La responsabilitat civil del professorat

 
 

 

 

Directrius per a unes pautes administratives als Centres Educatius

INFORMACIÓ GENERAL AL PROFESSORAT

I. RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1. CONCEPTE.

Reiterades sentències reconeixen la responsabilitat patrimonial de l'Administració, la qual abraça:

- El servei prestat en el recinte escolar

- Les activitats extraescolars (voluntàries) o complementàries que puguen desenvolupar-se fora del centre i durant el període de temps en què els alumnes es troben sota el control o vigilància del professorat.

2. FONAMENTACIÓ DE LA RESPONSABILITAT.

Aquesta responsabilitat es fonamenta en el dret que tenen els particulars a ser indemnitzat per l'Administració per tota lesió que patisquen en el seues bens i drets, excusat el cas de força major, sempre que la lesió siga conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.

El dany que siga al·legat pel particular haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones i, en qualsevol cas, només s'indemnitzaran les lesions produïdes que el particular no tinga el deure jurídic de suportar.

3. QUAN S'APLICA LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL?

Partint de l'anterior, podem deduir que perquè es produesca el naixement de la responsabilitat patrimonial són necessaris els següents requisits:

- Una activitat administrativa per acció o omissió (el servei públic educatiu de l'ensenyament).

- Un resultat danyós no justificat.

- Una relació de causa-efecte entre aquella i aquesta (el dany s'ha d'haver produït mentre s'estava prestant el servei).

Provar que s'ha produït aquest fet li pertoca al qui reclama (perjudicat o lesionat), al temps que li es imputable a l'Administració la càrrega referent a l'existència de força major quan siga al·legada com a causa d'exoneració, és a dir, com a causa per tal de ser declarada innocent dels fets imputats.

II. INDEMNITZACIÓ: DRETS I REQUISITS

1.- QUAN ES TÉ DRET A UNA INDEMNITZACIÓ?

Als centres públics s'han d'aplicar els pressupostos de l'article 139 de la Llei 30/92 de Procediment Administratiu comú i Règim Jurídic de les Administracions Públiques. Segons aquesta normativa, el dret a una indemnització per alguna lesió o dany patit ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat, amb relació a una persona o grup de persones.

Pel que fa a la valoració, cal incloure:

a) Els danys físics i personals del propi lesionat.

b) Els danys que han patit els seus béns.

c) El jutge també pot considerar danys morals, fins i tot ofenses de caràcter xenòfob o racista.

2.- REQUISITS PER A SER INDEMNITZAT PER L'ADMINISTRACIÓ.

Perquè es procedisca a la indemnització cal que concórreguen tots i cadascun dels següents requisits:

a) Que el particular patesca una lesió en qualsevol dels seus béns o drets i no tinga el deure jurídic de suportar el dany.

b) Que la lesió siga conseqüència del funcionament normal o anormal del servei públic.

c) Que hi haja relació directa, immediata i exclusiva de causa-efecte entre el dany i el funcionament del servei públic, sense intervenció d'elements estranys que puguen influir en el nexe causal.

d) Que el mal no s'haja produït com a conseqüència de la conducta il·lícita, inadequada o negligent del perjudicat.

e) Que la lesió no s'haja produït a conseqüència de la intervenció de terceres persones estranyes al servei públic.

f) Que el mal al·legat siga real, efectiu i avaluable econòmicament, excloent-se les especulacions o simples expectatives de dret.

g) Que el mal siga concret i individualitzat en relació a una persona o grup de persones.

h) Que el mal no s'haja produït per causa de força major.

III. LA RESPONSABILITAT DEL PROFESSORAT

1.- RESPONSABILITAT CIVIL.

La Llei reguladora de la Jurisdicció del Contenciós-administratiu (LGCA), Llei 29/1998 de 13 de juliol i la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, en la nova redacció donada per la Llei Orgànica 6/1998, de 13 de juliol, ens permeten dir que els jutges de l’àmbit civil no admetran demandes contra professors de l'ensenyament públic, sempre que actuen en la seua funció de professionals de l'ensenyament.

La jurisdició competent en qualsevol demanda contra un professor que actue com a tal serà la contenciós-administrativa: el demandant ha d'anar contra l'Administració (consultar apartat I. Responsabilitat Patrimonial de l'Administració).

La Responsabilitat Patrimonial en els centres públics, és a dir, la responsabilitat civil de l'Administració, abraça:

a) El servei prestat en el recinte escolar.

b) Les activitats extraescolars, tant voluntàries com complementàries (menjador escolar, excursions….) que puguen desenvolupar-se fora del centre i durant el període de temps en què els alumnes es troben sota el control o vigilància del professorat, és a dir, des del moment d'entrada de l’alumnat al centre fins a la seua eixida una vegada finalitzada la jornada escolar.

