|
|
|
El
Sindicat critica el "paripé" de la Mesa General de
Negociació
El Govern de la
Generalitat imposa un 2% d’augment salarial per a 2002
L’augment salarial de
les empleades i empleats públics per a l’any 2002 serà del 2%. El
govern de l’Estat i el de la Generalitat Valenciana no negocien les
retribucions del seu personal i tornen a imposar un augment que els
condemna, un any més, a perdre poder adquisitiu. Amdues Administracions
s’han limitat a convocar les Meses de Negociació per complir els
tràmits legals, però sense cap voluntat de negociar res.
En la reunió de la Mesa
General de Negociació de la Funció Pública que va tindre lloc el
passat 23 de novembre per tractar les retribucions del personal al
servei de la Generalitat Valenciana, el conseller de Justícia i
Administracions Públiques, Carlos Gonzàlez Cepeda, es va limitar a dir
que no tenia competències per negociar un augment superior al marcat
pels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Quan l’STEPV-Iv
argumentà que hi ha fòrmules legals que possibiliten un augment
salarial superior i les va concretar, l’Administració no va
respondre. La qüestió, per tant, no són les competències o els
impediments legals, sinó la manca de voluntat política del Govern
valencià per augmentar els salaris dels seus treballadors i
treballadores.
Arribats a aquest punt, s’ha
de dir que l’actitud de determinats sindicats no ajuda a obrir la
negociació. La Mesa General de 23 de novembre estava convocada per
tractar les retribucions. Conseqüentment, l’STEPV-Iv, la CSIF i la
CEMSATSE van concentrar tota la pressió sobre aquest punt, mentre d’altres
sindicats dispersaren la negociació posant damunt la taula totes les
reivindicacions pendents. L’Administració ho va tindre així més
fàcil per concloure la reunió sense cap compromís salarial. Com no se
la va apretar en un únic tema, va anar contestant les moltes qüestions
que se li van requerir aparentant que es negociava alguna cosa.
En resum, el panorama és
aquest: al davant, una Administració intransigent i antidialogant; i al
costat, uns sindicats, sempre els mateixos, que sembla que li fan el joc
i faciliten que reunió rere reunió s’acabe sense compromisos. Què
hi ha al darrere? S’està negociant un acord "sorpresa" amb
el Ministeri de les Administracions Públiques? Té alguna cosa a veure
una entesa "institucional" sobre la futura Llei Valenciana de
la Funció Pública? O el PAVACE signat per UGT i CCOO usurpant les
competències que té la Mesa General de Negociació? Les quantioses
subvencions per a la formació acontenten els seus receptors i
pacifiquen els ànims?
El que està clar és que
les empleades i empleats públics tornaran a perdre diners.
No n’esteu fartEs?
Doncs caldrà deixar-ho clar, mobilitzar-se i pressionar.
|
|
|
|
L’STEPV-IV qualifica d’antidialogant
i antidemocràtica l’actitud de la Generalitat Valenciana pel que fa a
la negociació de les retribucions del seu propi personal.
El sindicat exigeix una negociació global dels problemes que té la
funció pública en cas contrari convocarà mobilitzacions.
El Consell Federal de l’STEPV-Iv, màxim òrgan entre cogressos,
reunit a Xàtiva, ha valorat negativament la Mesa General de Negociació
de la Funció Pública que es va reunir, el passat divendres, per
negociar les retribucions de les empleades i empleats públics al servei
de la Generalitat Valenciana. En la reunió s’ha criticat molt
durament la manca de diàleg i de negociació del Govern de la
Generalitat Valenciana pel que fa a les retribucions del personal al seu
servei, la qual cosa suposa un dèficit democràtic i de l’exercici de
les seues competències en matèria de personal i de funció pública.
El conjunt de les empleades i empleats públics estan perdent poder
adquisitiu des de quu governa el Partit Popular, ja que la previsió de
l’IPC no es compleix i el govern es nega a aplicar la clàusula de
revisió salarial i augments superiors a eixa previsió per evitar noves
pèrdues. D’aquesta manera, any rere any, tot el personal que treballa
al servei de les Administracions Públiques veu com perd poder
adquisitiu.
