Revista de Premsa

 
Avui 04-10-08

Cid supedita el suport a la reforma educativa al respecte competencial

Defensa que la norma replantegi la política de concerts

 

Alerta que el document per al debat inclou propostes la gestió de les quals correspon a les autonomies
 

La consellera d'Educació, Marta Cid, va alertar ahir que el departament no donarà suport a la reforma de la llei de qualitat (LOCE) si el text no és "repectuós" amb les comptetències de les comunitats autònomes, per molt que es pugui estar d'acord amb l'"esperit" de la norma.
Cid, que va comparèixer per expressar el posicionament de la conselleria respecte al document per al debat presentat la setmana passada per la ministra d'Educació, va indicar que aquest primer informe apunta algunes propostes "que acaben desenvolupant respostes la gestió de les quals és competència de les comunitats autònomes".
"Està molt bé que el debat sobre la futura llei sigui ampli, que reculli aportacions sobre qüestions diverses -va assenyalar-, però ha de quedar molt clar que qui ha d'acabar posant la lletra petita és la comunitat autònoma, d'acord amb la realitat que representa".
La consellera va afirmar, no obstant, que de les converses i reunions mantingudes amb la ministra María Jesús San Segundo es desprèn "la voluntat de respectar aquestes competències", per la qual cosa es va mostrar prudent a l'hora d'emetre cap judici de valor sobre un document que encara no té rang de llei.
"Estem a l'espera de veure com es tradueixen aquestes propostes per al debat en una lletra de llei", va declarar, i va afegir que és en aquest moment quan "el govern de l'Estat té l'oportunitat de demostrar el tarannà que ha verbalitzat fins ara". "Serà una bona notícia si s'aprova una llei que ningú hagi de recórrer al Tribunal Constitucional" com va passar amb la llei de qualitat, va concloure.
Els altres dos requisits que el departament considera "irrenunciables" per a una llei que "doni estabilitat al sistema" són, d'una banda, que sigui una llei de principis bàsics, no reglamentista, que permeti al Parlament català desenvolupar un marc legal propi adaptat a les necessitats de Catalunya i, d'altra banda, que vagi acompanyada de finançament.
La consellera també va mostrar el desig que el ministeri obri el debat de manera "més valenta" pel que fa a la creació d'una xarxa educativa integrada per tots els centres sostinguts amb fons públics que compleixen una funció social, i en aquest sentit es va mostrar partidària que la norma inclogui també el replantejament de la política de concerts educatius. No només pel que fa a a la revisió del mòdul del concert, va precisar, sinó també en relació amb la revisió dels criteris pels quals s'atorga la dotació econòmica, amb l'objectiu que "tots els centres sostinguts amb fons públics garanteixin la igualtat d'oportunitats i la gratuïtat de l'ensenyament".
Entre els objectius que ha d'incloure la llei, la conselleria proposa introduir en el debat la conveniència que el segon cicle d'educació infantil (3 a 6 anys) passi a ser d'escolarització obligatòria, tenint en compte que el 100% dels nens de 3 a 6 anys estan escolaritzats.
L'impuls a l'autonomia dels centres, la reducció del fracàs escolar, l'assoliment de competències en llengua estrangera i la creació d'una xarxa integrada de centres públics i concertats figuren també entre aquests objectius.

 

 

Tornar a Revista de Premsa