1. UNA NOVA MANERA D’ABORDAR LA FORMACIÓ.

1.- Algunes reflexions per a començar

Si bé en anteriors Congressos hem tractat el tema de la formació, sempre ha estat d'una manera parcialitzada, ja que ho hem fet mitjançant resolucions o com algun apartat dintre de les ponències de política educativa. Per tant, l’STEPV-Iv es planteja en aquest Congrés, per primera vegada, abordar el tema de la formació en tota la seua complexitat. Això ens ha de servir per definir com volem que siga la nostra oferta formativa: interna i externa, sindical i professional; a qui l’hem d’adreçar; de quina manera i amb qui l’hem de realitzar, etc.

És clar que les afiliades i els afiliats constituïm l'actiu del sindicat, qualsevol decisió i acció conjuntural estan en raó de la nostra pertinença al col·lectiu. Per això la nostra proposta de fer un sindicalisme diferent des de l'autonomia, el procés assembleari, la participació democràtica, etc. junt al convenciment en la consolidació de la Intersindical Valenciana, requereix d'una política de formació interna que cohesione i prepare a les persones que treballen per al sindicat en qualsevol dels seus àmbits de gestió o representació en particular i a l’afiliació en general, tant per a l'acció sindical com per als debats socials en què estem immersos.

Pel que fa a la formació permanent o contínua, cada dia més, ha de ser una de les eines que ajuden a millorar tant professionalment com en la qualitat del servei, per això ha de ser considerada com un dret i com un deure de totes les treballadores i de tots els treballadors. Nosaltres sempre hem defensat que l'Administració, en el nostre cas, ha de ser la responsable d'ofertar-la i ha de posar tots els mitjans al seu abast perquè es faça dins de l'horari laboral, perquè estiga a prop dels centres de treball, perquè arribe a tothom i no excloga a cap persona per la seua situació administrativa o contractual, perquè siga de qualitat i gratuïta.

Ara bé, l'afirmació "l'Administració ha de ser la responsable d'ofertar-la" genera algunes contradiccions que haurem d’abordar en aquest Congrés.

- Res no és neutre (ni neutral) i menys encara la formació. En moltes ocasions la nostra línia de reflexió és molt diferent a la de l’Administració i això es reflecteix nítidament en els continguts, els ponents, el professorat, la filosofia que està subjacent quan es dissenya una activitat; és evident que una mateixa activitat programada per l’Administració Educativa i per l’STEPV-Iv tindria poques coincidències. Un exemple ens il·lustrarà: si la Conselleria de Cultura i Educació organitza un curs, posem per cas, per a l’acreditació en la funció directiva és clar quins seran els continguts, el professorat i la filosofia amb que es farà; ara pensem eixe mateix curs organitzat per l’STEPV-Iv: és evident que nosaltres plantejaríem altres qüestions ben diferents, apostaríem per un altre model de direcció i l’impartiria un professorat compromés amb models de gestió democràtica. Al final, els dos cursos haurien acomplit el mateix objectiu administratiu, servirien per habilitar en la funció directiva, però, segurament, eixa seria l’única coincidència.

- La conclusió és fàcil d’esbrinar: si l’Administració acompleix amb la seua obligació de formar els seus treballadors i les seues treballadores, nosaltres, conseqüentment al que venim proposant, hem de renunciar a transmetre per la via de la formació la nostra filosofia i les nostres experiències al conjunt del professorat i deixar que siguen altres els que ho facen.

- Si continuem mantenint que l’Administració educativa ha de ser l’única que ha d’ofertar formació permanent, contínua o professional, haurem de ser conseqüents i només reconéixer aquella que impartesca la Direcció General d’Innovació i Ordenació Educativa i Política Lingüística (DGIOEPL), els CEFIREs o les Universitats. Com a exemple, i a manera il·lustrativa, no caldrà que nosaltres organitzem jornades sobre la LOCE perquè ja va a fer-ho la Direcció General.

Per tant, una de les preguntes que ens haurem de contestar en el IX Congrés és si hem d'exigir que la formació contínua, la professional, sols la d'ofertar l'Administració o si acceptem que hi ha altres institucions que també poden fer eixe tipus de formació i, en aquest cas, si estem en condicions de donar el pas d’oferir un servei nou al professorat en general i a la nostra afiliació en particular i fer nosaltres, també, una oferta formativa pròpia.

2.- Què hem fet els darrers quatre anys: del VII congrés al IX congrés

Per poder conéixer i valorar com s'aborda la formació en els distints àmbits on intervenim l'STEPV-Iv, anem a fer un petit repàs als fets més significatius que s'han produït en aquest tema des de maig de 1999 (VII Congrés) al moment actual en què preparem el IX Congrés (març de 2003).

a.- En el VII Congrés estàvem immersos en la convocatòria de cursos d'especialització per al professorat del cos de mestres. Com s'informava i es valorava en la ponència corresponent, portaven ja dues convocatòries realitzades. Fins que la Conselleria va interpretar que el termini per autoritzar i convocar aquests cursos havia exhaurit férem altres dues convocatòries. En total van ser quatre entre 1988 i 2001 amb una oferta total de 47 cursos distribuïts arreu del País i la participació com alumnat de 1.257 persones.

La necessitat de donar satisfacció a la gran demanda de persones afiliades que li demanaren al seu sindicat que organitzara cursos que els permeteren obtenir una nova especialitat per poder mantenir el seu lloc de treball, o per tenir més opcions d'apropar-se al seu lloc de residència, o per tenir més seguretat laboral, va obrir una via inexplorada fins aleshores, tot i que va ser una via amb moltes cauteles que ha fet que les nostres activitats, excepció feta dels cursos d'especialització, tinguen més un caire sindical que pedagògic. Basant-nos, en la majoria dels casos, en el format de jornada hem tractat, entre altres temes, "Els reptes organitzatius de l'Educació Infantil", "La participació als Consells Escolars", "L'Educació al món rural", "El tractament educatiu de la diversitat en els ensenyament mitjans", "La formació professional en els centres privats" o "L'Educació Especial als centres privats". No obstant això també hem organitzat alguns cursos: "Resolució de conflictes" i "Ensenyar o domesticar. Una lectura democràtica dels conflictes a l'aula i de les alternatives", aquest últim col·laborant amb l'MRP Escola d'Estiu Gonçal Anaya i la Universitat de València.

També cal considerar la Resolució aprovada en el Consell Nacional de 29 de gener de l'any 2000: "Millora de la participació i formació a l'STEPV-Iv". Aplicant alguns dels preceptes (altres no hem arribat a posar-los en funcionament) canviàrem algunes concepcions i, si més no, una vegada al trimestre hem organitzat conferències obertes a tothom, primer en la Intercomarcal de València, optant sempre que va ser possible per fer-les a l'Escola de Magisteri i amb un gran desplegament propagandístic per les facultats per atreure, també, a futurs ensenyants. El 2002, seguint els esquemes de les activitats que veníem programant, tornàrem a organitzar un cicle de conferències, ara sí en les tres intercomarcals i férem confluir totes les jornades sectorials en un únic dia. A aquesta gran activitat (conferències i trobada) la denominàrem "I Fòrum Educatiu". La trobada va coincidir amb una altra gran activitat: "Curs de Mobbing", en total més de 500 persones ens reunírem al Campus de Burjassot per participar en alguna de les dues activitats: 331 en el Fòrum i 184 en el curs de Mobbing.

Sense arribar a les xifres de participació de les dues activitats anteriors, podem dir que totes les jornades que hem organitzat al llarg d'aquests quatre anys han tingut una més que acceptable participació, la qual cosa ens indica que aquest és un model què hem de continuar aprofundint i sempre que siga possible amb l'estructura semblant a la del I Fòrum Educatiu que fa que durant un període més o menys prolongat de temps puguem fer una oferta atractiva de conferències en llocs diferents, descentralitzant-les, i finalment ens puguem trobar un nombre important de persones, en un mateix lloc i dia, per poder reflexionar, escoltar, debatre, proposar.... sobre els temes que ens preocupen.

b.- En el VII Congrés decidírem que l'estructura de l'STEPV-Iv estaria formada per 4 sectors (Ensenyament, Administració Pública, Sanitat i Altres sectors) que posteriorment en el VIII Congrés Extraordinari (IES Benlliure, València, 30 de juny de 2001) es transformaren en quatre sindicats (STEPV-IV, STAPV-IV, STS-PV, STPV-IV) que constituïren la Federació de Sindicats de Treballadors del País Valencià (FSTPV-Iv). El fet d'optar per ser un únic sindicat amb quatre sectors ben diferenciats ha fet que durant, pràcticament, 4 anys s'ha actuat amb mentalitat d'STEPV.

Quasi totes les activitats, tant externes com internes, han estat enfocades al professorat i la seua problemàtica. L'oferta d'activitats específica per al personal de funció pública i el sanitari ha estat inexistent i tampoc hem fet cap activitat adreçada a una part important de l'afiliació de l'STEPV-Iv, la que treballa a les Universitats, sobretot al PAS. Això no ha impedit que alguns companys i algunes companyes dels altres sectors hagen assistit a algunes de les activitats programades quan excedien l'àmbit educatiu: "El principi d'igualtat per raó de sexe en la normativa laboral" o "El curs de Mobbing", aquesta última activitat després de moltes gestions va estar reconeguda i homologada per l'IVAP per a les persones que treballen en funció pública, la qual cosa ha obert unes noves expectatives ja que sols les activitats homologades per aquest organisme tenen validesa en els seus concursos.

c.- Nosaltres mai hem restringit la participació a cap persona que haja volgut participar-hi en alguna activitat, la qual cosa ens ha plantejat el repte de poder lliurar uns certificats d'assistència que pogueren tenir utilitat, és a dir que estiguen expedits o homologats per alguna institució reconeguda a l'efecte. Així, perquè les nostres activitats, tant internes com externes, tingueren el reconeixement administratiu necessari signàrem els següents convenis:

- de col·laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a la formació del professorat (1 de desembre de 1998). Amb aquest se'ns reconeixen i certifiquen les activitats de formació permanent que realitze el professorat en actiu, tant de pública com de concertada.

- de col·laboració amb la Universitat de València (27 de novembre de 2000). Amb ell podem donar cobertura administrativa (certificacions) a totes aquelles persones que participen en les nostres activitats que no siguen ensenyants o no estiguen en actiu. A més, mitjançant aquest conveni, la Universitat ha col·laborat de diferents maneres en algunes activitats (cedint locals, proporcionant allotjament al professorat, subvencionant algunes conferències, etc.)

d.- Els nostres resultats en les anteriors eleccions sindicals van fer que com a STEPV-Iv (sigles amb què ens presentàrem en tots els sectors) estiguérem en la Mesa General de la Funció Pública i per irradiació en totes les meses sectorials. Per la qual cosa hem assistit a les reunions de la mesa de formació contínua i continuada de l'Institut Valencià d'Administracions Públiques (IVAP), a la de Sanitat i a de la D.G. de Justícia, així com a les comissions tècniques de formació d'Ensenyament. Encara que siga de manera molt esquemàtica val la pena que ens detinguem un poc en cadascun dels àmbits per poder analitzar les seues peculiaritats.

