Benvolgut
company / Benvolguda companya:
Entre 1999 i 2002, la nostra organització ha enllestit uns canvis de gran
trascendència per al futur, alguns dels quals ja hem començat a albirar. Des que vam
decidir ser alguna cosa més que un "sindicat de mestres" (tot siga dit amb el
raonable orgull d’haver aportat un model sindical que cada vegada més col·lectius de
treballadores i treballadors el fan seu), hem accedit a espais laborals on durant molts
anys se’ns havia negat la nostra presència.
En aquesta ocasió, hem de tornar a parlar, sobretot, d’ensenyament i dels
treballadors i treballadores de l’ensenyament, sense oblidar que formem part de la
Confederació d’STEs, la qual farà el seu congrés en els dies 27, 28, 29 i 30 de juny
a Poio (Pontevedra).
El Secretariat Nacional ha considerat indispensable reprende amb força dos debats:
una política educativa adient per a un context molt advers per al model d’Escola
Pública que històricament hem defensat; i un model de formació —sindical i
professional, interna i externa—, que tot contemplant les necessitats del professorat,
siga compatible amb les de col·lectius del personal d’Administració i Serveis. També
cal traure conclusions de les eleccions sindicals i dels quatre anys transcorreguts des
del VII congrés i, tenint en compte els nostres lligams confederals, fer adequacions
organitzatives i, si escau, estatutàries. Per primera vegada, abordarem una ponència
sobre la salut laboral i la prevenció de riscos laborals, centrada sobretot en l’ensenyament.
Finalment, el conjunt de l’afiliació ha de participar en l’elecció dels òrgans
sindicals que dirigiran l’organització en els pròxims quatre anys. En aquesta ocasió,
val a dir que hi haurà una renovació de persones d’un abast major que en els darrers
congressos.
Tota l’afiliació té veu i vot en aquest procés. No hi ha congressos sense
idees, propostes ni persones que conformen un projecte. Si hem fet un gran esforç en les
eleccions, ara cal que eixa victòria enfortesca internament l’organització. En els
nostres congressos tot és possible, perquè cap idea ni persona és marginada. Per això
és tan important que tot funcione democràticament, que cap veu es quede al marge i que
els òrgans sindicals elegits continuen representant-nos a totes i a tots. La nostra
força és ser-ne cada dia més, i continuar units entre tanta pluralitat.
|