Els canvis que aporta la Llei Orgànica de Qualitat de l’Educació (LOCE) són substancials respecte a la concepció de l’organització dels centres educatius. La primera novetat és la desaparició dels òrgans de govern col·legiats contemplats en la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) –consell escolar i claustre de professorat-, que deixen de ser òrgans de Govern per a convertir-se en òrgans de participació en el control i la gestió.
S’ha exclòs així la possibilitat que les famílies, l’alumnat i el professorat participen en el govern dels centres. Amb el “nou model”, on els pares i les mares són tractats com a clients i l’alumnat com a usuari, es trenca la màxima que indica que els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia per a fer tot just el contrari. Si el model de la LOGSE no ha funcionat de la manera més eficaç possible perquè tenia mancances, aquestes no provenien del poder real dels consells escolars i dels claustres, sinó precisament de no haver desenvolupat mecanismes més eficients de participació.
Pel que fa als consells escolars, la LOCE buida les seues competències en tres aspectes substancials. En primer lloc, el consell no aprovarà el Projecte Escolar de Centre, que adquirirà un caràcter tecnocràtic. Tampoc no intervindrà en la resolució de conflictes (mecanismes disciplinaris dels centres o comissions de convivència). Finalment, els consells tampoc no participaran en l’elecció de la direcció del centre. Ens trobem, doncs, amb uns òrgans consultius i de proposta, amb escasses possibilitats d’intervindre directament en el govern del centre, encara que, per ara, amb dret a ser informats. Amb la LOCE, al capdavall, els centres educatius dependran molt més de la direcció del centre.
Pel que fa al claustre del professorat, la LOCE el contempla com un òrgan consultiu de caràcter tècnic. L’única competència rellevant del claustre és l’aprovació del projecte educatiu.
La Llei de Qualitat parteix del principi que el centre educatiu, com les empreses, només pot funcionar de manera eficient si és gestionat professionalment, no democràticament. Per això el consell escolar deixa de ser un òrgan de govern, i les direccions dels centres es “professionalitzen” i són nomenades directament per l’Administració, amb la resurrecció del Cos de directors. A més, la Llei atorga a la direcció del centre el rang de “cap de personal”, amb competències en matèria disciplinària sobre el professorat i l’alumnat. Les afirmacions retòriques del Govern sobre la potenciació del paper del professorat i el prestigi de la seua tasca, encara que la Llei no recull cap mesura concreta en aquest àmbit, amaguen una oberta desconfiança.
Tot plegat, la LOCE conforma un sistema de govern dels centres que ens retorna a èpoques predemocràtiques. No cal oblidar tampoc que la Llei reforça alguns elements de diferenciació entre els centres públics i privats concertats, en incrementar en aquests últims el poder de gestió i control dels propietaris sobre l’alumnat i el professorat.
En passar l’estiu, al Govern valencià li correspondrà desenvolupar aquesta normativa. A tots els membres de la comunitat educativa, professorat, alumnat i famílies, ens correspon mamprendre iniciatives per a impedir que cap persona poc respetuosa amb la democràcia ocupe la direcció dels centres educatius.
Albert Sansano
STEPV-Iv