2.1.- Un repàs pels distints àmbits de negociació

La mesa de formació de la Mesa General.

El 9 de juliol de 1997 es va signar l'Acord de col·laboració en matèria de formació entre la Generalitat Valenciana i les Organitzacions Sindicals UGT, CC.OO., CSI-CSIF i CEMSATSE (els aleshores representats en la Mesa General de Negociació de la Generalitat Valenciana) que venia a substituir al signat per les mateixes organitzacions el 31 de gener de 1995. Entre ambdós acords hi ha una diferència important, el del 95 tenia un àmbit temporal limitat 95-97, el del 97 es prorroga automàticament cada any si cap de les parts el denuncia. A més, és un acord restringit a les parts signants, amb la qual cosa es garanteixen que sols ells estaran "legitimats" per tractar els temes de formació encara que en les següents eleccions estiguen fora de la mesa general de negociació. Amb això se li barra el pas a qualsevol altre sindicat que puga estar en eixa mesa, com va ser el cas de l'STEPV-Iv. Per la qual cosa, malgrat tenir tota la legitimitat per poder negociar i participar en els temes de formació, se'ns ha impedit gràcies a un acord totalment antidemocràtic i sectari que es va signar abans de les anteriors eleccions i que hui encara patim.

Amb l'Acord de juliol del 97 "s'estableix un nou marc de relacions en matèria de formació, entre la Generalitat Valenciana i les centrals sindicals, aleshores, més representatives en l'àmbit de la Mesa General de negociació de la Generalitat Valenciana, de manera que es creen les condicions per afavorir la participació sindical en la planificació formativa de la Generalitat Valenciana i dels instituts públics de formació d'ella dependents, així com el reconeixement de la importància de les iniciatives de formació de les centrals sindicals com agents de formació".

Així mateix es crea la "Comissió de Formació constituïda en l'àmbit de la Mesa General de Negociació de la Generalitat Valenciana", que entre altres, té les següents funcions:

- Proposta i estudi de criteris generals d'elaboració, disseny i coordinació de la formació dirigida als empleats públics de la Generalitat Valenciana.

- Seguiment i avaluació de les activitats programades en matèria de formació continuada per l'administració del Consell i les centrals sindicals signants de l'acord, així com coneixement dels plans de formació programats per l'Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES) i per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

- Negociar, valorar i aprovar els Plans de Formació Contínua que li siguen presentats, a efectes d'elevar-los a la Comissió General per a la Formació Contínua per a la seua aprovació definitiva i posterior finançament.

- Conèixer la memòria balanç del Pla de Formació Contínua de la Generalitat i dels plans dels sindicats signants.

És en aquesta mesa on es presenten, es negocien i s'avaluen tots els plans institucionals de formació de tots els empleats i empleades al servei de la Generalitat Valenciana i els del PAS de les 4 universitats públiques valencianes.

Des que l'STEPV-Iv vam accedir a la mesa general de negociació, gràcies a que els nostres resultats electorals ens atorgaren la representativitat necessària, UGT, CC.OO. i CSIF han intentat per tots els mitjans que no assistírem a les reunions de la comissió de formació, segons ells perquè ha d'estar restringida sols als signants de l'Acord esmentat al marge que un sindicat tinga representació en la Mesa General, com és el nostre cas. Malgrat els reiterats intents per evitar-lo hem assistit, com a convidats amb veu i sense vot, a quantes reunions ens han convocat.

Ha de ser tasca immediata i prioritària, en aquest àmbit, que la Federació d'STPV demanem i aconseguim la nostra presència en la Comissió de Formació constituïda en l'àmbit de la Mesa General de Negociació amb les mateixes condicions de participació que qualsevol altre sindicat. No és admissible que es margine la voluntat d'un nombre tan important de votants que han dipositat la seua confiança en nosaltres. Per tant, el IX Congrés de l'STEPV-Iv insta al Secretariat Federal a que encete totes les vies al seu abast per aconseguir l'objectiu esmentat.

La mesa sectorial de Justícia.

Situació ben diferent està donant-se en la D.G. de Justícia on cada any (si més no des que estem nosaltres) ofereix el 50% del seu pressupost de formació continuada als sindicats amb representació en la mesa sectorial (recordem que nosaltres, encara que no ens presentàrem, tenim representació per irradiació). Segons el conveni que ofereix als sindicats, si cap d’ells no vol subscriure’l, la seua part passaria als signants. En 1999 i en 2000, nosaltres proposàrem que tota la formació l'ofertara i la gestionara la Direcció General i en cas contrari, si cap sindicat no subscrivia l'acord, que la seua part anara a la D.G. i no als sindicats signants. Ens quedàrem a soles i no signàrem el conveni amb la qual cosa, malgrat les nostres protestes, la part que ens haguera correspost (uns 3.000 euros) es va repartir entre els sindicats signants (CC.OO., CSIF, UGT i CEMSATSE).

En 2001 tornàrem a fer les mateixes propostes i obtinguérem les mateixes respostes, tant de la D.G. com de la resta de sindicats. El Secretariat Federal, en aquest cas, va valorar que poder ofertar cursos dins del pla de formació continuada podia ser una bona estratègia per donar-nos a conèixer en el sector, màxim quan la informació arriba a tots els treballadors i treballadores via convocatòria pública de la Direcció General de Justícia i que la nostra part de subvenció no anava a incrementar l'oferta institucional i sí a la de la resta de sindicats signants. Valorant tot açò prenguérem la decisió de signar el conveni i fer la nostra oferta de formació continuada dins del pla general de la D.G. de Justícia, la qual cosa ens va permetre ofertar 4 cursos. Com que l'STEPV-Iv no compta amb infrastructura els va realitzar mitjançant una fundació amb la qual ja havíem col·laborat amb anterioritat en els cursos d'especialització i en algunes jornades que organitzàrem en les seues instal·lacions.

En 2002 es va repetir la mateixa situació de l'any anterior.

Val a dir que les valoracions rebudes per les persones assistents a tots els cursos han estat excel·lents i han mostrat un alt grau de satisfacció.

Donat el precedent de la gestió mixta del fons de formació en la Direcció General de Justícia, des de 1999 UGT està demanant la participació directa en la gestió d'accions formatives dels Plans de Formació Contínua i Continuada de la Generalitat Valenciana mitjançant Convenis de Col·laboració. És a dir, vol que aquest sistema s'aplique també als fons de l'IVAP.

La mesa sectorial de Sanitat.

Segueix les directrius de l'Acord de 31 de gener de 1995 sobre condicions de treball en la funció pública per al període 1995-1997. El títol V és el corresponent a formació i entre altres coses diu: "Dins del marc de la política de descentralització en matèria de formació de la Generalitat Valenciana, les centrals sindicals signatàries podran efectuar la proposta d'aquelles activitats formatives que puguen assumir". És per això que en les Resolucions que estableixen els Plans de Formació Continuada de la Conselleria de Sanitat (la darrera és de 20-03-02 per al bienni 2002-2003) s'especifica què "en l'organització de cursos i a igualtat de condicions es prioritzarà l'adjudicació amb el següent ordre: 1.- Administracions públiques, 2.- Organitzacions sindicals, associacions científiques i altres organismes sense ànim lucratiu, 3.- Empreses privades".

L'STEPV-Iv hem renunciat a organitzar cursos del Pla de Formació Continuada de l'EVES, entre altres coses perquè no teníem la infrastructura necessària per poder-ho assumir. La situació va variar en 2002 quan el Secretariat Federal acceptà l'oferiment i, mitjançant un conveni amb personal expert en activitats de formació de sanitat, presentàrem una oferta pròpia que es va materialitzar en l'organització de 6 cursos: 2 a València (àrees 9 i 10), 1 a Xàtiva, 1 a Vinaròs, 1 a Oriola i 1 a la Vila Joiosa.

La mesa de formació de la Conselleria de Cultura i Educació.

Esment a banda mereix aquesta mesa, perquè no n’hi ha. Cal recordar que dins de l'Acord de Sexennis signat en 1991 per CC.OO., UGT, ANPE i CSIF es creava la "Comissió de Participació, Seguiment i Avaluació de la Formació del Professorat" que tenia la missió de realitzar el seguiment i l'avaluació del pla de formació que la Conselleria de Cultura i Educació havia de presentar anualment. També s'indicava que aquesta comissió es reuniria un mínim de dues vegades a l'any i que participarien les universitats valencianes a més de la Conselleria i dels sindicats signants de l'acord.

Poques vegades es va reunir aquesta comissió i per tant poques vegades la Conselleria va haver de presentar el seu pla de formació anual per poder ser debatut. Val a dir que, malgrat el que deia l'Acord, l'STEPV com a sindicat majoritari, va estar convocat mitjançant la fórmula de convidats, a les reunions d'una comissió que ja fa més de vuit anys que de la qual res no se'n sap. Amb això la Conselleria ha tingut les mans lliures per poder portar una política de formació que no ha negociat amb ningú i ha pogut incomplir sistemàticament gran part dels apartats de l'Acord que la creava (s'han suprimit les llicències per estudi quan l'acord parlava d'incrementar-les progressivament o no s'ha revisat el Decret que regulava l'organització i funcionament dels CEPs -en l'actualitat CEFIREs-, per posar dos exemples dels més cridaners).

És, per tant, l’hora de què els responsables de la Conselleria negocien els seus plans de formació amb els sindicats de la mesa sectorial. Aquesta ha de ser una reivindicació irrenunciable per a l'STEPV-Iv.

3.- Algunes conclusions

De l'experiència dels darrers quatre anys hem pogut extraure algunes conclusions que ens han de servir en els nostres plantejaments de futur:

- Malgrat la nostra inexperiència, hem organitzat algunes activitats d'una gran complexitat i els resultats obtinguts sempre han estat força satisfactoris. Els cursos d'especialització són l'exemple més clar, però també el Fòrum educatiu o el curs de Mobbing il·lustren el que estem dient.

- De les valoracions i avaluacions realitzades pels i les participants en les activitats que hem organitzat es pot concloure que sempre han tingut una consideració important, la qual cosa ens indica que hem fet les coses com calia.

- Podem afirmar que sempre hem fet les coses amb total transparència i honestedat i així se'ns ha reconegut, tant per les persones participants com per les institucions.

- Hem constatat clarament que les necessitats de formació i les motivacions per a fer-la són totalment diferents en cada sector.

- Que com a STEPV-Iv hem tingut un tractament diferent entre els sectors que el composen. Hem ofertat activitats específiques per al professorat de concertada i per al de pública i ens hem oblidat del professorat universitari i sobretot del PAS universitari.

