EL PERIODIC

PUNT DIARI

04-10-24

ENTREVISTA // ALEJANDRO TIANA FERRER, SECRETARI GENERAL D'EDUCACIÓ 

Noies musulmanes de Lleida demanen ajut a l'escola perquè no volen dur el vel

ENTREVISTA // ALEJANDRO TIANA FERRER, SECRETARI GENERAL D'EDUCACIÓ

 "No entenc per què s'alcen veus tan irades a l'Església"

El disseny de la reforma de la llei de qualitat (LOCE) descansa fonamentalment en mans d'aquest catedràtic de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) que, a la seva condició d'expert en la matèria, afegeix la seva experiència en l'Administració.

--¿Hi ha aspectes de la LOCE que mereixen ser conservats?

--Els programes d'iniciació professional (PIP) per als que no aconsegueixen superar l'ESO suposen un pas endavant respecte als programes de garantia social, encara que no comparteixo que es puguin seguir a partir dels 15 anys. El plantejament bàsic és assumible. El mateix diria, encara que també amb correccions, amb el model de direcció escolar. L'anterior era molt participatiu, però cada vegada eren més els centres en què l'Administració n'havia de nomenar el director perquè no hi havia candidats. Si el Govern del PP hagués buscat el consens, hi hauria més coses acceptables.

--¿És possible ara el consens? Hi ha actituds molt bel.ligerants, com la de l'Església.

--No acabo d'entendre quin és el fonament de l'actitud de l'Església, perquè el que proposem no va gaire més enllà de la situació actual. És veritat que és diferent del que plantejava la LOCE, però això no s'ha arribat a implantar. Per tant, si estem davant una situació similar a la que s'està aplicant des del 1994, i durant aquest període s'han elevat queixes, però no veus tan irades, no entenc per què ara s'aixequen.

--El bisbe d'Àvila ha comparat la matèria d'Educació per a la Ciutadania amb la Formación del Espíritu Nacional (FEN).

--Això és absolutament desafortunat i desmesurat.

--Quan el Ministeri d'Educació (MEC) diu que la Religió confessional s'ha de deixar fora de la part comuna del currículum, ¿què vol dir?

--Proposem que, si tothom està tan convençut com diu que l'estudi del fet religiós és important, això estigui dintre del currículum comú i s'estudiï a Geografia, Història o Filosofia. No que cada confessió doni la seva visió històrica sobre les religions. És veritat que hi ha un aspecte en l'educació religiosa que té a veure amb les creences i en això hi ha d'haver una diferència per confessions, però això no forma part del currículum comú.

--¿I quan es recorda que en els acords amb el Vaticà s'indica que la Religió s'impartirà en condicions equiparables a la resta de les matèries fonamentals, però no idèntiques?

--Que no ha de ser necessàriament una matèria amb una avaluació que s'hagi de tenir en compte per a beques i selectivitat, ni obligar que la seva alternativa sigui avaluable. Ho diu el Suprem.

--¿Com es garanteix que l'alumne que ho demani no cursi ni Religió ni cap alternativa?

--La Religió catòlica s'ha de donar dins de l'horari escolar. Si no, estaríem contravenint els acords amb la Santa Seu. Llavors es planteja com hem d'atendre els alumnes que no la volen cursar si no els obliguem a tenir una matèria alternativa. Haurem de fugir d'un plantejament rígid, perquè això dependrà de cada centre: dels alumnes que siguin, de l'edat que tinguin. Els centres hauran d'atendre adequadament els alumnes, però això s'ha d'adaptar a les circumstàncies. En alguns casos, els alumnes, si són grans, podran disposar de temps lliure. En altres, s'hauran d'organitzar activitats.

--¿Modificaran l'actual sistema de concerts?

--Les línies generals, no. La Constitució, en l'article 27, va fer un fi treball d'equilibrista entre principis procedents de la dreta i de l'esquerra, i un dels aspectes que va quedar clar és que els centres privats tindrien dret a finançament públic amb certes condicions. El que podem analitzar és fins on arriben els requisits.