El Consell Federal de l’STEPV-Iv ha acordat proposar una eixida a
la situació actual que supose l’articulació de la negociació
col.lectiva i la solució dels problemes que té el personal. En aquest
sentit s’ha proposat una acord global que contemple: la defensa dels
serveis públics, la millora de les condicions de treball, la reducció
de la jornada laboral i la recuperació del poder adquisitiu.
Respecte a les declaracions del conseller, Carlos Gonzàlez Cepeda,
sobre la reducció de la jornada laboral a 35 hores, el sindicat les
qualifica de "cortina de fum", ja que en la Mesa de
Negociació només es va limitar a dir que tenia fins l’any 2004 per
negociar-la i no va concretar ni en quin marc s’anava a negociar ni si
aquesta reducció afectaria al personal sanitari i docent. El sindicat
recorda que el PAVACE pactat entre la Generalitat Valenciana i els
sindicats CCOO i UGT exclou al personal sanitari i docent de la
reducció de la jornada laboral a 35 hores, deixant-la per a futures
negociacions.
El Consell Federal també ha criticat els reiterats incompliments
dels acords pactats en el marc de la Funció Pública valenciana
Per aconseguir obrir la negociació, el sindicat proposarà a la
resta de les organitzacions sindicals i al conjunt de les empleades i
empleats públics la convocatòria de mesures de pressió unitàries.
Respecte a la tan anunciada nova llei de la funció pública
valenciana, el sindicat adverteix que de no canviar el tarannà
antidialoigant i antidemocràtic de la Generalitat Valenciana no serà
possible negociar-la en en clima seré i tranquil, ja que no es pot
negar reiteradament la negociació de les retribucions i menysprear als
seus propis treballadors i pretendre arribar a acords de modificació de
la llei.
València, 25 de novembre de 2001.
Nota: davant d’algunes informacions sobre eixe suposat acord de
fumar en la Mesa General de Negociació del passat 23 de novembre,
aquesta organització sindical les qualifica d’incorrectes, ja que cap
membre de la nostra comissió negociadora va acceptar que es fumarà en
la reunió, va ser una imposició del President de la Mesa consentida
per alguna organització sindical, però no per la nostra.
|
|
|
Mesa General de
Negociació de l’Administració Valenciana
L’STEPV-IV valora
negativament la Mesa General de Negociació de la Funció Pública que s’ha
reunit hui per negociar les retribucions de les empleades i empleats públics
al servei de la Generalitat Valenciana.
La Mesa s’ha reunit només
per complir formalment amb els preceptes legals. Més que negociar, s’ha
informat de les decisions del govern sense donar cap possibilitat d’intervidre
a la part sindical. L’Administració valenciana s’ha limitat a informar d’allò
que està previst a l’avantprojecte de Pressupostos i s’ha negat a
negociar les retribucions del personal al servei de la Generalitat. La
situació ha esdevingut esperpèntica en llegir-se literalment el contingut
dels Pressupostos referit a les retribucions del personal quan ja fa quasi un
més que és de domini públic.
L’STEPV-Iv ha denunciat la
manca de negociació real i el dèficit democràtic que suposa l’actuació
del Govern de la Generalitat per no haver-se convocat la Mesa General de
Negociació abans de la presentació dels Pressupostos a les Corts Valencianes
en tot allò referit a les condicions de treball de les empleades i empleats
públics.
El sindicat ha proposat una
eixida a la situació actual que supose l’articulació de la negociació
col.lectiva i la solució dels problemes dels empleats públics. En aquest
sentit, ha proposat una acord global que contemple la defensa dels serveis
públics, la millora de les condicions de treball, la reducció de la jornada
laboral i la recuperació del poder adquisitiu.
Aquesta proposta no ha estat
acceptada per l’Administració que només s’ha limitat a llegir els
Pressupostos i a tirar balons fora per amagar les seues responsabilitats
polítiques emparant-se en el compliment de la normativa bàsica
pressupostària quan per al sindicat el seu compliment no impedeix una
veritable negociació al nostre àmbit. En realitat, el Govern valencià no
té cap volutat d’assumir la responsabilitat política que les competències
transferides en matèria de funció pública li atorguen.