- Cada vegada més, l'afiliació ens demana nous serveis de qualitat. Cada vegada més l'afiliació li demana al seu sindicat que li organitze activitats de formació contínua de qualitat per no haver d’anar a les que organitzen altres sindicats.

- Hi ha una diferència quantitativa important entre l'ensenyament no universitari i la resta de sectors, com es pot comprovar en els següents quadres que reflecteixen l'oferta formativa institucional de l'any 2002.

 

OFERTA FORMATIVA DE LA D.G. D'ORDENACIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA I POLÍTICA LINGÜÍSTICA A BANDA DEL PLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA *
	Cursos**	Places ofertades
Oferta pròpia de la D.G. O.I.E.P.L.	1022	16.706
Cursos d'acreditació per a la funció directiva	10	300
Cursos del Pla de Formació Lingüístico-Tècnica en Valencià	156	7.020
Activitats per al suport a l'ensenyament en i del valencià	59	1.770

* Aquestes activitats, a diferència de les del pla de formació contínua, s'oferten tant a professorat de pública com de privada-concertada.

** S'inclouen seminaris, grups de treball i jornades.

 

OFERTA TOTAL DE FORMACIÓ INSTITUCIONAL D.G. D'OIEPL
Cursos	Places ofertades	Mitjana Cursos/any
3.570	66.127	1,53

- A la vista dels quadres podem concloure que:

• El professorat no universitari té una oferta institucional suficient. Si agafem 25 hores com a mitjana de cada curs/activitat ofertada vegem que cada professor o professora valencians disposa de 38,35 hores de formació a l'any. Xifra que contrasta amb les 11 hores de que disposen en funció pública.
• Excepte en ensenyament no universitari i en el PAS d'algunes universitats, l'oferta institucional és, clarament, insuficient.

- Sense entrar en valoracions qualitatives de per a què ha de ser la formació i quines són les motivacions de cada persona per fer-la, el ben cert és que nosaltres, els i les ensenyants, podem cobrir sense cap dificultat les necessitats "peremptòries" (puntuació per a concursos de trasllats i crèdits per a sexennis, principalment) amb l'oferta formativa de l'Administració. Però si això no ens satisfà podem optar per altres modalitats formatives o per a la millora de la qualitat que també tenen el corresponent reconeixement: projectes d'innovació i investigació educativa, projectes de formació en centres, eixides escolars, grups esportius, escoles de mares i pares, etc. Tot això sense comptar amb les entitats col·laborades per a la formació que el 2002 ofertaren un total de 326 activitats amb 8.025 places i amb els cursos de les Universitats, Escoles Oficials d'Idiomes o les activitats declarades d'interés formatiu. De tot açò es conclou que hi ha inflació formativa en l'ensenyament no universitari.

- Per contra els nostres companys i companyes de la resta de sectors tenen una oferta molt més restringida i amb moltes més dificultats per poder accedir als cursos que organitza la seua Administració, per la qual cosa es veuen abocats a no fer formació o a buscar-la en l'oferta dels altres sindicats.

- També sense entrar en valoracions qualitatives de per a què ha de ser la formació i quines són les motivacions de cadascun per fer-la, una gran diferència objectiva amb els ensenyants és que en els altres sectors els cursos realitzats compten, i molt, en tots els processos de promoció interna i en els concursos de trasllats, això vol dir millora professional i salarial. Per posar un exemple, en els processos de mobilitat (concursos de trasllats) de sanitat el pes de la formació en els barems varia entre el 20 % i el 35 %; en alguns casos compta més que l'experiència.

4.- Propostes per abordar d’una manera diferent la formació des de l'STEPV-Iv

Ens reafirmem en que la formació permanent o contínua ha de ser considerada com un dret i com un deure de totes les treballadores i de tots els treballadors i és obligació de l'Administració posar tots els mitjans al seu abast perquè es faça dins de l'horari laboral, perquè estiga a prop dels centres de treball, perquè arribe a tothom i no escloga a cap persona per la seua situació administrativa o contractual, perquè siga de qualitat i gratuïta.

L'STEPV-Iv no renuncia a poder ofertar a la seua afiliació i a la resta de treballadors i treballadores quantes accions formatives de caràcter intern o extern estime convenient, per la qual cosa demanarà que aquestes tinguen el màxim reconeixement administratiu possible.

Contràriament a altres models de formació a l'ús lligats a les retribucions o a la carrera professional i basats en gran mesura en el clientelisme, el nostre ha d'estar vinculat a la millora de les condicions laborals i a la qualitat del servei educatiu i s'ha de gestionar, a l'igual que qualsevol aspecte del sindicat, amb total transparència i de forma democràtica.

Per això el IX Congrés de l'STEPV-Iv acorda:

1.- El desenvolupament prioritari d'una política de formació interna dirigida a cohesionar el sindicat davant els nous debats socials i models organitzatius a què s'enfronta la pràctica sindical. Debats sobre participació, alternatives al neoliberalisme, noves anàlisis des del pensament feminista, acció sindical en nous camps, etc., han de ser la base de jornades, seminaris i fòrums que s'han de garantir i desenvolupar a tots els nivells.

Les Escoles sindicals que anualment realitzem des de fa 14 anys han de continuar essent l’eina més valuosa per a la formació sindical i d’intercanvi d’experiències. Per això no sols hem de continuar realitzant-les, sinó que les hem de potenciar, encara més, i fer-les arribar cada any a un major nombre de persones compromeses amb el treball sindical. Aquest ha de ser l’espai on, si més no, una vegada a l’any es troben el major nombre possible de persones que tenen algun càrrec de responsabilitat o de representació de l’organització en els distints àmbits: alliberacions, secretariats, consells escolars, etc. També hem de fer servir les escoles sindicals perquè nous afiliats i noves afiliades vagen incorporant-se a la vida sindical activa.

Per tant, l’Escola Sindical ha de ser l’activitat formativa més important de l’STEPV-Iv i serà on es centraran els esforços que calguen perquè siga l’autèntic àmbit de formació i dinamització interna que es completarà amb jornades, conferències i altres activitats que ens acosten a l'objectiu assenyalat .

L'àrea de publicacions, Allioli i la WEB han de ser els altres complements d'aquest treball.

2.- L'elaboració de plans de formació propis que donen resposta a les necessitats i demandes que puga tenir la nostra afiliació, tant de formació permanent com inicial (entesa aquesta com la formació posterior a la finalització de la carrera universitària i anterior a ocupar un lloc de treball).

3.- Els compromisos i col·laboracions sobre formació amb les Administracions, entitats, institucions i empreses. Prioritat de col·laboració amb la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i amb la Federació Escola Valenciana.

4.- La participació i col·laboració en accions i projectes educatius d'intercanvi de professorat amb altres països del nostre entorn social i cultural.

5.- La tendència a l'autofinançament dels plans de formació, per la qual cosa haurem de demanar totes les subvencions públiques i privades que ens pertoquen en tots els àmbits. Quan les subvencions no cobrisquen el total dels costos d’alguna activitat i no puga ser gratuïta es discriminarà positivament a les persones afiliades.

6.- La consecució, sempre que siga possible, d'una política de formació comuna per a tota la Federació d’STEs. Per la qual cosa el Congrés de l’STEPV-Iv anima a la resta de sindicats federats perquè en els seus congressos tracten d'adoptar una política de formació semblant a la aprovada en aquest.

7.- Que per portar endavant tot això, es crearà una Escola de Formació que:

- estiga adscrita directament al Secretariat Federal si així s’aprova en el corresponent Congrés. En cas contrari restaria adscrita al Secretariat Nacional de l’STEPV-Iv,
- gestione els plans de formació externs i interns que li propose l’STEPV-Iv o els sindicats de la federació, (segons s’acorde en l’apartat anterior),
- no renuncie, a priori, a ofertar cap tipus de formació,
- armonitze totes les actuacions en els diferents àmbits de negociació sindical,
- realitze les gestions administratives, econòmiques i de personal que se'n deriven,
- tinga autonomia econòmica,
- tinga persones amb dedicació exclusiva,
- no substituesca a l’àrea de formació.

8.- Què l'Àrea de Formació i Investigació Educativa assumirà, si més no, les tasques següents:

- Coordinar els responsables de formació de cada Intercomarcal.
- Detectar les necessitats de formació internes i externes per proposar-li les activitats formatives escaients a l'Escola de Formació que les gestionarà.
- Portar les negociacions en matèria de formació amb la Conselleria de Cultura i Educació.
- Encara que amb un caire més de potenciació de la formació sindical, la creació d'una Escola de Formació ja va ser aprovada en el Consell Nacional del 29 de gener de l'any 2000 per Resolució presentada per la comarca de l'Horta, que en el seu punt 3 deia:"3. El Consell Nacional acorda crear l'Escola INTERSINDICAL Valenciana Permanent (EIVP) amb la finalitat d'oferir una formació sindical a tots els afiliats i afiliades que s'adapte a la realitat canviant dels distints sectors que componen el sindicat....". Es tracta de donar compliment (encara que un poc tard) a la resolució del Consell Nacional, donant-li també atribucions en totes les modalitats formatives i no només en la formació sindical.

2. RENOVACIÓ PEDAGÒCICA I FORMACIÓ PERMANENT

1.- La renovació pedagògica i l’STEPV-Iv

1.1.- La Renovació Pedagògica ara

Redefinir el marc històric on l’escola es troba inserida i treure unes mínimes conclusions que permeta avançar, és una tasca prioritària si volem situar els problemes de la Renovació Pedagògica.

Els MRPs al llarg dels anys han anant debatent i contactant amb l’anàlisi del moment històric. En aquest sentit, la lluita per una Escola Pública, Democràtica, Popular i Valenciana orientava, donava contingut i obria perspectives a les diverses pedagogies que es generaven des de cada aula a les més avantguardistes, renovadores i compromeses.

A hores d’ara aquesta referència no ha sigut, ni és una realitat guanyada en la vida educativa. Podem afirmar, que el seu contingut no ha orientat les polítiques educatives i que les aspiracions educatives que les generaren resten pendents. ¿Però poden ser avui mantingudes com a referències del canvi necessari?

És evident que el moment històric que generà els MRPs ja és passat. En un moment en què el neoliberalisme crea mercat en totes i cadascuna de les esferes socials, també en educació, cal redefinir el context social i educatiu que vivim i atrevir-se de bell nou a treure conclusions que ens permeten avançar per tornar a orientar-nos. Aquest es un deure dels MRPs i també d’un sindicalisme que vol ser alternatiu.

1.2.- Els MRPs i l’STEPV-Iv

Considerem els MRPs com a grups de docents, educadors i educadores i altres persones relacionades amb l'educació, a mode de moviments socials de base. Estan democràticament organitzats. Generen llocs de trobada, de reflexió, de debat, de formació, d'intercanvi d'investigació i de difusió pedagògica. Tenen com a finalitat construir orientacions, discursos i pràctiques pedagògiques per a la consecució d'una escola pública, democràtica, laica, promotora del desenvolupament integral de tothom, en el marc d'una societat democràtica, integradora, lliure i socialment avançada.

