stepv55.gif (3507 bytes)

Inici de Curs 2001 / 2002 

   

       
   

Com s’organitzen els centres educatius ? Normativa vigent   

   

Informes sobre l'inici de curs (01 /02) Primària i Secundària   

        
   
19 setembre   Comunicat sobre l'inici de curs a la Formació de Persones Adultes
17 setembre   Comunicat sobre l'inici de curs a Secundària
6 setembre   Comunicat sobre l'inici de curs a l'Ensenyament Infantil i Primària. Incidències
   
4 setembre  

Enquesta sobre l'inici de curs als centres:   en valencià        en castellano    

   
31 agost   Continuen sense resoldre's els problemes que afecten al sistema educatiu valencià. 
L'inici del curs està marca per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern valencià.
   
29 d'agost   Un nou curs comença però els mateixos problemes continuen: provisionalitat, improvisació i privatització.
Ni l'ensenyament públic ni el valencià són prioritats de la Generalitat Valenciana. 
   
14 juny   Centres Infantil i Primària: (Informe Mesa 14 juny)
L'STEPV-Iv critica la provisionalitat en la normativa d'inici de curs.
El sindicat demana la reducció de la jornada lectiva del professorat a 18 hores. 
   
12 juny 01   Informe de la Mesa sobre Instruccions d'inici de curs de secundària.
   
9 juny   Valoració de les Instruccions d'inici de curs de Secundària per al curs 2001-2002.
     

NORMATIVA

Publicades: 

El DOGV de 29 de juny de 2001 ha publicat la RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les Direccions Generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, que prorroga la Resolució de 21 de juliol de 1997, la Resolució de 20 de juliol de 1998, i la Resolució de 28 de juny de 1999, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels col.legis d'Educació Infantil i Primària per al curs 2001/02.

El DOGV de 29 de juny de 2001 ha publicat la RESOLUCIÓ de 15 de juny de 2001, de les Direccions Generals de Centres Docents, d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i de Personal, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent als centres d'Educació Secundària per al curs 2001-02. 

El DOGV de 29 de juny de 2001 ha publicat la RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2001, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions en matèria d'ordenació acadèmica i d'organització de l'activitat docent als centres de la Comunitat Valenciana que durant el curs 2001-02 impartesquen cicles de Formació Professional Específica.


Proyecto de Resolución por la que se regula la organización de las Enseñanzas Superiores de Diseño. (format word)

Resolución de 15 de junio de 2001 de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística y de Personal, que prorroga la resolución de 21 de julio de 1997, la resolución de 20 de julio de 1998, y la resolucion de 28 de junio de 1999, por la que se aprueban instrucciones para la organización y funcionamiento de los colegios de educación infantil y primaria para el curso 2001/2002.   definitives 

RESOLUCION de de junio de 2001 de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística y de Personal por la que se dictan instrucciones en materia de ordenación académica y de organización de la actividad docente a los centros de Educación Secundaria para el curso 2001-2002.   definitives 

Resolución de de ............de 2001, de la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística, por la que se dictan instrucciones en materia de ordenación académica y organización de la actividad docente de los centros de la Comunidad Valenciana que durante el curso 2001-2002 impartan ciclos formativos de Formación Profesional Específica.


L'inici de les classes a la Formació de Persones Adultes s'ha caracteritzat per l'improvisació.

La FPA pateix una situació de manca d'infraestructures i de dotació de plantilles estables.

L'inici de les classes en els centres de Formació de Persones Adultes el passat 17 de setembre ha estat marcat per la improvisació, la manca d'infrestructures i una inestabilitat en les plantilles, segons l'STEPV-Iv. 
Per aquest sindicat, el Govern de la Generalitat ha vingut desenrotllant una política d'incompliments, vorejant la il·legalitat, ja que no s'ha elaborat encara, per part de la Comissió Interdepartamental, el Pla General d'Actuacions per a la FPA, on s'expliciten els criteris, l'organització, la planificació i la coordinació d'actuacions, etc. de les diferents institucions que participen en la FPA. Tampoc no s'ha signat -ni tan sols s'ha elaborat-, una proposta de Conveni General Multilateral que fixe la contribució de la Generalitat i les entitats locals en el finançament de la FPA. Les ajudes a les entitats locals han sofert un greu retrocés durant els darrers anys: durant l'any 2001 han tornat a la quantitat de 1995, i no s'ha adoptat cap iniciativa política en la línia de fomentar la constitució de consells territorials i l'elaboració de plans locals, eina bàsica per conèixer i canalitzar les necessitats i demandes dels territoris. La implantació del Graduat en Educació Secundària en els centres de FPA ha estat impregnat d'improvisacions. No s'ha presentat ni negociat un Reglament Orgànic de Centres específic i singular que done respostes a les necessitats organitzatives i educatives.

A més d'aquests incompliments i mancances, també cal considerar la situació dels centres que es troben en condicions inadequades i deficients. N'hi ha centres que es troben en locals provisionals, baixos comercials, distribució del centre en dos , tres i fins i tot, quatre espais localitzats en zones diferents de les localitats: implicant trasllats, pèrdua de temps, greus dificultats en les coordinacions, en la creació de dinàmiques grupals,... Alguns exemples de les deficiències són: en Vinaròs estan en un centre -al costat de la carretera on no s'han fet millores de cap tipus: d'estar els infants a ser utilitzat per les persones adultes, o el Pasqual Tirado que canvia d'edifici com les serps canvien de pell; el Giner de los Ríos -Alacant- en uns baixos execrables, sense llum natural, amb els conductes de l'aigua negra per mig de les aules,... igual que a Villena, o el cas de St. Vicent del Raspeig i el de tants altres; o Xàtiva que estan en un edifici molt antic en unes deficients condicions o la majoria dels centres de la ciutat de València: S. Marcel·lí, Serrano Morales, Reina Na Germana, Centre Social El Grau, Fonteta de Sant Lluís, l'Alguer, ... que es troben en unes circumstàncies inestables comdemnats a realitzar les seues tasques en una absoluta precarietat. 

La dotació de professorat de secundària per al present curs 2001-2002 té els mateixos problemes que el curs passat: excessiva contractació a temps parcial i itineràncies abusives. Tampoc no s'han catalogat els centres, ni publicat les plantilles, ni existeix la possibilitat de mobilitat per al professorat. A més el sindicat denuncia que les comissions de serveis concedides a determinades persones als centres de FPA no responen a criteris objectius ni pedagògics sinó a actuacions arbritàries que entrebanquen el funcionament normal dels centres. 

