Pressupostos 2002. 
Torna la política d'agressió 
      
30 novembre

El Sindicat critica el "paripé" de la Mesa General de Negociació
El Govern de la Generalitat imposa un 2% d’augment salarial per a 2002

25 novembre L’STEPV-IV qualifica d’antidialogant i antidemocràtica l’actitud de la Generalitat Valenciana pel que fa a la negociació de les retribucions del seu propi personal.
23 novembre Informe Mesa General de Negociació Administració Valenciana
23 novembre Propostes sobre els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2002.
22 novembre L'STEPV-Iv proposarà un augment superior al 2% i l'establiment d'una clàusula de revisió salarial en la reunió de la Mesa General de Negociació del 23-N
1 novembre Retribucions del personal al servei de la Generalitat Valenciana.
19 octubre Función Pública, ante la imposición: movilización
8 octubre Retribucions any 2002: 2% for ever
19/10. Madrid Función Pública,  ante la imposición: movilización. Manifest unitari
21 setembre El gobierno mantiene su politica de agresión hacia el personal de los servicios públicos
        

  

  

El Sindicat critica el "paripé" de la Mesa General de Negociació

El Govern de la Generalitat imposa un 2% d’augment salarial per a 2002

L’augment salarial de les empleades i empleats públics per a l’any 2002 serà del 2%. El govern de l’Estat i el de la Generalitat Valenciana no negocien les retribucions del seu personal i tornen a imposar un augment que els condemna, un any més, a perdre poder adquisitiu. Amdues Administracions s’han limitat a convocar les Meses de Negociació per complir els tràmits legals, però sense cap voluntat de negociar res.

En la reunió de la Mesa General de Negociació de la Funció Pública que va tindre lloc el passat 23 de novembre per tractar les retribucions del personal al servei de la Generalitat Valenciana, el conseller de Justícia i Administracions Públiques, Carlos Gonzàlez Cepeda, es va limitar a dir que no tenia competències per negociar un augment superior al marcat pels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Quan l’STEPV-Iv argumentà que hi ha fòrmules legals que possibiliten un augment salarial superior i les va concretar, l’Administració no va respondre. La qüestió, per tant, no són les competències o els impediments legals, sinó la manca de voluntat política del Govern valencià per augmentar els salaris dels seus treballadors i treballadores.

Arribats a aquest punt, s’ha de dir que l’actitud de determinats sindicats no ajuda a obrir la negociació. La Mesa General de 23 de novembre estava convocada per tractar les retribucions. Conseqüentment, l’STEPV-Iv, la CSIF i la CEMSATSE van concentrar tota la pressió sobre aquest punt, mentre d’altres sindicats dispersaren la negociació posant damunt la taula totes les reivindicacions pendents. L’Administració ho va tindre així més fàcil per concloure la reunió sense cap compromís salarial. Com no se la va apretar en un únic tema, va anar contestant les moltes qüestions que se li van requerir aparentant que es negociava alguna cosa.

En resum, el panorama és aquest: al davant, una Administració intransigent i antidialogant; i al costat, uns sindicats, sempre els mateixos, que sembla que li fan el joc i faciliten que reunió rere reunió s’acabe sense compromisos. Què hi ha al darrere? S’està negociant un acord "sorpresa" amb el Ministeri de les Administracions Públiques? Té alguna cosa a veure una entesa "institucional" sobre la futura Llei Valenciana de la Funció Pública? O el PAVACE signat per UGT i CCOO usurpant les competències que té la Mesa General de Negociació? Les quantioses subvencions per a la formació acontenten els seus receptors i pacifiquen els ànims?

El que està clar és que les empleades i empleats públics tornaran a perdre diners.

No n’esteu fartEs? Doncs caldrà deixar-ho clar, mobilitzar-se i pressionar.

  

    
L’STEPV-IV qualifica d’antidialogant i antidemocràtica l’actitud de la Generalitat Valenciana pel que fa a la negociació de les retribucions del seu propi personal.

El sindicat exigeix una negociació global dels problemes que té la funció pública en cas contrari convocarà mobilitzacions.