2. RESPONSABILITATS PER DOL O CULPA DEL PROFESSORAT.

El comportament negligent del professorat o del personal del servei públic en règim de dret laboral (monitors, educadors...), pot donar lloc a dos tipus de demanda contra ell/a:

De l'Administració.

La reforma de la Llei 30/12 obliga l'Administració, quan haja indemnitzat directament els lesionats, a repetir (és a dir, a reclamar el pagament indegut que ha fet d'una quantitat per la realització d'un dany) contra el professor que haguera actuat amb dol, culpa o negligència greu. Per a això, s'instruirà un procediment administratiu en el qual s'haurà de provar el dol o la negligència del professor/a.

L'Administració exercitarà l'acció de regrés quan:

- El lesionat haguera estat efectivament indemnitzat per l'Administració.

- S'acredite l'existència de culpa greu o dol en la conducta del personal al servei de l'Administració.

Del particular.

És el dret que qualsevol persona té a anar als tribunals contra altra persona que haja comés, presumptament, un delicte tipificat en el Codi Penal, actuacions en les quals es demostre que hi ha hagut dol o culpa greu.

3- DEFENSA JURÍDICA DEL PROFESSORAT.

Via administrativa.

El professorat no té cap responsabilitat civil davant d’actes referits al normal o anormal funcionament de l’Administració. La reclamació per la via administrativa només s´exerxeix davant l´Administració. En definitiva, la responsabilitat patrimonial de l´Administració és l’única que respon davant els ciutadans i ciutadanes.

Via penal.

El professorat pot sol·licitar la defensa jurídica a través del centre i de la Direcció Territorial, que remetrà la sol·licitud al Servei de Gestió Patrimonial de la Direcció General de Règim Econòmic. Aquest Servei determinarà si la Companyia d´Assegurances concertada efectivament ha d´assumir la defensa del professor/a .

En qualsevol cas, el professor/a implicat pot contractar com a particular un advocat/ada per defensar-se i posteriorment exigir a l´Administració que abone les despeses efectuades sempre i quan es demostre que no ha existit dolo o culpa greu.

Quan un professor és citat o rep una citació judicial relacionada amb les seues funcions educatives, ha de posar-se en contacte amb la direcció del seu centre i aquesta ha de tramitar al secretari de la Direcció Territorial corresponent l’esmentada citació amb l’exposició dels fets que han motivat aquesta intervenció.

IV. LEGISLACIÓ

A) Lleis fonamentals que regulen la funció pública:

- Llei de funcionaris civils de l’Estat de 1964.
- Llei de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública (Llei 3O/84).
- Llei de la Funció Pública Valenciana.
- Llei de Participació en les condicions de Treball (Llei 9/87)
- Llei d’incompatibilitats (Lleí 53/84).

B) Responsabilitat disciplinària del professorat públic.

- Reglament de Règim Disciplinari dels Funcionaris de l’Administració de l’Estat (RD 33/1986, de 10 de gener).

C) Legislació administrativa.

- Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa (Llei 29/1998, de 13 de juliol).
- Llei Orgànica del Poder Judicial (Llei Orgànica 6/ 1985, de l’1 de juliol, en la redacció donada per la Llei Orgànica 6/1998 de 13 de juliol.
- Lleí de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (Llei 30/1992, de 26 de novembre (modificada per la lleí 4/1999, de 13 de gener).

V. BIBLIOGRAFIA

ALBEROLA, José Benedito: "Legislación bàsica Administrativa y funcionarial", en Función directiva: Un modelo de formación, Curso de Formación para la Acreditación de la Función Directiva, 1999.

MORENO, Juan Antonio: Responsabilitad de centros docentes y profesorado por daños causados por sus alumnos, Ed. McGraw Hill, 1996.

SANTAMARTA, Marta-Elena: Responsabilidad del profesorado, Ed. Escuela Española,1997.

LAFUENTE, Mercedes: El régimen disciplinario de los funcionarios públicos de la Administración del Estado, Ed. Tirant lo Blanc, 1996.

TRAYTER, Juan Manuel: Manual de Derecho Disciplinario de los funcionarios públicos, Ed. Marcial Pons, 1992.

MANZANA, Rafael: Derechos y deberes de los funcionarios, Ed. Tirant lo Blanch,1996.

TRAYTER, Joan: El dret disciplinari en la Funció Pública, Escola d’Administració Pública, Generalitat de Catalunya, 1992

98 preguntas sobre Órganos Colegiados, Ed. Escuela Española, 1998.

 

ORIENTACIONS DAVANT SITUACIONS HABITUALS

1. ASPECTES GENERALS.

1.1. Qüestions a tenir en compte.

A) Responsabilitat del professorat pel que fa a la custòdia de l’alumnat.

