|
|
|
|
|
|
2010 |
24/06/10 |
|
La Mesa per l’Ensenyament en Valencià
presenta un manifest als centres educatius sota el títol “Sí a l’ensenyament en
valencià, garantia de plurilingüisme”. |
23/06/10 |
|
Acció Cultural lliura les 650.000 signatures per una
'Televisió Sense Fronteres' |
22/06/10 |
|
Manifest "Sí a l'ensenyament en valencià, garantia de
plurilingüisme" d'Escola Valenciana. |
18/06/10 |
|
Gilipolles?. Josep
Lluís Bausset al diari Levante EMV 18/06/2010. |
17/06/10 |
|
Escola Valenciana presenta l'informe de matriculació als
centres educatius per al curs vinent |
10/06/10 |
|
Conselleria es
reafirma en la mesa sectorial a
limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià.
STEPV demana que s’arxive el nou expedient al director de Monfort. |
08/06/10 |
|
Escola Valenciana i
l’STEPV aconsegueixen que hui Alfonso Rus declare al jutjat nº2 de Xàtiva com a
acusat per haver insultat i amenaçat el professorat en un acte del PP celebrat a Xàtiva l’any passat. |
03/06/10 |
|
Nova sentència sobre filologia catalana.
El TSJCV exigeix incloure explícitament Filologia Catalana entre els títols que
acrediten el valencià i imposa costes al Govern de Camps. |
25/05/10 |
|
Conselleria
aprofita un decret sobre elecció de direccions per a limitar l’extensió de
l’ensenyament en valencià.
|
06/05/10 |
|
Informe d'El Temps. Reconeixement de filologia catalana a
les oposicions. |
04/05/10 |
|
Canal 9 vol vetar el futbol i les pel·lícules de TV3 al
País Valencià
(El Punt) |
03/05/10 |
|
No hace falta introducir el valenciano.
Josep Miquel Bausset |
03/03/10 |
|
L’administració se
salta la seua pròpia normativa.
STEPV critica les cessions de Conselleria
a les pressions contra l’ensenyament en valencià. |
07/02/10 |
|
La política
d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueix una estratègia
d’arraconar la llengua pròpia. S’analitza el context europeu i la situació de
cada un dels territoris amb llengua nacional. |
05/02/10 |
|
Representants dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears i País Valencià signen un
manifest pel reconeixement i impuls de les llengües nacionals |
01/02/10 |
|
Sentència de Filologia Catalana.
El Tribunal Suprem emet la tercera sentència per l’exclusió
del títol de Filologia Catalana en les oposicions.
Torna a donar la raó a STEPV i torna a imposar costes. |
|
|
2009 |
12/12/09 |
|
Naix Un Entre
Tants, la Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en
Valencià |
23/11/09 |
|
Associacions,
sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del valencià com un
requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública Valenciana |
20/11/09 |
|
Manifest a favor del coneixement del valencià per a l'accés a
un lloc de treball de les administracions valencianes. |
26/10/09 |
|
Conselleria convoca una borsa de valencià que exclou els titulats en Filologia
Catalana. STEPV vetlarà
perquè ningú quede exclós per raó de la titulació. |
21/10/09 |
|
Intersindical Valenciana no comparteix la
decisió del TSJ sobre el tancament del reemissor de TV3 a la serra Perenxisa |
21/10/09 |
|
El TSJ dóna llum verd a la Generalitat per apagar TV3 a
València i l'àrea metropolitana |
20/10/09 |
|
Convocatòria de constitució del grup
de treball de Política Lingüística del STEPV-Intersindical Valenciana. |
10/09/09 |
|
Intersindical Valenciana, Intersindical Alternativa de
Catalunya, i STEI–Intersindical de les Illes Balears signen un protocol
d'actuació conjunta |
08/07/09 |
|
Arriba la sentència núm. 18 que declara la
validesa de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions a cossos
docents
Torna a declarar contrari a dret l’exclusió del títol |
26/06/09 |
|
El Tribunal Suprem torna a comdemnar a Conselleria per l’exclusió del títol de Filologia Catalana en les
oposicions
És la segona sentència del Suprem sobre el cas i torna a imposar costes |
02/06/09 |
|
Conselleria d’Educació boicoteja les
línies en valencià
No autoritza programes PEV o PIL amb demanda i no dóna explicacions |
02/06/09 |
|
Una nova sentència del TSJCV declara la
validesa de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions pocs dies
després de la denúncia de STEPV al conseller |
28/05/09 |
|
STEPV i ACPV presenten sengles denúncies contra el Conseller d’Educació per pressumpta desobediència i malversació
en el compliment de sentències sobre l'homologació de la titulació de
valencià
El Sindicat ha interposat, a més, recurs contra les convocatòries
d’oposicions
Ni el PP ni la senyora Barreiras assumeixen les resolucions judicials
STEPV desmenteix les declaracions de la diputada del PP, María Barreira |
25/01/09 |
|
Nova estirada d’orelles a la Conselleria
en matèria lingüística
El Síndic de Greuges pressiona a Conselleria perquè garantisca l’ensenyament en
valencià |
14/01/09 |
|
STEPV i l’Escola Valenciana opten per
l’escola plurilingüe
STEPV s’adhereix al Pla per L’Escola Plurilingüe, que promou l’Escola Valenciana
i assenta les bases per millorar les capacitats lingüístiques dels alumnes
valencians.
|
|
|
2008 |
13/12/08 |
|
L’informe del Consell d’Europa avala els
informes sobre el valencià a l’ensenyament de STEPV. El sindicat denuncia la
falsa política lingüística del conseller |
04/12/08 |
|
El conseller arremet contra la decisió del
TS i l’acusa de deslleial a l’Estatut valencià
STEPV estudiarà actuacions jurídiques contra el conseller si no compleix la
sentència del Tribunal Suprem |
03/12/08 |
|
La sentència del Suprem sobre la validesa
del titol de Filologia Catalana tanca totalment la possibilitat de secessionisme
lingüístic legal
STEPV impulsarà un acord social per exigir al PP que complesca les sentències
dels tribunals
|
06/10/08 |
|
STEPV-Iv, USTEC-STES i STEI-i presenten
a València el manifest per la normalització lingüística del català |
10/09/08 |
|
STEPV, USTEC-STES i STEI-I fan públic un
manifest per la normalització lingüística del català
Els sindicats aprofiten la Diada de Catalunya per presentar el manifest a
Barcelona |
22/08/08 |
|
STEPV respon les declaracions de la
Secretària Autonòmica d’Educació
Les dades sobre l’ensenyament en valencià són clarament insatisfactòries |
02/07/08 |
|
STEPV-Iv mostra la seua satisfacció pels dos nous
pronunciaments del TSJ-CV a favor de la titulació de Filologia Catalana i del
nom català |
18/06/08 |
|
STEPV critica que les Corts Valencianes no accepten el
reconeixement de la titulació de Filologia Catalana |
01/03/08
|
|
El Secretariat Permanent de la FOLC es reuneix a la ciutat de València
|
13/02/08
|
|
Les propostes electorals del PP atempten contra el valencià a l’ensenyament,
victimitzen el castellà i busquen la confrontació social
|
13/02/08
|
|
STEPV-Iv qualifica de deplorables les declaracions del
conseller Font de Mora sobre la llengua
|
07/01/08
|
|
El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents
|
|
|
2007 |
15/09/07
|
|
La llengua dels valencians i les seues dades
|
09/09/07
|
|
La Intersindical Valenciana participarà en l'Assemblea
General de la FOLC
|
17/05/07
|
|
STEPV-IV torna a recòrrer les oposicions docents per ignorar
la titulació de Filologia Catalana
|
19/04/07
|
|
STEPV proposa als centres educatius que es pronuncien a favor de la recepció de
les emissions de TV3 al País Valencià
|
04/04/07
|
|
STEPV-Iv, STEI-i i USTEC-STEs en contra del tancament de les
emissions de TV3 al País Valencià
|
|
|
2006 |
18/11/06
|
|
El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació
de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions
a cossos docents
|
11/08/06
|
|
STEPV-Iv contesta les declaracions de la Conselleria d'Educació
sobre l'ensenyament del valencià
|
12/07/06
|
|
Escola Valenciana i STEPV analitzen la situació de
l'ensenyament en valencià
|
11/05/06
|
|
El TSJCV declara una vegada més la
validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de
valencià en les oposicions a cossos docents
|
08/04/06
|
|
STEPV-Iv constesta a González Pons
|
05/04/06
|
|
El Tribunal Suprem torna a reconéixer la unitat lingüística
|
|
|
Sentència
|
24/03/06
|
|
STEPV-iv recorrerà la convocatòria d’oposicions a Mestres
i p. de Secundaria per l’exclusió de Filologia Catalana
|
6/03/06
|
|
. STEPV-Iv replica a Fernando Giner
|
4/03/06
|
|
. STEPV-Iv contesta les declaracions sobre el valencià de
Fernando Giner
|
|
|
. ACPV agraeix els docents valencians
el seu paper imprescindible per la normalització del valencià
|
21/02/06
|
|
El Corte Inglés, en valencià!
Castelló, divendres 24, 18 hs.
|
28/01/06
|
|
STEPV-Iv davant de l’anunciada campanya del PP per l’idioma
valencià, exigeix que enlloc de polemitzar amb la llengua es dedique a usar-la
|
21/07/05
|
|
STEPV-Iv en contra de la supressió del títol de grau de
filologia catalana
|
|
|
2005 |
18/06/05
|
|
Sobre la campanya del valencià de la
Conselleria d'Educació.
|
|
|
Per què és la nostra llengua... en valencià, naturalment
|
20/05/05
|
|
Sentència dictada per un Jutjat de València, en la qual
declara la inadmissibilitat d´un recurs contenciós administratiu per
discriminació lingüística
|
23/04/05
|
|
STEPV-Iv en contra de la supressió del títol de grau de
filologia catalana
|
12/04/05
|
|
STEPV-IV rebutja la pretensió del MECD de diferenciar català
i valencià en les escoles d'idiomes
|
10/03/05
|
|
STEPV-Iv contesta al conseller Font de Mora a propòsit de
la nova sentència sobre el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana
|
28/02/05
|
|
STEPV-Iv considera que la situació del valencià és
perillosa ja que minva el seu ús i les actituds lingüístiques no són
favorables
|
07/02/05
|
|
El govern valencià segueix la campanya de desprestigi de la
nostra llengua
|
18/01/05
|
|
Document presentat per STEPV-Iv al Conseller d'Educació
sobre l'ensenyament del valencià
|
15/01/05
|
|
STEPV-IV critica les declaracions sobre l'ensenyament del
valencià a les Escoles Oficials d'Idiomes
|
03/01/05
|
|
Sobre la situació de l'ensenyament en valencià
Caldrà un segle perquè l'ensenyament en valencià arribe a tot l'alumnat
|
|
|
2004 |
23/12/04
|
|
STEPV-Iv qualifica d'autoritària i antidemocràtica
l'actuació del Consell de la Generalitat Valenciana
|
12/12/04
|
|
Intersindical Valenciana exigeix que el valencià siga
oficial a la Copa del Amèrica
|
07/12/04
|
|
STEPV-IV demana al Consell de la Generalitat Valenciana que
deixe d'intoxicar i d'instrumentalitzar partidàriament sobre el nom de la
nostra llengua
|
17/09/04
|
|
STEs-i recuerda al ministro
que Catalán y valenciano son la misma lengua
|
14/09/04
|
|
STEPV-IV del País Valencià, l’STEI-i de les Illes
Balears i l’USTEC-STES del Principat de Catalunya, qualifiquen les
declaracions de Moratinos com un suport del PSOE al secessionisme lingüístic
|
14/09/04
|
|
STEPV-IV qualifica les declaracions de Moratinos com un
suport del PSOE al secessionisme lingüístic
|
5/06/04
|
|
La quarta sentència favorable a
la titulació de Filologia Catalana
|
17/05/04
|
|
STEPV-Iv dona el seu suport a la nova Directora de la
Biblioteca Nacional
|
8/05/04
|
|
STEPV-Iv considera de lamentable el conveni subscrit entre
la Generalitat Valenciana i la RACV per a la promoció i difusió de la cultura
valenciana
|
24/04/04
|
|
EL TSJCV declara per tercera vegada la validesa de la
titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià
en les oposicions a cossos docents
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Mesa per l’Ensenyament en
Valencià, de la qual forma part Escola Valenciana acaba de presentar un
manifest als centres educatius sota el títol “Sí a l’ensenyament en
valencià, garantia de plurilingüisme”. Escola Valenciana llança una
pregunta a la Conselleria d’Educació: per què quan s’avalua el nostre
sistema educatiu sempre trauen millors resultats els alumnes que
estudien en valencià (PEV/PIL)?
ESCOLA VALENCIANA CONSIDERA QUE LA
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ TORNA A SITUAR EL VALENCIÀ EN EL CENTRE DE LA
TRIFULCA EDUCATIVA
El suposat informe que la
Conselleria d’Educació ha difós sobre l’Avaluació General de Diagnòstic
feta a 4at de Primària pel Ministeri d’Educació amb resultats negatius
per a l’educació al País Valencià demostra els postulats d’Escola
Valenciana: el programa d’ensenyament monolingüe en castellà (PIP) no
garanteix el bon aprenentatge de les dues llengües oficials, és a dir,
el bilingüisme educatiu, ja que una vegada més es demostra que tenir
només la llengua i el Coneixement del Medi en valencià no garanteix que
l’alumnat que estudia PIP domine la llengua pròpia.
Per tant l’alumnat que
estudia en castellà està en inferioritat de competències lingüístiques i
oportunitats que els que estudien en programes d’ensenyament en valencià
(PEV o PIL). Aquests últims dominen el valencià i el castellà i tenen
moltes més facilitats d’aprendre d’altres llengües, per tant, caminen de
manera ferma cap al plurilingüisme. Tots els estudis que ha fet
l’Institut Valencià de Qualitat Educativa i que mai publica l’actual
Conselleria d’Educació així ho constaten.
La Conselleria d’Educació
argumenta que els criteris d’avaluació del Coneixement del Medi que
s’han fet a l’Avaluació del Ministeri d’Educació no tenen en compte que
hi ha alumnat que estudia (PIP), ensenyament en castellà, i que per tant
té un plus de dificultat alhora d’obtindre bons resultats en aquesta
matèria, perquè no dominen bé la llengua en què s’imparteix: “d’aquesta
manera es demostra que l’alumnat que estudia PIP sense enriquir
necessita tindre més assignatures en valencià i compensar amb el
castellà des dels primers cursos per tal que dominen les dues llengües
de manera equitativa i això no els passa, mentre que l’alumnat que
estudia en valencià no té aquest tipus de problemes”.
Escola Valenciana
considera que ja va sent hora que la Conselleria d’Educació llance un
bon programa d’ensenyament plurilingüe que tinga com a base
d’aprenentatge el valencià i garantesca el domini del castellà i altres
llengües com l’anglés. L’entitat ja li va presentar el curs passat a
Font de Mora el Pla per l’Escola Plurilingüe amb totes les mesures
pedagògiques que calen per a dur aquest objectiu endavant: “la resposta
per part del Consellera a hores d’ara és el silenci, la creació de
suposades escoles angleses sense rigor pedagògic, la denegació
d’obertura de noves línies en valencià demandades per les famílies, els
retalls en l’assessoria de valencià i l’atac directe a la promoció de la
nostra llengua en tots els àmbits d’ús”.
Davant d’aquesta situació
Escola Valenciana ha treballat amb els sindicats educatius i
associacions que formen part de la Mesa de l’Ensenyament en Valencià en
la redacció d’un
manifest que defensa el valencià com a
garantia de plurilingüisme i suposa, entre d’altres, al possible retall
en valencià del PIP, que encara faria que aquest programa fora més
monolingüe del que és ara mateix.
24/06/2010 |
|
|
|
|
|
Conselleria es reafirma en la mesa sectorial
a limitar l’extensió de l’ensenyament en valencià
STEPV
demana que s’arxive el nou expedient al director de Monfort
Aquest matí ha tingut lloc la Mesa Sectorial per a
tancar la negociació del Decret que regularà l’elecció de les direccions
en els centres docents. Com ja va denunciar STEPV en la Mesa Tècnica del
25 de maig, s’hi incorpora una disposició final que no té res a veure
amb la resta del decret i que modifica les matèries que es poden
impartir en valencià en els programes d’incorporació progressiva (PIP),
que fins ara no tenien cap limitació i que, a partir d’aquesta
modificació, només es permet impartir en valencià una matèria no
lingüística.
Actualment hi ha 554.896 alumnes que
estudien en programes PIP al País Valencià que es veurien afectats per
aquesta limitació. Aquesta xifra representa el (72’46%) del total
d’alumnat que estudia al sistema educatiu valencià. El 27,6% restant
(211.436 alumnes) estudien en programes en valencià. Limitar, per tant,
la impartició de matèries en valencià en els PIP significa que es
bloqueja la via per a l’extensió del valencià a la majoria d’alumnes
valencians que en tota la seua escolarització obligatòria possiblement
no impartiran més d’una matèria no lingüística en valencià.
D’aquesta manera s’incompleix
flagrantment l’esperit de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià i la
normativa derivada d’aquesta així com els objectius que marca la
legislació vigent quant a la consecució per part de l’alumnat de les
mateixes competències lingüístiques en les dues llengües oficials,
objectiu que s’assoleix mitjançant els programes d’ensenyament en
valencià tal com reconeixen els informes de la pròpia Conselleria
d’Educació que no ha volgut fer públics.
STEPV ha advertit que la política
lingüística de la Conselleria d’Educació (no autorització de programes
en valencià, no catalogació lingüística de llocs de treball de
secundària, desmantellament de l’assessoria de valencià i ara aquesta
modificació) està creant un conflicte, no només educatiu, sinó social,
que abocarà necessàriament en una mobilització social àmplia en defensa
de l’ús i l’ensenyament del valencià.
D’altra banda, STEPV també ha demanat
en la Mesa Sectorial que s’arxive el nou expedient obert al director de
l’IES Las Norias de Monfort i es respecte la dimissió presentada pel
director. El Sindicat considera que aquest nou expedient respon a una
campanya d’assetjament contra José Luís Santiago per haver defensat la
llibertat d’expressió i un avís per a la resta d’equips directius del
que pot passar si es consenteixen actituds crítiques contra la política
educativa del govern valencià.
10 de juny de 2010
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Escola
Valenciana i l’STEPV aconsegueixen que hui Alfonso Rus declare al jutjat
nº2 de Xàtiva com a acusat per haver insultat i amenaçat el professorat en un acte del PP celebrat a
Xàtiva l’any passat.
ESCOLA VALENCIANA I L’STEPV APORTEN PROVES PER A
DEMOSTRAR QUE LES DECLARACIONS DE RUS ANAVEN DIRIGIDES AL PROFESSORAT
VALENCIÀ
Aquest matí s’ha celebrat
el judici al jutjat núm. 2 de Xàtiva on mestres i professors que són
responsables comarcals de l’entitat Escola Valenciana, així com el
sindicat majoritari de l’ensenyament, l’STEPV acusen el president de la
Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, de falta
d’injúries i amenaces per les declaracions que va fer a la primavera de
2009 atacant verbalment i insultant el professorat valencià.
Enmig d’una gran
expectació, el judici ha durat quasi dues hores. Per part d’Escola
Valenciana s’han presentat mestres denunciants de diverses comarques
valencianes (el Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l’Horta, la Ribera,
la Costera, la Vall d’Albaida, el Baix Vinalopó, la Marina Alta, la
Marina Baixa, l’Alcoià i el Comtat) encapçalats per Diego Gómez,
president d’Escola Valenciana i mestre a la Ribera, que a l’eixida del
jutjat ha comentat: “el que hem fet ha estat donar-li una lliçó de
democràcia al president de la Diputació de València perquè tots els
mestres que hem estat hui al judici venim de bona part de les comarques
valencianes i no només nosaltres ens hem sentit insultats, sinó que
considerem que els insults van estar sempre dirigits al col·lectiu de
mestres i professors que cada dia treballem per un ensenyament de
qualitat al País Valencià”.
Per part de STEPV, Antoni
Piera, membre del Secretariat Nacional del Sindicat, ha declarat en nom
de l’organització, en tant que sindicat majoritari de l’ensenyament que
va interposar denúncia en conéixer les declaracions de Rus.
Alfonso Rus ha afirmat que
era la persona que havia emés aquests insults i a la pregunta del
lletrat d’Escola valenciana: “considera apte per a la formació de
l’opinió pública dir “gilipolles” als docents?” Ha contestat: “No”.
Des de l’acusació s’ha
argumentat que els docents que han denunciat Alfonso Rus se sentien
directament insultats perquè tots ells van participar el 25 d’Abril de
2009 a un acte al matí d’homenatge a la llengua i la identitat
valenciana en Xàtiva i que duien una pancarta amb una fotografia del
president Francisco Camps cap per avall. Per aquesta raó s’explica que
les paraules: “Ixos que vullgueren posar-mos a mosaltros en el cap per
avall, no anem a donar-los el gust, anem a rematar-los, anem a
rematar-los”, que va dir Rus, anaven directament dirigides a ells i
suposa atemorir un grup social, el del professorat.
Per la seua banda,
l’advocat del president de la Diputació de València ha explicat que “la
palabra gilipollas no es insultante como por ejemplo puede ser la
palabra ladrón” y Alfonso Rus en la seua defensa ha dit que “poner a
Paco Camps boca abajo, yo les diría que si es boca abajo, el significado
es asesino”.
Per part de la defensa
s’ha insistit molt en què les paraules del president de la Diputació de
València anaven dirigides a tres professors que estaven davant del Palau
de la Generalitat junt a un grup d’alumnes. Des d’Escola Valenciana es
considera que aquesta argumentació està fora de lloc perquè “per a
començar, entre la gent que protesta a un espai públic, com es reconeix
qui són professors? porten algun traje que els identifique com a tals?”,
han comentat fonts de l’entitat. Per a STEPV, Alfonso Rus ha tingut
l’oportunitat de demanar disculpes públiques per aquestes declaracions,
però en lloc d’això ha insistit en reafirmar-se durant el judici i va
arribar a afegir, el passat 2 de maig de 2009, que “em vaig quedar a
gust amb eixos pocavergonyes”.
L’advocat que representa
els mestres que formen part d’Escola Valenciana i el que representa
l’STEPV han sol·licitat la condemna a Alfonso Rus a la pena d’una multa
de 20 dies a raó de 100 euros per dia per la falta d’injúries i la
indemnització de 50 euros a cada denunciant. També ha sol·licitat la
multa de 20 dies en raó de 100 euros per dia per la falta d’amenaces i
la indemnització de 50 euros per a cada denunciant. Segons el afectats,
“si la sentència fora favorable i condemnara el president de la
Diputació de València per a nosaltres ja és suficientment simbòlic
perquè suposaria que Alfonso Rus haurà de medir les seues paraules en el
futur i mostrar una mínima educació i respecte als ensenyants”.
La jutgessa té quinze dies
per a dictaminar sentència però segons l’advocat d’Escola Valenciana,
Miquel Badia, “la jutgessa també pot allargar el termini de temps i no
sabem cert quan s’emetrà”. |
|
|
|
RECULL DE
PREMSA |
|
|
|
Rus declara que sólo insultó a tres profesores
"No entiendo que me juzguen por llamar gilipollas
a tres señores"
Rus mantiene sus insultos, pero solo "a tres
profesores"
El presidente no caminó solo
Rus ratifica sus insultos contra tres profesores
de valenciano
Alfonso Rus ratifica ante la jueza sus insultos
contra 3 profesores de valenciano |
|
|
|
|
|
|
|
Nova sentència sobre filologia catalana
El TSJ adverteix de la “manifesta temeritat” del govern valencià, que
incompleix reiteradament les sentències
El TSJCV exigeix incloure explícitament Filologia
Catalana entre els títols que acrediten el valencià i imposa costes al
Govern de Camps
La nova sentència del Tribunal
Superior de Justícia valencià núm. 559/2010, de 19 de maig de 2010,
resol un recurs interposat per STEPV contra les convocatòries de 2008,
per les quals es convocaven les oposicions per als cossos de mestres i
de secundària sense contemplar la llicenciatura de Filologia Catalana
entre els títols que acrediten el coneixement preceptiu de valencià.
En aquest pronunciament el
Tribunal fa un pas més respecte a les sentències anteriors. Fins ara les
sentències favorables a STEPV declaraven inadmissible qualsevol
aplicació de les ordres que, en la pràctica, no acceptés Filologia
Catalana, independentment de si aquestes ordres incloïen o no de manera
explícita la llicenciatura en qüestió. Ara, el TSJCV va més enllà en els
seus requeriments i declara que per a ajustar-se a dret les llistes de
titulacions que acrediten el coneixement de valencià han d’incloure la
llicenciatura en Filologia Catalana:
Estimamos el recurso interpuesto [per STEPV] cuyos Anexos VIII
y X, declaramos contrarios a derecho en cuanto, para la exención del
examen de valenciano, no incluye la titulación de Licenciatura en
Filología Catalana; con expresa imposición de costas a la demandada.
El Tribunal és especialment
contundent quan recrimina al Govern valencià l’incompliment reiterat de
les sentències. La sentència imposa costes per la “manifesta temeritat”
del Govern valencià, que no fa cas de sentències fermes i atempta contra
allò que ha de fer una administració pública en un estat de dret, tal
com regulen la Constitució i la Llei Orgànica del Poder Judicial. Així,
diu literalment el fonament cinquè:
Procede, en consecuencia, estimar el recurso con imposición de costas
a la Administración demandada dada su manifiesta temeridad al reiterar,
incomprensiblemente, la omisión cuestionada sin respeto a las decisiones
judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a
su obligación de respetar y cumplir las Sentencias firmes (arts. 118 CE
y 17.2 de la LOPJ) obligando a la actora a interponer el recurso cuando
el criterio aplicable a la cuestión litigiosa se había fijado ya por
esta Sala y por el Tribunal Supremo.
S’obre, així, un altre front
judicial per al Govern de Francisco Camps, que acumula ja, entre el
Tribunal Superior valencià, el Suprem i el Constitucional, 36 sentències
en contra respecte a la unitat del català i contra les seues pretensions
de separar-ne el valencià, 29 de les quals corresponents a les
successives convocatòries d’oposicions des del 2002 fins enguany.
Precisament en la darrera convocatòria, del 27 d’abril proppassat, el
Govern valencià recorria al circumloqui de citar el Reial Decret
1964/1994, que recull el títol de Filologia Catalana, per evitar així
posar literalment en les ordres el terme “català”.