Per acabar, el sindicat exigeix un canvi de la política del Govern de la Generalitat Valenciana envers el sector que s'ha de basar en un veritable desplegament de la Llei de Formació de Persones Adultes i en la presentació del Pla General d'Actuacions ( construcció i adequació de centres, revisió del mapa d'implantació del Graduat de Secundària ampliant-la a més centres, dotació d'equipaments i finançament suficient). 

València, 19 de setembre de 2001


Inici de les classes als Instituts de Secundària

L'inici de les classes als Instituts d'Educació Secundària s'ha caracteritzat per la provisionalitat i la política privatitzadora. L'únic aspecte positiu és que les plantilles han estat prácticament completes al fer-se les adjudicacions al mes de juliol. Malgrat açò, n'hi ha hagut problemes puntuals per cobrir algunes vacants i substitucions, ja que s'estan convocant adjudicacions, hui mateix, primer dia de classe. Les adjudicacions de Conservatoris i de les Escoles de Disseny també s'han fet molt tard, dos dies abans de l'inici de les classes la qual cosa ha suposat un impediment per poder organitzar correctament el curs.

La provisionalitat està motivada per les deficiències produïdes pel retard de les adequacions i construccions previstes al Mapa Escolar (existeix un nombre important de centres amb aules prefabricades o sense totes les instal.lacions necessàries), l'escolarització del 40% de l'alumnat de primer cicle d'ESO en les escoles i una normativa obsoleta per organitzar el funcionament dels IES. L'enquesta feta pública per aquesta organització sindical és una bona mostra de la situació.

Per altra part, el sindicat informa que les possibilitats de treball del professorat interí en Secundària es reduiran enguany pels resultats del concurs-oposició i els acords de temporalitat que l'STEPV-IV no ha subscrit.

Respecte del curriculum i les seues modificacions, el sindicat qüestiona la manera de procedir de la Conselleria de Cultura i Educació d'anunciar canvis en les diferents assignatures sense haver previst un procediment d'informació i consulta al conjunt dels agents socials: sindicats, col.legis professionals, Consell Escolar Valencià,…. Açò és una mostra més de la manca de voluntad de diàleg de l'Administració. 

En definitiva, la normalitat no ha presidit l'inici del curs, continuen existint els mateixos problemes de sempre, sense que l'Administració faça res per donar solucions definitives.

València, 17 de setembre de 2001


INCIDÈNCIES INICI DEL CURS ESCOLAR.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-Iv) ha fet un sondeig entre els col.legis públics que hui han iniciat les classes.

La primera cosa a destacar és la presència, de prop del 100% del professorat en els centres, degut a que les adjudicacions foren realitzades el passat mes de juliol. En aquest punt, cal recordar que aquestes adjudicacions s’han fet presencials i a juliol per la pressió exercida pel nostre sindicat. Tanmateix, hem detectat que en alguns centres, molt pocs, encara falta professorat per les baixes o vacants produïdes a última hora, la qual cosa entre dins de la normalitat de l’inici del curs. És necessari que l’Administració agilitze la provisió d’eixos llocs de treball.

Hem detectat que una part dels problemes de provisió de llocs de treball es concentra a determinades comarques i poblacions rurals: Els Ports, L’Alt Millars, L’Alt Palància, Racó d’Ademús,La Vall d’Aiora, …

També en determinades especialitats com Francés n’hi ha hagut incidències mínimes de dotació de personal: Joaquín Rodrigo de Port de Sagunt o Villar Palasí de Paterna. Açò és degut a la manca de professorat especialista.

El fet que la pràctica totalitat del professorat estiga als seus centres suposa un avanç molt important respecte d’altres anys i que cal mantenir per garantir una adequada organització dels centres.

El sindicat critica que sols 41 col.legis tenen professorat especialitzat en Tecnologia per impartir les classes en primer cicle d’ESO i que cap centre té professorat especialista en Plàstica i Visual.

Els majors problemes que hem detectat són referits a les infraestructures: insuficiència d’espais, falta de les instal.lacions bàsiques (gimnàs, sales polivalents, falta d’adaptació per minusvalues,…) en determinats centres, deteriorament evident d’alguns edificis, la dispersió en quants locals de les unitats escolars, la presència d’aules prefabricades, aules d’infantil sense les degudes condicions de escolartizació per a l’alumnat d’eixa edat,…

Una relació del mostreig que ha fet el sindicat és la següent:

300 alumnes sense escolaritzar a Torrevieja.

CP Azorín de Catral. 14 aules prefabricades.

CP San José de Calazanz de Bigastro. Cal un nou centre.

CP Reyes Católicos de Guardamar. Cal un nou centre.

CP Begonya. Port de Sagunt. Centre molt antic amb moltes deficiències que necessita una remodelació total i immediata.

CP Baronia. Gilet. Cal una ampliació urgent.

CP Canet d’En Berenguer. Cal un centre nou per substituir l’actual.

CP José Romeu de Sagunt. Necessita una remodelació del pati.

Riba-roja. Manca una escola nova. S’han posat 3 aules prefabricades en un solar que no està prop de cap escola de la població.

CP Verge del Carme. L’Eliana. No han pogut iniciar-se les classes per problemes amb les obres. Les aules prefabricades no asseguren una correcta escolarització de l’alumnat per les seues deficiències.

CP Cervantes de Monòver. Tenen tancats els lavabos de la segona planta per filtracions.

CP Carolina Sala. Pego. El centre està molt deteriorat, cal una rehabilitació general.

CP Ambra. Pego. La pista esportiva està inutilitzada per obres de l’ajuntament.

CP Vessanes de Dénia. 3 aules prefabricades que motiva que les classes s’inicien el dia 17 de setembre.

CP Montgó. Dénia. Retard en les obres i dotació de mobiliari de l’edifici nou.

CP Amanecer. Xàbia. Aules prefabricades.

CP Hispanitat. La Vila Joiosa. Encara està en construcció el nou edifici d’infantil.

CP Alvaro Esquerdo. La Vila Joiosa. Centre que encara està en construcció, no s’inicien les classes.

CP Santissim Sacrament. L’Alfàs del Pi. Tenen nou aules prefabricades.