A efectes de la determinació de la responsabilitat en aquest cas concret, la jurisprudència ha declarat que l'obligació de respondre naix en el moment en què s'inicia la jornada escolar (moment en què els pares i mares cedeixen la guarda i custòdia) fins la seua finalització (moment en què els pares recuperen la guarda i custòdia) i abasta no sols les classes sinó també les activitats escolars complementàries i extraescolars.

L'horari general del Centre, aprovat pel Consell Escolar, establirà els horaris d'obertura i tancament del centre que, a la seua vegada, determinaran el moment en què excedeix la guarda i custòdia dels pares a favor del professorat, i viceversa.

Correspon a la direcció del centre adoptar les mesures necessàries per a la vigilància dels alumnes en el temps què transcòrrega entre la finalització de l'horari lectiu i el tancament del centre escolar, d'acord amb les normes de convivència que establisca el Reglament de Règim Intern del centre. Cal recordar que el temps d'esplai s'inclou dins del temps de guarda i custòdia a tots els efectes.

B) Alumnes dels IES durant la jornada lectiva.

Quan a la possibilitat de deixar eixir als alumnes dels IES fora del recinte escolar entre l'inici i la finalització de la jornada escolar, l'article 1.903, paràgraf 5é. Del Codi Civil estableix respecte als menors d'edat el següent: "les persones o entitats que siguen titulars d'un centre docent d'ensenyament no superior respondran pels danys i perjudicis que cause els seus alumnes menors d'edat durant els períodes de temps en què els mateixos estiguen sota el control i vigilància del professorat del centre desenvolupant activitats escolars, extraescolars o complementàries".

C) Deure de vigilància.

El deure de vigilància a l'esplai implica també el deure efectiu de controlar totes les àrees considerades com a pati i aplicar les mesures preventives oportunes .

De tot el què s'ha dit es dedueix que la Generalitat Valenciana, en la seua condició de titular dels centres docents públics de nivell no universitari serà responsable dels danys que causen els alumnes menors d'edat durant el temps que estan sota la vigilància del professorat del centre.

Per aquesta raó, i per tal d'evitar possibles responsabilitats de la Generalitat per l'incompliment del deure de vigilància del professorat, cal que els alumnes menors d'edat no puguen eixir del centre en el període d’escolarització en què estan sota la guarda del professorat.

Així mateix, l'entrada i eixida del recinte escolar per part dels alumnes majors d'edat i de la resta de membres de la comunitat educativa, haurà d'estar regulada en els Reglaments de règim intern que estableixen les normes de convivència dels centres.

1.2. Responsabilitat civil als centres docents de titularitat pública.

Segons l'article 2.2 de la LODE són centres públics "aquells que siguen de titularitat d'un poder públic".

- Qualsevol notificació escrita de part dels pares (malalties, indisposicions, problemàtiques familiars,..) cal guardar-la en l'expedient de l'alumne/a, per si de cas hi ha un problema jurídic posterior en el qual s'impute alguna responsabilitat al professorat.

- L’alumnat no pot quedar mai sol durant la jornada escolar dins de les classes. Qualsevol cosa que poguera passar seria responsabilitat del professor o professora corresponent. Per tant, sempre que es puga, cal deixar un/a company/a que es faça càrrec de l’alumnat el temps indispensable.

- A l’alumnat que faça ús de transport escolar, se l’ha d'acompanyar fins a l'autobús. Aquells alumnes que l'utilitzen habitualment i algun dia no ho facen, ho hauran de justificar mitjançant document escrit, amb signatura i document d'identitat del pare o mare. En tot cas, qualsevol circumstància especial com les indisposicions cal que siga comunicada per escrit

- Pel que fa als nivell d’educació infantil, a l'entrada en el centre el pare o mare farà entrega de l'alumne/a al professor/a, portant-lo on habitualment estiga determinat que es passe la custòdia. Pel que fa a l'eixida, el professorat entregarà l’alumnat als familiars en el lloc on el Reglament de Règimen Intern determine.

- En cas que hi haja una persona encarregada d'arreplegar l’alumnat, a començament de curs les famílies lliuraran al professor/a un document escrit, signat i amb el nombre del document d'identitat on consten el nom i cognoms de l'alumne/a i de la persona encarregada d'arreplegar-lo. Aquesta orientació cal seguir-la especialment a les ciutats. Si un dia no puguera anar a arreplegar-lo la persona que ho fa habitualment, haurà de posar en coneixement del professor/a tutor/a aquesta circumstància, informant-lo per escrit de qui arreplegarà el xiquet, per tal que després no hi haja malentesos.

De tota manera, en sentit estricte, un menor d'edat —sobretot menor de 16 anys— no pot quedar-se sense custòdia, ni tan sols a l'eixida del centre. Per això, si les famílies entenen que el seu fill o filla ha d'anar del centre a casa sol, cal que ho expliciten en una comunicació que arxivarà el tutor/a.