El Consell Federal de l’STEPV-Iv, màxim òrgan entre cogressos, reunit a Xàtiva, ha valorat negativament la Mesa General de Negociació de la Funció Pública que es va reunir, el passat divendres, per negociar les retribucions de les empleades i empleats públics al servei de la Generalitat Valenciana. En la reunió s’ha criticat molt durament la manca de diàleg i de negociació del Govern de la Generalitat Valenciana pel que fa a les retribucions del personal al seu servei, la qual cosa suposa un dèficit democràtic i de l’exercici de les seues competències en matèria de personal i de funció pública.

El conjunt de les empleades i empleats públics estan perdent poder adquisitiu des de quu governa el Partit Popular, ja que la previsió de l’IPC no es compleix i el govern es nega a aplicar la clàusula de revisió salarial i augments superiors a eixa previsió per evitar noves pèrdues. D’aquesta manera, any rere any, tot el personal que treballa al servei de les Administracions Públiques veu com perd poder adquisitiu.

El Consell Federal de l’STEPV-Iv ha acordat proposar una eixida a la situació actual que supose l’articulació de la negociació col.lectiva i la solució dels problemes que té el personal. En aquest sentit s’ha proposat una acord global que contemple: la defensa dels serveis públics, la millora de les condicions de treball, la reducció de la jornada laboral i la recuperació del poder adquisitiu.

Respecte a les declaracions del conseller, Carlos Gonzàlez Cepeda, sobre la reducció de la jornada laboral a 35 hores, el sindicat les qualifica de "cortina de fum", ja que en la Mesa de Negociació només es va limitar a dir que tenia fins l’any 2004 per negociar-la i no va concretar ni en quin marc s’anava a negociar ni si aquesta reducció afectaria al personal sanitari i docent. El sindicat recorda que el PAVACE pactat entre la Generalitat Valenciana i els sindicats CCOO i UGT exclou al personal sanitari i docent de la reducció de la jornada laboral a 35 hores, deixant-la per a futures negociacions.

El Consell Federal també ha criticat els reiterats incompliments dels acords pactats en el marc de la Funció Pública valenciana

Per aconseguir obrir la negociació, el sindicat proposarà a la resta de les organitzacions sindicals i al conjunt de les empleades i empleats públics la convocatòria de mesures de pressió unitàries.

Respecte a la tan anunciada nova llei de la funció pública valenciana, el sindicat adverteix que de no canviar el tarannà antidialoigant i antidemocràtic de la Generalitat Valenciana no serà possible negociar-la en en clima seré i tranquil, ja que no es pot negar reiteradament la negociació de les retribucions i menysprear als seus propis treballadors i pretendre arribar a acords de modificació de la llei.

València, 25 de novembre de 2001.

Nota: davant d’algunes informacions sobre eixe suposat acord de fumar en la Mesa General de Negociació del passat 23 de novembre, aquesta organització sindical les qualifica d’incorrectes, ja que cap membre de la nostra comissió negociadora va acceptar que es fumarà en la reunió, va ser una imposició del President de la Mesa consentida per alguna organització sindical, però no per la nostra.


   

Mesa General de Negociació de l’Administració Valenciana

L’STEPV-IV valora negativament la Mesa General de Negociació de la Funció Pública que s’ha reunit hui per negociar les retribucions de les empleades i empleats públics al servei de la Generalitat Valenciana.

La Mesa s’ha reunit només per complir formalment amb els preceptes legals. Més que negociar, s’ha informat de les decisions del govern sense donar cap possibilitat d’intervidre a la part sindical. L’Administració valenciana s’ha limitat a informar d’allò que està previst a l’avantprojecte de Pressupostos i s’ha negat a negociar les retribucions del personal al servei de la Generalitat. La situació ha esdevingut esperpèntica en llegir-se literalment el contingut dels Pressupostos referit a les retribucions del personal quan ja fa quasi un més que és de domini públic.

L’STEPV-Iv ha denunciat la manca de negociació real i el dèficit democràtic que suposa l’actuació del Govern de la Generalitat per no haver-se convocat la Mesa General de Negociació abans de la presentació dels Pressupostos a les Corts Valencianes en tot allò referit a les condicions de treball de les empleades i empleats públics.

