INICI DE CURS 02/03

Inici del curs escolar als centres de Formació de Persones Adultes

El curs escolar dels centres de Formació de Persones Adultes es va iniciar el passat dia 17 de setembre. L'inici del curs ha passat desapercebut, tal vegada per la manca de suport de les Administracions Públiques a la Formació de Persones Adultes.

L'STEPV-IV considera que l'inici del curs s'ha caracteritzat, a més de sis anys de l'aprovació de la Llei 1/95 de 20 de Gener, per uns índex de precarietat i d'improvisació, de manca d'iniciatives institucionals i de mesinfotisme de part, sobretot, de la Conselleria d'Educació que contrasta amb la transcendència d'un àmbit educatiu en una societat on l'evolució del mercat laboral i, en conseqüència, les necessitats personals i col·lectives de formació acadèmica i laboral, així com l'afany de culturalització d'una part de la població que torna al sistema educatiu a través de la porta de l'oferta educativa per a persones adultes evolucionen cap a una tendència radicalment distinta a la política educativa de la Generalitat Valenciana. 

I en aquest repte de futur, a curt, mitjà i llarg termini, correm el risc de perdre el tren.

El sindicat afirma que les condicions infrastructurals de mols centres són inacceptables per la seua eventualitat i caldria corregir algunes mancances. No s'ha presentat cap Pla d'Infraestructures, malgrat el compromís de la Conselleria de fer-ho l'any 1996. Per tant, no existeix una planificació per dotar el sector de centres específics, alguns estan ubicats en "baixos comercials" o en centres d'infantil i primària que no reuneixen condicions per impartir classes a persones adultes. Açò fa que existeisquen centres amb una manca d'espais per a aules, sales multifuncionals, tutories, de reunions, etc; També cal ressenyar la necessitat d'un esforç de les Administracions per millorar instal·lacions antigues per tal d'adaptar-les als nous usos (informàtica, tallers d'idiomes, una acústica deficient…).

També hem d'indicar que el desplegament íntegre de la Llei de Formació de Persones Adultes, amb el desenvolupament dels àmbits educatius que hi són contemplats, determinarà plantejaments distints als actuals en matèria d'instal·lacions, dotació de recursos humans i materials, finançament i dinàmica social i que, per tant, són qüestions que han de començar a debatre's amb profunditat per les institucions públiques corresponents, cosa que no s'ha fet. L'aplicació íntegra d'aquesta Llei, una assignatura pendent de l'actual administració.

L'STEPV vol denunciar públicament l'estat d'inestabilitat constant de les plantilles de professors i professores del Centres de Formació de Persones Adultes. Alguns claustres que, any rere any, es renoven fins a un 80 %.
Aquesta situació no és gens satisfactòria per dur endavant projectes educatius de futur. Reclamem, per tant, plantilles més estables que puguen assumir el repte d'un àmbit educatiu amb grans possibilitats de formació (acadèmica, laboral, cultural, d'oci…) amb una demanda potencial que va a multiplicar-se en el propers anys. Un factor determinant d'aquesta inestabilitat és la inaccessibilitat, a través de qualsevol sistema de provisió de funcionaris docent, d'aquests llocs de treball, el que provoca la provisionalitat de l'ocupació de les places en qüestió, especialment les de Secundària

Hem detectat també l'augment de professorat itinerant, que ha d'atendre moltes voltes uns Centres excessivament allunyats entre si. Una de les conseqüències immediates d'aquest ordenament educatiu és l'horari a temps parcial que agreuja les condicions laborals del professorat. És una tendència netament desfavorable.

Un altre aspecte a subratllar en estos Centres és la composició diversa de les seues plantilles que fa necessari un esforç constant de coordinació que s'afegix a la inestabilitat de les plantilles que hem anomenat adés. Al Centres de Formació de Persones Adultes hi treballen professors de Conselleria, de Diputació, d'Ajuntaments. L'STEPV considera necessari l'equiparament laboral d'estos col·lectius.

Hem d'assenyalar també que els retards que sofrixen els nomenaments del professorat dels Centres provoquen contratemps organitzatius d'índole administrativa i pedagògica, que encara no s'ha fet realitat l'adscripció de l'especialista en Psicologia i Pedagogia, que s'ha constatat la necessitat, en alguns casos, de desdoblar el professorat de Comunicació en dos especialitats distintes (Comunicació valencià i Comunicació anglés), que s'observa la necessitat de la presència d'un educador/a social i que seria convenient, per la complexitat administrativa assumida adscriure també personal administratiu a tots els Centres de Formació de Persones Adultes.

En definitiva, la negativa de l'Administració Educativa a desplegar íntegrament la Llei 1/95 ha provocat que els Centres de Formació de Persones Adultes no puguen promocionar tot el potencial educatiu que representa la pràctica del seu desenvolupament.  