La proposta presentada per l’STEPV-Iv
ha estat la següent:
-
Un augment salarial igual a
l’IPC real.
-
La clàusula de revisió
salarial per permetre la recuperació automàtica de les pèrdues de
poder adquisitiu produïdes per les desviacions de l’IPC.
-
Dos punts d’augment per
damunt la proposta que ha fet el Govern a l’avantprojecte de
Pressupostos per al proper any. Aquest augment és per compensar les
reiterades pèrdues de poder adquisitiu i les errades en la previsió de
l’IPC.
-
El pagament de les pagues
extraordinàries al 100%.
-
Un fons d’acció de
caràcter social del 0,8% de la massa salarial global del conjunt de les
empleades i empleats públics.
-
La negociació en les
diferents Meses Sectorials —Justícia, Administració Pública,
Educació i Sanitat— dels assumptes retributius pendents per
homologació, reclassificació o equiparació salarial.
-
La reducció de la jornada
laboral del conjunt del personal al servei de la Generalitat Valenciana
a 35 hores setmanals.
El sindicat ha convocat un
Consell Nacional per a demà dissabte, 24 de novembre, a la ciutat de Xàtiva,
on s’analitzarà la mancança de negociació col.lectiva en el sector
públic.
València, 23 de novembre de
2001.
|
|
|
Propostes
sobre els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2002.
veure
també propostes en Educació
Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici
2002.
La primera qüestió que volem ressenyar és que no s'ha convocat una
Mesa General de Negociació abans de la presentació de l'avantprojecte
dels Pressupostos per a l'any 2002. Ara, una vegada ja estant tramitant-se
en les Corts Valencianes, se'ns convoca a una Mesa el proper dia 23 de
novembre.
Respecte de les retribucions del personal al servei de la Generalitat
Valenciana hem de dir:
- L'augment del 2% previst és insuficient perquè condemna a la
continua pèrdua de poder adquisitiu a les empleades i empleats
públics. El mínim acceptable per l’any 2002 seria l'IPC real + 2
punt de recuperació, amb l'establiment d'un pla plurianual salarial
per recuperar en la present legislatura una part d'allò que s'ha
perdut. Existeixen fòrmules legals que poden permetre a la
Generalitat Valenciana, cas que tinga voluntat política, fer
efectives les nostres propostes d'augment salarial.
En aquest sentit cal modificar els articles 24.1., 27.2, 27.4.,
28.2., 29.1.
- Es demana que les pagues extraordinàries siguen del 100% de les
retribucions i no com ara que sols és de les retribucions bàsiques.
Proposem la modificació de l’article 27.3 per tal de poder fer real
la nostra exigència.
- No n'hi ha clàusula de revisió salarial que és la garantia per
evitar noves pèrdues de poder adquisitiu. Sols una clàusula evitaria
que les errades en la previsió de l'IPC afecte negativament, no tan
sols al personal depenent del sector públic, sinó també d'altres
col.lectius que salaris depenen dels Pressupostos. Demanen la
incorporació de la clàusula en els Pressupostos en tots els articles
que fan referència a les retribucions generals i sectorial o bé un
nou article que contemple aquesta clàusula.
- L'establiment d'un fons ajuts socials del 0,8% de la massa salarial
del conjunt de les empleades i empleats públics en compliment dels
acords Administració-sindicats.
- Eliminació del percentatge de la taxa de reposició
d'efectius(article 31.1.).
- Eliminació de totes les referències que impedeixen una veritable
negociació col.lectiva, per exemple els articles 24.2 i 29.4. de la
Llei de Pressupostos. En aquest article es diu que seran inaplicables
tots els articles dels convenis o pactes que s’oposen a allò
disposat als Pressupostos.
- Eliminació de la referència al complement de productivitat
(articles 27.5., 28.3.).