El sindicat ha proposat una eixida a la situació actual que supose l’articulació de la negociació col.lectiva i la solució dels problemes dels empleats públics. En aquest sentit, ha proposat una acord global que contemple la defensa dels serveis públics, la millora de les condicions de treball, la reducció de la jornada laboral i la recuperació del poder adquisitiu.

Aquesta proposta no ha estat acceptada per l’Administració que només s’ha limitat a llegir els Pressupostos i a tirar balons fora per amagar les seues responsabilitats polítiques emparant-se en el compliment de la normativa bàsica pressupostària quan per al sindicat el seu compliment no impedeix una veritable negociació al nostre àmbit. En realitat, el Govern valencià no té cap volutat d’assumir la responsabilitat política que les competències transferides en matèria de funció pública li atorguen.

La proposta presentada per l’STEPV-Iv ha estat la següent:

  1. Un augment salarial igual a l’IPC real.

  2. La clàusula de revisió salarial per permetre la recuperació automàtica de les pèrdues de poder adquisitiu produïdes per les desviacions de l’IPC.

  3. Dos punts d’augment per damunt la proposta que ha fet el Govern a l’avantprojecte de Pressupostos per al proper any. Aquest augment és per compensar les reiterades pèrdues de poder adquisitiu i les errades en la previsió de l’IPC.

  4. El pagament de les pagues extraordinàries al 100%.

  5. Un fons d’acció de caràcter social del 0,8% de la massa salarial global del conjunt de les empleades i empleats públics.

  6. La negociació en les diferents Meses Sectorials —Justícia, Administració Pública, Educació i Sanitat— dels assumptes retributius pendents per homologació, reclassificació o equiparació salarial.

  7. La reducció de la jornada laboral del conjunt del personal al servei de la Generalitat Valenciana a 35 hores setmanals.

El sindicat ha convocat un Consell Nacional per a demà dissabte, 24 de novembre, a la ciutat de Xàtiva, on s’analitzarà la mancança de negociació col.lectiva en el sector públic.

València, 23 de novembre de 2001.


   
Propostes sobre els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’any 2002.

veure també propostes en Educació

Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2002.

La primera qüestió que volem ressenyar és que no s'ha convocat una Mesa General de Negociació abans de la presentació de l'avantprojecte dels Pressupostos per a l'any 2002. Ara, una vegada ja estant tramitant-se en les Corts Valencianes, se'ns convoca a una Mesa el proper dia 23 de novembre.

Respecte de les retribucions del personal al servei de la Generalitat Valenciana hem de dir:

  1. L'augment del 2% previst és insuficient perquè condemna a la continua pèrdua de poder adquisitiu a les empleades i empleats públics. El mínim acceptable per l’any 2002 seria l'IPC real + 2 punt de recuperació, amb l'establiment d'un pla plurianual salarial per recuperar en la present legislatura una part d'allò que s'ha perdut. Existeixen fòrmules legals que poden permetre a la Generalitat Valenciana, cas que tinga voluntat política, fer efectives les nostres propostes d'augment salarial.
  2. En aquest sentit cal modificar els articles 24.1., 27.2, 27.4., 28.2., 29.1.