Potser el Govern de Camps era
conscient de la quantitat de sentències desfavorables, del to altament
recriminatori dels tribunals i de les costes imposades. Des d’aquesta
darrera sentència, el greu advertiment del tribunal per l’incompliment
de les sentències i la claredat en l’exigència d’inclusió de Filologia
Catalana, fan que Camps puga trobar-se amb un nou front en els tribunals
si el seu Govern persisteix a desafiar les decisions dels jutges.
3 de
juny de 2010
|
|
|
|
|
|
Conselleria
aprofita un decret sobre elecció de direccions per a limitar l’extensió
de l’ensenyament en valencià
[versió
PDF]
Escola Valenciana exigeix la retirada del decret.
La FAPA acusa Educació d'eliminar el valencià de
les aules.
També limita, encara més, la participació de
la comunitat educativa en la selecció de la direcció del centre
La Conselleria d’Educació ha presentat aquest matí
en Mesa Tècnica un esborrany de decret sobre el sistema d’elecció,
nomenament i cesament de les direccions dels centres educatius.
L’esborran inclou, sorprenentment, una disposició final que no té res a
veure amb la resta del decret sinó que modifica un article del Decret
79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. En
concret, modifica l’article 10 que permet l’extensió progressiva del
valencià com a llengua d’ensenyament a partir de tercer curs de Primària.
Actualment, els Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) estableixen
que la matèria de Valencià i, com a mínim, Coneixement del Medi
s’impartiran en valencià. Doncs bé, la proposta de modificació pretén
substituir aquest mínim de matèries en valencià al màxim possible de
matèries que s’impartiran en aquesta llengua. Textualment, la disposició
final diu:
“En los centros situados
en los territorios de predominio lingüístico valenciano, a tenor del
título quinto de la Ley 4/1983, y al objeto de favorecer una enseñanza
adecuada al medio sociocultural se impartirá como máximo,
además del área valenciano: Lengua y Literatura, un área no lingüística
en valenciano a partir del tercer curso de la educación primaria”.
Les conseqüències d’aquesta
modificació són molts greus ja que molts centres amb PIP que imparteixen
més matèries en valencià que aquestes dues, hauran d’impartir-les a
partir del curs que ve en castellà, fet que atempta contra la filosofia
dels PIP, que com el seu nom indica, estan pensats per a extendre
progressivament l’ensenyament en valencià a més matèries.
Aquesta proposta forma part de
l’estratègia de la Conselleria d’Educació de marginar el valencià a
l’ensenyament. Cada any, el Sindicat denuncia que l’administració no
autoritza nous programes en valencià (PEV) demandats pels centres
malgrat complir tots els requisits legals. A hores d’ara se sap que ja
s’estan denegant noves conversions de PIP en PEV i, si ara s’aplica
aquesta modificació, els PIP es limitaran a impartir només dues matèries
en valencià.
Si la Conselleria manté aquesta
disposició final i no atén les peticions de STEPV i de la resta de
sindicats de retirar-la, estaríem davant d’una nova agressió a
l’extensió de l’ensenyament en valencià. A més, s’aprofita una normativa
que parla d’una altra cosa per incloure aquesta restricció perquè no
s’atreveix a elaborar obertament una normativa clara i transparent per a
marginar l’ensenyament en valencià i el seu ús social, objectiu que
persegueix l’administració valenciana amb subterfugis com aquest, no
autoritzacions de nous PEVs, il·legalitats (cas Sanchis Guarner de
València), programes plurilingües experimentals, no catalogació dels
llocs de treball en secundària, no exigència del valencià per a l’accés
a la funció pública, etc.
Quant al Decret sobre l’elecció de direccions, STEPV
ha denunciat que la proposta de la Conselleria incompleix la LOE quant a
la composició de la Comissió de Selecció que ha de valorar les
candidatures que es presenten en cada centre, ja que margina sectors de
la comunitat educativa (pares i mares, alumnat o PAS) que tenen dret,
segons l’article 133 de la LOE, a participar en l’elecció de la direcció
del centre.
Cal tindre en compte que la LOCE i, després, la LOE,
ja restringeixen la participació directa de la comunitat educativa (claustre
de professorat i Consell Escolar de Centre) en l’elecció de les
direccions, en establir una Comissió de Selecció composada per
l’administració educativa i determinats representants de la comunitat
educativa del centre.
Ara la proposta que recull l’esborrany presentat
restringeix encara més aquesta representativitat ja que en centres amb
menys de 9 unitats només hi poden participar un membre del Claustre i un
dels altres sectors (pares i mares, alumnat i PAS) i, en centres de més
de 9 unitats, dos membres del Claustre i dos dels altres sectors.
D’aquesta manera sempre queda fora de la Comissió de Selecció algun dels
sectors.
STEPV ha sol·licitat que es modifique aquesta
composició per donar cabuda a tots els sectors perquè tinguen veu i vot
en aquestes comissions.
25 de maig de
2010 |
|
|
|
|
|
STEPV critica les cessions de Conselleria a les pressions
contra l’ensenyament en valencià
L’administració
se salta la seua pròpia normativa
La decisió de la Secretària
Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, d’aplicar un “tractament lingüístic
diferenciat” a una alumna el pare de la qual no volia que fos examinada
en valencià de l’assignatura de Coneixement del Medi atempta contra el
desenvolupament normal de l’ús del valencià a l’ensenyament que, com
denuncia STEPV
any rere any, troba molts
impediments per part de l’administració valenciana.
Aquesta cessió a les
pretensions d’un sol pare està fora de lloc, perquè contradiu la
legislació vigent, com fins i tot ha reconegut la Conselleria, i és un
exemple més de la deixadesa de l’administració se salta la seua pròpia
normativa. Els centres docents apliquen els programes lingüístics
acordats pel Consell Escolar i autoritzats per la Conselleria d’Educació
que són coneguts pels pares i mares abans de matricular els seus fills i
filles. És inadmissible, per tant, que amb el curs començat es plantege
cap mena d’exempció i, encara pitjor, que Conselleria li done suport.
La Conselleria d’Educació, en
lloc d’atendre les demandes de la majoria de la comunitat educativa de
fomentar l’ensenyament en valencià, catalogar els llocs de treball de
secundària en valencià (com recull l’acord de plantilles del 99),
ampliar l’oferta a l’ESO i als ensenyaments no obligatoris, fomentar el
valencià en els seus plans plurilingües, etc., cedeix a les exigències
d’un sol pare.
STEPV recorda que aquest curs
2009/10 molts centres educatius han vist com l’administració denagava
l’ampliació de programes d’ensenyament en valencià, malgrat comptar amb
el suport del claustre i del Consell Escolar del centre, com ja va
denunciar en el seu moment.
3 de
març de 2010
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La política d’introducció del plurilingüisme dels governs del PP segueix
una estratègia d’arraconar la llengua pròpia
S’analitza el context
europeu i la situació de cada un dels territoris amb llengua nacional
Un centenar de persones ha assistit a
les jornades sobre plurilingüisme organitzades per l’Escola de Formació
“Melchor Botella” de l’STEPV a Xàtiva. Després de la conferència
inaugural de dijous 4 a càrrec de Ciprià Ciscar, impulsor de la LUEV i
conseller d’Educació i Cultura en aquell moment, aquest dissabte s’han
représ les jornades.
Beatriu Cardona i Helenia López, de
l’ STEPV, han contextualitzat la regulació de l’ensenyament de llengües
en el marc europeu. Tudi Torró, inspectora d’educació i representant del
Sindicat en el Consell Escolar Valencià ha analitzat la situació actual
de plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. Posteriorment, Jaume
Fullana, director del col·legi públic Gabriel Miró de Calp ha explicat
l’aplicació del Pla Ensenyament Bilingüe Enriquit (PEBE) en el seu
centre. I per la vesprada, representants sindicals dels STEs de Galícia,
País Basc, Catalunya i Illes Balears i d’Escola Valenciana, han explicat
la situació del gallec, basc i català i les polítiques plurilingües en
aquests territoris. En concret, hi han intervingut Sónia Fernández (STE
Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep Maria Cervelló (USTEC-STES,
Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez
(Federació Escola Valenciana).
Algunes de les conclusions a les
quals s’ha arribat són:
- Les polítiques d’introducció del
plurilingüisme dels governs del PP segueixen una estratègia d’arraconar
la llengua pròpia perquè no tenen en compte la situació minoritzada
d’aquestes.
- Per tant, tot pla plurilingüe ha
de partir de la llengua pròpia com a llengua base d’aprenentatge.
- Cal garantir que tot el
professorat siga competent en les dues llengües oficials, amb la
preparació didàctica adient per poder oferir un ensenyament de qualitat.
- No es pot equiparar, ni en temps
ni en forma l’aprenentatge d’una llengua habitual a la d’una llengua
estrangera.
- L’Educació Plurilingüe ha de
procurar, necessàriament, un enfocament didàctic i metodològic adequat
(enfocament comunicatiu, tractament integrat de llengües, tractament de
llengües i continguts).
- L’Educació Plurilingüe ha de
saber afrontar el repte del Multilingüisme i ha de ser el motor de la
Innovació Didàctica.
Les ponències presentades per les
persones que hi han intervingut es penjaran en la pàgina web del
Sindicat perquè estiguen a disposició de totes les persones
interessades.
7 de febrer de 2010
|
|
|
|
Representants dels STEs de Galícia, País Basc, Catalunya, Illes Balears
i País Valencià signen un
manifest pel reconeixement i impuls de
les llengües nacionals
Participen en les
jornades sobre plurilingüisme organitzades per STEPV a Xàtiva
Aquest matí s’han reunit
representants dels sindicats d’ensenyament de Galícia, País Basc,
Catalunya, Illes Balears i País Valencià per a analitzar la situació del
gallec, basc i català en l’ensenyament en els territoris respectius,
acordar propostes de treball conjunt i aprovar un manifest (que adjuntem)
per a impulsar la normalització lingüística d’aquestes llengües.
Algunes de les propostes de
treball acordades són:
-
Continuïtat de les trobades, almenys una per any;
-
Creació d’un espai virtual compartit;
-
Articular una intervenció sindical col·lectivament quant a la
normalització lingüística;
- Fer
visible la situació d’aquestes llengües en els diferents àmbits
d’intervenció (fòrums mundials, europeus, jornades, mitjans de
comunicació, etc.).
-
Organització d’un seminari sobre llengües nacionals en el Fòrum Social
Europeu del mes de juny de 2010.
Els representants sindicals han
visitat l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i s’han entrevistat
amb Eliseu Climent per a donar suport a la campanya de la Iniciativa
Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció
Cultural del País Valencià.
Demà dissabte, els representants
sindicals participen en una jornada sobre plurilingüisme a Xàtiva,
organitzada per STEPV, que podeu consultar a la web de
l’Escola de Formació Melchor Botella.
En concret, hi intervindran
Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, País Basc), Josep
Maria Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes
Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).
5 de
febrer de 2010
|
|
|
|
Sentència de Filologia Catalana
El Tribunal Suprem emet la tercera sentència per
l’exclusió del títol de Filologia Catalana en les oposicions
Torna a donar la raó a STEPV i torna a imposar costes
El Tribunal Suprem ha
tornat a emetre una nova sentència en què desestima el recurs de casació
interposat per la Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la
sentència de 2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada
per STEPV, sobre la validesa de la titulació de Filologia Catalana en
les convocatòries d’oposicions de 2006 per a l’exempció de la prova de
coneixements de valencià.
El
Tribunal Suprem torna, a més, a imposar costes (1.500 euros) a
l’administració valenciana. Amb aquesta ja són 19 les sentències que
fallen a favor de la inclusió de la llicenciatura de Filologia Catalana
en les ordres de convocatòria d’oposicions, 3 del Tribunal Suprem i 16
del TSJ valencià.
El Conseller d’Educació,
firmant de les convocatòries d’oposicions, ha fet cas omís de les
sentències dels màxims tribunals, autonòmic i estatal, i s’ha negat
reiteradament a acatar-les i complir-les. Les sentències, una vegada
esgotada la via del recurs, s’han d’acatar i complir obligatòriament,
com fa qualsevol ciutadà, i més encara si es tracta d’un càrrec polític
que gestiona una administració pública.
Tanmateix, a la
Conselleria d’Educació s’està acusant un dèficit democràtic greu i
preocupant amb la persecució política de professorat i càrrecs directius,
la imposició de normativa, la retirada de subvencions a entitats i amb l’incompliment de sentències.
1 de febrer de 2010
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Associacions,
sindicats i partits reclamen la incorporació del coneixement del
valencià com un requisit en el projecte de Llei de la Funció Pública
Valenciana
[manifest
pel requisit]
[adhesions al manifest] [recull
de premsa]
Els
representants de diverses associacions, sindicats i partits polítics
s’han concentrat davant la Conselleria de Justícia i Administracions
Públiques en el 26è aniversari de la Llei d’Ensenyament i Ús del
Valencià (LUEV) per presentar públicament el “Manifest a favor del
coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les
administracions valencianes” (que us adjuntem amb aquesta nota) i,
així, reclamar al Govern valencià que no vaja per darrera de la societat
valenciana pel que fa al reconeixement de la llengua pròpia dels
valencians també en l’administració pública i la seua relació amb els
ciutadans.
Els
representants de les associacions, sindicats i partits han destacat el
caràcter plural i unitari de la iniciativa, que continua oberta a
l’adhesió de noves organitzacions i col·lectius, així com el fet que el
que es reclama és simplement el respecte de l’administració al dret dels
ciutadans a fer servir qualsevol de les dues llengües oficials al País
Valencià en la seua relació amb ella i, per tant, a ser atesos en
valencià.
D’altra
banda, també s’ha destacat el fet que aquesta reclamació és un fet
reconegut legalment en altres autonomies amb llengua pròpia, i no només
en Catalunya i les Illes Balears, amb les quals el País Valencià
comparteix la llengua catalana, sinó fins i tot en autonomies que com la
gallega han estat governades durant molt de temps pel mateix partit que
governa actualment el País Valencià. En aquest sentit, doncs, es
tracta d’una reclamació de mínims, que simplement posaria el País
Valencià al mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia.
Finalment, també s’ha destacat que, tot i que la xifra de llocs de
treball de les administracions públiques catalogats lingüísticament al
País Valencià és molt baixa, hi ha un nombre important de funcionaris
capacitats per atendre els ciutadans en la llengua pròpia dels
valencians, fet que expressa que la reforma del projecte de Llei de la
Funció Pública Valenciana en el sentit apuntat pels signants del
manifest seria perfectament aplicable i no significaria cap perjudici
per als funcionaris, sinó un benefici per als ciutadans.
València, 23 de novembre de 2009
|
|
|
|
|
|
MANIFEST A FAVOR DEL CONEIXEMENT DEL VALENCIÀ PER A L'ACCÉS A UN LLOC DE
TREBALL DE LES ADMINISTRACIONS VALENCIANES
Quan es complien els 25
anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) al novembre de
l'any passat, diverses entitats, entre les quals les signants d’aquest
manifest, presentaren a l’opinió pública els seus informes per a
diagnosticar el grau de compliment de la llei i el grau de consecució
dels objectius de normalització lingüística que es fixava. La conclusió
era que, un quart de segle després, malgrat les disposicions i els fins
declarats, encara es permet una falta notòria de normalitat social de la
llengua pròpia.
Col·lectius, entitats i
la ciutadania en general, ja constatàrem aleshores que la llengua pròpia
de la nostra administració distava molt de ser tan usada ni valorada com
la Llei preveia, tot prenent com a punt de referència el seu article 16:
“Les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics
directament dependents de l’administració, han de garantir que els
empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement
suficient del valencià per a atendre amb normalitat el servei que els és
encomanat”.
Malgrat que la Llei d’Ús
fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis
dependents que atenen el públic han de tenir el “coneixement suficient
del valencià”, 26 anys després encara no n’hi ha hagut cap desplegament
legal que ho porte a la pràctica. En cap oposició ni concurs (tret dels
tècnics lingüístics) no s’ha hagut de demostrar cap grau de coneixement
de valencià. Pitjor encara: de les dades oficials de la Generalitat es
conclou que només en un 1,2% de les places d’aquesta administració se
n’ha requerit cap coneixement, cosa molt més greu, perquè una bona part
del personal de les administracions ha adquirit, pel seu compte, una
competència lingüística en valencià que després no practica, perquè la
Generalitat i les altres administracions ni la valoren ni l’apliquen: la
llengua pròpia no passa de ser una llengua de rètols simbòlics i no la
d’ús normal i habitual.
Durant aquest temps hi ha
una discriminació indiscutible contra les persones que parlen valencià o
que volen usar-lo. Per a accedir a l’administració valenciana només hi
ha el requisit lingüístic castellà: les proves d’accés ja controlen
sistemàticament el domini del castellà. En canvi, el valencià, tot i
que l’Estatut diu que és “la llengua pròpia” i la Llei d’Ús “la més
peculiar senya d’identitat” com a poble, no passa de ser-hi un mèrit, en
el millor dels casos. Però ningú no ha de demostrar que sap valencià per
a atendre els ciutadans ni en la Generalitat, ni en les diputacions ni
en la majoria dels ajuntaments, ni tampoc en l’administració de l’Estat
o de Justícia radicada al País Valencià.
El Govern valencià va
engegat recentment el projecte d'una nova Llei per a l'Ordenació i
Gestió de la Funció Pública Valenciana, que és el text legal on cal
establir la regulació del coneixement del valencià com a requisit per a
accedir a un lloc de treball de qualsevol administració valenciana.
Per això, les entitats
signants d'aquest manifest han participat en quantes iniciatives
impulsades des dels àmbits cívics i sindicals s'han dut a terme per a
demanar que la nova llei continga la garantia de capacitació lingüística
que la Llei d’Ús fixa indirectament en l’esmentat article 16. Totes les
entitats demanem que, en el procés de selecció, les persones aspirants
hagen d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral
com en l’escrita. Remarquem que aquest requisit és general a totes les
comunitats autònomes amb les quals compartim la llengua catalana i també
a Galícia i el País Basc. El País Valencià n’es l’excepció: l’única que
no valora la seua llengua com a determinant per a administrar-se i
servir els ciutadans.
Per tot això, les entitats
sotasignades insten tots els partits polítics, i sobretot els que han de
participar en la tramitació parlamentària de la nova llei, a esmenar el
text inicial per donar estricte compliment al que la LUEV estableix per
a l'ús de la nostra llengua en l'administració pública. Només així
garantirem que el personal de les administracions valencianes puga
respectar els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que
dura ja massa temps. Només així podrem assegurar que els empleats i les
administracions donen un servei de qualitat i actuen amb arrelament al
país. Només així podrem assegurar que és la llengua d’ús normal de
l’administració, tal com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament. Només
així la proclamació que el valencià és “la més peculiar senya
d’identitat com a poble” no serà una expressió retòrica sinó un fet: la
llengua comuna dels valencians, la que ens identifica. Precisament,
aquella en què volem viure, administrar-nos i regir-nos com a poble.
Les entitats signants
conviden totes les entitats i organitzacions de la societat valenciana,
així com també la ciutadania en general, a subscriure aquest manifest i
a sumar-se a la reclamació que el valencià tinga, per fi, el
reconeixement real i pràctic de llengua pròpia i oficial que
l'ordenament jurídic li atorga. El reconeixement legal, traduït en ús
normal i habitual, que la societat i els seus ciutadans i ciutadanes li
reclamem per poder viure en la nostra llengua pròpia sempre i pertot
arreu, començant per la nostra pròpia administració i per les nostres
institucions. |
|
|
|
STEPV vetlarà
perquè ningú quede exclós per raó de la titulació
Conselleria convoca una borsa de valencià que exclou els titulats en
Filologia Catalana
La Conselleria d’Educació va publicar dijous
passat la convocatòria de la borsa de treball de valencià per a
Secundària i EOI. D’acord amb l’annex II, les titulacions requerides per
a optar a la borsa són:
1.- Llicenciatura en:
- Filologia, Secció Filologia Valenciana.
- Filologia, Secció Hispànica (Valencià)
- Filosofia i Lletres, Divisió Filologia,
Secció Filologia Valenciana.
2.- Qualsevol titulació universitària superior i
acreditar haver cursat un cicle d'estudis conduents a l'obtenció de les
titulacions del punt anterior.
3.- Qualsevol titulació universitària superior
de l'àrea de Llengua, més Diplomatura de Mestre de Valencià.
D’acord amb això cap persona amb la titulació de
Filologia Catalana, l’única que expedeixen les universitats des de 1993,
hauria de ser admesa en la borsa perquè no posseeix cap de les
titulacions que es requereixen, tot per l’obsessió malatissa del govern
valencià i del Conseller d’Educació d’evitar que aparega aquesta
titulació en un paper oficial.
STEPV estarà atenta a l’evolució de la
borsa i vetlarà perquè cap llicenciat en filologia catalana siga exclós
de la borsa per raó de la seua titulació. Si aquest fet arriba a passar
el Sindicat posarà a disposició dels afectats els serveis jurídics per
prendre les mesures legals adients per restituir els drets dels afectats.
Novament cal citar les nombroses sentències dels
tribunals superior de justícia valencià, suprem que insisteixen en el
reconeixement i la validesa de la titulació de Filologia Catalana a tots
els efectes.
Les bases de la convocatòria de la borsa
es poden consultar a:
http://www.edu.gva.es/per/docs/bolsas/prov_09_10_resol_VAL_SEC_EOI_val.pdf
26 d’octubre de 2009 |
|
|
|
El Sindicat
exigeix al Govern Valencià que abandone aquesta política de persecució i
censura
Intersindical Valenciana no comparteix la decisió del
TSJ sobre el tancament del reemissor de TV3 a la serra Perenxisa
Al voltant d’1.300.000 persones
deixaran de poder veure TV3 per la decisió del TSJ valencià d’autoritzar
el tancament del reemissor de TV, propietat d’Acció Cultural del País
València (ACPV), a la serra Perenxisa.
Intersindical Valenciana no
comparteix aquesta decisió, que contradiu altres resolucions judicials
que denegaven el tancament del reemissor, i insta al Govern Valencià a
abandonar la política de persecució i censura d’una televisió pública en
llengua catalana al País Valencià, a reobrir els repetidors ja
clausurats i a arxivar els expedients oberts i les sancions imposades
contra ACPV.
Intersindical Valenciana és una
de les desenes d’entitats col·laboradores de la Iniciativa Legislativa
Popular “Televisió sense Fronteres”, impulsada per ACPV, amb l’objectiu
que s’aprove una llei que garantisca la recepció d’emissions de ràdio i
televisió d’altres comunitats autònomes amb les quals compartim llengua.
En eixe sentit, Intersindical Valenciana continuarà treballant perquè
aquesta proposta de llei prospere i es normalitze aquesta situació.
21 d’octubre de 2009
|
|
|
|
El TSJ dóna llum verd a la Generalitat per apagar TV3 a València i
l'àrea metropolitana
La Generalitat Valenciana té ja via
lliure per a tancar el repetidor de TV3 que Acció Cultural té activat a
la serra Perentxissa, entre Torrent i Xiva. El llum verd li l'ha donat
el Tribunal Superior de Justícia, que ha atés un recurs del govern
valencià contra una sentència contrària anterior. Acció Cultural creu
que el tancament pot ser imminent.
El de Perentxissa és un emissor que dóna servei a més d'un milió de
persones de València i tota l'àrea metropolitana, de Puçol pel nord fins
a les Riberes pel sud.
La sentència, la 272/09, l'ha dictada la Secció 5a de la Sala del
Contenciós-administratiu del TSJ i autoritza així el Govern valencià a
precintar el reemissor, a pesar que Acció Cultural ha obtingut diversos
pronunciaments judicials al seu favor en altres casos semblants
referents a repetidors situats arreu del territori valencià.
Segons un comunicat d'Acció Cultural, la sentència autoritza
l'entrada del Govern valencià al centre emissor en base al suport en
principi a "l'execució d'un acte emanat d'una autoritat pública" i
no entra en el fons de la qüestió, ja que la mateixa sentència afirma
que "no procedeix controlar [per part del tribunal] la conformitat o
disconformitat de l'acte que es pretén executar". El TSJ entén que el
fons de la qüestió s'ha de dirimir en un recurs específic i a banda.
Acció Cultural no comparteix este punt de vista perquè creu que la
Generalitat valenciana no té competència per actuar sobre una televisió
pública que és emesa per un canal de TDT la titularitat del qual no és
autonòmica. I també perquè aplicar, com ha fet ara el TSJ, la
pressumpció de legalitat de les actuacions de les administracions
públiques en este cas pot provocar un dany major, ja que el tancament
d'una televisió implica un exercici de censura, per molt que esta
decisió fóra revocable per un sentència posterior, que en el millor dels
casos podria tardar anys a arribar.
Acció Cultural denuncia la insistència de l'actual Govern valencià en
la seua voluntat de tancar tota la xarxa de TV3 al País Valencià i de
càstig econòmic a l'entitat: el govern de Camps no només no ha arxivat
els expedients administratius i les multes imposades a Acció Cultural ni
ha reobert cap dels tres repetidors tancats, sinó que a més ha continuat
els procediments judicials per intentar continuar tancant els repetidors
encara oberts.
Acció Cultural tem que el tancament siga imminent perquè en una
situació de crisi política com la que ha provocat el cas Gürtel, el PP
prefereix més que mai l'adulació de televisions com Canal 9 que el
tractament professional de canals com TV3. Per això, ACPV ha fet una
crida ciutadana per donar un impuls encara més gran a la campanya
d'Iniciativa Legislativa Popular que està impulsant perquè la presència
de TV3 al País Valencià estiga regulada per una llei de les Corts
Espanyoles. ACPV busca mig milió de firmes per eixa raó.
Dimecres, 21/10/09
|
|
|
|
|
|
Convocatòria de constitució del
grup de treball de Política Lingüística
Benvolguda companya / benvolgut company:
El proper dijous 29 d'Octubre de 2009, a les 18 hores, a la seu del
STEPV - Intersindical Valenciana, carrer Juan de Mena - 18 baix de
València, tindrà lloc una reunió per constituir el grup de treball de
Política Lingüística del STEPV-Iv. Des del Secretariat Nacional s'ha
decidit impulsar aquesta àrea de treball per la qual cosa s'ha decidit
que, seguint el nostre model sindical, es constituesca un grup de
treball de Política Lingüística. Un grup obert al conjunt de totes les
persones afiliades, independentment de la seua especialitat. En aquesta
primera reunió es constituirà el grup de treball i es presentarà una
proposta de linies de treball.