2. MENJADORS.

- A començament de curs cal sol·licitar dels pares que especifiquen per escrit, indicant el seu DNI, les possibles al·lèrgies a la ingesta de qualsevol aliment pel seu fill o filla.

- Si l'alumne/a està prenent algun medicament, i l'horari de tractament coincideix amb la jornada escolar, els pares hauràn d'entregar al tutor un certificat mèdic en el qual s'especifique quina medicina, com i quan se li ha d’administrar. Cal aclarir que pel que fa a qualsevol tractament mèdic que implique prendre medicaments, el professorat no té obligació de subministrar-los. La col·laboració voluntària amb la família és positiva, però en casos de tractaments delicats és aconsellable que des de la direcció del centre es sol·licite personal sanitari qualificat.

- Els educadors són responsables, de la mateixa forma que el professorat a càrrec del menjador, de qualsevol incident produït en aquest servei. És convenient que, en el cas que es vegen desbordats pel treball, ho notifiquen a la direcció del centre perquè es contracte més personal. Per a major protecció de l'educador, la sol·licitud s’ha de fer per escrit i presentar-la per Registre d'Entrada al centre, quedant-se una còpia les persones sol·licitants. Així, en el cas que es produïsca algun fet derivat per les condicons de treball podran trobar-se exonerades de responsabilitat, sempre que no s'hi haja realitzat cap negligència.

- Si hi ha alguna reunió oficial del professorat de 12 a 13 h., el professor o professora responsable del menjador haurà d'estar present, la qual cosa implica que s'ha de contractar una persona de 12 a 13 h. per fer-se càrrec del servei de menjador.

- Davant d'un fet fortuït, els educadors i el professor o professora responsables no tenen cap responsabilitat.

- La legislació no concreta l'obligació o no de dinar amb els alumnes, però pot haver un acord col·legiat del centre que ho aconselle.

3. PATIS.

- Evitar jocs violents. Cada claustre determinarà què entén per joc violent. En general, per prendre decisions, cal guiar-se pel sentit comú i per la jurisprudència sobre el tema, la qual aconsella que no hi haja risc afegit en un joc escolar respecte al que es juga en el carrer, parc, etc.

- En cas de desperfectes o elements que puguen ocasionar perill en el pati (per exemple, els parcs infantil de ferro), cal que es comunique aquest extrem a l'Administració corresponent (Ajuntament o Serveis Territorials). El centre s'ha de quedar una còpia, segellada amb registre d'entrada, perquè, davant de qualsevol incident relacionat amb el deteriorament del pati o dels seus elements auxiliars, es puga demostrar que va ser comunicat en el seu moment. Cal reiterar aquestes comunicacions, almenys cada curs escolar i fer-ho saber al Consell Escolar del Centre.

- Els patis d'Infantil i de Primària cal que estiguen separats o bé han de tenir torns de pati en horari diferent.

- El temps d'esplai als IES i col·legis ha d'estar suficientment vigilat en totes les zones del pati.

4. EDUCACIÓ FÍSICA.

- L'escola ha d'organitzar-se per tal que els alumnes no estiguen sols en els trajectes de les classes al gimnàs i viceversa. Cal que el claustre determine les obligacions de cada professor en relació als esmentats trajectes.

- En cas d'accident en la classe d'educació física, el professor utilitzarà el temps indispensable per a comunicar l'incident a un/a professor/a o membre de l'Equip directiu que en aqueixos moments no tinga alumnes al seu càrrec, per tal de fer les gestions oportunes. També es pot enviar un alumne/a per a comunicar-ho.

- Si s'ha d'entrar als vestidors per realitzar alguna funció educativa (parlar amb algú, demanar explicacions,...), cal avisar prèviament que es va a entrar. Si es pot preveure reaccions no desitjables per part de l'alumne implicat, és convenient que hi haja una persona que testifique el fet que s'ha trucat prèviament abans d'entrar.

- Cal extremar les precaucions en el cas d’alumnes més menuts i, en general, no afegir riscos innecessaris.

5. EIXIDES EDUCATIVES-EXCURSIONS.

- Cal donar amb uns dies d’antelació un full informatiu a pares, mares i tutors on conste: hora d'eixida i arribada (aquesta darrera encara que siga aproximada), tipus de transport, itinerari, preu, material que cal dur i activitats que realitzaran.

- Les eixides educatives i excursions han d'estar autoritzades pels pares, mares o tutors, amb la corresponent signatura. En qualsevol cas, en el full d’autorització cal fer constar que de part dels pares o tutors s’assumeix la possibilitat que el professorat puga decidir, davant de circumstàncies no previstes, altres activitats no programades inicialment.

En cas d'eixides per la localitat, que poden durar fins a dues hores per exemple, es pot realitzar un model d'autorització vàlid per a tot el curs escolar, el qual haurà d'esser signat pels pares. També ens pot aprofitar un model d'autorització per a totes les activitats incloses en la PGA. En tot cas, les eixides han d'estar previstes en la PGA o en el document de revisió de la PGA.