València, 19 de setrmbre de 2002

Enquesta STEPV centres Secundària inici curs 2002-03

Estimats companys/companyes:

El curs escolar s’inicia a Secundària amb incògnites i reptes de gran abast. Destaquem el possible inici d’un procediment d’adscripció del Professorat arran la publicació de la normativa de supressions/recol.locacions (DOGV 12-7-2002) i el tràmit parlamentari de la implacable Ley de Calidad de la Educación (LOCE). Us informem també que el pròxim 4 de Desembre se celebraran Eleccions Sindicals a l’ensenyament públic.

Us enviem l’enquesta d’inici de curs per tal d’obtenir dades reals sobre l’inici de curs escolar als centres d’educació secundària. Salutacions.

1. Infraestructures.

a. Teniu obres/reformes pendents d'adequació o construcció en marxa/pendents?
b. Teniu d’altres problemes d’infraestructures o aules prefabricades?

2. Plantilles.

a. Teniu tot el professorat al centre?
b. Quants professors o professores us falten i de quines especialitats?

3. Dotació econòmica i PAS.

a. Us arriben amb normalitat els mòduls econòmics? Són suficients per al normal funcionament del centre?
b. Teniu completa la plantilla de personal d’administració i serveis?

4. S’ha incorporat el 1r cicle d’ESO?

Feu constar la data d’incorporació.

5. Altres qüestions que creieu que cal comentar:

- dotacions de mobiliari
- dotacions de material d’aula d’informàtica/tecnologia/cicles
- increment d’alumnat immigrant
- increment de professorat a temps parcial/itinerant
- flexibilitat de la inspecció educativa a l’hora de conformar les plantilles
- manteniment de les línies en valencià i professorat amb capacitació
- manteniment, creació i/o increment de programes d’adaptació curricular i de garantia social
- etc

6. Normativa de supressió-recol.locació

Teniu constància de la publicació d’aquesta normativa?

Teniu informació sobre les intencions de la Direcció General de Personal de posar en marxa un procediment d’adscripció abans del proper Concurs General de Trasllats?

Si voleu més informació sobre aquesta qüestió poseu-vos en contacte amb el sindicat per donar-vos més informació i fer, si cal, una assemblea al vostre centre.

Dijous, 12 de setembre de 2002

SEU DE VALÈNCIA 96 391 91 47, Fax 96 392 43 34
SEU D’ALACANT 96 598 51 65, Fax 96 512 66 26
SEU DE CASTELLÓ 96 426 90 94, Fax 96 423 29 52

stepv@intersindical.org

Nota: Us agraïm, per endavant, que us molesteu en contestar aquesta enquesta.

Informe de l’inici del curs 2.002/2.003 als Centres Educatius Públics d'Educació Infantil i Primària i Educació Especial.

L'STEPV-IV ha dut a terme un sondeig entre els col.legis públics per tal de saber en quines condicions d'escolarització, d'infrastructura, de serveis i de recursos humans, materials i econòmics inicien el curs acadèmic que comença hui. Totes aquestes dades ens ratifiquen en la nostra valoració sobre la situació de provisionalitat que afecta negativament a l’ensenyament públic en diversos aspectes: escolarització, infraestructures, menjadors, compensació educativa,.... Tot açò és degut a la política privatitzadora de la Generalitat Valenciana.

1. PLANTILLA DE PROFESSORAT, EDUCADORS I PERSONAL ADSCRIT ALS CENTRES EDUCATIUS.

Com a conseqüència de la celebració dels actes d'adjudicació de places, de forma presencial, a les darreries del propassat mes de Juliol, les plantilles de professorat estan cobertes pràcticament en un cent per cent. Cal destacar, però, l’incompliment en la majoria dels Centres amb primer Cicle d’ESO transitori del proveïment de professorat especialista de Tecnologia (només en 36 col.legis d’un total de 479 que escolaritzen aquest alumnat) Plàstica i Visual (en cap centre) vulnerant la pròpia regulació de l’Administració Educativa i que, per tant, els Centres han de cobrir amb professorat de la seua plantilla l’horari lectiu d’aquestes matèries curriculars. Només estan existint problemes de forma puntual en vacants i en determinades substitucions.

Així mateix, hem de denunciar la destinació de professorat sense requisit lingüístic als centres educatius amb programes bilingües, la qual cosa ocasiona problemes als Centres i les protestes del col.lectiu de mares i mares, i en extensió un cert malestar al si de la Comunitat Educativa, on es critica que tot i havent elegit una modalitat lingüística vehicular per a l’educació dels seus fills i filles, l’Administració en fa cas omís i imposa els seus criteris administratius. Cal recordar que la Generalitat Valenciana i l’expresident Zaplana en persona van assumir el compromís polític, donant resposta a l’exigència de la Comunitat Educativa, d’exigir administrativament el requisit lingüístic a tot el personal docent que treballa a l’ensenyament públic, promesa que, pel que sembla, ha sigut una altra cortina de fum, com ens té acostumats, per crear titulars que causen impacte als mitjans de comunicació. En 1207 vacants de programes PIP i PIP/PIL no s’ha exigit la titulació de valencià.