Esperem la vostra assistència. En cas de no poder fer-ho i estar
interessat o interessada en participar en el grup de treball posa't en
contacte amb Francesc Galiano (francesc.galiano@stepv.intersindical.org
), coordinador de l'Àrea de Política Lingüística del STEPV-Iv.
Salutacions ben cordials.
|
|
|
|
|
|
Intersindical Valenciana,
Intersindical Alternativa de Catalunya, i STEI–Intersindical de les
Illes Balears signen un protocol d'actuació conjunta
Avui,
10 de setembre, els sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC),
Intersindical Valenciana (IV) i el Sindicat de Treballadores i
Treballadors – intersindical de les Illes Balears (STEI-i) s'han reunit,
en Barcelona, per signar un protocol de treball unitari.
IAC, IV i STEI-i fa anys que mantenen una relació preferent i estable
en diversos assumptes sindicals, socials, culturals, lingüístics i de
país que afecten les treballadores, els treballadors i la societat.
D’altra banda som sindicats implantats en tres territoris- les Illes
Balears, el País Valencià i el Principat de Catalunya- que compartim una
història, una llengua i una cultura. A més la nostra realitat social i
econòmica és força semblant. Tenim una mateixa llengua, la llengua
catalana, una llengua per la qual els nostres sindicats treballen per a
la plena normalització lingüística, cultural i nacional.
Els tres sindicats, tot i mantenint la seua autonomia, han decidit
treballar per estretar les nostres relacions en el treball sindical; en
la defensa de la nostra llengua i cultura; en la defensa del dret
d’autodeterminació dels pobles, i en la col·laboració amb els diferents
moviments socials dels nostres territoris i els d’altres àmbits.
El document signat té com objectius, entre d'altres: afavorir les
relacions i el treball en comú de les nostres organitzacions en els
diferents àmbits sectorials i transversals (salut laboral, política
lingüística, moviments socials, feminisme, medi ambient, cooperació
internacional...) com a elements de dinamització, concreció de l’acció,
elaboració de propostes i coneixement mutu.
Per altra part, reclamen l'establiment de marcs de relacions laborals
propis, amb l’assumpció de les competències en matèria laboral per part
de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de
les Illes Balears.
IAC, IV i STEI - i, consideren que cal aturar l’actual dinàmica
mercantilista, privatitzadora i d’externalització dels serveis públics,
així com les contínues agressions que pateixen els seus treballadors i
treballadores amb el tancament d'empreses o l'aprovació dels Expedients
de Regulació d'Ocupació. També consideren innaceptable la proposta del
govern espanyol de congelar les retribucions de les treballadores i
treballadors del sector públic i del sector privat.
Tots tres sindicats donen suport a la campanya “Televisió sense
fronteres” per aconseguir que les diferents televisions autonòmiques
pugues ser vistes a tot arreu. En especial es reclama que la TV3 siga
vista en el País Valencià i en Illes Balears.
Barcelona, 10 de setembre de 2009
|
|
|
|
Arriba la sentència núm. 18 que
declara la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les
oposicions a cossos docents Torna a declarar
contrari a dret l’exclusió del títol El Tribunal Superior de Justícia
de la Comunitat Valenciana ha emés una nova sentència -la número 997/09-
arran del recurs interposat per STEPV contra les Ordres de convocatòria
d’oposicions de 2007, que no contemplaven la Filologia Catalana com a
instrument d’acreditació de coneixements de valencià.
La sentència diu que es tracta d’un fet “idèntic a altres ja resolts per
aquesta mateixa Sala i Secció en situacions també idèntiques per
tractar-se de precedents convocatòries d’oposicions, sense que hi haja
circumstàncies de cap mena per les quals haja de revisar aquesta Sala la
seua pròpia doctrina”. D’aquesta manera, la Sala es reaferma en les
decisions preses anteriorment. A partir d’aquí revisa les sentències
anteriors, entre les quals del Tribunal Constitucional, i falla que
“declara contrari a dret qualsevol interpretació de les bases de les
convocatòries que duguen al resultat de considerar que els aspirants de
la titulació de Filologia Catalana estan obligats a sotmetre’s a la prova
obligatòria i eliminatòria de valencià”.
Amb aquesta ja són 18 les sentències que fallen a favor de la inclusió de
la llicenciatura de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria
d’oposicions, dues del Tribunal Suprem i 16 del TSJ valencià.
Cal recordar que STEPV va presentar recentment una denúncia contra el
Conseller d’Educació, arran de la primera sentència del Tribunal Suprem
de desembre passat, per pressumpta desobediència a les nombroses
sentències judicials que donen la raó al Sindicat. 8 d’agost de 2009 |
|
|
|
El Tribunal Suprem torna a
frenar-li els peus a Conselleria per l’exclusió del títol de Filologia
Catalana en les oposicions
És la segona sentència del Suprem sobre el cas i
torna a imposar costes El Tribunal Suprem ha tornat a emetre una nova
sentència en què desestima el recurs de casació interposat per la
Conselleria d’Educació, aquesta vegada contra la sentència de 2005 del
Tribunal Superior de Justícia valencià, guanyada per STEPV, sobre la
validesa de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries
d’oposicions.
El Tribunal Suprem torna, a més, a imposar costes (1.500 euros) a
l’administració valenciana. Amb aquesta ja són 19 les sentències sobre
aquest tema, 17 del TSJ valencià i dues del Tribunal Suprem, màxim òrgan
judicial de l’estat. Les sentències del Tribunal Suprem són molt
importants perquè posen fi a l’obstinació de la Conselleria de no
incloure la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per a l’exempció
de les proves de valencià en les oposicions. Les sentències del TSJ
valencià declaren contrari a dret aquesta exclusió i el Suprem així ho ha
ratificat. El Conseller d’Educació, firmant de les convocatòries
d’oposicions, ha fet cas omís de les sentències dels màxims tribunals,
autonòmic i estatal, i s’ha negat reiteradament a acatar-les i
complir-les. Per això, STEPV va presentar una denúncia a finals del mes
de maig contra el conseller Font de Mora per incompliment de sentències i
malversació de fons públics.
Les sentències, una vegada esgotada la via del recurs, s’han d’acatar
i complir obligatòriament, com fa qualsevol ciutadà, i més encara si es
tracta d’un càrrec polític que gestiona una administració pública.
Una societat democràtica no pot tolerar actituds delictives dels seus
representants i gestors polítics i institucionals. Tanmateix, a la
Conselleria d’Educació s’està acusant un dèficit democràtic greu i
preocupant amb la persecució política de professorat i càrrecs directius,
la imposició de normativa, la retirada de subvencions a entitats i amb
l’incompliment de sentències. 26 de juny de 2009 |
|
|
|
Conselleria d’Educació boicoteja
les línies en valencià No autoritza programes PEV o
PIL amb demanda i no dóna explicacions Un estudi del Sindicat sobre la
demanda de programes en valencià (PEV
o PIL[i]) dels centres docents confirma el boicot de la Conselleria
d’Educació a l’augment de grups i línies en valencià, que any rere any
denuncia STEPV en els informes anuals sobre la
situació del valencià a l’ensenyament:
Les estratègies d’aquest boicot de la Conselleria són bàsicament les
següents:
- 1.- Fer cas omís a les demandes dels consells escolars, claustres,
AMPEs i direccions del centres de convertir programes PIP (en castellà)
a programes PEV o PIL (en valencià) o de crear noves línies en
valencià.
És el cas de l’IES Ballester Gozalbo de València i de l’IES Rei En
Jaume d’Alzira en què se’ls ha denegat crear un PEV en 1r de
Batxillerat, malgrat la demanda de l’alumnat. En el CEIP Antonio
Arnelles de Castelló, el CP Emilio Lluch de Nàquera, dels CEIPs Núm. 5
i 6 de Catarroja, o el CEIP Amadeo Tortajada de Mislata se’ls ha
denegat convertir un PIP en un programa en valencià.
Els centres concertats no s’han lliurat tampoc d’aquest boicot, com ha
denunciat recentment el col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, al
qual se li ha denegat la transformació d’una linia en valencià de les
dues que actualment oferta en castellà. Cal recordar que només el 6% de
l’alumnat que estudia en valencià ho fa en centres concertats.
- 2.- El programa ITACA no contempla la possibilitat que tot el
centre puga aplicar només programes en valencià, encara que ho
sol·licite el centre (Claustre, AMPA, Consell Escolar i alumnat).
És el cas del CEIP Antonio Arnelles de Castelló en què tot l’alumnat
pretén matricular-se en programes en valencià.
- 3.- Tancar programes en valencià i derivar a l’alumnat que demanda
aquests programes a altres centres que l’oferten.
És el cas de l’IES Ramon Llull de València, on la Conselleria argumenta
que aquest alumnat pot anar a l’IES Serpis o a l’IES El Cabanyal per a
continuar els seus estudis en valencià.
- 4.- Imposar programes PIP sense consultar al centre i sense haver
sigut demandats.
Això ha passat en el CEIP Herrero de Castelló, per exemple, on la
Conselleria ha imposat una segona línia de 3 anys en un programa PIP
que no havien sol·licitat.
- 5.- En centres en què la demanda de programes en valencià supera
l’oferta, no solament no s’amplien els programes en valencià, sinó que
es deriva a l’alumnat a altres centres i, a més, en programes PIP en
castellà, com ja va denunciar recentment Escola Valenciana en el seu
informe.
- 6.- Política del silenci: molts centres han sol·licitat convertir
programes PIP en programes en valencià o ampliar línies en valencià i
no han rebut cap resposta de la Conselleria, la qual cosa genera
incertesa, caos i confusió en els centres docents.
És el cas, per exemple, del CEIP Lluís Vives de Silla.
El Sindicat té constància, a més,que informes favorables de la
inspecció per a la implantació de PEV i PIL han sigut rebutjats per altes
instàncies, presumiblement per la Secretària Autonòmica d’Educació,
Concha Gómez. I per agreujar la situació, la comunicació de denegació
dels programes en valencià s’ha donat, majoritàriament, oralment i sense
cap mena de justificació, amb la qual cosa els centres no poden recórrer
aquesta decisió perquè no tenen constància escrita de la mateixa ni de
les causes que motiven la denegació.
La Conselleria està potenciant centres monolingües en castellà (cas de
l’IES Ramon Llull a València) -crea centres “purs” en castellà-, manipula
la matriculació i impedeix la presència de grups en valencià en aquests
centres i castiga a l’alumnat en valencià a desplaçar-se a centres més
llunyans o a matricular-se en castellà per evitar aquests desplaçaments.
D’altra banda, la proposta de Conselleria de crear tres centres
plurilingües per al curs que ve ha creat una situació il·legal. Encara no
s’ha publicat l’ordre i, per tant, la matriculació en aquests tres
centres no contempla la possibilitat d’implantar un programa plurilingüe.
Tot i així, la Conselleria ha derivat l’alumnat que no opta per aquest
programa a altres centres del voltant.
La conclusió de tot plegat és clara. El dret a rebre l’educació en
valencià, legislat en l’Estatut d’Autonomia, en la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià i en les pròpies normatives de la Conselleria
d’Educació amb un ampli consens social, es pot vulnerar impunement. El
govern valencià i, concretament, la Conselleria d’Educació donen mostres,
novament, de l’obstaculització en l’extensió de la llengua pròpia a
l’ensenyament, malgrat la creixent demanda social. A més, aquest boicot
no només afecta als centres públics, que acullen la majoria de l’alumnat
en valencià, sinó també als centres concertats.
STEPV, arran d’aquestes dades i de les que va fer públiques Escola
Valenciana recentment, no descarta proposar als centres accions
reivindicatives en els pròxims dies per denunciar la política lingüística
de l’administració que discrimina i boicoteja l’ensenyament en valencià.
7 de juny de 2009 |
|
|
|
Una nova sentència del TSJCV
declara la validesa de la titulació de Filologia Catalana en les
oposicions pocs dies després de la denúncia de STEPV al conseller
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés una
nova sentència -la número 637/09- arran del recurs interposat per STEPV
contra les Ordres de convocatòria d’oposicions de 2006, que no
contemplaven la Filologia Catalana com a instrument d’acreditació de
coneixements de valencià.
La sentència diu textualment que “declarem contraris a dret els annexos
III i IV de les ordres en quant, per a l’exempció de l’examen de valencià,
no inclou la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana”. D’aquesta
manera, el TSJ insta a la Conselleria d’Educació a incloure la titulació
en les ordres d’oposicions.
La sentència arriba just uns dies després que STEPV presentara una
denúncia contra el Conseller d’Educació per pressumpta desobediència a les
nombroses sentències judicials -inclosa la del Tribunal Suprem del mes de
desembre- que donen la raó al Sindicat, a ACPV i a les universitats
valencianes.
La sentència, i ja en van 16 en el mateix sentit del TSJ i una del
Tribunal Suprem, contradiu la política de l’Administració valenciana, que
continua negant-se sistemàticament a incloure aquesta titulació en les
convocatòries d’oposicions.
STEPV-Iv també va recórrer el procés selectiu de 2007, de 2008 i, ara, de
2009 i tots els anteriors que han exclós la titulació de Filologia
Catalana per acreditar els coneixements de valencià.
El Sindicat es congratula que es torne a declarar la validesa d’aquesta
titulació universitària i que es proclame una vegada més la unitat de la
llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i
jurisprudencial.
2 de juny de 2009 |
|
|
|
STEPV i ACPV presenten sengles denúncies contra el Conseller d’Educació per pressumpta desobediència i malversació
en el compliment de sentències sobre l'homologació de la titulació de
valencià
El Sindicat ha interposat, a més, recurs contra
les convocatòries d’oposicions
STEPV i ACPV han anunciat avui en roda de premsa les denúncies que les dues entitats han interposat contra el Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, per no incloure en les ordres de convocatòria d’oposicions la titulació de Filologia Catalana com a titulació vàlida per a l’exempció de les proves de coneixement del valencià. Les ordres de convocatòria d’oposicions de primària i secundària incompleixen, novament, les 15 sentències del TSJ valencià i la del Tribunal Suprem del passat mes de desembre.
En la denúncia de STEPV (que adjuntem), s’insta al Jutjat d’Instrucció de València a estudiar aquests fets “per si pogueren ser constitutius d’infracció o infraccions penals per, si s’escau, fer el seguiment del tràmit oportú i la depuració de les responsabilitats a què hagueren donat lloc”. En concret el Sindicat considera que es vulneren els articles 410 (per pressumpta desobediència a la justícia) i 433 (per pressumpta desviació de diners públics, perquè es podrien estalviar les despeses dels procesos judicials i les costes que s’imposen a l’administració en no aplicar les sentències). Aquests articles figuren en el “TÍTOL XIX. Delictes contra l’Administració Pública” del Codi Penal.
Textualment, aquests articles diuen:
Article 410. Les autoritats o funcionaris públics que es negaren obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dintre de l'àmbit de la seua respectiva competència i revestides de les formalitats legals, incorreran en la pena de multa de tres a dotze mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys.
Article 433. L'autoritat o funcionari públic que destinés a usos aliens a la funció pública els cabals o efectes posats al seu càrrec per raó de les seues funcions, incorrerà en la pena de multa de sis a dotze mesos, i suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a tres anys.
Paral·lelament a aquesta denúncia el Sindicat també ha presentat recurs contenciós administratiu contra les ordres de convocatòria d’oposicions davant el Tribunal Superior de Justícia, en el mateix sentit que els recursos anteriors, que sempre han sigut favorables al Sindicat i a la resta d’entitats i universitats que també han interposat recursos en anys passats.
STEPV insta al Conseller d’Educació i al govern valencià a acatar les sentències judicials, com qualsevol ciutadà d’aquest país, i a abandonar la política d’agressions contra la unitat de la llengua.
El Sindicat recorda que en menys d’un mes s’ha vist obligat a interposar dues denúncies contra alts càrrecs de l’administració valenciana. La primera contra Alfonso Rus, president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, per insults i amenaces contra el professorat; i la segona, aquesta, contra el conseller d’educació per un pressumpte delicte de desobediència i malversació.
La interposició d’aquestes denúncies posen de manifest el dèficit democràtic del govern valencià i una forma de governar que òbvia els mínims preceptes democràtics i constitucionals com el respecte a l’opinió dels altres, en el cas de Rus, i el compliment de les sentències judicials, en el cas del conseller Font de Mora.
28 de maig de 2009
Ni el PP ni la senyora Barreiras assumeixen les resolucions judicials
STEPV desmenteix les declaracions de la diputada del PP, María Barreira
STEPV vol contestar les declaracions de la diputada del PP, María Barreiras, arran de la denúncia presentada pel Sindicat contra el conseller Font de Mora per no incloure la titulació de Filologia Catalana en les ordres de convocatòria d’oposicions.
En primer lloc, no és cert que STEPV pretenga la nul·litat de les convocatòries d’oposicions, com afirma Barreiras. Els recursos presentats demanen, simplement, la inclusió de la titulació de Filologia Catalana en les convocatòries d’oposicions de Primària i de Secundària com a titulació vàlida per a l’exempció de la prova de coneixement de valencià i fan referència als annexos de les respectives ordres on se citen aquestes titulacions.
En segon lloc, si el Consell actuara “sempre des de la legalitat” no hi hauria 15 sentències del TSJ valencià i una del Tribunal Suprem que donen la raó a les entitats i universitats que han interposat aquests recursos i no ens veuríem en l’obligació d’interposar any rere any recursos per a salvaguardar els drets dels titulats en Filologia Catalana.
STEPV critica, per tant, al govern valencià per fer cas omís de les reiterades sentències dels tribunals de justícia. Un partit democràtic ha d'assumir la legalitat vigent i les resolucions judicials, cosa que no fa el PP ni la senyora Barreiras, en negar-se a assumir sistemàticament la unitat de la llengua, com han avalat els tribunals de justícia esmentats i el Tribunal Constitucional en altres sentències.
28 de maig de 2009
|
|
|
|
Nova estirada d’orelles a la
Conselleria en matèria lingüística El Síndic de
Greuges pressiona a Conselleria perquè garantisca l’ensenyament en
valencià El Síndic de Greuges ha instat a la Conselleria d’Educació a
garantir que l’alumnat dels programes en valencià puguen rebre
l’ensenyament en aquesta llengua i que aplique les mesures necessàries
per aconseguir-ho, arran d’una denúncia d’un pare de l’IES La Garrigosa
de Meliana. Aquesta demanda s’afegeix a la que fa un mes realitzava el
Consell d’Europa a través d’un informe sobre les llengües regionals en
què denuncia la manca de voluntat de l’administració valenciana
d’impulsar el valencià en els àmbits en què és competent, especialment en
l’educació i instava també a la Conselleria a prendre les mesures
necessàries per extendre l’ensenyament del valencià en tot el sistema
educatiu. STEPV fa anys que denuncia aquesta situació mitjançant els
informes que realitza anualment sobre la situació del valencià a
l’ensenyament i demanda mesures urgents per garantir el dret de l’alumnat
a rebre les classes en valencià, entre les quals, la catalogació
lingüística dels llocs de treball de secundària, batxillerat, FP i
ensenyaments artístics, per tal que l’alumnat puga rebre totes les
matèries en valencià. La catalogació dels llocs de secundària es va
pactar en l’acord de plantilles de 1999, però 10 anys després encara no
s’ha aplicat. És també una de les reivindicacions de la Plataforma per
l’Ensenyament Públic que es negociarà, precisament, el proper 5 de
febrer. Les propostes de STEPV en aquest apartat són:
- La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària, tal
com es va pactar en l’acord de plantilles de secundària de 1999 amb
efectes a partir de l’1 de setembre de 2009.
- Negociació, abans de l’acabament del curs 2008/09, d’uns plans de
capacitació lingüística del professorat de totes les etapes educatives,
especialment dels ensenyaments postobligatoris, especialitzats i de
formació professional de les comarques castellanoparlants i del
professorat de nou ingrés.
- Aplicació de mesures que possibiliten la capacitació lingüística
del personal que vol accedir a la funció pública docent.
- Aplicació del requisit lingüístic per a l’accés a la funció
inspectora en els processos selectius ordinaris i accidentals en
comissió de servei.
25 de gener de 2009 |
|
|
|
STEPV i l’Escola Valenciana opten
per l’escola plurilingüe
STEPV s’adhereix al Pla per L’Escola Plurilingüe,
que promou l’Escola Valenciana i assenta les bases per millorar les
capacitats lingüístiques dels alumnes valencians.
El
Sindicats de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià i l’Escola valenciana s'han reunit hui per intercanviar opinions
sobre l'educació plurílingüe. En aquesta reunió s'ha acordat treballar
conjuntament en la difusió del Pla per l’Escola Pluringüe, que l’entitat
cívica va presentar el mes de desembre i que ha estat enviada a tots els
centres educatius valencians amb l’objectiu de sumar propostes i
adhesions. A més, el Sindicat li ha traslladat a Escola Valenciana les
seues propostes concretes sobre aquest assumpte que coincideixen amb les
presentades per aquesta entitat cívica. En la reunió han participat el
President d'Escola Valenciana, Diego Gómez, i una ampla representació del
Secretariat Nacional del Sindicat.
El Pla per l’Escola Multilingüe assenta les bases per potenciar les
capacitats lingüístiques de l’alumnat en les dues llengües oficials i en
una tercera llengua que s’introduiria a partir dels 4 anys per mòduls i
en grups reduïts al 50%. Aquest procés s’incrementaria paulatinament en
posteriors cursos. La formació del professorat és un dels aspectes
fonamental, i el final del viatge ha de ser que el 100% de mestres
estiguen capacitats en tres llengües. Evidentment, cal començar de forma
paulatina, el que implicaria assegurar un mínim de 5 mestres trilingües
per centre. A l’actualitat els centres valencians compten amb una xifra
que oscil•la entre un i tres mestres trilingües, dades amb les quals és
impossible millorar la competència lingüística dels alumnes. Segons
l’STEPV i l’Escola Valenciana “per assolir el trilingüisme és vital
consolidar i partir del bilingüisme i de la potenciació dels programes
d'ensenyament en valencià o d'immersió lingüística”.
Des d’Escola Valenciana s’ha fet una valoració “molt positiva” del
suport de l’STEPV, donat que és tracta del sindicat majoritari i que
treballa conjuntament amb l’entitat cívica en altres iniciatives en favor
de l’escola pública de qualitat i en valencià. El requisit lingüistic i
la catalogació dels llocs de treball de secundària per al proper curs
serà una de les reivindicacions conjuntes de l’STEPV i l’Escola
Valenciana.
València, 14 de gener de 2009 |
|
|
|
L’informe del Consell d’Europa
avala els informes sobre el valencià a l’ensenyament de STEPV
El sindicat denuncia la falsa política lingüística del conseller
L’informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals dóna la raó a
les denúncies que any rere any ve realitzant el Sindicat en
els
informes sobre el valencià a l’ensenyament i que també recull l’Allioli
especial dedicat als 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del
Valencià (LUEV). La Conselleria d’Educació no fomenta l’escolarització
en valencià ni treballa perquè l’alumnat tinga les mateixes competències
lingüístiques en valencià i castellà al final de l’etapa obligatòria com
diu la LUEV o el mateix currículum de l’ESO. L’escolarització en
valencià es produeix majoritàriament en la xarxa pública i en primària
perquè i la majoria de l’alumnat no pot continuar els seus estudis en
valencià quan arriba a secundària, entre altres raons, perquè els llocs
de treball de l’ESO no estan catalogats lingüísticament. Precisament,
l’exigència de la catalogació lingüística d’aquestes places és una de les
reivindicacions de la Plataforma per l’Ensenyament Públic en el
manifest. L’informe del Consell d’Europa denuncia la manca de
voluntat de l’administració valenciana d’impulsar el valencià en els
àmbits en què és competent. En Educació, STEPV vol denunciar la falsa
política lingüística impulsada pel Conseller basada en el multilingüisme
al sistema educatiu, quan encara estem molt lluny d’aconseguir els
objectius d’un model bilingüe ja que només afecta a l’alumnat
valencianoparlant.
La Conselleria intenta desmobilitzar a la comunitat educativa
argumentant que està aplicant un pla plurilingüe a l’ensenyament –que
encara no coneix ningú- que fomenta les llengües oficials i l’anglés,
quan la realitat és que el conflicte educatiu actual és motivat per la
imposició d’impartir EpC en anglés i per la situació lamentable del
sistema educatiu públic. Qualsevol pla educatiu plurilingüe ha de
passar per prioritzar el valencià com a llengua vehicular amb l’objectiu
de convertir-la en la llengua de l’ensenyament, com recomana l’informe
del Consell d’Europa. STEPV, doncs, no té inconvenients en negociar un
pla plurilingüe sota eixa premissa una vegada s’atenguen les peticions de
la Plataforma i es desactive el conflicte. 13 de desembre de 2008 |
|
|
|
El conseller arremet contra la
decisió del TS i l’acusa de deslleial a l’Estatut valencià
STEPV estudiarà actuacions jurídiques contra el conseller si no compleix
la sentència del Tribunal Suprem Les declaracions del conseller Font de
Mora en què acusa de deslleials a l’Estatut als qui reconeixen que la
llicenciatura de Filologia Catalana és vàlida per a l’acreditació de
coneixements de valencià en les oposicions se li poden tornar en contra.
No només acusa a STEPV de deslleialtat sinó també al Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana, al Tribunal Suprem i al Tribunal
Constitucional que han fallat en 20 ocasions a favor de la unitat de la
llengua catalana.
L’Estatut, com diu la darrera sentència del Suprem presentada ahir en
roda de premsa en la seu del Sindicat, explica que la denominació de
“valencià” a la llengua que es parla en el País Valencià no és excloent
de la denominació de “llengua catalana” i ho expressa textualment així:
“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la siguiente:
que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la denominación
“lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía de la
Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso de
cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua
catalana”(...).”
Per tant, les acusacions de deslleialtat a l’Estatut no tenen fonament
legal i indirectament acusen a totes aquestes instàncies jurídiques, les
més altes en la jerarquia jurídica a l’estat espanyol.
El conseller no només hauria de llegir-se la sentència del TS abans de
fer aquestes declaracions sinó també els dictamens de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua, entitat que depén de la Generalitat Valenciana,
i que també reconeixen la unitat de la llengua catalana.
Per a STEPV és molt lamentable l’actitud prepotent i hipòcrita del
conseller –no només en el tema de la llengua- quan afirma que la
Generalitat es "fidel complidora de la norma" però es nega a complir les
sentències judicials quan li són contràries. Aquesta actitud no és pròpia
d’un màxim responsable polític en un sistema democràtic que es basa en el
respecte a les regles del joc i a les decisions dels tribunals de
justícia.