- El govern de la Generalitat Valenciana no ha negociat les
retribucions del personal laboral. L’article 29 condiciona els
límits de la negociació futura de les retribucions d’aquest
personal pel que fa a la determinació de la massa salarial,
- Eliminació de l'article 31.2 de la Llei (que impedeix la
substitució de les baixes dintre de la G.V.). Totes les baixes s’ha
de cobrir, açò es fa amb personal interí o temporal. Com a mínim
s'han de cobrir els permisos per maternitat i aquelles baixes que
tinguen una durara igual o superior a set dies. En els llocs
d'atenció directa les baixes es cobriran al tercer dia.
En aquest article cal suprimir la referència a l’autorització
prèvia de noves contractacions de personal docent per part de la
Conselleria d’Economia i Hisenda. Açò suposa un retard important en
el temps per poder cobrir determinades baixes.
- A l’article 31.4 cal concretar en un 5% el percentatge de reserva
a minusvàlids per donar compliment als acords
Administració-Sindicats.
- Sobre dietes de les empleades i emplears públics per
indemnitzacions per raó del servei. El personal que per raons de
servei a la Generalitat Valenciana han de desplaçar-se per a exercir
les seues funcions, estan patint individualment una sèrie de
conseqüències negatives, que paradoxalment, tenen el seu origen en
el seu propi treball. Cal modificar el Decret 24/1997, d'11 de febrer
de manera que hi haja una regulació més justa del conjunt de les
condicions laborals dels funcionaris que utilitzen el seu vehicle per
a efectuar desplaçaments per motiu del servei. Cal un nou Decret. Un
dels elements de la problemàtica a què fem referència és la
modificació de les indemmitzacions per quilometratge. Per aixó els
Pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2002 han d'arreplegar un
augment de les partides pressupuestàries referides a les despeses de
transport.
La nostra proposta és que les indemmitzacions per quilometratge,
quantitat que es paga per les despeses derivades de l'utilització de
vehicle propi de transport, siga per als turismes de 40 pessetes per
quilometre i per a les motocicletes de 13 pessetes pèr quilometre. La
qual cosa modifica l'Annex B) del Decret 24/1997, d'11 de febrer, del
Govern Valencià sobre indemnitzacions per raó del servei.
|
|
|
L'STEPV-IV critica la pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i empleats públics depenents de la Generalitat Valenciana.
El sindicat no comparteix la previsó d'augment salarial per a l'any 2002.
L'STEPV-Iv proposarà un augment superior al 2% i l'establiment d'una clàusula de revisió salarial en la reunió de la Mesa General de Negociació que es celebrarà, demà divendres.
El sindicat considera que, amb aquesta proposta, les empleades i empleats públics continuaran perdent poder adquisitiu, per la qual cosa la nostra organització sindical proposarà en la Mesa de Negociació, que a més a més, de l'augment salarial previst en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana proposarà: l'establiment de la clàusula de revisió salarial; un augment de, com a mínim, dos punts més dels previstos per iniciar la recuperació del poder adquisitiu perdut al llarg dels darrers any i el pagament de les pagues extraordinàries al 100%, entre d'altres propostes salarials. A més a més, es demanarà la reducció de la jornada laboral a 35 hores per a totes i tots els empleats públics i d'altres mesures socials.
El sindicat considera que totes aquestes mesures laborals i socials s'haurien d'arreplegar en els marc d'un pacte de legislatura.
Per altra part, aquesta organització salarial critica l'actitud antidialogant del govern de la Generalitat Valenciana que no ha negociat el capítol I dels Pressupostos prèviament a la seua tramitació parlamentària. A més a més, s'han incomplit els compromisos personals del propi conseller Carlos Gonzàlez Cepeda pel que fa a la negociació col.lectiva.
L'STEPV-Iv espera que en la reunió de demà s'inicie un veritable procés de negociació de les condicions laborals i econòmiques del personal al servei de la Generalitat Valenciana i no siga una reunió de tràmit per informar d'allò que tothom coneix.
El conseller Carlos Gonzàlez Cepeda demostrarà el seu tarannà dialogant si obri un veritable procés de negociació o només es limita a presentat els Pressupostos.