--¿S'han de finançar els col.legis privats que escolaritzen nens i nenes per separat?

--Sé que a molta gent no li sembla correcte que, amb els diners d'una subvenció pública, se separi l'alumnat per raó de sexe. Ho volem estudiar.

--Les patronals es queixen que el concert no cobreix els costos.

--Els pressupostos de l'Estat fixen un mòdul, però després les comunitats autònomes, en general, el milloren sensiblement. Crec que és lícit plantejar el debat en connexió amb el de l'escolarització equitativa de l'alumnat immigrant. O potser es pot parlar d'un mòdul bàsic i que després existeixin uns incentius per als que fan una tasca que va més enllà.

--¿En què es notarà que governa el PSOE?

--En educació es nota més qui governa en cada autonomia. El MEC només treballa amb el 6% del pressupost. Espero que es noti en el fet que principis com l'equitat es consagrin en el sistema educatiu.

Mentre a França centenars d'estudiants musulmanes van sortir al carrer per protestar contra l'anomenada llei del vel -que prohibeix els signes religiosos ostensibles a les escoles públiques-, a Lleida alumnes d'entre 8 i 16 anys d'aquesta mateixa religió han demanat al professorat de les seves escoles i instituts que intercedeixin davant els seus pares perquè no les obliguin a vestir el vel islàmic, o que almenys els permetin treure-se'l durant les classes de gimnàstica, segons publicava ahir el diari Segre . Una associació de dones immigrants ha començat a fer de mediadora en aquest sentit amb algunes famílies.

No se sap ben bé de quantes noies i nenes es tracta, però sí que es té la certesa que algunes han fet arribar el seu malestar al professorat per haver de vestir el vel islàmic, segons han explicat els mateixos mestres. «Diu que no li agrada portar el vel, però el seu pare li ha prohibit treure-se'l. Ella se sent discriminada davant d'altres nenes, que vesteixen com volen. Se sent diferent i veu que els altres nens se'n riuen», comenta una professora d'una escola lleidetana que assegura que una alumna seva de 12 anys li ha demanat que parli amb els seus pares. Un altre docent afirma que, en més d'una ocasió, a les classes d'educació física les alumnes musulmanes li demanen que no expliqui als seus pares que s'han tret el vel mentre feien gimnàstica.
Dones immigrants de l'associació Averrocs de Lleida admeten que aquests no són els únics casos i que elles també han hagut de fer de mediadores més d'una vegada amb algunes famílies. «Una noia, quan té prou edat, és quan decideix si vol portar el vel. Si la hi obliguen, intentem parlar amb la família perquè la noia ha de ser lliure per poder elegir què vol», comenta la Naima, d'aquesta organització.
L'expert en comunitats musulmanes a Catalunya Jordi Moreras considera que cal ser molt caut en aquest conflicte, i que cal saber quines són les circumstàncies que han portat aquestes nenes i noies musulmanes a demanar l'ajut a l'escola. «També existeixen casos a la inversa. Moltes vegades els immigrants veuen com els seus fills i filles, quan arriben a l'adolescència, expressen una religiositat més accentuada, encara que ells no els ho hagin demanat. La noia es posa el vel, i el noi es deixa créixer quatre pèls a la barba i va més a la mesquita», comenta Moreras, que considera que, en part, pot tractar-se d'una actitud de contestació als pares.
El director d'Educació a Lleida, Carles Vega, ha destacat que el seu departament deixa que cada consell escolar tingui la llibertat de marcar determinades
directrius, inclosa la vestimenta dels alumnes. La responsable de la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, s'ha manifestat en més d'una ocasió contra normatives impositives per tractar aquestes qüestions, i ha advocat per l'educació i la formació perquè els joves decideixin lliurement sobre la seva religiositat.