Acusar a STEPV de deslleialtat a l’Estatut és acusar també al Tribunal
Suprem que ha donat la raó al Sindicat i es pot considerar com una
declaració de desacatament del conseller a la sentència. Si Font de Mora
continua en aquesta línia de desacreditació de la justícia que tant diu
respectar, continua acusant greument el TS de deslleialtat i no acata la
sentència en les pròximes oposicions, STEPV no dubtarà en estudiar i
posar en marxa les accions jurídiques pertinents. I, òbviament, si no
s’aplica la sentència en les pròximes convocatòries d’oposicions
estudiarà denunciar-lo per prevaricació. 4 de desembre de 2008 |
|
|
|
La sentència del Suprem sobre la
validesa del titol de Filologia Catalana tanca totalment la possibilitat
de secessionisme lingüístic legal STEPV impulsarà un
acord social per exigir al PP que complesca les sentències dels tribunals
STEPV ha presentat en roda de premsa la sentència del Tribunal Suprem
que falla a favor del Sindicat sobre la necessitat d’incloure en les
convocatòries d’oposicions de primària i secundària la llicenciatura de
Filologia Catalana com a titulació per a l’exempció de la prova de
valencià. En la roda de premsa hi han intervingut Alfons Esteve, membre
de STEPV a la Universitat de València, advocat i tècnic lingüístic;
Vicent Mauri, membre del Secretariat Nacional de STEPV; i Toni Gisbert,
coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que, juntament
amb STEPV, també ha presentat nombrosos recursos per aquest tema.
La Generalitat Valenciana ha anunciat que recorrerà al Constitucional la
sentència del Suprem, tot i que, per al Sindicat no hi ha cap base
jurídica per a presentar un recurs perquè no atempta contra cap dret
fonamental de la Constitució. Per això, el Sindicat anima a
l’administració perquè presente el recurs al Constitucional, que fallarà
amb tota seguretat en contra.
Seguidament, resumim el contingut de les intervencions de la roda de
premsa:
Al llarg del seu mandat el Govern Valencià del PP ha mantingut un
conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament. L’exemple
més clar de fins a quin límit han crispat la societat el tenim en la
grandíssima resposta que aquesta política va tenir el dissabte passat,
29 de novembre, entre tots els sectors implicats en l’ensenyament:
moltes desenes de milers d’ensenyants, personal de l’administració,
pares i mares, i estudiants manifestant-se pels carrers de València
contra la política educativa d’aquest Govern.
Aquest conflicte permanent ha estat especialment virulent contra les
universitats i també contra l’entossudiment a no reconèixer la
titulació de Filologia Catalana, tot i que, des fa més de 15 anys és
l’única titulació universitària existent. Tot això, però, ha costat a
la Generalitat 20 sentències des del 2002 en contra de les seues
pretensions. Les dues darreres del Tribunal Suprem: una, de fa ben pocs
dies, a favor del manteniment del nom de català en els Estatuts de la
Universitat de València contra les pretensions de supressió de la
Generalitat, i l’altra, la d’ara, referent al no reconeixement del
títol de Filologia Catalana en les oposicions als cossos docents, i de
la qual ara us donarem els detalls.
Història del procés Amb l’aprovació del Decret
62/2002, de 25 d’abril, pel qual es regula l’acreditació dels
coneixements lingüístics per a l’accés i provisió de llocs en la funció
pública docent no universitària (requisit lingüístic per a poder ser
mestre o professor), la Generalitat Valenciana establia la necessitat de
conèixer la llengua pròpia per a accedir a la funció pública docent i que
aquest coneixement tingués la categoria de requisit i no sols de mèrit.
El Decret, però, deixava en mans de la Conselleria de Cultura i Educació
la concreció final del nivell d’exigència per a cada lloc de treball i
fins i tot els procediments pels quals es du a terme l’acreditació
objectiva del requisit lingüístic.
I la Conselleria de Cultura i Educació per mitjà de dues ordres de 8 maig
de 2002 (repetides després cada any sense cap canvi) va convocar els
concursos oposició per a l’ingrés en la funció pública docent no
universitària i va regular el procés per a l’acreditació dels
coneixements lingüístics. En les bases d’aquestes ordres s’establia que
“queden exempts de la prova de coneixement dels dos idiomes oficials de
la Comunitat Valenciana, els aspirants que acrediten estar en possessió
d’algun dels títols, certificats o diplomes relacionats en un annex de
l’Ordre”. En el cas que els aspirants no tinguen cap d’aquests títols o
certificats, han de fer una prova per demostrar els seus coneixements de
valencià.
Ara bé, enterbolint aquesta mesura positiva en la seua línia habitual, el
Govern Valencià, en aquests annexos on es regulaven els títols,
certificats i diplomes que serveixen per a acreditar el coneixement de
valencià, hi va excloure deliberadament de la relació l’únic títol
universitari existent, el de llicenciat en Filologia Catalana, i s’havia
encapçalat la llista amb un títol de llicenciat en Filologia Valenciana
que no existeix ni ha existit mai. Amb això, van quedar exclosos del
procés selectiu els llicenciats en Filologia Catalana que no van voler
passar l’examen de llengua, atès que formalment no tenien acreditat el
coneixement del “valencià”.
Aquestes ordres i les successives de cada any han estat impugnades per
part de STEPV, i també per altres entitats i opositors a nivell
individual. Aquests recursos són els que han motivat fins a 14 sentències
del TSJ valencià contràries a la Generalitat Valenciana i on es reconeix,
tot seguint la doctrina del Tribunal Constitucional (Sentència 75/1997,
de 21 d’abril) la unitat de la llengua catalana.
La sentència d’ara és la Sentència de 29 d’octubre de 2008, del Tribunal
Suprem, arran d’un recurs de cassació interposat per la Generalitat
Valenciana, contra la sentència de 16 d’abril de 2004 del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (dictada en el recurs
1120/02) en la qual el Tribunal valencià estimava el recurs contenciós
administratiu promogut pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del
País Valencià (STEPV-IV) contra les ordres de convocatòria de proves
selectives per a l’ingrés al cos de mestres i professors de secundària de
2002, en els quals, com ja hem dit, no es reconeixia el títol de
Filologia Catalana per a l’exempció de la prova de valencià.
Conseqüències de la sentència Les conseqüències jurídiques d’aquesta
sentència són: 1. El Tribunal Suprem estableix ja jurisprudència en el
reconeixement del títol de Filologia Catalana com a acreditació de
valencià: tanca a la Generalitat la possibilitat de seguir dictant normes
que ignoren aquesta equivalència.
De fet, aquest Tribunal s’havia pronunciat ja a favor de la unitat de la
llengua catalana i del reconeixement del valencià com a part d’aquesta.
Ho ha fet ja en dues ocasions:
a) Contra la deshomologació de títols administratius de llengua (els
que expedeix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i els
òrgans anàlegs de la Generalitat de Catalunya i del Govern Balear) que
el PP va imposar als pocs mesos d’arribar al Govern de la Generalitat.
b) Fa unes poques setmanes, respecte de la denominació llengua catalana
com a equivalent de valencià en els Estatuts de la Universitat de
València.
Però aquesta és la primera sentència del Tribunal Suprem espanyol
respecte del reconeixement del títol de Filologia Catalana en les
oposicions als cossos docents no universitaris. Totes les sentències
anteriors referides al reconeixement de Filologia Catalana com a títol
que acredita el domini del valencià són de la instància immediatament
inferior, la del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta és la
primera de les sentències que la Generalitat va perdre davant el Tribunal
Superior de Justícia valencià i contra la qual va presentar recurs que
arriba al Tribunal Suprem i perd també. 2. La sentència recull
expressament la legalitat del nom de “llengua catalana” i que en cap cas
aquesta denominació és exclosa per l’Estatut d’Autonomia. Així, en el
fonament jurídic tercer s’afirma literalment:
“La primera idea que asume la sentencia recurrida [...] es la
siguiente: que debe darse una respuesta negativa a la cuestión de si la
denominación “lengua valenciana”, empleada por el Estatuto de Autonomía
de la Comunidad Valenciana, tiene carácter excluyente e impide el uso
de cualesquiera otras, con referencia obviamente a la “lengua
catalana”(...).”
3. L’exclusió del títol de Filologia Catalana en les convocatòries de
les oposicions és contrària al dret. Això és el que diu amb claredat
meridiana el fonament de dret tercer:
“sí lo es [contrario a derecho] la exclusión o el silencio que en
ellas [las convocatorias] existe sobre la equivalencia que debe
otorgar-se a las titulaciones y certificados de filología catalana i
filología valenciana.”
4. Un tribunal condemna en costes per primera vegada la Generalitat
Valenciana per no reconèixer la unitat de la llengua i l’equivalència de
denominacions català i valencià.
Com hem dit, fins ara en la resta de sentències perdudes pel Govern
valencià del PP (19, aquesta és la que fa 20), els tribunals no havien
condemnat mai la Generalitat Valenciana a les costes del procediment,
encara que el Tribunal Superior de Justícia valencià sí que havia fet dos
advertiments contundents en les darreres sentències.
5. El conseller d’Educació pot incórrer en el delicte de prevaricació, si
en la propera convocatòria d’oposicions desobeeix aquest manament
judicial i no reconeix el títol de Filologia Catalana, ja que és ell qui
signa les ordres de convocatòria d’oposicions. Les
conseqüències polítiques de la sentència són: 1. Es tanca ja totalment
la possibilitat de secessionisme lingüístic legal. La Generalitat no
podrà dictar normes jurídiques que vulneren la unitat de la llengua,
perquè totes les instàncies jurisdiccionals han sentenciat contra les
seues pretensions i les sentències ja són fermes en totes les matèries:
títols administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de
Valencià, estatuts de les universitats valencianes, acceptació de
Filologia Catalana per a acreditar el domini del valencià. Qualsevol
incompliment podria derivar en prevaricació.
2. Posa al PP en rebel·lia legal i al marge del respecte institucional si
continua aprovant legislació secessionista en el terreny lingüístic.
3. Demostra als ciutadans que el PP utilitza les institucions i la
Justícia com a camp de batalla ideològic i per això no dubta de gastar
centenars de milers d’euros dels contribuents valencians. Quants diners
hem pagat els contribuents per aquestes 20 sentències que els governants
del PP han decidit ignorar, en temps i despeses d’advocats i de jutges?
4. STEPV impulsarà un acord de tots els sindicats, entitats cíviques i
partits polítics per exigir al PP que no se situe al marge de la llei i
complesca les sentències dels tribunals i els dictàmens de la institució
de la Generalitat de referència lingüística: l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua. El PP i el Govern valencià hauran d’optar pel respecte a la
legalitat i les institucions o per quedar aïllats en l’anticatalanisme
extremista i antiinstitucional. 3 de desembre de 2008 |
|
|
|
STEPV-Iv, USTEC-STES i STEI-i
presenten a València el
manifest per la
normalització lingüística del català
Els
sindicats de treballadores i treballadors de l’ensenyament més
representatius en els àmbits territorials de Catalunya (USTEC-STEs(IAC)),
de les Illes Balears (STEI-I) i del País Valencià (STEPV-IV) han
presentat un manifest per la normalització lingüística del català.
La presentació s'ha fet hui en València en la seu del STEPV-Intersindical
Valenciana coincidint amb la diada nacional del País Valencià que tindrà
llocel dia 9 d'octubre.
La presentació del manifest s'ha fet per part de Maria Antònia Font (STEI-I),
Josep Maria Cervelló (USTEC-STES (IAC) i Vicent Maurí (STEPV-Iv). En la
roda de premsa s'ha fet un repàs a la situació lingüística de tots els
territoris de parla catalana, tant en l'ensenyament com del seu ús
social.
Els tres sindicats es manifesten a favor de continuar la tasca de
normalització lingüística iniciada normativament amb l’aprovació dels
seus respectius Estatuts d’Autonomia i les lleis de normalització
lingüística que intenten modificar una situació d’injusta discriminació
de la llengua catalana. Remarquem que aquesta normalització no sols ha de
remuntar segles d’arraconament, desprestigi i prohibició sinó també la
mateixa situació jurídica actual, clarament desigualitària: mentre que de
l’oficialitat del castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo
que s’aplica a tots els ciutadans, de l’oficialitat del català no se n’ha
deduït un deure similar, amb una evident discriminació jurídica i amb un
greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús. La
igualtat de tracte per a la cultura que és expressió de la llengua que la
sustenta i, per tant, per als pobles que la representen, junt als altres
pobles i cultures de l’Estat, d’Europa i del món, és un dret humà,
lingüístic i polític inqüestionable que s’ha de garantir amb la tasca
empresa per la normalització.
Els respectius processos de recuperació lingüística encetats han
d’adreçar-se com a finalitat última a restablir els usos normals i
històrics que ha tingut la llengua catalana al si de les societats
catalana, illenca i valenciana fins que, per raó de la força, s’ha
imposat el castellà com a única llengua oficial de l’Estat. És, per tant,
indefugible que, més enllà dels drets lingüístics individuals preservats
per les lleis, els catalanoparlants, 9 milions de persones, puguen
exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en la seua pròpia llengua
en tots i cadascun dels espais públics dels territoris en què el català
és llengua cooficial. Si no s’assegura un coneixement general del català
(des de les administracions públiques i el seu personal fins als mitjans
de comunicació estatals i en tots els àmbits de la vida pública), és
impossible que els ciutadans catalanoparlants puguen viure en el seu
idioma als territoris on és llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer
els castellanoparlants no sols on el castellà és llengua pròpia sinó
arreu de l’Estat espanyol. Aquest ple exercici no causa cap perjudici al
castellà, llengua que té un espai propi plenament normalitzat i compta
amb més de 400 milions de parlants, a més del suport dels estats dels
quals és llengua oficial, amb la corresponent extensió d’usos a les
instàncies polítiques internacionals.
Enfront, doncs, del monolingüisme espanyol que exalcen alguns grups de
pressió, els sindicats sotasignats donen un especial suport als programes
educatius que tenen com a finalitat que l’alumnat assolesca una bona
competència comunicativa en la llengua pròpia del país, el català, i els
prepare per a un món multilingüe, independentment de quina siga la
llengua familiar, perquè és aqueixa la funció de l’escola i perquè
assegurar la competència lingüística de les llengües oficials d’un
territori és el que contribueix a la desaparició de les desigualtats i al
respecte de les llengües d’ús de cada individu que les habita.
Per aconseguir aquest objectiu cal desenvolupar les planificacions
lingüístiques que s’han revelat arreu del món, en societats plurilingües,
com les més adients, i que passen, necessariament, per la utilització
vehicular de la llengua més desfavorida socialment, la qual cosa no sols
no va contra la llibertat lingüística de ningú, sinó que garanteix
precisament aquesta llibertat lingüística a partir del seu coneixement.
València, 8 d'octubre de 2008 |
|
|
|
STEPV, USTEC-STES i STEI-I fan
públic un manifest per la normalització lingüística del català
Els sindicats aprofiten la Diada de Catalunya per
presentar el manifest a Barcelona Els sindicats de treballadores i
treballadors de l’ensenyament més representatius en els àmbits
territorials de Catalunya (UCSTE-STES(IAC)), de les Illes Balears (STEI-I)
i del País Valencià (STEPV-IV) han presentat aquest matí en roda de
premsa a Barcelona un manifest conjunt en defensa de la llengua catalana.
Amb aquest primer acte a Barcelona, aprofitant la Diada Nacional de
Catalunya l’11 de setembre, aquests sindicats llancen a l’opinió pública
aquesta campanya de sensibilització per la normalització lingüística del
català i per l’impuls d’aquesta llengua en l’àmbit de l’ensenyament.
El manifest també el podeu descarregar en pdf des d'ací
10 de setembre de 2008
Prou d’agressions contra la llengua! |
|
Els sindicats de treballadores i treballadors de
l’ensenyament més representatius en els àmbits territorials de
Catalunya (USTEC-STEs(IAC)), de les Illes Balears (STEI-I) i del País
Valencià (STEPV-IV) es manifesten a favor de continuar la tasca de
normalització lingüística iniciada normativament amb l’aprovació dels
seus respectius Estatuts d’Autonomia i les lleis de normalització
lingüística que intenten modificar una situació d’injusta
discriminació de la llengua catalana. Remarquem que aquesta
normalització no sols ha de remuntar segles d’arraconament,
desprestigi i prohibició sinó també la mateixa situació jurídica
actual, clarament desigualitària: mentre que de l’oficialitat del
castellà es deriva un deure constitucional de conèixer-lo que
s’aplica a tots els ciutadans, de l’oficialitat del català no se n’ha
deduït un deure similar, amb una evident discriminació jurídica i amb
un greu desavantatge per a la generalització del seu coneixement i ús.
La igualtat de tracte per a la cultura que és expressió de la llengua
que la sustenta i, per tant, per als pobles que la representen, junt
als altres pobles i cultures de l’Estat, d’Europa i del món, és un
dret humà, lingüístic i polític inqüestionable que s’ha de garantir
amb la tasca empresa per la normalització.
Els respectius processos de recuperació lingüística encetats han
d’adreçar-se com a finalitat última a restablir els usos normals i
històrics que ha tingut la llengua catalana al si de les societats
catalana, illenca i valenciana fins que, per raó de la força, s’ha
imposat el castellà com a única llengua oficial de l’Estat. És, per
tant, indefugible que, més enllà dels drets lingüístics individuals
preservats per les lleis, els catalanoparlants, 9 milions de
persones, puguen exercir el seu dret a expressar-se i ser atesos en
la seua pròpia llengua en tots i cadascun dels espais públics dels
territoris en què el català és llengua cooficial. Si no s’assegura un
coneixement general del català (des de les administracions públiques
i el seu personal fins als mitjans de comunicació estatals i en tots
els àmbits de la vida pública), és impossible que els ciutadans
catalanoparlants puguen viure en el seu idioma als territoris on és
llengua pròpia, tal com sí que ho poden fer els castellanoparlants no
sols on el castellà és llengua pròpia sinó arreu de l’Estat espanyol.
Aquest ple exercici no causa cap perjudici al castellà, llengua que
té un espai propi plenament normalitzat i compta amb més de 400
milions de parlants, a més del suport dels estats dels quals és
llengua oficial, amb la corresponent extensió d’usos a les instàncies
polítiques internacionals.
Enfront, doncs, del monolingüisme espanyol que exalcen alguns grups
de pressió, els sindicats sotasignats donen un especial suport als
programes educatius que tenen com a finalitat que l’alumnat assolesca
una bona competència comunicativa en la llengua pròpia del país, el
català, i els prepare per a un món multilingüe, independentment de
quina siga la llengua familiar, perquè és aqueixa la funció de
l’escola i perquè assegurar la competència lingüística de les
llengües oficials d’un territori és el que contribueix a la
desaparició de les desigualtats i al respecte de les llengües d’ús de
cada individu que les habita.
Per aconseguir aquest objectiu cal desenvolupar les planificacions
lingüístiques que s’han revelat arreu del món, en societats
plurilingües, com les més adients, i que passen, necessariament, per
la utilització vehicular de la llengua més desfavorida socialment, la
qual cosa no sols no va contra la llibertat lingüística de ningú,
sinó que garanteix precisament aquesta llibertat lingüística a partir
del seu coneixement.
Barcelona, 10 setembre 2008
|
|
|
STEPV respon les declaracions
de la Secretària Autonòmica d’Educació Les dades sobre
l’ensenyament en valencià són clarament insatisfactòries Les
declaracions de la Secretària Autonòmica d’Educació, Concha Gómez, sobre
l’ensenyament en valencià amaguen una realitat ben diferent sobre la
situació de l’ensenyament de la llengua pròpia en els centres educatius
valencians i respon a una lectura interessada de les dades sobre
l’alumnat escolaritzat en valencià, que es poden resumir de la manera
següent:
Relació alumnat total / alumnat en
valencià (curs 2007/08) |
Trams educatius |
Alumnat total |
Alumnat en valencià |
Infantil/primària |
427.646 (58%) |
128.706 (30%) |
Secundària |
305.579 (42%) |
54.214 (18%) |
Total alumnat |
733.225 (100%) |
182.920 (25%) |
Alumnat en valencià pública/privada
(curs 2006/07) |
Total pública |
135.531 (94%) |
Total concertada |
8.449 (6%) |
Dades sobre desplegament territorial
(curs 2006/07) |
|
POBLACIÓ ESCOLAR |
ENSENY. VALENCIÀ |
València |
487.700 (65%) |
99.744 (21%) |
Alacant |
267.813 (36%) |
39.763 (15%) |
Castelló |
86.712 (12%) |
43.383 (50%) |
De l’anàlisi d’aquestes dades se’n deriven les conclusions següents:
• L’alumnat escolaritzat en valencià representa enguany només el 25%
del total de l’alumnat que atén l’escola pública i la concertada.
L’increment d’un 1% per any, de mitjana, des de l'aprovació de la Llei
d’Ús i Ensenyament del Valencià, ara fa 25 anys, és clarament
insuficient. • Consolidació d'una doble xarxa, amb una distribució
interna d’un 94% de l’alumnat escolaritzat en valencià en la xarxa
pública i només un 6% en la xarxa privada concertada, un càlcul de les
dades fet sobre la distribució d’alumnat del curs 2006-2007 •
L’ensenyament en valència no manté una costant al llarg del sistema, i
decreix, i molt significativament, en els trams no obligatoris. No s’ha
consolidat un nivell mínim d’escolarització en valencià en cadascun
dels trams educatius. El curs passat, la diferència entre primària i
secundària era d’11 punts, 19% primària, 8% secundària. • Sense
continuïtat dintre els nivells educatius obligatoris: en el pas de
primària a secundària es perd un 12% d’alumnat escolaritzat en valencià,
segons dades d’enguany, que són semblants a les d’altres anys. •
Sense continuïtat territorial. Percentatges inferiors a zones més
urbanes: 35 punts de diferència entre els extrems, Castelló província,
amb un 50% d’alumnat en valencià, contrasta amb el 15% d’Alacant.
València, amb unes dades semblants a la mitjana, n’ofereix un 21%.
Davant d’aquestes dades insatisfactòries el Sindicat ha proposat
mesures com:
• Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que
demana una revisió dels Programes lingüístics per a tot el sistema. •
Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària,
batxillerats i cicles formatius, i això exigeix la regulació de les
plantilles, amb catalogació lingüística, cosa que ja era possible l’any
1999 amb l’Acord de Plantilles i que l’administració encara no ha
volgut desplegar. La majoria de centres poden impartir classes en
valencià perquè el professorat té la formació adequada. • Un major
equilibri territorial: 36 punts de diferència entre Castelló i Alacant
demanen una planificació d’objectius que supere la voluntarietat. •
Una distribució equilibrada entre pública i privada, que el sector
privat finançat amb diners públics assumisca el que li correspon, a
causa del seu pes demogràfic i territorial. Sense que l’ensenyament
privat concertat, ara per ara no es poden donar avanços significatius
en les àrees urbanes.
22 d'agost de 2008 |
|
|
|
STEPV-Iv mostra la seua
satisfacció pels dos nous pronunciaments del TSJ-CV a favor de la
titulació de Filologia Catalana i del nom català
I van 15!!
El Sindicat ha mostrat la seua satisfacció per la sentencia nº 558/08
del TSJCV que reconeix la titulació de Filologia Catalana per acreditar el
coneixement del valencià en les oposicions docents. Aquesta ja és la
quinzena sentència que reconeix la unitat de la llengua catalana, el nom
català o la titulació de Filologia Catalana.
A més, el mateix tribunal ha acceptat les mesures cautelars que li
demanaven les Universitats de València i Alacant quan les ordres de la
Conselleria d’Educació de 15 d’abril de 2008.
Per a STEPV-Iv, aquests nous pronunciaments del TSJ-CV reiteren els
anteriors i reforcen els del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional
que sempre ha reconegut la unitat de la llengua. També són una
desautorització en tota regla a la política secessionista del conseller
Font de Mora, al temps que el situa fora de la llei.
Finalment, STEPV-Iv exigeix al conseller que done compliment a les
sentències del TSJCV.
València, 2 de juliol de 2008
|
|
|
|
STEPV critica que les Corts
Valencianes no accepten el reconeixement de la titulació de Filologia
Catalana
El Sindicat considera que aquest fet va en contra de la legalitat
vigent. També de nombroses sentències del TSJCV, del Suprem i del
Constitucional. En concret, 14 sentències dictaminen que s'ha de
reconèixer la titulació de Filologia Catalana en els concursos-oposicions
per accedir als cossos docents o que el valencià s'anomena acadèmicament
cartalà. Tota la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, del
Tribunal Suprem i del Constitucional va en eixe sentit. A més, en les
Universitats Valencianes es cursa la carrera de Filologia Catalana.
STEPV-Iv afirma que el reiterat incompliment de la llei, dels dictàmens de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de les sentències posen al conseller
d'Educació, i ara al grup parlamentari Popular de les Corts Valencianes,
al marge de la legalitat i de l'estat de dret. Tot açò s'emmarca dintre de
maniobres de caire polític per contentar a sectors ultraconservadors i
blaveros que estan en contra de la normalització lingüística del País
Valencià.
El Sindicat tornarà, una volta més, la convocatòria de les oposicions
docents i estudiarà les accions legals en contra del responsables
educatius que objecten i contravenen les normes legals i les sentències
dels tribunals de justícia. En definitiva, el Sindicat considera que és
impropi d'un partit que governa la Generalitat Valenciana negar-se a
complir les lleis i burlar-se dels tribunals de justícia.
València, 18 de juny de 2008
|
|
|
|
El Secretariat Permanent de la FOLC
es reuneix a la ciutat de València
El Secretariat Permanent de la FOLC s'ha reunit avui a la ciutat de València a la Seu de la Intersindical valenciana. Entre altres assumptes s'ha valorat la participació d'aquesta organització en la Vé Nit d'Escola valenciana, a més, s'ha acabat d'enllestir l'organització de la propera Jornada sobre el Mercat cultural català, la qual tractarà sobre l'ús de la llengua en els mitjans de comunicació. Aquesta jornada s'hi celebrarà el proper mes d'octubre a Tortosa.
La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) aplega més de cinquanta organitzacions cíviques, culturals, etc en defensa de la llengua; de tots els territoris de parla catalana, País Valencià, Catallunya, Illes Balears, Catalunya Nord, l'Àlguer, la Franja de Ponent, etc; es va constituir el passat mes d'octubre de 2005. Així, els objectius de la FOLC són:
· la defensa de la unitat de la llengua i l’extensió del seu ús social arreu del territori on es parla. La designació de la llengua amb altres denominacions sempre que no contradiga aquesta unitat.