Pel que fa a les eixides educatives i excursions de més d'un dia, interessa viatjar amb els impresos de la pòlissa d'assegurança que s'ha concertat per aquesta activitat extraescolar i també un document de la direcció del centre en el qual conste que és una eixida educativa inclosa dins de la programació general anual. Cal, però, assabentar-se i fer un ús adequat de les diferents assegurances les quals, de vegades, coincideixen en les diferents activitats extraescolars: assegurança particular del centre, assegurança del transport (autobús, tren, etc.), assegurança del lloc visitat (museu, granja-escola, etc..) que, de vegades, està inclosa en el preu de l'entrada o en la factura.

Pel que fa als IES específicament, quan es plantege que un/a alumne/a major d'edat vulga anar pel seu compte a una activitat realitzada fora del recinte de l'institut (per exemple, desplaçant-se en el seu cotxe o moto particular), no s’ha de permetre aquesta alternativa. En aquesta situació, l'alumne/a en qüestió ha de signar una comunicació dirigida al tutor o tutora (i optativament a la Jefatura d'estudis) en què conste que, per pròpia voluntat, no realitza l'activitat amb el grup, per tal d'exonerar de responsabilitat al professor/a tutor/a que organitza l'activitat en cas d'accident. Aquest extrem pot tenir-se en compte en l’avaluació.

6. URGÈNCIES-MALALTIES.

Hem de dir, d'entrada, que la situació ideal seria una planificació general dels centres educatius d'una localitat o zona amb els caps d'àrea o cap local de salut. En tot cas, en el centre escolar cal tenir en compte dues coses:

- No és convenient esperar massa si l'alumne no es troba bé; cal avisar als pares perquè se'n facen càrrec. Tot i que, en cas d'urgència, s'ha d'auxiliar de la manera més eficaç, és convenient, quan siga possible, que es desplace al centre el metge que corresponga (assegurança escolar als IES, metge de guàrdia). Cal també una coordinació preventiva amb la Policia Local en cas de necessitat. També cal estudiar la pòlissa a fons per fer-ne un ús adequat, sobretot en cas d'accidents en eixides escolars.

La responsabilitat patrimonial de l’Administració pública pot aplicar-se en el cas d´accidents o de danys patits pel professorat durant la prestació del servei educatiu; és el cas per exemple d´algun accident amb el cotxe del professor/a mentre es porta algun alumne/a al Centre de Salut per alguna urgència.

7. CASOS DIVERSOS.

- Reunions de professorat de zona convocades per la Inspecció Educativa Les reunions de professorat de diversos centres situats en diferents localitats, cal que estiguen contemplades en la PGA, document de revisió de la PGA i Memòria del curs acadèmic. Pot fer-se constar la realització d’aquestes reunions en les actes del Claustre o fins i tot del Consell Escolar. És convenient que conste en un document oficial o acta, sobretot pel que fa a les possibles indemnitzacions a les quals tindria dret el treballador/a en cas de tenir algun accident en el trasllat o en la realització de l'activitat; d'aquesta manera seria possible que aquest accident es contemplara com a laboral.

 

PROTOCOLO AULA DE TECNOLOGÍA
 

- El alumno/a debe respetar las normas de uso y de seguridad de las herramientas y maquinaria, así como las de limpieza del aula. En especial, manipulará las maquinas-herramientas en el espacio y forma que el profesor/a lo haya determinado.

- Los alumnos/as sólo podrán acceder a las máquinas eléctricas previa autorización del profesor/a y en número determinado por éste.

- El alumnado deberá implicarse en el perfecto control y organización de las herramientas y material, al inicio y final de la clase.

- Los materiales correspondientes a la práctica a realizar, deben estar disponibles antes de su inicio.

- Las prácticas que estén realizándose se almacenaran en un espacio destinado a tal efecto.

- Las tomas de corriente estarán debidamente protegidas.

- Una de las causas fundamentales de los accidentes en Tecnología es la falta de espacio. Por ello, el profesor/a de Tecnología, si detecta esta peculiaridad en su aula concreta, podrá plantear a la Dirección del centro un aula acorde con las necesidades. Si fuera imposible o no se atendiera su demanda debería estudiarse la posibilidad de dedicar toda el aula (también su parte teórica) a prácticas y, en ese caso, la dirección habilitará un nuevo espacio libre para la clase teórica general.

 

PROTOCOL AULA DE LABORATORI

 

Les mesures de seguretat dins del laboratori en l'ESO, batxillerats i cicles formatius, seguint els consells de l’Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, són bàsicament les següents::

1. Cal conéixer la localització exacta dels extintors, mantes ignífues, dutxes de seguretat i rentaülls.

2. Protecció dels ulls: l'ús d'ulleres de seguretat és obligatori. No han de dur-se lents de contacte, ja que en el cas d'un accidents, els productes química esquitxats als ulls o els seus vapors poden pasar darrere de les lents i provocar lesions als ulls abans de poder retirar-ne les lents. Les persones que habitualment porten ulleres és recomanable l'ús d'ulleres de seguretat o de cobreulleres.

Si un producte químic esquitxa els ulls, cal utilitzar inmediatament un rentaulls (via d'aigua de baixa presió) i rentar completament l'ull afectat durant quince minuts sense interrupció. Cal informar al professor encarregat del què ha succeït i demanar assistència mèdica.

3. Com anar vestit al laboratori: Convé l’ús de la bata (preferentment de cotó) ja que poden produir-se esquitxades de productes químics. Pel mateix motiu no és aconsejable dur minifaldilles, pantalons curts i calçes, ja que són fibres sintètiques i en contacte amb determinats productes químics s'adhereixen a la pell. Es recomana dur sabates tancades i no sandalies. D'altra banda, els cabells llargs comporten un risc que desapareix recollint-los en una cúa.

4. Normes higièniques: no menjar ni beure mai al laboratori, ja que hi ha la possibilitat que els aliments o begudes s'hagen contaminat amb productes químics. Cal rentar-se sempre les mans després de realitzar un experiment i abans d'eixir del laboratori.

5. Fumar està prohibit al laboratori per raons higiéniques i de seguretat. Així mateix no s’ha d’inhalar, tastar o olorar productes químics.

6. Pipeteig de líquids: cal emprar sempre un aspirador per pipetejar liquids. No cal fer-ho directament amb la boca.

7. Condicions de l'àrea de treball: L'àrea de treball ha de mantenir-se sempre neta i endreçada, sense llibres, abrics, bosses, productes químics vessats, excés de pots de productes químics, equipament innecessari i coses inútils. Tots els productes químics vessats s'han de netejar immediatament.

8. Manipulació de productes químics:

- Cal evitar la presència de flames obertes al laboratori, sempre que siga possible; per exemple, l'utilització del bec Bunsen. Es recomana emprar en el seu lloc banys de vapor o silicona, mantes plaques calefactores. Si l'ús d'un bec Bunsen és inevitable, cal assegurar-se que no hi ha disolvents o productes inflamables al seu voltant i que el bec disposa de vàlvula de seguretat.

- No s’ha d’inhalar els vapors dels productes químics. Quan calga s’han d’utilitzar màscares amb filtres adients. Cal treballar sempre que siga possible en vitrines extractores, especialment quan es manipulen productes tòxics, irritants, corrosius o lagrimògens.

- Cal evitar el contacte de productes quimics amb la pell, especialment dels què són tòxics i corrosius. En aquest cas, es recomana la utilització de guants d'un sol ús.

- No s’ha d’agafar mai un producte d'un recipient no etiquetat.

9. Eliminació de residus:

- No s’han d’abocar directament a la pica productes que reaccionen amb l'aigua (metalls alcalins, hidrurs, amidurs, halogenurs d'àcid), que siguen inflamables (dissolvents), que facen mal olor (derivats de sofre), que siguen lagrimògens (halogenurs de benzil, halocetones), o productes que siguen difícilment biodegradables (polihalogenats: cloroform).

- Els productes químics, material de vidre trencat i altres residus s'han de llançar en contenidors específics. El paper i guants contaminants no és poden llançar a la paperera.

Hi ha normes específiques per a treballar en un laboratori biològic i de radioisòtops que es poden sol·licitar als delegats i delegades de Prevenció del l'STEPV en cada comarca.

 

PROTOCOL TALLERS DE CICLES FORMATIUS

La diversitat i complexitat de tallers dels diferents cicles formatius fa impossible que en una publicació com aquesta fem un resum de les mesures de seguretat per a cada família. Igualment els riscos del alumnat en pràctiques en les diferents empreses. Aixó no obstant, s’ha de conquerir que la cultura de prevenció entre dins dels centres educatius i de les programacions de pràctiques en les empreses. A continuació s’esmenta la normativa bàsica en Seguretat i Salut laboral.

NORMAS GENERALES:

Ley 31/1995,de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales.

Real Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.

Orden de 27 de junio de 1997, en relación con las condiciones de acreditación de las entidades especializadas como servicios de prevención ajenos a las empresas…

Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de Señalización de Seguridad y Salud en el trabajo.

Real Decreto 486/1977, de 14 de abril, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

Real Decreto 1488/1988, de 10 de julio, de adaptación de la legislación de Prevención de riesgos laborales a la Administración General del Estado.

