STEPV-Iv INFORMA

Mesa per l'Ensenyament en Valencià

 

16 maig 2002
Declaració de la Mesa per l'Ensenyament en València en relació a les actuacions del Govern Valencià en contra de la Normalització Lingüística

26 abril 2002
Mesa per l’Ensenyament en Valencià: les declaracions del Conseller de Cultura i d’Educació ens allunyen de la pau lingüística

21 març 2002:
Comunicat de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià, la Confederació Valenciana de Pares i Mares d’Alumnes Gonçal Anaya i l’Associació d’Editors del País Valencià sobre el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i, més concretament, sobre la matèria de valencià: llengua i literatura.  

 

Iniciativa
per un currícum
de valencià
científic

carta als rectors de la mesa per l’ensenyament i els partits i associacions assistents a la reunió del 16-05-2002

 

València, 21 de maig de 2002

 

 

Davant de la publicació del Decret de Requisit Lingüístic i de la convocatòria de places que desenvolupa alguns aspectes del decret, la Mesa per l’ensenyament en Valencià [entitat cívica formada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV-IV, Federació Escola Valenciana, Coordinadora Enric Valor, col·lectius de professorat de tots els nivells educatius del País Valencià] va celebrar una reunió extraordinària el proppassat 16 de maig, amb la presència i l’acord de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Federació d’Associacions de Pares i Mares de València i els partits polítics PSPV, EUPV, EVPV, BNV, ERPV.

 

En la reunió totes les forces polítiques, socials i sindicals representades expressar la màxima repulsa per la manipulació i el canvis que s’havien introduït en el decret després d’haver estat pactat en la Mesa Negociadora, i pel menysteniment del món acadèmic i universitari que suposa l’exclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en l’ordre de convocatòria.

 

En aquest sentit, la Mesa va acordar per unanimitat una sèrie d’actuacions que s’indiquen en el full annex. La primera de les quals ha estat adreçar-se als rectorats de totes les universitats valencianes perquè defensen la Titulació de Filologia Catalana en l’àmbit jurídic, administratiu i acadèmic.

 

 

 

Document 3. DECLARACIÓ DE L'INSTITUT INTERUNIVERSITARI DE FILOLOGIA VALENCIANA. Alacant-València-Castelló, a 30 d’abril de 2002

 

Davant les declaracions recents del Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, segons les quals el títol de Llicenciat en Filologia Catalana no serà reconegut com a vàlid per a l’obtenció del requisit lingüístic per a l’accés a la funció docent, la direcció de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana manifesta el següent:

  1. Forçat per la pressió social, el Consell ha hagut de reconéixer la necessitat del requisit lingüístic per a accedir a la funció docent, però no ha sabut deixar passar l'ocasió sense voler traure'n profit partidista. Tal com han remarcat diversos observadors i institucions, amb aquesta excusa s'ha fet un gest de suport a l'electorat favorable al secessionisme lingüístic.
  2. Les antigues titulacions de Llicenciat en Filologia Hispànica (secció Lingüística Valenciana) de la Universitat de València i de Filosofia i Lletres (secció Filologia Hispànica, orientació Filologia Valenciana) de la Universitat d'Alacant van ser homologades i reconegudes com a equivalents al nou títol de Llicenciat en Filologia Catalana per Ordre del Ministeri d’Educació i Ciència de 29 de novembre de 1995. Obviar aquesta premisa suposa no respectar l’actual ordenament jurídic, amb les conseqüències que se’n puguen derivar.
  3. La llicenciatura en Filologia Catalana i l’àrea científica de Filologia Catalana són les úniques reconegudes oficialment per l’ordenament jurídic estatal com a competents en la formació docent i investigadora corresponent a matèries de l’àmbit lingüístic i literari valencià. Així es preveu en el R.D. 1888/1984, de 26 de setembre, en l’annex de la Disposició Transitòria Primera del qual les antigues denominacions "Llengua valenciana", "Llengua i cultura valencianes" i "Lingüística Valenciana" queden subsumides sota la denominació única legal de "Filologia catalana", i en el R.D. 1435/1999, de 26 d’octubre, en l’article únic del qual s’estableix que el títol universitari oficial de Filologia Catalana "tendrá carácter oficial y validez en todo el territorio nacional".
  4. Les declaracions del conseller esmentades, a més de crear el desconcert en els sectors socials interessats, no són un gest aïllat, sinó que s'insereixen en un conjunt d'actuacions desafortunades que tornen a confirmar que l'Executiu autonòmic considera el valencià com un mer objecte a utilitzar amb finalitats electorals. Així ho proven fets com:
  1. L’aprovació dels currículums de les assignatures de "Valencià, llengua i literatura", on s’excloïen autors fonamentals de la nostra literatura a partir de criteris político-administratius.
  2. La confecció de llistes de paraules, assumint competències totalment alienes a les funcions de govern.
  3. La interpretació restrictiva i censora de l’acord de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la normativa, que s’està traduint en la prohibició dins de l’administració de doblets que no apareixen explícitament recollits en el document de l’acord.
  1. Una vegada més, el Consell de la Generalitat ha mostrat la seua incapacitat per a projectar i dur a terme una política clara i eficaç en la promoció de l'ús del valencià, un objectiu que, en definitiva, és una de les seues obligacions bàsiques.
  2. Aquest gest no passaria de ser un exemple més de la falta de coherència del Consell en matèria de política lingüística, si no donara lloc a sospitar que anuncia una pretensió molt més greu, enfront de la qual cal situar-se d'una manera clara: eliminar el terme "llengua catalana" com a denominació igualment vàlida per al valencià i, en últim terme, pressionar la Universitat perquè adeqüe el nom de les seues titulacions a conveniències d'un determinat partit.
  3. Si les declaracions del Conseller de Cultura, Educació i Ciència arribaren a tenir efectes pràctics, es produiria un greuge especialment lamentable al conjunt de la nostra societat, al sistema educatiu valencià i a centenars de llicenciats i doctors universitaris. És evident que això faria necessària una resposta congruent, en la qual no s'haurien d'excloure els mecanismes de defensa jurídica.
  4. L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana fa una crida al sentit comú del govern valencià, amb el desig que les seues actuacions propicien el clima de serenitat i d’enteniment necessari per a crear les condicions òptimes que permeten l’increment de l’ús social de la llengua pròpia al marge d’interessos polítics partidistes.

 

Document 4. Acord del Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, reunit en sessió ordinària el dia 9 de maig de 2002.

 

El Govern Valencià va regular, pel decret 62/2002 de 25 d’abril, l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana. Posteriorment, per l’ordre de 8 de maig de la Conselleria de Cultura i Educació es feia pública la convocatòria d’accés als cossos docents de professors i s’hi determinaven les proves de coneixements dels dos idiomes oficials. L’annex X de l’esmentada ordre enumera els títols acadèmics i els certificats universitaris o administratius que permeten l’exempció de la prova de valencià. Es tracta d’una llista heterogènia de 14 acreditacions diferents, inclosa la de Filologia Valenciana, l’únic títol superior que s’hi incorpora. Cal precisar, d’altra banda, que Filologia Valenciana no ha existit mai com a titulació específica, sinó com una secció de la llicenciatura de Filologia Hispànica.

La titulació de Filologia Hispànica (Secció Valenciana) es va extingir el 1994 per un decret que preveia l’equivalència legal amb el nou títol de Filologia Catalana. La relació annexa a l’ordre del Govern Valencià omet l’equivalència i exclou, de fet, la llicenciatura de Filologia Catalana, la qual és, de les 14 acreditacions possibles, la de rang acadèmic superior, i l’única recollida a hores d’ara en el catàleg de titulacions oficials reconegudes per l’Estat espanyol.

Com se sap, els estudis de Filologia Catalana tenen per objectiu el coneixement acadèmic de les diverses varietats de la llengua catalana, incloses les valencianes, tal i com reconeix el consens de la comunitat científica internacional i com queda recollit, de manera explícita i implícita, en una abundosa jurisprudència. El referit títol implica, d’altra banda, una competència oral i escrita adient a l’ús formal del valencià, tal i com requereix l’activitat docent en tots els nivells educatius.

Davant aquests fets, el Consell del Departament de Filologia Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 9 de maig de 2002, va acordar:

        1. rebutjar en el termes més categòrics l’exclusió de la llicenciatura en Filologia Catalana com a titulació vàlida per al reconeixement exprés del requisit lingüístic en la funció pública docent dins el sistema educatiu valencià;
        2. denunciar que l’actuació del Govern Valencià vulnera drets bàsics dels ciutadans recollits a la Constitució Espanyola, com són el dret a un ensenyament homologat i regulat pels poders públics (art. 27.8), que han de garantir les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals (arts. 27 i 149);
        3. condemnar el menysteniment que aquesta decisió normativa del Govern Valencià comporta per al conjunt de la comunitat universitària; en la mesura que fa esment equívoc d’un títol inexistent i no inclou, per contra, l’únic legalment reconegut;
        4. sol·licitar a la Junta de Govern i al Servei Jurídic de la Universitat de València que estudie l’esmentada ordre perquè, si escau, procedisca a la interposició de recurs contenciós davant els tribunals de Justícia ordinaris i recurs d’empara davant el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo;
        5. donar a conéixer el contingut de l’acord i expressar el malestar i la preocupació que se’n deriven a les universitats que tenen implantats estudis de Filologia Catalana, a l’Institut Joan Lluís Vives, a les associacions internacionals de catalanística i, dins de l’Estat espanyol, a les instàncies acadèmiques superiors, la Conferència de Rectors i el Consell d’Universitats.

 

 

 

Document 5. Acord del Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, reunit en sessió ordinària el dia 17 de maig de 2002.

 

 

Pel decret 62/2002 de 25 d’abril, el Govern Valencià va regular l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana. Posteriorment, per les ordres de 8 de maig 2002/4890 i 2002 /4892 de la Conselleria de Cultura i Educació es feia pública la convocatòria d’accés als cossos docents de professors i s’hi determinaven les proves de coneixements dels dos idiomes oficials. Els annexos VII i X, respectivament, de les ordres esmentades enumeren els títols acadèmics i els certificats universitaris o administratius que permeten l’exempció de la prova de valencià. Es tracta d’una llista heterogènia de catorze acreditacions diferents, inclosa la de Filologia Valenciana, l’únic títol superior que s’hi incorpora. Cal precisar, en aquest sentit, que la llicenciatura de Filologia Valenciana ni existeix ni ha existit mai com a titulació en l'ordenació del sistema universitari.

Les relacions annexes a les ordres del Govern Valencià ometen i exclouen, de fet, la llicenciatura de Filologia Catalana. Com se sap, els estudis de Filologia Catalana tenen com a objectiu el coneixement acadèmic de les diverses varietats de la llengua catalana, incloses les valencianes, tal com reconeix el consens de la comunitat científica internacional i com queda arreplegat, de manera explícita i implícita, en una abundosa jurisprudència. El referit títol implica, d’altra banda, una competència oral i escrita adient a l’ús formal del valencià, com requereix l’activitat docent en tots els nivells educatius.

Davant aquests fets, el Consell del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, reunit en sessió ordinària el dia 17 de maig de 2002, acorda:

 

  1. Informar, a l'opinió pública, que el títol de Filologia Catalana, suposa la revalidació del certificat de Capacitació i el títol de Mestre en Valencià (Ordre 1438 de 24 de 1995 i Pla per a l'Obtenció de la Capacitat Lingüística aprovat per la Junta de Govern de la Universitat d'Alacant del 10/VIII/2001) i, en conseqüència, qualsevol llicenciat en Filologia Catalana acompleix el requisit lingüístic tal com ha estat fixat en les ordres del 8 de maig del 2002.
  2. Rebutjar, en el termes més categòrics, la confusió creada a partir de la inclusió en les ordres esmentades d'una titulació universitària inexistent (Llicenciat en Filologia Valenciana), que no es regula en l'actual marc legal, i també l'exclusió de la Llicenciatura en Filologia Catalana.
  3. Condemnar l'actitud irrespectuosa que el Govern Valencià demostra, en el redactat de les ordres esmentades, envers el conjunt de la comunitat universitària.
  4. Denunciar que l’actuació del Govern Valencià vulnera drets bàsics dels ciutadans arreplegats en la Constitució Espanyola, com són el dret a un ensenyament homologat i regulat pels poders públics (art. 27.8), que han de garantir les condicions d’obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals (arts. 27 i 149).
  5. Sol·licitar a la Junta de Govern i al Servei Jurídic de la Universitat d'Alacant que estudie l’esmentada ordre perquè, si escau, interpose recurs contenciós davant els tribunals de Justícia ordinaris i recurs d’empara davant el Síndic de Greuges i el Defensor del Pueblo.
  6. Donar a conéixer el contingut de l’acord i expressar el malestar i la preocupació que se’n deriven a les universitats que tenen implantats estudis de Filologia Catalana, a l’Institut Joan Lluís Vives, a les associacions internacionals de catalanística i, dins de l’Estat espanyol, a les instàncies acadèmiques superiors, la Conferència de Rectors i el Consell d’Universitats.
  7. Demanar la convocatòria d'una Junta Extraordinària de la Facultat de Filosofia i Lletres per tal d'adoptar una resolució sobre el tema.

Declaració de la Mesa per l'Ensenyament ern València en relació a les actuacions del Govern Valencià en contra de la Normalització Lingüística

La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, entitat cívica formada pels sindicats CCOO-PV, UGT-PV, STEPV-IV, Federació Escola Valenciana, Coordinadora Enric Valor, col·lectius de professorat de tots els nivells educatius del País Valencià, amb la presència de Federació d’Associacions de Pares i Mares de València, PSPV, Esquerra Unida, Esquerra Verda, Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Republicana del País Valencià, davant de la situació creada per les darreres actuacions del Govern Valencià en contra de la Normalització Lingüística consistents en la modificació del Decret de Requisit Lingüístic, que si bé suposa un avanç en l’accés a la funció publica docent, exclou l’exigència respecte a la provisió de llocs de treball (concurs de trasllats, comissió de serveis, etc.), la qual cosa suposa una desprotecció del sistema educatiu bilingüe valencià, mesures que en un primer moment havien estat consensuades sindicalment i socialment; i davant la modificació de l’Ordre de Convocatòria d’Oposicions, en la qual s’exclou la titulació de Filologia Catalana, única legalment reconeguda en el catàleg oficial de títols, amb validesa en tot l’Estat, acorda:

  1. Adreçar-se a tots els Rectors de les cinc Universitats públiques valencianes perquè isquen en defensa de la Titulació de Filologia Catalana en l’àmbit jurídic, administratiu i acadèmic.

  2. Encoratjar els sindicats a impugnar el Decret 62/2002 que regula l’acreditació de coneixements lingüístics del professorat, perquè ha suposat un incompliment dels acords de la Mesa Sectorial d’Educació, que incloïa un paquet de mesures per la Normalització Lingüística a l’ensenyament.

  3. Demanar als sindicats que defensen, segons els mitjans que consideren adients, la titulació de Filologia Catalana com a acreditació de coneixement del valencià i el dret de les persones titulades a ser admeses en el procés selectiu convocat per la Conselleria per a l’accés a la Funció Pública Docent.

  4. Fer una crida a totes les forces cíviques, polítiques, sindicals i culturals per refermar el compromís per estendre l’ús social de la llengua a tots els àmbits públics i privats.

  5. Recolzar totes les iniciatives que en defensa d’aquests punts es duguen a terme, com ara els tancaments d’estudiants de Filologia Catalana de les diverses Universitats valencianes.

A València estant el 16 de maig de 2002

Iniciativa per un currícum de valencià científic.

La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, entitat de la qual forma part l’STEPV-Iv, ha llançat una inicitiva adreçada als seminaris de valencià dels IES i els claustres dels col·legis consistent a que el professorat s’adrece a les editorials per fer palesa la seua voluntat d’usar llibres que reflectesquen adequadament la filiació lingüística del valencià i la història de la literatura catalana a través dels autors més reeixits.

Es tracta que les editorials se n’assabenten que el professorat no acceptarà la manipulació política del currículum que el Govern vol consolidar mitjançant una nova normativa que, si no canvia respecte a les propostes conegudes, empobrirà els continguts actualment en vigor, alhora que introduirà incorreccions manifestes i prejudicis lingüístics, tot en perjudici de l’alumnat i del respecte a la Filologia, la Literatura i la Sociolingüística. Està en joc, per tant, un exercici digne de la docència i les editorials han d’estar al costat del professorat i decantar-se pels interessos generals de la societat.

A continuació es reprodeix l’escrit que cada claustre de col·legi i cada seminari de valencià d’institut ha de trametre el més aviat possible:

- A l’atenció de l’Asociación Nacional de Editores de Libro de Texto (ANELE). Sr. Mauricio Santos. Calle Santiago Rusiñol 8, 28040 Madrid, Correu elctrònic: anele@arrakis.es

- A l’Associació d’Editors del País Valencià. Sra. Verònica Cantó. Plaça Tetuan 19, 46003 València, Correu electrònic a la pàgina www.teseo.org/deditors.

- A l’editorial [nom de l’editorial els llibres de la qual utilitzeu; l’adreça apareix a la pàgina de crèdits de cada llibre].

Model de carta

El Claustre del C.P./El Seminari de valencià de l’IES______________ , 
de la localitat de __________________,  reunit el dia _______________ ha acordat: 

  1. Expressar la seua preocupació pel procés que s’està seguint en la modificació dels dissenys curriculars de l’assignatura de Valencià (llengua i literatura) i perquè, malgrat les múltiples mostres de desacord amb la proposta de nous currículums, provinents del món universitari i educatiu, del món de la cultura i la creació literària i dels representats sindicals i polítics, la resposta de l’Administració ha estat nul·la.

  2. Rebutjar el procés seguit per l’administració, que en cap moment ha obert un debat ampli on poder participar com a afectats directes d’aquests canvis.

  3. Comunicar-los —atés que la intenció de l’Administració és aprovar, malgrat tot, els documents provisionals, sense cap canvi significatiu— que no considerem acceptable un projecte curricular que, partint d’un localisme excloent i empobridor, elimine del currículum educatiu totes les grans figures de la literatura catalana no nascudes al País Valencià i desvincule totalment el valencià de la resta de parlars de l’àmbit lingüístic català.

Per aquestes raons, els fem saber que donarem suport i, per tant, triarem com a llibre de text, aquells projectes curriculars en què es contemple que tant el valencià com la literatura escrita al País Valencià formen part —i així s’ha d’explicitar, explicar i ensenyar des dels llibres de text— de l’àmbit lingüístic i literari català.

Atentament,

Signat els membres del departament de valencià de l’institut/Representants del claustre del C.P. _________________________________________________

Sr, / Sra. __________________________________________

[Segell del centre]

   

Mesa per l’Ensenyament en Valencià: 

les declaracions del Conseller de Cultura i d’Educació ens allunyen de la pau lingüística

La Mesa per l’Ensenyament en Valencià lamenta profundament que declaracions com les del Conseller de Cultura i d’Educació ens allunyen de la pau lingüística per la qual tant hem lluitat els sindicats i les organitzacions cíviques que formem la Mesa.

A més, denunciem que aquests tipus de declaracions entrebanquen la normalitat promesa i la resolució del conflicte lingüístic pactat amb la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La Mesa per l’Ensenyament en Valencià vol manifestar la seua adhesió al document de la Facultat de Filologia de la Universitat de València, reproduït tot seguit:

La Facultat de Filologia de la Universitat de València vol comunicar el següent davant de les manifestacions a la premsa del Conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana sobre les titulacions vàlides per a acreditar el requisit lingüístic del coneixement de valencià per a accedir a la funció pública docent:

  1. L’únic títol de llicenciat existent i oficial que acredita coneixements de valencià és des de 1993 el de Llicenciat en Filologia Catalana, títol que va substituir l’anterior, de 1979, de Llicenciat en Filologia Hispànica (Filologia Valenciana).

  2. Aquests dos títols no solament són equivalents pels continguts acadèmics sinó que van ser homologats a l’Orden del Ministerio de Educación y Ciencia del 29 de novembre de 1995. A més, el Real Decreto 1888/1984, del 26 de setembre de 1984, explicita en l’àrea de Filologia Catalana els contingtuts de valencià.

  3. Actualment, la titulació que acredita un major i millor nivell de coneixement de valencià és la llicenciatura de Filologia Catalana, impartida a les universitats valencianes.

  4. Per tant, és sorprenent i preocupant que les manifestacions del Conseller de Cultura i Educació generen confusió i polèmica, i mostren el desconeixement de la legalitat vigent sobre les llicenciatures que imparteixen ensenyament de valencià.

26/4/02

Comunicat de la Mesa per l’Ensenyament en Valencià, la Confederació Valenciana de Pares i Mares d’Alumnes Gonçal Anaya i l’Associació d’Editors del País Valencià sobre el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i, més concretament, sobre la matèria de valencià: llengua i literatura.  21 març 2002

La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, dins la campanya encetada per un currículum de valencià conforme a exigències acadèmiques imprescindibles, ha convidat la Confederació Valenciana de Pares i Mares d’Alumnes Gonçal Anaya i l’Associació d’Editors del País Valencià a sumar els seus propis criteris al respecte. Fruit d’aquesta entesa, i com a entitats cíviques que reuneixen al seu si representants del professorat de tots els nivells educatius, dels mares i pares d’alumnes i de la industria editorial valenciana respectivament, manifesten conjuntament respecte al Decret que regula el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i, més concretament, sobre la matèria de valencià: llengua i literatura, el següent:

  1. El Govern valencià ha ignorat en el Decret les propostes dels sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació, dels representants dels pares i mares, de les universitats valencianes, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i dels editors valencians per tal de mantenir en el curríclum d’ESO i Batxillerat les referències a l’espai lingüístic comú entre valencià i català — com fins i tot s’arreplega en la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua— així com autors en funció de la seua significació literària, exclosos del currículum només que per no haver nascut al País Valencià. Igualment ha bandejat les recomanacions del Consell Valencià de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per tal que prestara atenció a les opinions emeses pels docents i el món acadèmic, ja que el tractament donat per la Conselleria als continguts de valencià presenten mancances i esbiaxaments no justificables des d’un punt de vista científic.

  2. Com a entitats interessades que el sistema educatiu proporcione a l’alumnat els coneixements adients sobre les matèries d’estudi i en particular en matèria lingüística, una formació exempta de tot tipus de prejudicis i supòsits acientífics, i igualment compromeses al fet que el valencià ocupe en la formació dels estudiants l’espai i la dignitat que li correspon com a llengua pròpia i cooficial, es comprometen a impulsar en el seu àmbit d’actuació respectiu la inclusió d’aquells continguts que, exclosos en el Decret aprovat pel govern, consideren imprescindibles en el currículum escolar.

  3. Finalment, les entitats sotasignades s’oposaran al fet que l’Administració educativa, mitjançant l’exercici de qualsevol tipus de censura directa o indirecta, entrebanque la llibertat de càtedra del professorat, bé en l’exercici de la docència, bé com a autors de les propostes de les editorials, i defensaran l’aplicació de les programacions aprovades pels Consells Escolars de Centre i els Departaments específics de cada centre en ús de l’autonomia que els reconeixen les principals lleis educatives.

València, 21 de març de 2002

< tornar a pàgina d'ensenyament públic / tornar a pàgina principal >