¿Com afectarà la Llei de Qualitat al professorat?
Davant la tramitació parlamentària de la "Llei de Qualitat" del Partit Popular, STEPV-Intersindical Valenciana, juntament amb distintes organitzacions sindicals, estudiantils, de pares d'alumnes i moviments de renovació pedagògica de tot l'Estat obriran un procés de mobilitzacions unitàries coincident amb l'inici del pròxim curs acadèmic 2002/03.
Parlar d'itineraris és referir-se a l'alumnat més conflictiu, al que la llei pretén separar de la resta, adduint la seua falta de motivació per a l'estudi. No obstant això, com que aquest alumnat no va a desaparèixer dels centres, els itineraris plantegen interrogants importants. ¿A quin dels quatre itineraris es dirigirà aquest alumnat? ¿Al que reunesca els més desmotivats, els qui tenen problemes d'aprenentatge o de conducta, els immigrants? ¿En quines condicions treballarà el professorat en els itineraris? ¿Amb quins criteris s'assignaran els itineraris al professorat? No és desgavellat intuir els efectes que tindrà per a l'alumnat l'estigma de "rebuig" que se li atribuirà i les conductes antisocials i de rebot institucional que es provocaran. A més, les divisions creades pels itineraris generaran diferències internes i empitjoraran el clima de convivència en els centres.
La llei obliga a cada centre a especialitzar-se en un tipus d'alumnat, fins i tot permetent establir criteris distints per a la seua admissió. Amb això es generaran diferències entre els centres i es consagraran centres-guettos, particularment els públics.
L'Administració concedirà l'especialització curricular a cada centre, una mesura que suposa decidir el tipus d'alumnat que ha d'acollir. La gran majoria dels centres públics s"especialitzaran" amb els més inadaptats, els immigrants, els que que tinguen mancances socials i familiars, etc. D'acord amb la nova normativa, l'Administració pot crear fins i tot "centres-fem" en els quals concentrar a aquests col·lectius. Aquestes mesures il·lustren com entén el PP l'educació pública, amb una concepció assistencial del que la privada rebutja, i que afectarà negativament al treball del professorat i la convivència en els centres.
Un pretext enarborat pels qui volen reformar la legislació actual és eliminar la promoció automàtica de l'alumnat en el seu procés d'escolarització. No obstant això, com s'adverteix en les mesures anunciades pel Ministeri d'Educació, les propostes legals no solucionaran el problema. Per a un alumne de 12 anys que no progresse en primer d'ESO, la Llei de Qualitat assenyala que només podrà repetir una vegada en el cicle, una repetició de caràcter punitiu que no preveu mesures educatives correctores. Fins i tot, en el cas que en la repetició no complira els requisits necessaris, la seua promoció a segon curs serà automàtica, perquè l'alumne no pot cursar itineraris (establits a partir de tercer), ni programes d'iniciació professional (prevists per a majors de 15 anys). Sembla lògic deduir que s'establirà un itinerari-fem per a alumnes amb fracàs en el primer cicle d'ESO sense les condicions educatives per a exercir en condicions la professió docent.
Proves finals d'avaluació
L'establiment de proves generals d'avaluació al final de Primària i Secundària és una irresponsabilitat que ignora les etapes evolutives de l'alumnat i que confereix a l'ensenyament un caràcter propedèutic, d'acord amb els estudis futurs de l'alumnat. Els centres estaran en el punt de mira de l'Administració, que controlarà si compleixen els percentatges tolerables de fracàs escolar prèviament establits. Se sotmetrà al professorat a una pressió per a obligar-lo a canalitzar la seua labor docent en vistes a la consecució d'uns resultats numèrics prefixats, en la definició dels quals no podrà intervenir.
Amb la Llei de Qualitat la devaluació de l'Educació Infantil està assegurada. A falta encara d'implantar el model que la LOGSE proposava per a aquesta etapa educativa, les Bases sobre la nova norma liquiden la seua funció sense reconèixer l'important esforç del professorat ni el procés educatiu integral que segueixen xiquets i xiquetes. Es trenca l'estructura de l'etapa, distingint l'Educació Preescolar (fins els tres anys, amb funcions educativa i assistencial&, sense determinar les condicions dels centres ni la qualificació dels professionals) i l'Educació Infantil (de tres a sis anys, impartida per "maestros" (sic), amb un règim que obre les portes encara més a la privatització).
En la definició dels objectius de l'etapa "preescolar", es realitza una descripció molt superficial dels aspectes a desenvolupar en l'alumnat i s'obvia l'esment a les capacitats de raonament, els afectes, el respecte a les normes, el gaudi amb les relacions, la satisfacció en el coneixement corporal o la capacitat investigadora, entre altres molts aspectes. En la següent etapa, s'assenyala que s'iniciarà l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura i les habilitats numèriques bàsiques. Però el professorat sap, no obstant, que a pesar de la importància d'aquests aspectes, no tots els xiquets i xiquetes seran capaços de sistematitzar aquests aprenentatges. Per altra banda, serà potestat de les administracions educatives determinar la incorporació d'una llengua estrangera i la familiarització amb les tecnologies de la informació i la comunicació. El risc d'introduir un model assistencial en "preescolar" i la falta de definicions quant a ratios, atenció a les diferències o mesures compensadores llança serioses sospites sobre el caràcter educatiu de l'etapa.
La llibertat i independència professional del treball docent estan amenaçats amb la nova llei. L'establiment pel ministeri d'un sistema de premis i càstigs (mesures d'avaluació, valoració docent, accés a càrrecs, condicions de treball, concursos de trasllats…) empitjoraran les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l'ensenyament. En termes de salut laboral, aquestes mesures són conegudes com "accions d'acosament institucional".
A més d'una nova fórmula d'accés a l'adreça i de la divisió del professorat en més cossos docents, la llei contempla, entre altres: una falsa "avaluació voluntària" dels docents, amb efectes salarials i per al concurs de trasllats; uns premis per a "els més abnegats", "amb dedicació al centre", sense definir com es compten els mèrits i qui els avalua; establiment de l'"excel·lència", un terme ambigu que tampoc no s'aclareix ni fixa criteris sobre el seu compliment.
Límits al finançament; dependència dels centres de l'especialització curricular concedida o no per l'Administració; retallada a les atribucions dels consells escolars, pèrdua d'atribucions del claustre del professorat; separació de la direcció del centre de la comunitat docent. Aquestes mesures són una bona mostra de la retallada a l'autonomia dels centres i l'increment del control i maneig que infringirà la Llei de Qualitat sobre els centres i els docents.
En els òrgans col·legiats dels centres, el consell escolar perdrà potestats i no participarà en l'elecció de la direcció. Per la seua banda, el claustre no intervindrà ni en l'elecció de la direcció ni de l'equip directiu. Com a mostres del nou model jeràrquic i no participatiu estan: a) la impossibilitat de provisionals i interins d'accedir a càrrecs de responsabilitat en els centres; b) la prohibició als mestres de poder ser caps d'estudis en el primer cicle de l'ESO; c) l'assignació en exclusiva dels caps de departament als catedràtics. No obstant això, el cas més il·lustratiu de falta de participació democràtica correspon a la nova direcció dels centres. El director no formarà part necessàriament de la plantilla del centre i per al seu nomenament, l'Administració es reserva la designació del 50 % d'una comissió en la qual els representants del centre assistiran de comparses. No hi ha dubte que el nou sistema tindrà repercussions en la falta d'incentius del professorat per a participar en la gestió de col·legis i instituts.
La diversificació curricular en 3º i 4º d'ESO, una de les mesures d'atenció a la diversitat que millor ha funcionat, desapareix amb la Llei de Qualitat. L'alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) podria ser escolaritzat en aules ordinàries, però l'itinerari-fem del primer cicle de l'ESO aparta del sistema a l'alumnat afectat des dels 12 anys. Per altre costat, a l'alumnat estranger i als qui tinguen manques greus en coneixements bàsics es destinaran aules específiques simultànies a les de l'ESO i, a partir dels 15 anys, si es considera que són irrecuperables se'ls derivarà cap als Programes d’Iniciació profesional. Com es veu, això no és tractar la diversitat, sinó més aviat marginar-la i ocultar-la. Seran "especialistes qualificats" els qui visaran l'ingrés d'alumnes amb NEE, d'acord amb l'equip directiu, les famílies i el professorat del centre. No obstant això, la sortida de l'alumnat -no s'indica cap a on- podrà ser immediata si així ho determinada l'equip docent, sense que es prevega la intervenció dels especialistes esmentats. La llei també preveu centres dedicats específicament a aquest col·lectiu d'estudiants, una porta oberta a la reconversió de centres ordinaris en centres guetto, amb efectes imprevisibles per al treball dels docents que resulten afectats.
Enfront de la històrica reivindicació del cos únic d'ensenyants que manté en solitari la Confederació de STE, el ministeri augmenta la divisió del professorat. El greu error de la llei de "recuperar" el Cos de catedràtics ja està generant moltes tensions entre el professorat dels instituts. Entre les atribucions deld catedràtics destaca l'exclusivitat per a poder ser caps de departament, impartir els cursos de batxillerat, dirigir els projectes d'innovació i les pràctiques i presidir els tribunals. La llei preveu a més un sistema d'accés propi i la reserva de places en oposicions. L'anunci d'aquestes mesures ha provocat molt de malestar al si dels claustres, el professorat dels quals veu amenaçada la seua promoció en benefici d'altres professionals. En altre capítol de la llei, la nova categoria de director permetrà que els qui accedeixen a ella estiguen exempts de la docència directa i que amb el temps consoliden el seu complement retributiu per exercir el càrrec.
Finançament i recursos
La ministra acusa als opositors a la Llei de Qualitat de fer demagògia i d'afeblir la democràcia. Però la realitat és ben il·lustrativa, atès que es destinen 159 milions d'euros en un sol any a finançar la llei. D'ells, el 73 % es destina a finançar l'Educació Infantil en centres privats concertats. La resta de partides tot just incideixen en el contingent del professorat: per a les mesures de reforç i itineraris "residuals" es destinen 27,6 milions d'euros; per a la implantació de la llengua estrangera en 1r i 2n de Primària només es dotarà de professorat als centres amb més de cinc unitats per curs (és a dir, als centres privats), una mesura que suma uns 9,6 milions d'euros. Per a la formació del professorat, equips directius i incentivació docent no es destina cap partida econòmica. Finalment, el finançament de la Llei de Qualitat es trasllada a les comunitats autònomes i el ministeri només assumirà l'Educació Infantil d'aquelles que no la tenen concertada.