Els dèficits que actualment pateixen els MRPs, que ja indicàvem a l’anterior Congrés de l’STEPV-Iv els resumíem en:

- debilitat estructural i organitzativa,
- manca de reflexió pròpia,
- esgotament dels models d'actuació,
- dificultats per connectar i incorporar nous companys i companyes, més joves, encara que hi ha als últims temps una certa recuperació en la seua dinàmica d'aprofundir el debat social, polític i cultural.

Per a l'STEPV-Iv, els MRPs i les Escoles d'Estiu representen un model de formació permanent que considerem nostre, ja que són un espai autònom on s'unifiquen voluntats i forces per a aprendre en la pràctica a fer una escola alternativa, per teoritzar eixa pràctica, per a cercar la unió amb altres moviments socials progressistes, per elaborar teories alternatives i per a estudiar les teories pedagògiques d'avantguarda que puguen influir en la nostra pràctica transformadora. Buscar, en definitiva, els camins teòrics i pràctics, la informació i l'experiència per a fer escola popular i valenciana.

Per això, tota l'afiliació a l'STEPV-lv ha de sentir com a propis els MRPs. La seua revitalització també és una tasca en la qual ens hem de sentir fortament compromesos.

1.3.- Propostes a l’Administració

• L'STEPV-Iv ha de garantir que en els fòrums institucionals on la Federació d'MRPs-PV té representativitat, Consell Escolar Valencià, per exemple, la continue mantenint.
• La signatura d'un conveni singular entre la Conselleria de Cultura i Educació i la Federació d'MRPs-PV que els garantesca unes condicions adequades per realitzar la seua tasca.
• Publicació d'una convocatòria de subvencions específica per als Moviments de Renovació Pedagògica i, si s'escau, una altra diferent per a "entitats sense finalitat lucrativa".
• Que la convocatòria o convocatòries d'ajudes es publiquen durant el primer trimestre de l'any i es resolguen durant el segon.
• Increment substancial de la dotació econòmica per a la realització d'activitats de renovació pedagògica.

1.4.- La política de formació de l’STEPV-Iv i els MRPs

En un moment com l'actual, que el desenvolupament de la LOCE va a significar l'intent per impedir qualsevol procés de formació del professorat que supose el seu posicionament en contra del pensament únic, seguim pensant més que mai, en la necessitat de reforçar la relació entre la política educativa de l'STEPV-Iv i la que desenvolupa el professorat organitzat entorn dels Moviments de Renovació Pedagògica.

Aquesta posició, a més d'enfortir el nostre model de formació, permet:

a) Fer sentir les nostres posicions de resistència a la LOCE entre les persones assistents a les activitats dels MRPs.
b) Utilitzar les activitats de renovació pedagògica (Escoles d'Estiu, seminaris,...) per a la formació pedagògica de l’afiliació del sindicat.

Això suposa que, al mateix temps que defensem una proposta de model de formació permanent institucional del professorat, haurem de desenvolupar una proposta autònoma que supere la política educativa del Partit Popular i que ha d’incloure, entre altres accions, el desenvolupament de convenis de col·laboració amb els MRPs.

Al mateix temps, i en conseqüència amb les posicions sobre el paper dels MRPs, el sindicat potenciarà el seu desenvolupament i les seues activitats, animant a l'afiliació a implicar-se en el seu treball i les seues activitats (Escoles d'Estiu, Seminaris Permanents, Jornades, etc.), així com donant suport quan siga oportú, amb recursos materials i humans, el desenvolupament de les mateixes.

2.- Sobre la situació actual de la formació permanent del professorat

Comprovem com l’Administració segueix sense desenvolupar (i no hi ha indicis de voluntat per fer-ho) les condicions mínimes que hem vingut exigint per permetre la renovació del professorat. A partir d'aquesta circumstància, totes les altres dades apareixen com elements secundaris. Destaquem alguns d'ells:

• Els plans institucionals de formació han estat realitzats des de la Conselleria sense la participació ni dels sindicats ni els MRPs. En tots aquests processos es constata la falta d'una avaluació qualitativa dels mateixos.
• Cobra auge generalitzat la formació d'equips directius.
• La formació lligada a l'acció i focalitzada en el propi centre té encara un pes escàs. En cap cas ha suposat reducció d'hores lectives. Després d'un inicial avanç pel seu reconeixement, les grans dificultats per a fer-la compatible en la jornada lectiva -juntament amb les tradicionals de reunió de departaments, cicles, tutoria-, etc.- i la deixadesa posterior del Partit Popular interessat per la formació dirigida, al costat del model que duu implícit la LOCE, no fa fàcil el seu desenvolupament. Hem d'aprofundir sobre el model de formació en centres i les condicions mínimes que requereixen per a un eficaç desenvolupament.
• Pel que fa als CEFIREs, podem assenyalar com a característics més generals:

- Han deixat de ser centres del professorat. La transformació del model inicial dels CEPs primer, i l'incompliment pel PP fins i tot de la seua pròpia normativa, els han convertit en centres gestionats per equips creats sobre la base de criteris de clientelisme i amiguisme, amb funcionament antidemocràtic i burocràtic, i reproductors dels programes i directrius de la Conselleria.
- Les seues infrastructures no han millorat.
- Les assessories segueixen sense poder cobrir tots els centres.  Tenen equips molt limitats, igual que el seu pressupost.
- A partir dels sexennis, els "PCC", han aprofundit en la dinàmica burocràtica i depenent de plans generals.

Les nostres reivindicacions les centrem en:

- Democratització dels CEFIREs
- Convocatòria pública per accedir a les direccions i a les assessories.
- Determinació de les assessories en funció d'un Pla Comarcal consensuat amb els Consells Escolars de centres i municipals, grups de treball i MRPs de cada comarca.
- Oferta plural de formació adequada a la comarca o comarques d'influència i a les necessitats del professorat.
- Millora de les condicions materials i laborals.
- Augment pressupostari dels recursos.

3.- Algunes idees i propostes sobre la Formació Permanent del Professorat

Com hem assenyalat en la primera part de la ponència, la Formació Permanent del professorat (FPP) és un dret i un deure de tots els professionals de l'ensenyament. L'Administració ha de garantir aquest dret assumint la responsabilitat de posar tots els mitjans i recursos perquè puga portar-se a terme. Els i les docents hem d'assumir com a deure la necessitat de completar i ampliar la nostra formació d'acord amb les necessitats de la Comunitat Escolar. Veiem exigible que en tots els plans de centre es contemplen i expliciten i que el professorat participe.

Així, doncs, hem d'entendre que la FPP ha de tenir el centre de treball com a eix vertebrador de la demanda i implementació de la mateixa. S'ha de basar, com es va esmentar anteriorment, en el propi Projecte Curricular de Centre (PSS) que exigirà unes determinades demandes a atendre per l'administració, a efecte de poder cobrir adequadament els objectius perseguits i explicitats en el PCC. Aquesta concepció de la FPP permet així mateix poder atendre les demandes del conjunt del professorat de la zona quan les modalitats necessàries de FPP així ho exigeixen.

La nostra concepció de FPP ha d'estar basada en la pràctica docent, en la reflexió, sistematització i teorització de la nostra pròpia pràctica de tal manera que els conceptes i aprenentatges assimilats permeten de forma significativa enriquir el nostre bagatge professional i tinguen per tant una utilitat pràctica i directa en el nostre treball diari. Ha de ser també diversa perquè cada docent puga seleccionar i escollir aquells aspectes que puguen enriquir la seua quotidiana activitat docent. El plantejament d'una FPP uniformitzada, estandaritzada, limitada a uns patrons prefixats per endavant la converteix en poc útil i desmotivadora de la renovació. Això no lleva que puga ser un model acceptat per cert sector del professorat amb una visió de la FPP relacionada amb l'acumulació de mèrits personals. Aquesta visió està propiciada moltes vegades per la pròpia Administració.

4.- Sobre l'organització de la Formació Permanent del Professorat

L'organització de la FPP deu tendir a l'elaboració de plans descentralitzats (zona, comarca,...) que, partint dels Plans de Formació dels centres, i sobre la base d'una estructura democràtica, contemple la participació de tots els sectors educatius, els MRPs, seminaris i grups didàctics. L'objectiu d'aquesta estructura descentralitzada, que tindria la seu en els actuals CEFIRES, seria:

a) Crear un disseny marc de formació a partir de les necessitats estructurals i les manifestades en els plans de centre i recollides en la zona.

b) Coordinar els recursos necessaris humans i materials perquè puga desenvolupar-se d'una manera eficaç tots i cadascun dels plans de formació: provincial, zonal i de centre de cara a l'elaboració, desenvolupament, seguiment i avaluació posterior.

Els pressupostos per a la formació del professorat deuen ser adequats a les necessitats del mapa global i correspon a l'Administració garantir l'aplicació i rendibilitat dels recursos destinats a la formació. Per a la coordinació, seguiment i avaluació d'aquests plans, la Conselleria crearà una Comissió en la qual hauran de participar a més dels seus representants, els sindicats representatius, representants de les zones de formació i representants dels MRPs i col·lectius pedagògics.

5.- Condicions que han d’assegurar-se per a una formació permanent i renovació pedagògica del professorat de qualitat

És necessari abordar amb deteniment tots aquells factors que promoguen la motivació del professorat, així com aquells que afavoreixen la reflexió sobre la seua pràctica i que renoven l'ensenyament de forma permanent. Assenyalem entre altres:

1.- Un ambient amb els recursos adequats és aquell que proporciona les condicions mínimes per a ensenyar. És, per tant, necessària la reflexió sobre quins tipus de recursos, la seua coordinació, el seu caràcter, etc. Aquests recursos han de cobrir el pressupost necessari per a l'elaboració de material curricular, els assessoraments puntuals, i estructures, tant de centre com de zona.

2.- Potenciar la participació, intervenció dels i les docents, al costat dels restants sectors implicats en els diversos nivells dels Plans de Formació en el disseny, desenvolupament i avaluació dels mateixos. Conseqüentment amb això, donar suport a l’autoavaluació qualitativa enfront de la fiscalització quantitativa.

3.- La necessitat d'un horari laboral que afavoresca aqueixa funció.

4.- El reconeixement de les tasques realitzades des de l'Educació Infantil a la Universitària sense discriminació, perquè no es fomente l'abandó dels sectors educatius inferiors cap a altres superiors, com "un ascens", o l'accés a tasques de formació o supervisió.

Ponencia de formación

1.UNA NUEVA MANERA DE ABORDAR LA FORMACIÓN.