CP Eduardo Lópexz Palop. Enguera. Deficiències en les instal.lacions.

CP Pedro Alcazar. Nules. Està tancat per haver estat saquejat.

CP Mare de Deu de Vallivana. Picassent. Tot el centre en aules prefabricades, s’han afegit dues que s’estan muntant hui, Estan sense sala de professorat i biblioteca.

CP Lope de Vega. Torrent. Cal una obra menor per a tot els serveis d’infantil i primària i rampes d’accés del pati als edificis.

CP Orba. Alfafar. Falta la calefacció, encara que està sol.licitada des de fa tres anys.

CP Padre Manjón. Elda. Problemes per les obres.

CP Jorge Juan. Monfort. Aules prefabricades des de fa 5 anys.

CP Jaume I. Castelló. Locals provisionals.

CP Isabel Ferrer. Castelló. Aules prefabricades. No les han pogut utilitzar per manca de conexió de llum.

CP San José de Calasanz. Aielo Malferit. Cal un centre nou.

Albalat de la Ribera. S’ha caigut el sostre d’una classe. Ni l’Administració ni l’Ajuntament es posen d’acord en qui té la competència.

CP Rafael Comenge. Alberic. Falta espai per desenvolpar les activitats educatives curriculars.

CP Blasco Ibáñez. Algemesi. No disposen d’espais com biblioteca, gimnàs, tutories,…

CP d’Alginet. Les aules de tres anys estan en aules prefabricades.

CP Blasco Ibáñez. Alzira. Necessita una remodelació global.

Corbera i Polinyà. Dispersió dels edificis.

Riola. Aules prefabricades al poliesportiu de la localitat.

Sueca. Cal un nou centre d’educació especial.

Daimús. L’escola encara està per construir i l’alumnat repartir entre la Casa de la Cultura i la Llar dels Jubilitats.

Lloc Nou de Sant Jeroni. Cal un nou centre.

Xeraco. L’alumnat està escolaritzat en dos edificis molt allunyats.

Real de Gandia. El centre té prou deficiències, cal una remodelació global.

CP Exercit. Castelló. NO s’han iniciat les classes per obres.

CP Francesc Candela. Crevillent. Cal acabar les obres d’infraestructura alpati, vestuaris i tanca de separació amb l’IES.

CP Primo de Rivera. Crevillent. S’estan habilitant 9 aules prefabricades.

La llista és molt més llarga. Sols hem ressenyat alguns d’ells.

En general, pel repunt de la demografia i la manca d’unitats públiques n’hi ha una modificació de les ràtios de primària i infantil, excedint la marcada per la legislació. Per exemple: Xàbia, Torrent (3 anys), Alaquàs (3 anys), Castelló ciutat (3 anys),….

Un fet especialment rellevant i negatiu és la manca de 354 unitats de tres anys als centres públic. No tot l’alumnat que ha sol.licitat ser escolartitzat en un centre públic ho ha pogut fer, ni tots els centres públics han pogut oferir llocs escolar d’eixa edat.

El manteniment de l’alumnat de primer cicle d’ESO a les escoles suposa una massificació d’aquest centres.

El primer cicle d’ESO es manté en localitats com: Mislata, Torrent, Silla, Catarroja, Beniparrell, Albal, Alcàsser, Novelda, Petrer, Monfort del Cid, Atzaneta d’Albaida, Bocairent, Albaida, Ontinyent, Barxeta, El Genovés, Xàtiva, l’Alcúdia de Crespins, Museros, Foios, Massamagrell, Paterna, Burjassot, Vilamarxant, Benaguasil, Buñol, Chiva, Cheste,…

Existeix una reducció del nombre d’educadors de menjadors motivada per la seua privatització, la qual cosa empitjora la qualitat del servei i l’atenció adequada als infants.

S’observa un increment horari del professorat de religió, amb la intenció d’impartir classes de religió a educació infantil, sense que existesca ni assignació horària en l’ordenament acadèmic ni curriculum oficial per a l’ensenyament de l’assignatura en aquesta etapa educativa, la qual cosa denota que estem davant d’una situació al.legal consentida per l’Administració.

La conclusió és que un nou curs s’ha iniciat caracteritzat per la provisionalitat i la privatització.

València, 6 de setembre del 2001.


Com s’organitzen els centres educatius

  

L’organització i funcionament dels centres educatius estan regulats, principalment, per la normativa següent:

  1. COL.LEGIS PÚBLICS D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.
  • Reglament Orgànic i Funcional, Decret 233/1997 (DOGV de 8 –9-97) i la seua adaptació als Col.legis Rurals Agrupats (CRA) per l’Ordre de 10-5-99 (DOGV 16-6-99).
  • Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV de 15 –7-92).
  • Resolució de 15-6-01 (DOGV 29-6-01), que prorroga la Resolució de juny 28 de juny de 1999 (DOGV 13-7-99), la Resolució de 20 de juliol de 1998 (DOGV de 28-7-98), i la Resolució de 21 de juliol de 1997 (DOGV de 31 –7-97), amb les normes que contenen, excepte les modificacions que hi figuren. Les dates de 1997, 1998 i 1999 queden referides a 2001.
  1. INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
  • Reglament Orgànic i Funcional, Decret 234/1997 (DOGV de 8-9-97).
  • Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 15-7-92)
  • Resolució de 29-6-2000 (DOGV de 10-7-2000), per la qual es dicten instruccions de l’activitat docent als centres d’Educació Secundària.
  • Mantenen la seua vigència les Resolucions de 9 de juliol de 1998 (DOGV de 27-7-98 i 29-7-98) i la Resolució de 25 de juny de 1999 (DOGV de 30-6-99), corresponents a constitució de grups i confecció d’horaris i de personal docent. Les referències contingudes a 1998 i 1999 passen a referir-se a l’any 2000.
  • Resolucions de 14 i 15 de juny de 2001 (DOGV de 29-6-01), que dicten instruccions referides a ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent en Cicles Formatius i en Educació Secundària.

COMENTARIS

Els decrets mitjançant els quals s’estableixen els reglaments de cada tipus de centre estan adaptats al marc legal educatiu bàsic que desplega la Reforma Educativa (la LOGSE i la LOPAGCE). Per contra, l’Ordre de 29 de juny de 1992, obsoleta i inadequada, és complementada cada curs amb les resolucions anuals que, de forma provisional, actualitzen els criteris organitzatius d’acord amb el nou sistema educatiu. Tan

Important com açò és que cap dels textos legals esmentats haja sigut fruit d’un acord entre l’Administració i els sindicats que representem el professorat. Així que la prolongació en el temps d’una normativa provisional també arrossega una falta de consens permanent.