Resolución de 23 de julio de 1998, de la Secretaría de Estado para las Administraciones Públicas, por el que se ordena el Acuerdo de Consejo de Ministros de 10 de julio de 1998, por el que se aprueba el Acuerdo Administración-Sindicatos de adaptación de la legislación de Prevención de Riesgos laborales a la Administración General del Estado.

NORMAS DE PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES:

En determinadas condiciones:

- RD 487/1977, de 14 abril, sobre manipulación manual de cargas.

- RD 488/1977, de 14 abril, sobre trabajos con equipos, que incluyen pantallas de visualización.

- RD 664/1997, de 12 mayo, sobre exposición a agentes biológicos.

- RD 665/1997,de 12 mayo, sobre exposición a agentes cancerígenos.

- RD 773/1997, de 30 mayo, sobre utilización de equipos de protección individual.

En determinadas actividades:

- RD 1216/1977, de 18 de julio, sobre medidas de buque de pesca.

- RD 1389/1997, de 5 septiembre, sobre actividades mineras.

- RD 1627/1977, de 24 octubre, sobre obras de construcción.

Existe otra normativa que se aplica a materias de seguridad y salud en el trabajo, como calor y frío, radiaciones ionizantes y no ionizantes, carga física, etc. Esta normativa requiere una consulta específica.

 

PROTOCOL PER A LA SEGURETAT I SALUT DE LA TRABALLADORA EMBARASSADA

Aquesta circumstància està regulada en un conjunt de disposicions legislatives que cal conèixer per a prevenir riscos laborals. A continuació es detalla aquesta normativa i se cita la legislació específica fonamental.

- Llei de Sanitat, de 1986.

- Llei d'Indústria, de 1992.

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals (art. 26).

- Reglament dels Serveis de Prevenció.

- Reials Decrets que constitueixen les normes de protecció dels treballadors i treballadores en determinades condicions i activitats, esmentats en l'apartat referit a tallers de cicles formatius d’FP.

- Diferents protocols de vigilància específica que desenvolupen cadascún dels Reials Decrets anteriors.

És especialment important la Directiva 92/85/CEE del Consell, sobre les directrius per a l'avaluació dels agents químics, físics i biològics, així com els procediments industrials considerats com a perillosos per a la salut o la seguretat de la treballadora embarassada, que haja donat a llum o en període de lactància. La Directiva es pot sol·licitar als delegats i delegades de Prevenció comarcals de l'STEPV.

 

ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I PERSPECTIVES DE MILLORA

1. Situació general.

Aquest document té, d'una banda, un caràcter informatiu, però també vol ser un document de reflexió que permeta millorar les condicions laborals de moltes de les activitats educatives. Les diferents situacions negatives en què el professorat es veu immers quan realitza activitats educatives poden perjudicar-lo. I també, la pròpia qualitat d'aquestes activitats.

Es pretén que totes les activitats tinguen un marc que, lluny de crear malestar o tensió professional, permeten desenvolupar la nostra professió en condicions adequades i saludables, per això el Comité de Seguretat i Salut Laboral cree que ha de plantejar-se el tema amb adequadament.

 

2. Procés.

Es proposen els següents passos —el primer dels quals és aquest borrador— amb l'objecte d'incorporar les propostes que anem rebent:

a) Una anàlisi detallada de les diferents situacions.

b) Un debat en els Claustres i Consells Escolars.

c) Una formulació final de reivindicacions, que s'arreplegarien en actes i se sintetitzarien per a ser presentades als Claustres i Consells Escolars.

d) L'enviament de les malcries al conjunt d'Organitzacions sindicals, per a

e) Una aprovació de les mateixes en els comités de Seguretat i Salut Laboral, i

f) Una petició del STEPS, i de les restants organitzacions sindicals si ho estimen oportú, perquè la plataforma i el tema que ens ocupa siga tractat en Mesa Sectorial.

D'aquesta forma podran acordar-se amb la Conselleria d'Educació les millores pertinents, comprometent-la en l'organització i dotació necessàries d'unes activitats de què és, amb tota seguretat, la major responsable.

3. Temps

Aquesta primera part del procés ha de concloure en el primer trimestre del curs 2001-2002, per a plantejar a la Conselleria d'Educació una Mesa Sectorial monogràfica sobre el particular en gener de 2002.

 

4. Objectiu

Aquest procés ha de finalitzar amb un acord o amb una postura de força per part del STEPS i de la resta d'organitzacions sindicals que així ho valoren. La no atenció de reivindicacions justes, pot ocasionar una postura de força molt fàcil d'imaginar en relació a aquestes activitats educatives.

5. Situacions específiques i reivindicacions concretes

SITUACIONS

REIVINDICACIONS

1.- Defectes en instal·lacions general del centre.

1.- Revisió tècnica de les instal·lacions i funcionament i manteniment adequat de les mateixes.

2.- Locals destinats a activitats que comporten riscos: laboratoris, tallers i gimnasos.

2.- Establiment de mesures de seguretat generals per a tots els locals i ceptres.

3.- Sistemes i normes de seguretat de cada centre.

3.- Diferents actuacions:

3.1.- Determinació de les mateixes pels Serveis de Prevenció de la Conselleria.

3.2.- Control d'un coordinador/a de Seguretat i Salut Laboral del Centre.

3.3.- Actuacions pràctiques del Centre i de l'Administració.

4.- Transport i cura de l'alumnat durant el temps que transcorre entre la seua entrada al centre educatiu i el començament de les classes, i entre la finalització de les classes i eixida del Centre Educatiu.

4.- Contractació de personal a l'efecte per a l’acompanyant de transport i control de les entrades i eixides.

5.- Absència d'informació clara respecte a les obligacions i implicacions de responsabilitat del professorat.

5.- Informació oficial d'una normativa clara i precisa respecte a les obligacions del professorat i alumnat. D'aquesta manera es podrà argumentar, si s'actue amb la deguda diligència, el compliment de les mencionades normes.

6.- Insuficient informació i/o absència de normes generals i de protocols d'actuació per part del centre.

6.- És necessari:

6.1.- Establiment de normativa i informació general als Equips directius davant dels casos concrets: responsabilitat del centre davant d'eixides, incendis, malalties greus, etc.

6.2.- Autonomia del Consell Escolar per a adequar la norma a les necessitats de cada Centre i establir normes complementàries, si fóra necessari, en funció de l'activitat o de la pràctica habitual del centre. Adequació de les mateixes a la normativa general.

7.- Desinformació i carència de suport davant de les excursions i eixides del centre cap al professorat.

Absència d'informació a pares i mares.

7.- S’ha de plantejar:

7.1.- Acompanyament de personal sanitari.

7.2.- Acord amb la Conselleria de Sanitat i Ministeri de Sanitat i Consum per a garantir una atenció mèdica i hospitalària a qualsevol lloc del País València i de l'Estat espanyol.

7.3.- Determinació de les obligacions i responsabilitats dels pares i mares davant de malalties específiques de l'alumnat. Establiment de condicions adequades.

8.- Problemàtica atenció de l'alumnat davant d'eixides escolars.

8.- Fixació de criteris per al desenvolupament de les eixides:

a) Ratios: *Eixides inferiors a 8 h.: 1/10 Infantil; 1/12 Primària; 1/15 ESO; 1/20 Batxillerat i Formació Professional.

* Eixides d'1 o més dies: 1/8 Infantil; 1/10 Primària; 1/12 ESO i 1/15 Batxillerat i Formació Professional.

b) No podran realitzar-se eixides amb menys de dos acompanyants, un dels quals haurà de ser necessàriament professor/a.

c) Si n'hi ha alumnat amb necessitats educatives especials, s’hauran d'adoptar les mesures especials necessàries.

d) L'activitat ha de ser coherent amb el Projecte Educatiu de Centre i figurar en la Programació General Anual, amb les normes d'organització i una clàusula que done cabuda a possibles incorporacions o modificacions necessàries (que determinarà en el seu moment el professorat coordinador de l'eixida).

e) La comunicació als pares/mares/tutors legals de l'alumnat hauria d'incloure els criteris d'organització i modificacions inesperades, les activitats detallades, els horaris previsibles i les normes que l'alumnat ha de complir, incloent el compromís de la família que, en el cas que l'alumne/a incomplisca les mateixes, no podrà continuar participant en l'activitat.

f) Els pares/mares hauran de firmar obligatòriament l'autorització, acceptant el que exposa anteriorment.

g) L'Equip de Direcció del Centre informarà al professorat de tots els aspectes legals que necessite per al bon desenvolupament de l'activitat, així com entregarà els deguts certificats o impresos a utilitzar.

Atenció al reconeixement social i econòmic a la tasca del professorat.

Valoració de la implicacicó del mateix en la tasca educativa: estudio de diverses mesures.

9.- Pòlissa d'assegurances desconegudes en la seua lletra xicoteta i insuficient en les seues prestacions.

9.- Pòlissa que responga a la totalitat de les quanties de les sentències judicials.

10.- Sensació d'inseguretat jurídica davant d'accidents i incidents.

10.- Claredat de les prestacions jurídiques de la pòlissa d'assegurances i compromís de la Conselleria d'Educació a l'ampliació dels seus Serveis Jurídics que puguen donar cobertura a situacions d'indefensió de l'empresa contractada a l'efecte.

11.- Atenció al professorat que pateix situacions d'agressió personal o col·lectiva per la ubicació conflictiva del centre: CAUS, IES de certs barris, educadors/as socials.

11.- Estudi detallat d'aquests col·lectius especialment afectats per tensions socials i mesures jurídiques i laborals adequades.

 

 

 

tornar a salut laboral