|
|
¿Cap a on van la llengua i la
literatura a l'ensenyament secundari?
J. Aulet / A. Carbonell / J.
Castellanos / M. Gustà
J. Macià / T. Muñoz
Situats en un període de canvis en la legislació relacionada amb el
sistema educatiu i amb la preocupació afegida per la crisi creixent de
les humanitats, un grup de professors universitaris i de secundària
volem fer arribar a l'opinió pública algunes reflexions i propostes al
voltant de l'ensenyament de la llengua i de la literatura a l'ESO i al
batxillerat.
És descoratjador adonar-se que la formació lingüística i literària
que s'imparteix en les nostres aules no és útil ni operativa, resultat
com és, entre altres causes, d'una excessiva fragmentació i
simplificació dels continguts, cosa que dificulta molt un tractament
consistent de les matèries. I és que els canvis en la programació
derivats de l'actual marc legal han comportat a la pràctica dues conseqüències
greus: 1) la literatura ha perdut la categoria d'assignatura autònoma,
convertida en una mena d'apèndix de les assignatures de llengua en la
gran majoria d'aules del país, i, al llarg dels sis anys de secundària,
només s'ofereix com a optativa de modalitat a aquells alumnes que han
triat el batxillerat d'humanitats; 2) a Catalunya s'han duplicat, per
raons òbvies, les hores dedicades a l'ensenyament de la llengua des de
primer d'ESO fins a segon de batxillerat, amb la consegüent reiteració
de continguts; aquest fet provoca en l'alumnat la sensació de no avançar
en coneixements, malgrat els esforços dels professors, que se senten
impotents davant d'una situació que els sobrepassa.
No és estrany, doncs, que la universitat detecti amb preocupació
creixent el fet que els estudiants hi arribin amb dèficits importants
pel que fa als usos lingüístics i amb un bagatge pràcticament nul de
coneixements literaris. Davant d'aquest ensenyament disminuït i poc
estimulant, derivat sobretot de l'aplicació del pla d'estudis de la
LOGSE, és fàcil que els alumnes acabin la secundària sense saber ni
llegir ni escriure; és a dir, amb serioses dificultats d'expressió i
de comprensió lectora.
En aquest context de necessària reflexió al voltant de què ensenyem i
de com ho ensenyem, es fa imprescindible presentar propostes que puguin
contribuir a redreçar una situació que pensem que ha tocat fons.
Caldria, doncs, que hi hagués un replantejament seriós dels estudis de
llengua i literatura a l'ESO i al batxillerat (sense oblidar l'alumnat
que segueix programacions especials).
La literatura -i els textos en general- són eines fonamentals per al
coneixement i el domini de la llengua, ja que constitueixen un bon punt
de partida per a aprendre a escriure, a llegir, a parlar i a comprendre
l'entorn. Per tant, tot i admetre que la llengua i la literatura
constitueixen parts indestriables d'una mateixa matèria, considerem que
és urgent redistribuir els continguts que s'imparteixen, de tal manera
que es puguin establir cursos centrats en cadascuna de les matèries.
Aquesta delimitació contribuiria a una major claredat i eficàcia didàctiques.
L'ensenyament de la llengua i de la literatura hauria de concretar-se en
uns programes que afavorissin, d'una banda, la comprensió i l'expressió
(oral i escrita) eficaç i correcta i, de l'altra, una competència
lectora afinada progressivament al llarg dels diferents cursos. Pel que
fa a la llengua, caldria apostar per un estudi més global de la matèria,
evitar disquisicions teòriques excessives i fugir d'un plantejament mecànic
en la realització de llistes inacabables d'exercicis.
L'ensenyament de la literatura a l'ESO s'hauria de centrar més en la
lectura i en la interpretació de fragments i obres, i deixar en un
segon terme la contextualització externa i la valoració retòrica,
aspectes que han d'anar adquirint més relleu al batxillerat. Pel que fa
a aquesta darrera etapa, és imprescindible una revisió seriosa de les
lectures obligatòries. En un clima social on tants factors dificulten
la lectura, és inadmissible que no es proposin oficialment lectures
significatives i adequades que puguin desvetllar l'interès de l'alumnat,
com també ho és que no es tingui en compte que l'estudiant ha de conèixer
els clàssics (qüestió especialment mal resolta en les lectures
proposades per a la literatura catalana). Per això mateix també seria
bo recuperar la utilitat de les antologies de textos, les quals, ben
documentades, podrien ser instruments essencials per a la introducció
al coneixement de la literatura.
La literatura és essencial en la formació de l'estudiant perquè li
permet d'escapar de l'obvietat i adquirir capacitat crítica en entrar
en contacte amb les realitats complexes que s'expressen a través de la
llengua formalitzada, és a dir, a través dels codis bàsics que formen
part de la seva vida quotidiana. Certament la lectura és una font de
plaer, però és també, per damunt de tot, una descoberta activa -que
sovint demana esforç- del món que ens envolta. És simptomàtic que la
desaparició de l'ensenyament de la literatura hagi coincidit, d'una
banda, amb l'èxit del llibre porqueria, del llibre fàcil o
estrictament comercial, i, de l'altra, amb la crisi de l'edició dels
bons llibres, des dels clàssics -que haurien de ser de lectura
habitual- fins a l'edició escolar o la d'assaig. L'autèntica eficàcia
de qualsevol campanya de creació de lectors consisteix a recuperar
l'ensenyament de la literatura, l'espai tangible i eficaç de formació
de lectors competents, un dret que encara avui ens cal reivindicar.
Jaume Aulet, professor de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Anton Carbonell, professor de l'IES
Castellar del Vallès. Jordi Castellanos, professor de la Universitat
Autònoma de Barcelona. Marina Gustà, professora de la Universitat de
Barcelona. Jaume Macià, professor de l'IES Ferran Casablancas de
Sabadell i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Teresa Muñoz,
professora de l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat
Adhesions a: http://seneca.uab.es/filologiacatalana/
|
