Constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
|
Constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua |
Documents anteriors
El Secretariat Federal de la Federació de Sindicats de Treballadors i Treballadores del País Valencià-Intersindical Valenciana, davant l’acord pres per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de data 25 de març de 2002, relatiu a l’establiment de la normativa oficial provisional del valencià manifesta:
1.- Cal considerar positiu el reconeixement com a oficial al País Valencià de la mateixa normativa emprada en tot l’àmbit lingüístic comú: Catalunya, les Illes Balears, Andorra, Catalunya Nord, L’Alguer i la Franja de Ponent de l’Aragó.
2.- S’ha omplert un buit institucional que es mantenia incomprensiblement i permetia el conflicte lingüístic que algunes forces polítiques i socials atiaven en profit propi i en perjudici del valencià com a llengua pròpia del País.
3.- L’acord consolida la normativa utilitzada per la immensa majoria d’escriptors de qualitat reconeguda, periodistes, entitats culturals, sindicats, partits polítics, pel professorat del sistema educatiu en general i de la Universitat en particular i la ciutadania conreadora fidel de la llengua.
4.- En establir com a referent normatiu oficial el "conjunt de criteris ortogràfics, gramaticals i lèxics usats en els texts i documents oficials de la Conselleria de la Generalitat Valenciana responsable de l’aplicació i desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià des de l’aprovació d’esta Llei (1983) fins la data d’adopció d’este acord" reconeix la pluralitat de variants existents, dintre del marc de les normes de Castelló, en l’ús del valencià i les incorpora a la normativa explícitament, de manera que queden com a possibles tant les formes recomanades per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, de registre més culte, com aquelles més localistes i particularistes, que mai no havien de haver estat oposades, atés que tant les unes com les altres enriqueixen el patrimoni lingüístic valencià. A partir d’ara no poden quedar excloses per cap tipus de censura lingüística oberta ni encoberta, com a hores d’ara practica la Conselleria d’Educació.
5. – No obstant, és de lamentar el fet que aquest acord no haja contingut de forma explícita una declaració que la normativa establerta obeeix al reconeixement de la unitat de la llengua considerada com cooficial, al costat del castellà, als territoris de l'antiga Corona d’Aragó, és a dir, de la denominada acadèmicament llengua catalana. No es fa esment ni tan sols a la perifràstica fórmula unitarista contemplada al preàmbul de la llei de creació de l’ens normatiu. És d’esperar que dintre de l’esperit de l’acord aconseguit s’inicie una desitjable col·laboració amb els altres ens normatius de l’àmbit lingüístic: l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de les Illes Balears. Així mateix contradiu aquest acord de clar caire unitarista els recentment aprovats decrets de currículum de valencià, excloents d’autors no nascuts a terres valencianes. Instem a revisar l’abast d’aquestes mesures administratives i a incloure explícitament els autors d’indubtable qualitat literària tant catalans com mallorquins.
6.- Així mateix es troba a faltar la referència a institucions acadèmiques universitàries, encarregades de l’aval per a qualsevol assumpte de repercussions científiques. És sorprenent que el referent normatiu siga un òrgan eminentment administratiu, encara que sens dubte ha mantingut criteris racionals i unitaristes gràcies en bona mesura als esforços dels assessors lingüístics de la Conselleria.
València, 26 de març de 2001.
L’STEPV, que valora positivament la iniciativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per adoptar la normativa lingüística que s’ha fet servir des de 1983 per la Conselleria de Cultura i Educació, considera que l’elaboració d’un llistat amb el lèxic que obligatòriament s’haja de fer servir per l’Administració, en detriment d’altres formes admeses per AVL, posa de manifest , una vegada més, l’intervencionisme del Govern sobre el món acadèmic que no ha cessat des que el PP va accedir a la Presidència de la Generalitat.
Per a l’STEPV, és incompatible l’existència de l’AVL i el dictat governamental continu sobre qüestions lingüístiques i demostra a les clares que l’anomenat pacte per la llengua és més virtual que real, i que el PP no té voluntat d’abandonar la instrumentalització política de la llengua.
L’STEPV apel·la als membres de l’AVL que sempre han demostrat la seua estima per la llengua i el seu compromís ciutadà i professional en la seua recuperació, el seu conreu ia la seua docència perquè s’oposen a ser un instrument en mans del govern.
Aquest sindicat adverteix que el professorat continuarà fent la seua tasca seguint criteris racionals i científics i que en cap cas es plegarà a arbitrarietats del govern.
València, 27 de març de 2002.
Tots els acadèmics no compleixen els requisits de la Llei de creació.
L'Acadèmia naix condicionada pel perfil eminentment polític d'alguns dels seus membres
Des que s'inicià el procés que va desembocar en la creació per llei de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, aquesta organització sindical s'ha pronunciat a favor d'aconseguir un consens entorn una solució institucional i política al mateix temps que ha advertit que la primera regla d'aquest consens havia de ser respectar escrupolosament els criteris acadèmics i científics que des de fa molts anys han fet del valencià una llengua de cultura.
La posició del sindicat, en tant que deutora de l'autoritat acadèmica que assisteix al professorat valencià, no pot ser diferent de la de la Universitat valenciana, la qual té la funció institucional i social de garantir l'aplicació de la racionalitat i cientificitat a qualsevol objecte d'estudi i d'investigació. L'Acadèmia de la Llengua només té sentit si és respectuosa amb els criteris científics que representa la Universitat i amb l'ús assenyat i de provada qualitat dels escriptors que conformen el patrimoni literari del poble valencià i de la resta de l'àmbit lingüístic.
La llei de creació de la pròpia AVL determina que els seus membres han de tenir un perfil literari i científic de reconegut prestigi que no permet fer excepcions per allotjar un control polític al si de l'ens normatiu.
L'únic pacte polític admisible en relació a la creació de l'AVL hauria estat que la política es quedara fora de la institució i es deixara la normativa lingüística en mans de persones expertes, tal i com ocorre en totes les institucions d'arreu del món que tenen finalitats semblants. No ha estat així, atés que dels 21 membres tan sols sis pertanyen a l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana als quals cap sumar algunes persones de provada reputació en el camp de la producció literària, didàctica i científica, als costat de les quals es troba una genuina representació del partit que governa sense cap altre mèrit conegut. A més, hi ha sis representants de la RACV els quals, amb una sola excepció, presenten un perfil d'escassa entitat literarària o científica. Per totes aquestes raons, l'AVL naix llastada per un pes polític que pot condicionar l'assoliment dels objectius que ha de complir.
Açò no obstant, en la mesura que les actuacions de l'AVL estiguen regides per criteris racionals i científics, consolide les Normes de Castelló de 1932 emprada pels escriptors valencians i es respecte la unitat de la llengua catalana, es farà un bon servei a la llengua i a la societat. Si, pel contrari, prevaleix el conflicte al seu si, l'STEPV-Iv i el professorat valencià sempre tindran com a referent la Universitat Valenciana.
València, 15 de juny de 2001