ALTRA NORMATIVA D’INTERÉS

A més a més, hi ha d’altres aspectes força importants sobre les quals també hi ha normativa que cal tenir en compte, com ara la regulació dels drets i deures de l’alumnat (Decret 246/1991. DOGV 3-1-92), l’Educació Especial (Decret 39/1998. DOGV 17-4-98) o l’atenció a la Diversitat en ESO (Ordre de 18-6-99. DOGV 29-6-99).

Al llarg dels darrers mesos s’han estat negociant diverses normes:

-Ordre d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials dels col.legis d’educació infantil i primària (pendent de publicació).

-Ordre d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials dels IES (pendent de publicació)

-Ordre d’atenció compensatòria a l’alumnat amb necessitats educatives especials (publicada al DOGV).

Finalment, cal dir que el calendari escolar respon a una Ordre d’11-6-98 (DOGV 18-6-98) que fixa el nombre de dies lectius per a cada etapa educativa i els periodes vacacionals, la qual cosa va ser acordada entre l’Administració i els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació. Ara bé, la Resolució anual que determina per a cada curs escolar la data de començament i d’acabament del curs i els dies festius l’estableix, unilateralment l’Administració (Resolució 4-5-01. DOGV 10-5-01)


        

Benvolgudes companyes/benvolguts companys:

Esperem que les vacances hagen estat ben profitoses, o ben descansades, perquè el curs és llarg i la tasca feixuga.

Com haureu seguit en la premsa, ja estem al damunt dels temes que preocupen per començar el curs. Per tal de ser eficaços necessitem saber amb detall quins problemes teniu per davant només començar. La nostra intenció és traslladar-li a l’Administració tot allò que calga resoldre i presionar perquè es resolga.

Us preguem que ens reenviu aquest mateix missatge amb la resposta al breu qüestionari que tot seguit passem a detallar:

  1. Teniu obres o carències d’infraestructures que entrebanquen el normal funcionament del centre? Feu una breu descripció en cas afirmatiu.
  2. Si recentment us han assignat una unitat de 3 anys, ha arriba ja la dotació escaient? L’espai disponible és adient?
  3. Teniu manca de professorat? Indiqueu la raó, bé per baixa temporal o per no estar coberta la plaça.
  4. Si teniu un programa d’educació bilingüe, teniu el professorat amb la competència lingüística necessària?
  5. Teniu alumnat del primer cicle de l’ESO? En cas afirmatiu, teniu professorat especialista de Tecnologia i de Plàstica i Visual?

C.P._________________________________Localitat_______________________

 

Us agraïm la vostra col·laboració i no dubteu a comunicar-nos qualsevol altra circumstància que considereu rellevant amb el ben segur que farem els esforços que calga per intentar que es resolga.

Us desitgem un bon curs.

STEPV-Iv. Àrea d’Acció Sindical.

   
Estimadas compañeras/estimados compañeros:

Esperamos que las vacaciones hayan sido provechosas, o descansadas, porque el curso es largo y la tarea dura.

Como habréis seguido en la prensa, ya estamos ocupándonos de los temas que preocupan al comienzo del curso. Para ser eficaces necesitamos saber con detalle qué problemas tenéis por delante en el momento de empezar. Nuestra intención es trasladarle a la Administración todo aquello que hay que resolver y presionar para que se resuelva.

Os rogamos que nos reenviéis este mismo mensaje con la respuesta al breve cuestionario siguiente:

  1. ¿Hay obras obras o carencias de infraestructuras que dificulten el normal funcionamiento del centro? En caso afirmativo, haced una breu descripción.
  2. Si recientmente os han creado una unidad de 3 años, ¿Ha llegado ya la dotación pertinente? ¿El espacio disponible es el adecuado?
  3. ¿Os falta profesorado? Indicad la razón, bien sea por baja temporal o por no estar cubierta la plaza.
  4. Si tenéis un programa de educación bilingüe, ¿todo el profesorado tiene la necesaria competencia lingüística?

5. En el caso de que tengáis alumnado del primer ciclo de la ESO, ¿tenéis profesorado especialista de Tecnología y de Plástica y Visual?

 

C.P.____________________________________Localitat_______________

 

Os agradecemos vuestra colaboración y no dudéis en comunicarnos cualquier otra circunstancia que consideréis relevante con la seguridad de que haremos los esfuerzos necesarios para intentar que se resuelva.

Os deseamos un buen curso.

STEPV-Iv. Àrea d’Acció Sindical.

 

L'STEPV-IV considera que continuen sense resoldre's els problemes que afecten al sistema educatiu valencià. Per al sindicat l'inici del curs està marca per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern valencià.

El sindicat afirma que l'inici del curs escolar està marcat pels mateixos problemes que els darrers cursos escolars. Existeixen problemes que afecten a l'escolarització de l'alumnat de 3 anys i a l'alumnat de primer cicle d'ESO.

Pel que fa a l'alumnat de 3 anys falten 354 unitats per completar el Mapa Escolar (el nombre global d'unitat en Educació Infantil que falten són 438). I respecte a l'alumnat del primer cicle d'ESO el 40.2% dels Instituts no tenen escolaritzat aquest alumnat, contravenint la LOGSE que indica que tot l'alumnat d'ESO ha d'estar escolaritzat als IES.

Aquest dos problemes d'escolarització tenen a veure a la manca de planificació i d'interés del govern de la Generalitat Valenciana envers l'esnsenyament públic. En concret, la LOGSE és una llei de l'any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic a l'any 1996, han passat sis anys sense que s'hagen construït els centres previstos al Mapa Escolar i adapatat els existents als nous ensenyaments, la qual cosa està impedint el creiximent de la xarxa pública i causant problemes d'escolarització. No tots els centres públics estan autoritzats per matricular alumnat de 3 anys (els privats si ho estan i a més a més financiats amb diners públics); més del 40% de l'alumnat de primer d'ESO continua a les escoles i molts alumnes, uns 16000 estudien en aules prefabricades.

Les infraestructures haurien d'haver estat acompassades amb la implantació del nou sistema educatiu, no ha estat així per no ser l'ensenyament públic una prioritat del govern la qual cosa ha motivat un retall considerable en el capítol de les inversions públiques i un retard en la construcció dels centres educatius.