L'STEPV-IV valorarà les propostes i l'actitud de l'Aministració valenciana en el seu Consell Federal convocat per al dissabte 24 de novembre i decidirà les accions a realitzar en el cas que no n'hi haja una negociació real.
València, 22 de novembre de 2001
|
|
|
Retribucions
del personal al servei de la Generalitat Valenciana.
L'STEPV-IV critica, molt durament, que la
Generalitat Valenciana haja presentat els pressupostos per a l'any 2002,
sense haver convocat la Mesa General de Negociació per negociar les
retribucions del conjunt de les empleades i empleats públics valencians.
Açò posa en evidència, una volta més,
el menyspreu de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques i
del propi govern de la Generalitat Valendiana envers els seus propis
treballadors. A més que posa en evidència el tarannà antidemocràtic i
antidialogant dels màxims dirigents d'eixa Conselleria, és inadmisible
que no s'haja produït la negociació del capítol I tal i com preveu la
normativa legal.
El sindicat va demanar al mes de setembre
la convocatòria de la Mesa General sense obtindre cap resposta afirmativa
a la seua petició, ara una vegada presentats els pressupostos és
difícil canviar-los per aconseguir incloure les partides pressupostàries
necessàries per millorar les retribucions del personal, però malgrat
açò l'STEPV-Iv demana la convocatòria immediata de la Mesa General de
Negociació.
Respecte de l'augment previst per a l'any
2002 del 2%, el sindicat el considera insuficient, a hores d'ara portem
perdut, només en l'any 2001, un 1,4%, per la qual cosa demana un augment
superior que supose recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys,
l'establiment de la clàusula de revisió salarial i el pagament complet
de les pagues extraordinàries, entre d'altres mesures.
València, 1 de novembre de 2001
|
|
|
Retribucions
any 2002: 2% for ever
El Govern continua erra que erra: tots els
anys han pujat els sous dels empleats i les empleades de les
Administracions Públiques un 2%. Tots, menys 1997, que ens congelaren el
sou i prou. Diu el ministre Rato que és la previsió d'inflació, però
és que ja ho ha estat durant sis anys, i no n'ha encertat ni una sola
vegada. El pitjor de tot és que sempre s'ha equivocat, -excepte en 1998,
quan recuperarem un 0'2%-, en perjudici dels sous dels empleats i
empleades públics.
El Consell de Ministres del divendres 21 de
setembre va ratificar la política d'agressió a les condicions laborals
de tots els empleats públics que any rere any ve aplicant aquest Govern.
Va aprovar remetre a les Corts Generals (segons la legislació vigent ha
de remetre'l abans del 30 de setembre) un Avantprojecte de Pressupostos
Generals de l'Estat per al 2002, en el que dóna un pas més en el seu
atac progressiu a les condicions laborals dels empleats públics i
consolida la pèrdua de poder adquisitiu. És un pas més en el seu
objectiu de deteriorar tot el que signifique servei públic.
L'avantprojecte contempla, en l'aspecte
retributiu, el següent: una pujada salarial del 2%, equivalent a la
previsió d'inflació per al 2002, que s'aplicarà als conceptes
retributius de caràcter fix, i la creació d'un pla de pensions per a
tots els empleats públics. L'Estat aportarà com a promotor un 0,5% de la
massa salarial durant els tres anys de vigència de l'acord.
També es contemplen com a possibilitat
unes millores retributives addicionals associades a la consecució
d'objectius, sota fórmules de retribució variable -o, el que és el
mateix, productivitat, per més emmascarada que estiga. S'abonaria en una
sola paga i no tindrà caràcter consolidable. Per aquest concepte es
podrà destinar un 0,4% de la massa salarial. Malauradament en aquelles
administracions on s'ha posat en marxa, la productivitat s'ha revelat com
un fórmula magnífica per a retribuir favors, adhesions inquebrantables i
de castigar a les persones que desmostren tindre un mínim de criteri de
servei públic que no passe necessàriament per la consigna de torn.
Finalment, fa riure que es destine un 0,1%
per a repartir en cas que es complesca la previsió d'inflació. Però si
no l'han encertat en sis anys! Si duen dos anys doblant-la! Si amb la
crisi econòmica que patim no es podrà controlar més la inflació!