1.- Algunas reflexiones para empezar

Si bien en anteriores Congresos hemos tratado el tema de la formación, siempre ha sido de una manera parcializada, ya que lo hemos hecho mediante resoluciones o como algún apartado en las ponencias de política educativa. Por tanto, el STEPV-Iv se plantea en este congreso, por primera vez, abordar el tema de la formación en toda su complejidad. Eso nos ha de servir para definir cómo queremos que sea nuestra oferta formativa: interna y externa, sindical y profesional; a quien la hemos de dirigir; de qué forma y con quien la hemos de realizar, etc.

Es evidente que las afiliadas y los afiliados constituimos el activo del sindicato, cualquier decisión y acción coyuntural está en razón de nuestra pertenencia al colectivo. Por eso nuestra propuesta de hacer un sindicalismo diferente desde la autonomía, el proceso asambleario, la participación democrática, etc. junto al convencimiento en la consolidación de la Intersindical Valenciana, requiere de una política de formación interna que cohesione y prepare a las personas que trabajan para el sindicato en cualquiera de sus ámbitos de gestión o representación en particular y a la afiliación en general, tanto para la acción sindical como para los debates sociales en que estamos inmersos.

Con respecto a la formación permanente o continua, cada día más, tiene que ser una de las herramientas que ayuden a mejorar tanto profesionalmente como en la calidad del servicio, por esto ha de ser considerada como un derecho y como un deber de todas las trabajadoras y de todos los trabajadores. Nosotros siempre hemos defendido que la Administración, en nuestro caso, ha de ser la responsable de ofertarla y ha de poner todos los medios a su alcance para que se haga dentro del horario laboral, porque esté cerca de los centros de trabajo, porque llegue a todo el mundo y no excluya a ninguna persona por su situación administrativa o contractual, porque sea de calidad y gratuita.

Ahora bien, la afirmación: "la Administración ha de ser la responsable de ofertarla" genera algunas contradicciones que tendremos que abordar en este Congreso.

- Nada es neutro (ni neutral) y menos todavía la formación. En muchas ocasiones nuestra línea de reflexión es muy diferente a la de l’Administración y esto se refleja nítidamente en los contenidos, los ponentes, el profesorado, la filosofía que está subyacente cuando se diseña una actividad; es evidente que una misma actividad programada por la Administración Educativa y por el STEPV-Iv tendría pocas coincidencias. Un ejemplo nos ilustrará: si la Conselleria de Cultura i Educació organiza un curso, pongamos por caso, para la acreditación en la función directiva, está claro cuáles serán los contenidos, el profesorado y la filosofía con que se hará; ahora pensemos ese mismo curso organizado por el STEPV-Iv, es evidente que nosotros plantearíamos otras cuestiones bien diferentes, apostaríamos por otro modelo de dirección y lo impartiría un profesorado comprometido con modelos de gestión democrática. Al final los dos cursos habrían cumplido el mismo objetivo administrativo, servir para habilitar en la función directiva, pero seguramente, esa sería la única coincidencia.

- La conclusión es fácil de aventurar: si la Administración cumple con su obligación de formar sus trabajadores y sus trabajadoras, nosotros, consecuentemente con lo que proponemos, tendremos que renunciar a transmitir por la vía de la formación nuestra filosofía y nuestras experiencias al conjunto del profesorado y dejar que sean otros los que lo hagan.

- Si continuamos manteniendo que la Administración educativa ha de ser la única que ha de ofertar formación permanente, continua o profesional, tendremos que ser consecuentes y sólo reconocer aquella que imparta la Dirección General de Innovación y Ordenación Educativa y Política Lingüística (DGIOEPL), los CEFIREs o las Universidades. Como ejemplo, y a manera ilustrativa, no hará falta que nosotros organicemos jornadas sobre la LOCE porque ya va a hacerlo la Dirección General.

Por lo tanto, una de las preguntas que nos hemos de contestar en el IX Congreso es si hemos de exigir que la formación continua, la profesional, sólo la ha de ofertar la Administración o si aceptamos que hay otras instituciones que también pueden hacer ese tipo de formación y en este caso si estamos en condiciones de dar el paso de ofrecer un servicio nuevo al profesorado por lo general y a nuestra afiliación en particular y hacer nosotros, también, una oferta formativa propia.

2.- Que hemos hecho los últimos cuatro años: del VII congreso al IX congreso

Para poder conocer y valorar como se aborda la formación en los distintos ámbitos dónde intervenimos el STEPV-Iv, vamos a hacer un pequeño repaso a los hechos más significativos que se han producido en este tema desde mayo de 1999 (VII Congreso) al momento actual en que preparamos el IX Congreso (marzo de 2003).

a.- En el VII Congreso estábamos inmersos en la convocatoria de cursos de especialización para el profesorado del cuerpo de maestros. Como se informaba y se valoraba en la ponencia correspondiente, llevábamos ya dos convocatorias realizadas. Hasta que la Conselleria interpretó que el plazo para autorizar y convocar estos cursos se había agotado hicimos otras dos convocatorias. En total fueron cuatro entre 1988 y 2001 con una oferta total de 47 cursos distribuidos por el País y la participación como alumnado de 1.257 personas. La necesidad de dar satisfacción a la gran demanda de personas afiliadas que le pidieron a su sindicato que organizara cursos que les permitiera obtener una nueva especialidad para poder mantener su puesto de trabajo o para tener más opciones de acercarse a su lugar de residencia o para tener más seguridad laboral, abrió una vía inexplorada hasta entonces, aunque fue una vía con muchas cautelas que hizo que nuestras actividades, excepción hecha de los cursos de especialización, tengan más un cariz sindical que pedagógico. Basándonos, en la mayoría de los casos, en el formato de jornada hemos tratado, entre otros temas, "Los retos organizativos de la Educación Infantil", "La participación en los Consejos Escolares", "la Educación en el mundo rural", "El tratamiento educativo de la diversidad en las enseñanzas medias", "La formación profesional en los centros privados" o "la Educación Especial a los centros privados". Aunque también hemos organizado algunos cursos: "Resolución de conflictos" y "Enseñar o domesticar. Una lectura democrática de los conflictos en el aula y de sus alternativas", éste último en colaboración con el MRP Escola d'Estiu Gonçal Anaya y la Universitat de València.

También se ha de considerar la Resolución aprobada en el Consell Nacional de 29 de enero de 2000: "Mejora de la participación y formación en el STEPV-Iv". Aplicando algunos de los preceptos (otros no hemos llegado a ponerlos en funcionamiento) cambiamos algunas concepciones y, al menos, una vez al trimestre hemos organizado conferencias abiertas a todo el mundo, primero en la Intercomarcal de València, optando siempre y cuando fue posible por hacerlas en la Escuela de Magisterio y con un gran despliegue propagandístico por las facultades para atraer, también, a futuros enseñantes. El 2002, siguiendo los esquemas de las actividades que veníamos programando, volvimos a organizar un ciclo de conferencias, ahora sí en las tres intercomarcales e hicimos confluir todas las jornadas sectoriales en un único día. A esta gran actividad (conferencias y encuentro) la denominamos "I Foro Educativo". El encuentro coincidió con otra gran actividad: "Curso de Mobbing", en total más de 500 personas nos reunimos en el Campus de Burjassot para participar en alguna de las dos actividades: 331 en el Foro y 184 en el curso de Mobbing.

Sin llegar a las cifras de participación de las dos actividades anteriores, podemos decir que todas las jornadas que hemos organizado a lo largo de estos cuatro años han tenido una más que aceptable participación, lo cual nos indica que éste es un modelo que hemos de continuar profundizando y siempre y cuando sea posible con una estructura parecida a la del I Foro Educativo que hace que durante un periodo más o menos prolongado de tiempo podamos hacer una oferta atractiva de conferencias en lugares diferentes, descentralizándolas, y finalmente nos podamos reunir un número importante de personas, en un mismo sitio y día, para poder reflexionar, escuchar, debatir, proponer.... sobre los temas que nos preocupan.

b.- En el VII Congreso decidimos que la estructura del STEPV-Iv estaría formada por 4 sectores (Enseñanza, Administración Pública, Sanidad y Otros sectores) que posteriormente en el VIII Congreso Extraordinario (IES Benlliure, València, 30 de junio de 2001) se transformaron en cuatro sindicatos (STEPV-IV, STAPV-IV, STS-PV, STPV-IV) que constituyeron la Federación de Sindicatos de Trabajadores del País Valenciano (FSTPV-Iv). El hecho de optar por ser un único sindicato con cuatro sectores bien diferenciados ha hecho que durante, prácticamente, 4 años se ha actuado con mentalidad de STEPV.

Casi todas las actividades, tanto externas como internas, han estado enfocadas al profesorado y su problemática. La oferta de actividades específica para el personal de función pública y el sanitario ha sido inexistente y tampoco hemos hecho ninguna actividad dirigida a una parte importante de la afiliación del STEPV-Iv, la que trabaja en las Universidades, sobre todo al PAS. Esto no ha impedido que algunos compañeros y algunas compañeras de los otros sectores hayan asistido a algunas de las actividades programadas cuando excedían el ámbito educativo: "El principio de igualdad por razón de sexo en la normativa laboral" o "El curso de Mobbing", esta última actividad tras muchas gestiones estuvo reconocida y homologada por el IVAP para las personas que trabajan en función pública, lo cual ha abierto unas nuevas expectativas puesto que sólo las actividades homologadas por este organismo tienen validez en sus concursos.

c.- Nosotros nunca hemos restringido la participación a ninguna persona que haya querido participar en alguna actividad, lo cual nos ha planteado el reto de poder entregar unos certificados de asistencia que pudieran tener utilidad, es decir que estén expedidos u homologados por alguna institución reconocida al efecto. Así, para que nuestras actividades, tanto internas como externas, tuvieran el reconocimiento administrativo necesario firmamos los siguientes convenios:

- de colaboración con la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència para la formación del profesorado (1 de diciembre de 1998). Con éste se nos reconocen y certifican las actividades de formación permanente que realice el profesorado en activo, tanto de pública como de concertada.

- de colaboración con la Universitat de València (27 de noviembre de 2000). Con él podemos dar cobertura administrativa (certificaciones) a todas aquellas personas que participen en nuestras actividades que no sean enseñantes o no estén en activo. Además, mediante este convenio la Universidad ha colaborado de diferentes maneras en algunas actividades (cediendo locales, proporcionando alojamiento al profesorado, subvencionando algunas conferencias, etc.)

d.- Nuestros resultados en las anteriores elecciones sindicales hicieron que como STEPV-Iv (siglas con qué nos presentamos en todos los sectores) estuviésemos en la Mesa General de la Función Pública y por irradiación en todas las mesas sectoriales. Por lo cual hemos asistido a las reuniones de la mesa de formación continua y continuada del Instituto Valenciano de Administraciones Públicas (IVAP), a la de Sanidad y a de la D.G. de Justicia, así como las comisiones técnicas de formación de Enseñanza. Aunque sea de manera muy esquemática vale la pena que nos detengamos un poco en cada uno de los ámbitos para poder analizar sus peculiaridades.

2.1.- Un repaso por los distintos ámbitos de negociación

La mesa de formación de la Mesa General.