  3. Es demana que les pagues extraordinàries siguen del 100% de les retribucions i no com ara que sols és de les retribucions bàsiques. Proposem la modificació de l’article 27.3 per tal de poder fer real la nostra exigència.
  4. No n'hi ha clàusula de revisió salarial que és la garantia per evitar noves pèrdues de poder adquisitiu. Sols una clàusula evitaria que les errades en la previsió de l'IPC afecte negativament, no tan sols al personal depenent del sector públic, sinó també d'altres col.lectius que salaris depenen dels Pressupostos. Demanen la incorporació de la clàusula en els Pressupostos en tots els articles que fan referència a les retribucions generals i sectorial o bé un nou article que contemple aquesta clàusula.
  5. L'establiment d'un fons ajuts socials del 0,8% de la massa salarial del conjunt de les empleades i empleats públics en compliment dels acords Administració-sindicats.
  6. Eliminació del percentatge de la taxa de reposició d'efectius(article 31.1.).
  7. Eliminació de totes les referències que impedeixen una veritable negociació col.lectiva, per exemple els articles 24.2 i 29.4. de la Llei de Pressupostos. En aquest article es diu que seran inaplicables tots els articles dels convenis o pactes que s’oposen a allò disposat als Pressupostos.
  8. Eliminació de la referència al complement de productivitat (articles 27.5., 28.3.).
  9. El govern de la Generalitat Valenciana no ha negociat les retribucions del personal laboral. L’article 29 condiciona els límits de la negociació futura de les retribucions d’aquest personal pel que fa a la determinació de la massa salarial,
  10. Eliminació de l'article 31.2 de la Llei (que impedeix la substitució de les baixes dintre de la G.V.). Totes les baixes s’ha de cobrir, açò es fa amb personal interí o temporal. Com a mínim s'han de cobrir els permisos per maternitat i aquelles baixes que tinguen una durara igual o superior a set dies. En els llocs d'atenció directa les baixes es cobriran al tercer dia.
  11. En aquest article cal suprimir la referència a l’autorització prèvia de noves contractacions de personal docent per part de la Conselleria d’Economia i Hisenda. Açò suposa un retard important en el temps per poder cobrir determinades baixes.

  12. A l’article 31.4 cal concretar en un 5% el percentatge de reserva a minusvàlids per donar compliment als acords Administració-Sindicats.
  13. Sobre dietes de les empleades i emplears públics per indemnitzacions per raó del servei. El personal que per raons de servei a la Generalitat Valenciana han de desplaçar-se per a exercir les seues funcions, estan patint individualment una sèrie de conseqüències negatives, que paradoxalment, tenen el seu origen en el seu propi treball. Cal modificar el Decret 24/1997, d'11 de febrer de manera que hi haja una regulació més justa del conjunt de les condicions laborals dels funcionaris que utilitzen el seu vehicle per a efectuar desplaçaments per motiu del servei. Cal un nou Decret. Un dels elements de la problemàtica a què fem referència és la modificació de les indemmitzacions per quilometratge. Per aixó els Pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2002 han d'arreplegar un augment de les partides pressupuestàries referides a les despeses de transport.

La nostra proposta és que les indemmitzacions per quilometratge, quantitat que es paga per les despeses derivades de l'utilització de vehicle propi de transport, siga per als turismes de 40 pessetes per quilometre i per a les motocicletes de 13 pessetes pèr quilometre. La qual cosa modifica l'Annex B) del Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià sobre indemnitzacions per raó del servei.


    
L'STEPV-IV critica la pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i empleats públics depenents de la Generalitat Valenciana.
El sindicat no comparteix la previsó d'augment salarial per a l'any 2002.

L'STEPV-Iv proposarà un augment superior al 2% i l'establiment d'una clàusula de revisió salarial en la reunió de la Mesa General de Negociació que es celebrarà, demà divendres. 

El sindicat considera que, amb aquesta proposta, les empleades i empleats públics continuaran perdent poder adquisitiu, per la qual cosa la nostra organització sindical proposarà en la Mesa de Negociació, que a més a més, de l'augment salarial previst en els Pressupostos de la Generalitat Valenciana proposarà: l'establiment de la clàusula de revisió salarial; un augment de, com a mínim, dos punts més dels previstos per iniciar la recuperació del poder adquisitiu perdut al llarg dels darrers any i el pagament de les pagues extraordinàries al 100%, entre d'altres propostes salarials. A més a més, es demanarà la reducció de la jornada laboral a 35 hores per a totes i tots els empleats públics i d'altres mesures socials.

El sindicat considera que totes aquestes mesures laborals i socials s'haurien d'arreplegar en els marc d'un pacte de legislatura.

Per altra part, aquesta organització salarial critica l'actitud antidialogant del govern de la Generalitat Valenciana que no ha negociat el capítol I dels Pressupostos prèviament a la seua tramitació parlamentària. A més a més, s'han incomplit els compromisos personals del propi conseller Carlos Gonzàlez Cepeda pel que fa a la negociació col.lectiva.

