla específic de formació per al professorat d'FP.

-S'ha de deixar la porta oberta a que els centres puguen oferir formació en valencià, tant per al professorat com per a l'alumnat, en el llenguatge tècnic i específic de cada assignatura.

Per altra banda, la Conselleria de Cultura i Educació ha lluirat als agents socials la documentació referida a l'adscripció directa dels col·legis d'Educació Primària als centres de Secundària, l'actualització del Mapa Escolar, la implantació i ampliació del primer cicle d'Eso als IES per al curs 2002-03 i el perfil i la composició dels centres de secundària. És per tant, important que aprofitem aquestes assemblees també per parlar d'aquesta documentació, ja que constitueix un element de planificació educativa que conformarà en bona mesura el servei educatiu al País Valencià. El sindicat espera que ens lliureu totes les al.legacions i propostes que des del vostre centre es facen, açò ho podeu fer fins el dia 21 de gener de 2002. També resten a la vostra disposició per si considereu convenient que passem pel vostre centre de treball per informar-vos sobre aquest assumpte.

NEGOCIACIÓ DE PLANTILLES DE CICLES FORMATIUS

-PEL FOMENT I CONSOLIDACIÓ DE L’OFERTA PÚBLICA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL ALS IES.
-PER UNA MAJOR REDUCCIÓ HORÀRIA ALS CÀRRECS DIRECTIUS.
-PER LA REDUCCIÓ DE RÀTIOS D'ALUMNAT PER AULA I PER LA REDUCCIÓ DE RÀTIOS ALS DESDOBLAMENTS.
-PER LA CREACIÓ DELS DEPARTAMENTS DE FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL, ECONOMIA I INFORMÀTICA A TOTS ELS CENTRES.
-PER L'OFERTA OBLIGADA DE LES OPTATIVES D'INICIACIÓ PROFESSIONAL.
-PER UNA MAJOR DOTACIÓ ECONÒMICA ALS CENTRES.
-PER LA FORMACIÓ EN EL LLENGUATGE TÈCNIC I ESPECÍFIC EN VALENCIÀ.
-PER LA CREACIÓ DE LA FIGURA DEL/DE LA COORDINADOR/-A DE SEGURETAT I SALUT LABORAL.

Informe sobre la mesa tècnica de formació professional específica

Avui 14 de novembre de 2001, hem tingut una Mesa Tècnica de Plantilles d'FP. L’Administració ens ha lliurat un nou esborrany sobre criteris per a l’elaboració de plantilles de professorat de Formació Professional Específica que intenta arreplegar algunes de les propostes que hem anat fent els sindicats en Meses anteriors. A partir d'aquest moment l'Administració vol tancar la negociació en considerar que el document està suficientment madur com per tancar posicionaments en les properes reunions previstes al canlendari de negociació —la Mesa Tècnica del dia 21 de novembre i la Mesa Sectorial del dia 27 de novembre—.

Entre els avanços més destacables respecte de documents i instruccions d'inici de curs anteriors cal destacar l'aparició i la dotació d'hores per a les següents figures:

-Assignació de la plantilla necessària per desdoblar tots el mòduls susceptibles de desdoblaments.

-Creació de la figura de Coordinació de Cicles Formatius en aquells IES amb més de 4 Famílies Professionals, amb una reducció horària de 3 hores setmanals.

-Creació del Responsable d’Equips i Manteniment per cada família professional amb un reducció de 3 h/setmanals.

-La generalització de Programes de Garantia Social a tots els centres que tinguen 4 o més cicles formatius, independentment dels centres que els tinguen per les convocatòries establides a l'efecte.

-Les referències a la prevenció dels riscos laborals.

A partir d'aquest document l'STEPV-Iv valora positivament l'avanç respecte dels documents anteriors i la voluntat de desbloquejar la negociació per part de l'Administració. No obstant això, pensem que cal avançar més encara respecte de:

-la dotació de més hores de reducció per als equips directius dels centres que tenen Cicles Formatius, independenment de si tenen o no Cap d'Estudis de Cicles Formatius. És a dir, l'STEPV-Iv pensa que tots els equips directius d'IES que tinguen Cicles Formatius han de tenir més reduccions horàries de les previstes a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT per la complexitat afegida que tenen aquest tipus de centres.

-la figura del Cap d'Estudis d'FP no ha d'estar en funció del nombre d'alumnes sinó del nombre de grups. Per a l'STEPV-Iv les dotacions horàries en funció del nombre d'alumnes és una dotació superada ja per l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT i no podem fes passes enrere en documents posteriors.

-el nombre d'alumnat per grup i el nombre d'alumnat per establir els desdoblaments. En aquest moment el document parla de 30 alumnes per grup i 18 per desdoblar. L'STEPV-Iv defensarà que siguen 25 i 15.

-La creació o no d'els Departaments de Formació i Orientació Laboral i Economia no pot dependre de les hores que tinguen assignades. Aquests Departaments han d'estar a tots els centres.

-Les optatives d'iniciació professional han de ser d'oferta obligatòria, com a mínim, a tots els centres que tinguen Cicles Formatius, i no han de restar hores a l'increment pactat per a les optatives d'ESO a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT.

-S'ha d'establir la revisió dels actuals criteris de dotació econòmica dels Cicles Formatius.

-S'ha destablir, dins del pla de formació contemplat a l'Acord de Plantilles d'ESO i BAT, un pla específic de formació per al professorat d'FP.

-S'ha de deixar la porta oberta a que els centres puguen oferir formació en valencià, tant per al professorat com per a l'alumnat, en el llenguatge tècnic i específic de cada assignatura.

Aquestes i d'altres propostes que ens pugueu fer arribar a la nostra adreça electrònica valencia.stepv@intersindical.org són les que aquest sindicat defensarà a la propera Mesa Tècnica tindrà lloc el 21 de novembre i la Mesa Sectorial el 27 del mateix mes, en la qual s’intentarà tancar definitivament l’Acord de Plantilles de Formació Professional Específica.

< tornar a pàgina d'ensenyament públic / tornar a pàgina principal >