· Coordinar les organitzacions adherides a la Federació en totes aquelles activitats que es considerin necessàries
· Intercanviar informació i difondre-la a totes les organitzacions adherides per tal de reforçar la consciència que els problemes de la llengua en una part del territori són problemes comuns a tots els catalanoparlants.
· Programar conjuntament activitats i campanyes a nivell unitari o en una àrea concreta amb el suport de totes les organitzacions de la Federació.
· Crear una pàgina de la Federació a Internet, on s’informi de totes les activitats en defensa de la llengua i, en especial, de totes les queixes per vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants. www.folc.cat
· Redactar i difondre àmpliament una Declaració dels drets i dels deures lingüístics dels catalanoparlants.
València, 1 de març de 2008
|
|
|
|
Les propostes electorals del PP atempten
contra el valencià a l’ensenyament, victimitzen el castellà i busquen la confrontació social
El maig de 1995 el Partit Popular (PP) guanyava les eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins ara és el partit que hi governa. Una de les principals línies d’acció dels diferents governs que s’hi han anat succeint des d’aleshores ha estat l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià.
Aquesta política lingüística del PP ha provocat, en l’àmbit educatiu, que:
- L’ensenyament en valencià només arribe al 23’25% de l’alumnat. Per tant, només dos de cada deu alumnes estudien en valencià i acompleixen el que fixa la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
- Hi ha una paralització en el seu creixement, però aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.
- S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.
- La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.
- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP. Això vol dir, que moltes vegades l’alumnat no pot completar els seus estudis obligatoris en valencià.
- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament en valencià és pràcticament testimonial, cicles formatius de FP, conservatoris, escoles d’art i superior de disseny, etc.
- No hi ha catalogació lingüística de les places de secundària, la qual cosa impedeix garantir que l’alumnat en valencià reba les classes en la seua llengua.
- Conflictivitat permanent de l’administració amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.
L’assoliment del ple coneixement del valencià per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu. En canvi, les propostes electorals que està fent públiques darrerament el Partit Popular -partit que ja governa al País Valencià- sobre la llengua vehicular i curricular a l’ensenyament és un nou atac a la normalització lingüística de les llengües minoritzades de l’estat espanyol.
Pel que s’ha exposat, determinar la presència del castellà d’acord amb la realitat dels usos lingüístics de cada zona -com ha proposat Juan Costa, coordinador general del programa electoral del PP- vol dir condemnar a castellanitzar el sistema educatiu valencià, perquè aquesta és la política lingüística de la Generalitat Valenciana: reduir l’ús social del valencià “al reducte folclòric de la llengua”, com deia Joan Fuster en referir-se a la política lingüística del franquisme.
El súmmum del cinisme i de la irresponsabilitat és la proposta d’estudiar la mateixa assignatura unes vegades en castellà i unes altres en la llengua autòctona del territori corresponent -com també ha proposat Juan Costa- que recorda la proposta absurda del conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, d’ensenyar l’assignatura d’Educació per a la ciutadania en anglés el curs que ve.
Eliminar dels programes educatius la discriminació positiva de les llengües dels diferents territoris es basa en fal•laços arguments d'inexistents conflictes socials per discriminació del castellà, en un intent de desviar l’atenció de la veritable situació d’inferioritat a la que es veuen abocades les llengües no espanyola de l’estat.
Aquestes propostes l’únic que pretenen és fomentar una visió unidireccional de la realitat lingüística i nacional de l’estat espanyol per aconseguir un rèdit electoral en les terres de parla castellana, ja que presenten la llengua espanyola com la víctima d’una suposada discriminació lingüística en els territoris històricament no castellanoparlants.
STEPV vol denunciar, doncs, el tarannà involucionista i agressiu, irrespectuós amb la realitat nacional i lingüística del País Valencià i molt perillosa perquè amenaça la convivència pacífica de la societat valenciana.
16 de febrer de 2008
|
|
|
|
STEPV-Iv qualifica de deplorables
les declaracions del conseller Font de Mora sobre la llengua
STEPV-Iv qualifica de deplorables les declaracions del conseller
Alejandro Font de Mora en les que considera el català com una llengua
estrangera. Per al Sindicat, referir-se al català, la llengua que parlen
les valencianes i valencians, com una llengua estrangera és impropi d'un
conseller d'Educació i posa en evidència la constant utilització de la
llengua com element de confrontació política i social. A més, el
conseller es torna a situar al marge de la comunitat científica i acadèmica,
del dictàmen de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL), així com
de les reiterades sentències dels tribunals de justícia que avalen la
unitat de la llengua.
STEPV-Iv reivindica: majors inversions del govern de la Generalitat
Valenciana en promocionar l'ús social del valencià en tots els àmbits
de la vida, la potenciació dels programes d'ensenyament en valencià, els
únics que garantiexen que l'alumnat domine les dues llengues oficials en
acabar els seus estudis, la signatura de convenis de col.laboració en
temes lingüístics entre els governs de Ses Illes, Catalunya i País
Valencià i que es deixe d'utilitzar la llengua en la confrontanció
partidista.
València, 13 de febrer de 2008
|
|
|
|
STEPV-Iv també va recórrer la convocatòria de 2007 i totes les anteriors que van excloure la titulació
El TSJCV declara una vegada més la validesa de la titulació de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés nova sentència -la número 1233/07- arran del recurs interposat per la Universitat de València contra les Ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de 2007, per les quals es convocaven processos selectius per a l’ingrés als cossos docents no universitaris, que no contemplaven la Filologia Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià.
STEPV-Iv també va recórrer el procés selectiu de 2007 -tot i que encara no hi ha hagut el pronunciament del TSJCV- i tots els anteriors que han exclós la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià.
El Sindicat es congratula que es torne a declarar la validesa d’aquesta titulació universitària i que es proclame una vegada més la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i jurisprudencial.
La sentència, i ja en van tretze en el mateix sentit, contradiu la política de l’Administració valenciana que recorre a la increïble teoria de la doble veritat –la jurídica i la científica- més pròpia d’èpoques medievals que no de societats on impera el principi de la racionalitat. L’única veritat jurídica és que la Conselleria d'Educació està fregant la prevaricació, per la reiterada desobediència al criteri jurisprudencial.
Per tant, no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca titulació suficient per eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua en els processos selectius de les oposicions docents.
A més, aquesta sentència es fa ressò de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, en el sentit que a nivell normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià, cosa per la qual l’Administració de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics títols de Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, a l’actualment existent i únic al respecte de Filologia Catalana.
7 de gener de 2008
|
|
|
|
La llengua dels valencians i les
seues dades
Malauradament una llengua no es manté viva per les
enquestes sociològiques i les dades que aquestes aporten. Les enquestes
no són una altra cosa que un indicador per a saber-ne les necessitats,
els problemes, etc de l’objecte estudiat i, per tant, per a formular
propostes, mesures per a corregir els desequilibris que aquestes dades
assenyalen.
Doncs, les tendències que marquen les dades des dels primers estudis
realitzats pel SIES (Servei d’investigació i estudis sociològics),
anys 85,89,92 i 95, fins l’estudi realitzat per l’AVL en 2004 (Llibre
blanc de l’ús del valencià) fins el darrer estudi del 2005 del SIES,
tots coincideixen en una evolució marcadament negativa en la comprensió
i en la capacitat de parla - especialment en els últims anys -,
mantenint-se, en canvi, la línia ascendent en competència escrita. No
obstant, és en l'ús social on l'evolució mostra els seus trets més
negatius, reforçant i aguditzant una tendència que ja es mostrava en el
quinquenni 93/98.
Per tant, davant d’aquesta realitat de la nostra llengua, cal engegar
una vertadera planificació lingüística per a corregir els desequilibris
que el valencià presenta. Quina ha estat la planificació lingüística
del govern de la Generalitat valenciana?
Aquesta s'ha basat en tres eixos. En primer lloc, l'actuació
sobre el model de llengua (formal), amb decisions com la creació de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que hauria buscat la creació d'una
nova llengua per elaboració (galleguització), encara que, hauria estat
contestada amb la "revolta" del dictamen de l'AVL sobre el nom,
que tanca el debat nominalista en considerar català i valencià dos noms
de la mateixa llengua, que fa un reconeixement de la unitat de la llengua.
En segon lloc, en l'actuació sobre els usos (funcional), amb la
indolència com a característica principal en l'Administració i els
mitjans de comunicació, a fi de produir tant un debilitament en l'ús com
un desprestigi del valencià. I finalment, en l'ensenyament
(adquisició), amb una paralització del creixement de l'ensenyament en
valencià, el deteriorament de l'escola pública i l'afavoriment de
l'escola privada; la creació, doncs, d'una doble xarxa escolar, on la
privada és impermeable al valencià, cosa que genera una asimetria social
que perjudica la llengua pròpia dels valencians.
Tot plegat, doncs, una política de constant conflicte en tot allò
referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús.
Com no podia ser d’una altra manera, aquesta planificació lingüística
obté els seus fruïts i resultats en els estudis, miva l´ús social de
la llengua.
Si a tot això, afegim el canvi social que ha experimentat la societat
valenciana, amb una llengua pròpia encaixada entre una llengua planetària
com l’anglès i una altra, el castellà, que també busca definir el seu
paper en el concert mundial; amb la peculiar situació de minorització de
la llengua pròpia, i amb comunitats nouvingudes que no sempre accepten de
bon grat la situació lingüística que s’hi troben, podem entendre la
magnitud i la importància de les dades.
Segurament, hem oblidat o s’ha passat pràcticament desapercebut per a
la societat valenciana la significació que aquest any 2007 té per al
poble valencià. Així commemorem, els 300 anys de la Batalla d’Almansa,
el 25 aniversari de la mort de Sanchis Guarner, mestre de mestres, amb
llibres tant importants com la llengua dels valencians, però, celebrem el
75é aniversari de la signatura de les Normes de Castelló. Doncs, encara
resten 3 mesos d’un any carregat de molt de compromís cívic, social,
en defensa de la llengua i de la cultura, en definitiva dels trets de
pertinença del poble valencià.
Finalment, l’STEPV-Iv fa una crida a la societat civil valenciana per a
recuperar l’esperit de consens i concòrdia que va possibilitar la
signatura de les Normes de Castelló per a arribar a un acord que
possibilite la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús
socials i fer de la nostra llengua una eina de comunicació i de cohesió
social. A més, el Sindicat reclama la creació de la direcció general de
Política Lingüística que depenga de Presidència de la Generalitat
Valenciana per impulsar l'ús social de la nostra llengua.
València, 15 de setembre de 2007
|
|
|
|
La Intersindical Valenciana
participarà en l'Assemblea General de la FOLC
Demà, dilluns 10 de setembre a Barcelona membres de la Intersindical
Valenciana participaran en l'Assemblea General de la FOLC (Federació
d'Organitzacions per la llengua catalana). Aquesta federació que aplega més
de cinquanta organitzacions cíviques, culturals, etc en defensa de la
llengua; de tots els territoris de parla catalana, País Valencià,
Catallunya, Illes Balears, Catalunya Nord, l'Àlguer, la Franja de Ponent,
etc; es va constituir el passat mes d'octubre de 2005. Així, els
objectius de la FOLC són:
- la defensa de la unitat de la llengua i l’extensió del seu ús
social arreu del territori on es parla. La designació de la llengua
amb altres denominacions sempre que no contradiga aquesta unitat.
- Coordinar les organitzacions adherides a la Federació en totes
aquelles activitats que es considerin necessàries
- Intercanviar informació i difondre-la a totes les organitzacions
adherides per tal de reforçar la consciència que els problemes de la
llengua en una part del territori són problemes comuns a tots els
catalanoparlants.
- Programar conjuntament activitats i campanyes a nivell unitari o en
una àrea concreta amb el suport de totes les organitzacions de la
Federació.
- Crear una pàgina de la Federació a Internet, on s’informi de
totes les activitats en defensa de la llengua i, en especial, de totes
les queixes per vulneració dels drets lingüístics dels
catalanoparlants. www.folc.cat
- Redactar i difondre àmpliament una Declaració dels drets i dels
deures lingüístics dels catalanoparlants.
Així, en l'Assemblea General de la FOLC, s'escollirà el nou Secretariat
Nacional de la Federació i s'acordaran els eixos per a dissenyar les línies
d'actuació i les activitats a desenvolupar en el proper any. El membre de
la Intersindical Valenciana Julià-Vicent Rey Nicolás s'incorporarà al
Secretariat Nacional de la FOLC.
Tot seguit, a l'Ateneu Barcelonés es presentarà la publicació Jornada
sobre el Mercat català. El món de l'ensenyament; resultat i
conclusions de la Jornada organitzada a Tortosa el passat mes de novembre.
La presentació anirà a càrrec de Joan Badia, Director General
d'Innovació i Elisenda Romeu, membre de la FOLC. En aquesta publicació
han participat i col·laborat prestigiosos professionals de l'ensenyament
com Carme Alcoverro, Rosa Calafat, Carles Castellanos, Jean Pierre Leben,
Anna Solà, Bernat Bataller, Alfons Esteve, Mª Antònia Font, Joan Badia,
Xavier Pallarés, Fòrum Novadors i Julià-Vicent Rey Nicolás.
|
|
|
|
STEPV-IV torna a recòrrer les
oposicions docents per ignorar la titulació de Filologia Catalana
Recentment s’han convocat processos selectius per a l’accés a la
funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat
d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional.
En les oposicions no es té en compte entres les titulacions per estar
exempts la Filologia Catalana. Arran d’aquesta exclusió, l’STEPV-iv
ha recurrit totes les oposicions docents dels darrers anys. El TSJCV ha
fallat, reiteradament, a favor del sindicat per incloure la titulació de
Filologia Catalana. Per al Sindicat, aquesta titulació és l’única que
existeix de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de
valencià, segons la normativa estatal que regula el propi títol de
Filologia Catalana, així com la relativa a l’ordenació de les àrees
de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana,
incloent al seu si totes les matèries relatives a la Filologia
Valenciana.
Per altra part, els serveis jurídics de l’STEPV-iv preparararan els
recursos individuals de les persones afectades.
Ara, una vegada més, la Conselleria reitera la seua posició clarament
anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia
Catalana per acreditar els coneixements requerits. Fins i tot va rebutjar
en la Mesa Sectorial la proposta de l’STEPV-iv d’afegir, en les ordres
de convocatòria, a "Filologia Valenciana" l’expressió
"i llicenciatures equivalents", amb la qual cosa s’haguera
complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri
d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat
en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia y Letras,
división Filología (Filología Valenciana), i els considera equivalents
al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien
desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles.
Amb la posició que manté la Conselleria, és evident que rebutja
l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, així com les nombroses
sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals,
és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu
defensar. Incomprensiblement insisteix en l’existència de titulacions
no vigents de fa més de deu anys i nega la validesa de la que les va
substituir i l’equivalència reconeguda per les normes.
L’STEPV-iv es veu obligat, una vegada més, a impugnar aquestes
darreres ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia
Catalana per acreditar els coneixements de valencià.
València, 17 de maig de 2007
|
|
|
|
STEPV proposa als centres
educatius que es pronuncien a favor de la recepció de les emissions de
TV3 al País Valencià
proposta
de moció
STEPV-Iv ha presentat una proposta de moció als
claustres dels centres educatius perquè es pronuncien a favor del
manteniment de les emissions de TV3 al País Valencià que el govern
valencià pretén suprimir. El proper 25 d'abril, 300 anys després de la
batalla d'Almansa, el Consell té previst precintar el repetidor de
TV3 a la muntanya del Montdúver, a la comarca de la Safor.
Amb aquesta mesura, el Sindicat pretén estendre el
debat sobre la llibertat d'expressió i d'informació i la defensa de la
nostra llengua i cultura per tal que arribe també als centres
d'ensenyament.
Els sindicats STEPV (País Valencià), STEI-i (Illes
Balears) i USTEC-STEs (Catalunya) han redactat un comunicat conjunt
contra aquesta mesura que valoren com "una mostra més del tarannà
autoritari de la Generalitat Valenciana i que posa en evidència que el
Consell continua amb la seua política d’intentar controlar els mitjans
de comunicació per obtindre un benefici partidista".
En el mateix comunicat els tres sindicats defensen el
dret dels valencians i les valencianes a rebre les emissions de TV3 i
insten el Govern de la Generalitat a assolir un acord amb els governs de
Catalunya i de les Illes Balears que permeta la reciprocitat de les
emissions de les tres cadenes televisives autonòmiques a tots els
territoris de parla catalana.
València, 19 d'abril de 2007
|
|
|
|
STEPV-Iv, STEI-i i
USTEC-STEs en contra del tancament de les emissions de TV3 al País
Valencià
més
notícies
El sindicat STEPV-Iv, juntament amb els seus sindicats
homòlegs dels Països Catalans, USTEC-STEs de Catalunya i STEI-i d’Illes
Balears, s’oposen a la possible interrupció al País Valencià de la
recepció de TV3 i d’altres canals de comunicació de la Corporació
Catalana de Radiotelevisió per part del govern valencià. Per tant, volem
fer públiques les següents consideracions:
- Critiquem la pretensió del Consell de la
Generalitat Valenciana d’impedir la recepció de TV3 al País
Valencià. Per aquestes organitzacions sindicals açò suposa un atac
a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació, així
com a la unitat de la llengua i a la nostra cultura. Aquest fet és
una mostra més del seu tarannà autoritari i posa en evidència que
el Consell continua amb la seua política d’intentar controlar
els mitjans de comunicació per obtindre un benefici partidista.
- Defensem el dret de les valencianes i valencians a poder veure la TV3
i donem el nostre suport a Acció Cultural del País Valencià en la
defensa de la recepció de TV3.
- Que, en un moment d’enriquiment de tota l’oferta comunicativa
audiovisual i d’increment en el nivell internacional d’una
comunicació sense fronteres, sorprén una decisió de base política que
tendeix no sols a reduir i a retallar l’oferta televisiva actual, sinó
també a reprimir el dret dels ciutadans a rebre i a triar qualsevol
opció d’aquesta oferta. Cal recordar que els valencians rebem el senyal
televisiu de TV3 des de fa més de vint anys.
- Que la mesura de clausurar les emissions és encara més greu si
tenim en compte que ataca directament la difusió de la llengua pròpia
dels valencians, llengua per la qual el govern valencià hauria de tenir
una atenció especial.
- Que aquesta mesura es vol fer efectiva el proper 25 d’abril, dia de
les llibertats nacionals al País Valencià, i el tres-centè aniversari
de la Batalla d’Almansa, mitjançant la qual el poble valencià va
perdre els seus furs. "Quan el mal ve d’Almansa, a tots
alcança".
- Que la divulgació del valencià a través dels mitjans audiovisuals
no pot quedar reduïda a l’escassa oferta que fa Radiotelevisió
Valenciana. I per tant, és imprescindible continuar completant-la amb les
emissions de TV3, de la mateixa manera que seria convenient que els canals
autonòmics valencians arribaren a altres comunitats, especialment a les
que comparteixen la nostra llengua, com són les Illes Balears i
Catalunya.
- Que, instem a la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana,
el Govern de les Illes Balears i el Ministeri d’Indústria que arriben a
un acord i reserven els canals necessaris per a la difusió de les cadenes
que emeten en català arreu del territori lingüístic.
- L’STEI-i, l’STEPV intersindical valenciana, i la USTEC-STEs se
sumen a les diferents entitats, partits polítics i institucions de tot el
domini lingüístic que s’han pronunciat en contra del tancament de les
emissions de TV3 al País Valencià.
País Valencià, 4 d’abril de 2007
|
|
|
|
El TSJCV declara
una vegada més la validesa de la titulació de filologia catalana per
acreditar coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana ha emés nova sentència arran del recurs interposat per l’STEPV-Iv
contra les Ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, de
2005, per les quals es convocaven processos selectius per a l’ingrés
als cossos docents no universitaris, que no contemplaven la Filologia
Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de valencià, que
ha fet, per enèsim colp, que reitere la seua doctrina proclamada en
anteriors pronunciaments promoguts pel propi STEPV-Iv, per Acció Cultural
del País Valencià, per les Universitats d’Alacant i València i per
diversos particulars.
L’STEPV-Iv es congratula que així queden
salvaguardats els drets dels titulats de Filologia Catalana per les
universitats valencianes així com que es declare la seua validesa
proclamant-se una vegada més d’aquesta manera la unitat de la llengua
no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el normatiu i
jurisprudencial, contradient d’aquesta manera la posició de l’Administració
valenciana que recorre a la increïble teoria de la doble veritat –la
jurídica i la científica- més pròpia d’èpoques medievals que no de
societats on impera el principi de la racionalitat. L’única veritat
jurídica és que la Conselleria d'Educació està fregant la
prevaricació, per la reiterada desobediència al criteri jurisprudencial.
Aquesta sentència es fa ressò, i ja en van al voltant
d’una desena, de la doctrina del Tribunal Constitucional al respecte, en
el sentit que a nivell normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix
tots els continguts cognitius relatius al valencià, cosa per la qual l’Administració
de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics títols de
Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, a l’actualment
existent i únic al respecte de Filologia Catalana.
La denominació de "llengua catalana" per a
la nostra llengua en l’àmbit acadèmic pot ser utilitzada sense que
açò contradiga l’Estatut d’Autonomia. La Universitat i el món
acadèmic no ha transformat la denominació del valencià i s’ha limitat
a permetre al seu si que puga ser conegut també com català, en la seua
dimensió científica i escolar.
Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta
sostenir que la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no
constituisca titulació suficient per eximir de la realització de la
prova de coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada
oficialment "llengua valenciana" o "idioma valencià"
en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic
"catalana" en els processos selectius de les oposicions docents.
Així mateix, insisteix el Tribunal, "es declara
contraria a dret qualsevol interpretació de les bases de les
convocatòries a què s’ha fet referència que conduisca al resultat de
considerar que els aspirants en possessió de la titulació de
Llicenciatura en Filologia Catalana venen obligats a sotmetre’s a la
prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car aquests queden
exempts de l’esmentada prova", per posseir suficient acreditació
amb l’ostentació d’aquest títol.
|
|
|
|
STEPV-Iv contesta les declaracions
de la Conselleria d'Educació sobre l'ensenyament del valencià.
El Sindicat afirma que l'ensenyament en valencià no és una prioritat
de la Generalitat Valenciana.
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià – Intersindical Valenciana contesta les declaracions de la
Conselleria d'Educació sobre la situació de l'ensenyament en valencià.
Les dades de l'Administració Valenciana fan referència als darrers 10
anys però no ho fa d’any a any com seria desitjable. A més, cal afegir
que si l’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat
després de més de 25 anys d’implantació, ens caldrà un segle per
arribar al 100%, la qual cosa denota el deficient increment de
l’ensenyament en valencià, siga l’estadística feta en els darrers 10
anys, vint-i-cinc o en els 3 o 4 últims anys.
De la mateixa manera, denunciem que aquest poc increment de la implantació
de l’ensenyament en valencià no es dóna perquè estiguem arribant al
sostre de la seua implantació sinó en els començaments, per això,
assenyalem un estancament-paralització de creixement de l’ensenyament
en valencià davant d’aquest fet.
També, assenyalem en l’informe els desequilibris que aquesta implantació
està produint:
- L’ensenyament en valencià només arriba al 25% de l’alumnat. Per
tant, només dos de cada deu alumnes estudien en valencià i acompleixen
el que fixa la Llei d’Ús.
- Hi ha una paralització en el seu creixement, però aquesta no es
produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.
- S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa
educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.
- La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels
centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de
Castelló són el 82% i en la de València el 68%.
- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre
els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al
Batxillerat o als Cicles Formatius de FP.
- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament en valencià
és pràcticament testimonial, Cicles Formatius de FP, Ensenyaments de règim
especialitzats; Conservatoris, Escoles d’Arts i Superior de Disseny,
etc.
Ara bé, analitzats aquestos desequilibris són prou importants,
contundents i significatius per tal que la Conselleria estiga un poc més
preocupada i dedique els seus mitjans i esforços per a corregir-los,
enlloc de dedicar-se a la propaganda política.
Així, en la carta Europea l’Administració Educativa es va comprometre
a fer tot l’ensenyament en valencià a tots els trams educatius açò és,
des de l’Ed. Infantil fins els ensenyaments de règim especialitzat. Per
tant, no entenem com la Conselleria es conforma amb un 25% d’implantació
de l’ensenyament en valencià.
Per corregir açò, exigim que la Conselleria de Cultura, Educació i
Esport establisca una política decidia, valenta i engege plans
d’implantació de l’ensenyament en valencià mitjançant els quals
promocione i afavoresca l’ensenyament en valencià per a fer possible
una educació en valencià en tots els cicles educatius.
València, 11 d'agost de 2006
|
|
|
|
Escola Valenciana i STEPV
analitzen la situació de l'ensenyament en valencià
Hui en la seu del sindicat a València s'han reunit la Federació
Escola Valenciana i l'STEPV-Intersindical Valenciana per a analitzar la
situació de l'ensenyament en valencià en el sistema educatiu valencià.
Així, cada organització ha presentat la seu anàlisi de la realitat de
l'ensenyament en valencià i s'ha conclòs que l'ensenyament en valencià
no és una prioritat per al govern valencià.
Per tant, ens trobem que la Conselleria de Cultura, Educació i Esport no
té una planificació educativa per a l'ensenyament en valencià per tal
que aquest puga arribar a totes les escoles i IES del nostre País.
Aquesta inexistent planificació s'hi demostra en les estadístiques de la
incidència de l'ensenyament en valencià, només el 23.5% de l'alumnat fa
els seus estudis en valencià.
De la mateixa manera, ambdues organitzacions denuncien l'escasa o
inexistent promoció social de la nostra llengua. Cada vegada, hi ha menys
habitants a la Comunitat Valenciana que utilitza el valencià o en es
declara valencianoparlant.
Per tant, davant d'aquesta situació, les dues organitzacions consideren
que el govern valencià està incumplint la Llei d'Ús i ensenyament del
valencià, la qual establia l'especial protecció i promoció de la
nostra llengua per a fer-la una llengua de relació i d'ús.
Finalment, ambdues organitzacions han acordat mantidre noves reunions a
setembre per estudiar la possiblitat de convocar mobilitzacions per
a denunciar aquesta situació i l'actuació del govern valencià i,
especialment, de la Conselleria d'Educació i Cultura.