Els Col.legis Rurals Agrupats tenen una part de la seua plantilla provisional, en concret els professorat itinerant: Benimuslem, Senyera, Sant Joan d’Ènova, Beneixida, Cotes, Sellent.... A més la plantilla dels CRA de nova creació no s’ha dotat a juliol generant problemes de coordinació i organització del curs (CRA Bajo Turia i CRA Serrania).

Els col.legis públics no tenen, de forma generalitzada, personal administratiu només 32 centres en tenen auxiliars de gestió. És necessari la provisió d’aquest personal ja que la gran complexitat de la vida administrativa dels Centres i la quantitat de períodes administratius diferents –matriculació, escolarització, beques, administració d’arxius i expedients, etc- que se succeïxen al llarg del curs així ho reclama.

A més a més, hem de denunciar l’incompliment de part de l’administració educativa de dotar els Centres Educatius de personal bibliotecari. Compormís que van adquirir els responsables del la Conselleria d’Educació el propassat més de març.

A determinats centres que atenen alumnat motòric els falta personal educador per fer-se càrrec d’aquest alumnat.

2. INFRASTRUCTURES

L'STEPV-IV denuncia l'estat d'algunes instal·lacions, la inhibició de l'administració quan cal mantindre, reformar, adequar i realitzar les intervencions arquitectòniques bàsiques i necessàries. El sindicat vol denunciar també la manca de voluntat política de part de la Conselleria d'Educació a l'hora de delimitar les competències en este tema entre esta institució pública autonòmica i els Ajuntaments, ambigüitat que sol provocar, en la millor de les situacions, un retard considerable en la quantificació tècnica i econòmica i en la intervenció perquè la infrastructura de les nostres centres educatius siga directament proporcional al model de qualitat pedagògica que s'ha assolit. Hem de felicitar alguns Ajuntaments que, unilateralment, han pres la iniciativa i estan destinant part del seu pressupost municipal al manteniment dels Centres Educatius Públics davant la manca d'iniciatives de l'administració educativa autonòmica.

Un problema greu que també volem assenyalar és la insuficiència d'espai en alguns centres, la falta d'instal.lacions bàsiques (gimnàs, biblioteca, sales polivalents, etc), el deteriorament evident d'alguns edificis, la dispersió en uns quants locals de les unitats escolars, la presència d'aules prefabricades, els patis inhabitables i poc planificats, la inexistent prevenció a fi d'evitar que s'agreuge l'estat d'instal.lacions deteriorades, la qual cosa és una casuística provocada per una sèrie de factor interrelacionats: el no acompliment del Mapa Escolar, el retard en el procediment d’adscripció del 1er Cicle d’ESO als Centres d’Educació Secundària ( el 44,7% dels col.legis tenen escolaritzat aquest alumnat), la pèssima gestió i desafortunada planificació de construccions, reformes i adequacions, etc. En aquest sentit, uns botons de mostra:

• A Daimús, el col·legi encara està construint-se i l’alumnat està repartit entre l’antic Ajuntament, la Casa de la Cultura i la Llar dels Jubilats. El lliurament de l’obra està fixada per a finals de Setembre i el mes d’Octubre es destinarà per rematar el projecte de construcció.

• Al Roiç de Corella de Gandia, han habilitat un mòdul prefabricat per fer-lo servir de menjador. Aquest Centre també acull les unitats d’infantil del C.P. Joan Martorell que està en estos moments en procés de construcció.

• El Joan Martorell de Gandia, en procés de reforma integral, ha distribuït el seu alumnat entre el Roiç de Corella, el Montdúver (que allotja dos unitats de segon de primària i dos de tercer) i ha escolaritzat la resta d’alumnat en aules prefabricades instal.lades al barranquet. S’ha produït una modificació del projecte inicial i l’acabament de les obres està previst per a Nadal.

• Al Francesc de Borja de Gandia, estan pendents d’una remodelació i hi ha manca de calefacció.

• A La Font d’En Carròs, s’ha de remodelar l’edifici, el pati i instal.lar el sistema de calefacció.

• A Lloc Nou de Sant Jeroni, estan a l’espera de la construcció d’una nova escola.

• A Hort de Plau d’Oliva, reclamen la construcció d’una nova aula d’infantil.

• A Potries, tenen problemes múltiples de manteniment d’instal·lacions i edifici.

• A Rafelcofer, tenen pendent una reforma important del pati i alguns problemes de manteniment del col·legi.

• A Xeraco, l’alumnat està escolaritzat en dos edificis que estan situats en cada punta del poble.

• A Real de Gandia, l’edifici té greus deficiències i estan pendents d’una remodelació integral de les instal.lacions. El començament de les obres està previst per al mes d’Octubre, que ja s’han licitat el propassat més de Juliol, però encara no s’ha realitzat la subhasta pública.

• A Beniarjó, hi ha pendent la construcció d’un edifici per a Educació infantil.

• A Almoines, queda per construir l’escola nova.

• Al col·legi públic "Joan XXIII" del Grau de Gandia, continua instal·lat enguany en aules prefabricades.

• A Albalat, l’alumnat està repartit en dos edificis allunyats.

• Al comarcal Rafael Comenge d'Alberic hi manca espai per desenvolupar activitats educatives curriculars, per reunir-se els equips docents, per fer activitats complementàries, per disposar d’aules polivalents… En l'arrel de la qüestió es troba que encara no s'ha dut a terme l'adscripció del 1er. Cicle d'ESO a l'IES.

• Al Blasco Ibàñez d'Algemesí, no disposen de gimnàs, ni de biblioteca, ni d'espai per a tutories, ni de sales d'utilització col·lectiva i multifuncional. Han fet mil peticions, mil reclamacions,

• A la població d’Alginet, les unitats d’infantil, per tercer any consecutiu, estan escolaritzades en aules prefabricades. Fins que no es duga a terme l’adscripció del 1er. Cicle d’ESO a l’Institut, la qual cosa depén de la seua futura construcció, esta problemàtica tindrà caràcter endèmic en esta població. Enguany, a fi de pal.liar les deficients condicions d’escolarització en estes aules prefabricades han decidit utilitzar-les com a sala de professores i sales complementàries.

• El C.P. Garcia Sanchis d’Alzira continua tenint molt problemes infrastructurals que es solucionarien amb una decidida intervenció global.

• Al Blasco Ibàñez d’Alzira necessita una remodelació total per adaptar les seues instal·lacions a les característiques indicades en la LOGSE.

• A Beneixida, falta la construcció de dos noves aules i una reforma del pati.

• A Corbera, les unitats escolars estan repartides en dos edificis distints situats a un extrem i altre de la població. Conseqüència de la permanència del 1er. Cicle d’ESO al Centre.

• A Llaurí, sofrixen manca d’espai imprescindible per desenvolupar la seua tasca educativa.

• A Manuel, continuen, com l’any passat, en aules prefabricades a l’espera de la construcció del nou centre. El lliurament de les obres encara s’ha de fer el 29 de Gener del 2.003, si no sofrixen més retards.

• A Montroi, la manca d’espai ha provocat que hagen d’utilitzar el menjador com a gimnàs.

• A Montserrat, hi ha manca de gimnàs i d’altres dependències a causa de la permanència del 1er. Cicle d’ESO al Centre, ja que no s’ha fet encara l’adscripció a l’Institut d’Educació Secundària.

• A Polinyà, els xiquets i xiquetes estan escolaritzats en dos edificis.

• A Rafelguaraf, no hi ha gimnàs.

• A Riola, enguany s’ha escolaritzat l’alumnat en aules prefabricades que s’han instal·lat al poliesportiu de la població i durant el mes d’Octubre es realitzarà el trasllat al nou edifici escolar.

• A Sollana, l’alumnat es troba escolaritzat actualment en dos edificis, un en l’interior de la població i l’altre en una punta del poble.

• A El Perelló, estan a l’espera de la construcció del nou centre educatiu.

• Al Mareny de Barraquetes, s’ha de remodelar l’edifici de manera integral.

• També falta construir el nou Centre d’Educació Especial de Sueca.

• A Alfarp s’arrossega problemes de manteniment de l’edifici de l’escola així com problemes sanitaris causats per la manca de actuacions en el sanejament de les aules.

• C.P. Gaetà Huguet de Castelló no iniciarà les seues obres abans del segon trimestre, segons ha assegurat la pròpia direcció territorial.

• Al CP Germans Ochando d'Almassora ni tan sols s'han instal·lat els dos barracons per a poder acollir el dilluns als alumnes d'Ed. Infantil 3 anys.

• CP Baladre. Port Sagunt. Pati inutilitzat amb tanques i falta fer l’encofrat, els forjats i hormigonar el nou porxo. Falta fer obres d’adaptacions arquitectòniques.

• CP Miquel Adlert i Noguerol. València, Està fent-se l’obra d’un ascensor que no s’ha fet abans de l’inici del curs.

• CP José Romeu. Sagunt. Patis en mal estat.

• CP Enrique Terrasa. València. Cal fer obres al menjador per ampliar-lo i que capiga tot l’alumnat.

• Picassent, l’alumnat roman als col.legis per manca d’adequació i ampliació de l’IES.

• Paiporta necessita per la seua dinàmica demogràfica es fa necessari, de manera urgent, la construcció d’un nou IES i un nou centre d’educació infantil i primària.

• Torrent. Cal la construcció d’un nou aulari i els serveis d’infantil al CP Sant Pasqual.

• CP Verge del Carme de l’Eliana està massificat. La seua remodelació no està acabada i serà clarament insuficient. Té 22 unitat en aules prefabricades i 16 en un col.legi privat, però malgrat açò calen més espais.

• Ademús. Estan d’obres què impedeixen l’inici de curs.

• Vega Baja del Segura. Les construccions estan molt endarrerides: CP nº2 de Orihuela Costa, Torrevieja el nº9 l’estan montant hui, el curs no s’ha iniciat hui, Guardamar CP Reis Catòlics aules prefabricades al carrer dijous setmana passada,...

• Xàbia. CP Graull. Es falta espai per atendre l’alumnat. CP Port Xàbia 5 prefabricades i CP Amanecer 3 prefabricades. Açò denota falta de planificació en la construcció de nous centres en la població.

• Calp. CP Josep Mª Paternina. Aules prefabricades.

• El nou centre de Dénia no està previst el seu inici. Altres col.legis tenen aules prefebricades.

• CP Carolina Sala de Pego necessitat la seua remodelació o un centre nou.

Totes aquestes mancances són atribuïbles a la deficient planificació de les actuacions de la Conselleria d’Educació en matèria de reformes, rehabilitacions, remodelacions i construccions, les quals, tot i sent diners públics, estan plantejades amb una certa dosi de secretisme i amb una insistent descoordinació entre les diverses àrees i entitats involucrades. A hores d’ara més de 30.000 alumnes estan en aules prefabricades, unes 1.276 en tot el País Valencià.

3. MENJADOR ESCOLAR

És l’assumpte més destacat de l’inici del curs. La major part dels centres diu que la normativa és regressiva respecte la del curs passat. L’any passat la gestió dels menjadors escolars l’administrava una empresa concessionària per mitjà d’un concurs públic, el resultat del qual es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana a canvi d’un generós finançament amb diners públics. Enguany s’ha deixat en mans dels propis Centres la gestió i el sosteniment dels respectius menjadors escolars. Enguany, però, la problemàtica ha canviat respecte als anys anteriors en què cada Centre administrava el seu menjador: el cost econòmic dels educadors s’ha incrementat considerablement, aquesta circumstància pot repercutir en l’oferta de l’empresa que contracta el servei, hi ha un retall pressupostari de les beques de menjador i transport escolar i cada Centre Educatiu haurà de fer un estudi de viabilitat que comptarà amb un suport econòmic escàs de l’Administració Educativa, 0,75 euros per dia i comensal.

Amb números en la mà, per a engany un educador de menjador costarà als Centres al voltant de 553 € mensuals més el 16% d’IVA en els casos d’educadors que atendran xiquets de primària i el 7% d’IVA si es tracta d’educació infantil, la qual cosa suposa un cost per educador/a de 641,49 € i 591,71 €, respectivament. Si tenim en compte que aquests costos no poden repercutir sobre el preu del menú de menjador perquè la normativa vigent fixa un màxim per usuari de 3,04 €, això significa que estem parlant d’una situació deficitària que serà determinant per a poder mantindre o no l’oferta de menjador o tirar pel camí del mig i com que la Conselleria no pensa aplicar cap ràtio educador/nombre de xiquets contractar menys educadors dels necessaris a fi d’abaratir costos però rebaixant la qualitat del servei, la qual cosa és una estratègia agònica d’aguantar a qualsevol preu.

L’STEPV considera que la Conselleria, per la seua banda, no es pot desentendre d’esta problemàtica, com ho està fent, perquè continua ostentant la titularitat dels Centres i perquè es tracta d’una qüestió de gestió d’uns serveis públics en la qual no pot ocultar la seua responsabilitat directa. Per tant, que la Conselleria ha d’assegurar la prestació i les condicions més idònies dels serveis de menjador, aumentant la quantitat aportada per l’Administració a cada centre.

4. ESCOLARITZACIÓ

- L’escolarització de col.lectius d’immigrants és una qüestió que s’ha de debatre més intensament del que s’ha fet fins ara. Aquest fenomen té i tindrà una incidència cada volta més important als Centres educatius de determinades zones del País Valencià. Per contra, la normativa vigent es queda curta per abordar estes qüestions que necessiten una dotació específica dels Centres amb recursos humans i materials, d’un assessorament constant i d’un programa de formació i, sobretot, d’una coordinació entre institucions públiques que enfoque i incidisca sobre la problemàtica d’una manera decidida amb mesures polítiques, socials, culturals i educatives que extralimiten els plantejaments a vol ras i les bones intencions. Només s’han dotat de 78 professors i professores a tots els centres públics valencians per programes de compensació educativa. En cap cas, s’ha proveit d’altres professionals: treballadors socials, mitjancers culturals,.... La dotació de personal i de recursos econòmics per a l’ensenyament públic és insuficient, per exemple al CP Bertomeu Llorens de Catarroja, CP Albufereta d’Alacant, CP Verge del Carme i CP El Garbí de l’Eliana,

A més a més, hem detectat que es continua matriculant alumnat immigrant una vegada iniciat el curs escolar.

- L’STEPV valora negativament la permanència del 1er. Cicle d’ESO, ESO transitori que se’n diu, Centres d’Educació Infantil i Primària, on generen, com hem descrit abans problemes infrastructurals i manca de recursos humans, materials i econòmics. Sobre un total de 1.071 col.legis públics, 479 escolaritzen aquest alumnat. Poblacions com La Vall d’Uixò, Onda, Nules, Vila-real, Borriana, gran part de la ciutat de València, Altea, Crevillent, moltes escoles d’Elx, Novelda, Orihuela, Santa Pola, Xixona, Carlet, Catarroja, Mislata, Paterna, Requena, Silla, Torrent, Albal, Alcàsser, Beniparell, Massanassa, Picassent,

- L’STEPV vol subratllar que en determinades poblacions no s’han pres les mesures adequades per tal d’afrontar el creixement de la població infantil, no s’han creat o habilitat les unitats escolars necessàries, l’augment de l’índex demogràfic local o el desenvolupament d’una determinada àrea urbana que desembocarà en el pròxims anys en un augment accelerat de la demanda de places escolars. No existix en cap població afectada per un creixement del seu nucli urbà o de la seua població un programa de mesures perquè les repercussions negatives en matèria d’escolarització siguen les mínimes. La Conselleria ha anunciat la posada en funcionament de 39 noves unitats de 3 anys aquest curs, xifra insuficient per generalitzar tota l’oferta. Algunes aules de tres anys habilitades encara no tenen el material ni el professorat, com és el cas del CP Martínez Torres d’Aldaia.

- El sindicat ha detectat un gran nombre de centres que tenen una ràtio per damunt de l’establerta per resolució de les diferents Direccions Territorials de Cultura i Educació: L’Eliana, Torrent, Paiporta, alguns districtes de València,.... Especialment greu és la ràtio dels centres que tenen alumnat amb necessitats educatives especials. En els centres amb ràtios superiors a la prevista tenen problemes amb els menjadors en no tindre espai suficient per atendre tota la població escolar: CP Verge del Carme de l’Eliana, CP Lluís Vives de la Pobla de Vallbona, CP Max Aub té una part del menjador a la casa del conserge, CP Enrique Terrasa al corredor, CP Campanar en aules prefabricades insuficients i que encara no estan.

5. RECURSOS ECONÒMICS DELS CENTRES.

En aquest àmbit hem de denunciar per una banda els continuats retalls pressupostaris de la Generalitat Valenciana destinats al sosteniment de la xarxa de centres d’ensenyament públic així com la manca de voluntat política per tal d’incrementar en percentatges proporcionals a l’increment de l’IPC les partides econòmiques que es destinen al manteniment dels Centres educatius públics, els quals són víctimes de la congelació, si no ho són de la regressió o el retall de les assignacions.

6. TRANSPORT ESCOLAR.

Els centres es queixen que existeix una franja horària en la que ningú atén l’alumnat. El sindicat exigeix a l’Administració que resolga aquesta situació amb urgència.

València, 9 de setembre de 2002.

El nou curs s’inicia amb els mateixos problemes dels darrers cursos escolars.

Per al sindicat l’inici del curs torna ha estar marcat per la provisionalitat i la política privatitzadora del govern valencià.

El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) ha fet una primera valoració del curs escolar que s’inicia el proper dia 2 de setembre. En aquesta, s’afirma que els problemes persisteixen un any més la qual cosa denota una manca d’actuació de la Conselleria de Cultura i Educació per resoldre’ls, la qual cosa té una clara finalitat política, afavorir els interessos privats en detriment de l’ensenyament públic. No és acceptable que tots els cursos tingam que parlar dels mateixos problemes i que ningú done explicacions dels motius ni active mecanismes per solucionar-los.

Existeixen problemes d’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO. El 31,7% dels Instituts no tenen escolaritzat aquest alumnat, contravenint la LOGSE que indica que tot l’alumnat d’ESO ha d’estar escolaritzat als IES (QUADRE II). El 44,7% de les escoles tenen encara alumnat d’ESO escolaritzat (QUADRE I) . Aquest problema d’escolarització té a veure a la manca de planificació i d’interés del govern valencià envers l’ensenyament públic. En concret la LOGSE és una llei de l’any 1990 i el Mapa Escolar es va fer públic l’any 1996, han passat més de sis anys sense que s’hagen construit els centres previstos al Mapa Escolar i adaptat els existents, la qual cosa està impedint el creixement de la xarxa pública i causant problemes d’escolarització . ¿Qui és responsable que en més de sis anys escara no estiguen els centres construits?. ¿On han anat a parar els diners que feien falta per completar el Mapa Escolar?. Mentrestant molts alumnes, uns 30.000 estudien en aules prefabricades, algunes de les quals estan en funcionament des de fa molts anys (QUADRE III).

Per al sindicat les infraestructures no han anat acompassades amb la implantació de la LOGSE, els centres tenien que haver estat al mateix temps que s’implantava l’Educació Secundària Obligatòria. Per tant, les declaracions que anuncien que durant l’any 2003 estarà completat el Mapa Escolar posen en evidència el retard en la contrucció dels centres. A més a més, açò no serà possible pel considerable retard en la posada en marxa dels projectes de construcció i reforma.

Respecte a l’organtizació i funcionament dels centres docents, aquest curs estaran en vigor unes normes que estan prorrogades, amb certs canvis, des de l’anyn 1992. Açò està motivat per no haver-se negociat, des de l’any 1997, el desplegament dels Reglaments Orgànics i Funcionals. Estem davant d’una situació de provisionalitat a l’espera de la tramitació de la futura Llei de Qualitat.

Un fet positiu és que la pràctica totalitat del professorat estarà al seu lloc de treball el primer dia dels curs, en fer-se les adjudicacions de places, tant del Cos de Mestres com dels Cossos de Secundària, al mes de juliol en actes presencials. Ara cal que els actes per cobrir les vacants pendents i les substitucions es facen durant la primera setmana de setembre per garantir que el dia de l’inici de les classes, 9 a infantil i primària i 17 a Secundària, tots els llocs de treball estiguen coberts. A juliol no es va fer l’adjudicació de places de dansa dels conservatoris superiors de música que s’ha de fer ara a setembre. Tampoc es van adjudicar les places de cinc nous Col.legis Rurals Agrupats.

La Conselleria no ha dotat a tots els col.legis públics que tenen alumnat de primer cicle d’ESO de professorat especialista en Tecnologia, Només en tenen 36 col.legis dels 479 que escolaritzen aquest alumnat (2 a Castelló de 58 centres; 19 a València de 211 centres i 15 a Alacant de 210 centres). Cap dels 479 centres tenen professorat especialista en Plàstica i Visual. Açò motiva que els mestres s’hagen de fer càrrec de les dues assignatures encara que no siguen especialistes, i que l’Administració s’estalvie molts diners al no contractar el personal necessari per impartir aquestes matèries.

Per altra part existeix una carència de personal d’administració i serveis en tots els centres educatius. Només 32 centres d’infantil i primària tenen auxiliars de gestió ( 9 a Alacant, 3 a Castelló i 20 a València). Tampoc s’ha fet una realitat la provisió de bibliotecaris anunciada per la Conselleria d’Educació el mes de març. El sindicat espera que tots els IES de nova creació tinguen la corresponent dotació de personal d’administració i serveis.

Quan a la catalogació lingüística dels llocs de treball, han existit problemes per no exigir-se le valencià en 1207 llocs de treball de col.legis publics d’infantil i primària amb programes d’educació bilingüe (en concret en el centres amb Programa d’Incorporació Progressiva –PIP- o Programa d’Immersió Lingüística i d’incorporació Progressiva –PIL/PIP). En aquest centres pot passar que persones sense la competència lingüística corresponent ocupen eixos llocs de treball.

Altre dels problemes dels centres és que la partida pressupostària per a despeses de funcionament és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres. Aquesta no ha crescut, ni tan sols el mateix que l’IPC, per la qual cosa els centres es troben, en molts casos, sense els recursos per poder funcionar dignament.

Tampoc es garantirà, enguany, la possibilitat d’estudiar un segon idioma, en la major part dels casos francés, per haver-se dictat unes instruccions que ho impedeixen.

ESCOLARITZACIÓ ALUMNAT PRIMER CICLE D’ESO

QUADRE I
COL.LEGIS INFANTIL I PRIMÀRIA (no estan inclosos els Centres Específics d’Educació Especial ni les Escoles Infantils).

QUADRE II
INSTITUTS D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (estan inclosos només aquells que el Mapa Escolar preveu que han de tindre alumnat de primer cicle d’ESO escolaritzat).