Altre dels problemes és la manca d'exigència de la capacitació lingüística en 1129 llocs de treball de centres que tenen programes d'incorporació progressiva i d'immersió lingüística la qual cosa suposa entrebancs al desplegament d'eixos programes bilingües. Aquest és el segon any que passa aquest fet, contravenint els informes de la Sindicatura de Greuges. El sindicat ha demanat una reunió per veure quines mesures pensa establir la Conselleria per garantir la continuïtat dels programes.Açò n'és una mostra evident de la manca de voluntad política del govern valencià per impulsar al recuperació de la nostra llengua.

Pel que fa a l'organització i funcionament dels centres docents, el curs 2001-02 s'incia amb una situació de provisionalitat ja que les intruccions d'inici de curs són una pròrroga de les que actualment estan en vigor i que daten del 1997, per als col.legis públics, i del 1992 per als ensenyaments secundaris. Per tant, un any més estem parlant d'intruccions provisionals. L'Administració hauria d'haver negociat ja fa anys el desplegament del Reglaments Orgànic i Funcional i no ha fet, és lamentable que curs rere curs es posen damunt de la taula instruccions provisionals i no s'haja negociat el desplegament del ROF.

Un aspecte positiu que cal ressenyar és que la pràctica totalitat del professorat del Cos de Mestres i dels Cossos de Secundaria estarà als seus respectius centres de treball el proper dia 3 de setembre. Açò està motivat per haver-se fet els actes d'adjudicació de vacants al mes juliol i haver estat presencials. En aquest sentit, el sindicat valora positivament aquest fet, la qual cosa suposa una millora respecte l'any passat que es van fer per instància en Secundària.

No obstant això, continua la situació de precarietat del professorat interí. L'acord subscrit per totes les organitzacions sindicals, amb l'excepció de l'STEPV-Iv, i la Conselleria no suposarà cap solució real, per la qual cosa, el sindicat proposarà i impulsarà mobilitzacions als més de 12.000 professors i professores interins valencians amb l'objectiu d'aconseguir un accés diferenciat.

Per acabar, el sindicat critica, molt durament, que les classes s'inicien en els col.legis d'Educació Infantil, Primària i Especial el proper dia 6 de setembre. Aquesta data ha estat una imposició del conseller Manuel Tarancón en contra de l'opinió del conjunt de TOTA la Comunitat Educativa. El sindicat considera que entre l'inici del curs i de les classes hauria d'haver hagut un mínim d'una setmana, i una altra setmana en finalitzar, per poder realitzar tota una sèrie de tasques per a l'organització i planificació del curs escolar. L'Administració no deixa els temps suficient, i totes les escoles necessiten períodes de reflexió (organització-planificació-avaluació) per afrontar el curs escolar amb tota la dignitat del món. Aquesta no és la data més adequada per iniciar les classes (en cap moment s'ha demanat reduir el nombre de dies lectius sinó iniciar les classes més tard i acabar-les més tard) i adverteix que no consentirà, en el futur, un augment dels dies lectius.

València, 31 d'agost de 2001


Un nou curs comença però els mateixos problemes continuen: provisionalitat, improvisació i privatització.

Ni l'ensenyament públic ni el valencià són prioritats de la Generalitat Valenciana.

1. PROGRAMES D'ENSENYAMENT EN VALENCIÀ

En les adjudicacions celebrades al mes de juliol no es va demanar la capacitació lingüística per ocupar 1129 llocs de treball de col.legis d'Educació Infantil i Primària que tenen programes d'Incorporació Progressiva (PIP) o Programes d'Incorporació Progressiva i d'Immersió Lingüística (PIP/PIL). Per provincies Alacant 822; Castelló 25 i València 282

Des d'aleshores cap responsable de l'Administració Educativa ha dit com pensa garantir la continuïtat del programes bilingües en els centres afectats. Aquest fet és el segon any seguit que es produeix i ningú es dona per assabentat.

Per a l'STEPV-Iv, açò demostra la manca de voluntad de potenciar l'ensenyament en valencià als centres educatius valencians i suposa una clara involució en la política lingüística del Consell. Tot açò, contrasta amb la signatura del Pacte per la Llengua i amb les declaracions dels diferents membres del Govern de la Generalitat, una cosa són les paraules i d'altres els fets. El sincdicat exigeix que l'Administració faça un seguiment de les adjudicacions per detectar quantes places han estat ocupades per professorat sense la titulació adient (Certificat de Capacitació) i adoptar les mesures pertinents per donar plenes garanties a la continuïtat dels programes bilingües.

En aquest sentit, el sindicat reclama la convocatòria d'una reunió per tractar sobre aquesta problemàtica abans de l'inici de les classes el proper dia 6 de setembre i espera que la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística deixe d'inhibir-se i assumesca les seues competències per resoldre els continus problemes que exiteixen en la provisió de llocs de treball dels centres que tenen programes bilingúes.

2. ORGANITZACIÓ DELS CENTRES DOCENTS

Pel que fa a l'organització i funcionament dels centres docents, el curs 2001-02 s'incia amb una situació de provisionalitat ja que les intruccions d'inici de curs són una pròrroga de les que actualment estan en vigor i que daten del 1997, per als col.legis públics, i del 1992 per als ensenyaments secundaris. Per tant, un any més estem parlant d'intruccions provisionals. L'Administració hauria d'haver negociat ja fa anys el desplegament del Reglaments Orgànic i Funcional i no ha fet, és lamentable que curs rere curs es posen damunt de la taula instruccions provisionals i no s'haja negociat el desplegament del ROF.

El Sindicat ha presentat un recurs de reposició contra l'ordre d'inici de curs dels col.legis d'infantil i primària per no haver complit la Conselleria una sentència guanyada per aquest sindicat davant del TSJCV respecte l'assignació dels horaris del professorat. El Tribunal va estimar unel recurs interposat per l'STEPV-Iv declarant que el professorat o mestres dels col·legis públics valencians no poden ser considerats com un "totum revolutum" als quals siga indiferent l'assignació d'un horari d'un nivell o d'un altre sinó que en principi els ha de correspondre l'horari corresponent a la naturalesa del lloc de treball al qual se'ls haja adscrit. En aquest sentit afirma el Tribunal "queriendo la orden (de 23 de gener de 1997) dar una asignación preferente a sus enseñantes respectivos, esto es los de Primaria e Infantil (maestros) a la Primaria e Infantil, y los de Secundaria (profesores) a la Secundaria". Es a dir als Mestres adscrits a llocs de treball de Primària i Infantil els correspon l'assignació prioritària d'horari de Primària i d'Infantil, i si escau, per insuficiència d'aquest, poden completar la càrrega lectiva amb horari de Secundària. Coherentment amb allò declarat als fonaments de dret de la sentència, el TSJCV conclou amb un fallo que anul·la i deixa sense efectes els criteris d'assignació prioritària d'horari lectiu al professorat que contenen els apartats i subapartats abans esmentats.

La Conselleria de Cultura i Educació no ha rectificat la Resolució anul.lada pel TSJCV, publicant la normativa qye regula l'organització i funcionament dels centre deixant l'apartat de les assignacions horàries com estava, s'ha ignorat el fallo que anul·la i deixa sense efectes els apartats afectats per la sentència, i els prorroga passant per alt l'anul·lació expressa que recau sobre ells.

És per aquest motiu que el sindicat ha presentat el corresponent recurs de reposició sol.licitant que es declare mitjançant la corresponent publicació al DOGV la no aplicació dels criteris d'assignació d'horari lectiu al professorat de les especialitats que es diversos apartat de la normativa d'inici de curs.

El sindicat posarà al servei de tot el professorat afectat els seus SERVEIS JURÍDICS per impedir que se'ls aplique una normativa que està anul.lada expressament pels Tribunals de Justícia.

Tampoc no s'han enviat instruccions sobre els mejadors escolars del centres públics al haver-se implantat la figura de "cuidador de menjador". Cal recordar que la Conselleria ha privatitzat el servei dels educadors de menjadors, en compte d'haver assumit la gestió directa dels mejadors escolars.

3. PERSONAL

Les adjudicacions de places vacants s'han fet al mes de juliol, motiu pel qual la major part del professorat valencià, tant del Cos de Mestres com dels Cossos de Secundària, estarà el dia 3 de setembre als seus centres, la qual cosa suposa una pas endavant respecte el curs passat. Açò ha estat possible per la pressió sindical en demanar actes d'adjudicació de vacants presencials (el curs passat l'inici a Secudària va ser caòtic pel sistema informàtic imposat per l'Administració) que ha obligat a l'Aministració a rectificar i a "deixar en el calaix" el sistema infomàtic.

Per contra, l'Administració continua sense complir l'Acord de Plantilles de Secundària que signarem tots els sindicats i la pròpia Administració l'any 1999. Aquest fet suposa una menor dotació de personal per als IES. El sindicat espera una rectificació i el compliment de l'Acord, en cas contrari estudiarà tant els mesures legals com sindical per obligat al Govern valencià a complir els seus compromisos.

Queden per realitzar-se els actes d'adjudicació de places dels Conservatoris i de les Escoles d'Arts i Oficis.

La situació del professorat interí queda igual no s'ha abordat cap solució a la seua problemàtica. Aquest curs serà important per trobar una solució final.

4. ESCOLARITZACIÓ DE L'ALUMNAT

Un curs més no tots els col.legis públics podran escolaritzar l'alumnat de 3 anys per haver-se negat l'Administració a què ho facen. Segons l'estudi que ha realitat el sindicat queden per crear 438 unitats d'Ed. Infantil (la major part de els quals són de 3 anys, en concret 354 unitats) en el sistema públic valencià per arribar a les previsions del Mapa Escolar del 1996. La Conselleria no ha invertit ni ha planificat, de forma correcta, per aconseguir que 6 anys després de la presentació del Mapa Escolar aquest estiga complint-se. Per contra, s'i que ha estat diligent en recaptar fons per concertar l'educació infantil de la xarxa privada quan a la xarxa pública se li nega la possiblitat d'ofertar en tots els centres places escolars d'aquest tram educatiu. (En aquestes dades no s'ha tingut en compte les habilitacions -creacions provisionals d'unitats- que l'Administració fa anulament i que a hores d'ara desconeixen, aquestes habilitacions es fan per matricula sobrevinguda o d'altres factors).

Pel que fa a l'alumnat de primer cicle d'ESO encara queden 119 Instituts, d'un total de 296, sense escolaritzar aquest alumnat el que suposa que un 40,2% dels Instituts no tenen aquest cicle educatiu. Pel que fa a les escoles que encara mantenen l'alumnat de primer cicle d'ESO, en són 454 d'un total de 1.016. Per tant, el 44,7 % de les escoles tenen escolaritzat l'alumnat de primer cicle d'ESO. Un curs més, aquest alumnat, escolaritzat a les escoles, no comptarà, en mols centres, amb professorat especialista en Plàstica i Visual i Tecnologia.

5. INICI DE LES CLASSES

Les classes s'inicien en els col.legis d'Educació Infantil, Primària i Especial el proper dia 6 de setembre. Aquesta data ha estat una imposició del conseller Manuel Tarancón en contra de l'opinió del conjunt de TOTA la Comunitat Educativa. El sindicat considera que entre l'inici del curs i de les classes hauria d'haver hagut un mínim d'una setmana, i una altra setmana en finalitzar, per poder realitzar tota una sèrie de tasques per a l'organització i planficació del curs escolar. L'Administració no deixa els temps suficient, i totes les escoles necessiten períodes de reflexió (organització-planificació-avaluació) per afrontar el curs escolar amb tota la dignitat del món. Si analitzem el que se'ns demana que fem al principi de curs i al final, comprendem la importància de disposar d'aquest temps:

-Primers Claustres per organitzar espais, activitats comunes, donar instruccions, etc.

-Claustre per l'assignació de tutories de tots els grups.

-Confecció de llistats de grups i distribució d'aules.

-Organització de l'aula i dels seu materials.

-Reunió dels equips de nivell, per programar les primeres setmanes del curs.

-Reunió dels equips de cicle, per organitzar-lo i plantejar les primeres estratègies.

-Preparació de material didàctic per a l'alumnat per a les primeres setmanes del curs.

-Planificació/programació del curs escolar per part del professorat.

Els cinc sindicats presents a la Mesa Sectorial li vam demanar al mes maig una entrevista al Conseller i aquest s'ha negat a convocar-la.

Per tot açò, el sindicat considera que aquesta data no és la més adequada per iniciar les classes (en cap moment s'ha demanat reduir el nombre de dies lectius sinó iniciar les classes més tard i acabar-les més tard) i adverteix que no consentirà, en el futur, un augment dels dies lectius.

6. INFRAESTRUCTURES

El sindicat critica el retard en la construcció dels centres docents previstos al Mapa Escolar de l'any 1996. Els centres haurien d'haver estat en el moment de la implantació de cada etapa de la LOGSE i no com s'afirma des de l'Administració a finals del 2003. El fet que els centres no estigueren en eixe moment, junt a la generalització d'aules prefabricades i de problemes en les instal.lacions de determinats centres, ha suposat greu dificultats per a poder escolaritzar tot l'alumnat que dessitjava tindre un lloc en la xarxa pública, per la qual cosa una part important de l'eixe alumnat s'ha desviat cap a la privada. El sindicat ha constatat aquest fet sobretot en les ciutats grans i mitjanes.

Tot açò demostra que la política privatitzadora n'és un fet real i que l'ensenyament públic no és una prioritat per al Govern Valencià.

7. NEGOCIACIONS.

El curs que s'inicia ho fa amb un nombre important de temes que estan pendent de negociar i d'altres que s'han de complir, per la qual cosa serà un curs intens quan a la negociació.

València, 29 d'agost de 2001


Centres Infantil i Primària:
L'STEPV-Iv critica la provisionalitat en la normativa d'inici de curs.
El sindicat demana la reducció de la jornada lectiva del professorat a 18 hores. 

La Mesa Sectorial d'Educació s'ha reunit, hui, per negociar les instruccions d'inici de curs dels col.legis d'Infantil, Especial i Primària. Aquesta reunió es fa després d'haver-se "aparcat" la negociació del desplegament del Reglament Orgànic i Funcional d'aquest centres educatius. 

Les instruccions d'inici de curs són una pròrroga de les que actualment estan en vigor i que daten del 1997. Per tant, un any més estem parlant d'intruccions provisionals, ja en són cinc cursos. L'Administració hauria d'haver negociat ja fa anys el desplegament de ROF i no ha fet, és lamentable que any rere any es posen damunt de la taula instruccions provisionals i no s'haja negociat el desplegament del ROF.

Respecte del contingut de les intruccions, el sindicat, ja a l'any 1997, les va valorar negativament, per la qual cosa, ara també les tornem a valorar negativament. Alguns dels motius són la negativa de l'Administració de reduir la jornada lectiva del professorat a les 18 hores. Aquesta proposta de reducció se sustenta per la necessitat de tindre més hores per a poder realitzar les tasques que deriven de la implantació de la LOGSE i que són molt necessàries: tutories, coordinació dels equips pedagògics,...

També s'ha demanat que tots els centres que imparteixen transitoriament el primer cicle d'ESO tinguen professorat especialista de Tecnologia i de Plàstica i Visual. En aquest moment cap centre té especialista de Plàstica i Visual i sols els centres més grans tenen professorat de Tecnologia.

L'Administració no ha concretat com pensa complir la sentència que ha guanyat recentement l'STEPV-Iv per la qual s'obliga a respectar l'adscripció de cada mestre al seu lloc de treball, modificant la normativa del 1997. El sindicat considera necessari el compliment de la sentència per respectar els drets laborals del professorat.

Per acabar, aquest sindicat considera necessari que l'Administració dicte instruccions immediates sobre els mejadors escolars del centres públics i que aquestes siguen negociades en la Mesa Sectorial i enviades als centres amb urgència. Per altra part, el sindicat considera que l'Administració Educativa ha d'intervindre i assumir la seua responsabilitat en les inspeccions que s'està fent per part de la Inspecció de Treball, ja que des del sindicat s'afirma que la Conselleria d'Educació n'és la responsable de la situació que s'ha generat.

València, 14 de juny de 2001


Informe de la Mesa sobre Instruccions d'inici de curs de secundària. 12 juny 01

El dimecres dia 12 de juny de 2001 es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació per negociar les instruccions d’inici de curs de Secundària i de Cicles Formatius. Després de la incapacitat de l’Administració per consensuar i acordar un desplegament del ROF durant més de 4 anys, l’STEPV-Iv considera que aquesta negociació manté una situació de provisionalitat als centres de secundària.

Davant la necessitat imperiosa de negociar unes noves instruccions per tal que els centres pugueren organitzar amb temps l’inici del proper curs escolar hem optat per intentar millorar parcialment alguns apartats de les instruccions del curs anterior, i per tant, no hem entrat a debatre qüestions que per la seua importància haurem d’abordar en el primer trimestre del proper curs quan es negocie definitivament el desplegament del ROF.

Les modificacions que, com a fruit de la negociació, s’han consensuat, respecte de l’esborrany que us vam enviar són les següents:

Tutories:

L’apartat Tres, 2.- Quedarà de la següent forma:

2. Cada grup d'alumnat tindrà un professor o professora tutor que serà professorat amb dedicació completa i que impartisca una matèria, àrea o mòdul comú a tot l'alumnat del grup. Per a la distribució de tutories es tindrà en compte el següent ordre:

-Professorat definitiu del centre.
-Professorat amb dedicació completa.

-Únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar professor/a tutor a tots els grups d'un centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat en altres circumstàncies.

 

Coordinador/-a de Secundària

Es mantenen les seues funcions tal com apareixien a les instruccions d’aquest curs i es modifiquen les reduccions horàries (fins ara tres hores) amb les següents gradacions:

-Centres que tenen fins a 9 grups d’ESO: reducció de 2 hores.

-Centres entre 10 i 23 grups d’ESO: reducció de 3 hores.

-Centres 24 o més grups d’ESO reducció de 4 hores.

Coordinador/-a de cicle:

-Centres fins a 7 grups d’ESO reducció de 2 hores.

-Centres entre 8 i 11 grups d’ESO reducció de 3 hores.

-Centres de 12 o més grups d’ESO reducció de 4 hores.

Càrrecs directius:

L’apartat Quaranta Cinc 2.2 quedarà redactat de la següent forma

2.2 Les hores lectives dedicades a les funcions directives als centres que impartixen únicament ensenyaments d’ESO i BATXILLERAT, seran les següents:

Els centres amb 8 unitats d'Educació Secundària Obligatòria tindran 21 hores atribuïdes a funcions directives.
Els centres amb 8 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 30 hores.
Els centres amb 12 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 33 hores.
Els centres entre 16 i 20 unitats d'Educació Secundària Obligatòria i 4 de Batxillerat, 36 hores.
Els centres entre 16 i 24 unitats d'Educació Secundària Obligatòria més 6 ó 8 de Batxillerat, 39 hores.

S’afegirà un nou apartat que dirà el següent:

Transitòriament, i mentre es negocien les Plantilles d’FP, els centres que tinguen entre 1 i 3 Cicles Formatius, sumaran tres hores més de reducció a les hores lectives dedicades a les funcions directives de l’apartat anterior.

Majors de 55 anys:

Es manté la redacció de l’esborrany que arreplega el que deia l’Ordre de 29 de juny del 92 i modifica la redacció de les instruccions de l’any passat i dirà el següent:

Si hi haguera algun departament amb un nombre insuficient d’hores lectives, l’horari que no completara les 18 hores s’assignarà al professorat major de 55 anys.

Horaris incomplets.Criteris de desplaçament.

Apartat Quaranta-nou, 4

Es modifica parcialment aquest apartat que quedarà redactat de la següent forma, reproduint el que deia l’Ordre de 29 de juny del 92

4. Horaris Incomplets. Criteris de desplaçament.

En el cas que una vegada realitzada pels professors definitius del departament la reunió per a la distribució de la càrrega horària lectiva curricular assignada al mateix per la direcció d'estudis, quede un o diversos professors a qui els falte entre 2 i 14 hores, se li oferiran les següents opcions:

1. Impartir un horari complet de la seua especialitat en un altre centre de la localitat.
2. Completar horari impartint classes de la seua especialitat en un altre centre de la localitat.
3. Completar el seu horari al centre amb hores d'una especialitat afí, fent constar la seua conformitat al director/a del centre.
4. Adscripció, amb caràcter provisional, a una vacant del propi centre d'una especialitat diferent de la que és titular, sempre que puga impartir els ensenyaments corresponents per la seua titulació acadèmica, experiència docent o laboral.

En el supòsit de no acceptar cap de les opcions 1 i 2, romandrà en el seu centre d'origen i es reduiran les seues retribucions bàsiques i complementàries proporcionalment a la jornada lectiva docent no realitzada, tal com disposa l'article octau de la Llei 12/1994, de 28 de desembre (DOGV de 31 de desembre).


VALORACIO DE LES INSTRUCCIONS D'INICI DE CURS DE SECUNDÀRIA PER AL CURS 2001-2002.

El sindicat critica que un any més, estem davant de la provisionalitat.
La Conselleria pretén imposar l’horari personal de cada professor/a.
S’eliminen càrrecs de coordinació pedagògica com la Coordinació d’ESO.

La decisió de suspendre la negociació del desplegament del Reglament Orgànic i Funcional del Instituts ha provocat la negociació immediata d'unes noves instruccions d'inici de curs per al proper curs 2001-2002. Tot i la voluntat manifestada per l'Administració a la Mesa Sectorial d'Educació de la pròrroga pura i dura de les instruccions d'aquest curs hem de denunciar que l'esborrany no conté cap avanç respecte de qüestions que ja hauríen d'estar negociades -i que no ho estan per culpa de l'Administració- i, en canvi planteja alguns retrocesos.

En primer lloc desapareixen les figures del Coordinador/-a de secundària i del/de la Coordinador/a de cicle, totes les seus funcions, i evidentment la reducció de tres hores lectives. Ara resulta que unes figures que fins ara es consideraven necessàries i que tenien assignades, entre d'altres funcions, formar part de la Comissió de Coordinació Pedagògica, participar en l'elaboració i redacció del Projecte Curricular, coordinar els IES amb els Col·legis d'Infantil i Primària, informar els pares i mares sobre la nova etapa de l'alumnat, coordinar el professorat de tota l'etapa educativa, etc., ja no fan falta als IES. Serà perquè la Conselleria considera que l'ESO funciona a la perfecció, els pares i mares estan assabentats de tot, els Col·legis d'Infantil i Primària ja no tenen res a veure amb el IES, l'ESO està tota als instituts i, com que tot va tan bé, el professorat no necessita coordinar-se per a res. ¿O serà únicament perquè aquesta Administració vol estalviar-se els diners que suposen aquestes tres hores de reducció deixant de banda qualsevol criteri pedagògic?

En segon lloc, i ja que parlem de diners, se'ls oblida augmentar les hores de reducció dels càrrecs directius en centres que tenen Cicles Formatius -tot i que no s'han negociat les Plantilles de Cicles perquè la Conselleria s'ha fet longuis i ha incomplit reiteradament l'Acord de Plantilles de Secundària-, reformulen la reducció horària dels majors de 55 anys, no es doten hores lectives per als delegats de prevenció, s'obliden d'incorporar -o de fer referència a- un document que està en fase de negociació sobre dotació de plantilla extraordinària de professorat de Psicopedagogia, Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge, Educadors, etc. Dotació extraordinària que fa falta per poder atendre correctament l’alumnat que escolaritzen els IES. És a dir, diners per a l'ensenyament públic valencià, els justets.

Per acabar, no podem deixar de comentar una qüestió sobre la conformitat o disconformitat de l'horari de cada professor/-a. L'esborrany presentat, allà on deia que "els horaris seran subscrits pels interessats" ara diu que els horaris "seran visados por la Dirección del centro y con el enterado del profesor/a". ¿Açò vol dir el que diu o és que nosaltres veiem fantasmes en tots els llocs? Però si vol dir el que diu i açò va endavant els equips directius podran imposar horaris al professorat i a aquest només li quedarà la ressignació del que està "enterado" però no pot fer res per canviar les coses.

Després de la incapacitat de l’Administració per consensuar i acordar un desplegament del ROF durant més de 4 anys, l’STEPV-Iv considera que aquesta negociació no pot servir per a què l'Administració faça passes endarrere en qüestions que ja estaven superades, no millore les mancances que tenien les instruccions anteriors i no avance en algunes qüestions que cauran pel seu pes en negociacions posteriors. Aquestes són instruccions que suposen clarament una involució i no aporten cap element positiu ni per a l’ensenyament públic ni per a les condicions laborals del professorat.

València, 9 de juny de 2001

 


< tornar a començament / pàgina d'ensenyament públicpàgina principal >