El projecte recull la mobilitat forçosa i
la jornada de treball mínima serà de 37,5 hores. En definitiva, es
continua insistint en imposar la mobilitat forçosa (que ja s'ha començat
a aplicar en algunes conselleries, com la d’Agricultura) i es manté una
actitud agressiva sobre la durada de la jornada.
Ni s'ha negociat res ni es respecta la
democràcia social. En les meses de negociació s'ha limitat a informar
sobre les seues decisions, i després les ha imposat mitjançant la Llei
d'Acompanyament dels Pressuposts. Modifica substancialment les condicions
de treball dels empleats públics saltant totes les normes sobre
negociació col·lectiva vigents.
L’STEPV-Iv ha denunciat l'actitud del
Govern cap als seus treballadors i els de la resta d'Administracions
Públiques. Considerem que aquesta proposta és una agressió més als
empleats públics, que no es sustenta en cap realitat objectiva i que ve a
empitjorar les seues condicions de treball. S’augmenta el salari un 2%,
quan els augments salarials mitjans dels convenis firmats l'any passat ha
estat del 4,98%, la inflació interanual en agost estava ja en el 3,7%, i
s'estima que podrà acabar en un 4% a final d'any. Això sí, preveu un
0'1% per a corregir la possible desviació de la inflació. Lamentable!.
D'altra banda, s'obliga els empleats i
empleades públics a subscriure un pla de pensions que, en la pràctica,
contribuirà a reduir els ingressos nets d'aquest personal i, per tant, la
seua qualitat de vida, al tindre que complementar-la amb quantitats
addicionals per a que el seu rendiment siga significatiu.
Per altra part, la Generalitat Valenciana
no ha convocat la Mesa General de Negociació per tractar sobre les
retribucions de les empleades i empleats públics valencians. El sindicat
ha sol.licitat, reiteradament, la convocatòria de la Mesa i l’inici de
les negociacions. De continuar en aquesta situació de paralització, es
proposaran mesures de pressió.
Taula reivindicativa
Continuem demanant el mateix que altres
anys:
- El dret a una negociació col·lectiva
real de tots els empleats públics.
- Clàusula de revisió salarial
d'aplicació automàtica.
- Augments salarials iguals a l'IPC real.
- Recuperació del poder adquisitiu perdut
en anys anteriors.
- Eliminació de la taxa de reposició del
25%.
- Retirada del recurs del govern contra la
sentència de la Audiència Nacional i el seu compliment.
- Jornada de 35 hores setmanals.
- Contra la mobilitat geogràfica
forçosa.
- No a la privatització dels serveis
públics.
- Enfortiment del sistema públic de
pensions.
- Desenvolupament de la Llei de prevenció
de riscos laborals i el reconeixement de les malalties professionals.
|
|
|
|
Función
Pública,
ante la imposición: movilización
|
|
Los Sindicatos CIG, Coordinadora Sindical de Madrid,
ELA, IAC, IC, SAE, Confederación de STEs, STIB y USO como representantes
de los/as trabajadores/as del Sector Público, queremos mostrar nuestro
rechazo a la política que el Gobierno viene practicando con respecto a
los servicios y Administraciones Públicas durante los últimos años.
LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA: UN DERECHO LIMITADO
No existe negociación, ofertan diálogo pero no
negociación. El diálogo es necesario, pero la negociación es
imprescindible. No se puede negociar si previamente se establece el gasto
en Función Pública por parte del Gobierno. El Parlamento es soberano,
nadie lo niega, pero se olvida el Gobierno del Estado, que la negociación
colectiva es Ley y como tal se debe cumplir.
Además, el derecho a la negociación colectiva en las
Comunidades Autónomas es agredido al imponer la aplicación de la Ley
General de Presupuestos, vaciando las competencias que, en esta materia,
tienen los Parlamentos Autónomos, Diputaciones Forales y Administraciones
Locales. Es más, acuerdos legítimos con los trabajadores/as de las
distintas Funciones Públicas son recurridos de forma sistemática,
pidiendo la suspensión de su aplicación y responsabilidades que pudieran
llegar incluso a la inhabilitación.