QUADRE III: AULES PREFABRICADES

Alacant 402
Castelló 207
València 657
Total 1276

Secundària: Valoració de les Instruccions d'inici de curs 

veure resolució

RESOLUCIÓN de 26 de junio de 2001, de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística y de Personal por la que prorroga y completa para el curso 2002-2003 la Resolución de 15 de junio de 2001 por la que se dictaban instrucciones en materia de ordenación académica y de organización de la actividad docente en los centros de Educación Secundaria

Veure en aquesta pàgina           Veure Correcció d'errades en DOGV

RESOLUCIÓ de 26 de juny de 2002, de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es prorroga i completa per al curs 2002-2003 la Resolució de 14 de juny de 2001 per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i organització de l’activitat docent dels centres de la Comunitat Valenciana que impartisquen cicles formatius de Formació Professional Específica. [2002/X7437]

Veure en aquesta pàgina         Veure DOGV: 4289

Els especialistes de Primària impartiran prioritàriament aquesta etapa.

Prorrogades sense consens les instruccions d’inici de curs en Infantil, Primària i Educació Especial.

Les instruccions d’inici de curs que dicta la Conselleria d’Educació per als centres d’Infantil, Primària i Educació Especial han estat prorrogades. Els motius de la pròrroga cal buscar-los en la incapacitat dels responsables del departament per desplegar el Reglament Orgànic i Funcional dels centres amb el consens dels agents socials i en les novetats que planteja la Llei de Qualitat sobre diversos temes que tenen a veure amb el funcionament i l’organització dels centres docents.

La normativa que regula el funcionament dels centres es remunta a 1992, modificada en alguns aspectes en el transcurs del temps, la més important de 1997. Tan antiga és que ja no respon a les noves necessitats del sistema educatiu. L’actual Reglament Orgànic i Funcional (ROF) tampoc va tindre el suport del conjunt de la comunitat educativa.

El Sindicat ha apostat reiteradament per la negociació d’unes noves instruccions que substituesquen les actuals i servisquen per avançar en l’autonomia i la gestió democràtica dels centres i la reducció de la jornada laboral i lectiva del professorat. L’Administració va presentar un esborrany fa uns anys, però els reiterats canvis dels equips directius de la pròpia Conselleria i els canvis que es preveuen en la Llei de Qualitat van deixar en suspens la negociació.

Així i tot, l’STEPV-IV ha plantejat la introducció de canvis puntuals a la normativa en vigor: execució de la sentència 713/01 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana respecte a l’assignació horària dels mestres especialistes adscrits a primària; compliment de l’acord de plantilles d’infantil i primària per equiparar l’horari dels mestres d’ESO al del professorat de Secundària; reducció de l’horari lectiu dels mestres a 18 hores; creació de la figura del delegat o delegada de prevenció a tots els centres docents.

D’aquestes reivindicacions, Conselleria ha fet efectiu el compliment de la sentència mencionada, per no incòrrer en prevaricació. Cal recordar que en 1997 el Sindicat va presentar el recurs en estimar que s’estaven vulnerant els drets del professorat especialista adscrit a Primària, un col.lectiu al qual se li havia obligat a adscriure’s als llocs de treball de primària de forma automàtica, sense oferir-los cap altra opció com, per exemple, accedir als llocs de treball d’ESO. Malgrat això, en les instruccions d’inici de curs de 1997/98, l’Administració obligava a aquest professorat a impartir classes en primer lloc a ESO i deprés, cas d’haver hores disponibles, a primària. L’STEPV-IV va considerar que aquest comportament vulnerava els drets d’aquest professorat, una apreciació ratificada després pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. La resolució d’inici de curs de 2002-03 dóna compliment a la sentència i modifica l’ordre d’assignació dels horaris. D’aquesta manera, el professorat especialista (idioma estranger, música i educació física) adscrit a primària impartirà classes en els cursos de primària i si disposa d’hores ho podrà fer en ESO.

La resta de les reivindicacions, relatives a la reducció de la jornada lectiva, la modificació del temps de treball i la redifinició de les tasques i funcions docents han estat negades amb vehemència pels responsables de la Conselleria. L’STEPV-IV continuarà pressionant per millorar les condicions de treball del conjunt del professorat.

València, 17 de juliol de 2002

Us adjuntem la Resolució de 26 de juny de 2002 per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i funcionament dels col.legis d'Educació Infantil i Primària per al curs 2002-2003.

Aquestes són una pròrroga de les que han estat en vigor des de fa temps. Només s'ha produit un canvi motivat pel compliment de la sentència 713/01 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va guanyar l'STEPV-IV. El canvi afecta a la prioritat de la confecció de l'horari dels mestres especialistes adscrits als llocs de treball de primària.

PRIMARIA: Instruccions inici de curs

RESOLUCIÓN de 26 de junio de 2002 de las Direcciones Generales de Centros Docentes, de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística y de Personal, por la que se prorroga la vigencia de la Resolución de 15 de junio de 2001 por la que se aprueban instrucciones para la organización y funcionamiento de los colegios de Educación Infantil y Primaria para el curso 2002-03.

Veure en aquesta pàgina              Veure en DOGV