L'STEPV-Iv espera que en la reunió de demà s'inicie un veritable procés de negociació de les condicions laborals i econòmiques del personal al servei de la Generalitat Valenciana i no siga una reunió de tràmit per informar d'allò que tothom coneix.

El conseller Carlos Gonzàlez Cepeda demostrarà el seu tarannà dialogant si obri un veritable procés de negociació o només es limita a presentat els Pressupostos.

L'STEPV-IV valorarà les propostes i l'actitud de l'Aministració valenciana en el seu Consell Federal convocat per al dissabte 24 de novembre i decidirà les accions a realitzar en el cas que no n'hi haja una negociació real.

València, 22 de novembre de 2001


   
Retribucions del personal al servei de la Generalitat Valenciana.

L'STEPV-IV critica, molt durament, que la Generalitat Valenciana haja presentat els pressupostos per a l'any 2002, sense haver convocat la Mesa General de Negociació per negociar les retribucions del conjunt de les empleades i empleats públics valencians.

Açò posa en evidència, una volta més, el menyspreu de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques i del propi govern de la Generalitat Valendiana envers els seus propis treballadors. A més que posa en evidència el tarannà antidemocràtic i antidialogant dels màxims dirigents d'eixa Conselleria, és inadmisible que no s'haja produït la negociació del capítol I tal i com preveu la normativa legal.

El sindicat va demanar al mes de setembre la convocatòria de la Mesa General sense obtindre cap resposta afirmativa a la seua petició, ara una vegada presentats els pressupostos és difícil canviar-los per aconseguir incloure les partides pressupostàries necessàries per millorar les retribucions del personal, però malgrat açò l'STEPV-Iv demana la convocatòria immediata de la Mesa General de Negociació.

Respecte de l'augment previst per a l'any 2002 del 2%, el sindicat el considera insuficient, a hores d'ara portem perdut, només en l'any 2001, un 1,4%, per la qual cosa demana un augment superior que supose recuperar el poder adquisitiu perdut els darrers anys, l'establiment de la clàusula de revisió salarial i el pagament complet de les pagues extraordinàries, entre d'altres mesures.

València, 1 de novembre de 2001


    
Retribucions any 2002: 2% for ever

El Govern continua erra que erra: tots els anys han pujat els sous dels empleats i les empleades de les Administracions Públiques un 2%. Tots, menys 1997, que ens congelaren el sou i prou. Diu el ministre Rato que és la previsió d'inflació, però és que ja ho ha estat durant sis anys, i no n'ha encertat ni una sola vegada. El pitjor de tot és que sempre s'ha equivocat, -excepte en 1998, quan recuperarem un 0'2%-, en perjudici dels sous dels empleats i empleades públics.

El Consell de Ministres del divendres 21 de setembre va ratificar la política d'agressió a les condicions laborals de tots els empleats públics que any rere any ve aplicant aquest Govern. Va aprovar remetre a les Corts Generals (segons la legislació vigent ha de remetre'l abans del 30 de setembre) un Avantprojecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2002, en el que dóna un pas més en el seu atac progressiu a les condicions laborals dels empleats públics i consolida la pèrdua de poder adquisitiu. És un pas més en el seu objectiu de deteriorar tot el que signifique servei públic.

L'avantprojecte contempla, en l'aspecte retributiu, el següent: una pujada salarial del 2%, equivalent a la previsió d'inflació per al 2002, que s'aplicarà als conceptes retributius de caràcter fix, i la creació d'un pla de pensions per a tots els empleats públics. L'Estat aportarà com a promotor un 0,5% de la massa salarial durant els tres anys de vigència de l'acord.

També es contemplen com a possibilitat unes millores retributives addicionals associades a la consecució d'objectius, sota fórmules de retribució variable -o, el que és el mateix, productivitat, per més emmascarada que estiga. S'abonaria en una sola paga i no tindrà caràcter consolidable. Per aquest concepte es podrà destinar un 0,4% de la massa salarial. Malauradament en aquelles administracions on s'ha posat en marxa, la productivitat s'ha revelat com un fórmula magnífica per a retribuir favors, adhesions inquebrantables i de castigar a les persones que desmostren tindre un mínim de criteri de servei públic que no passe necessàriament per la consigna de torn.