¿CUÁLES SON NUESTRAS REIVINDICACIONES?
- RECUPERACIÓN DEL PODER ADQUISITIVO DE LOS SALARIOS.
No estamos dispuestos a regalar más dinero al
Gobierno. Las congelaciones saláriales, las subidas del IPC previsto,
sólo han supuesto relegar nuestros salarios a unas pérdidas de más de
trece puntos en los últimos años.
Exigimos que exista una cláusula de revisión de los
salarios, que permita recuperar el poder adquisitivo durante los últimos
años, así como que las subidas salariales se efectúen en base al IPC
real y no al previsto.
Además, consideramos necesario homologar las
retribuciones de la Administración del Estado con las de las distintas
comunidades Autónomas y Ayuntamientos, así como trabajar para acortar el
abanico salarial.
- ELIMINACIÓN DE LA TASA DE REPOSICIÓN DEL 25%
No es de recibo que no se cubran las vacantes en su
totalidad. El poner trabas a la creación de empleo, es no apostar por un
servicio público de calidad e inducir a la privatización de los
servicios.
La no eliminación de esta cláusula en la Ley de
Presupuestos, es consolidar el empleo en precario en la Administración y
el deterioro de los Servicios Públicos.
- CONVERSIÓN DEL EMPLEO EVENTUAL DE CARÁCTER ESTRUCTURAL, EN FIJO.
No es admisible que la precariedad en las
Administraciones Públicas alcance cuotas en torno al 21% . Los procesos
de consolidación llevados a cabo hasta el momento, después de varios
años no han alcanzado, ni mucho menos, la desaparición de la
inestabilidad.
Además las ofertas públicas de empleo nunca han sido
negociadas, siempre han sido decretadas y con carácter excepcional, de
esta forma no se ha permitido la entrada de nuevo personal.
- RETIRADA DE LA REGULACIÓN UNILATERAL DE LA MOVILIDAD FORZOSA.
El Estado a través de la Ley de Acompañamiento de la
LG.P. modifica unilateralmente nuestras condiciones laborales. Así este
año hemos visto como mediante esta argucia legal, los funcionarios/as y
personal laboral estamos al albur de la Administración, para que en
cualquier momento la movilidad geográfica y funcional sea un hecho.
- NO A LA PRIVATIZACIÓN DE SERVICIOS PÚBLICOS
Una consecuencia directa de la globalización de la
economía mundial, es la privatización de los servicios públicos y, no
se puede admitir que con dinero público se privatice el estado de
bienestar social.
La calidad de los servicios públicos, pasa por un no
rotundo a las privatizaciones, por un no rotundo a las subcontrataciones
con dinero público.
JORNADA 35 HORAS
Como parte de esta mejora de la calidad de los
servicios públicos, consideramos necesario el generalizar en el conjunto
de las administraciones públicas la jornada máxima de 35 horas con el
objetivo de aumentar la creación de empleo.
ALGUNAS CONCLUSIONES:
- El deterioro de las relaciones laborales, el desprecio del Gobierno
hacia la Función Pública y sus empleados/as, ponen en serio peligro
la calidad de los servicios públicos. La consecución directa es la
desmotivación y desprofesionalización del trabajo en los distintos
sectores y Administraciones Públicas.
- Las mejoras de las condiciones de trabajo y retributivas del sector,
tienen que ser una reivindicación permanente. La Función Pública
depende de cada uno/a de nosotros/as.
- Ante esta situación, debemos sostener en el tiempo nuestras
movilizaciones: asambleas en los centros de trabajo, concentraciones,
huelgas, etc...
- A partir de este momento las Organizaciones Sindicales firmantes de
este escrito nos comprometemos a hacer extensiva esta plataforma
reivindicativa a otras OO.SS, con el fin de sumar fuerzas; así como
constituirnos en Mesa Sindical de Coordinación, al objeto de
impulsar cuantas acciones sean necesarias, para que ante la
imposición exista la negociación.
Madrid, 19 de Octubre 2001
|
|
|
EL GOBIERNO MANTIENE SU
POLITICA DE AGRESIÓN HACIA EL PERSONAL DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS
El Consejo de Ministros
celebrado el viernes día 21 ratificó la política de agresión a las
condiciones laborales de todos los empleados públicos que año tras año
viene aplicando este Gobierno. Aprobó remitir a las Cortes Generales
(según la legislación vigente debe remitirlo antes de 30 de septiembre)
un Anteproyecto de Presupuestos Generales del Estado para el año 2002, en
el que da un paso más en su ataque progresivo a las condiciones laborales
de todos los empleados públicos y consolida la perdida de poder
adquisitivo. Es un paso más en su objetivo de deteriorar todo lo que
signifique servicio público.
Dicho anteproyecto contempla,
en el aspecto retributivo, lo siguiente:
-
Una subida salarial del
2%, equivalente a la previsión de inflación para el año 2002. Este
incremento se aplicará a los conceptos retributivos de carácter
fijo.
-
Creación de un plan de
pensiones para todos los empleados públicos. El Estado aportará como
promotor un 0,5% de la masa salarial durante los tres años de
vigencia del acuerdo.
También se contempla como
posibilidad:
-
Mejoras retributivas
adicionales asociadas a la consecución de objetivos, bajo formulas de
retribución variable. Se abonaría en una sola paga y no tendrá
carácter consolidable. Para este concepto se podrá destinar un 0,4%
de la masa salarial.
-
Un 0,1% para atender el
cumplimiento de la previsión de la inflación.
En cuanto a otro tipo de
cosas, también recoge: la posibilidad de la movilidad forzosa, la jornada
de trabajo será de 37,5 horas, entre otras.
El Gobierno ni ha negociado
nada ni respeta la democracia social. En las mesas de negociación se ha
limitado a informar sobre sus decisiones, y después las impone por medio
de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos. Modifica sustancialmente
las condiciones de trabajo de todos los empleados públicos saltándose
todas las normas sobre negociación colectiva vigentes
Desde la Confederación de
STEs denunciamos la actitud del Gobierno hacia sus trabajadores.
Consideramos que esta propuesta es una agresión más a los empleados
públicos, que no se sustenta en ninguna realidad objetiva y que viene a
empeorar sus condiciones de trabajo. Se nos sube el salario un 2%, cuando
la subida salarial media de los convenios firmados el año pasado ha sido
de 4,98%, la inflación interanual en agosto estaba ya en el 3,7%, y se
estima que pueda acabar en un 4% a final de año. Eso sí, se prevé un 0’1%
para corregir la posible desviación de la inflación.
Por otro lado, se obliga a los
empleados y empleadas públicos a suscribir un plan de pensiones que, en
la práctica, contribuirá a reducir nuestros ingresos netos y, por tanto,
nuestra calidad de vida, al tener que complementarla con cantidades
adicionales para que su rendimiento sea significativo. Se nos quiere
imponer la movilidad forzosa y sigue manteniendo una actitud agresiva
sobre duración de la jornada.
Por todo ello, seguimos
reivindicando:
-
El derecho a una
negociación colectiva real de todos los empleados públicos.
-
Cláusula de revisión
salarial de aplicación automática.
-
Subidas salariales iguales
al IPC real.
-
Recuperación del poder
adquisitivo perdido en años anteriores.
-
Eliminación de la tasa de
reposición del 25%.
-
Retirada del recurso del
gobierno contra la sentencia de la Audiencia Nacional: cumplimiento de
la sentencia.
-
Jornada de 35 horas
semanales.
-
Contra la movilidad
geográfica forzosa.
-
No a la privatización de
los servicios públicos.
-
Fortalecimiento del
sistema público de pensiones.
-
Desarrollo de la Ley de
prevención de riesgos laborales y el reconocimiento de las
enfermedades profesionales.
La Confederación de STEs
considera necesaria la unidad de todos los sindicatos con presencia en el
sector público para conseguir la dignificación del trabajo de los
empleados públicos y para conseguir unos servicios públicos de calidad,
superadores de las desigualdades sociales.
Valencia, 21 de septiembre de
2001
|
|
|