València, 12 de juliol de 2006
|
|
|
|
El TSJCV declara una vegada més
la validesa de la titulació de filologia catalana per acreditar
coneixements de valencià en les oposicions a cossos docents
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana ha emés nova sentència arran el recurs interposat per l’STEPV-Iv
contra les Ordres de 2004 per les quals es convocaven processos selectius
per a l’ingrés als cossos docents no universitaris, que no contemplaven
la Filologia Catalana com instrument d’acreditació de coneixements de
valencià en els concursos a places docents, que ha donat lloc que una
altra vegada consecutiva reitere la seua doctrina proclamada en anteriors
pronunciaments promoguts pel propi STEPV-Iv, per Acció Cultural del País
Valencià, per les Universitats d’Alacant i València i per diversos
particulars en el sentit que, fent-se ressò de la doctrina del Tribunal
Constitucional al respecte, la Universitat, en el sentit que a nivell
normatiu l’àrea de Filologia Catalana assumeix tots els continguts
cognitius relatius al valencià considerat com a llengua, cosa per la qual
l’Administració de l’Estat va homologar i fer equivalents els antics
títols de Filologia Valenciana, desapareguts des de l’any 1993, al
actualment existent i únic al respecte de Filologia Catalana.
La denominació de "llengua catalana" per a la nostra llengua en
l’àmbit acadèmic pot ser utilitzada sense que açò contradiga l’Estatut
d’Autonomia. La Universitat i el món acadèmic no ha transformat la
denominació del valencià i s’ha limitat a permetre al seu si que puga
ser conegut també com català, en la seua dimensió científica i
escolar.
Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la
titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca
titulació suficient... per eximir de la realització de la prova de
coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat – denominada
oficialment "llengua valenciana" o "idioma valencià"
en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic
"catalana" en els processos selectius de les oposicions docents.
Així mateix, insisteix el Tribunal, "es declara contraria a dret
qualsevol interpretació de les bases de les convocatòries a què s’ha
fet referència que conduisca al resultat de considerar que els aspirants
en possessió de la titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana...
venen obligats a sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de
valencià, car aquests queden exempts de l’esmentada prova", per
posseir suficient acreditació amb l’ostentació d’aquest títol.
L’STEPV-Iv es congratula que així queden salvaguardats els drets dels
titulats de Filologia Catalana per les universitats valencianes així com
que es declare la seua validesa proclamant-se una vegada més d’aquesta
manera la unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó
també en el normatiu i jurisprudencial.
|
|
|
|
El Tribunal Suprem
torna a reconéixer la unitat lingüística
El Tribunal Suprem espanyol ha tornat a afirmar que el
català i el valencià són la mateixa llengua, en anul·lar una ordre de la
conselleria de Cultura valenciana que suprimia la convalidació entre els
certificats de català i de valencià. Segons la sentència del Suprem, la
unitat lingüística entre el català i el valencià és reconeguda de manera
clara als camps científic i acadèmic.
Per tant, el Tribunal Suprem ha acceptat el recurs de l’STEPV-Iv
i ACPV contra la decisió del Tribunal superior de Justícia de València.
L’STEPV-Iv, valora molt positivament la sentència del
Tribunal Suprem ja que torna a deixar en blanc la política lingüística del
PP. Aquesta s’ha basat en la confrontació i l’afany de negar la unitat
de la llengua, la qual cosa davant de la sentència del suprem exigim al
govern de la GV que complesca la sentència del TS i que deixe d’utilitzar
la llengua amb finalitats electorals i de confrontació del poble valencià.
País Valencià, 5 d’abril de 2006
Veure
sentència del Tribunal Suprem
Veure
també nota d'0Acció Cultural del PV
STEPV-Iv constesta a
González Pons
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de
l'Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana (STEPV-Iv)
contesta a les declaracions del conseller portaveu del govern de la
Generalitat Valenciana que ha afirmat que el Consell pensa aprovar una
nova ordre per deshomologar les titulacions. El Sindicat considera que
aquest anunci va en contra de la setència del Tribunal Suprem i que
podria suposar una prevariació per part del membre del Consell que
signara eixa nova ordre. Tots els arguments del Tribunal Suprem
atribueixen al món científic i acadèmic les competències sobre la
unitat de la llengua i no a l'àmbit polític, per la qual cosa no és
rellevant que el nou Estatut d'Autonomia parle “d”idioma valencià”.
Per tot açò, una nova ordre de deshomologació suposaria anar en contra
del T.S. que podria ser entesa con una clara i manifesta prevaricació.
STEPV-Iv afirma que les declaracions dels membres del Consell són
improvisades i producte del nerviosisme. Improvisades en haver passat de
l'anunci a un recurs quan aquest és inviable a anunciar la publicació
d'una nova ordre. Nerviosisme per haver quedat en evidència davant del
conjunt de la societat valenciana pels tribunals de justícia. La seua política
ha estat desemmarcarada rotundament i el cercle jurídic està tancat.
El Sindicat considera que el govern de la Generalitat hauria d'acceptar
les diferents sentències (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana), els informes
del món científic i universitari, la seua pròpia Llei de Creació de
l'AVLl, el dictàmen d'aquesta última i la normativa estatal sobre
educació i deixar d'embolicar sobre aquest assumpte. És curiòs que el
PP s'ompliga la boca, cada dia, en defensar la Constitució Espanyola i no
acdepte les sentències de l'Alt Tribunal encarregat de vetlar pel seu
compliment.
Per altra part, la Generalitat Valenciana hauria de defensar a les
ciutadanes i ciutadans valencians i, per tant, acceptar l'homologació de
titulacions que permet ampliar l'àmbit geogràfic de treball.
Per acabar, STEPV-Iv considera que el consell de la Generalitat Valenciana
ha de dedicar-se a potenciar l'ús social de la llengua aprovant mesures
que afavoresquen el seu ús, començant pels mateixos membres del govern,
en el món del treball, als mitjans de comunicació, a RTVV, als
espectacles financiats amb diners públics, com ara el Tirant o la Copa
del América.
València, 8 d'abril de 2006
|
|
|
|
STEPV-iv recorrerà la convocatòria
d’oposicions a Mestres i p. de Secundaria per l’exclusió de Filologia
Catalana.
L’STEPV anuncia que, una vegada més, recorrerà davant del TSJCV les
ordres aparegudes, esperant, com fins ara, el pronunciament favorable dels
tribunals.
Davant de la publicació en el DOGV de 23 de març de les ordres de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esports, per les quals es convoquen
concurs-oposició i procesos selectius d’ingrés en el cos de mestres i
en els cosos docents de professors d’ensenyament secundari, l’STEPV-iv
constata una vegada més amb estupor el fet que en aquestes convocatòries
queda exclós el títol de Filologia Catalana a l’hora de acreditar
diversos títols per a l’exempció de la prova de Valencià. En canvi,
apareixen titulacions, com la de llicenciat en Filologia – Secció Hispànica
(Valencià) o Llicenciat en Filosofia i Lletres, divisió Filologia
(Filologia Valenciana), les quals, des de l’any 1993, han estat substituïdes
formalment per la titulació de Filologia Catalana, l’única en
l’actualitat que imparteix estudis relacionats amb el valencià, com ho
acrediten els Reials Decrets que estableixen les àrees de coneixement de
les Universitats espanyoles i els seus continguts acadèmics.
Per tant, es requereixen titulacions inexistents en l’actualitat i
s’exclou l’existent que és la de Filologia Catalana. Agreuja més
aquesta exclussió el fet que les titulacions contemplades estan
homologades amb el títol de Filologia Catalana, i no a la inversa, per
una ordre ministerial.
Tot açò es realitza contra el criteri, deu vegades ja reiterat,
manifestat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
que, arreplegant el pronunciament del Tribunal Constitucional, considera vàlida
la denominació de Llengua Catalana en el món acadèmic per a designar
continguts acadèmics denominats al País Valencià com a Valencià.
Sorprén que el Govern Valencià i el partit que el sustenta, el PP,
aferrissats defensors de la Constitució i de l’ordenament jurídic,
menyspree sistemàticament en aquest aspecte la reiterada jurisprudència
del Tribunal Constitucional i del TSJCV.
València, 24 de març de 2006
|
|
|
|
6/03/06. STEPV-Iv
replica a Fernando Giner.
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de
l'Ensenyament del País Valencià- Intersindical Valenciana (STEPV-Iv)
torna a contestar les declaracions fetes pel President de la Diputació de
València, Fernando Giner. El Sindicat afirma que el professorat valencià
compleix amb la legalitat vigent en tot allò que afecta a la legislació
en matèria lingüística: decret de currículums o normes. A més a més,
el model d'ensenyament en valencià s'ajusta a les disposicions legals que
estableix la Generalitat Valenciana, és a dir, a hores d'ara el seu propi
partit, el Partit Popular.
Per altra part, no és només l'STEPV-Iv qui afirma que
valencià i català són una mateixa llengua, sinó el mateix Tribunal
Constitucional, així com les nombroses sentències del Tribunal Superior
de Justícia de la Comunitat Valenciana o la totalitat de les Universitats
d'arreu del món. A més a més, les Corts Valencianes a la llei de
creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLl) van reconèixer,
de manera implicita, la unitat de la llengua.
La pregunta de l'STEPV-Iv a Fernando Giner és si pensa
que el Tribunal Constitucional, el TSJCV, les Universitats, les Corts
Valencianes o la mateixa acadèmia són "portadors d'una suposada
veritat científica" o si són "sectaris o iluminats"?. El
Sindicat també es pregunta si el President de la Diputació de València
no reconeix l'autoritat jurídica dels Tribunals de Justícia, la
política de les Corts Valencianes o dels seus companys de partit, com
són el President de la Generalitat i el conseller d'Educació. Per al
Sindicat, el President de la Diputació és qui es posa al marge de la
legalitat en matèria lingüística no utilitzant les normes
ortogràfiques reconegudes oficialment o subvencionant a entitats privades
que han inventat una llengua al marge del món acadèmic, cientític,
universitari i judicial.
En tot cas, si el President de la Diputació vol
canviar les coses, té tota la legitimitat per intentar-ho, però hauria
de fer-ho legalment, és a dir, a les Corts Valencianes i a les Corts
Espanyoles, per a la qual cosa hauria de presentar-se a les eleccions
autonòmiques, però no fer una crida a la insubmissió de la ciutadania
contra la legalitat vigent o llançar amenaces contra el professorat i
contra l'STEPV-Iv ja que de les seues paraules publicades al diari
Levante-EMV es desprén una clara amenaça: "plantar cara a estos
demagogos antidemocráticos". En eixe sentit, el Sindicat pren nota i
posarà en mans dels seus serveis jurídics les declaracions per si són
objecte de falta.
València, 6 de març de 2006
|
|
|
|
ACPV agraeix els docents
valencians el seu paper imprescindible per la normalització del valencià
ACPV exigeix al Consell que defense els professionals de l¹ensenyament
davant els insults i amenaces del president de la Diputació de València
És impossible trobar una societat democràtica avançada on representants
públics ataquen i amenacen, amb tanta virulència verbal com
l¹expressada pel president de la Diputació de València, un sector
professional tan bàsic socialment com els dels ensenyants. No és un fet
menor i no li hem de traure importància: el Sr. Giner presideix una
administració pública i és membre del partit que té la responsabilitat
de dirigir i planificar la política educativa al País Valencià, fet al
qual cal afegir l¹increment d¹agressions verbals i físiques per part de
l¹extrema dreta als sectors que representen la cultura i la llibertat
(recordem els atacs a les seus de diversos partits i al Casal Jaume I, o a
la Llibreria 3 i 4). Per tant no hem de relativitzar les declaracions del
senyor Fernando Giner, les qual es mereixen la més rotunda de les
condemnes per part de tots els demòcrates.
Per aquesta raó, ACPV vol mostrar, en primer lloc, el seu reconeixement i
agraïment als milers de mestres, professors i professores que des de
l¹escola pública treballen en condicions moltes vegades adverses en
favor de la democràcia, el progrés i la normalització de la llengua i
la cultura pròpies dels valencians. Aquests professionals, de la mà de
les seues associacions i organitzacions sindicals, són un dels factors
d¹esperança que té la nostra llengua al País Valencià. I ho són
gràcies fonamentalment al compromís dels nostres docents. ACPV també
vol mostrar, en particular, la seua solidaritat i suport al Sindicat de
Treballadors de l¹Ensenyament del País Valencià-Intersindical
Valenciana davant les paraules que el president de la Diputació de
València els ha dedicat per eixir en defensa dels professionals de
l¹educació i en defensa de la llengua.
En segon lloc, la nostra entitat exigeix al President de la Generalitat
Valenciana que desautoritze públicament al senyor Fernando Giner. Si, com
déiem, cap societat democràtica pot tolerar amenaces a un col·lectiu
professional per fer el seu treball i fer-lo ben fet, cal, per salut
democràtica, que la màxima autoritat institucional dels valencians
rebutge de manera clara i contundent aquest tipus d¹actuacions. A més,
cal recordar que atacant els docents s¹ataca també el responsables
institucionals que en dirigeixen les seus actuacions, és a dir, la
pròpia conselleria en qüestió. No fer-ho deslegitima definitivament el
PP per parlar de respecte, llibertat i democràcia.
Tenim, tanmateix, els nostres justificats dubtes que el PP condemne
aquestes amenaces. En primer lloc, perque si no ho han fet amb altres fets
igual de greus no és d¹esperar que ho facen ara; en segon lloc, perque
és normal que si el PP té com a política cultural fer de
l¹analfabetisme una virtut és inevitable que un dels seus alumnes més
aplicats ho seguesca literalment; i en tercer lloc, perque la Generalitat
Valenciana amb les seues polítiques educatives ha deixat veure més
subtilment, això sí que coincideix en el fons amb les paraules del
senyor Giner.
|
|
|
|
4/03/06. STEPV-Iv contesta les
declaracions sobre el valencià de Fernando Giner
El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv), sindicat majoritari de
l'ensenyament, ha emés un comunicat de resposta a les declaracions del
President de la Diputació de València, Fernando Giner, sobre la llengua
i l'ensenyament que considera lamentables les seues declaracions, alhora
que demostren el seu analfabetisme impropi del càrrec que ostenta.
El Sindicat recorda que el conjunt del món acadèmic, universitari i
científic afirmen que el valencià i el català són una mateixa llengua,
fins i tot, la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
(AVLl) i el seu dictàmen van en eixe mateix sentit. Per altra part,
adverteix que no consentirà cap intromissió dels sectors involucionistes
i secessionistes en els centres educatius valencians ni cap pressió al
professorat, al temps que fa responsable intelectual a Fernando Giner, per
les seues declaracions, del clima de violència o de les possibles
agressions a professors, professores, membres de la comunitat educativa o
als centres docents que puguen succeir.
Per acabar, STEPV-Iv fa una crida a Francesc Camps, President de la
Generalitat Valenciana i President del Partit Popular, per a que
desautoritze publicament a Fernando Giner.
València, 4 de març de 2006
|
|
|
|
El Corte Inglés, en valencià!
Castelló, divendres 24, 18 hs.
El Secretariat Nacional de l'STEPV-Iv reunit a València en sessió
ordinària, ha acordat donar el seu suport a la convocatòria de
Concentració convocada per Acció Cultural del País Valencià, la qua
tindrà lloc el proper divendres 24 de febrer a les 18 hores davant del
Corte Inglés de Castelló, per exigir-li l'ús de la nostra llengua en
totes les seues activitats, retolació, megafonia i d'altres.
Per tant, fem una crida a la societat civil de Castelló i les seues
comarques, partits polítics, sindicats, associacions culturals, socials,
etc., per tal que acudesquen a l'esmentada concentració per a reivindicar
la plena normalització de la nostra llengua en tots els àmbits de la
nostra societat.
Així mateix, hem de recordar que el valencià és patrimoni i dret
universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més importants
valors d’identitat i de pertinença de la seua gent, i s’erigeix com a
factor fonamental d’integració social a la comunitat. Davant d'aquest
fet, l’article 3 de la Constitución diu que "la riquesa de les
diferents llengües de l’Estat és un patrimoni cultural que ha de ser
objecte de respecte i protecció especials", per la qual cosa tots
estem immersos en aquesta tasca, des dels diferents Governs fins el Corte
Inglés. De la mateixa manera l'estatut d'autonomia atorga al poble
valencià l'encàrrec en el seu article 7.4: "S'atorgarà protecció
i respecte especials a la recuperació del valencià".
|
|
|
|
STEPV-Iv davant de l’anunciada
campanya del PP per l’idioma valencià, exigeix que enlloc de polemitzar
amb la llengua es dedique a usar-la
Així, cal recordar que el nom de la llengua ha estat
un dels aspectes més combatuts, tant des de l'àmbit legal com del
social. Sobre aquest tema el Tribunal Constitucional ja s'ha pronunciat de
manera molt clara i contundent en la sentència de 21 d'abril de 1997.
Per tant, no estem davant d'un conflicte lingüístic,
sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb una finalitat
partidista. En eixe sentit, és capciós que persones que estan en contra
de l’ús o que no fan res per la seua promoció social siguen les que
mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els seus interessos
personals i partidistes.
Per tant, el govern valencià basa la seua política
lingüística en atiar el conflicte polític i identitari de la nostra
llengua. Ara bé, cal recordar al govern valencià que el valencià és
patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels
més importants valors d'identitat i de pertinença de la seua gent, i
s'erigeix com a factor fonamental d'integració social a la comunitat.
Així mateix, l'estatut d'autonomia atorga al govern valencià l'encàrrec
en el seu article 7.4: "S'atorgarà protecció i respecte especials a
la recuperació del valencià".
"Per què és la nostra llengua... en valencià,
naturalment", aquest és l’eslògan de la campanya de promoció d’ús
social del govern valencià. Des de l’STEPV-Iv volem fer les següents
consideracions a l’anunciada campanya per l’idioma valencià:
- No és natural; que un tret d’identitat i de pertinença del poble
valencià tan important com és la nostra llengua, tinga un tractament
tant escàs en els pressupostos de la GV.
- No és natural, que el partit polític que sustenta el Govern
valencià inicie campanyes de desprestigi de la llengua, enlloc d’usar-la.
- No és natural, que els estudis i les enquestes demostren un
retrocés en l'ús del valencià des de l'any 1995.
Per tant, des de l’STEPV-Iv, exigim al PP i al govern
valencià complesca el seu compromís davant de la societat valenciana per
convertir el valencià en una llengua d’ús normal, en una llengua útil
i necessària per a tot, imprescindible per a estudiar a l' escola, per a
accedir a la major part dels mitjans de comunicació de masses, per a
relacionar-se amb l’Administració, per a comunicar-se amb els individus
de la seua comunitat cultural.
L'STEPV-Iv exigeix al govern valencià i al PP un canvi
en la seua política lingüística, la qual deu passar per la recuperació
del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el
govern valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de
fomentar conflictes innecessaris i artificials.
País Valencià, 28 de gener de 2006
|
|
|
|
STEPV-Iv en
contra de la supressió del títol de grau de filologia catalana
El sindicat STEPV-Iv, juntament amb els seus sindicats
homòlegs dels Països Catalans, USTEC-STEs de Catalunya i STEI-i d’Illes
Balears, s’oposen al mapa de titulacions presentat dia 20 de juliol al
Ministerio de Educación per les subcomissions d’experts del Consejo de
Coordinación Universitaria, la qual manté la reducció del 40% de
titulacions, de 140 que n’hi ha ara passarien a 82. Aquesta proposta
pretén excloure dels futurs títols de grau el de Llengua i Literatura
Catalanes i el de les altres filologies de les altres llengües pròpies
de l’Estat Espanyol, l’únic títol de grau seria per a la Lengua
española y sus literaturas.
No estem d’acord amb aquesta subcomissió
universitària d’experts que proposa la creació d’una llicenciatura
genèrica de Llengües Modernes on s’hi incloguen varis idiomes com el
català, el gallec i l’euskera, mentre que a l’espanyol se li
reservaria el títol de grau. Als plans de convergència als espais
europeus s’han de tenir en compte les llengües pròpies de cada
territori, la seua cultura i el seu reconeixement nacional també a
través d’un títol de grau a universitats. Els nostres sindicats
demanen una igualtat de drets de totes les llengües de l’Estat Espanyol
que a l’article 3 de la Constitución diu que "la riquesa de les
diferents llengües de l’Estat és un patrimoni cultural que ha de ser
objecte de respecte i protecció especials"
L’STEI-i, l’STEPV intersindical valenciana, i la
USTEC-STEs se sumen a les protestes que en el seu moment feren l’Institut
Lluís Vives, del qual formen part totes les Universitats dels Països
Catalans. També fan costat a l’informe de la Universitat de les Illes
Balears en contra de la proposta de la subcomissió d’Humanitats del
Consell de Coordinació Universitària. Exigim que les llengües pròpies
de cada comunitat continuen comptant amb una titulació pròpia i
específica que és la titulació de grau.
Així mateix, els nostres sindicats també comparteixen
totalment les manifestacions que en aquest sentit han fet tres de les
entitats més emblemàtiques i representatives en la defensa dels drets
lingüístics, culturals i nacionals dels Països Catalans com són l’Obra
Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural.
País Valencià, 21 de juliol de 2005
|
|
|
|
Per què és la
nostra llengua... en valencià, naturalment
Davant de la nova campanya de promoció i
ús del valencià de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, en
valencià, naturalment, la Federació d’STPV-Iv, organització
membre de la Intersindical Valenciana, vol fer públiques les
següents consideracions:
-
No és natural ; que un tret d’identitat
i de pertinença del poble valencià tan important com és la nostra
llengua, tinga un tractament tant escàs en els pressupostos de la GV. S’adjunta
quadre de l’evolució del programa 422 Promoció i ús del valencià.
Un any més la promoció i ús del valencià no és prioritari per al
govern de la Generalitat Valenciana. L’import total del programa és
un 0.2% menys que el de l’any 2004.
-
No és natural, que davant d’una
situació de bilingüisme social substitutori i assimilacionista sense
indicis de redreçament. La diglòssia creix, continuem sense resoldre
el conflicte lingüístic, el valencià resisteix per sobreviure i
recula inexorablement mentre que la llengua de l’Estat es configura
com una llengua expansiva que li usurpa tots els àmbits d’ús. El
valencià continua sent la llengua minoritzada al País Valencià. Així
ho demostra la darrera enquesta sobre l’ús social del valencià feta
per l’AVL en l’any 2004. http://www.avl.gva.es/img/estudis/5/Enquesta.pdf
-
No és natural, que davant
dels constants atacs i campanyes de desprestigi envers la unitat de la
llengua fets pels govern valencià i el partit polític que el sustenta;
oficialitat a la Unió europea, intent de paralitzar el dictamen de l’AVL
sobre el valencià i d’altres exemples.
-
No és natural, que davant de
les recents sentències emeses pel TSJ de la Comunitat Valenciana sobre
la validesa de la titulació de Filologia Catalana per a eximir de la
prova prèvia de valencià en les oposicions als cossos docents, la
Conselleria contínua sense executar-les.
-
No és natural, que davant de
les darreres reaccions de la societat civil valenciana pel que fa a l’ús
social del valencià; sentència per la qual declara la inadmissibilitat
d’un recurs contenciós administratiu per discriminació
lingüística, la impossibilitat de fer una denúncia en valencià i d’altres.
Per tant, des de l’STEPV, la Federació
d’STPV i la Intersindical Valenciana demanem al govern valencià que siga
valent que traga la llengua a la situació actual del valencià; per
què és la nostra llengua... en valencià, naturalment. Complesca el
seu compromís davant de la societat valenciana per convertir el valencià en
una llengua d’ús normal, en una llengua útil i necessària per a tot,
imprescindible per a estudiar a l' escola, per a accedir a la major part dels
mitjans de comunicació de masses, per a relacionar-se amb l’Administració,
per a comunicar-se amb els individus de la seua comunitat cultural.
Evolució del Programa 422.50 Promoció
i ús del Valencià en els Pressupostos de la GV.
any |
Cap. I Personal |
Cap II Funcionament |
Cap III Subvencions |
TOTAL |
1995 |
1.057,65 |
1.223,58 |
1.562,63 |
3.843,86 |
1996 |
1.050,65 |
1.336,57 |
1.457,29 |
3.844,51 |
1997 |
1.083,32 |
1.637,08 |
1.487,34 |
4.207,74 |
1998 |
1.098,31 |
1.655,67 |
1.601,53 |
4.355,51 |
1999 |
1.168,71 |
1.720,25 |
1.824,79 |
4.713,75 |
2000 |
1.199,00 |
1.806,26 |
1.882,32 |
4.887,58 |
2001 |
1.213,08 |
1.836,26 |
2.036,54 |
5.085,88 |
2002 |
1.306,96 |
1.882,37 |
2.324,76 |
5.514,09 |
2003 |
1.362,73 |
1.995,29 |
2.394,50 |
5.752,52 |
2004 |
1.494,90 |
3.052,99 |
2.523,87 |
6.071,76 |
2005 |
1.438,46 |
2.032,46 |
2.583,87 |
6.054,79 |
En els pressupostos de la GV l'únic
programa de Normalització és el que té la Secretària Autonòmica de
Cultura i Política Lingüística. Ara bé, un any més la partida per al
programa de promoció i ús del valencià no és prioritari per al govern de
la Generalitat Valenciana. L'import total del programa és un 0,2 % menys que
el de l’any 2004.
País Valencià, 18 de juny de 2005
|
|
|
|
Sentència dictada pel Jutjat
contenciós administratiu número quatre de València, en la qual declara
la inadmissibilitat d´un recurs contenciós administratiu per
discriminació lingüística
L’STEPV-Iv, davant de la recent sentència dictada pel Jutjat
contenciós administratiu número quatre de València, en la qual declara
la inadmissibilitat d´un recurs contenciós administratiu per
discriminació lingüística, contra la Delegació del Govern al País
Valencià, presentat per un delegat d´aquest sindicat, vol manifestar el
següent: 1-
Pel que fa a la cooficialitat del valencià i castellà totes les
administracions públiques radicades en el País Valencià tenen el
deure de garantir els drets lingüístics de valencians i
valencianes, reconeguts en la Constitució i Estatut d´Autonomia
sense cap tipus de discriminació pel fet d´emprar una u altra llengua
oficial . 2-
L´article 3 de la Lleí d´Ús i Ensenyament del Valencià proclama
que “ L´ús del valencià pels ciutadans en les relacions tant públiques
com privades, produeix plens efectes jurídics, igual que si emprasen el
castellà, sense que es puga derivar-se de l´exercici del dret a
expresar-se en valencià, qualsevol forma de discriminació, o exigència
de traducció i l´article 4 conclou que “En cap cas ningú no podrà
ser discriminat pel fet d´usar qualsevol de les dues llengües
oficials”. És indignant que, després de 23 anys de publicar-se
aquesta Lleí que emana de la Constitució i L´Estatut un ciutadà
valencianoparlant no tinga els mateixos drets que els ciutadans
castellanoparlants a l´hora de formular una denúncia en valencià en les
comisaries valencianes. Per altra banda considerem que la Delegació del
Govern no ha complit amb el seu deure en aquest cas ja que habia estat
informada per escrit de la discriminació pel propi ciutadà, i no ha
actuat per tal de garantir els mateixos drets lingüístics que tenen els
ciutadans que usen el castellà a les comisaries de policia. 3- Més greu encara resulta la desprotecció que els valencianoparlants tenim
de l´Administració de Justícia atés que en aquest cas la sentència
dictada arran del recurs interposat per Ferran Pastor, per la desigualtat
de tracte pel que fa als drets lingüístics, no només declara que
no hi ha “activitat administrativa impugnable” sinó que a més
condemna a costes el recurrent. 4- Lamentablement estem assistint a una escalada d´intolerància i greuges
als valencianoparlants pel fet d´usar el valencià en àmbits de l´Administració
pública que està afectant la nostra convivència. Instem a la Delegació
del Govern en la Comunitat Valenciana a que arbitre mesures per tal de
garantir els drets lingüístics dels ciutadans valencians i eliminar
qualsevol tipus de discriminació tal i com estableix la Constitució i l´Estatut
València 20 de maig de 2005
|
|
|
|
STEPV-Iv en contra
de la supressió del títol de grau de filologia catalana
El sindicat STEPV-Iv, juntament amb els seus sindicats
homòlegs dels Països Catalans, USTEC-STES del Principat de Catalunya i
STEI-i d'Illes Balears, s’oposen a la proposta de la subcomissió d’Humanitats
del Consell de Cooperació Universitària que pretén excloure dels futurs
títols de grau el de Llengua i Literatura Catalanes.
Aquesta subcomissió universitària pensa que es podria
fer una llicenciatura genèrica que inclogués varis idiomes com el català,
el gallec i el basc, mentre que l’espanyol es reservaria el títol de grau.
L’STEI-i, l’STEPV Intersindical valenciana, i la
USTEC-STES se sumen a les protestes de l’Institut Lluís Vives, del qual
formen part totes les Universitats dels Països Catalans i fan costat a l’informe
que redactarà la Universitat de les Illes Balears en contra de la proposta
de la subcomissió d’Humanitats del Consell de Cooperació Universitària.
Exigim que les llengües pròpies de cada comunitat continuen comptant amb
una titulació pròpia i específica que és la titulació de grau.
Així mateix, els nostres sindicats també comparteixen
totalment les manifestacions que en aquest sentit han fet tres de les
entitats més emblemàtiques i representatives en la defensa dels drets
lingüístics, culturals i nacionals dels Països Catalans com són l’Obra
Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural.
València, 23 d'abril de 2005
|
|
|
|
STEPV-IV rebutja la pretensió
del MECD de diferenciar català i valencià en les escoles d'idiomes
El Projecte de RD del Ministeri d'Educació, pel qual es fixen els
ensenyaments comuns del nivell b÷asic de les EOI, que inclou entre les
llengües espanyoles el valencià, al costat del castellà, català,
euskera i gallec, aprofitant la nova ordenació dels ensenyaments
d'idiomes en les Escoles Oficials, és, segons el parer de STEPV-Iv un
despropòsit científic que entra en oberta contradicció amb les
titulacions acadèmiques reconegudes pel mateix Estat. Per coherència
amb criteris històrics, filològics i legals i perquè es complesca el
mandat constitucional i estatutari de promoció de les llengües de
l'Estat, en l'STEPV-Iv defensem la unitat de la llengua catalana i
l'equivalència de les dues denominacions, el que pensem deu quedar
regulat en les diferents normatives. Juntament amb la denominació de
valencià, el nom de català s'ha aplicat a la llengua per valencians i
no valencians des del segle XIV fins l'actualitat. Faria falta que
s'assumirà d'una vegada i amb naturalitat aquest fet, i que no se
seguesca ocultant o tergiversant per a potenciar enfrontaments socials o
divisions innecessàries. Igualment, és necessari recordar que una sentència
del més alt nivell, la 75 / 1997 del Tribunal Constitucional, confirma
que són plenament constitucionals tant la denominació "acadèmica,
llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià".
Aquesta mesura podria comportar així mateix perjudicis per a professorat
i alumnat de les Escoles Oficials d'Idiomes valencianes -com el demostra
el fet que ja s'hagin recollit més de 40.000 signatures contràries a la
mateixa-, ja que només hi ha una llicenciatura de Filologia Catalana, i
el títol de valencià impartit a el País Valencià i el de català que
s'imparteix en la resta de l'Estat s'han vingut homologant en les dues
adreces. En conseqüència i per tot l'anteriorment exposat, des de
l'STEPV-Iv hem exigit al Ministeri que retire la proposta de la comissió
d'ordenació acadèmica i que tot el relatiu a les qüestions lingüístiques
del País Valencià deixe de ser motiu d'utilització partidista.
València, 12 d'abril de 2005
|
|
|
|
STEPV-Iv contesta al conseller
Font de Mora a propòsit de la nova sentència sobre el reconeixement de
la titulació de Filologia Catalana
STEPV-Iv considera que les declaracions del conseller de Cultura,
Educació i Ciència, Alejandro Font de Mora, no són pròpies d’un
responsable polític. Les sentències dels tribunals no són per
estudiar-les, són per a complir-les i executar-les, cosa que ha de fer la
Generalitat Valenciana. En eixe sentit, el Sindicat li recorda al
conseller que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen
la titulació de Filologia Catalana i la denominació acadèmica de català
com equivalent a la estatutària de valencià. Per tot açò, el Sindicat
li pregunta al conseller si acata les sentències del Tribunal
Constitucional o del TSJCV o no. També li pregunta si està disposat a
complir la legislació vigent.
A més a més, el Sindicat recorda que el Reial Decret que reconeix i
homologa la titulació de Filologia Catalana, com única titulació
expedida per les Universitats valencianes, no ha estat derogat durant 8
anys de govern del Partit Popular.
STEPV-Iv considera que el conseller es posa al marge de la legalitat
vigent i de les sentències dels tribunals, incloent-hi les sentències
del Tribunal Constitucional, i a més a més critica la utilització
partidista de la llengua. El Sindicat recorda que en el mes de gener va
presentar, al conseller d’Educació, un document sobre propostes i
mesures per potenciar i promocionar l’ús i l’ensenyament del valencià
i que, a hores d’ara, mes de març, no ha tingut cap resposta al
respecte.
Per a l’STEPV-Iv, la conclusió és que a la Conselleria de Cultura,
Educació i Educació no li interessa ni la promoció ni l’ús del
valencià i que té més interés en fer-ne un ús partidista i
problematitzar tots els assumptes que tenen a veure a la llengua.
València, 10 de març de 2005.
|
|
|
|
STEPV-Iv considera
que la situació del valencià és perillosa ja que minva el seu ús i les
actituds lingüístiques no són favorables
Davant les declaracions del Conseller de Cultura,
Educació i Esport, Alejandro Font de Mora, en la presentació del llibre
"Coneixements i ús social del valencià", en les quals afirma
"Podem afirmar que hui, en el 2005, el valencià està en una situació
que podem considerar de molt bona i que ha millorat, i voldria fer èmfasi en
els últims 10 anys. Des de 1995, des que tenim un govern popular, s’ha
creat una actitud molt favorable cap a l’ús del valencià i en eixa línia
anem a seguir treballant, afavorint l’ús i el coneixement de les dos
llengües oficials de la nostra Comunitat". L'STEPV-Iv vol fer
públiques les consideracions següents:
-
La publicació esmentada recull les dades estadístiques i
sociolingüistes sobre l'evolució de la competència lingüística de la
nostra llengua. Ara bé, aquestes dades corresponen als estudis fets pel
SIES; en els anys 1985, 89, 92 i 95; així com també, les dades extretes
del padró municipal del 1986 i del cens dels anys 1991 i 2001.
-
Què possiblement en l'any 1995 la situació del valencià fora la que
el Sr. Conseller diu però, cal advertir que en l'any 2005, i després de
l'Estudi de l'AVL de l'any 2004, la situació del valencià ha canviat
significativament. Sobretot, pels fenòmens que s'han desenvolupat en
aquesta dècada; la globalització, la introducció de les noves
tecnologies de la informació i el procés migratori.
-
Així, es desprèn que des de l'any 1995, any que governa el PP en la
Generalitat Valenciana, ja no s'ha tornat a fer cap estudi sobre
l'evolució del valencià. Per tant, cal afegir a les dades que el Sr.
Conseller presenta en la publicació, les referides a l'enquesta sobre la
situació social del valencià de l'any 2004 feta per l'AVL.
-
En primer lloc, l'enquesta de l'AVL, al comparar l'evolució de les
dades dels estudis dels SIES (85,89,92 i 95) amb les dades obtingudes el
2004, conclou:
-
Dades globals: al llarg dels darrers 10 anys, però, canviarà la
tendència, amb una evolució marcadament negativa en la comprensió i en
la capacitat de parla - especialment en els últims anys -, mantenint-se,
en canvi, la línia ascendent en competència escrita. No obstant, és en
l'ús social on l'evolució mostra els seus trets més negatius,
reforçant i aguditzant una tendència que ja es mostrava en el quinquenni
93/98.
-
Competència lingüística: El decrement observat en competència oral
en valencià es produeix bàsicament en la zona valencianoparlant del PV.
En la zona castellanoparlant té lloc un augment de la capacitat de
parlar, llegir i escriure en valencià, però baixa la d'entendre'l. A
nivell territorial, les comarques agrupades en la regió d'Alacant són
les que experimenten una evolució més negativa en el coneixement del
valencià, seguides per les comarques de Castelló.
-
Ús oral en els diferents àmbits socials: La disminució de l'us social
del valencià és encara més important que la corresponent al
coneixement. En el carrer, amb gent desconeguda i en les compres en les
grans superfícies comercials, la disminució és molt considerable. Per
tant, la relació entre la competència declarada en valencià i la seua
utilització efectiva en els diferents àmbits experimenta també un
descens.
-
Per tant, la situació del valencià ara no és bona i, necessita d'una
planificació lingüística, la qual deu passar per la recuperació del
valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el govern
valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de fomentar
conflictes innecessaris i artificials. Així, la planificació
lingüística deu fer esforços deliberats per influir en el comportament
d’altres persones respecte de l’adquisició, l’estructura o l’assignació
funcional dels seus codis lingüístics.
País Valencià, 28 de febrer de 2005
|
|
|
|
El govern valencià segueix la
campanya de desprestigi de la nostra llengua
L'STEPV-Iv davant de l'anunci del Consell valencià de recórrer el
Memoràndum del govern espanyol sobre el reconeixement de les llengües
cooficials espanyoles en la UE, només pot expressar el seu malestar i la
seua indignació davant d'aquest fet del govern valencià.
Així, cal recordar que el nom de la llengua ha estat un dels aspectes més
combatuts, tant des de l'àmbit legal com del social. La censura del nom
de català en els estatuts de les universitats, en les subvencions a les
associacions, en el nom de les assignatures i dels materials curriculars
tant de l'ensenyament primari com del secundari o del batxillerat o també
en el no reconeixement del títol de Filologia Catalana per tal
d'acreditar els coneixements de valencià en les oposicions als cossos
docents no universitaris.
Després, de les darreres accions en contra de la nostra llengua,
paralització del dictamen de l'AVL, amenaces en el canvi de la legislació
de l'AVL, etc.. Aquest fet, que de per si ja és greu, per la manca de
rigor científic, acadèmic o lingüístic, encara és més greu si tenim
en compte que sobre aquest tema el Tribunal Constitucional ja s'ha
pronunciat de manera molt clara i contundent en la sentència de 21
d'abril de 1997.
Així el Tribunal constitucional en l'esmentada sentència afirma la plena
legalitat i la constitucionalitat de la denominació de català aplicada a
la llengua pròpia de la comunitat autònoma valenciana ha estat
confirmada pel màxim intèrpret de la Constitució espanyola, el Tribunal
Constitucional, en la sentència 75/1997. Aquesta plena legalitat i
respecte constitucional han estat invocats i reiterats explícitament en
la fonamentació jurídica per quatre sentències recents del Tribunal
Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en les resolucions de
recursos interposats contra la Generalitat Valenciana: 330/2004, de 4 de
març de 2004; 393/2004, de 25 de març de 2004; 518/2004, de 16 d'abril
de 2004 i 677/2004, de 20 de maig de 2004.
Conseqüentment, hem assistit a la revitalització del secessionisme lingüístic:
creació del valencià com a llengua diferent. El Govern Valencià ha
dedicat grans esforços per fixar legalment la separació entre valencià
i català. La primera mesura que va prendre, recordem-ho, va ser la
deshomologació dels certificats administratius de llengua entre les
administracions valenciana, catalana i balear. A això anaven encaminades
també la Resolució de les Corts Valencianes aprovada amb motiu de la
publicació de la STC de 21 d'abril de 1997, o la proposició no de llei
que demanava la deshomologació dels títols acadèmics de Filologia
Catalana. I a això han anat encaminades també les subvencions milionàries
a entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana o Lo Rat Penat. En
el mateix sentit actua la supressió dels autors no valencians dels currículums
de secundària i batxillerat.
Així, la creació de l'òrgan referent del valencià: l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua. Aquest ha estat sens dubte un dels grans triomfs
del PP, i molt especialment del seu president, Eduardo Zaplana. Per
primera vegada, al País Valencià hi ha un organisme encarregat de
definir l'idioma valencià, el qual, a més, gaudeix de la prerrogativa de
determinar-ne la normativa, d'emetre els informes i dictàmens
corresponents a aquesta llengua i de donar els vist-i-plau sobre
l'adequació normativa dels textos produïts per les institucions públiques.
Un organisme, a més, nomenat, controlat i dirigit des del poder polític
i ungit per ser l'única autoritat, tant legal com lingüística, sobre el
valencià.
Seguint amb el conflicte permanent amb el món acadèmic i de
l'ensenyament. Aquest conflicte és especialment virulent en el cas de les
universitats. Els exemples referits dels Estatuts en són un bon exemple.
Però sens dubte també ho són el no reconeixement de la titulació de
Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les
oposicions als cossos docents no universitaris o la no autorització de
llibres de text que no respecten les normes lingüístiques del
"valencià genuí" o que continguen autors "no
valencians".
Tot açò posa en evidència que no estem davant d'un conflicte lingüístic,
sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb una finalitat
partidista. En eixe sentit, és fastigós que persones que estan en contra
de l'us o que no fan res per la seua promoció social siguen les que
mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els seus interessos
personals i partidistes.
Per altra banda, el Partit Popular enganya a la societat valenciana en
ocultar que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen
la unitat de la llengua, és a dir que el valencià i el català són la
mateixa llengua i que es pot utilitzar qualsevol dels dos denominacions
per referir-se a la llengua que parlem les valencianes i valencians. El
Sindicat també afirma que el govern valencià ha perdut davant els
tribunals de justícia tots els contenciosos referits al nom de la llengua
i a les titulacions universitàries.
Per tant, el govern valencià basa la seua política lingüística en
atiar el conflicte polític i identitari de la nostra llengua. Ara bé,
cal recordar al govern valencià que el valencià és patrimoni i
dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més
importants valors d'identitat i de pertinença de la seua gent, i
s'erigeix com a factor fonamental d'integració social a la comunitat. Així
mateix, l'estatut d'autonomia atorga al govern valencià l'encàrrec en el
seu article 7.4: "S'atorgarà protecció i respecte especials a la
recuperació del valencià".
A més, davant de les dades de l'enquesta de l'AVL sobre l'ús del valencià,
en la qual hi ha un retrocés en el nombre de parlants de la nostra
llengua.
L'STEPV-Iv exigeix al govern valencià un canvi en la seua política lingüística,
la qual deu passar per la recuperació del valencià en tots els àmbits
d'ús socials i molt especialment, el govern valencià deu donar exemple
al poble valencià i deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i
artificials.
País Valencià, 7 de febrer de 2005
|
|
|
|
Document
presentat per STEPV-Iv al Conseller d'Educació sobre l'ensenyament del
valencià
El valencià és patrimoni i dret universal de tota la
seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat
i de pertinença de la seua gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració
social a la comunitat.
L’assoliment del ple coneixement del valencià per
part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al
qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.
El sistema educatiu valencià assumeix que, en
finalitzar l'escolarització obligatòria, l'alumnat ha d'utilitzar
indistintament i de manera apropiada, el valencià, el castellà i almenys
una llengua estrangera. Amb eixa finalitat, actualment, s'estan aplicant
tres programes d'educació bilingüe que es dissenyen segons les
característiques de l'alumnat, l'anàlisi del context, la situació
sociolingüística de la zona i la voluntat de les famílies: PEV, PIL i
PIP.
Així mateix, els canvis que el País Valencià ha
experimentat amb la introducció de les noves tecnologies, l’arribada
constant de població amb altres llengües, la presència dels mitjans de
comunicació sobretot en castellà i anglés, etc.
Davant d’aquests canvis, el valencià es troba
indefens i si no adoptem mesures per assegurar-ne l’ús social es
degradarà formalment i es convertirà en un instrument de comunicació
residual.
L'STEPV-Iv , després de realitzar una acurada anàlisi
de la situació del valencià a la societat valenciana, i més
concretament a l'ensenyament, manifesta:
Ensenyament en valencià
- Manteniment dels programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) ja
que han estat els únics que han assegurat que els alumnes en acabar
la seua escolarització obligatòria dominen per igual les dues
llengües oficials.
- Generalització a tots els Centres de Primària i Secundària
sostinguts amb fons públics de la zona de predomini lingüístic
valencià, tal com recull la LUEV en el seu article 5é, d'un programa
d'ensenyament en valencià; PEV i/o PIP.
- Avaluar periòdicament la competència lingüística dels programes
d’educació bilingües i els seus resultats.
- El Reial Decret 830/2003, que regula els ensenyaments comuns de l’educació
primària, de la LOCE, estableix l’obligació d’impartir un mínim
de 4 hores de llengua castellana a primer i segon curs d’educació
primària. Mentre que, per a la resta de cicles o etapes educatives,
aquest o un altre nombre d’hores tindria una importància relativa i
entraria dins el terreny del debat didacticopedagògic quines han de
ser les matèries o àrees que caldria reforçar amb major o menor pes
horari, l’obligatorietat d’impartir 4 hores de castellà
precisament a primer i a segon de primària adquireix una clara
rellevància social perquè constitueix un veritable atemptat a l’aprenentatge
del i en valencià.
- En un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha una llengua
fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar
desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el valencià),
és precisament en l’educació infantil i en el primer i segon curs
d’educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició
del coneixement del valencià, que pot condicionar els aprenentatges
dels cursos posteriors, perquè és on els xiquets i xiquetes
consoliden l’aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a
escriure.
- El País Valencià, que ha estat històricament una societat
acollidora de persones nouvingudes, ha apostat sempre per la
integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el
respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en
base a la normalització de la cultura i la llengua valenciana com a
factor d’inclusió social, integrador i identificatiu de la realitat
social. En aquest moments de forta afluència migratòria de ciutadans
i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment
d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint i
facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però
també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del
valencià com a llengua pròpia, així com de la llengua oficial a l’Estat.
- Promoure i potenciar Plans d'acollida, així com també l'edició de
materials específics en valencià per aquestos plans.
- Potenciació de l'edició de materials didàctics en valencià.
- Continuïtat dels Programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) a
l'ESO i en els Batxillerats, si més no, un programa en cada IES.
- Catalogació lingüística dels llocs de treball de Secundària.
- Establir el Certificat de Capacitació com a requisit en la
selecció i provisió de llocs de treballs, oposicions, Concursos de
Trasllats, Comissions de Serveis, Adjudicacions, etc.
- Promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística
dels centres sostinguts amb fons públics.
- Establir com a requisit el tractament del valencià per als
Projectes d'Ed. Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa.
- Tota la normativa que desenvolupen les lleis educatives ha de tenir
una atenció preferent envers l'ús i ensenyament del i en valencià.
- Tots els Centres Específics de FP, així com també, el Cicles
Formatius han d'incloure el valencià com a aprenentatge,
especialment, els de la rama Administrativa.
- Els Centres de FPA ha d'oferir els programes d'ensenyament en
valencià, PEV i/o PIL, així com també, els Plans de Normalització
Lingüística.
- En el tractament de les Necessitats Educatives individuals o en grup
s'ha de garantir el tractament metodològic de les dues llengües,
Adaptacions Curriculars Individuals, Programes de Diversificació
Curricular, Programa d'Adaptació Curricular, Programes de Garantia
Social i en general en tota acció educativa envers l'atenció a la
diversitat.
- Garantir en l'àmbit lingüístico-social en tots aquells programes
que el desenvolupen el treball d'ambdues llengües.
- Assegurar l’adequada competència lingüística de tot el
professorat al si dels plans de formació permanent i, quan calga,
posar en marxa plans de xoc de manera urgent.
- Promoure i donar suport als equips que elaboren i editen materials
didàctics en valencià.
- Dotar els serveis d’ensenyament en i del valencià (Junta
Qualificadora, Serveis de normalització i promoció lingüística,
Servei d’ensenyament en valencià…) amb més recursos humans,
materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment
les tasques que tenen encomanades.
- Elaborar plans i programes d’iniciació, coneixement i ús en
valencià per a adults, tenint en compte, especialment els immigrants.
- Elaborar plans i xarxes d’activitats extraescolars que reforcen l’aprenentatge
del valencià.
Zona no-valencianoparlant
- Entenem el concepte d'Exempció al valencià com un dret a la
ignorància, es rebutja el saber, la cultura, una llengua.
- Desdoblaments per a l'atenció adequada de l'alumnat que hi demana
l'exempció.
- Campanyes de sensibilització, promoció del valencià a tota la
societat.
- Plans especials de Formació lingüístico-tècnica per al
professorat d'aquestes zones.
D'Altres
- Catalogació lingüística de tots els llocs de treball de la
Funció Pública de la Generalitat Valenciana.
- Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret
62/02.
- Homologació administrativa del títols de les Juntes Qualificadores
de Catalunya i Les Illes.
- Garantir la total normalització lingüística de l’administració
educativa.
- Utilització en els Estatuts de les Universitat valencianes dels
termes: català i País Valencià.
- En definitiva, aconseguir una escola realment valenciana i en
valencià.
|
|
|
|
STEPV-IV
critica les declaracions sobre l'ensenyament del valencià a les Escoles
Oficials d'Idiomes
El Sindicat reclama del conseller
una major promoció i ús del valencià.
STEPV-Iv manifesta que la pretensió del conseller de
segregar l'ensenyament del valencià del català a les EOI no se sustenta
des del punt de vista acadèmic ni científic. El Sindicat es mostra
d'acord amb la decisió ministerial d'ofertar l'ensenyament del català,
gallec i euskera en les EOI i de rectificar la pretensió del govern del
PP que pretenia separar l'ensenyament del valencià del català.
STEPV-Iv reclama del conseller que deixe d'embolicar
sobre el nom de la llengua i es dedique a potenciar el seu ús i
ensenyament. El Sindicat considera que el conseller hauria de prestar
més atenció en el seu propi departament ja que la pràctica totalitat
de documentació que es remeteix als centres, als mitjans de
comunicació, a les organitzacions sindicals, socials,... es fa només en
castellà. Per al Sindicat si el conseller pretén defensar el valencià
abans de criticar a d'altres institucions hauria de començar per canviar
la política de l'ús del valencià de la Conselleria de Cultura,
Educació i Ciència i, de pas, de la Generalitat Valenciana i de les
institucions públiques valencianes. També li reclama un major suport a
l'ensenyament en valencià als centres educatius valencians. En eixe
sentit, STEPV-Iv presentarà, el proper dilluns, a la Conselleria de
Cultura i Educació un document de mesures per promoure sobre
l'ensenyament del valencià. El Sindicat espera que el Conseller,
Alejandro Font de Mora, dedique tant de temps, com ha dedicat per
censurar a l'AVLl o al MECD, per estudiar el nostre document i posar en
marxa les mesures que li proposem, així demostrarà si de veritat aposta
pel valencià o només utilitza el conflicte polític sobre la llengua
per obtindre una rentabilitat electoral i per imperdir la seua
normalització al País.
València, 15 de gener de 2005.
|
|
|
|
Caldrà un segle
perquè l'ensenyament en valencià arribe a tot l'alumnat
Avui, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports ha
difós una nota de premsa sobre l'ensenyament en valencià, amb una
conclusió molt triomfalista sobre les dades que ha presentat.
Per a l'STEPV-Iv l'ensenyament en valencià arrossega els
següents desequilibris:
-
Hi ha un augment molt poc significatiu.
-
Tendència a la creació d’una doble xarxa educativa, ensenyament
públic en valencià i concertat-privat en castellà.
-
La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels
centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de
Castelló són el 81,73% i en la de València el 68%.
-
No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre
els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al
Batxillerat o als Cicles Formatius de FP. La normativa d’admissió de l’alumnat
entrebanca la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià.
Primerament, cal prendre mesures per corregir els
desequilibris que ara presenta l'ensenyament en valencià com són;
desequilibri territorial en la seua implantació, la configuració d'una
doble xarxa educativa, pública en valencià i concertada-privada en
castellà i la continuïtat dels programes d'ensenyament en valencià a
Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Ensenyaments Especialitzats.
Per tant, cal assenyalar que si després de vint-i-cinc
anys d'escola en valencià només ha arribat l'ensenyament en valencià a
155.857 alumnes, és a dir, un 22.5 % del total, caldrà un segle per a poder
arribar al 100% de l'alumnat.
Moltes coses han passat al llarg d'aquestos 25 anys,
l'extensió de l'ensenyament en valencià ha tingut èpoques de forts
increments sobretot en l'escola pública però, ara estem davant d'un
període de fort estancament. Cal encetar un nou període amb nous projectes,
noves idees i sobretot amb molta més força.
Per tant, davant d'aquesta situació que ens trobem, cal
engegar mesures urgents, tant en el plànol institucional com en el plànol
educatiu. Així en el plànol institucional, cal refer la Llei d'Ús per tal
que l'Educació Bilingüe siga assumida com a model educatiu propi de tot el
sistema educatiu valencià.
En el plànol educatiu, cal realitzar estudis avaluatius
dels rendiments dels programes bilingües, i un rellançament de les tesis
que justifiquen la qualitat de l'educació bilingüe. Així mateix, L’Educació
Bilingüe ha de procurar un enfocament didàctic i metodològic adequat. El
Sistema Educatiu Valencià ha de disposar de professorat competent en les
dues llengües oficials i amb la preparació didàctica adient per poder
oferir un ensenyament de qualitat amb un tractament integrat de llengües. L’Educació
Bilingüe ha de saber afrontar el repte del Multilingüisme i ha de ser el
motor de la Innovació Didàctica.
País Valencià, 3 de gener de 2005
|
|
|
|
STEPV-Iv qualifica
d'autoritària i antidemocràtica l'actuació del Consell de la
Generalitat Valenciana
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) critica, molt durament, les
actuacions del Consell de la Generalitat envers el pronunciament sobre la
denominació de la nostra llengua que tenia prevista l'AVLl i les
qualifica d'autoritàries i antidemocràctiques.
Per al Sindicat, la intromissió dels membres del Consell en els
treballs de l'AVLl i les imatges del conseller Font de Mora amenaçant en
portar els tribunals als acadèmics són més pròpies de països
totalitaris que d'un estat de democràtic. El Partit Popular s'ha acabat
de llevar la careta i s'ha alineat, definitivament, amb els sectors més
ultres i involucionistes de la societat valenciana que no representen
només que a una minoria, tal i com s'ha evidenciat en les darreres
manifestacions que han convocat.
Per altra banda, el Partit Popular enganya a la societat valenciana en
ocultar que existeixen sentències del Tribunal Constitucional i del
Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que reconeixen
la unitat de la llengua, és a dir que el valencià i el català són la
mateixa llengua i que es pot utilitzar qualsevol dels dos denominacions
per referir-se a la llengua que parlem les valencianes i valencians. El
Sindicat també afirma que el govern valencià ha perdut davant els
tribunals de justícia tots els contenciosos referits al nom de la llengua
i a les titulacions universitàries. Per tant, les amenaces, a més de ser
impròpies d'un govern democràtic, careixen de fonament i no aniran
enlloc, doncs els tribunals ja s'han pronunciat reiteradament en contra
dels postulats que ara defensa el PP i el Consell de la Generalitat
Valenciana.
Tot açò posa en evidència que no estem davant d'un conflicte
lingüístic, sinó polític: la instrumentalització de la llengua amb
una finalitat partidista. En eixe sentit, és fastigòs que persones que
estan en contra de l´'us o que no fan res per la seua promoció social
siguen les que mantinguen un conflicte polític només per aconseguir els
seus interessos personals i partidistes.
Els fets ocorreguts durant les darreres setmanes, incloenti-hi les
telefonades personals i especialment la presència del conseller Font de
Mora en el Ple de l'AVLl són una intromissió inacceptable que pretén
crispar la societat valenciana i dificultar la normalització
lingüística al País Valencià. Aquest és el veritable objectiu del PP
i del Consell: impedir la normalització lingüística. En eixe sentit,
l'STEPV-Iv adverteix al Govern de la Generalitat Valenciana que que no
consentirà cap ingerència política ni en l'ensenyament del valencià ni
en la normativa que milers de mestres i professors ensenyen a les escoles
i instituts, malgrat les possibles amenaces i intimidacions.
Per acabar, l'STEPV-Iv mostra la seua solidaritat i afecte als 13
acadèmics que s'han mostrat ferms en la defensa de la nostra llengua, de
la seua unitat lingüística i els anima a no deixar-se intimidar per les
amenaces del Consell.
València, 23 de desembre de 2004
|
|
|
|
Intersindical Valenciana exigeix
que el valencià siga oficial a la Copa del Amèrica
Intersindical Valenciana dóna suport a la concentració convocada per
l'Associació Cívica Tirant lo Blanc per exigir que la Copa del América
tinga com idioma oficial el valencià. La Intersindical Valenciana
participarà en la concentració del proper divendres 17 de desmebre de
2004, a els 12 hores, a la Plaça de l'Ajuntament de València. A més a més,
el Sindicat exigeix el compliment de del reglament lingüístic de
l'Ajuntament de València.
Per a la Intersindical Valenciana és lamentable que la senyora Rita
Barberà i els seus regidors s'ompliguen la boca defensant el valencià
quan la realitat del dia a dia és ben diferent: el valencià no està
reconegut a la Copa del Amèrica i el reglament lingüístic no s'està
complint. Aquesta n'és una actitud hipòcrita del Partit Popular no només
a l'Ajuntament de València sinó també a la pròpia Generalitat
Valenciana o a la Diputació Provincial. El dirigents del Partit Popular
només utilitzen la llengua per intoxicar i per aconseguir beneficis
partidistes però no potencien ni el seu ús ni la seua promoció.
Ciutat de València, 15 de desembre de 2004
|
|
|
|
STEPV-IV demana al Consell de la
Generalitat Valenciana que deixe d'intoxicar i d'instrumentalitzar partidàriament
sobre el nom de la nostra llengua
El Sindicat considera que al Partit Popular no li interessa ni l'ús ni
la promoció del valencià, cosa que ha demostrat en 9 anys de govern a la
Generalitat Valenciana i 8 anys al govern de l'Estat. En eixe sentit, els
estudis i les enquestes demostren un retrocés en l'ús del valencià des
de l'any 1995. Un altre exemple: els que diuen defensar el valencià
dediquen una partida ridicula per a la seua promoció als Pressupostos de
la Generalitat Valenciana de cada any.
L'STEPV-Iv critica que la Generalitat Valenciana utilitze continuament la
falsetat i la intoxicació en aquest assumpte i que s'opose a sentències
del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, a la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de
la Llengua, al món cientìfic i acadèmic i a la normativa de l'Estat que
reconeixen que el valencià i el català són una mateixa llengua. També
és lamentable i vergonyòs que el dia 6 de desembre, els màxims
responsables de la Generalitat Valenciana s'hagen omplit la boca defensant
la Constitució i un dia després facen declaracions menyespreant sentències
del Tribunal Constitucional. La pregunta és si el govern valencià
reconeix i acata les sentències de l'Alt Tribunal o només ho fa quan li
interessa políticament. En definitiva, cal que la societat valenciana sàpiga
que el Consell s'oposa a:
- La definició de la Real Academia Española de la Lengua de valencià:
”variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de
Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”´.
- La Sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, de 21 de abril, que
autoritza en l’àmbit acadèmic i científic, que sens dubte es projecta
a l’administratiu, la doble denominació de català i valencià per
referir-se a la llengua dels valencians i estableix que la denominació de
valencià utilitzada per l’Estatut d’Autonomía no té un caràcter
excloent ni impedeix l’ús de qualsevulga altres. En efecte, a través
d’aquesta Sentència es declara ajustada a dret la doble denominació de
català i valencià donada a la llengua dels valencians en l’àmbit
científic i acadèmic, tot sobre la base de la normativa legal estatal
que estableix una única àrea de coneixement sota l’epígraf de
Filologia Catalana, en la qual s’inclouen les de "llengua
catalana" i "llengua valenciana", "llengua i cultura
catalanes" i "llengua i cultura valencianes" i "lingüística
catalana" i "lingüística valenciana", àrea definida pel
Real Decret 1888/1984, de 26 de septiembre i por la Llei Orgánica
d’Universitats com "un campo del saber caracterizado por la
homogeneidad de su objeto de conocimiento, una común tradición histórica
y la existencia de comunidades de investigadores, nacionales o
internacionales".
- El Reial Decret 1496/ 1987, de 6 de novembre, pel qual es regulen els títols
universitaris oficials, el Reial Decret 1497/1987, de 27 de novembre, que
crea el Catàleg de Títols Universitaris Oficials, el Reial Decret
1954/1994, de 30 de setembre, que estableix els títols que formen el catàleg
de Títols Universitaris Oficials, l’esmentat Reial Decret 1888/1984, de
26 de setembre que estableix el catàleg de les àrees de coneixement
universitàries, i el més recent Reial Decret 774/2002, de 26 de juliol
pel qual es regula el sistema d’habilitació nacional per a l’accés
als Cossos de Funcionaris Docents Universitaris i el Règim dels concursos
d’accés respectius, així com el Reial Decret 1435/1990, de 26
d’octubre, que crea el títol de Filologia Catalana, únic existent en
l’Estat Espanyol pera acreditar coneixements de valencià/català en tot
el territori estatal.
- L’Ordre de 29 de novembre de 1995 per la qual s’homologuen els títols
de llicenciat en Filologia, Secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia
i Lletres, Divisió Filologia (Filologia Valenciana), com a homologats o
equivalents al títol de llicenciat en Filologia Catalana.
- I finalment s’oposa als reiterats pronunciaments de la Secció Segona
del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en les sentències
del qual número 330/2004, 393/2004, 518/2004 i 677/2004 s’arreplega el
pronunciament establert en l’esmentada Sentència del Tribunal
Constitucional.
Per a l'STEPV-Iv, la denominació estatutària de la llengua, les
aportacions del Tribunal Constitucional, la llarga i pacífica trajectòria
de l’ordenament universitari i també l’estranya perífrasi que
constitueix el paràgraf que en la llei de creació de l’AVL defineix
inequívocament l’àmbit lingüístic comú són, no sols compatibles,
sinó àmpliament suficients per poder dedicar-nos al que cal: a
l’impuls decidit de l’ús i la promoció del valencià. Paperassa, en
sobra. De consens, ja s’ha arribat a tot el possible: només caldria que
el PP renunciara a usar la llengua com a arma política, però ha decidit
fer el contrari.
València, 7 de desembre de 2004
|
|
|
|
STEs-i recuerda al
ministro que Catalán y valenciano son la misma lengua
La Confederación de STEs-i –a instancias de los
sindicatos STEPV-i de Valencia, STEI-i de Baleares y USTEC-STEs de Catalunya-
ha notificado al ministro de Exteriores, a propósito de sus recientes
declaraciones, que la lengua que se habla en estos tres territorios tiene el
mismo nombre: Lengua Catalana.
La lengua catalana es una lengua románica, plenamente
reconocida y estudiada, que junto con el castellano, el francés y el
italiano, entre otras, tienen un solo nombre y multitud de variantes
dialectales. Toda la comunidad científica estatal e internacional,
romanistas y universidades de todo el mundo, reconoce este nombre de catalán
para la lengua que se habla en Catalunya, las Illes Balears y el País
Valencià.
Pedimos al ministro Moratinos que no contribuya a la
confusión de un concepto que tendría que ser claro para toda la ciudadanía
del Estado español. La cultura es un bien de todas y todos. Conocer y
valorar las diferentes nacionalidades, lenguas y culturas del Estado es un
reconocimiento a la diversidad cultural como patrimonio de la Humanidad.
La Confederación de STEs-i, que viene demandando la
necesidad de que las Escuelas de Idiomas realicen una oferta suficiente para
que las lenguas del Estado se puedan estudiar en cualquier territorio, valora
positivamente la petición de oficialidad del euskera, el catalán y el
gallego y solicita al ministro, pues, que retire la petición de incluir el
valenciano como si fuera una lengua diferente del catalán.
STEs-intersindical
|
|
|
|
STEPV-IV del País
Valencià, l’STEI-i de les Illes Balears i l’USTEC-STES del Principat
de Catalunya, qualifiquen les declaracions de Moratinos com un suport del
PSOE al secessionisme lingüístic
Les organitzacions sindicals STEI-i, USTEC-STEs i
STEPV-Iv, sindicats majoritaris a l’ensenyament públic de les Illes
Balears, Catalunya i País Valencià respectivament, conseqüents amb la
responsabilitat atorgada per la majoria del professorat, fan una crida a la
resta d’organitzacions sindicals, al professorat, a les famílies, als
centres educatius, als consells escolars, a les administracions locals, als
parlaments i als governs autonòmics, als partits polítics i a la societat
en general, per tal de reivindicar la unitat de la llengua catalana en el seu
reconeixement com a llengua oficial de la Unió Europea.
Per als nostres sindicats, la notícia publicada als
mitjans de comunicació en el sentit que el ministre Moratinos va anunciar l’enviament
d’una carta al president de la Comissió Europea contenint una proposta de
reforma del Reglament lingüístic de la Unió Europea en el sentit de
reconéixer l’estatut de llengües oficials de la Unió per al català,
valencià, gallec i euskera, a més del castellà, com a llengua oficial de l’estat,
com no podia ser d’una altra manera, ha despertat l’estupor de totes
aquelles persones que lluiten pel reconeixement i manteniment a nivell
jurídicoadministratiu dels criteris que als nivells científic i acadèmic
són clars i sense cap dubte. Encara sembla més sorprenent la posició del
Govern central del PSOE si tenim en compte que el criteri científic i
racional ha estat reconegut en diversos pronunciaments judicials de les més
altes instàncies, com són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior
de Justícia de la Comunitat Valenciana en recents sentències.
És explicable, doncs, el goig i l’alegria que han
manifestat els enemics de la unitat d’un bé cultural tan substancial per a
un conjunt de pobles com és la llengua. Segons els sindicats STEPV-Iv, l’STEI-i
i l’USTEC-STES, el secessionisme lingüístic ha trobat així un aliat
inesperat en la persona del ministre d’Afers Estrangers del Govern
Espanyol, que no ha dubtat en passar per alt els punts de vista dels seus
correligionaris del PSPV, de les universitats i de les entitats polítiques i
socials que han donat fins ara suport a l’alternativa que ha substituït al
Partit Popular en el Govern de l’Estat.
Els Sindicats dels Països Catalans, considerem que la
denominació estatutària, legal o administrativa no pot ser una excusa ni
constitueix criteri científic per diferenciar i considerar com a llengües
distintes dues o tres o quatre variants d’un mateix sistema lingüístic
fonamentalment unitari quant a les seves estructures bàsiques.
Si el problema era arreplegar la denominació
estatutària, podien trobar-se fórmules que, tot i fer-la explícita, no
deixara cap dubte que es tracta de la mateixa llengua sota dues denominacions
diferents: català i valencià. Ens trobaríem en el camí dels que hem
defensat el nom acadèmic llengua catalana- de la nostra llengua en els
Estatuts de les universitats valencianes, dels que hem acudit als tribunals
per lluitar per l’homologació dels títols administratius de valencià i
català, dels que hem defensat els llicenciats de Filologia catalana front a
la Conselleria quan sistemàticament ha rebutjat aquest títol per acreditar
coneixements de valencià en les oposicions, ens trobaríem, fins i tot, d’acord
amb el reiterat criteri dels tribunals de justícia. Per als nostres
sindicats, per tant, no pot ser considerat més que com una burla a la lluita
i als esforços de molts anys per neutralitzar les posicions irracionals del
PP i de les entitats que li donen suport, i un oblit absolut d’aquesta
trajectòria històrica.
L’STEPV-Iv, la USTEC-STES i l’STEI-i, exigeixen, al
Govern central, que rectifiqui la seva posició si no vol trobar-se amb una
contestació greu i seriosa a aquest plantejament que subverteix el concepte
de força progressista que molts tenen del partit que li dóna suport.
16/09/04
|
|
|
|
STEPV-IV qualifica
les declaracions de Moratinos com un suport del PSOE al secessionisme
lingüístic
Per a l’STEPV-IV, la notícia publicada als mitjans de
comunicació en el sentit que el ministre Moratinos va anunciar l’enviament
d’una carta al president de la Comissió Europea contenint una proposta de
reforma del Reglament lingüístic de la Unió Europea en el sentit de
reconéixer l’estatut de llengües oficials de la Unió per al català,
valencià, gallec i euskera, a més del castellà, com a llengua oficial de l’estat,
com no podia ser d’una altra manera, ha despertat l’estupor de totes
aquelles persones que lluiten pel reconeixement i manteniment a nivell
jurídicoadministratiu dels criteris que als nivells científic i acadèmic
són clars i sense cap dubte. Encara sembla més sorprenent la posició del
Govern central del PSOE si tenim en compte que el criteri científic i
racional ha estat reconegut en diversos pronunciaments judicials de les més
altes instàncies, com són el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior
de Justícia de la Comunitat Valenciana en recents sentències.
És explicable, doncs, el goig i l’alegria que han
manifestat els enemics de la unitat d’un bé cultural tan substancial per a
un conjunt de pobles com és la llengua. Segons l’STEPV-Iv el secessionisme
lingüístic ha trobat així un aliat inesperat en la persona del ministre d’Afers
Estrangers del Govern Espanyol, que no ha dubtat en passar per alt els punts
de vista dels seus correligionaris del PSPV, de les universitats i de les
entitats polítiques i socials que han donat fins ara suport a l’alternativa
que ha substituït al Partit Popular en el Govern de l’Estat.
El Sindicat considera que la denominació estatutària,
legal o administrativa no pot ser una excusa ni constitueix criteri
científic per diferenciar i considerar com a llengües distintes dues o tres
o quatre variants d’un mateix sistema lingüístic fonamentalment unitari
quant a les seues estructures bàsiques.
Si el problema era arreplegar la denominació
estatutària, podien trobar-se fórmules que, tot i fer-la explícita, no
deixara cap dubte que es tracta de la mateixa llengua sota dues denominacions
diferents: català i valencià. Ens trobaríem en el camí dels que hem
defensat el nom acadèmic –llengua catalana- de la nostra llengua en els
Estatuts de les universitats valencianes, dels que hem acudit als tribunals
per lluitar per l’homologació dels títols administratius de valencià i
català, dels que hem defensat els llicenciats de Filologia catalana front a
la Conselleria quan sistemàticament ha rebutjat aquest títol per acreditar
coneixements de valencià en les oposicions, ens trobaríem, fins i tot, d’acord
amb el reiterat criteri dels tribunals de justícia. Per al sindicat, per
tant, no pot ser considerat més que com una burla a la lluita i als
esforços de molts anys per neutralitzar les posicions irracionals del PP i
de les entitats que li donen suport, i un oblit absolut d’aquesta
trajectòria històrica.
L’STEPV-Iv exigeix que el Govern central rectifique la
seua posició si no vol trobar-se amb una contestació greu i seriosa a
aquest plantejament que subverteix el concepte de força progressista que
molts tenen del partit que li dona suport.
València, 14 de setembre de 2004
|
|
|
|
La quarta
sentència favorable a la titulació de Filologia Catalana
Després de les sentències favorables als recursos
presentats per Acció Cultural del País Valencià, la Universitat de
València i l'STEPV-Iv en contra de l'Ordre de 8 de maig de 2002, de la
Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convocava concurs
oposició per a l'ingrés als cossos docents, i la qual no reconeixia la
titulació de Filologia Catalana com a eximent de la prova prèvia de
valencià.
Ara, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana mitjançant Sentència nº 677/04, davant del recurs contenciós
administratiu presentat per sis persones afectades en el procés i
assessorades pels Serveis Jurídics de l'STEPV-Iv, declara contrària a dret,
i per tant, anul·la i deixa sense efecte, la resolució de 19 de juny de
2002 del Director General de Personal de la Conselleria de Cultura i
Educació, per la qual es declaren aprovades les llistes definitives dels
aspirants admesos i exclosos per a participar en els procediments selectius
d'ingrés i accés als cossos docents, convocats per l'Ordre de 8 de maig de
2002.
Així davant d'aquestes sentències, la Conselleria de
Cultura, Educació i Esports, en l'Ordre de convocatòria d'oposicions als
cossos docents d'enguany ha seguit sense contemplar la titulació de
Filologia Catalana com a eximent per a la prova prèvia de valencià.
Per tant, exigim a l'Administració educativa valenciana
que complesca les sentències abans esmentades, així com que deixe de fer
una utilització partidista en detriment de la llengua. És a dir, deixe
d'atiar periòdicament el debat lingüístic només pel cantó del nom i de
la divisió, es dediquen tots els esforços a aconseguir el ple ús de la
llengua, començant pels àmbits on la Generalitat té plena responsabilitat,
adoptant criteris històrics i filològics assumint com un fet normal i propi
la unitat de la llengua catalana i l’equivalència de les dues
denominacions de "català" i "valencià"
País Valencià, 5 de juny de 2004
|
|
|
|
L'STEPV-Iv dona el
seu suport a la nova Directora de la Biblioteca Nacional
L'STEPV-Iv dona el seu suport a la nova Directora de la
Biblioteca Nacional en el seu comprimís de reunificar la llengua catalana en
la catalogació de la Biblioteca Nacional. I sobretot, pel seu tarannà a
l'afirmar que consultarà els lingüístes i no els polítics, per tal de fer
efectiva la mesura anunciada.
De la mateixa manera, davant d'aquest compromís ja s'han
pronunciat els primers polítics i, com ja ens té acostumat el PP
valencià,ha començat a activar el conflicte lingüístic entre els
valencians. Així el recent nomenat Secretari Autonòmic de Cultura, el Sr.
David Serra ja ha fet les seues declaracions apel·lant a un sentiment de
pertinença de la Biblioteca Nacional per la catalogació del llibres
d'aquesta. On demostra les seues intencions de fer un tractament poc cultural
i gens científic. Per tant, cal recordar-li al Sr. Serra que les seues
preocupacions deurien centrar-se en aconseguir un augment de l'ús social del
valencià per la nostra societat ja que els resultats de la darrera enquesta
feta per l'AVL, sobre l'ús de la nostra llengua són alarmants i
preocupants. De la mateixa manera
Així mateix, des de l'STEPV-Iv volem recordar el govern
espanyol que encara resten moltes més accions semblants a l'anunciada per la
nova Directora de la Biblioteca Nacional, com són: la decisió de
diferenciar els títols de català i valencià a les Escoles Oficials
d'Idiomes, les entrades diferenciades en la web del Ministeri
d'Administracions Públiques, el BOE, etc.,
Per tant, i amb coherèncioa amb els criteris filològics
de la Comunitat Científica i sobretot per complir el manament constitucional
i estatutari de promoció de les llengües de l’Estat, l’Estat espanyol,
la Generalitat Valenciana, el Govern Balear i el Govern català assumesquen
com un fet normal la unitat de la llengua.
València a 17 de maig de 2004
|
|
|
|
STEPV-Iv
considera de lamentable el conveni subscrit entre la Generalitat
Valenciana i la RACV per a la promoció i difusió de la cultura
valenciana
Caldrà recordar el dia 7 de maig de 2004 com el dia en
el qual la Generalitat Valenciana ha fet un atac a la llengua dels
valencians. Ara bé, aquest atac cal contextualizar-lo en la campanya que
du a terme des de fa ja vora dos anys, amb un seguit d'actuacions amb
l'objectiu de tornar a revifar el conflicte lingüístic dels valencians.
Així, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports
publica en el DOGV la convocatòria d'oposicions als cossos docents, sense
tenir en compte les tres sentències que estimaven que la llicenciatura de
Filologia Catalana eximia de la prova prèvia de coneixements de valencià
per a presentar-se a les oposicions docents.
Després, en la reunió del Consell de la Generalitat
Valenciana aprova el subscriure un conveni amb la RACV per a la promoció
i difusió de la cultura valenciana. Deixant l'AVL en el més absolut
ridícul ja que segons la legislació vigent totes les institucions de la
Generalitat, els poders públics, la resta d'administracions públiques,
el sistema educatiu, els mitjans de comunicació, les entitats, els
organismes i empreses públiques que reben fons de la Generalitat
valenciana han de seguir la normativa i gramàtica de l'AVL. Per tant, la
Generalitat valenciana finança la RACV per tal de promocionar el seu
diccionari i la seua gramàtica fetes a partir de les anomenades Normes
del Puig.
Tot açò, quan només fa una setmana que l'AVL feia
públiques les dades de l'estudi sobre la utilització del valencià, on
es constatava que s'ha perdut un 10% de parlants però, cal aclarir que
aquest percentatge no hem d'estimar-lo sobre el 100% de valencians,
perquè evidentment no tot el poble valencià parla la seua llengua.
Per tant, demanem al govern de la Generalitat
valenciana que deixe d'utilitzar de manera partidiata i políticament la
llengua dels valencians ja que és patrimoni de tots, i conforme marca la
legislació vigent el govern està obligat a protegir i recuperar el seu
ús en tots els àmbits de la societat valencià. Per tant, cal
recordar-li al PP que visca en valencià.
València 8 de maig de 2004
|
|
|
|
EL TSJCV declara per tercera vegada la validesa de la
titulació de filologia catalana per acreditar coneixements de valencià
en les oposicions a cossos docents
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha emés
nova sentència arran el recurs interposat per l’STEPV-Iv contra les
Ordres de maig de 2002 que no contemplaven la Filologia catalana com
instrument d’acreditació de coneixements de valencià en els concursos
a places docents, que ha donat lloc que per tercera vegada consecutiva
reitere la seua doctrina proclamada en recents pronunciaments promoguts
per Acció Cultural del País Valencià i per les Universitats
d’Alacant i València en el sentit que, fent-se ressò de la doctrina
del Tribunal Constitucional al respecte, la Universitat, en usar la
denominació de llengua catalana, no fa sinó optar per una de les
denominacions, amb suport de caràcter científic, acollida en una norma
reglamentària dictada per l’Administració general de l’Estat.
Queda palés que a nivell normatiu l’àrea de Filologia catalana
assumeix tots els continguts cognitius relatius al valencià considerat
com a llengua, cosa per la qual l’Administració va homologar i fer
equivalents els antics títols de Filologia valenciana, desapareguts des
de l’any 1993, al actualment existent i únic al respecte de Filologia
catalana.
La Universitat ve a establir que la valenciana, llengua pròpia de la
Comunitat Valenciana... podrà ser també ser denominada “llengua
catalana”, en l’àmbit universitari, sense que açò contradiga
l’Estatut d’Autonomia. La Universitat no ha transformat la denominació
del valencià i s’ha limitat a permetre al seu si que puga ser conegut
també com català, en la seua dimensió acadèmica.
Per tant no existeix cap raó jurídica que permeta sostenir que la
titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana no constituisca
titulació suficient... per eximir de la realització de la prova de
coneixements de la llengua d’aquesta Comunitat denominada
oficialment “valenciana” en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit
acadèmic “catalana” en els processos selectius de les oposicions
docents.
Així mateix, insisteix el Tribunal, “es declara contrària a dret
qualsevol interpretació de les bases a què s’ha fet referència que
conduisca al resultat de considerar que els aspirants en possessió de la
titulació de Llicenciatura en Filologia Catalana... venen obligats a
sotmetre’s a la prova obligatòria i eliminatòria de valencià, car
aquests queden exempts de l’esmentada prova”, per posseir suficient
acreditació amb l’ostentació d’aquest títol.
L’STEPV-Iv es congratula que així queden salvaguardats els drets
dels titulats de Filologia catalana per les universitats valencianes així
com que es declare la seua validesa proclamant-se d’aquesta manera la
unitat de la llengua no sols en l’àmbit acadèmic sinó també en el
normatiu i jurisprudencial.
València, 24 d'abril de 2004
|
|
|
|
|
|
|
|
|