Finalment, fa riure que es destine un 0,1% per a repartir en cas que es complesca la previsió d'inflació. Però si no l'han encertat en sis anys! Si duen dos anys doblant-la! Si amb la crisi econòmica que patim no es podrà controlar més la inflació!

El projecte recull la mobilitat forçosa i la jornada de treball mínima serà de 37,5 hores. En definitiva, es continua insistint en imposar la mobilitat forçosa (que ja s'ha començat a aplicar en algunes conselleries, com la d’Agricultura) i es manté una actitud agressiva sobre la durada de la jornada.

Ni s'ha negociat res ni es respecta la democràcia social. En les meses de negociació s'ha limitat a informar sobre les seues decisions, i després les ha imposat mitjançant la Llei d'Acompanyament dels Pressuposts. Modifica substancialment les condicions de treball dels empleats públics saltant totes les normes sobre negociació col·lectiva vigents.

L’STEPV-Iv ha denunciat l'actitud del Govern cap als seus treballadors i els de la resta d'Administracions Públiques. Considerem que aquesta proposta és una agressió més als empleats públics, que no es sustenta en cap realitat objectiva i que ve a empitjorar les seues condicions de treball. S’augmenta el salari un 2%, quan els augments salarials mitjans dels convenis firmats l'any passat ha estat del 4,98%, la inflació interanual en agost estava ja en el 3,7%, i s'estima que podrà acabar en un 4% a final d'any. Això sí, preveu un 0'1% per a corregir la possible desviació de la inflació. Lamentable!.

D'altra banda, s'obliga els empleats i empleades públics a subscriure un pla de pensions que, en la pràctica, contribuirà a reduir els ingressos nets d'aquest personal i, per tant, la seua qualitat de vida, al tindre que complementar-la amb quantitats addicionals per a que el seu rendiment siga significatiu.

Per altra part, la Generalitat Valenciana no ha convocat la Mesa General de Negociació per tractar sobre les retribucions de les empleades i empleats públics valencians. El sindicat ha sol.licitat, reiteradament, la convocatòria de la Mesa i l’inici de les negociacions. De continuar en aquesta situació de paralització, es proposaran mesures de pressió.

Taula reivindicativa

Continuem demanant el mateix que altres anys:

  • El dret a una negociació col·lectiva real de tots els empleats públics.
  • Clàusula de revisió salarial d'aplicació automàtica.
  • Augments salarials iguals a l'IPC real.
  • Recuperació del poder adquisitiu perdut en anys anteriors.
  • Eliminació de la taxa de reposició del 25%.
  • Retirada del recurs del govern contra la sentència de la Audiència Nacional i el seu compliment.
  • Jornada de 35 hores setmanals.
  • Contra la mobilitat geogràfica forçosa.
  • No a la privatització dels serveis públics.
  • Enfortiment del sistema públic de pensions.
  • Desenvolupament de la Llei de prevenció de riscos laborals i el reconeixement de les malalties professionals.

 
Función Pública, 
ante la imposición: movilización

Los Sindicatos CIG, Coordinadora Sindical de Madrid, ELA, IAC, IC, SAE, Confederación de STEs, STIB y USO como representantes de los/as trabajadores/as del Sector Público, queremos mostrar nuestro rechazo a la política que el Gobierno viene practicando con respecto a los servicios y Administraciones Públicas durante los últimos años.

LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA: UN DERECHO LIMITADO

No existe negociación, ofertan diálogo pero no negociación. El diálogo es necesario, pero la negociación es imprescindible. No se puede negociar si previamente se establece el gasto en Función Pública por parte del Gobierno. El Parlamento es soberano, nadie lo niega, pero se olvida el Gobierno del Estado, que la negociación colectiva es Ley y como tal se debe cumplir.

Además, el derecho a la negociación colectiva en las Comunidades Autónomas es agredido al imponer la aplicación de la Ley General de Presupuestos, vaciando las competencias que, en esta materia, tienen los Parlamentos Autónomos, Diputaciones Forales y Administraciones Locales. Es más, acuerdos legítimos con los trabajadores/as de las distintas Funciones Públicas son recurridos de forma sistemática, pidiendo la suspensión de su aplicación y responsabilidades que pudieran llegar incluso a la inhabilitación.