El 9 de julio de 1997 se firmó el Acuerdo de colaboración en materia de formación entre la Generalitat Valenciana y las Organizaciones Sindicales UGT, CC.OO., CSI-CSIF y CEMSATSE (los entonces representados en la Mesa General de Negociación de la Generalitat Valenciana) que venía a sustituir al firmado por las mismas organizaciones el 31 de enero de 1995. Entre ambos acuerdos hay una diferencia importante, el del 95 tenía un ámbito temporal limitado 95-97, el del 97 se prorroga automáticamente cada año si ninguna de las partes lo denuncia. Además es un acuerdo restringido a las partes firmantes, con lo cual se garantizan que sólo ellos estarán "legitimados" para tratar los temas de formación aunque en las siguientes elecciones estén fuera de la mesa general de negociación. Con eso se cierra el paso a cualquier otro sindicato que pueda estar en esa mesa, como es el caso del STEPV-Iv. Así, pese a tener toda la legitimidad para poder negociar y participar en los temas de formación se nos ha impedido gracias a un acuerdo totalmente antidemocrático y sectario que se firmó antes de las anteriores elecciones y que todavía hoy padecemos.

Con el Acuerdo de julio del 97 "se establece un nuevo marco de relaciones en materia de formación, entre la Generalitat Valenciana y las centrales sindicales, entonces, más representativas en el ámbito de la Mesa General de negociación de la Generalitat Valenciana, de manera que se creen las condiciones para favorecer la participación sindical en la planificación formativa de la Generalitat Valenciana y de los institutos públicos de formación que de ella dependen, así como el reconocimiento de la importancia de las iniciativas de formación de las centrales sindicales como agentes de formación".

Asimismo se crea la "Comisión de Formación constituida en el ámbito de la Mesa General de Negociación de la Generalitat Valenciana", que entre otras, tiene las siguientes funciones:

- Propuesta y estudio de criterios generales de criterios generales de elaboración, diseño y coordinación de la formación dirigida a los empleados públicos de la Generalitat Valenciana.

- Seguimiento y evaluación de las actividades programadas en materia de formación continuada por la administración del Consell i las centrales sindicales firmantes del acuerdo, así como conocimiento de los planes de formación programados por "l’Escola Valenciana d'Estudis de la Salut (EVES) i por la Dirección General de Ordenación y Innovación Educativa y Política Lingüística.

- Negociar, valorar y aprobar los Planes de Formación Continua que le sean presentados, a efectos de elevarlos a la Comisión General para la Formación Continua para su aprobación definitiva y su posterior financiamiento.

- Conocer la memoria balance del Plan de Formación Continua de la Generalitas i de los planes de los sindicatos firmantes.

Es en esta mesa donde se presentan, se negocian y se evalúan todos los planes institucionales de formación de todos los empleados y las empleadas de la Generalitat Valenciana i los del PAS de las 4 universidades públicas valencianas.

Des de que el STEPV-Iv accedió a la mesa general de negociación, gracias a que nuestros resultados electorales nos otorgaron la representatividad necesaria, UGT, CC.OO. i CSIF han intentado por todos los medios que no asistiéramos a las reuniones de la comisión de formación, según ellos porque tiene que estar restringida sólo a los sindicatos que firmaron el Acuerdo comentado, independientemente que un sindicato tenga representación en la Mesa General, como es nuestro caso. A pesar de los reiterados intentos para evitarlo hemos asistido, como invitados con voz pero sin voto, a cuantas reuniones nos han convocado. Ha de ser una tarea inmediata y prioritaria, en este ámbito, que la Federación de STEs pidamos y consigamos estar presentes en la Comisión de Formación constituida en el ámbito de la Mesa General de Negociación con las mismas condiciones de participación que cualquier otro sindicato. No es admisible que se margine la voluntad de un número tan importante de votantes que han depositado su confianza en nosotros. Por lo tanto el IX Congreso del STEPV-Iv insta al Secretariado Federal a que ponga todos los medios a su alcance para conseguir el objetivo comentado.

La mesa sectorial de justicia.

Una situación muy diferente se está dando en la D.G. de Justicia donde cada año (al menos des de que nosotros estamos) ofrece el 50% de su presupuesto de formación continuada a los sindicatos con representación en la mesa sectorial (recordemos que nosotros, aunque no nos presentamos tenemos representación por irradiación). Según el convenio que ofrece a los sindicatos, si alguien no quiere suscribirlo su parte pasaría a los sindicatos firmantes. En 1999 y en 2000 nosotros propusimos que toda la formación loa ofertara y la gestionara la Dirección General y, en caso contrario, si algún sindicato no suscribía el acuerdo que su parte fuera para la D.G. y no para los sindicatos firmantes. Nos quedamos solos y no firmamos el convenio con lo cual, a pesar de nuestras protestas, la parte que nos hubiera correspondido (unos 3.000 ¤) se repartió entre los sindicatos firmantes (CC.OO., CSIF, UGT i CEMSATSE).

En el 2001 volvimos a hacer las mismas propuestas y obtuvimos las mismas respuestas, tanto de la D.G. como del resto de los sindicatos. El Secretariado Federal, en este caso, valoró que poder ofertar cursos dentro del plan de formación continuada podía ser una buena estrategia para darnos a conocer en el sector, máxime cuando la información llega a todos los trabajadores y todas las trabajadoras vía convocatoria pública de la Dirección General de Justicia y que nuestra parte de la subvención no iba a incrementar la oferta institucional sino la del resto de los sindicatos firmantes. Valorando todo esto tomamos la decisión de firmar el convenio y hacer nuestra oferta de formación continuada dentro del plan general de la D.G. de Justicia, lo que nos permitió ofertar 4 cursos. Como el STEPV-Iv no contaba con infraestructura los realizó a través de una fundación con la que ya habíamos colaborado anteriormente en los cursos de especialización y en algunas jornadas que organizamos en sus instalaciones.

En 2002 se repitió la misma situación del año anterior. Hay que decir que las valoraciones recibidas por las personas que asistieron a todos los cursos fueron excelentes y mostraron un alto grado de satisfacción.

Dado el precedente de la gestión mixta del fondo de formación en la Dirección General de Justicia, desde 1999 UGT está pidiendo la participación directa en la gestión de acciones formativas de los Planes de Formación Continua y Continuada de la Generalitat Valenciana a través de Convenios de Colaboración. Es decir, quiere que este sistema se aplique también a los fondos del IVAP.

La mesa sectorial de sanidad

Sigue las directrices del Acuerdo de 31 de enero de 1995 sobre condiciones de trabajo en la función pública para el periodo 1995-1997. El título V es el correspondiente a formación y entre otras cosas dice: "Dentro del marco de la política de descentralización en materia de formación de la Generalitat Valenciana, las centrales sindicales signatarias podrán efectuar la propuesta de aquellas actividades formativas que puedan asumir". Por eso en las Resoluciones que establecen los Planes de Formación Continuada de la Conselleria de Sanidad (la última es de 20-03-02 para el bienio 2002-2003) se especifica que "en la organización de cursos y a igualdad de condiciones se priorizará la adjudicación en el siguiente orden: 1.- Administraciones públicas, 2.- Organizaciones sindicales, asociaciones científicas y otros organismos sin ánimo de lucro, 3.- Empresas privadas".

El STEPV-Iv hemos renunciado a organizar cursos del Plan de Formación Continuada del EVES, entre otras cosas porqué no tenemos la infraestructura necesaria para poderlo asumir. La situación varió en el 2002 en que el Secretariado Federal aceptó el ofrecimiento y mediante un convenio con personal experto en actividades de formación de sanidad, presentamos una oferta propia que se materializó en la organización de 6 cursos: 2 a València (áreas 9 y 10), 1 a Xàtiva, 1 a Vinaròs, 1 a Oriola y 1 a la Vila Joiosa.

La mesa de formación de la Conselleria de Cultura y Educación.

Mención a parte merece esta mesa, porque no existe. Hemos de recordar que en el Acuerdo de Sexenios firmado en 1991 por CC.OO., UGT, ANPE y CSIF se creaba la "Comisión de Participación, Seguimiento y Evaluación de la Formación del Profesorado" que tenía la misión de realizar el seguimiento y la evaluación del plan de formación que la Conselleria de Cultura y Educación tenía que presentar anualmente. También se indicaba que esta comisión se reuniría un mínimo de dos veces al año y que participarían las universidades valencianas además de la Conselleria y de los sindicatos firmantes del acuerdo.

Pocas veces se reunió esta comisión y por ello pocas veces la Conselleria hubo de presentar su plan de formación anual para poder ser debatido. Hay que decir que a pesar de lo que decía el Acuerdo el STEPV, como sindicato mayoritario estuvo convocado mediante la fórmula de invitados, a las reuniones de una comisión que ya hace más de ocho años que nada se sabe. Así la Conselleria ha tenido las manos libres para poder llevar una política de formación que no ha negociado con nadie y ha podido incumplir sistemáticamente gran parte de los apartados del Acuerdo que la creaba (se han suprimido las licencias por estudio cuando el acuerdo hablaba de incrementarlas progresivamente o no se ha revisado el Decreto que regulaba la organización y funcionamiento de los CEPs -actualmente CEFIREs-, por poner dos ejemplos de los más llamativos).

Es, por tanto, momento de que los responsables de la Conselleria negocien sus planes de formación con los sindicatos de la mesa sectorial. Esta ha de ser una reivindicación irrenunciable para el STEPV-Iv.

3.- Algunas conclusiones

De la experiencia de los últimos cuatro años hemos podido extraer algunas conclusiones que nos han de servir en nuestros planteamientos de futuro:

- A pesar de nuestra inexperiencia hemos organizado algunas actividades de una gran complejidad y los resultados han sido siempre muy satisfactorios. Los cursos de especialización son el ejemplo más claro, pero también el Fórum educativo o el curso de Mobbing ilustran lo que estamos diciendo.

- De las valoraciones y evaluaciones realizadas por los y las participantes en las actividades que hemos organizado se pude concluir que siempre han tenido una importante consideración, lo que nos indica que hemos hecho las cosas como se habían de hacer.

- Podemos afirmar que siempre hemos hecho las cosas con total transparencia y honestidad y así se nos ha reconocido, tanto por las personas participantes como por las instituciones.

- Hemos constatado claramente que las necesidades de formación y las motivaciones para hacerla son totalmente diferentes en cada sector.

- Que como STEPV-Iv hemos tenido un tratamiento diferente entre los sectores que lo componen. Hemos ofertado actividades específicas para el profesorado de concertada y para el de pública y nos hemos olvidado del profesorado del universitario y sobre todo del PAS universitario.

- Cada vez más, la afiliación nos pide nuevos servicios de calidad. Cada vez más la afiliación le pide a su sindicato que le organice actividades de formación continua de calidad para no tener que ir a las que organicen otros sindicatos.

- Hay una diferencia cuantitativa importante entre la enseñanza no universitaria y el resto de sectores, como se puede apreciar en los cuadros siguientes que reflejan la oferta formativa institucional del año 2002.

 

OFERTA FORMACIÓN INSTITUCIONAL 2002
	Cursos	Plazas ofertadas	Destinatarios	Media Cursos/año
Cursos convocados por la D.G. de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística para el personal docente no universitario de centros públicos.	2.548	49.421	43.134	1,14
Cursos convocados por la EVES para el personal que depende de Instituciones sanitarias de la Conselleria de Sanidad.	1.047	22.550	50.820	0,44
Cursos convocados por el IVAP para el personal perteneciente a la Administración del Consell y a los Entes y Organismos Autónomo de la Generalitat Valenciana.	416	8.577	20.455	0,42
Cursos convocados por la Universitat de València - Estudi General, dirigidos al personal de administración y servicios.	108	1290	1962	0,65
Cursos convocados por la Universitat Politècnica de València, dirigidos al personal de administración y servicios.	33	660	1251	0,53
Cursos convocados por la Universitat Jaume I de Castelló, dirigidos al personal de administración y servicios.	31	560	419	1,33
Cursos convocados por la Universitat d'Alacant, dirigidos al personal de administración y servicios.	75	1094	1015	1,07
Cursos convocados por la Universitat Miguel Hernández d'Elx, dirigidos al personal de administración y servicios.	15	437	323	1,35

 

OFERTA FORMATIVA DE LA D.G. DE ORDENACIÓN E INNOVACIÓN EDUCATIVA Y POLÍTICA LINGÜÍSTICA AL MARGEN DEL PLAN DE FORMACIÓN CONTINUA *
	Cursos**	Plazas ofertadas
Oferta propia de la D.G. O.I.E.P.L.	1022	16.706
Cursos de acreditación para la función directiva	10	300
Cursos del Plan de Formación Lingüístico-Técnica en Valencià	156	7.020
Actividades para el apoyo a la enseñanza en y del valencià	59	1.770

* Estas actividades, a diferencia de las del plan de formación continua, se ofertan tanto a profesorado de pública como de privada-concertada.

** Se incluyen seminarios, grupos de trabajo y jornadas.

 

OFERTA TOTAL DE FORMACIÓN INSTITUCIONAL D.G. OIEPL
Cursos	Plazas ofertadas	Media Cursos/año
3.570	66.127	1,53

- A la vista de los cuadros podemos concluir que:

- El profesorado no universitario tiene una oferta institucional suficiente. Si tomamos 25 horas como media de cada curso/actividad ofertada vemos que cada profesor o profesora valencianos dispone de 38,35 horas de formación al año. Cifra que contrasta con las 11 horas de que disponen en función pública.

- Excepto en enseñanza no universitaria y en el PAS de algunas universidades, la oferta institucional es, claramente, insuficiente.

- Sin entrar en valoraciones cualitativas de para qué ha de ser la formación y cuáles son las motivaciones de cada persona para hacerla, lo cierto es que nosotros, los y las enseñantes, podemos cubrir sin ninguna dificultad las necesidades "perentorias" (puntuación para concursos de traslados y créditos para sexenios, principalmente) con la oferta formativa de la Administración. Pero si eso no nos satisface podemos optar por otras modalidades formativas o para la mejora de la calidad que también tienen el reconocimiento correspondiente: proyectos de innovación e investigación educativa, proyectos de formación en centros, salidas escolares, grupos deportivos, escuelas de madres y padres, etc. Todo eso sin contar con las entidades colaboradoras para la formación que el 2002 ofertaron un total de 326 actividades con 8.025 plazas y con los cursos de las Universidades, Escuelas Oficiales de Idiomas o las actividades declaradas de interés formativo. De todo ello se concluye que hay inflación formativa en la enseñanza no universitaria.

- Contrariamente nuestros compañeros y compañeras del resto de sectores tienen una oferta mucho más restringida y con muchas más dificultades para poder acceder a los cursos que organiza su Administración, por lo que se ven avocados a no hacer formación o a buscarla en la oferta de otros sindicatos.

- También sin entrar en valoraciones cualitativas de para qué ha de ser la formación y cuáles son las motivaciones de cada uno para hacerla, una gran diferencia objetiva con los enseñantes es que en los otros sectores los cursos realizados cuentan, y mucho, en todos los procesos de promoción interna y en los concursos de traslados, lo que quiere decir mejora profesional y salarial. Por poner un ejemplo, en los procesos de movilidad (concursos de traslados) de sanidad el peso de la formación en los baremos varía entre el 20 % y el 35 %; en algunos casos cuenta más que la experiencia.

4.- Propuestas para abordar de una manera diferente la formación desde el STEPV-Iv

Nos reafirmamos en que la formación permanente o continua ha de ser considerada como un derecho y como un deber de todas las trabajadoras y de todos los trabajadores y es obligación de la Administración poner todos los medios a su alcance para que se haga en el horario laboral, para que esté cerca de los centros de trabajo, para que llegue a todos y todas y no excluya a nadie por su situación administrativa o contractual, para que sea de calidad y gratuita.

El STEPV-Iv no renuncia a poder ofertar a su afiliación y al resto de trabajadores y trabajadoras cuantas acciones formativas de carácter interno o externo crea conveniente, por ello pedirá que tengan el máximo reconocimiento administrativo posible.

Contrariamente a otros modelos de formación al uso ligados a las retribuciones o a la carrera profesional y basados en gran medida en el clientelismo, el nuestro ha de estar vinculado a la mejora de las condiciones laborales y a la calidad del servicio educativo y se ha de gestionar, al igual que cualquier aspecto del sindicato, con total transparencia y de forma democrática.

Por ello el IX Congreso del STEPV-Iv acuerda:

1.- El desarrollo prioritario de una política de formación interna dirigida a cohesionar el sindicato ante los nuevos debates sociales y modelos organizativos a que se enfrenta la práctica sindical. Debates sobre participación, alternativas al neoliberalismo, nuevos análisis des del pensamiento feminista, acción sindical en nuevos campos, etc., han de ser la base de jornadas, seminarios y foros que se han de garantizar y desarrollar a todos los niveles.

Las Escuelas sindicales que anualmente realizamos desde hace 14 años han de continuar siendo la herramienta más valiosa para la formación sindical y de intercambio de experiencias. Por ello no solo hemos de continuar realizándolas, si no que las hemos de potenciar, todavía más, y hacerlas llegar cada año a un mayor número de personas comprometidas en el trabajo sindical. Este ha de ser el espacio donde, por lo menos, una vez al año se reúnan el mayor número posible de personas que tienen algún cargo de responsabilidad o de representación de la organización en los distintos ámbitos: liberaciones, secretariados, consejos escolares, etc. También hemos de hacer servir las escuelas sindicales para que nuevos afiliados i nuevas afiliadas se vayan incorporando a la vida sindical activa.

Por tanto, la Escuela Sindical, ha de ser la actividad formativa más importante del STEPV-Iv y será donde se centrarán los esfuerzos que sean necesarios para que sea el autentico ámbito de formación y dinamización interna que se completará con jornadas, conferencias y otras actividades que nos acerquen al objetivo señalado.

El área de publicaciones, Allioli y la WEB han de ser los otros complementos de este trabajo.

2.- La elaboración de planes de formación propios que den respuesta a las necesidades y demandas que pueda tener nuestra afiliación, tanto de formación permanente como inicial (entendida ésta como la formación posterior a la finalización de la carrera universitaria y anterior a ocupar un puesto de trabajo).

3.- Los compromisos y colaboraciones sobre formación con las Administraciones, entidades, instituciones y empresas. Prioridad de colaboración con la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià y con la Federació Escola Valenciana.

4.- La participación y colaboración en acciones i proyectos educativos de intercambio de profesorado con otros países de nuestro entorno social y cultural.

5.- La tendencia a la autofinanciación de los planes de formación, por ello tendremos que pedir todas las subvenciones públicas y privadas que nos correspondan en todos los ámbitos. Cuando las subvenciones no cubran el total de los costes de alguna actividad y no pueda ser gratuita se discriminará positivamente a las personas afiliadas.

6.- La consecución, siempre que sea posible, de una política de formación común para toda la Federación d’STEs. Por ello el Congreso del STEPV-Iv anima al resto de sindicatos federados para que en sus congresos traten de adoptar una política de formación parecida a la aprobada en éste.

7.- Que para realizar todo lo anterior, se creará la Escuela de Formación que:

• esté adscrita directamente al Secretariat Federal si así se aprueba en el Congreso correspondiente. En caso contrario estaría adscrita al Secretariat Nacional del STEPV-Iv,
• gestione los planes de formación externos e internos que le proponga el STEPV-Iv o los sindicatos de la federación, (según se acuerde en el apartado anterior),
• no renuncie, a priori, a ofertar ningún tipo de formación,
• armonice todas las actuaciones en los diferentes ámbitos de negociación sindical,
• realice las gestiones administrativas, económicas y de personal que se deriven,
• tenga autonomía económica,
• tenga personas con dedicación exclusiva,
• no sustituya al área de formación.

8.- Que el Área de Formación e Investigación Educativa asumirá, por lo menos, las funciones siguientes:

• - Coordinar los responsables de formación de cada Intercomarcal.
• - Detectar las necesidades de formación internas y externas para proponer las actividades formativas necesarias a la Escuela de Formación que las gestionará.
• Llevar a cabo las negociaciones en materia de formación con la Conselleria de Cultura i Educació.

2. RENOVACIÓN PEDAGÓCICA Y FORMACIÓN PERMANENTE

1.- La renovación pedagógica y el STEPV-Iv

1.1.- La Renovación Pedagógica ahora

Redefinir el marco histórico donde la escuela se encuentra inserida y sacar unes mínimas conclusiones que permita avanzar, es una tarea prioritaria si queremos situar los problemas de la Renovación Pedagógica.

Los MRPs a lo largo de los años han ido debatiendo y contactando con el análisis del momento histórico. En este sentido, la lucha por una Escuela Pública, Democrática, Popular y Valenciana orientaba, daba contenido y abría perspectivas a las diversas pedagogías que se generaban desde cada aula a las más vanguardistas, renovadoras y comprometidas.

En estos momentos esta referencia no ha sido, ni es una realidad ganada en la vida educativa. Podemos afirmar, que su contenido no ha orientado las políticas educativas y que las aspiraciones educativas que las generaron están pendientes. ¿Pero pueden ser hoy mantenidas como referencias del cambio necesario?

Es evidente que el momento histórico que generó los MRPs ya ha pasado. En un momento en què el neoliberalismo crea mercado en todas y cada una de las esferas sociales, también en educación, es necesario redefinir el contexto social y educativo que vivimos y atrevernos de nuevo a sacar conclusiones que nos permitan avanzar para volver a orientarnos. Este es un deber de los MRPs y también de un sindicalismo que quiere ser alternativo.

1.2.- Los MRPs i el STEPV-Iv

Consideramos a los MRPs como grupos de docentes, educadores y educadoras y otras personas relacionadas con la educación, a modo de movimientos sociales de base. Están democráticamente organizados. Generan lugares de encuentro, de reflexión, de debate, de formación, de intercambio de investigación y de difusión pedagógica. Tienen como finalidad construir orientaciones, discursos y prácticas pedagógicas para la consecución de una escuela pública, democrática, laica, promotora del desarrollo integral de todos, en el marco de una sociedad democrática, integradora, libre y socialmente avanzada.

Los déficits que actualmente padecen los MRPs, que ya indicábamos en el anterior Congreso del STEPV-Iv los resumíamos en:

• - debilidad estructural y organizativa,
• - falta de reflexión propia,
• - agotamiento de los modelos de actuación,
• - dificultades para conectar e incorporar nuevos compañeros y compañeras, más jóvenes, aunque se aprecia en los últimos tiempos una cierta recuperación en su dinámica de profundizar en el debate social, político y cultural.

Para el STEPV-Iv, los MRPs y las Escoles d'Estiu representan un modelo de formación permanente que consideramos como nuestro, ya que son un espacio autónomo donde se unifican voluntades y fuerzas para aprender, en la práctica, a hacer una escuela alternativa, para teorizar esa práctica, para buscar la unión con otros movimientos sociales progresistas, para elaborar teorías alternativas y para estudiar las teorías pedagógicas de vanguardia que puedan influir en nuestra práctica transformadora. Buscar, en definitiva, los caminos teóricos y prácticos, la información y la experiencia para hacer escuela popular y valenciana.

Por ello, toda la afiliación al STEPV-Iv ha de sentir como propios a los MRPs. Su revitalización también es un trabajo en que nos hemos de sentir fuertemente comprometidos.

1.3.- Propuestas a la Administración

• El STEPV-Iv ha de garantizar que en los foros institucionales donde la Federación de MRPs-PV tiene representatividad, Consell Escolar Valencià, por ejemplo, la continúe manteniendo.
• La firma de un convenio singular entre la Conselleria de Cultura y Educación y la Federación de MRPs-PV que les garantice unas condiciones adecuadas para realizar su trabajo.
• Publicación de una convocatoria de subvenciones específica para los Movimientos de Renovación Pedagógica y, si es necesario, otra diferente para "entidades sin ánimo de lucro".
• Que la convocatoria o convocatorias de ayudas se publiquen durante el primer trimestre del año y se resuelvan durante el segundo.
• Incremento substancial de la dotación económica para la realización de actividades de renovación pedagógica.

1.4.- La política de formación del STEPV-Iv y los MRPs

En un momento como el actual, que el desarrollo de la LOCE va a significar el intento por impedir cualquier proceso de formación del profesorado que suponga su posicionamiento en contra del pensamiento único, seguimos pensando más que nunca, en la necesidad de reforzar la relación entre la política educativa del STEPV-Iv y la que desarrolla el profesorado organizado alrededor de los Movimientos de Renovación Pedagógica.

Esta posición además de reforzar nuestro modelo de formación, permite:

a) Hacer sentir nuestras posiciones de resistencia a la LOCE entre las personas asistentes a las actividades de los MRPs.

b) Utilizar las actividades de renovación pedagógica (Escoles d’Estiu, seminarios...) para la formación pedagógica de la afiliación al sindicato.

Ello supone que, al mismo tiempo que defendemos una propuesta de modelo de formación permanente institucional del profesorado tendremos que desarrollar una propuesta autónoma que supere la política educativa del Partido Popular y que ha de incluir, entre otras acciones, el desarrollo de convenios de colaboración con los MRPs.

Simultáneamente, y consecuentemente con las posiciones sobre el papel de los MRPs, el sindicato potenciará su desarrollo y sus actividades, animando a la afiliación a implicarse en su trabajo y sus actividades (Escoles d’Estiu, Seminarios Permanentes, Jornadas, etc.), así como apoyando cuando sea oportuno, con recursos materiales y humanos, el desarrollo de las mismas.

2.- Sobre la situación actual de la formación permanente del profesorado

Comprobamos cómo la Administración sigue sin desarrollar (y no hay indicios de voluntad para hacerlo) las condiciones mínimas que hemos venido exigiendo para permitir la renovación del profesorado. A partir de esta circunstancia, todos los otros datos aparecen como elementos secundarios. Destaquemos algunos de ellos:

• Los planes institucionales de formación se han realizado desde la Conselleria sin la participación ni de los sindicatos ni de los MRPs. En todos estos procesos se constata la falta de una evaluación cualitativa de los mismos.
• Cobra auge generalizado la formación de equipos directivos.
• La formación ligada a la acción y focalizada en el propio centre tiene todavía un peso escaso. En ningún caso ha supuesto reducción de horas lectivas. Después de un avance inicial para su reconocimiento, las grandes dificultades para hacerla compatible en la jornada lectiva –junto con las tradicionales de reunión de departamentos, ciclos, tutoría, etc.- y la dejadez posterior del Partido Popular interesado por la formación dirigida, al lado del modelo que lleva implícito la LOCE, no hace fácil su desarrollo. Hemos de profundizar sobre el modelo de formación en centros y las condiciones mínimas que requieren para un eficaz desarrollo.
• Por lo que respecta a los CEFIREs, podemos señalar como características más generales:

- Han dejado de ser centros del profesorado. La transformación del modelo inicial de los CEPs primero, y el incumplimiento por el PP incluso de su propia normativa, los ha convertido en centros gestionados por equipos creados sobre la base de criterios de clientelismo y amiguismo, con funcionamiento antidemocrático y burocratizado, y reproductores de los programas y directrices de la Conselleria.
- Sus infraestructuras no han mejorado.
- Las asesorías siguen sin poder cubrir todos los centros. Tienen equipos muy limitados, igual que su presupuesto.
- A partir de los sexenios, los "PCC", han profundizado en la dinámica burocrática y dependiente de planes generales.

Nuestras reivindicaciones las centramos en:

- Democratización de los CEFIREs
- Convocatoria pública para acceder a las direcciones y a las asesorías.
- Determinación de las asesoráis en función de un Plan Comarcal consensuado con los Consejos Escolares de centros y municipales, grupos de trabajo y MRPs de cada comarca.
- Oferta plural de formación adecuada a la comarca o comarcas de influencia y a las necesidades del profesorado.
- Mejora de las condiciones materiales y laborales.
- Aumento presupuestario de los recursos.

3.- Algunas ideas y propuestas sobre la Formación Permanente del Profesorado

Como hemos apuntado en la primera parte de la ponencia la Formación Permanente del profesorado es un derecho y un deber de todos los profesionales de la enseñanza. La Administración ha de garantizar este derecho asumiendo la responsabilidad de poner todos los medios y recursos para que pueda llevarse a término. Los i las docentes hemos de asumir como deber la necesidad de completar y ampliar nuestra formación de acuerdo a las necesidades de la Comunidad Escolar. Vemos exigible que en todos los planes de centro se contemplen y expliciten y que el profesorado participe.

Así pues hemos de entender que la Formación Permanente ha de tener el Centro como eje vertebrador de la demanda e implementación de la misma. Se ha de basar, como se dijo anteriormente, en el propio Proyecto Curricular de Centro que exigirá unas determinadas demandas a atender por la administración, a efectos de poder cubrir adecuadamente los objetivos perseguidos y explicitados en el PCC. Esta concepción de la Formación Permanente del Profesorado (FPP) permite así mismo poder atender las demandas del conjunto del profesorado de la zona cuando las modalidades necesarias de FPP así lo exijan.

Nuestra concepción de FPP ha de estar basada en la práctica docente, en la reflexión, sistematización y teorización de nuestra propia práctica de tal forma que los conceptos y aprendizajes asimilados permitan, de forma significativa, enriquecer nuestro bagaje profesional y tengan una utilidad práctica y directa en nuestro trabajo diario. Ha de ser también diversa para que cada docente pueda seleccionar y escoger aquellos aspectos que puedan enriquecer su cotidiana actividad docente. El planteamiento de una FPP uniformizada, estandarizada, limitada a unos patrones prefijados de antemano la convierte en poco útil y desmotivadora de la renovación. Eso no quita que pueda ser un modelo aceptado por cierto sector del profesorado con una visión de la FPP relacionada con la acumulación de méritos personales. Está visión está propiciada muchas veces por la propia administración.

4.- Sobre la organización de la Formación Permanente del Profesorado

La organización de la FPP ha de tender a la elaboración de planes descentralizados (zona, comarca,...) que, partiendo de los Planes de Formación de los centros, y sobre la base de una estructura democrática, contemple la participación de todos los sectores educativos, los MRPs, seminarios y grupos didácticos. El objetivo de esta estructura descentralizada que tendría la sede en los actuales CEFIRES sería:

a) Crear un diseño marco de formación a partir de las necesidades estructurales y las manifestadas en los planes de centro y recogidas en la zona.

b) Coordinar los recursos necesarios humanos y materiales para que pueda desarrollarse de una manera eficaz todos y cada uno de los planes de formación: provincial, zonal y de centro de cara a la elaboración, desarrollo, seguimiento y evaluación posterior.

Los presupuestos para la formación del profesorado han de ser adecuados a las necesidades del mapa global y corresponde a la Administración garantizar la aplicación y rentabilidad de los recursos destinados a la formación. Para la coordinación, seguimiento y evaluación de estos planes, la Conselleria creará una Comisión en la que participarán además de sus representantes, los sindicatos representativos, representantes de las zonas de formación y representantes de los MRPs y colectivos pedagógicos.

5.- Condiciones que se han de asegurar para una formación permanente y renovación pedagógica del profesorado de calidad

Es necesario abordar con detenimiento todos aquellos factores que promueven la motivación del profesorado, así como aquellos que favorecen la reflexión sobre su práctica y que renuevan la enseñanza de forma permanente. Señalamos entre otros:

1.- Un ambiente con los recursos adecuados es aquel que proporciona las condiciones mínimas para enseñar. Es, por tanto, necesario la reflexión, qué tipos de recursos, su coordinación, su carácter, etc. Estos recursos han de cubrir el presupuesto necesario para la elaboración de material curricular, los asesoramientos puntuales, y estructuras, tanto de centro como de zona.

2.- Potenciar la participación, intervención de los y las docentes, al lado de los otros sectores implicados en los diversos niveles de los Planes de Formación en el diseño, desarrollo y evaluación de los mismos. En consecuencia con eso, dar apoyo a la auto evaluación cualitativa ante la fiscalización cuantitativa.

3.- La necesidad de un horario laboral que favorezca esa función.

4.- El reconocimiento de las tareas realizadas desde la Educación Infantil a la Universitaria sin discriminación, para que no se fomente el abandono de los sectores educativos inferiores hacia otros superiores, como "un ascenso", o el acceso a tareas de formación o supervisión.