La Mesa per l’Ensenyament en Valencià, de la qual forma part Escola Valenciana acaba de presentar un manifest als centres educatius sota el títol “Sí a l’ensenyament en valencià, garantia de plurilingüisme”. Escola Valenciana llança una pregunta a la Conselleria d’Educació: per què quan s’avalua el nostre sistema educatiu sempre trauen millors resultats els alumnes que estudien en valencià (PEV/PIL)? 

ESCOLA VALENCIANA CONSIDERA QUE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ TORNA A SITUAR EL VALENCIÀ EN EL CENTRE DE LA TRIFULCA EDUCATIVA

El suposat informe que la Conselleria d’Educació ha difós sobre l’Avaluació General de Diagnòstic feta a 4at de Primària pel Ministeri d’Educació amb resultats negatius per a l’educació al País Valencià demostra els postulats d’Escola Valenciana: el programa d’ensenyament monolingüe en castellà (PIP) no garanteix el bon aprenentatge de les dues llengües oficials, és a dir, el bilingüisme educatiu, ja que una vegada més es demostra que tenir només la llengua i el Coneixement del Medi en valencià no garanteix que l’alumnat que estudia PIP domine la llengua pròpia.

Per tant l’alumnat que estudia en castellà està en inferioritat de competències lingüístiques i oportunitats que els que estudien en programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL). Aquests últims dominen el valencià i el castellà i tenen moltes més facilitats d’aprendre d’altres llengües, per tant, caminen de manera ferma cap al plurilingüisme. Tots els estudis que ha fet l’Institut Valencià de Qualitat Educativa i que mai publica l’actual Conselleria d’Educació així ho constaten.

La Conselleria d’Educació argumenta que els criteris d’avaluació del Coneixement del Medi que s’han fet a l’Avaluació del Ministeri d’Educació no tenen en compte que hi ha alumnat que estudia (PIP), ensenyament en castellà, i que per tant té un plus de dificultat alhora d’obtindre bons resultats en aquesta matèria, perquè no dominen bé la llengua en què s’imparteix: “d’aquesta manera es demostra que l’alumnat que estudia PIP sense enriquir necessita tindre més assignatures en valencià i compensar amb el castellà des dels primers cursos per tal que dominen les dues llengües de manera equitativa i això no els passa, mentre que l’alumnat que estudia en valencià no té aquest tipus de problemes”.     

Escola Valenciana considera que ja va sent hora que la Conselleria d’Educació llance un bon programa d’ensenyament plurilingüe que tinga com a base d’aprenentatge el valencià i garantesca el domini del castellà i altres llengües com l’anglés. L’entitat ja li va presentar el curs passat a Font de Mora el Pla per l’Escola Plurilingüe amb totes les mesures pedagògiques que calen per a dur aquest objectiu endavant: “la resposta per part del Consellera a hores d’ara és el silenci, la creació de suposades escoles angleses sense rigor pedagògic, la denegació d’obertura de noves línies en valencià demandades per les famílies, els retalls en l’assessoria de valencià i l’atac directe a la promoció de la nostra llengua en tots els àmbits d’ús”. 

Davant d’aquesta situació Escola Valenciana ha treballat amb els sindicats educatius i associacions que formen part de la Mesa de l’Ensenyament en Valencià en la redacció d’un manifest que defensa el valencià com a garantia de plurilingüisme i suposa, entre d’altres, al possible retall en valencià del PIP, que encara faria que aquest programa fora més monolingüe del que és ara mateix.

24/06/2010

Conselleria es reafirma en la mesa sectorial a limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià 

STEPV demana que s’arxive el nou expedient al director de Monfort 

Aquest matí ha tingut lloc la Mesa Sectorial per a tancar la negociació del Decret que regularà l’elecció de les direccions en els centres docents. Com ja va denunciar STEPV en la Mesa Tècnica del 25 de maig, s’hi incorpora una disposició final que no té res a veure amb la resta del decret i que modifica les matèries que es poden impartir en valencià en els programes d’incorporació progressiva (PIP), que fins ara no tenien cap limitació i que, a partir d’aquesta modificació, només es permet impartir en valencià una matèria no lingüística.

Actualment hi ha 554.896 alumnes que estudien en programes PIP al País Valencià que es veurien afectats per aquesta limitació. Aquesta xifra representa el (72’46%) del total d’alumnat que estudia al sistema educatiu valencià. El 27,6% restant (211.436 alumnes) estudien en programes en valencià. Limitar, per tant, la impartició de matèries en valencià en els PIP significa que es bloqueja la via per a l’extensió del valencià a la majoria d’alumnes valencians que en tota la seua escolarització obligatòria possiblement no impartiran més d’una matèria no lingüística en valencià.

D’aquesta manera s’incompleix flagrantment l’esperit de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià i la normativa derivada d’aquesta així com els objectius que marca la legislació vigent quant a la consecució per part de l’alumnat de les mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials, objectiu que s’assoleix mitjançant els programes d’ensenyament en valencià tal com reconeixen els informes de la pròpia Conselleria d’Educació que no ha volgut fer públics.

STEPV ha advertit que la política lingüística de la Conselleria d’Educació (no autorització de programes en valencià, no catalogació lingüística de llocs de treball de secundària, desmantellament de l’assessoria de valencià i ara aquesta modificació) està creant un conflicte, no només educatiu, sinó social, que abocarà necessàriament en una mobilització social àmplia en defensa de l’ús i l’ensenyament del valencià.

D’altra banda, STEPV també ha demanat en la Mesa Sectorial que s’arxive el nou expedient obert al director de l’IES Las Norias de Monfort i es respecte la dimissió presentada pel director. El Sindicat considera que aquest nou expedient respon a una campanya d’assetjament contra José Luís Santiago per haver defensat la llibertat d’expressió i un avís per a la resta d’equips directius del que pot passar si es consenteixen actituds crítiques contra la política educativa del govern valencià. 

10 de juny de 2010
 

Escola Valenciana i l’STEPV aconsegueixen que hui Alfonso Rus declare al jutjat nº2 de Xàtiva com a acusat per haver insultat i amenaçat el professorat en un acte del PP celebrat a Xàtiva l’any passat.

ESCOLA VALENCIANA I L’STEPV APORTEN PROVES PER A DEMOSTRAR QUE LES DECLARACIONS DE RUS ANAVEN DIRIGIDES AL PROFESSORAT VALENCIÀ 

Aquest matí s’ha celebrat el judici al jutjat núm. 2 de Xàtiva on mestres i professors que són responsables comarcals de l’entitat Escola Valenciana, així com el sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEPV acusen el president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, de falta d’injúries i amenaces per les declaracions que va fer a la primavera de 2009 atacant verbalment i insultant el professorat valencià.  

Enmig d’una gran expectació, el judici ha durat quasi dues hores. Per part d’Escola Valenciana s’han presentat mestres denunciants de diverses comarques valencianes (el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera, la Costera,  la Vall d’Albaida, el Baix Vinalopó, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat) encapçalats per Diego Gómez, president d’Escola Valenciana  i mestre a la Ribera, que a l’eixida del jutjat ha comentat: “el que hem fet ha estat donar-li una lliçó de democràcia al president de la Diputació de València perquè tots els mestres que hem estat hui al judici venim de bona part de les comarques valencianes i no només nosaltres ens hem sentit insultats, sinó que considerem que els insults van estar sempre dirigits al col·lectiu de mestres i professors que cada dia treballem per un ensenyament de qualitat al País Valencià”. 

Per part de STEPV, Antoni Piera, membre del Secretariat Nacional del Sindicat, ha declarat en nom de l’organització, en tant que sindicat majoritari de l’ensenyament que va interposar denúncia en conéixer les declaracions de Rus. 

Alfonso Rus ha afirmat que era la persona que havia emés aquests insults i a la pregunta del lletrat d’Escola valenciana: “considera apte per a la formació de l’opinió pública dir “gilipolles” als docents?” Ha contestat: “No”. 

Des de l’acusació s’ha argumentat que els docents que han denunciat Alfonso Rus se sentien directament insultats perquè tots ells van participar el 25 d’Abril de 2009 a un acte al matí d’homenatge a la llengua i la identitat valenciana en Xàtiva i que duien una pancarta amb una fotografia del president Francisco Camps cap per avall. Per aquesta raó s’explica que les paraules: “Ixos que vullgueren posar-mos a mosaltros en el cap per avall, no anem a donar-los el gust, anem a rematar-los, anem a rematar-los”, que va dir Rus, anaven directament dirigides a ells i suposa atemorir un grup social, el del professorat.  

Per la seua banda, l’advocat del president de la Diputació de València ha explicat que “la palabra gilipollas no es insultante como por ejemplo puede ser la palabra ladrón” y Alfonso Rus en la seua defensa ha dit que “poner a Paco Camps boca abajo, yo les diría que si es boca abajo, el significado es asesino”.  

Per part de la defensa s’ha insistit molt en què les paraules del president de la Diputació de València anaven dirigides a tres professors que estaven davant del Palau de la Generalitat junt a un grup d’alumnes. Des d’Escola Valenciana es considera que aquesta argumentació està fora de lloc perquè “per a començar, entre la gent que protesta a un espai públic, com es reconeix qui són professors? porten algun traje que els identifique com a tals?”, han comentat fonts de l’entitat. Per a STEPV, Alfonso Rus ha tingut l’oportunitat de demanar disculpes públiques per aquestes declaracions, però en lloc d’això ha insistit en reafirmar-se durant el judici i va arribar a afegir, el passat 2 de maig de 2009, que “em vaig quedar a gust amb eixos pocavergonyes”. 

L’advocat que representa els mestres que formen part d’Escola Valenciana i el que representa l’STEPV han sol·licitat la condemna a Alfonso Rus a la pena d’una multa de 20 dies a raó de 100 euros per dia per la falta d’injúries i la indemnització de 50 euros a cada denunciant. També ha sol·licitat la multa de 20 dies en raó de 100 euros per dia per la falta d’amenaces i la indemnització de 50 euros per a cada denunciant. Segons el afectats, “si la sentència fora favorable i condemnara el president de la Diputació de València per a nosaltres ja és suficientment simbòlic perquè suposaria que Alfonso Rus haurà de medir les seues paraules en el futur i mostrar una mínima educació i respecte als ensenyants”.  

La jutgessa té quinze dies per a dictaminar sentència però segons l’advocat d’Escola Valenciana, Miquel Badia,  “la jutgessa també pot allargar el termini de temps i no sabem cert quan s’emetrà”.

Nova sentència sobre filologia catalana

El TSJ adverteix de la “manifesta temeritat” del govern valencià, que incompleix reiteradament les sentències 

El TSJCV exigeix incloure explícitament Filologia Catalana entre els títols que acrediten el valencià i imposa costes al Govern de Camps 

La nova sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià núm. 559/2010, de 19 de maig de 2010,  resol un recurs interposat per STEPV contra les convocatòries de 2008, per les quals es convocaven les oposicions per als cossos de mestres i de secundària sense contemplar la llicenciatura de Filologia Catalana entre els títols que acrediten el coneixement preceptiu de valencià.

En aquest  pronunciament el Tribunal fa un pas més respecte a les sentències anteriors. Fins ara les sentències favorables a STEPV declaraven inadmissible qualsevol aplicació de les ordres que, en la pràctica, no acceptés Filologia Catalana, independentment de si aquestes ordres incloïen o no de manera explícita la llicenciatura en qüestió. Ara, el TSJCV va més enllà en els seus requeriments i declara que per a ajustar-se a dret les llistes de titulacions que acrediten el coneixement de valencià han d’incloure la llicenciatura en Filologia Catalana:

Estimamos el recurso interpuesto [per STEPV] cuyos Anexos VIII y X, declaramos contrarios a derecho en cuanto, para la exención del examen de valenciano, no incluye la titulación de Licenciatura en Filología Catalana; con expresa imposición de costas a la demandada.

El Tribunal és especialment contundent quan recrimina al Govern valencià l’incompliment reiterat de les sentències. La sentència imposa costes per la “manifesta temeritat” del Govern valencià, que no fa cas de sentències fermes i atempta contra allò que ha de fer una administració pública en un estat de dret, tal com regulen la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial. Així, diu literalment el fonament cinquè:

Procede, en consecuencia, estimar el recurso con imposición de costas a la Administración demandada dada su manifiesta temeridad al reiterar, incomprensiblemente, la omisión cuestionada sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a su obligación de respetar y cumplir las Sentencias firmes (arts. 118 CE y 17.2 de la LOPJ) obligando a la actora a interponer el recurso cuando el criterio aplicable a la cuestión litigiosa se había fijado ya por esta Sala y por el Tribunal Supremo.

S’obre, així, un altre front judicial per al Govern de Francisco Camps, que acumula ja, entre el Tribunal Superior valencià, el Suprem i el Constitucional, 36 sentències en contra respecte a la unitat del català i contra les seues pretensions de separar-ne el valencià, 29 de les quals corresponents a les successives convocatòries d’oposicions des del 2002 fins enguany. Precisament en la darrera convocatòria, del 27 d’abril proppassat, el Govern valencià recorria al circumloqui de citar el Reial Decret 1964/1994, que recull el títol de Filologia Catalana, per evitar així posar literalment en les ordres el terme “català”.

Potser el Govern de Camps era conscient de la quantitat de sentències desfavorables, del to altament recriminatori dels tribunals i de les costes imposades. Des d’aquesta darrera sentència, el greu advertiment del tribunal per l’incompliment de les sentències i la claredat en l’exigència d’inclusió de Filologia Catalana, fan que Camps puga trobar-se amb un nou front en els tribunals si el seu Govern persisteix a desafiar les decisions dels jutges. 

3 de juny de 2010
 

Conselleria aprofita un decret sobre elecció de direccions per a limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià [versió PDF]

Escola Valenciana exigeix la retirada del decret.

La FAPA acusa Educació d'eliminar el valencià de les aules.

També limita, encara més, la participació de la comunitat educativa en la selecció de la direcció del centre 

La Conselleria d’Educació ha presentat aquest matí en Mesa Tècnica un esborrany de decret sobre el sistema d’elecció, nomenament i cesament de les direccions dels centres educatius. L’esborran inclou, sorprenentment, una disposició final que no té res a veure amb la resta del decret sinó que modifica un article del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. En concret, modifica l’article 10 que permet l’extensió progressiva del valencià com a llengua d’ensenyament a partir de tercer curs de Primària. Actualment, els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) estableixen que la matèria de Valencià i, com a mínim, Coneixement del Medi s’impartiran en valencià. Doncs bé, la proposta de modificació pretén substituir aquest mínim de matèries en valencià al màxim possible de matèries que s’impartiran en aquesta llengua. Textualment, la disposició final diu:

“En los centros situados en los territorios de predominio lingüístico valenciano, a tenor del título quinto de la Ley 4/1983, y al objeto de favorecer una enseñanza adecuada al medio sociocultural se impartirá como máximo, además del área valenciano: Lengua y Literatura, un área no lingüística en valenciano a partir del tercer curso de la educación primaria”.

Les conseqüències d’aquesta modificació són molts greus ja que molts centres amb PIP que imparteixen més matèries en valencià que aquestes dues, hauran d’impartir-les a partir del curs que ve en castellà, fet que atempta contra la filosofia dels PIP, que com el seu nom indica, estan pensats per a extendre progressivament l’ensenyament en valencià a més matèries.

Aquesta proposta forma part de l’estratègia de la Conselleria d’Educació de marginar el valencià a l’ensenyament. Cada any, el Sindicat denuncia que l’administració no autoritza nous programes en valencià (PEV) demandats pels centres malgrat complir tots els requisits legals. A hores d’ara se sap que ja s’estan denegant noves conversions de PIP en PEV i, si ara s’aplica aquesta modificació, els PIP es limitaran a impartir només dues matèries en valencià.

Si la Conselleria manté aquesta disposició final i no atén les peticions de STEPV i de la resta de sindicats de retirar-la, estaríem davant d’una nova agressió a l’extensió de l’ensenyament en valencià. A més, s’aprofita una normativa que parla d’una altra cosa per incloure aquesta restricció perquè no s’atreveix a elaborar obertament una normativa clara i transparent per a marginar l’ensenyament en valencià i el seu ús social, objectiu que persegueix l’administració valenciana amb subterfugis com aquest, no autoritzacions de nous PEVs, il·legalitats (cas Sanchis Guarner de València), programes plurilingües experimentals, no catalogació dels llocs de treball en secundària, no exigència del valencià per a l’accés a la funció pública, etc.

Quant al Decret sobre l’elecció de direccions, STEPV ha denunciat que la proposta de la Conselleria incompleix la LOE quant a la composició de la Comissió de Selecció que ha de valorar les candidatures que es presenten en cada centre, ja que margina sectors de la comunitat educativa (pares i mares, alumnat o PAS) que tenen dret, segons l’article 133 de la LOE, a participar en l’elecció de la direcció del centre.

Cal tindre en compte que la LOCE i, després, la LOE, ja restringeixen la participació directa de la comunitat educativa (claustre de professorat i Consell Escolar de Centre) en l’elecció de les direccions, en establir una Comissió de Selecció composada per l’administració educativa i determinats representants de la comunitat educativa del centre.

Ara la proposta que recull l’esborrany presentat restringeix encara més aquesta representativitat ja que en centres amb menys de 9 unitats només hi poden participar un membre del Claustre i un dels altres sectors (pares i mares, alumnat i PAS) i, en centres de més de 9 unitats, dos membres del Claustre i dos dels altres sectors. D’aquesta manera sempre queda fora de la Comissió de Selecció algun dels sectors.

STEPV ha sol·licitat que es modifique aquesta composició per donar cabuda a tots els sectors perquè tinguen veu i vot en aquestes comissions.

25 de maig de 2010

STEPV critica les cessions de Conselleria a les pressions contra l’ensenyament en valencià

L’administració se salta la seua pròpia normativa

La decisió de la Secretària Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, d’aplicar un “tractament lingüístic diferenciat” a una alumna el pare de la qual no volia que fos examinada en valencià de l’assignatura de Coneixement del Medi atempta contra el desenvolupament normal de l’ús del valencià a l’ensenyament que, com denuncia STEPV any rere any, troba molts impediments per part de l’administració valenciana.

Aquesta cessió a les pretensions d’un sol pare està fora de lloc, perquè contradiu la legislació vigent, com fins i tot ha reconegut la Conselleria, i és un exemple més de la deixadesa de l’administració se salta la seua pròpia normativa. Els centres docents apliquen els programes lingüístics acordats pel Consell Escolar i autoritzats per la Conselleria d’Educació que són coneguts pels pares i mares abans de matricular els seus fills i filles. És inadmissible, per tant, que amb el curs començat es plantege cap mena d’exempció i, encara pitjor, que Conselleria li done suport.

La Conselleria d’Educació, en lloc d’atendre les demandes de la majoria de la comunitat educativa de fomentar l’ensenyament en valencià, catalogar els llocs de treball de secundària en valencià (com recull l’acord de plantilles del 99), ampliar l’oferta a l’ESO i als ensenyaments no obligatoris, fomentar el valencià en els seus plans plurilingües, etc., cedeix a les exigències d’un sol pare.

STEPV recorda que aquest curs 2009/10 molts centres educatius han vist com l’administració denagava l’ampliació de programes d’ensenyament en valencià, malgrat comptar amb el suport del claustre i del Consell Escolar del centre, com ja va denunciar en el seu moment.

3 de març de 2010
 

La política d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueix una estratègia d’arraconar la llengua pròpia

S’analitza el context europeu i la situació de cada un dels territoris amb llengua nacional

Un centenar de persones ha assistit a les jornades sobre plurilingüisme organitzades per l’Escola de Formació “Melchor Botella” de l’STEPV a Xàtiva. Després de la conferència inaugural de dijous 4 a càrrec de Ciprià Ciscar, impulsor de la LUEV i conseller d’Educació i Cultura en aquell moment, aquest dissabte s’han représ les jornades.

Beatriu Cardona i Helenia López, de l’ STEPV, han contextualitzat la regulació de l’ensenyament de llengües en el marc europeu. Tudi Torró, inspectora d’educació i representant del Sindicat en el Consell Escolar Valencià ha analitzat la situació actual de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Posteriorment, Jaume Fullana, director del col·legi públic Gabriel Miró de Calp ha explicat l’aplicació del Pla Ensenyament Bilingüe Enriquit (PEBE) en el seu centre. I per la vesprada, representants sindicals dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya i Illes Balears i d’Escola Valenciana, han explicat la situació del gallec, basc i català i les polítiques plurilingües en aquests territoris. En concret, hi han intervingut Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).

Algunes de les conclusions a les quals s’ha arribat són:

- Les polítiques d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueixen una estratègia d’arraconar la llengua pròpia perquè no tenen en compte la situació minoritzada d’aquestes.

- Per tant, tot pla plurilingüe ha de partir de la llengua pròpia com a llengua base d’aprenentatge.

- Cal garantir que tot el professorat siga competent en les dues llengües oficials, amb la preparació didàctica adient per poder oferir un ensenyament de qualitat.

- No es pot equiparar, ni en temps ni en forma l’aprenentatge d’una llengua habitual a la d’una llengua estrangera.

- L’Educació Plurilingüe ha de procurar, necessàriament, un enfocament didàctic i metodològic adequat (enfocament comunicatiu, tractament integrat de llengües, tractament de llengües i continguts).

- L’Educació Plurilingüe ha de saber afrontar el repte del Multilingüisme i ha de ser el motor de la Innovació Didàctica.

Les ponències presentades per les persones que hi han intervingut es penjaran en la pàgina web del Sindicat perquè estiguen a disposició de totes les persones interessades. 

7 de febrer de 2010
 

Representants dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià signen un manifest pel reconeixement i impuls de les llengües nacionals

Participen en les jornades sobre plurilingüisme organitzades per STEPV a Xàtiva

Aquest matí s’han reunit representants dels sindicats d’ensenyament de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià per a analitzar la situació del gallec, basc i català en l’ensenyament en els territoris respectius, acordar propostes de treball conjunt i aprovar un manifest (que adjuntem) per a impulsar la normalització lingüística d’aquestes llengües.

Algunes de les propostes de treball acordades són:

- Continuïtat de les trobades, almenys una per any;

- Creació d’un espai virtual compartit;

- Articular una intervenció sindical col·lectivament quant a la normalització lingüística;

- Fer visible la situació d’aquestes llengües en els diferents àmbits d’intervenció (fòrums mundials, europeus, jornades, mitjans de comunicació, etc.).

- Organització d’un seminari sobre llengües nacionals en el Fòrum Social Europeu del mes de juny de 2010.

Els representants sindicals han visitat l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i s’han entrevistat amb Eliseu Climent per a donar suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País Valencià.

Demà dissabte, els representants sindicals participen en una jornada sobre plurilingüisme a Xàtiva, organitzada per STEPV, que podeu consultar a la web de l’Escola de Formació Melchor Botella.

En concret, hi intervindran Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).  

5 de febrer de 2010
 

El Tribunal Suprem emet la tercera sentència per l’exclusió del títol de Filologia Catalana en les oposicions

Torna a donar la raó a STEPV i torna a imposar costes

El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de casació interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada per STEPV, sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de 2006 per a l’exempció de la prova de coneixements de valencià.

El Tribunal Suprem torna, a més, a imposar costes (1.500 euros) a l’administració valenciana. Amb aquesta ja són 19 les sentències que fallen a favor de la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d’oposicions, 3 del Tribunal Suprem i 16 del TSJ valencià.

El Conseller d’Educació, firmant de les convocatòries d’oposicions, ha fet cas omís de les sentències dels màxims tribunals, autonòmic i estatal, i s’ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Les sentències, una vegada esgotada la via del recurs, s’han d’acatar i complir obligatòriament, com fa qualsevol ciutadà, i més encara si es tracta d’un càrrec polític que gestiona una administració pública.

Tanmateix, a la Conselleria d’Educació s’està acusant un dèficit democràtic greu i preocupant amb la persecució política de professorat i càrrecs directius, la imposició de normativa, la retirada de subvencions a entitats i amb l’incompliment de sentències.

1 de febrer de 2010
 

Associacions, sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del valencià com un requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana 

[manifest pel requisit]  [adhesions al manifest]  [recull de premsa]

Els representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics s’han concentrat davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes”  (que us adjuntem amb aquesta nota) i, així, reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els ciutadans. 

Els representants de les associacions, sindicats i partits han destacat el caràcter plural i unitari de la iniciativa, que continua oberta a l’adhesió de noves organitzacions i col·lectius, així com el fet que el que es reclama és simplement el respecte de l’administració al dret dels ciutadans a fer servir qualsevol de les dues llengües oficials al País Valencià en la seua relació amb ella i, per tant, a ser atesos en valencià. 

D’altra banda, també s’ha destacat el fet que aquesta reclamació és un fet reconegut legalment en altres autonomies amb llengua pròpia, i no només en Catalunya i les Illes Balears, amb les quals el País Valencià comparteix la llengua catalana, sinó fins i tot en autonomies que com la gallega han estat governades durant molt de temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. En aquest sentit, doncs, es tracta d’una reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia. 

Finalment, també s’ha destacat que, tot i que la xifra de llocs de treball de les administracions públiques catalogats lingüísticament al País Valencià és molt baixa, hi ha un nombre important de funcionaris capacitats per atendre els ciutadans en la llengua pròpia dels valencians, fet que expressa que la reforma del projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana en el sentit apuntat pels signants del manifest seria perfectament aplicable i no significaria cap perjudici per als funcionaris, sinó un benefici per als ciutadans.

València, 23 de novembre de 2009

 

MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES  

Quan es complien els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament  del Valencià (LUEV) al novembre de l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest manifest,  presentaren a l’opinió pública els seus informes per a diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la llengua pròpia. 

Col·lectius, entitats i la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16: “Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és encomanat”. 

Malgrat que la Llei d’Ús fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient del valencià”,  26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se n’ha requerit cap coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la d’ús normal i habitual. 

Durant aquest temps hi ha una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només hi ha el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià,  tot i que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat o de Justícia radicada al País Valencià. 

El Govern valencià va engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.

Per això, les entitats signants d'aquest manifest han participat en quantes iniciatives impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut a terme per a demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’es l’excepció: l’única que no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i servir els ciutadans. 

Per tot això, les entitats sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així garantirem que el personal de les administracions valencianes puga respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament, aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble. 

Les entitats signants conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana, així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres institucions.

Conselleria convoca una borsa de valencià que exclou els titulats en Filologia Catalana

La Conselleria d’Educació va publicar dijous passat la convocatòria de la borsa de treball de valencià per a Secundària i EOI. D’acord amb l’annex II, les titulacions requerides per a optar a la borsa són:

1.- Llicenciatura en:

• Filologia, Secció Filologia Valenciana.
• Filologia, Secció Hispànica (Valencià)
• Filosofia i Lletres, Divisió Filologia, Secció Filologia Valenciana.

2.- Qualsevol titulació universitària superior i acreditar haver cursat un cicle d'estudis conduents a l'obtenció de les titulacions del punt anterior.

3.- Qualsevol titulació universitària superior de l'àrea de Llengua, més Diplomatura de Mestre de Valencià.

D’acord amb això cap persona amb la titulació de Filologia Catalana, l’única que expedeixen les universitats des de 1993, hauria de ser admesa en la borsa perquè no posseeix cap de les titulacions que es requereixen, tot per l’obsessió malatissa del govern valencià i del Conseller d’Educació d’evitar que aparega aquesta titulació en un paper oficial.

STEPV estarà atenta a l’evolució de la borsa i vetlarà perquè cap llicenciat en filologia catalana siga exclós de la borsa per raó de la seua titulació. Si aquest fet arriba a passar el Sindicat posarà a disposició dels afectats els serveis jurídics per prendre les mesures legals adients per restituir els drets dels afectats.

Novament cal citar les nombroses sentències dels tribunals superior de justícia valencià, suprem que insisteixen en el reconeixement i la validesa de la titulació de Filologia Catalana a tots els efectes. 

Les bases de la convocatòria de la borsa es poden consultar a:

http://www.edu.gva.es/per/docs/bolsas/prov_09_10_resol_VAL_SEC_EOI_val.pdf 

Intersindical Valenciana no comparteix la decisió del TSJ sobre el tancament del reemissor de TV3 a la serra Perenxisa

Al voltant d’1.300.000 persones deixaran de poder veure TV3 per la decisió del TSJ valencià d’autoritzar el tancament del reemissor de TV, propietat d’Acció Cultural del País València (ACPV), a la serra Perenxisa.

Intersindical Valenciana no comparteix aquesta decisió, que contradiu altres resolucions judicials que denegaven el tancament del reemissor, i insta al Govern Valencià a abandonar la política de persecució i censura d’una televisió pública en llengua catalana al País Valencià, a reobrir els repetidors ja clausurats i a arxivar els expedients oberts i les sancions imposades contra ACPV.

Intersindical Valenciana és una de les desenes d’entitats col·laboradores de la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense Fronteres”, impulsada per ACPV, amb l’objectiu que s’aprove una llei que garantisca la recepció d’emissions de ràdio i televisió d’altres comunitats autònomes amb les quals compartim llengua. En eixe sentit, Intersindical Valenciana continuarà treballant perquè aquesta proposta de llei prospere i es normalitze aquesta situació.

21 d’octubre de 2009

El TSJ dóna llum verd a la Generalitat per apagar TV3 a València i l'àrea metropolitana

La Generalitat Valenciana té ja via lliure per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té activat a la serra Perentxissa, entre Torrent i Xiva. El llum verd li l'ha donat el Tribunal Superior de Justícia, que ha atés un recurs del govern valencià contra una sentència contrària anterior. Acció Cultural creu que el tancament pot ser imminent.

El de Perentxissa és un emissor que dóna servei a més d'un milió de persones de València i tota l'àrea metropolitana, de Puçol pel nord fins a les Riberes pel sud.

La sentència, la 272/09, l'ha dictada la Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del TSJ i autoritza així el Govern valencià a precintar el reemissor, a pesar que Acció Cultural ha obtingut diversos pronunciaments judicials al seu favor en altres casos semblants referents a repetidors situats arreu del territori valencià.

Segons un comunicat d'Acció Cultural, la sentència autoritza l'entrada del Govern valencià al centre emissor en base al suport en principi a "l'execució d'un acte emanat d'una autoritat pública" i no entra en el fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma que "no procedeix controlar [per part del tribunal] la conformitat o disconformitat de l'acte que es pretén executar". El TSJ entén que el fons de la qüestió s'ha de dirimir en un recurs específic i a banda.

Acció Cultural no comparteix este punt de vista perquè creu que la  Generalitat valenciana no té competència per actuar sobre una televisió pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és autonòmica. I també perquè aplicar, com ha fet ara el TSJ, la pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions públiques en este cas pot provocar un dany major, ja que el tancament d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que esta decisió fóra revocable per un sentència posterior, que en el millor dels casos podria tardar anys a arribar.

Acció Cultural denuncia la insistència de l'actual Govern valencià en la seua voluntat de tancar tota la xarxa de TV3 al País Valencià i de càstig econòmic a l'entitat: el govern de Camps no només no ha arxivat els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors encara oberts.

Acció Cultural tem que el tancament siga imminent perquè en una situació de crisi política com la que ha provocat el cas Gürtel, el PP prefereix més que mai l'adulació de televisions com Canal 9 que el tractament professional de canals com TV3. Per això, ACPV ha fet una crida ciutadana per donar un impuls encara més gran a la campanya d'Iniciativa Legislativa Popular que està impulsant perquè la presència de TV3 al País Valencià estiga regulada per una llei de les Corts Espanyoles. ACPV busca mig milió de firmes per eixa raó.

Dimecres, 21/10/09


 

Convocatòria de constitució del grup de treball de Política Lingüística

Benvolguda companya / benvolgut company:

El proper dijous 29 d'Octubre de 2009, a les 18 hores, a la seu del STEPV - Intersindical Valenciana, carrer Juan de Mena - 18 baix de València, tindrà lloc una reunió per constituir el grup de treball de Política Lingüística del STEPV-Iv. Des del Secretariat Nacional s'ha decidit impulsar aquesta àrea de treball per la qual cosa s'ha decidit que, seguint el nostre model sindical, es constituesca un grup de treball de Política Lingüística. Un grup obert al conjunt de totes les persones afiliades, independentment de la seua especialitat. En aquesta primera reunió es constituirà el grup de treball i es presentarà una proposta de linies de treball.

Esperem la vostra assistència. En cas de no poder fer-ho i estar interessat o interessada en participar en el grup de treball posa't en contacte amb Francesc Galiano (francesc.galiano@stepv.intersindical.org ), coordinador de l'Àrea de Política Lingüística del STEPV-Iv.

Salutacions ben cordials.
 

Intersindical Valenciana, Intersindical Alternativa de Catalunya,  i STEI–Intersindical de les Illes Balears signen un protocol d'actuació conjunta

Avui, 10 de setembre, els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), Intersindical Valenciana (IV) i el Sindicat de Treballadores i Treballadors – intersindical de les Illes Balears (STEI-i) s'han reunit, en Barcelona, per signar un protocol de treball unitari.

IAC, IV i STEI-i fa anys que mantenen una relació preferent i estable en diversos assumptes sindicals, socials, culturals, lingüístics i de país que afecten les treballadores, els treballadors i la societat. D’altra banda som sindicats implantats en tres territoris- les Illes Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya- que compartim una història, una llengua i una cultura. A més la nostra realitat social i econòmica és força semblant. Tenim una mateixa llengua, la llengua catalana, una llengua per la qual els nostres sindicats treballen per a la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

Els tres sindicats, tot i mantenint la seua autonomia, han decidit treballar per estretar les nostres relacions en el treball sindical; en la defensa de la nostra llengua i cultura; en la defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, i en la col·laboració amb els diferents moviments socials dels nostres territoris i els d’altres àmbits.

El document signat té com objectius, entre d'altres: afavorir les relacions i el treball en comú de les nostres organitzacions en els diferents àmbits sectorials i transversals (salut laboral, política lingüística, moviments socials, feminisme, medi ambient, cooperació internacional...) com a elements de dinamització, concreció de l’acció, elaboració de propostes i coneixement mutu.

Per altra part, reclamen l'establiment de marcs de relacions laborals propis, amb l’assumpció de les competències en matèria laboral per part de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.

IAC, IV i STEI - i, consideren que cal aturar l’actual dinàmica mercantilista, privatitzadora i d’externalització dels serveis públics, així com les contínues agressions que pateixen els seus treballadors i treballadores amb el tancament d'empreses o l'aprovació dels Expedients de Regulació d'Ocupació. També consideren innaceptable la proposta del govern espanyol de congelar les retribucions de les treballadores i treballadors del sector públic i del sector privat.

Tots tres sindicats donen suport a la campanya “Televisió sense fronteres” per aconseguir que les diferents televisions autonòmiques pugues ser vistes a tot arreu. En especial es reclama que la TV3 siga vista en el País Valencià i en Illes Balears.

Barcelona, 10 de setembre de 2009
 

Arriba la sentència núm. 18 que declara la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions a cossos docents

Torna a declarar contrari a dret l’exclusió del títol

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés una nova sentència -la número 997/09- arran del recurs interposat per STEPV contra les Ordres de convocatòria d’oposicions de 2007, que no contemplaven la Filologia Catalana com a instrument d’acreditació de coneixements de valencià.

La sentència diu que es tracta d’un fet “idèntic a altres ja resolts per aquesta mateixa Sala i Secció en situacions també idèntiques per tractar-se de precedents convocatòries d’oposicions, sense que hi haja circumstàncies de cap mena per les quals haja de revisar aquesta Sala la seua pròpia doctrina”. D’aquesta manera, la Sala es reaferma en les decisions preses anteriorment. A partir d’aquí revisa les sentències anteriors, entre les quals del Tribunal Constitucional, i falla que “declara contrari a dret qualsevol interpretació de les bases de les convocatòries que duguen al resultat de considerar que els aspirants de la titulació de Filologia Catalana estan obligats a sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià”.

Amb aquesta ja són 18 les sentències que fallen a favor de la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d’oposicions, dues del Tribunal Suprem i 16 del TSJ valencià.

Cal recordar que STEPV va presentar recentment una denúncia contra el Conseller d’Educació, arran de la primera sentència del Tribunal Suprem de desembre passat, per pressumpta desobediència a les nombroses sentències judicials que donen la raó al Sindicat.

8 d’agost de 2009

El Tribunal Suprem torna a frenar-li els peus a Conselleria per l’exclusió del títol de Filologia Catalana en les oposicions

És la segona sentència del Suprem sobre el cas i torna a imposar costes

El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de casació interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2005 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada per STEPV, sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions.

El Tribunal Suprem torna, a més, a imposar costes (1.500 euros) a l’administració valenciana. Amb aquesta ja són 19 les sentències sobre aquest tema, 17 del TSJ valencià i dues del Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial de l’estat.

Les sentències del Tribunal Suprem són molt importants perquè posen fi a l’obstinació de la Conselleria de no incloure la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per a l’exempció de les proves de valencià en les oposicions. Les sentències del TSJ valencià declaren contrari a dret aquesta exclusió i el Suprem així ho ha ratificat.

El Conseller d’Educació, firmant de les convocatòries d’oposicions, ha fet cas omís de les sentències dels màxims tribunals, autonòmic i estatal, i s’ha negat reiteradament a acatar-les i complir-les. Per això, STEPV va presentar una denúncia a finals del mes de maig contra el conseller Font de Mora per incompliment de sentències i malversació de fons públics.

Les sentències, una vegada esgotada la via del recurs, s’han d’acatar i complir obligatòriament, com fa qualsevol ciutadà, i més encara si es tracta d’un càrrec polític que gestiona una administració pública.
Una societat democràtica no pot tolerar actituds delictives dels seus representants i gestors polítics i institucionals. Tanmateix, a la Conselleria d’Educació s’està acusant un dèficit democràtic greu i preocupant amb la persecució política de professorat i càrrecs directius, la imposició de normativa, la retirada de subvencions a entitats i amb l’incompliment de sentències.

26 de juny de 2009

Conselleria d’Educació boicoteja les línies en valencià

No autoritza programes PEV o PIL amb demanda i no dóna explicacions

Un estudi del Sindicat sobre la demanda de programes en valencià (PEV o PIL[i]) dels centres docents confirma el boicot de la Conselleria d’Educació a l’augment de grups i línies en valencià, que any rere any denuncia STEPV en els informes anuals sobre la situació del valencià a l’ensenyament:

Les estratègies d’aquest boicot de la Conselleria són bàsicament les següents:

• 1.- Fer cas omís a les demandes dels consells escolars, claustres, AMPEs i direccions del centres de convertir programes PIP (en castellà) a programes PEV o PIL (en valencià) o de crear noves línies en valencià.
  És el cas de l’IES Ballester Gozalbo de València i de l’IES Rei En Jaume d’Alzira en què se’ls ha denegat crear un PEV en 1r de Batxillerat, malgrat la demanda de l’alumnat. En el CEIP Antonio Arnelles de Castelló, el CP Emilio Lluch de Nàquera, dels CEIPs Núm. 5 i 6 de Catarroja, o el CEIP Amadeo Tortajada de Mislata se’ls ha denegat convertir un PIP en un programa en valencià.
  Els centres concertats no s’han lliurat tampoc d’aquest boicot, com ha denunciat recentment el col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, al qual se li ha denegat la transformació d’una linia en valencià de les dues que actualment oferta en castellà. Cal recordar que només el 6% de l’alumnat que estudia en valencià ho fa en centres concertats.
• 2.- El programa ITACA no contempla la possibilitat que tot el centre puga aplicar només programes en valencià, encara que ho sol·licite el centre (Claustre, AMPA, Consell Escolar i alumnat).
  És el cas del CEIP Antonio Arnelles de Castelló en què tot l’alumnat pretén matricular-se en programes en valencià.
• 3.- Tancar programes en valencià i derivar a l’alumnat que demanda aquests programes a altres centres que l’oferten.
  És el cas de l’IES Ramon Llull de València, on la Conselleria argumenta que aquest alumnat pot anar a l’IES Serpis o a l’IES El Cabanyal per a continuar els seus estudis en valencià.
• 4.- Imposar programes PIP sense consultar al centre i sense haver sigut demandats.
  Això ha passat en el CEIP Herrero de Castelló, per exemple, on la Conselleria ha imposat una segona línia de 3 anys en un programa PIP que no havien sol·licitat.
• 5.- En centres en què la demanda de programes en valencià supera l’oferta, no solament no s’amplien els programes en valencià, sinó que es deriva a l’alumnat a altres centres i, a més, en programes PIP en castellà, com ja va denunciar recentment Escola Valenciana en el seu informe.
• 6.- Política del silenci: molts centres han sol·licitat convertir programes PIP en programes en valencià o ampliar línies en valencià i no han rebut cap resposta de la Conselleria, la qual cosa genera incertesa, caos i confusió en els centres docents.
  És el cas, per exemple, del CEIP Lluís Vives de Silla.

El Sindicat té constància, a més,que informes favorables de la inspecció per a la implantació de PEV i PIL han sigut rebutjats per altes instàncies, presumiblement per la Secretària Autonòmica d’Educació, Concha Gómez. I per agreujar la situació, la comunicació de denegació dels programes en valencià s’ha donat, majoritàriament, oralment i sense cap mena de justificació, amb la qual cosa els centres no poden recórrer aquesta decisió perquè no tenen constància escrita de la mateixa ni de les causes que motiven la denegació.

La Conselleria està potenciant centres monolingües en castellà (cas de l’IES Ramon Llull a València) -crea centres “purs” en castellà-, manipula la matriculació i impedeix la presència de grups en valencià en aquests centres i castiga a l’alumnat en valencià a desplaçar-se a centres més llunyans o a matricular-se en castellà per evitar aquests desplaçaments.

D’altra banda, la proposta de Conselleria de crear tres centres plurilingües per al curs que ve ha creat una situació il·legal. Encara no s’ha publicat l’ordre i, per tant, la matriculació en aquests tres centres no contempla la possibilitat d’implantar un programa plurilingüe. Tot i així, la Conselleria ha derivat l’alumnat que no opta per aquest programa a altres centres del voltant.

La conclusió de tot plegat és clara. El dret a rebre l’educació en valencià, legislat en l’Estatut d’Autonomia, en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i en les pròpies normatives de la Conselleria d’Educació amb un ampli consens social, es pot vulnerar impunement. El govern valencià i, concretament, la Conselleria d’Educació donen mostres, novament, de l’obstaculització en l’extensió de la llengua pròpia a l’ensenyament, malgrat la creixent demanda social. A més, aquest boicot no només afecta als centres públics, que acullen la majoria de l’alumnat en valencià, sinó també als centres concertats.

STEPV, arran d’aquestes dades i de les que va fer públiques Escola Valenciana recentment, no descarta proposar als centres accions reivindicatives en els pròxims dies per denunciar la política lingüística de l’administració que discrimina i boicoteja l’ensenyament en valencià.

7 de juny de 2009

Una nova sentència del TSJCV declara la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions pocs dies després de la denúncia de STEPV al conseller

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés una nova sentència -la número 637/09- arran del recurs interposat per STEPV contra les Ordres de convocatòria d’oposicions de 2006, que no contemplaven la Filologia Catalana com a instrument d’acreditació de coneixements de valencià.

La sentència diu textualment que “declarem contraris a dret els annexos III i IV de les ordres en quant, per a l’exempció de l’examen de valencià, no inclou la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana”. D’aquesta manera, el TSJ insta a la Conselleria d’Educació a incloure la titulació en les ordres d’oposicions.

La sentència arriba just uns dies després que STEPV presentara una denúncia contra el Conseller d’Educació per pressumpta desobediència a les nombroses sentències judicials -inclosa la del Tribunal Suprem del mes de desembre- que donen la raó al Sindicat, a ACPV i a les universitats valencianes.

La sentència, i ja en van 16 en el mateix sentit del TSJ i una del Tribunal Suprem, contradiu la política de l’Administració valenciana, que continua negant-se sistemàticament a incloure aquesta titulació en les convocatòries d’oposicions.

STEPV-Iv també va recórrer el procés selectiu de 2007, de 2008 i, ara, de 2009 i tots els anteriors que han exclós la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià.

El Sindicat es congratula que es torne a declarar la validesa d’aquesta titulació universitària i que es proclame una vegada més la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial.

2 de juny de 2009

STEPV i ACPV presenten sengles denúncies contra el Conseller d’Educació per pressumpta desobediència i malversació en el compliment de sentències sobre l'homologació de la titulació de valencià

El Sindicat ha interposat, a més, recurs contra les convocatòries d’oposicions

STEPV i ACPV han anunciat avui en roda de premsa les denúncies que les dues entitats han interposat contra el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, per no incloure en les ordres de convocatòria d’oposicions la titulació de Filologia Catalana com a titulació vàlida per a l’exempció de les proves de coneixement del valencià. Les ordres de convocatòria d’oposicions de primària i secundària incompleixen, novament, les 15 sentències del TSJ valencià i la del Tribunal Suprem del passat mes de desembre. 

En la denúncia de STEPV (que adjuntem), s’insta al Jutjat d’Instrucció de València a estudiar aquests fets “per si pogueren ser constitutius d’infracció o infraccions penals per, si s’escau, fer el seguiment del tràmit oportú i la depuració de les responsabilitats a què hagueren donat lloc”. En concret el Sindicat considera que es vulneren els articles 410 (per pressumpta desobediència a la justícia) i 433 (per pressumpta desviació de diners públics, perquè es podrien estalviar les despeses dels procesos judicials i les costes que s’imposen a l’administració en no aplicar les sentències). Aquests articles figuren en el “TÍTOL XIX. Delictes contra l’Administració Pública” del Codi Penal.

Textualment, aquests articles diuen:

Article 410. Les autoritats o funcionaris públics que es negaren obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dintre de l'àmbit de la seua respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys. 

Article 433. L'autoritat o funcionari públic que destinés a usos aliens a la funció pública els cabals o efectes posats al seu càrrec per raó de les seues funcions, incorrerà en la pena de multa de sis a dotze mesos, i suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a tres anys.

Paral·lelament a aquesta denúncia el Sindicat també ha presentat recurs contenciós administratiu contra les ordres de convocatòria d’oposicions davant el Tribunal Superior de Justícia, en el mateix sentit que els recursos anteriors, que sempre han sigut favorables al Sindicat i a la resta d’entitats i universitats que també han interposat recursos en anys passats.

STEPV insta al Conseller d’Educació i al govern valencià a acatar les sentències judicials, com qualsevol ciutadà d’aquest país, i a abandonar la política d’agressions contra la unitat de la llengua.

El Sindicat recorda que en menys d’un mes s’ha vist obligat a interposar dues denúncies contra alts càrrecs de l’administració valenciana. La primera contra Alfonso Rus, president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, per insults i amenaces contra el professorat; i la segona, aquesta, contra el conseller d’educació per un pressumpte delicte de desobediència i malversació.

La interposició d’aquestes denúncies posen de manifest el dèficit democràtic del govern valencià i una forma de governar que òbvia els mínims preceptes democràtics i constitucionals com el respecte a l’opinió dels altres, en el cas de Rus, i el compliment de les sentències judicials, en el cas del conseller Font de Mora.

28 de maig de 2009

Ni el PP ni la senyora Barreiras assumeixen les resolucions judicials

STEPV desmenteix les declaracions de la diputada del PP, María Barreira

STEPV vol contestar les declaracions de la diputada del PP, María Barreiras, arran de la denúncia presentada pel Sindicat contra el conseller Font de Mora per no incloure la titulació de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d’oposicions.

En primer lloc, no és cert que STEPV pretenga la nul·litat de les convocatòries d’oposicions, com afirma Barreiras. Els recursos presentats demanen, simplement, la inclusió de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de Primària i de Secundària com a titulació vàlida per a l’exempció de la prova de coneixement de valencià i fan referència als annexos de les respectives ordres on se citen aquestes titulacions.

En segon lloc, si el Consell actuara “sempre des de la legalitat” no hi hauria 15 sentències del TSJ valencià i una del Tribunal Suprem que donen la raó a les entitats i universitats que han interposat aquests recursos i no ens veuríem en l’obligació d’interposar any rere any recursos per a salvaguardar els drets dels titulats en Filologia Catalana.

STEPV critica, per tant, al govern valencià per fer cas omís de les reiterades sentències dels tribunals de justícia. Un partit democràtic ha d'assumir la legalitat vigent i les resolucions judicials, cosa que no fa el PP ni la senyora Barreiras, en negar-se a assumir sistemàticament la unitat de la llengua, com han avalat els tribunals de justícia esmentats i el Tribunal Constitucional en altres sentències.



28 de maig de 2009

Nova estirada d’orelles a la Conselleria en matèria lingüística

El Síndic de Greuges pressiona a Conselleria perquè garantisca l’ensenyament en valencià

El Síndic de Greuges ha instat a la Conselleria d’Educació a garantir que l’alumnat dels programes en valencià puguen rebre l’ensenyament en aquesta llengua i que aplique les mesures necessàries per aconseguir-ho, arran d’una denúncia d’un pare de l’IES La Garrigosa de Meliana.

Aquesta demanda s’afegeix a la que fa un mes realitzava el Consell d’Europa a través d’un informe sobre les llengües regionals en què denuncia la manca de voluntat de l’administració valenciana d’impulsar el valencià en els àmbits en què és competent, especialment en l’educació i instava també a la Conselleria a prendre les mesures necessàries per extendre l’ensenyament del valencià en tot el sistema educatiu.

STEPV fa anys que denuncia aquesta situació mitjançant els informes que realitza anualment sobre la situació del valencià a l’ensenyament i demanda mesures urgents per garantir el dret de l’alumnat a rebre les classes en valencià, entre les quals, la catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, batxillerat, FP i ensenyaments artístics, per tal que l’alumnat puga rebre totes les matèries en valencià.

La catalogació dels llocs de secundària es va pactar en l’acord de plantilles de 1999, però 10 anys després encara no s’ha aplicat. És també una de les reivindicacions de la Plataforma per l’Ensenyament Públic que es negociarà, precisament, el proper 5 de febrer. Les propostes de STEPV en aquest apartat són:

• La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, tal com es va pactar en l’acord de plantilles de secundària de 1999 amb efectes a partir de l’1 de setembre de 2009.
• Negociació, abans de l’acabament del curs 2008/09, d’uns plans de capacitació lingüística del professorat de totes les etapes educatives, especialment dels ensenyaments postobligatoris, especialitzats i de formació professional de les comarques castellanoparlants i del professorat de nou ingrés.
• Aplicació de mesures que possibiliten la capacitació lingüística del personal que vol accedir a la funció pública docent.
• Aplicació del requisit lingüístic per a l’accés a la funció inspectora en els processos selectius ordinaris i accidentals en comissió de servei.

25 de gener de 2009

STEPV i l’Escola Valenciana opten per l’escola plurilingüe

STEPV s’adhereix al Pla per L’Escola Plurilingüe, que promou l’Escola Valenciana i assenta les bases per millorar les capacitats lingüístiques dels alumnes valencians.

El Sindicats de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià i l’Escola valenciana s'han reunit hui per intercanviar opinions sobre l'educació plurílingüe. En aquesta reunió s'ha acordat treballar conjuntament en la difusió del Pla per l’Escola Pluringüe, que l’entitat cívica va presentar el mes de desembre i que ha estat enviada a tots els centres educatius valencians amb l’objectiu de sumar propostes i adhesions. A més, el Sindicat li ha traslladat a Escola Valenciana les seues propostes concretes sobre aquest assumpte que coincideixen amb les presentades per aquesta entitat cívica. En la reunió han participat el President d'Escola Valenciana, Diego Gómez, i una ampla representació del Secretariat Nacional del Sindicat.

El Pla per l’Escola Multilingüe assenta les bases per potenciar les capacitats lingüístiques de l’alumnat en les dues llengües oficials i en una tercera llengua que s’introduiria a partir dels 4 anys per mòduls i en grups reduïts al 50%. Aquest procés s’incrementaria paulatinament en posteriors cursos. La formació del professorat és un dels aspectes fonamental, i el final del viatge ha de ser que el 100% de mestres estiguen capacitats en tres llengües. Evidentment, cal començar de forma paulatina, el que implicaria assegurar un mínim de 5 mestres trilingües per centre. A l’actualitat els centres valencians compten amb una xifra que oscil•la entre un i tres mestres trilingües, dades amb les quals és impossible millorar la competència lingüística dels alumnes. Segons l’STEPV i l’Escola Valenciana “per assolir el trilingüisme és vital consolidar i partir del bilingüisme i de la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià o d'immersió lingüística”.

Des d’Escola Valenciana s’ha fet una valoració “molt positiva” del suport de l’STEPV, donat que és tracta del sindicat majoritari i que treballa conjuntament amb l’entitat cívica en altres iniciatives en favor de l’escola pública de qualitat i en valencià. El requisit lingüistic i la catalogació dels llocs de treball de secundària per al proper curs serà una de les reivindicacions conjuntes de l’STEPV i l’Escola Valenciana.

València, 14 de gener de 2009

L’informe del Consell d’Europa avala els informes sobre el valencià a l’ensenyament de STEPV

El sindicat denuncia la falsa política lingüística del conseller

L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals dóna la raó a les denúncies que any rere any ve realitzant el Sindicat en els informes sobre el valencià a l’ensenyament i que també recull l’Allioli especial dedicat als 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).

La Conselleria d’Educació no fomenta l’escolarització en valencià ni treballa perquè l’alumnat tinga les mateixes competències lingüístiques en valencià i castellà al final de l’etapa obligatòria com diu la LUEV o el mateix currículum de l’ESO.

L’escolarització en valencià es produeix majoritàriament en la xarxa pública i en primària perquè i la majoria de l’alumnat no pot continuar els seus estudis en valencià quan arriba a secundària, entre altres raons, perquè els llocs de treball de l’ESO no estan catalogats lingüísticament. Precisament, l’exigència de la catalogació lingüística d’aquestes places és una de les reivindicacions de la Plataforma per l’Ensenyament Públic en el manifest.

L’informe del Consell d’Europa denuncia la manca de voluntat de l’administració valenciana d’impulsar el valencià en els àmbits en què és competent. En Educació, STEPV vol denunciar la falsa política lingüística impulsada pel Conseller basada en el multilingüisme al sistema educatiu, quan encara estem molt lluny d’aconseguir els objectius d’un model bilingüe ja que només afecta a l’alumnat valencianoparlant.

La Conselleria intenta desmobilitzar a la comunitat educativa argumentant que està aplicant un pla plurilingüe a l’ensenyament –que encara no coneix ningú- que fomenta les llengües oficials i l’anglés, quan la realitat és que el conflicte educatiu actual és motivat per la imposició d’impartir EpC en anglés i per la situació lamentable del sistema educatiu públic.

Qualsevol pla educatiu plurilingüe ha de passar per prioritzar el valencià com a llengua vehicular amb l’objectiu de convertir-la en la llengua de l’ensenyament, com recomana l’informe del Consell d’Europa. STEPV, doncs, no té inconvenients en negociar un pla plurilingüe sota eixa premissa una vegada s’atenguen les peticions de la Plataforma i es desactive el conflicte.

13 de desembre de 2008

El conseller arremet contra la decisió del TS i l’acusa de deslleial a l’Estatut valencià

STEPV estudiarà actuacions jurídiques contra el conseller si no compleix la sentència del Tribunal Suprem

Les declaracions del conseller Font de Mora en què acusa de deslleials a l’Estatut als qui reconeixen que la llicenciatura de Filologia Catalana és vàlida per a l’acreditació de coneixements de valencià en les oposicions se li poden tornar en contra. No només acusa a STEPV de deslleialtat sinó també al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional que han fallat en 20 ocasions a favor de la unitat de la llengua catalana.

L’Estatut, com diu la darrera sentència del Suprem presentada ahir en roda de premsa en la seu del Sindicat, explica que la denominació de “valencià” a la llengua que es parla en el País Valencià no és excloent de la denominació de “llengua catalana” i ho expressa textualment així:

“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua catalana”(...).”

Per tant, les acusacions de deslleialtat a l’Estatut no tenen fonament legal i indirectament acusen a totes aquestes instàncies jurídiques, les més altes en la jerarquia jurídica a l’estat espanyol.

El conseller no només hauria de llegir-se la sentència del TS abans de fer aquestes declaracions sinó també els dictamens de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entitat que depén de la Generalitat Valenciana, i que també reconeixen la unitat de la llengua catalana.

Per a STEPV és molt lamentable l’actitud prepotent i hipòcrita del conseller –no només en el tema de la llengua- quan afirma que la Generalitat es "fidel complidora de la norma" però es nega a complir les sentències judicials quan li són contràries. Aquesta actitud no és pròpia d’un màxim responsable polític en un sistema democràtic que es basa en el respecte a les regles del joc i a les decisions dels tribunals de justícia.

Acusar a STEPV de deslleialtat a l’Estatut és acusar també al Tribunal Suprem que ha donat la raó al Sindicat i es pot considerar com una declaració de desacatament del conseller a la sentència. Si Font de Mora continua en aquesta línia de desacreditació de la justícia que tant diu respectar, continua acusant greument el TS de deslleialtat i no acata la sentència en les pròximes oposicions, STEPV no dubtarà en estudiar i posar en marxa les accions jurídiques pertinents. I, òbviament, si no s’aplica la sentència en les pròximes convocatòries d’oposicions estudiarà denunciar-lo per prevaricació.

4 de desembre de 2008

La sentència del Suprem sobre la validesa del titol de Filologia Catalana tanca totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal

STEPV impulsarà un acord social per exigir al PP que complesca les sentències dels tribunals

STEPV ha presentat en roda de premsa la sentència del Tribunal Suprem que falla a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de valencià. En la roda de premsa hi han intervingut Alfons Esteve, membre de STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic; Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que, juntament amb STEPV, també ha presentat nombrosos recursos per aquest tema.

La Generalitat Valenciana ha anunciat que recorrerà al Constitucional la sentència del Suprem, tot i que, per al Sindicat no hi ha cap base jurídica per a presentar un recurs perquè no atempta contra cap dret fonamental de la Constitució. Per això, el Sindicat anima a l’administració perquè presente el recurs al Constitucional, que fallarà amb tota seguretat en contra.

Seguidament, resumim el contingut de les intervencions de la roda de premsa:

Al llarg del seu mandat el Govern Valencià del PP ha mantingut un conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament. L’exemple més clar de fins a quin límit han crispat la societat el tenim en la grandíssima resposta que aquesta política va tenir el dissabte passat, 29 de novembre, entre tots els sectors implicats en l’ensenyament: moltes desenes de milers d’ensenyants, personal de l’administració, pares i mares, i estudiants manifestant-se pels carrers de València contra la política educativa d’aquest Govern.

Aquest conflicte permanent ha estat especialment virulent contra les universitats i també contra l’entossudiment a no reconèixer la titulació de Filologia Catalana, tot i que, des fa més de 15 anys és l’única titulació universitària existent. Tot això, però, ha costat a la Generalitat 20 sentències des del 2002 en contra de les seues pretensions. Les dues darreres del Tribunal Suprem: una, de fa ben pocs dies, a favor del manteniment del nom de català en els Estatuts de la Universitat de València contra les pretensions de supressió de la Generalitat, i l’altra, la d’ara, referent al no reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents, i de la qual ara us donarem els detalls.

Història del procés

Amb l’aprovació del Decret 62/2002, de 25 d’abril, pel qual es regula l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i provisió de llocs en la funció pública docent no universitària (requisit lingüístic per a poder ser mestre o professor), la Generalitat Valenciana establia la necessitat de conèixer la llengua pròpia per a accedir a la funció pública docent i que aquest coneixement tingués la categoria de requisit i no sols de mèrit. El Decret, però, deixava en mans de la Conselleria de Cultura i Educació la concreció final del nivell d’exigència per a cada lloc de treball i fins i tot els procediments pels quals es du a terme l’acreditació objectiva del requisit lingüístic.

I la Conselleria de Cultura i Educació per mitjà de dues ordres de 8 maig de 2002 (repetides després cada any sense cap canvi) va convocar els concursos oposició per a l’ingrés en la funció pública docent no universitària i va regular el procés per a l’acreditació dels coneixements lingüístics. En les bases d’aquestes ordres s’establia que “queden exempts de la prova de coneixement dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió d’algun dels títols, certificats o diplomes relacionats en un annex de l’Ordre”. En el cas que els aspirants no tinguen cap d’aquests títols o certificats, han de fer una prova per demostrar els seus coneixements de valencià.

Ara bé, enterbolint aquesta mesura positiva en la seua línia habitual, el Govern Valencià, en aquests annexos on es regulaven els títols, certificats i diplomes que serveixen per a acreditar el coneixement de valencià, hi va excloure deliberadament de la relació l’únic títol universitari existent, el de llicenciat en Filologia Catalana, i s’havia encapçalat la llista amb un títol de llicenciat en Filologia Valenciana que no existeix ni ha existit mai. Amb això, van quedar exclosos del procés selectiu els llicenciats en Filologia Catalana que no van voler passar l’examen de llengua, atès que formalment no tenien acreditat el coneixement del “valencià”.

Aquestes ordres i les successives de cada any han estat impugnades per part de STEPV, i també per altres entitats i opositors a nivell individual. Aquests recursos són els que han motivat fins a 14 sentències del TSJ valencià contràries a la Generalitat Valenciana i on es reconeix, tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional (Sentència 75/1997, de 21 d’abril) la unitat de la llengua catalana.

La sentència d’ara és la Sentència de 29 d’octubre de 2008, del Tribunal Suprem, arran d’un recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana, contra la sentència de 16 d’abril de 2004 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (dictada en el recurs 1120/02) en la qual el Tribunal valencià estimava el recurs contenciós administratiu promogut pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) contra les ordres de convocatòria de proves selectives per a l’ingrés al cos de mestres i professors de secundària de 2002, en els quals, com ja hem dit, no es reconeixia el títol de Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de valencià.

Conseqüències de la sentència

Les conseqüències jurídiques d’aquesta sentència són:

1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes que ignoren aquesta equivalència.

De fet, aquest Tribunal s’havia pronunciat ja a favor de la unitat de la llengua catalana i del reconeixement del valencià com a part d’aquesta. Ho ha fet ja en dues ocasions:

a) Contra la deshomologació de títols administratius de llengua (els que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els òrgans anàlegs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear) que el PP va imposar als pocs mesos d’arribar al Govern de la Generalitat.

b) Fa unes poques setmanes, respecte de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià en els Estatuts de la Universitat de València.

Però aquesta és la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte del reconeixement del títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents no universitaris. Totes les sentències anteriors referides al reconeixement de Filologia Catalana com a títol que acredita el domini del valencià són de la instància immediatament inferior, la del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta és la primera de les sentències que la Generalitat va perdre davant el Tribunal Superior de Justícia valencià i contra la qual va presentar recurs que arriba al Tribunal Suprem i perd també.

2. La sentència recull expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia. Així, en el fonament jurídic tercer s’afirma literalment:

“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua catalana”(...).”

3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de les oposicions és contrària al dret. Això és el que diu amb claredat meridiana el fonament de dret tercer:

“sí lo es [contrario a derecho] la exclusión o el silencio que en ellas [las convocatorias] existe sobre la equivalencia que debe otorgar-se a las titulaciones y certificados de filología catalana i filología valenciana.”

4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de denominacions català i valencià.

Com hem dit, fins ara en la resta de sentències perdudes pel Govern valencià del PP (19, aquesta és la que fa 20), els tribunals no havien condemnat mai la Generalitat Valenciana a les costes del procediment, encara que el Tribunal Superior de Justícia valencià sí que havia fet dos advertiments contundents en les darreres sentències.

5. El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació, si en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix aquest manament judicial i no reconeix el títol de Filologia Catalana, ja que és ell qui signa les ordres de convocatòria d’oposicions.

Les conseqüències polítiques de la sentència són:

1. Es tanca ja totalment la possibilitat de secessionisme lingüístic legal. La Generalitat no podrà dictar normes jurídiques que vulneren la unitat de la llengua, perquè totes les instàncies jurisdiccionals han sentenciat contra les seues pretensions i les sentències ja són fermes en totes les matèries: títols administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, estatuts de les universitats valencianes, acceptació de Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià. Qualsevol incompliment podria derivar en prevaricació.

2. Posa al PP en rebel·lia legal i al marge del respecte institucional si continua aprovant legislació secessionista en el terreny lingüístic.

3. Demostra als ciutadans que el PP utilitza les institucions i la Justícia com a camp de batalla ideològic i per això no dubta de gastar centenars de milers d’euros dels contribuents valencians. Quants diners hem pagat els contribuents per aquestes 20 sentències que els governants del PP han decidit ignorar, en temps i despeses d’advocats i de jutges?

4. STEPV impulsarà un acord de tots els sindicats, entitats cíviques i partits polítics per exigir al PP que no se situe al marge de la llei i complesca les sentències dels tribunals i els dictàmens de la institució de la Generalitat de referència lingüística: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El PP i el Govern valencià hauran d’optar pel respecte a la legalitat i les institucions o per quedar aïllats en l’anticatalanisme extremista i antiinstitucional.

3 de desembre de 2008

STEPV-Iv, USTEC-STES i STEI-i presenten a València el manifest per la normalització lingüística del català

Els sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament més representatius en els àmbits territorials de Catalunya (USTEC-STEs(IAC)), de les Illes Balears (STEI-I) i del País Valencià (STEPV-IV) han presentat un manifest per la normalització lingüística del català.

La presentació s'ha fet hui en València en la seu del STEPV-Intersindical Valenciana coincidint amb la diada nacional del País Valencià que tindrà llocel dia 9 d'octubre.

La presentació del manifest s'ha fet per part de Maria Antònia Font (STEI-I), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES (IAC) i Vicent Maurí (STEPV-Iv). En la roda de premsa s'ha fet un repàs a la situació lingüística de tots els territoris de parla catalana, tant en l'ensenyament com del seu ús social.

Els tres sindicats es manifesten a favor de continuar la tasca de normalització lingüística iniciada normativament amb l’aprovació dels seus respectius Estatuts d’Autonomia i les lleis de normalització lingüística que intenten modificar una situació d’injusta discriminació de la llengua catalana. Remarquem que aquesta normalització no sols ha de remuntar segles d’arraconament, desprestigi i prohibició sinó també la mateixa situació jurídica actual, clarament desigualitària: mentre que de l’oficialitat del castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo que s’aplica a tots els ciutadans, de l’oficialitat del català no se n’ha deduït un deure similar, amb una evident discriminació jurídica i amb un greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús. La igualtat de tracte per a la cultura que és expressió de la llengua que la sustenta i, per tant, per als pobles que la representen, junt als altres pobles i cultures de l’Estat, d’Europa i del món, és un dret humà, lingüístic i polític inqüestionable que s’ha de garantir amb la tasca empresa per la normalització.

Els respectius processos de recuperació lingüística encetats han d’adreçar-se com a finalitat última a restablir els usos normals i històrics que ha tingut la llengua catalana al si de les societats catalana, illenca i valenciana fins que, per raó de la força, s’ha imposat el castellà com a única llengua oficial de l’Estat. És, per tant, indefugible que, més enllà dels drets lingüístics individuals preservats per les lleis, els catalanoparlants, 9 milions de persones, puguen exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en la seua pròpia llengua en tots i cadascun dels espais públics dels territoris en què el català és llengua cooficial. Si no s’assegura un coneixement general del català (des de les administracions públiques i el seu personal fins als mitjans de comunicació estatals i en tots els àmbits de la vida pública), és impossible que els ciutadans catalanoparlants puguen viure en el seu idioma als territoris on és llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer els castellanoparlants no sols on el castellà és llengua pròpia sinó arreu de l’Estat espanyol. Aquest ple exercici no causa cap perjudici al castellà, llengua que té un espai propi plenament normalitzat i compta amb més de 400 milions de parlants, a més del suport dels estats dels quals és llengua oficial, amb la corresponent extensió d’usos a les instàncies polítiques internacionals.

Enfront, doncs, del monolingüisme espanyol que exalcen alguns grups de pressió, els sindicats sotasignats donen un especial suport als programes educatius que tenen com a finalitat que l’alumnat assolesca una bona competència comunicativa en la llengua pròpia del país, el català, i els prepare per a un món multilingüe, independentment de quina siga la llengua familiar, perquè és aqueixa la funció de l’escola i perquè assegurar la competència lingüística de les llengües oficials d’un territori és el que contribueix a la desaparició de les desigualtats i al respecte de les llengües d’ús de cada individu que les habita.

Per aconseguir aquest objectiu cal desenvolupar les planificacions lingüístiques que s’han revelat arreu del món, en societats plurilingües, com les més adients, i que passen, necessariament, per la utilització vehicular de la llengua més desfavorida socialment, la qual cosa no sols no va contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement.

València, 8 d'octubre de 2008

STEPV, USTEC-STES i STEI-I fan públic un manifest per la normalització lingüística del català

Els sindicats aprofiten la Diada de Catalunya per presentar el manifest a Barcelona

Els sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament més representatius en els àmbits territorials de Catalunya (UCSTE-STES(IAC)), de les Illes Balears (STEI-I) i del País Valencià (STEPV-IV) han presentat aquest matí en roda de premsa a Barcelona un manifest conjunt en defensa de la llengua catalana.
Amb aquest primer acte a Barcelona, aprofitant la Diada Nacional de Catalunya l’11 de setembre, aquests sindicats llancen a l’opinió pública aquesta campanya de sensibilització per la normalització lingüística del català i per l’impuls d’aquesta llengua en l’àmbit de l’ensenyament.

El manifest també el podeu descarregar en pdf des d'ací

10 de setembre de 2008

STEPV respon les declaracions de la Secretària Autonòmica d’Educació

Les dades sobre l’ensenyament en valencià són clarament insatisfactòries

Les declaracions de la Secretària Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, sobre l’ensenyament en valencià amaguen una realitat ben diferent sobre la situació de l’ensenyament de la llengua pròpia en els centres educatius valencians i respon a una lectura interessada de les dades sobre l’alumnat escolaritzat en valencià, que es poden resumir de la manera següent:

 

Relació alumnat total / alumnat en valencià (curs 2007/08)
Trams educatius	Alumnat total	Alumnat en valencià
Infantil/primària	427.646 (58%)	128.706 (30%)
Secundària	305.579 (42%)	54.214 (18%)
Total alumnat	733.225 (100%)	182.920 (25%)

 

Alumnat en valencià pública/privada (curs 2006/07)
Total pública	135.531 (94%)
Total concertada	8.449 (6%)

 

Dades sobre desplegament territorial (curs 2006/07)
	POBLACIÓ ESCOLAR	ENSENY. VALENCIÀ
València	487.700  (65%)	99.744  (21%)
Alacant	267.813 (36%)	39.763 (15%)
Castelló	86.712 (12%)	43.383 (50%)

De l’anàlisi d’aquestes dades se’n deriven les conclusions següents:

• L’alumnat escolaritzat en valencià representa enguany només el 25% del total de l’alumnat que atén l’escola pública i la concertada. L’increment d’un 1% per any, de mitjana, des de l'aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ara fa 25 anys, és clarament insuficient.

• Consolidació d'una doble xarxa, amb una distribució interna d’un 94% de l’alumnat escolaritzat en valencià en la xarxa pública i només un 6% en la xarxa privada concertada, un càlcul de les dades fet sobre la distribució d’alumnat del curs 2006-2007

• L’ensenyament en valència no manté una costant al llarg del sistema, i decreix, i molt significativament, en els trams no obligatoris. No s’ha consolidat un nivell mínim d’escolarització en valencià en cadascun dels trams educatius. El curs passat, la diferència entre primària i secundària era d’11 punts, 19% primària, 8% secundària.

• Sense continuïtat dintre els nivells educatius obligatoris: en el pas de primària a secundària es perd un 12% d’alumnat escolaritzat en valencià, segons dades d’enguany, que són semblants a les d’altres anys.

• Sense continuïtat territorial. Percentatges inferiors a zones més urbanes: 35 punts de diferència entre els extrems, Castelló província, amb un 50% d’alumnat en valencià, contrasta amb el 15% d’Alacant. València, amb unes dades semblants a la mitjana, n’ofereix un 21%.

Davant d’aquestes dades insatisfactòries el Sindicat ha proposat mesures com:

• Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels Programes lingüístics per a tot el sistema.

• Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerats i cicles formatius, i això exigeix la regulació de les plantilles, amb catalogació lingüística, cosa que ja era possible l’any 1999 amb l’Acord de Plantilles i que l’administració encara no ha volgut desplegar. La majoria de centres poden impartir classes en valencià perquè el professorat té la formació adequada.

• Un major equilibri territorial: 36 punts de diferència entre Castelló i Alacant demanen una planificació d’objectius que supere la voluntarietat.

• Una distribució equilibrada entre pública i privada, que el sector privat finançat amb diners públics assumisca el que li correspon, a causa del seu pes demogràfic i territorial. Sense que l’ensenyament privat concertat, ara per ara no es poden donar avanços significatius en les àrees urbanes.

22 d'agost de 2008

STEPV-Iv mostra la seua satisfacció pels dos nous pronunciaments del TSJ-CV a favor de la titulació de Filologia Catalana i del nom català

I van 15!!

El Sindicat ha mostrat la seua satisfacció per la sentencia nº 558/08 del TSJCV que reconeix la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement del valencià en les oposicions docents. Aquesta ja és la quinzena sentència que reconeix la unitat de la llengua catalana, el nom català o la titulació de Filologia Catalana.

A més, el mateix tribunal ha acceptat les mesures cautelars que li demanaven les Universitats de València i Alacant quan les ordres de la Conselleria d’Educació de 15 d’abril de 2008.

Per a STEPV-Iv, aquests nous pronunciaments del TSJ-CV reiteren els anteriors i reforcen els del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional que sempre ha reconegut la unitat de la llengua. També són una desautorització en tota regla a la política secessionista del conseller Font de Mora, al temps que el situa fora de la llei.

Finalment, STEPV-Iv exigeix al conseller que done compliment a les sentències del TSJCV.


València, 2 de juliol de 2008
 

STEPV critica que les Corts Valencianes no accepten el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana

El Sindicat considera que aquest fet va en contra de la legalitat vigent. També de nombroses sentències del TSJCV, del Suprem i del Constitucional. En concret, 14 sentències dictaminen que s'ha de reconèixer la titulació de Filologia Catalana en els concursos-oposicions per accedir als cossos docents o que el valencià s'anomena acadèmicament cartalà. Tota la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, del Tribunal Suprem i del Constitucional va en eixe sentit. A més, en les Universitats Valencianes es cursa la carrera de Filologia Catalana.

STEPV-Iv afirma que el reiterat incompliment de la llei, dels dictàmens de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les sentències posen al conseller d'Educació, i ara al grup parlamentari Popular de les Corts Valencianes, al marge de la legalitat i de l'estat de dret. Tot açò s'emmarca dintre de maniobres de caire polític per contentar a sectors ultraconservadors i blaveros que estan en contra de la normalització lingüística del País Valencià.

El Sindicat tornarà, una volta més, la convocatòria de les oposicions docents i estudiarà les accions legals en contra del responsables educatius que objecten i contravenen les normes legals i les sentències dels tribunals de justícia. En definitiva, el Sindicat considera que és impropi d'un partit que governa la Generalitat Valenciana negar-se a complir les lleis i burlar-se dels tribunals de justícia.

València, 18 de juny de 2008

El Secretariat Permanent de la FOLC es reuneix a la ciutat de València

El Secretariat Permanent de la FOLC s'ha reunit avui a la ciutat de València a la Seu de la Intersindical valenciana. Entre altres assumptes s'ha valorat la participació d'aquesta organització en la Vé Nit d'Escola valenciana, a més, s'ha acabat d'enllestir l'organització de la propera Jornada sobre el Mercat cultural català, la qual tractarà sobre l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació. Aquesta jornada s'hi celebrarà el proper mes d'octubre a Tortosa.

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) aplega més de cinquanta organitzacions cíviques, culturals, etc en defensa de la llengua; de tots els territoris de parla catalana, País Valencià, Catallunya, Illes Balears, Catalunya Nord, l'Àlguer, la Franja de Ponent, etc; es va constituir el passat mes d'octubre de 2005. Així, els objectius de la FOLC són: 

· la defensa de la unitat de la llengua i l’extensió del seu ús social arreu del territori on es parla. La designació de la llengua amb altres denominacions sempre que no contradiga aquesta unitat. 

· Coordinar les organitzacions adherides a la Federació en totes aquelles activitats que es considerin necessàries 

· Intercanviar informació i difondre-la a totes les organitzacions adherides per tal de reforçar la consciència que els problemes de la llengua en una part del territori són problemes comuns a tots els catalanoparlants. 
· Programar conjuntament activitats i campanyes a nivell unitari o en una àrea concreta amb el suport de totes les organitzacions de la Federació. 
· Crear una pàgina de la Federació a Internet, on s’informi de totes les activitats en defensa de la llengua i, en especial, de totes les queixes per vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. www.folc.cat 

· Redactar i difondre àmpliament una Declaració dels drets i dels deures lingüístics dels catalanoparlants. 

València, 1 de març de 2008

Les propostes electorals del PP atempten contra el valencià a l’ensenyament, victimitzen el castellà i busquen la confrontació social 

El maig de 1995 el Partit Popular (PP) guanyava les eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins ara és el partit que hi governa. Una de les principals línies d’acció dels diferents governs que s’hi han anat succeint des d’aleshores ha estat l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià. 

Aquesta política lingüística del PP ha provocat, en l’àmbit educatiu, que: 
- L’ensenyament en valencià només arribe al 23’25% de l’alumnat. Per tant, només dos de cada deu alumnes estudien en valencià i acompleixen el que fixa la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
- Hi ha una paralització en el seu creixement, però aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.
- S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.
- La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.
- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP. Això vol dir, que moltes vegades l’alumnat no pot completar els seus estudis obligatoris en valencià.
- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament en valencià és pràcticament testimonial, cicles formatius de FP, conservatoris, escoles d’art i superior de disseny, etc.
- No hi ha catalogació lingüística de les places de secundària, la qual cosa impedeix garantir que l’alumnat en valencià reba les classes en la seua llengua.
- Conflictivitat permanent de l’administració amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.

L’assoliment del ple coneixement del valencià per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu. En canvi, les propostes electorals que està fent públiques darrerament el Partit Popular -partit que ja governa al País Valencià- sobre la llengua vehicular i curricular a l’ensenyament és un nou atac a la normalització lingüística de les llengües minoritzades de l’estat espanyol.

Pel que s’ha exposat, determinar la presència del castellà d’acord amb la realitat dels usos lingüístics de cada zona -com ha proposat Juan Costa, coordinador general del programa electoral del PP- vol dir condemnar a castellanitzar el sistema educatiu valencià, perquè aquesta és la política lingüística de la Generalitat Valenciana: reduir l’ús social del valencià “al reducte folclòric de la llengua”, com deia Joan Fuster en referir-se a la política lingüística del franquisme.

El súmmum del cinisme i de la irresponsabilitat és la proposta d’estudiar la mateixa assignatura unes vegades en castellà i unes altres en la llengua autòctona del territori corresponent -com també ha proposat Juan Costa- que recorda la proposta absurda del conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, d’ensenyar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania en anglés el curs que ve.

Eliminar dels programes educatius la discriminació positiva de les llengües dels diferents territoris es basa en fal•laços arguments d'inexistents conflictes socials per discriminació del castellà, en un intent de desviar l’atenció de la veritable situació d’inferioritat a la que es veuen abocades les llengües no espanyola de l’estat.

Aquestes propostes l’únic que pretenen és fomentar una visió unidireccional de la realitat lingüística i nacional de l’estat espanyol per aconseguir un rèdit electoral en les terres de parla castellana, ja que presenten la llengua espanyola com la víctima d’una suposada discriminació lingüística en els territoris històricament no castellanoparlants.

STEPV vol denunciar, doncs, el tarannà involucionista i agressiu, irrespectuós amb la realitat nacional i lingüística del País Valencià i molt perillosa perquè amenaça la convivència pacífica de la societat valenciana. 

16 de febrer de 2008

STEPV-Iv qualifica de deplorables les declaracions del conseller Font de Mora sobre la llengua

STEPV-Iv qualifica de deplorables les declaracions del conseller Alejandro Font de Mora en les que considera el català com una llengua estrangera. Per al Sindicat, referir-se al català, la llengua que parlen les valencianes i valencians, com una llengua estrangera és impropi d'un conseller d'Educació i posa en evidència la constant utilització de la llengua com element de confrontació política i social. A més, el conseller es torna a situar al marge de la comunitat científica i acadèmica, del dictàmen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL), així com de les reiterades sentències dels tribunals de justícia que avalen la unitat de la llengua.

STEPV-Iv reivindica: majors inversions del govern de la Generalitat Valenciana en promocionar l'ús social del valencià en tots els àmbits de la vida, la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià, els únics que garantiexen que l'alumnat domine les dues llengues oficials en acabar els seus estudis, la signatura de convenis de col.laboració en temes lingüístics entre els governs de Ses Illes, Catalunya i País Valencià i que es deixe d'utilitzar la llengua en la confrontanció partidista.

València, 13 de febrer de 2008

STEPV-Iv també va recórrer la convocatòria de 2007 i totes les anteriors que van excloure la titulació

El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés nova sentència -la número 1233/07- arran del recurs interposat per la Universitat de València contra les Ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de 2007, per les quals es convocaven processos selectius per a l’ingrés als cossos docents no universitaris, que no contemplaven la Filologia Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià. 

STEPV-Iv també va recórrer el procés selectiu de 2007 -tot i que encara no hi ha hagut el pronunciament del TSJCV- i tots els anteriors que han exclós la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià.

El Sindicat es congratula que es torne a declarar la validesa d’aquesta titulació universitària i que es proclame una vegada més la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial. 

La sentència, i ja en van tretze en el mateix sentit, contradiu la política de l’Administració valenciana que recorre a la increïble teoria de la doble veritat –la jurídica i la científica- més pròpia d’èpoques medievals que no de societats on impera el principi de la racionalitat. L’única veritat jurídica és que la Conselleria d'Educació està fregant la prevaricació, per la reiterada desobediència al criteri jurisprudencial.

Per tant, no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua en els processos selectius de les oposicions docents.

A més, aquesta sentència es fa ressò de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, en el sentit que a nivell normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià, cosa per la qual l’Administració de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics títols de Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, a l’actualment existent i únic al respecte de Filologia Catalana.

7 de gener de 2008

La llengua dels valencians i les seues dades

Malauradament una llengua no es manté viva per les enquestes sociològiques i les dades que aquestes aporten. Les enquestes no són una altra cosa que un indicador per a saber-ne les necessitats, els problemes, etc de l’objecte estudiat i, per tant, per a formular propostes, mesures per a corregir els desequilibris que aquestes dades assenyalen.

Doncs, les tendències que marquen les dades des dels primers estudis realitzats pel SIES (Servei d’investigació i estudis sociològics), anys 85,89,92 i 95, fins l’estudi realitzat per l’AVL en 2004 (Llibre blanc de l’ús del valencià) fins el darrer estudi del 2005 del SIES, tots coincideixen en una evolució marcadament negativa en la comprensió i en la capacitat de parla - especialment en els últims anys -, mantenint-se, en canvi, la línia ascendent en competència escrita. No obstant, és en l'ús social on l'evolució mostra els seus trets més negatius, reforçant i aguditzant una tendència que ja es mostrava en el quinquenni 93/98.

Per tant, davant d’aquesta realitat de la nostra llengua, cal engegar una vertadera planificació lingüística per a corregir els desequilibris que el valencià presenta. Quina ha estat la planificació lingüística del govern de la Generalitat valenciana?

Aquesta s'ha basat en tres eixos. En primer lloc, l'actuació sobre el model de llengua (formal), amb decisions com la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que hauria buscat la creació d'una nova llengua per elaboració (galleguització), encara que, hauria estat contestada amb la "revolta" del dictamen de l'AVL sobre el nom, que tanca el debat nominalista en considerar català i valencià dos noms de la mateixa llengua, que fa un reconeixement de la unitat de la llengua. En segon lloc, en l'actuació sobre els usos (funcional), amb la indolència com a característica principal en l'Administració i els mitjans de comunicació, a fi de produir tant un debilitament en l'ús com un desprestigi del valencià. I finalment, en l'ensenyament (adquisició), amb una paralització del creixement de l'ensenyament en valencià, el deteriorament de l'escola pública i l'afavoriment de l'escola privada; la creació, doncs, d'una doble xarxa escolar, on la privada és impermeable al valencià, cosa que genera una asimetria social que perjudica la llengua pròpia dels valencians.

Tot plegat, doncs, una política de constant conflicte en tot allò referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús. Com no podia ser d’una altra manera, aquesta planificació lingüística obté els seus fruïts i resultats en els estudis, miva l´ús social de la llengua.

Si a tot això, afegim el canvi social que ha experimentat la societat valenciana, amb una llengua pròpia encaixada entre una llengua planetària com l’anglès i una altra, el castellà, que també busca definir el seu paper en el concert mundial; amb la peculiar situació de minorització de la llengua pròpia, i amb comunitats nouvingudes que no sempre accepten de bon grat la situació lingüística que s’hi troben, podem entendre la magnitud i la importància de les dades.

Segurament, hem oblidat o s’ha passat pràcticament desapercebut per a la societat valenciana la significació que aquest any 2007 té per al poble valencià. Així commemorem, els 300 anys de la Batalla d’Almansa, el 25 aniversari de la mort de Sanchis Guarner, mestre de mestres, amb llibres tant importants com la llengua dels valencians, però, celebrem el 75é aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Doncs, encara resten 3 mesos d’un any carregat de molt de compromís cívic, social, en defensa de la llengua i de la cultura, en definitiva dels trets de pertinença del poble valencià.

Finalment, l’STEPV-Iv fa una crida a la societat civil valenciana per a recuperar l’esperit de consens i concòrdia que va possibilitar la signatura de les Normes de Castelló per a arribar a un acord que possibilite la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i fer de la nostra llengua una eina de comunicació i de cohesió social. A més, el Sindicat reclama la creació de la direcció general de Política Lingüística que depenga de Presidència de la Generalitat Valenciana per impulsar l'ús social de la nostra llengua.

València, 15 de setembre de 2007

La Intersindical Valenciana participarà en l'Assemblea General de la FOLC

Demà, dilluns 10 de setembre a Barcelona membres de la Intersindical Valenciana participaran en l'Assemblea General de la FOLC (Federació d'Organitzacions per la llengua catalana). Aquesta federació que aplega més de cinquanta organitzacions cíviques, culturals, etc en defensa de la llengua; de tots els territoris de parla catalana, País Valencià, Catallunya, Illes Balears, Catalunya Nord, l'Àlguer, la Franja de Ponent, etc; es va constituir el passat mes d'octubre de 2005. Així, els objectius de la FOLC són:

• la defensa de la unitat de la llengua i l’extensió del seu ús social arreu del territori on es parla. La designació de la llengua amb altres denominacions sempre que no contradiga aquesta unitat.
• Coordinar les organitzacions adherides a la Federació en totes aquelles activitats que es considerin necessàries
• Intercanviar informació i difondre-la a totes les organitzacions adherides per tal de reforçar la consciència que els problemes de la llengua en una part del territori són problemes comuns a tots els catalanoparlants.
• Programar conjuntament activitats i campanyes a nivell unitari o en una àrea concreta amb el suport de totes les organitzacions de la Federació.
• Crear una pàgina de la Federació a Internet, on s’informi de totes les activitats en defensa de la llengua i, en especial, de totes les queixes per vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. www.folc.cat
• Redactar i difondre àmpliament una Declaració dels drets i dels deures lingüístics dels catalanoparlants.

STEPV-IV torna a recòrrer les oposicions docents per ignorar la titulació de Filologia Catalana

Recentment s’han convocat processos selectius per a l’accés a la funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional. En les oposicions no es té en compte entres les titulacions per estar exempts la Filologia Catalana. Arran d’aquesta exclusió, l’STEPV-iv ha recurrit totes les oposicions docents dels darrers anys. El TSJCV ha fallat, reiteradament, a favor del sindicat per incloure la titulació de Filologia Catalana. Per al Sindicat, aquesta titulació és l’única que existeix de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de valencià, segons la normativa estatal que regula el propi títol de Filologia Catalana, així com la relativa a l’ordenació de les àrees de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana, incloent al seu si totes les matèries relatives a la Filologia Valenciana.
Per altra part, els serveis jurídics de l’STEPV-iv preparararan els recursos individuals de les persones afectades.

Ara, una vegada més, la Conselleria reitera la seua posició clarament anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements requerits. Fins i tot va rebutjar en la Mesa Sectorial la proposta de l’STEPV-iv d’afegir, en les ordres de convocatòria, a "Filologia Valenciana" l’expressió "i llicenciatures equivalents", amb la qual cosa s’haguera complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia y Letras, división Filología (Filología Valenciana), i els considera equivalents al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles.

Amb la posició que manté la Conselleria, és evident que rebutja l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, així com les nombroses sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals, és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu defensar. Incomprensiblement insisteix en l’existència de titulacions no vigents de fa més de deu anys i nega la validesa de la que les va substituir i l’equivalència reconeguda per les normes.

L’STEPV-iv es veu obligat, una vegada més, a impugnar aquestes darreres ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià.

València, 17 de maig de 2007

STEPV proposa als centres educatius que es pronuncien a favor de la recepció de les emissions de TV3 al País Valencià

proposta de moció

STEPV-Iv, STEI-i i USTEC-STEs en contra del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià

més notícies

El sindicat STEPV-Iv, juntament amb els seus sindicats homòlegs dels Països Catalans,  USTEC-STEs de Catalunya i STEI-i d’Illes Balears, s’oposen a la possible interrupció al País Valencià de la recepció de TV3 i d’altres canals de comunicació de la Corporació Catalana de Radiotelevisió per part del govern valencià. Per tant, volem fer públiques les següents consideracions:

- Critiquem la pretensió del Consell de la Generalitat Valenciana d’impedir la recepció de TV3 al País Valencià. Per aquestes organitzacions sindicals açò suposa un atac a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació, així com a la unitat de la llengua i a la nostra cultura. Aquest fet és una mostra més del seu tarannà autoritari i posa en evidència que el Consell continua amb la seua política  d’intentar controlar els mitjans de comunicació per obtindre un benefici partidista.

- Defensem el dret de les valencianes i valencians a poder veure la TV3 i donem el nostre suport a Acció Cultural del País Valencià en la defensa de la recepció de TV3.

- Que, en un moment d’enriquiment de tota l’oferta comunicativa audiovisual i d’increment en el nivell internacional d’una comunicació sense fronteres, sorprén una decisió de base política que tendeix no sols a reduir i a retallar l’oferta televisiva actual, sinó també a reprimir el dret dels ciutadans a rebre i a triar qualsevol opció d’aquesta oferta. Cal recordar que els valencians rebem el senyal televisiu de TV3 des de fa més de vint anys.

- Que la mesura de clausurar les emissions és encara més greu si tenim en compte que ataca directament la difusió de la llengua pròpia dels valencians, llengua per la qual el govern valencià hauria de tenir una atenció especial.

- Que aquesta mesura es vol fer efectiva el proper 25 d’abril, dia de les llibertats nacionals al País Valencià, i el tres-centè aniversari de la Batalla d’Almansa, mitjançant la qual el poble valencià va perdre els seus furs. "Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança".

- Que la divulgació del valencià a través dels mitjans audiovisuals no pot quedar reduïda a l’escassa oferta que fa Radiotelevisió Valenciana. I per tant, és imprescindible continuar completant-la amb les emissions de TV3, de la mateixa manera que seria convenient que els canals autonòmics valencians arribaren a altres comunitats, especialment a les que comparteixen la nostra llengua, com són les Illes Balears i Catalunya.

- Que, instem a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears i el Ministeri d’Indústria que arriben a un acord i reserven els canals necessaris per a la difusió de les cadenes que emeten en català arreu del territori lingüístic.

- L’STEI-i, l’STEPV intersindical valenciana, i la USTEC-STEs se sumen a les diferents entitats, partits polítics i institucions de tot el domini lingüístic que s’han pronunciat en contra del tancament de les emissions de TV3 al País Valencià.

País Valencià, 4 d’abril de 2007

El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés nova sentència arran del recurs interposat per l’STEPV-Iv contra les Ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de 2005, per les quals es convocaven processos selectius per a l’ingrés als cossos docents no universitaris, que no contemplaven la Filologia Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià, que ha fet, per enèsim colp, que reitere la seua doctrina proclamada en anteriors pronunciaments promoguts pel propi STEPV-Iv, per Acció Cultural del País Valencià, per les Universitats d’Alacant i València i per diversos particulars.

L’STEPV-Iv es congratula que així queden salvaguardats els drets dels titulats de Filologia Catalana per les universitats valencianes així com que es declare la seua validesa proclamant-se una vegada més d’aquesta manera la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial, contradient d’aquesta manera la posició de l’Administració valenciana que recorre a la increïble teoria de la doble veritat –la jurídica i la científica- més pròpia d’èpoques medievals que no de societats on impera el principi de la racionalitat. L’única veritat jurídica és que la Conselleria d'Educació està fregant la prevaricació, per la reiterada desobediència al criteri jurisprudencial.

Aquesta sentència es fa ressò, i ja en van al voltant d’una desena, de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, en el sentit que a nivell normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià, cosa per la qual l’Administració de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics títols de Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, a l’actualment existent i únic al respecte de Filologia Catalana.

La denominació de "llengua catalana" per a la nostra llengua en l’àmbit acadèmic pot ser utilitzada sense que açò contradiga l’Estatut d’Autonomia. La Universitat i el món acadèmic no ha transformat la denominació del valencià i s’ha limitat a permetre al seu si que puga ser conegut també com català, en la seua dimensió científica i escolar.

Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment "llengua valenciana" o "idioma valencià" en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic "catalana" en els processos selectius de les oposicions docents.

Així mateix, insisteix el Tribunal, "es declara contraria a dret qualsevol interpretació de les bases de les convocatòries a què s’ha fet referència que conduisca al resultat de considerar que els aspirants en possessió de la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana venen obligats a sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car aquests queden exempts de l’esmentada prova", per posseir suficient acreditació amb l’ostentació d’aquest títol.

STEPV-Iv contesta les declaracions de la Conselleria d'Educació sobre l'ensenyament del valencià.

El Sindicat afirma que l'ensenyament en valencià no és una prioritat de la Generalitat Valenciana.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana contesta les declaracions de la Conselleria d'Educació sobre la situació de l'ensenyament en valencià. Les dades de l'Administració Valenciana fan referència als darrers 10 anys però no ho fa d’any a any com seria desitjable. A més, cal afegir que si l’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat després de més de 25 anys d’implantació, ens caldrà un segle per arribar al 100%, la qual cosa denota el deficient increment de l’ensenyament en valencià, siga l’estadística feta en els darrers 10 anys, vint-i-cinc o en els 3 o 4 últims anys.

De la mateixa manera, denunciem que aquest poc increment de la implantació de l’ensenyament en valencià no es dóna perquè estiguem arribant al sostre de la seua implantació sinó en els començaments, per això, assenyalem un estancament-paralització de creixement de l’ensenyament en valencià davant d’aquest fet.

També, assenyalem en l’informe els desequilibris que aquesta implantació està produint:

- L’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat. Per tant, només dos de cada deu alumnes estudien en valencià i acompleixen el que fixa la Llei d’Ús.

- Hi ha una paralització en el seu creixement, però aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.

- S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.

- La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.

- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP.

- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament en valencià és pràcticament testimonial, Cicles Formatius de FP, Ensenyaments de règim especialitzats; Conservatoris, Escoles d’Arts i Superior de Disseny, etc.

Ara bé, analitzats aquestos desequilibris són prou importants, contundents i significatius per tal que la Conselleria estiga un poc més preocupada i dedique els seus mitjans i esforços per a corregir-los, enlloc de dedicar-se a la propaganda política.

Així, en la carta Europea l’Administració Educativa es va comprometre a fer tot l’ensenyament en valencià a tots els trams educatius açò és, des de l’Ed. Infantil fins els ensenyaments de règim especialitzat. Per tant, no entenem com la Conselleria es conforma amb un 25% d’implantació de l’ensenyament en valencià.

Per corregir açò, exigim que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport establisca una política decidia, valenta i engege plans d’implantació de l’ensenyament en valencià mitjançant els quals promocione i afavoresca l’ensenyament en valencià per a fer possible una educació en valencià en tots els cicles educatius.

València, 11 d'agost de 2006

Escola Valenciana i STEPV analitzen la situació de l'ensenyament en valencià

Hui en la seu del sindicat a València s'han reunit la Federació Escola Valenciana i l'STEPV-Intersindical Valenciana per a analitzar la situació de l'ensenyament en valencià en el sistema educatiu valencià. Així, cada organització ha presentat la seu anàlisi de la realitat de l'ensenyament en valencià i s'ha conclòs que l'ensenyament en valencià no és una prioritat per al govern valencià.

Per tant, ens trobem que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport no té una planificació educativa per a l'ensenyament en valencià per tal que aquest puga arribar a totes les escoles i IES del nostre País. Aquesta inexistent planificació s'hi demostra en les estadístiques de la incidència de l'ensenyament en valencià, només el 23.5% de l'alumnat fa els seus estudis en valencià.
De la mateixa manera, ambdues organitzacions denuncien l'escasa o inexistent promoció social de la nostra llengua. Cada vegada, hi ha menys habitants a la Comunitat Valenciana que utilitza el valencià o en es declara valencianoparlant.

Per tant, davant d'aquesta situació, les dues organitzacions consideren que el govern valencià està incumplint la Llei d'Ús i ensenyament del valencià, la qual establia  l'especial protecció i promoció de la nostra llengua per a fer-la una llengua de relació i d'ús.

Finalment, ambdues organitzacions han acordat mantidre noves reunions a setembre per estudiar la  possiblitat de convocar mobilitzacions per a denunciar aquesta situació i l'actuació del govern valencià i, especialment, de la Conselleria d'Educació i Cultura.

València, 12 de juliol de 2006
 

El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés nova sentència arran el recurs interposat per l’STEPV-Iv contra les Ordres de 2004 per les quals es convocaven processos selectius per a l’ingrés als cossos docents no universitaris, que no contemplaven la Filologia Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià en els concursos a places docents, que ha donat lloc que una altra vegada consecutiva reitere la seua doctrina proclamada en anteriors pronunciaments promoguts pel propi STEPV-Iv, per Acció Cultural del País Valencià, per les Universitats d’Alacant i València i per diversos particulars en el sentit que, fent-se ressò de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, la Universitat, en el sentit que a nivell normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià considerat com a llengua, cosa per la qual l’Administració de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics títols de Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, al actualment existent i únic al respecte de Filologia Catalana.

La denominació de "llengua catalana" per a la nostra llengua en l’àmbit acadèmic pot ser utilitzada sense que açò contradiga l’Estatut d’Autonomia. La Universitat i el món acadèmic no ha transformat la denominació del valencià i s’ha limitat a permetre al seu si que puga ser conegut també com català, en la seua dimensió científica i escolar.

Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient... per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat – denominada oficialment "llengua valenciana" o "idioma valencià" en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic "catalana" en els processos selectius de les oposicions docents.

Així mateix, insisteix el Tribunal, "es declara contraria a dret qualsevol interpretació de les bases de les convocatòries a què s’ha fet referència que conduisca al resultat de considerar que els aspirants en possessió de la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana... venen obligats a sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car aquests queden exempts de l’esmentada prova", per posseir suficient acreditació amb l’ostentació d’aquest títol.

L’STEPV-Iv es congratula que així queden salvaguardats els drets dels titulats de Filologia Catalana per les universitats valencianes així com que es declare la seua validesa proclamant-se una vegada més d’aquesta manera la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial.

 

El Tribunal Suprem torna a reconéixer la unitat lingüística

Veure també nota d'0Acció Cultural del PV 

STEPV-Iv constesta a González Pons

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) contesta a les declaracions del conseller portaveu del govern de la Generalitat Valenciana que ha afirmat que el Consell pensa aprovar una nova ordre per deshomologar les titulacions. El Sindicat considera que aquest anunci va en contra de la setència del Tribunal Suprem i que podria suposar una prevariació per part del membre del Consell que signara eixa nova ordre. Tots els arguments del Tribunal Suprem atribueixen al món científic i acadèmic les competències sobre la unitat de la llengua i no a l'àmbit polític, per la qual cosa no és rellevant que el nou Estatut d'Autonomia parle “d”idioma valencià”. Per tot açò, una nova ordre de deshomologació suposaria anar en contra del T.S. que podria ser entesa con una clara i manifesta prevaricació.
STEPV-Iv afirma que les declaracions dels membres del Consell són improvisades i producte del nerviosisme. Improvisades en haver passat de l'anunci a un recurs quan aquest és inviable a anunciar la publicació d'una nova ordre. Nerviosisme per haver quedat en evidència davant del conjunt de la societat valenciana pels tribunals de justícia. La seua política ha estat desemmarcarada rotundament i el cercle jurídic està tancat.
El Sindicat considera que el govern de la Generalitat hauria d'acceptar les diferents sentències (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana), els informes del món científic i universitari, la seua pròpia Llei de Creació de l'AVLl, el dictàmen d'aquesta última i la normativa estatal sobre educació i deixar d'embolicar sobre aquest assumpte. És curiòs que el PP s'ompliga la boca, cada dia, en defensar la Constitució Espanyola i no acdepte les sentències de l'Alt Tribunal encarregat de vetlar pel seu compliment.
Per altra part, la Generalitat Valenciana hauria de defensar a les ciutadanes i ciutadans valencians i, per tant, acceptar l'homologació de titulacions que permet ampliar l'àmbit geogràfic de treball.
Per acabar, STEPV-Iv considera que el consell de la Generalitat Valenciana ha de dedicar-se a potenciar l'ús social de la llengua aprovant mesures que afavoresquen el seu ús, començant pels mateixos membres del govern, en el món del treball, als mitjans de comunicació, a RTVV, als espectacles financiats amb diners públics, com ara el Tirant o la Copa del América.

València, 8 d'abril de 2006

STEPV-iv recorrerà la convocatòria d’oposicions a Mestres i p. de Secundaria per l’exclusió de Filologia Catalana.

L’STEPV anuncia que, una vegada més, recorrerà davant del TSJCV les ordres aparegudes, esperant, com fins ara, el pronunciament favorable dels tribunals.

Davant de la publicació en el DOGV de 23 de març de les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, per les quals es convoquen concurs-oposició i procesos selectius d’ingrés en el cos de mestres i en els cosos docents de professors d’ensenyament secundari, l’STEPV-iv constata una vegada més amb estupor el fet que en aquestes convocatòries queda exclós el títol de Filologia Catalana a l’hora de acreditar diversos títols per a l’exempció de la prova de Valencià. En canvi, apareixen titulacions, com la de llicenciat en Filologia – Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciat en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), les quals, des de l’any 1993, han estat substituïdes formalment per la titulació de Filologia Catalana, l’única en l’actualitat que imparteix estudis relacionats amb el valencià, com ho acrediten els Reials Decrets que estableixen les àrees de coneixement de les Universitats espanyoles i els seus continguts acadèmics.

Per tant, es requereixen titulacions inexistents en l’actualitat i s’exclou l’existent que és la de Filologia Catalana. Agreuja més aquesta exclussió el fet que les titulacions contemplades estan homologades amb el títol de Filologia Catalana, i no a la inversa, per una ordre ministerial.

Tot açò es realitza contra el criteri, deu vegades ja reiterat, manifestat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que, arreplegant el pronunciament del Tribunal Constitucional, considera vàlida la denominació de Llengua Catalana en el món acadèmic per a designar continguts acadèmics denominats al País Valencià com a Valencià.

Sorprén que el Govern Valencià i el partit que el sustenta, el PP, aferrissats defensors de la Constitució i de l’ordenament jurídic, menyspree sistemàticament en aquest aspecte la reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional i del TSJCV.

València, 24 de març de 2006

6/03/06. STEPV-Iv replica a Fernando Giner.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià- Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) torna a contestar les declaracions fetes pel President de la Diputació de València, Fernando Giner. El Sindicat afirma que el professorat valencià compleix amb la legalitat vigent en tot allò que afecta a la legislació en matèria lingüística: decret de currículums o normes. A més a més, el model d'ensenyament en valencià s'ajusta a les disposicions legals que estableix la Generalitat Valenciana, és a dir, a hores d'ara el seu propi partit, el Partit Popular.

Per altra part, no és només l'STEPV-Iv qui afirma que valencià i català són una mateixa llengua, sinó el mateix Tribunal Constitucional, així com les nombroses sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana o la totalitat de les Universitats d'arreu del món. A més a més, les Corts Valencianes a la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) van reconèixer, de manera implicita, la unitat de la llengua.

La pregunta de l'STEPV-Iv a Fernando Giner és si pensa que el Tribunal Constitucional, el TSJCV, les Universitats, les Corts Valencianes o la mateixa acadèmia són "portadors d'una suposada veritat científica" o si són "sectaris o iluminats"?. El Sindicat també es pregunta si el President de la Diputació de València no reconeix l'autoritat jurídica dels Tribunals de Justícia, la política de les Corts Valencianes o dels seus companys de partit, com són el President de la Generalitat i el conseller d'Educació. Per al Sindicat, el President de la Diputació és qui es posa al marge de la legalitat en matèria lingüística no utilitzant les normes ortogràfiques reconegudes oficialment o subvencionant a entitats privades que han inventat una llengua al marge del món acadèmic, cientític, universitari i judicial.

En tot cas, si el President de la Diputació vol canviar les coses, té tota la legitimitat per intentar-ho, però hauria de fer-ho legalment, és a dir, a les Corts Valencianes i a les Corts Espanyoles, per a la qual cosa hauria de presentar-se a les eleccions autonòmiques, però no fer una crida a la insubmissió de la ciutadania contra la legalitat vigent o llançar amenaces contra el professorat i contra l'STEPV-Iv ja que de les seues paraules publicades al diari Levante-EMV es desprén una clara amenaça: "plantar cara a estos demagogos antidemocráticos". En eixe sentit, el Sindicat pren nota i posarà en mans dels seus serveis jurídics les declaracions per si són objecte de falta.

València, 6 de març de 2006

ACPV agraeix els docents valencians el seu paper imprescindible per la normalització del valencià

ACPV exigeix al Consell que defense els professionals de l¹ensenyament davant els insults i amenaces del president de la Diputació de València

És impossible trobar una societat democràtica avançada on representants públics ataquen i amenacen, amb tanta virulència verbal com l¹expressada pel president de la Diputació de València, un sector professional tan bàsic socialment com els dels ensenyants. No és un fet menor i no li hem de traure importància: el Sr. Giner presideix una administració pública i és membre del partit que té la responsabilitat de dirigir i planificar la política educativa al País Valencià, fet al qual cal afegir l¹increment d¹agressions verbals i físiques per part de l¹extrema dreta als sectors que representen la cultura i la llibertat (recordem els atacs a les seus de diversos partits i al Casal Jaume I, o a la Llibreria 3 i 4). Per tant no hem de relativitzar les declaracions del senyor Fernando Giner, les qual es mereixen la més rotunda de les condemnes per part de tots els demòcrates.

Per aquesta raó, ACPV vol mostrar, en primer lloc, el seu reconeixement i agraïment als milers de mestres, professors i professores que des de l¹escola pública treballen ­en condicions moltes vegades adverses­ en favor de la democràcia, el progrés i la normalització de la llengua i la cultura pròpies dels valencians. Aquests professionals, de la mà de les seues associacions i organitzacions sindicals, són un dels factors d¹esperança que té la nostra llengua al País Valencià. I ho són gràcies fonamentalment al compromís dels nostres docents. ACPV també vol mostrar, en particular, la seua solidaritat i suport al Sindicat de Treballadors de l¹Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana davant les paraules que el president de la Diputació de València els ha dedicat per eixir en defensa dels professionals de l¹educació i en defensa de la llengua.

En segon lloc, la nostra entitat exigeix al President de la Generalitat Valenciana que desautoritze públicament al senyor Fernando Giner. Si, com déiem, cap societat democràtica pot tolerar amenaces a un col·lectiu professional per fer el seu treball i fer-lo ben fet, cal, per salut democràtica, que la màxima autoritat institucional dels valencians rebutge de manera clara i contundent aquest tipus d¹actuacions. A més, cal recordar que atacant els docents s¹ataca també el responsables institucionals que en dirigeixen les seus actuacions, és a dir, la pròpia conselleria en qüestió. No fer-ho deslegitima definitivament el PP per parlar de respecte, llibertat i democràcia.

Tenim, tanmateix, els nostres justificats dubtes que el PP condemne aquestes amenaces. En primer lloc, perque si no ho han fet amb altres fets igual de greus no és d¹esperar que ho facen ara; en segon lloc, perque és normal que si el PP té com a política cultural fer de l¹analfabetisme una virtut és inevitable que un dels seus alumnes més aplicats ho seguesca literalment; i en tercer lloc, perque la Generalitat Valenciana amb les seues polítiques educatives ha deixat veure ­més subtilment, això sí­ que coincideix en el fons amb les paraules del senyor Giner.

4/03/06. STEPV-Iv contesta les declaracions sobre el valencià de Fernando Giner

El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv), sindicat majoritari de l'ensenyament, ha emés un comunicat de resposta a les declaracions del President de la Diputació de València, Fernando Giner, sobre la llengua i l'ensenyament que considera lamentables les seues declaracions, alhora que demostren el seu analfabetisme impropi del càrrec que ostenta.

El Sindicat recorda que el conjunt del món acadèmic, universitari i científic afirmen que el valencià i el català són una mateixa llengua, fins i tot, la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) i el seu dictàmen van en eixe mateix sentit. Per altra part, adverteix que no consentirà cap intromissió dels sectors involucionistes i secessionistes en els centres educatius valencians ni cap pressió al professorat, al temps que fa responsable intelectual a Fernando Giner, per les seues declaracions, del clima de violència o de les possibles agressions a professors, professores, membres de la comunitat educativa o als centres docents que puguen succeir.

Per acabar, STEPV-Iv fa una crida a Francesc Camps, President de la Generalitat Valenciana i President del Partit Popular, per a que desautoritze publicament a Fernando Giner.

València, 4 de març de 2006

STEPV-Iv davant de l’anunciada campanya del PP per l’idioma valencià, exigeix que enlloc de polemitzar amb la llengua es dedique a usar-la

Així, cal recordar que el nom de la llengua ha estat un dels aspectes més combatuts, tant des de l'àmbit legal com del social. Sobre aquest tema el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat de manera molt clara i contundent en la sentència de 21 d'abril de 1997.

Per tant, no estem davant d'un conflicte lingüístic, sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb una finalitat partidista. En eixe sentit, és capciós que persones que estan en contra de l’ús o que no fan res per la seua promoció social siguen les que mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els seus interessos personals i partidistes.

Per tant, el govern valencià basa la seua política lingüística en atiar el conflicte polític i identitari de la nostra llengua. Ara bé, cal recordar al govern valencià que el valencià és patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d'identitat i de pertinença de la seua gent, i s'erigeix com a factor fonamental d'integració social a la comunitat. Així mateix, l'estatut d'autonomia atorga al govern valencià l'encàrrec en el seu article 7.4: "S'atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià".

"Per què és la nostra llengua... en valencià, naturalment", aquest és l’eslògan de la campanya de promoció d’ús social del govern valencià. Des de l’STEPV-Iv volem fer les següents consideracions a l’anunciada campanya per l’idioma valencià:

• No és natural; que un tret d’identitat i de pertinença del poble valencià tan important com és la nostra llengua, tinga un tractament tant escàs en els pressupostos de la GV.
• No és natural, que el partit polític que sustenta el Govern valencià inicie campanyes de desprestigi de la llengua, enlloc d’usar-la.
• No és natural, que els estudis i les enquestes demostren un retrocés en l'ús del valencià des de l'any 1995.

Per tant, des de l’STEPV-Iv, exigim al PP i al govern valencià complesca el seu compromís davant de la societat valenciana per convertir el valencià en una llengua d’ús normal, en una llengua útil i necessària per a tot, imprescindible per a estudiar a l' escola, per a accedir a la major part dels mitjans de comunicació de masses, per a relacionar-se amb l’Administració, per a comunicar-se amb els individus de la seua comunitat cultural.

L'STEPV-Iv exigeix al govern valencià i al PP un canvi en la seua política lingüística, la qual deu passar per la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el govern valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i artificials.

País Valencià, 28 de gener de 2006

STEPV-Iv en contra de la supressió del títol de grau de filologia catalana

El sindicat STEPV-Iv, juntament amb els seus sindicats homòlegs dels Països Catalans, USTEC-STEs de Catalunya i STEI-i d’Illes Balears, s’oposen al mapa de titulacions presentat dia 20 de juliol al Ministerio de Educación per les subcomissions d’experts del Consejo de Coordinación Universitaria, la qual manté la reducció del 40% de titulacions, de 140 que n’hi ha ara passarien a 82. Aquesta proposta pretén excloure dels futurs títols de grau el de Llengua i Literatura Catalanes i el de les altres filologies de les altres llengües pròpies de l’Estat Espanyol, l’únic títol de grau seria per a la Lengua española y sus literaturas.

No estem d’acord amb aquesta subcomissió universitària d’experts que proposa la creació d’una llicenciatura genèrica de Llengües Modernes on s’hi incloguen varis idiomes com el català, el gallec i l’euskera, mentre que a l’espanyol se li reservaria el títol de grau. Als plans de convergència als espais europeus s’han de tenir en compte les llengües pròpies de cada territori, la seua cultura i el seu reconeixement nacional també a través d’un títol de grau a universitats. Els nostres sindicats demanen una igualtat de drets de totes les llengües de l’Estat Espanyol que a l’article 3 de la Constitución diu que "la riquesa de les diferents llengües de l’Estat és un patrimoni cultural que ha de ser objecte de respecte i protecció especials"

L’STEI-i, l’STEPV intersindical valenciana, i la USTEC-STEs se sumen a les protestes que en el seu moment feren l’Institut Lluís Vives, del qual formen part totes les Universitats dels Països Catalans. També fan costat a l’informe de la Universitat de les Illes Balears en contra de la proposta de la subcomissió d’Humanitats del Consell de Coordinació Universitària. Exigim que les llengües pròpies de cada comunitat continuen comptant amb una titulació pròpia i específica que és la titulació de grau.

Així mateix, els nostres sindicats també comparteixen totalment les manifestacions que en aquest sentit han fet tres de les entitats més emblemàtiques i representatives en la defensa dels drets lingüístics, culturals i nacionals dels Països Catalans com són l’Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural.

País Valencià, 21 de juliol de 2005

• No és natural; que un tret d’identitat i de pertinença del poble valencià tan important com és la nostra llengua, tinga un tractament tant escàs en els pressupostos de la GV. S’adjunta quadre de l’evolució del programa 422 Promoció i ús del valencià. Un any més la promoció i ús del valencià no és prioritari per al govern de la Generalitat Valenciana. L’import total del programa és un 0.2% menys que el de l’any 2004.

• No és natural, que davant d’una situació de bilingüisme social substitutori i assimilacionista sense indicis de redreçament. La diglòssia creix, continuem sense resoldre el conflicte lingüístic, el valencià resisteix per sobreviure i recula inexorablement mentre que la llengua de l’Estat es configura com una llengua expansiva que li usurpa tots els àmbits d’ús. El valencià continua sent la llengua minoritzada al País Valencià. Així ho demostra la darrera enquesta sobre l’ús social del valencià feta per l’AVL en l’any 2004. http://www.avl.gva.es/img/estudis/5/Enquesta.pdf

• No és natural, que davant dels constants atacs i campanyes de desprestigi envers la unitat de la llengua fets pels govern valencià i el partit polític que el sustenta; oficialitat a la Unió europea, intent de paralitzar el dictamen de l’AVL sobre el valencià i d’altres exemples.

• No és natural, que davant de les recents sentències emeses pel TSJ de la Comunitat Valenciana sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a eximir de la prova prèvia de valencià en les oposicions als cossos docents, la Conselleria contínua sense executar-les.

• No és natural, que davant de les darreres reaccions de la societat civil valenciana pel que fa a l’ús social del valencià; sentència per la qual declara la inadmissibilitat d’un recurs contenciós administratiu per discriminació lingüística, la impossibilitat de fer una denúncia en valencià i d’altres.

Evolució del Programa 422.50 Promoció i ús del Valencià en els Pressupostos de la GV.

Sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu número quatre de València, en la qual declara la inadmissibilitat d´un recurs contenciós administratiu per discriminació lingüística

L’STEPV-Iv, davant de la recent sentència dictada pel Jutjat contenciós administratiu número quatre de València, en la qual declara la inadmissibilitat d´un recurs contenciós administratiu per discriminació lingüística, contra la Delegació del Govern al País Valencià, presentat per un delegat d´aquest sindicat, vol manifestar el següent:

1- Pel que fa a la cooficialitat del valencià i castellà totes les administracions públiques radicades en el País Valencià  tenen el deure de  garantir els drets lingüístics de valencians i valencianes, reconeguts en la Constitució i Estatut d´Autonomia  sense cap tipus de discriminació pel fet d´emprar una u altra llengua oficial .

2- L´article 3 de la Lleí d´Ús i Ensenyament del Valencià  proclama que “ L´ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques com privades, produeix plens efectes jurídics, igual que si emprasen el castellà, sense que es puga derivar-se  de l´exercici del dret a expresar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació, o exigència de traducció i l´article 4 conclou que “En cap cas ningú no podrà ser discriminat pel fet d´usar qualsevol de les dues llengües oficials”. És indignant que, després de 23 anys de publicar-se  aquesta Lleí que emana de la Constitució i L´Estatut un ciutadà valencianoparlant no tinga els mateixos drets que els ciutadans castellanoparlants a l´hora de formular una denúncia en valencià en les comisaries valencianes. Per altra banda considerem que la Delegació del Govern no ha complit amb el seu deure en aquest cas ja que habia estat informada per escrit de la discriminació pel propi ciutadà, i no ha  actuat per tal de garantir els mateixos drets lingüístics que tenen els ciutadans que usen el castellà a les comisaries de policia.

3- Més greu encara resulta la desprotecció que els valencianoparlants tenim de l´Administració de Justícia atés que en aquest cas la sentència dictada arran del recurs interposat per Ferran Pastor, per la desigualtat de tracte pel que fa  als drets lingüístics, no només declara que no hi ha “activitat administrativa impugnable” sinó que a més condemna a costes el recurrent.

4- Lamentablement estem assistint a una escalada d´intolerància i greuges als valencianoparlants pel fet d´usar el valencià en àmbits de l´Administració pública que està afectant la nostra convivència. Instem a la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana a que arbitre mesures per tal de garantir els drets lingüístics dels ciutadans valencians i eliminar qualsevol tipus de discriminació tal i com estableix la Constitució i l´Estatut

València 20 de maig de 2005

STEPV-Iv en contra de la supressió del títol de grau de filologia catalana

STEPV-IV rebutja la pretensió del MECD de diferenciar català i valencià en les escoles d'idiomes

El Projecte de RD del Ministeri d'Educació, pel qual es fixen els ensenyaments comuns del nivell b÷asic de les EOI, que inclou entre les llengües espanyoles el valencià, al costat del castellà, català, euskera i gallec, aprofitant la nova ordenació dels ensenyaments d'idiomes en les Escoles Oficials, és, segons el parer de STEPV-Iv un despropòsit científic que entra en oberta contradicció amb les titulacions acadèmiques reconegudes pel mateix Estat. Per coherència amb criteris històrics, filològics i legals i perquè es complesca el mandat constitucional i estatutari de promoció de les llengües de l'Estat, en l'STEPV-Iv defensem la unitat de la llengua catalana i l'equivalència de les dues denominacions, el que pensem deu quedar regulat en les diferents normatives. Juntament amb la denominació de valencià, el nom de català s'ha aplicat a la llengua per valencians i no valencians des del segle XIV fins l'actualitat. Faria falta que s'assumirà d'una vegada i amb naturalitat aquest fet, i que no se seguesca ocultant o tergiversant per a potenciar enfrontaments socials o divisions innecessàries. Igualment, és necessari recordar que una sentència del més alt nivell, la 75 / 1997 del Tribunal Constitucional, confirma que són plenament constitucionals tant la denominació "acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià". Aquesta mesura podria comportar així mateix perjudicis per a professorat i alumnat de les Escoles Oficials d'Idiomes valencianes -com el demostra el fet que ja s'hagin recollit més de 40.000 signatures contràries a la mateixa-, ja que només hi ha una llicenciatura de Filologia Catalana, i el títol de valencià impartit a el País Valencià i el de català que s'imparteix en la resta de l'Estat s'han vingut homologant en les dues adreces. En conseqüència i per tot l'anteriorment exposat, des de l'STEPV-Iv hem exigit al Ministeri que retire la proposta de la comissió d'ordenació acadèmica i que tot el relatiu a les qüestions lingüístiques del País Valencià deixe de ser motiu d'utilització partidista.

València, 12 d'abril de 2005

STEPV-Iv contesta al conseller Font de Mora a propòsit de la nova sentència sobre el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana

STEPV-Iv considera que les declaracions del conseller de Cultura, Educació i Ciència, Alejandro Font de Mora, no són pròpies d’un responsable polític. Les sentències dels tribunals no són per estudiar-les, són per a complir-les i executar-les, cosa que ha de fer la Generalitat Valenciana. En eixe sentit, el Sindicat li recorda al conseller que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen la titulació de Filologia Catalana i la denominació acadèmica de català com equivalent a la estatutària de valencià. Per tot açò, el Sindicat li pregunta al conseller si acata les sentències del Tribunal Constitucional o del TSJCV o no. També li pregunta si està disposat a complir la legislació vigent.

A més a més, el Sindicat recorda que el Reial Decret que reconeix i homologa la titulació de Filologia Catalana, com única titulació expedida per les Universitats valencianes, no ha estat derogat durant 8 anys de govern del Partit Popular.

STEPV-Iv considera que el conseller es posa al marge de la legalitat vigent i de les sentències dels tribunals, incloent-hi les sentències del Tribunal Constitucional, i a més a més critica la utilització partidista de la llengua. El Sindicat recorda que en el mes de gener va presentar, al conseller d’Educació, un document sobre propostes i mesures per potenciar i promocionar l’ús i l’ensenyament del valencià i que, a hores d’ara, mes de març, no ha tingut cap resposta al respecte.

Per a l’STEPV-Iv, la conclusió és que a la Conselleria de Cultura, Educació i Educació no li interessa ni la promoció ni l’ús del valencià i que té més interés en fer-ne un ús partidista i problematitzar tots els assumptes que tenen a veure a la llengua.

València, 10 de març de 2005. 

STEPV-Iv considera que la situació del valencià és perillosa ja que minva el seu ús i les actituds lingüístiques no són favorables

1. La publicació esmentada recull les dades estadístiques i sociolingüistes sobre l'evolució de la competència lingüística de la nostra llengua. Ara bé, aquestes dades corresponen als estudis fets pel SIES; en els anys 1985, 89, 92 i 95; així com també, les dades extretes del padró municipal del 1986 i del cens dels anys 1991 i 2001.

2. Què possiblement en l'any 1995 la situació del valencià fora la que el Sr. Conseller diu però, cal advertir que en l'any 2005, i després de l'Estudi de l'AVL de l'any 2004, la situació del valencià ha canviat significativament. Sobretot, pels fenòmens que s'han desenvolupat en aquesta dècada; la globalització, la introducció de les noves tecnologies de la informació i el procés migratori.

3. Així, es desprèn que des de l'any 1995, any que governa el PP en la Generalitat Valenciana, ja no s'ha tornat a fer cap estudi sobre l'evolució del valencià. Per tant, cal afegir a les dades que el Sr. Conseller presenta en la publicació, les referides a l'enquesta sobre la situació social del valencià de l'any 2004 feta per l'AVL.

4. En primer lloc, l'enquesta de l'AVL, al comparar l'evolució de les dades dels estudis dels SIES (85,89,92 i 95) amb les dades obtingudes el 2004, conclou:

5. Dades globals: al llarg dels darrers 10 anys, però, canviarà la tendència, amb una evolució marcadament negativa en la comprensió i en la capacitat de parla - especialment en els últims anys -, mantenint-se, en canvi, la línia ascendent en competència escrita. No obstant, és en l'ús social on l'evolució mostra els seus trets més negatius, reforçant i aguditzant una tendència que ja es mostrava en el quinquenni 93/98.

6. Competència lingüística: El decrement observat en competència oral en valencià es produeix bàsicament en la zona valencianoparlant del PV. En la zona castellanoparlant té lloc un augment de la capacitat de parlar, llegir i escriure en valencià, però baixa la d'entendre'l. A nivell territorial, les comarques agrupades en la regió d'Alacant són les que experimenten una evolució més negativa en el coneixement del valencià, seguides per les comarques de Castelló.

7. Ús oral en els diferents àmbits socials: La disminució de l'us social del valencià és encara més important que la corresponent al coneixement. En el carrer, amb gent desconeguda i en les compres en les grans superfícies comercials, la disminució és molt considerable. Per tant, la relació entre la competència declarada en valencià i la seua utilització efectiva en els diferents àmbits experimenta també un descens.

8. Per tant, la situació del valencià ara no és bona i, necessita d'una planificació lingüística, la qual deu passar per la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el govern valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i artificials. Així, la planificació lingüística deu fer esforços deliberats per influir en el comportament d’altres persones respecte de l’adquisició, l’estructura o l’assignació funcional dels seus codis lingüístics.

País Valencià, 28 de febrer de 2005

El govern valencià segueix la campanya de desprestigi de la nostra llengua

L'STEPV-Iv davant de l'anunci del Consell valencià de recórrer el Memoràndum del govern espanyol sobre el reconeixement de les llengües cooficials espanyoles en la UE, només pot expressar el seu malestar i la seua indignació davant d'aquest fet del govern valencià.

Així, cal recordar que el nom de la llengua ha estat un dels aspectes més combatuts, tant des de l'àmbit legal com del social. La censura del nom de català en els estatuts de les universitats, en les subvencions a les associacions, en el nom de les assignatures i dels materials curriculars tant de l'ensenyament primari com del secundari o del batxillerat o també en el no reconeixement del títol de Filologia Catalana per tal d'acreditar els coneixements de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris.
Després, de les darreres accions en contra de la nostra llengua, paralització del dictamen de l'AVL, amenaces en el canvi de la legislació de l'AVL, etc.. Aquest fet, que de per si ja és greu, per la manca de rigor científic, acadèmic o lingüístic, encara és més greu si tenim en compte que sobre aquest tema el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat de manera molt clara i contundent en la sentència de 21 d'abril de 1997.

Així el Tribunal constitucional en l'esmentada sentència afirma la plena legalitat i la constitucionalitat de la denominació de català aplicada a la llengua pròpia de la comunitat autònoma valenciana ha estat confirmada pel màxim intèrpret de la Constitució espanyola, el Tribunal Constitucional, en la sentència 75/1997. Aquesta plena legalitat i respecte constitucional han estat invocats i reiterats explícitament en la fonamentació jurídica per quatre sentències recents del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en les resolucions de recursos interposats contra la Generalitat Valenciana: 330/2004, de 4 de març de 2004; 393/2004, de 25 de març de 2004; 518/2004, de 16 d'abril de 2004 i 677/2004, de 20 de maig de 2004.

Conseqüentment, hem assistit a la revitalització del secessionisme lingüístic: creació del valencià com a llengua diferent. El Govern Valencià ha dedicat grans esforços per fixar legalment la separació entre valencià i català. La primera mesura que va prendre, recordem-ho, va ser la deshomologació dels certificats administratius de llengua entre les administracions valenciana, catalana i balear. A això anaven encaminades també la Resolució de les Corts Valencianes aprovada amb motiu de la publicació de la STC de 21 d'abril de 1997, o la proposició no de llei que demanava la deshomologació dels títols acadèmics de Filologia Catalana. I a això han anat encaminades també les subvencions milionàries a entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat. En el mateix sentit actua la supressió dels autors no valencians dels currículums de secundària i batxillerat.

Així, la creació de l'òrgan referent del valencià: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquest ha estat sens dubte un dels grans triomfs del PP, i molt especialment del seu president, Eduardo Zaplana. Per primera vegada, al País Valencià hi ha un organisme encarregat de definir l'idioma valencià, el qual, a més, gaudeix de la prerrogativa de determinar-ne la normativa, d'emetre els informes i dictàmens corresponents a aquesta llengua i de donar els vist-i-plau sobre l'adequació normativa dels textos produïts per les institucions públiques. Un organisme, a més, nomenat, controlat i dirigit des del poder polític i ungit per ser l'única autoritat, tant legal com lingüística, sobre el valencià.

Seguint amb el conflicte permanent amb el món acadèmic i de l'ensenyament. Aquest conflicte és especialment virulent en el cas de les universitats. Els exemples referits dels Estatuts en són un bon exemple. Però sens dubte també ho són el no reconeixement de la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris o la no autorització de llibres de text que no respecten les normes lingüístiques del "valencià genuí" o que continguen autors "no valencians".

Tot açò posa en evidència que no estem davant d'un conflicte lingüístic, sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb una finalitat partidista. En eixe sentit, és fastigós que persones que estan en contra de l'us o que no fan res per la seua promoció social siguen les que mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els seus interessos personals i partidistes.

Per altra banda, el Partit Popular enganya a la societat valenciana en ocultar que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen la unitat de la llengua, és a dir que el valencià i el català són la mateixa llengua i que es pot utilitzar qualsevol dels dos denominacions per referir-se a la llengua que parlem les valencianes i valencians. El Sindicat també afirma que el govern valencià ha perdut davant els tribunals de justícia tots els contenciosos referits al nom de la llengua i a les titulacions universitàries.

Per tant, el govern valencià basa la seua política lingüística en atiar el  conflicte polític i identitari de la nostra llengua. Ara bé, cal recordar al govern valencià que  el valencià és patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d'identitat i de pertinença de la seua gent, i s'erigeix com a factor fonamental d'integració social a la comunitat. Així mateix, l'estatut d'autonomia atorga al govern valencià l'encàrrec en el seu article 7.4: "S'atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià".

A més, davant de les dades de l'enquesta de l'AVL sobre l'ús del valencià, en la qual hi ha un retrocés en el nombre de parlants de la nostra llengua.

L'STEPV-Iv exigeix al govern valencià un canvi en la seua política lingüística, la qual deu passar per la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el govern valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i artificials.

País Valencià, 7 de febrer de 2005

Document presentat per STEPV-Iv al Conseller d'Educació sobre l'ensenyament del valencià

El valencià és patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat i de pertinença de la seua gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració social a la comunitat.

L’assoliment del ple coneixement del valencià per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.

El sistema educatiu valencià assumeix que, en finalitzar l'escolarització obligatòria, l'alumnat ha d'utilitzar indistintament i de manera apropiada, el valencià, el castellà i almenys una llengua estrangera. Amb eixa finalitat, actualment, s'estan aplicant tres programes d'educació bilingüe que es dissenyen segons les característiques de l'alumnat, l'anàlisi del context, la situació sociolingüística de la zona i la voluntat de les famílies: PEV, PIL i PIP.

Així mateix, els canvis que el País Valencià ha experimentat amb la introducció de les noves tecnologies, l’arribada constant de població amb altres llengües, la presència dels mitjans de comunicació sobretot en castellà i anglés, etc.

Davant d’aquests canvis, el valencià es troba indefens i si no adoptem mesures per assegurar-ne l’ús social es degradarà formalment i es convertirà en un instrument de comunicació residual.

L'STEPV-Iv , després de realitzar una acurada anàlisi de la situació del valencià a la societat valenciana, i més concretament a l'ensenyament, manifesta:

Ensenyament en valencià

1. Manteniment dels programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) ja que han estat els únics que han assegurat que els alumnes en acabar la seua escolarització obligatòria dominen per igual les dues llengües oficials.
2. Generalització a tots els Centres de Primària i Secundària sostinguts amb fons públics de la zona de predomini lingüístic valencià, tal com recull la LUEV en el seu article 5é, d'un programa d'ensenyament en valencià; PEV i/o PIP.
3. Avaluar periòdicament la competència lingüística dels programes d’educació bilingües i els seus resultats.
4. El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació primària, de la LOCE, estableix l’obligació d’impartir un mínim de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d’educació primària. Mentre que, per a la resta de cicles o etapes educatives, aquest o un altre nombre d’hores tindria una importància relativa i entraria dins el terreny del debat didacticopedagògic quines han de ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes horari, l’obligatorietat d’impartir 4 hores de castellà precisament a primer i a segon de primària adquireix una clara rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l’aprenentatge del i en valencià.
5. En un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha una llengua fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el valencià), és precisament en l’educació infantil i en el primer i segon curs d’educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició del coneixement del valencià, que pot condicionar els aprenentatges dels cursos posteriors, perquè és on els xiquets i xiquetes consoliden l’aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure.
6. El País Valencià, que ha estat històricament una societat acollidora de persones nouvingudes, ha apostat sempre per la integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en base a la normalització de la cultura i la llengua valenciana com a factor d’inclusió social, integrador i identificatiu de la realitat social. En aquest moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del valencià com a llengua pròpia, així com de la llengua oficial a l’Estat.
7. Promoure i potenciar Plans d'acollida, així com també l'edició de materials específics en valencià per aquestos plans.
8. Potenciació de l'edició de materials didàctics en valencià.
9. Continuïtat dels Programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) a l'ESO i en els Batxillerats, si més no, un programa en cada IES.
10. Catalogació lingüística dels llocs de treball de Secundària.
11. Establir el Certificat de Capacitació com a requisit en la selecció i provisió de llocs de treballs, oposicions, Concursos de Trasllats, Comissions de Serveis, Adjudicacions, etc.
12. Promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística dels centres sostinguts amb fons públics.
13. Establir com a requisit el tractament del valencià per als Projectes d'Ed. Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa.
14. Tota la normativa que desenvolupen les lleis educatives ha de tenir una atenció preferent envers l'ús i ensenyament del i en valencià.
15. Tots els Centres Específics de FP, així com també, el Cicles Formatius han d'incloure el valencià com a aprenentatge, especialment, els de la rama Administrativa.
16. Els Centres de FPA ha d'oferir els programes d'ensenyament en valencià, PEV i/o PIL, així com també, els Plans de Normalització Lingüística.
17. En el tractament de les Necessitats Educatives individuals o en grup s'ha de garantir el tractament metodològic de les dues llengües, Adaptacions Curriculars Individuals, Programes de Diversificació Curricular, Programa d'Adaptació Curricular, Programes de Garantia Social i en general en tota acció educativa envers l'atenció a la diversitat.
18. Garantir en l'àmbit lingüístico-social en tots aquells programes que el desenvolupen el treball d'ambdues llengües.
19. Assegurar l’adequada competència lingüística de tot el professorat al si dels plans de formació permanent i, quan calga, posar en marxa plans de xoc de manera urgent.
20. Promoure i donar suport als equips que elaboren i editen materials didàctics en valencià.
21. Dotar els serveis d’ensenyament en i del valencià (Junta Qualificadora, Serveis de normalització i promoció lingüística, Servei d’ensenyament en valencià…) amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades.
22. Elaborar plans i programes d’iniciació, coneixement i ús en valencià per a adults, tenint en compte, especialment els immigrants.
23. Elaborar plans i xarxes d’activitats extraescolars que reforcen l’aprenentatge del valencià.

Zona no-valencianoparlant

• Entenem el concepte d'Exempció al valencià com un dret a la ignorància, es rebutja el saber, la cultura, una llengua.
• Desdoblaments per a l'atenció adequada de l'alumnat que hi demana l'exempció.
• Campanyes de sensibilització, promoció del valencià a tota la societat.
• Plans especials de Formació lingüístico-tècnica per al professorat d'aquestes zones.

D'Altres

• Catalogació lingüística de tots els llocs de treball de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana.
• Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret 62/02.
• Homologació administrativa del títols de les Juntes Qualificadores de Catalunya i Les Illes.
• Garantir la total normalització lingüística de l’administració educativa.
• Utilització en els Estatuts de les Universitat valencianes dels termes: català i País Valencià.
• En definitiva, aconseguir una escola realment valenciana i en valencià.

STEPV-IV critica les declaracions sobre l'ensenyament del valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes

El Sindicat reclama del conseller una major promoció i ús del valencià.

STEPV-Iv manifesta que la pretensió del conseller de segregar l'ensenyament del valencià del català a les EOI no se sustenta des del punt de vista acadèmic ni científic. El Sindicat es mostra d'acord amb la decisió ministerial d'ofertar l'ensenyament del català, gallec i euskera en les EOI i de rectificar la pretensió del govern del PP que pretenia separar l'ensenyament del valencià del català.

STEPV-Iv reclama del conseller que deixe d'embolicar sobre el nom de la llengua i es dedique a potenciar el seu ús i ensenyament. El Sindicat considera que el conseller hauria de prestar més atenció en el seu propi departament ja que la pràctica totalitat de documentació que es remeteix als centres, als mitjans de comunicació, a les organitzacions sindicals, socials,... es fa només en castellà. Per al Sindicat si el conseller pretén defensar el valencià abans de criticar a d'altres institucions hauria de començar per canviar la política de l'ús del valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i, de pas, de la Generalitat Valenciana i de les institucions públiques valencianes. També li reclama un major suport a l'ensenyament en valencià als centres educatius valencians. En eixe sentit, STEPV-Iv presentarà, el proper dilluns, a la Conselleria de Cultura i Educació un document de mesures per promoure sobre l'ensenyament del valencià. El Sindicat espera que el Conseller, Alejandro Font de Mora, dedique tant de temps, com ha dedicat per censurar a l'AVLl o al MECD, per estudiar el nostre document i posar en marxa les mesures que li proposem, així demostrarà si de veritat aposta pel valencià o només utilitza el conflicte polític sobre la llengua per obtindre una rentabilitat electoral i per imperdir la seua normalització al País.

València, 15 de gener de 2005.

Caldrà un segle perquè l'ensenyament en valencià arribe a tot l'alumnat

• Hi ha un augment molt poc significatiu.

• Tendència a la creació d’una doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat-privat en castellà.

• La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 81,73% i en la de València el 68%.

• No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP. La normativa d’admissió de l’alumnat entrebanca la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià.

STEPV-Iv qualifica d'autoritària i antidemocràtica l'actuació del Consell de la Generalitat Valenciana

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) critica, molt durament, les actuacions del Consell de la Generalitat envers el pronunciament sobre la denominació de la nostra llengua que tenia prevista l'AVLl i les qualifica d'autoritàries i antidemocràctiques.

Per al Sindicat, la intromissió dels membres del Consell en els treballs de l'AVLl i les imatges del conseller Font de Mora amenaçant en portar els tribunals als acadèmics són més pròpies de països totalitaris que d'un estat de democràtic. El Partit Popular s'ha acabat de llevar la careta i s'ha alineat, definitivament, amb els sectors més ultres i involucionistes de la societat valenciana que no representen només que a una minoria, tal i com s'ha evidenciat en les darreres manifestacions que han convocat.

Per altra banda, el Partit Popular enganya a la societat valenciana en ocultar que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen la unitat de la llengua, és a dir que el valencià i el català són la mateixa llengua i que es pot utilitzar qualsevol dels dos denominacions per referir-se a la llengua que parlem les valencianes i valencians. El Sindicat també afirma que el govern valencià ha perdut davant els tribunals de justícia tots els contenciosos referits al nom de la llengua i a les titulacions universitàries. Per tant, les amenaces, a més de ser impròpies d'un govern democràtic, careixen de fonament i no aniran enlloc, doncs els tribunals ja s'han pronunciat reiteradament en contra dels postulats que ara defensa el PP i el Consell de la Generalitat Valenciana.

Tot açò posa en evidència que no estem davant d'un conflicte lingüístic, sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb una finalitat partidista. En eixe sentit, és fastigòs que persones que estan en contra de l´'us o que no fan res per la seua promoció social siguen les que mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els seus interessos personals i partidistes.

Els fets ocorreguts durant les darreres setmanes, incloenti-hi les telefonades personals i especialment la presència del conseller Font de Mora en el Ple de l'AVLl són una intromissió inacceptable que pretén crispar la societat valenciana i dificultar la normalització lingüística al País Valencià. Aquest és el veritable objectiu del PP i del Consell: impedir la normalització lingüística. En eixe sentit, l'STEPV-Iv adverteix al Govern de la Generalitat Valenciana que que no consentirà cap ingerència política ni en l'ensenyament del valencià ni en la normativa que milers de mestres i professors ensenyen a les escoles i instituts, malgrat les possibles amenaces i intimidacions.

Per acabar, l'STEPV-Iv mostra la seua solidaritat i afecte als 13 acadèmics que s'han mostrat ferms en la defensa de la nostra llengua, de la seua unitat lingüística i els anima a no deixar-se intimidar per les amenaces del Consell.

València, 23 de desembre de 2004

Intersindical Valenciana exigeix que el valencià siga oficial a la Copa del Amèrica

Intersindical Valenciana dóna suport a la concentració convocada per l'Associació Cívica Tirant lo Blanc per exigir que la Copa del América tinga com idioma oficial el valencià. La Intersindical Valenciana participarà en la concentració del proper divendres 17 de desmebre de 2004, a els 12 hores, a la Plaça de l'Ajuntament de València. A més a més, el Sindicat exigeix el compliment de del reglament lingüístic de l'Ajuntament de València.

Per a la Intersindical Valenciana és lamentable que la senyora Rita Barberà i els seus regidors s'ompliguen la boca defensant el valencià quan la realitat del dia a dia és ben diferent: el valencià no està reconegut a la Copa del Amèrica i el reglament lingüístic no s'està complint. Aquesta n'és una actitud hipòcrita del Partit Popular no només a l'Ajuntament de València sinó també a la pròpia Generalitat Valenciana o a la Diputació Provincial. El dirigents del Partit Popular només utilitzen la llengua per intoxicar i per aconseguir beneficis partidistes però no potencien ni el seu ús ni la seua promoció.

Ciutat de València, 15 de desembre de 2004

STEPV-IV demana al Consell de la Generalitat Valenciana que deixe d'intoxicar i d'instrumentalitzar partidàriament sobre el nom de la nostra llengua

El Sindicat considera que al Partit Popular no li interessa ni l'ús ni la promoció del valencià, cosa que ha demostrat en 9 anys de govern a la Generalitat Valenciana i 8 anys al govern de l'Estat. En eixe sentit, els estudis i les enquestes demostren un retrocés en l'ús del valencià des de l'any 1995. Un altre exemple: els que diuen defensar el valencià dediquen una partida ridicula per a la seua promoció als Pressupostos de la Generalitat Valenciana de cada any. 

L'STEPV-Iv critica que la Generalitat Valenciana utilitze continuament la falsetat i la intoxicació en aquest assumpte i que s'opose a sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, a la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, al món cientìfic i acadèmic i a la normativa de l'Estat que reconeixen que el valencià i el català són una mateixa llengua. També és lamentable i vergonyòs que el dia 6 de desembre, els màxims responsables de la Generalitat Valenciana s'hagen omplit la boca defensant la Constitució i un dia després facen declaracions menyespreant sentències del Tribunal Constitucional. La pregunta és si el govern valencià reconeix i acata les sentències de l'Alt Tribunal o només ho fa quan li interessa políticament. En definitiva, cal que la societat valenciana sàpiga que el Consell s'oposa a: 

- La definició de la Real Academia Española de la Lengua de valencià: ”variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”´.
- La Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 de abril, que autoritza en l’àmbit acadèmic i científic, que sens dubte es projecta a l’administratiu, la doble denominació de català i valencià per referir-se a la llengua dels valencians i estableix que la denominació de valencià utilitzada per l’Estatut d’Autonomía no té un caràcter excloent ni impedeix l’ús de qualsevulga altres. En efecte, a través d’aquesta Sentència es declara ajustada a dret la doble denominació de català i valencià donada a la llengua dels valencians en l’àmbit científic i acadèmic, tot sobre la base de la normativa legal estatal que estableix una única àrea de coneixement sota l’epígraf de Filologia Catalana, en la qual s’inclouen les de "llengua catalana" i "llengua valenciana", "llengua i cultura catalanes" i "llengua i cultura valencianes" i "lingüística catalana" i "lingüística valenciana", àrea definida pel Real Decret 1888/1984, de 26 de septiembre i por la Llei Orgánica d’Universitats com "un campo del saber caracterizado por la homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o internacionales".
- El Reial Decret 1496/ 1987, de 6 de novembre, pel qual es regulen els títols universitaris oficials, el Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, que crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre, que estableix els títols que formen el catàleg de Títols Universitaris Oficials, l’esmentat Reial Decret 1888/1984, de 26 de setembre que estableix el catàleg de les àrees de coneixement universitàries, i el més recent Reial Decret 774/2002, de 26 de juliol pel qual es regula el sistema d’habilitació nacional per a l’accés als Cossos de Funcionaris Docents Universitaris i el Règim dels concursos d’accés respectius, així com el Reial Decret 1435/1990, de 26 d’octubre, que crea el títol de Filologia Catalana, únic existent en l’Estat Espanyol pera acreditar coneixements de valencià/català en tot el territori estatal.
- L’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen els títols de llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), com a homologats o equivalents al títol de llicenciat en Filologia Catalana.
- I finalment s’oposa als reiterats pronunciaments de la Secció Segona del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en les sentències del qual número 330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004 s’arreplega el pronunciament establert en l’esmentada Sentència del Tribunal Constitucional.

Per a l'STEPV-Iv, la denominació estatutària de la llengua, les aportacions del Tribunal Constitucional, la llarga i pacífica trajectòria de l’ordenament universitari i també l’estranya perífrasi que constitueix el paràgraf que en la llei de creació de l’AVL defineix inequívocament l’àmbit lingüístic comú són, no sols compatibles, sinó àmpliament suficients per poder dedicar-nos al que cal: a l’impuls decidit de l’ús i la promoció del valencià. Paperassa, en sobra. De consens, ja s’ha arribat a tot el possible: només caldria que el PP renunciara a usar la llengua com a arma política, però ha decidit fer el contrari.

València, 7 de desembre de 2004

STEs-i recuerda al ministro que Catalán y valenciano son la misma lengua

STEPV-IV del País Valencià, l’STEI-i de les Illes Balears i l’USTEC-STES del Principat de Catalunya, qualifiquen les declaracions de Moratinos com un suport del PSOE al secessionisme lingüístic

STEPV-IV qualifica les declaracions de Moratinos com un suport del PSOE al secessionisme lingüístic

La quarta sentència favorable a la titulació de Filologia Catalana

País Valencià, 5 de juny de 2004

L'STEPV-Iv dona el seu suport a la nova Directora de la Biblioteca Nacional

STEPV-Iv considera de lamentable el conveni subscrit entre la Generalitat Valenciana i la RACV per a la promoció i difusió de la cultura valenciana

Caldrà recordar el dia 7 de maig de 2004 com el dia en el qual la Generalitat Valenciana ha fet un atac a la llengua dels valencians. Ara bé, aquest atac cal contextualizar-lo en la campanya que du a terme des de fa ja vora dos anys, amb un seguit d'actuacions amb l'objectiu de tornar a revifar el conflicte lingüístic dels valencians.

Així, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports publica en el DOGV la convocatòria d'oposicions als cossos docents, sense tenir en compte les tres sentències que estimaven que la llicenciatura de Filologia Catalana eximia de la prova prèvia de coneixements de valencià per a presentar-se a les oposicions docents.

Després, en la reunió del Consell de la Generalitat Valenciana aprova el subscriure un conveni amb la RACV per a la promoció i difusió de la cultura valenciana. Deixant l'AVL en el més absolut ridícul ja que segons la legislació vigent totes les institucions de la Generalitat, els poders públics, la resta d'administracions públiques, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses públiques que reben fons de la Generalitat valenciana han de seguir la normativa i gramàtica de l'AVL. Per tant, la Generalitat valenciana finança la RACV per tal de promocionar el seu diccionari i la seua gramàtica fetes a partir de les anomenades Normes del Puig.

Tot açò, quan només fa una setmana que l'AVL feia públiques les dades de l'estudi sobre la utilització del valencià, on es constatava que s'ha perdut un 10% de parlants però, cal aclarir que aquest percentatge no hem d'estimar-lo sobre el 100% de valencians, perquè evidentment no tot el poble valencià parla la seua llengua.

Per tant, demanem al govern de la Generalitat valenciana que deixe d'utilitzar de manera partidiata i políticament la llengua dels valencians ja que és patrimoni de tots, i conforme marca la legislació vigent el govern està obligat a protegir i recuperar el seu ús en tots els àmbits de la societat valencià. Per tant, cal recordar-li al PP que visca en valencià.

València 8 de maig de 2004

EL TSJCV declara per tercera vegada la validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés nova sentència arran el recurs interposat per l’STEPV-Iv contra les Ordres de maig de 2002 que no contemplaven la Filologia catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià en els concursos a places docents, que ha donat lloc que per tercera vegada consecutiva reitere la seua doctrina proclamada en recents pronunciaments promoguts per Acció Cultural del País Valencià i per les Universitats d’Alacant i València en el sentit que, fent-se ressò de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, la Universitat, en usar la denominació de llengua catalana, no fa sinó optar per una de les denominacions, amb suport de caràcter científic, acollida en una norma reglamentària dictada per l’Administració general de l’Estat.

Queda palés que a nivell normatiu l’àrea de Filologia catalana assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià considerat com a llengua, cosa per la qual l’Administració va homologar i fer equivalents els antics títols de Filologia valenciana, desapareguts des de l’any 1993, al actualment existent i únic al respecte de Filologia catalana.

La Universitat ve a establir que la valenciana, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana... podrà ser també ser denominada “llengua catalana”, en l’àmbit universitari, sense que açò contradiga l’Estatut d’Autonomia. La Universitat no ha transformat la denominació del valencià i s’ha limitat a permetre al seu si que puga ser conegut també com català, en la seua dimensió acadèmica.

Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient... per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat ­ denominada oficialment “valenciana” en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic “catalana” en els processos selectius de les oposicions docents.

Així mateix, insisteix el Tribunal, “es declara contrària a dret qualsevol interpretació de les bases a què s’ha fet referència que conduisca al resultat de considerar que els aspirants en possessió de la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana... venen obligats a sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car aquests queden exempts de l’esmentada prova”, per posseir suficient
acreditació amb l’ostentació d’aquest títol.

L’STEPV-Iv es congratula que així queden salvaguardats els drets dels titulats de Filologia catalana per les universitats valencianes així com que es declare la seua validesa proclamant-se d’aquesta manera la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial.

València, 24 d'abril de 2004