¿CUÁLES SON NUESTRAS REIVINDICACIONES?

  1. RECUPERACIÓN DEL PODER ADQUISITIVO DE LOS SALARIOS.
  2. No estamos dispuestos a regalar más dinero al Gobierno. Las congelaciones saláriales, las subidas del IPC previsto, sólo han supuesto relegar nuestros salarios a unas pérdidas de más de trece puntos en los últimos años.

    Exigimos que exista una cláusula de revisión de los salarios, que permita recuperar el poder adquisitivo durante los últimos años, así como que las subidas salariales se efectúen en base al IPC real y no al previsto.

    Además, consideramos necesario homologar las retribuciones de la Administración del Estado con las de las distintas comunidades Autónomas y Ayuntamientos, así como trabajar para acortar el abanico salarial.

  3. ELIMINACIÓN DE LA TASA DE REPOSICIÓN DEL 25%
  4. No es de recibo que no se cubran las vacantes en su totalidad. El poner trabas a la creación de empleo, es no apostar por un servicio público de calidad e inducir a la privatización de los servicios.

    La no eliminación de esta cláusula en la Ley de Presupuestos, es consolidar el empleo en precario en la Administración y el deterioro de los Servicios Públicos.

  5. CONVERSIÓN DEL EMPLEO EVENTUAL DE CARÁCTER ESTRUCTURAL, EN FIJO.
  6. No es admisible que la precariedad en las Administraciones Públicas alcance cuotas en torno al 21% . Los procesos de consolidación llevados a cabo hasta el momento, después de varios años no han alcanzado, ni mucho menos, la desaparición de la inestabilidad.

    Además las ofertas públicas de empleo nunca han sido negociadas, siempre han sido decretadas y con carácter excepcional, de esta forma no se ha permitido la entrada de nuevo personal.

  7. RETIRADA DE LA REGULACIÓN UNILATERAL DE LA MOVILIDAD FORZOSA.
  8. El Estado a través de la Ley de Acompañamiento de la LG.P. modifica unilateralmente nuestras condiciones laborales. Así este año hemos visto como mediante esta argucia legal, los funcionarios/as y personal laboral estamos al albur de la Administración, para que en cualquier momento la movilidad geográfica y funcional sea un hecho.

  9. NO A LA PRIVATIZACIÓN DE SERVICIOS PÚBLICOS
  10. Una consecuencia directa de la globalización de la economía mundial, es la privatización de los servicios públicos y, no se puede admitir que con dinero público se privatice el estado de bienestar social.

    La calidad de los servicios públicos, pasa por un no rotundo a las privatizaciones, por un no rotundo a las subcontrataciones con dinero público.

  11. JORNADA 35 HORAS

Como parte de esta mejora de la calidad de los servicios públicos, consideramos necesario el generalizar en el conjunto de las administraciones públicas la jornada máxima de 35 horas con el objetivo de aumentar la creación de empleo.

ALGUNAS CONCLUSIONES:

  • El deterioro de las relaciones laborales, el desprecio del Gobierno hacia la Función Pública y sus empleados/as, ponen en serio peligro la calidad de los servicios públicos. La consecución directa es la desmotivación y desprofesionalización del trabajo en los distintos sectores y Administraciones Públicas.
  • Las mejoras de las condiciones de trabajo y retributivas del sector, tienen que ser una reivindicación permanente. La Función Pública depende de cada uno/a de nosotros/as.
  • Ante esta situación, debemos sostener en el tiempo nuestras movilizaciones: asambleas en los centros de trabajo, concentraciones, huelgas, etc...
  • A partir de este momento las Organizaciones Sindicales firmantes de este escrito nos comprometemos a hacer extensiva esta plataforma reivindicativa a otras OO.SS, con el fin de sumar fuerzas; así como constituirnos en Mesa Sindical de Coordinación, al objeto de impulsar cuantas acciones sean necesarias, para que ante la imposición exista la negociación.

Madrid, 19 de Octubre 2001


    

EL GOBIERNO MANTIENE SU POLITICA DE AGRESIÓN HACIA EL PERSONAL DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS

El Consejo de Ministros celebrado el viernes día 21 ratificó la política de agresión a las condiciones laborales de todos los empleados públicos que año tras año viene aplicando este Gobierno. Aprobó remitir a las Cortes Generales (según la legislación vigente debe remitirlo antes de 30 de septiembre) un Anteproyecto de Presupuestos Generales del Estado para el año 2002, en el que da un paso más en su ataque progresivo a las condiciones laborales de todos los empleados públicos y consolida la perdida de poder adquisitivo. Es un paso más en su objetivo de deteriorar todo lo que signifique servicio público.

Dicho anteproyecto contempla, en el aspecto retributivo, lo siguiente:

  1. Una subida salarial del 2%, equivalente a la previsión de inflación para el año 2002. Este incremento se aplicará a los conceptos retributivos de carácter fijo.

  2. Creación de un plan de pensiones para todos los empleados públicos. El Estado aportará como promotor un 0,5% de la masa salarial durante los tres años de vigencia del acuerdo.

También se contempla como posibilidad:

  1. Mejoras retributivas adicionales asociadas a la consecución de objetivos, bajo formulas de retribución variable. Se abonaría en una sola paga y no tendrá carácter consolidable. Para este concepto se podrá destinar un 0,4% de la masa salarial.

  2. Un 0,1% para atender el cumplimiento de la previsión de la inflación.

En cuanto a otro tipo de cosas, también recoge: la posibilidad de la movilidad forzosa, la jornada de trabajo será de 37,5 horas, entre otras.

El Gobierno ni ha negociado nada ni respeta la democracia social. En las mesas de negociación se ha limitado a informar sobre sus decisiones, y después las impone por medio de la Ley de Acompañamiento de los Presupuestos. Modifica sustancialmente las condiciones de trabajo de todos los empleados públicos saltándose todas las normas sobre negociación colectiva vigentes

Desde la Confederación de STEs denunciamos la actitud del Gobierno hacia sus trabajadores. Consideramos que esta propuesta es una agresión más a los empleados públicos, que no se sustenta en ninguna realidad objetiva y que viene a empeorar sus condiciones de trabajo. Se nos sube el salario un 2%, cuando la subida salarial media de los convenios firmados el año pasado ha sido de 4,98%, la inflación interanual en agosto estaba ya en el 3,7%, y se estima que pueda acabar en un 4% a final de año. Eso sí, se prevé un 0’1% para corregir la posible desviación de la inflación.

Por otro lado, se obliga a los empleados y empleadas públicos a suscribir un plan de pensiones que, en la práctica, contribuirá a reducir nuestros ingresos netos y, por tanto, nuestra calidad de vida, al tener que complementarla con cantidades adicionales para que su rendimiento sea significativo. Se nos quiere imponer la movilidad forzosa y sigue manteniendo una actitud agresiva sobre duración de la jornada.

Por todo ello, seguimos reivindicando:

  • El derecho a una negociación colectiva real de todos los empleados públicos.

  • Cláusula de revisión salarial de aplicación automática.

  • Subidas salariales iguales al IPC real.

  • Recuperación del poder adquisitivo perdido en años anteriores.

  • Eliminación de la tasa de reposición del 25%.

  • Retirada del recurso del gobierno contra la sentencia de la Audiencia Nacional: cumplimiento de la sentencia.

  • Jornada de 35 horas semanales.

  • Contra la movilidad geográfica forzosa.

  • No a la privatización de los servicios públicos.

  • Fortalecimiento del sistema público de pensiones.

  • Desarrollo de la Ley de prevención de riesgos laborales y el reconocimiento de las enfermedades profesionales.

La Confederación de STEs considera necesaria la unidad de todos los sindicatos con presencia en el sector público para conseguir la dignificación del trabajo de los empleados públicos y para conseguir unos servicios públicos de calidad, superadores de las desigualdades sociales.

Valencia, 21 de septiembre de 2001

 

     anar a la pàgina intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics