INICI DE CURS 06/07

veure pàgina de l'inici de curs 2005/2006

Inici de curs en els ensenyaments artístics i d’idiomes:
STEPV-Iv exigeix més inversions i recursos

Dilluns 2 d’0ctubre s’ha iniciat el curs en els ensenyaments artístics (que inclouen els ensenyaments de música, dansa, art dramàtic, arts plàstiques i disseny) i en els ensenyaments d’idiomes, sense haver-se convocat actes d’adjudicació de professorat fins al divendres dia 30 de setembre, és a dir, l’últim dia lectiu anterior al començament, la qual cosa comporta que el professorat s’incorporarà a les possibles vacants o substitucions sorgides al setembre el mateix dia de començament de les classes. Ens trobem davant d’un dels inconvenients d’un calendari que la Conselleria es nega a negociar.

Pel que fa als ensenyaments d’idiomes, malgrat els advertiments i les crítiques que es repeteixen any rere any, continua la manca alarmant de places, que fa que milers d’alumnes es queden sense poden accedir-hi: uns 15.000 alumnes a l’EOI de València i centenars a les EOI de Quart de Poblet, Sagunt o Alzira. A més, l’acondicionament dels centres existents continua sense dur-se a terme, com és el cas de l’EOI de Sagunt, amb greus problemes d'espai, havent d'utilitzar els departaments didàctics per a fer classes, així com la sala de professorat. I encara més greu és que l'ajuntament cedeix espai per a l’ampliació del centre, però la Conselleria no ho té en compte. Aquest problema està directament relacionat amb la saturació en les aules amb unes ràtios excessives i antipedagògiques que poden arribar fins a 38 alumnes.

L’STEPV exigeix la immediata construcció de les projectades (fins a la sacietat) noves infrastructures, entre elles la constantment anunciada nova EOI de València ciutat, i l’adequació material i tecnològica de les actuals infrastructures amb la superació de la demagògica proposta de la Conselleria de situar dependències de les EOI als IES sense la necessària cobertura material i de personal (ara mateix hi ha professorat que s’ha de desplaçar a extensions en IES sense tindre la consideració d’itinerant).

Pel que fa als Conservatori Superior de València, també molts alumnes es queden sense plaça. L’edifici, de més de 30 anys, té una acústica nefasta, on s’escolta al mateix temps el que es fa en aules contigües. A més, es dóna la paradoxa que un conservatori superior no compta amb un auditori, però sí amb "barracons" que han de compartir alumnat del conservatori de música, del de dansa i de l’escola d’art.

El Conservatori Professional, per altra banda, tot i comptar amb un edifici relativament nou, és insuficient, i s’han de fer les classes en tres llocs diferents, un d’ells l’antic conservatori en la Plaça Sant Esteve i un altre un IES.

L’STEPV-Iv considera urgent una anàlisi general en les meses negociadores de la problemàtica que pateixen els ensenyaments especialitzats, on participen els mateixos centres, i on es donen solucions urgents, ja que són ensenyaments amb una gran demanda social i professional, als quals l’Administració educativa valenciana no ha donat el suport necessari per impulsar-los amb els mitjans i recursos, tant tecnològics com industrials, que es requereixen.

València, 2 d’octubre de 2006

STEPV-IV denuncia les mancances i incompliments de la Conselleria d'Educació en el desenvolupament de la FPA.

Dilluns, dia 2 d'octubre obrin les portes els 209 centres de FPA per atendre les demandes de formació de més de 50.000 alumnes. De nou, aquest inici de curs es troba condicionat per importants mancances que condicionen i entrebanquen el normal funcionament dels centres. Continuem trobant a faltar un pla de construcció, adequació i dignificació de centres a fi de garantir la possibilitat d'oferir tota l'etapa formativa, des de l'Alfabetització fins el Graduat en Educació Secundària, en condicions dignes i de qualitat. Encara no s'ha elaborat la normativa que regule i promocione els Plans Territorials de FPA perquè es puga respondre a les necessitats i interessos de la població usuària, amb la participació de tots els sectors implicats mitjançant la creació i potenciació dels Consells Territorials de Formació de Persones Adultes. No s'ha procedit a la signatura del Conveni General Multilateral entre la Generalitat Valenciana i les corporacions locals que reordene les competències i el finançament de la FPA..... Però si aquests incompliments afecten negativament al model de FPA que els valencians i les valencianes ens vam dotar a l'any 95 amb l'aprovació de la Llei de Formació de Persones Adultes, n'hi ha d'altres que dificulten seriosament el normal funcionament dels centres, com ara la manca de personal d'administració i serveis -PAS- i de'ls equips multiprofessionals contemplats a la Llei.

Els centres de FPA continuen sense personal d'administració i serveis -PAS-

L’augment de la burocràcia als centres arran la implantació del GES i la resta de Programes Formatius en la FPA, fa necessària, sobre tot en els centres més grans, la presència de personal d’Administració i Serveis. Per poder fer-nos una idea d’aquesta necessitat sols cal fer una comparació: un institut d’entre set-cents i nou-cents alumnes disposa de tres administratius, actualment hi ha molts centres de FPA que matriculen més de mil alumnes i no en disposen de cap.

La demanda de PAS ha estat contínua i permanent per part de molts centres i associacions d'alumnes durant els últims anys. Davant de la nul·la resposta de l'Administració s'han elevat queixes al Síndic de Greuges que han estat admeses a tràmit. Des de la Direcció General de Personal s'ha respost al Síndic de Greuges que ja s'havia iniciat el procediment per dotar de PAS als centres més grans, però, a hores d'ara, el PAS continua sense formar part de la plantilla d'aquests centres. Una vegada més la Conselleria d'Educació incompleix les seues promeses.

Els centres de FPA continuen sense "equips multiprofessionals"

No sols la burocràcia fa complexa la tasca que es desenvolupa als centres de FPA. La Llei de FPA diu que "cada centre o conjunt de centres comptarà amb equips multiprofessionals de composició adequada per a cooperar per tal que siguen ateses com cal l'orientació i la promoció de la formació integral de les persones adultes per a potenciar el seu desenvolupament personal i la participació sociocultural". En una societat en constant canvi, el principi pedagògic progressista "d’aprenentatge al llarg de tota la vida" pren cada dia més valor per a la ciutadania en general. Les actuals necessitats formatives transcendeixen la mera alfabetització i l’obtenció del Graduat en Educació Secundària; les noves tecnologies, els idiomes, ensenyaments de marcat caràcter professional... etc, són cada vegada més demandats pels ciutadans i ciutadanes que any rere any omplin les aules dels centres de FPA. Si a aquest augment qualitatiu i quantitatiu de la demanda li sumem la presència als centres, en augment progressiu, d’alumnat immigrant i d’alumnat amb necessitats educatives especials, ens trobem amb un panorama que cada vegada fa més necessària l’actuació d’equips multiprofessionals que puguen donar una resposta de qualitat a les múltiples expectatives que s’hi generen.

CENTRES (Dades 2006)

PROFESSORAT (Dades 2003-04)

S'inicia amb dificultats l'activitat lectiva del curs escolar 2006-07 a Secundària i Formació Professional.

L'educació és un sector estratègic que necessita millores urgents.

STEPV exigeix els recursos que l'educació necessita en un curs a l'expectativa de canvis legislatius importants

Des de l'STEPV-IV recordem alguns dels problemes que afronta el sistema educatiu aquest setembre de 2006.

Després de la imposició del calendari escolar, sense la negociació que l'STEPV-Iv demanava, el curs s'inicia hui divendres 15 de setembre, quan encara els centres estan matriculant alumnat, a l'espera de l'abast dels canvis legislatius previstos a la nova LOE i amb el creuament d'acusacions provocat per la incapacitat de l'administració educativa valenciana d'invertir en les millores i recursos que necessita el sistema educatiu. Segons les dades més recents publicades per diferents institucions internacionals i estatals, l'anomenat fracàs escolar espanyol supera la mitjana de l'OCDE, però a més a més l'índex valencià encara supera en més d'un terç la mitjana espanyola d'alumnat que no obté el graduat de secundària.

Mentrestant els recursos continuen sent insuficients per encarar les dificultats en què es troba el sistema educatiu. Aquesta falta d'inversió en educació contrasta amb la riquesa econòmica generada per sectors com serveis i construcció, que col-loca al país valencià amb un creixement econòmic important però amb dèficits greus en el sector estratègic de l'educació.

Entre les dificultats que ha d'afrontar el professorat i els equips directius trobem la major complexitat i conflictivitat en molts centres educatius, canvis en la composició demogràfica que no tenen resposta amb suficients servicis públics, desregulació de molts aspectes de la vida acadèmica, poca resposta als canvis tecnològics, plantilles inestables, privatització de recursos i de serveis públics, importants dèficits en l'asssoliment de titulacions que donen millor futur laboral... En aquest últim sentit cal destacar l'alt percentatge d'alumnat de l'ESO que no pot obtindre el Graduat de Secundària Obligatòria ( més d'un terç) i la falta de qualificació acadèmica i professional en trams postobligatoris de la població juvenil: sols vora un 60% de la població jove assoleix el títol de Batxiller o d'alguna de les ensenyances de Formació Professional. Cal recordar que aquerst índex als països de la UE és de vora el 90%.

Els canvis demogràfics provoquen un important impacte en els servicis públics educatius. Segons dades de la direcció territorial de València, quasi 8.000 estudiants de procedència inmigrants estaven matriculats el curs 2005-2006 a centres públics estudiant ESO i Batxillerat, tans sols vora 600 en cicles d'FP, mentre que no arribaven a 2000 els matriculats en centres privats. Les previsions a l'alça continuaran els pròxims 6 o 7 anys, fins estabilitzar-se. Tanmateix, els esforços i la voluntat dels equips educatius ha estat fins ara un èxit en la integració.

El retard en les intervencions en la millora i construcció d'espais educatius provoca que, un any més, molts centres IES estiguen en condicions inadequades (vegeu informe específic sobre obres i prefabricats...) i que funcionen amb èxit ponderat amb l'esforç d'equips educatius i directius.

Si l'inici de curs ha estat en molts IES amb normalitat sols ha estat possible per l'esforç intensiu d'aquestos equips en la organització horària i agrupaments d'alumnat donades les imposicions arbitràries en el calendari i la manca crònica de recursos en molts IES.

Cal parar especial atenció a l'oblit per part de l'administració educativa en l'aplicació de més recursos de personal especialista en els centres de major complexitat. L'Administració s'entesta a interpretar de forma inadequada l'Acord de Plantiles de 1999 amb un únic especialista en psicopedagogia o en pedagogia terapèutica malgrat que els centres IES poden tindre una gran diversitat en la seua composició d'alumnat i d'estudis o torns.

A més a més cal recordar l'incompliment de la Conselleria dels calendaris de treball amb les organitzacions sindicals per tal d'actualitzar les diferents normatives que regulen aspectes vitals de l'activitat d'un IES: activitats com l'organització horària, les guàrdies (especialment la cobertura de la guàrdia de pati), la introducció de personal especialitzat, com personal mèdic, educadors o mediadors culturals en els IES que ho necessiten.

Tan sols s'han realitzat tímids avanços en l'aplicació d'alguns programes d'educació compensatòria. Tanmateix, la reserva d'un terç dels recursos disponibles pel previsible increment en l'arribada d'alumnat nouvingut dispara la incògnita sobre la insuficiència manifesta d'aquestes mesures i l'alarma social provocada per la ineficaç gestió dels recursos assistencials.

D'altra banda, continua sense solucionar-se la manca de personal d'administració i serveis, demanat insistentment per l'STEPV, la qual cosa provoca que centres com l'IES Serpis compten només amb dos conserges per a 1000 alumnes, amb dos torns i amb ensenyaments d'ESO, batxillerat i Cicles Formatius.

Junt amb la heterogeneitat de molts grups d'estudiants, especialment d'ESO, i de la complexitat de molts instituts, esdevenen les qüestions de la presència de conductes intolerables d'alguns joves al IES. Aquestes conductes, qualificades amb el confús títol de "violència escolar", encara que en moltes ocasions es tracta de mala educació i incivisme, són un problema important en uns pocs centres educatius molt concrets. Malgrat que el problema està delimitat, la incapacitat de l'administració de dotar aquests IES dels recursos adients junt a la confusió provocada pels missatges reiteratius d'alguns mitjans de comunicació, especialment els missatges sensacionalistes, provoca una intensa preocupació de les families que voreja en ocasions l'alarma social.

Des de l'STEPV-Iv insistim que algunes de les mesures són a l'abast d'una administració educativa sols interessada en la publicitat governamental i, entre elles, l'actualització normativa de les mesures que regulen la convivència escolar, l'actuació diligent de la inspecció educativa que en molts casos és incompetent, la dotació de recursos i espais a molts centres educatius ofegats en la provisionalitat, la coordinació i clarificació de les responsabilitats entre administracions, l'aportació de personal especialista i la responsabilització de les famílies... Entre tots i totes: cal prendre's seriosament l'educació, tot defugint els discursos propagandístics i sensacionalistes.

València 14 de setembre de 2006.

ANNEX DE CENTRES AMB DIVERSES PROBLEMÀTIQUES

- Ademuz: El centre està en una situació molt precària, amb el peimer cicle en un CRA (col.legi rural agrupat), sense espais per a desdoblaments, sense pati..., i sense aparéixer, malgrat estar previst, en els plans propagandístics d'infrastructures de la Conselleria.

• Alboraia: IES La Patacona, amb "barracons" des de fa sis anys per als cicles formatius. Per a quan la construcció, o com a mínim l'acondicionament del centre. A més, començaran amb la falta de 3 professors.
• Benetússer: s'han d'iniciar les obres del nou centre.
• Benifairó de les Valls: caldria solucionar el problema de la manca d'aparcament, agreujat pel fet que l'IES dóna directament a la carretera.
• Meliana: Deteriorament progressiu des de la construcció del centre fa 14 anys. Calen actuacions urgents, com arreglar la tanca foradada, perillosa i per on es bota fàcilment, la qual cosa crea molts problemes. A més, necessiten més aules per a l'escolarització, per la qual cosa s'ha d'utilitzar la sala d'actes.
• Paiporta : S'està instal.lant una no va aula de tecnologia en "barracons a l'espera de la urgent reforma del centre i de la construcció d'un altre de nou.
• Paterna: IES La Coma: és urgentíssima la construcció del nou centre per tal d'eliminar els barracons i fer les classes en condicions.
• Puçol: Han de comptar amb "barracons" per tal d'atendre l'alumnat, ja que l'IES del Puig encara no s'ha construït. A més, tot i comptar amb alumnat de 19 nacionalitats, amb 12 llengües diferents, han vist denegat el Programa PASE (Programa d'Acollida al Sistema Educatiu, destinat a l'alumnat estranger de nova incorporació).
• IES Puig: pendent de construcció, encara que no apareix a l'últim pla d'infrastructures.
• IES Rafelbunyol: calen "barracons" perquè un centre acabat de construir s'ha vist desbordat d'alumnat per la mala planificació.
• Sagunt: EOI: alumnat en augment amb problemes greus d'espai, havent d'utilitzar els departaments didàctics per a fer classes, així com la sala de professorat. I encara més greu és que l'ajuntament cedeix espai, però la Conselleria no ho té en compte.

• IES Clot del Moro: calen reparacions diverses com finestres que no tanquen.

• Secció Clot del Moro: el centre on estan és una antiga escola que no compleix els requisits mínims d'espais. Hi ha previst un nou IES que per la problemàtica del sòl no es soluciona.
• Maria Moliner: caldria una aula per a tecnologia i llevar el "barracó" a quès està condemnada. A més, igual que l'IES de Puçol, se li ha denegat el Programa PASE, malgrat la necessitat que en té.
• IES Eduardo Merello: cal una ampliació del centre, així com solucionar els problemes de seguretat i salut laboral (eixides d'emergència, gasos, sorolls...). Com a l'IES de Puçol i l'IES Maria Moliner de Sagunt, li han rebutjat el Programa PASE.

• Silla: IES Enric Valor: s'han iniciat les obres d'ampliació que provoquen problemes afegits en l'ini del curs.
• Torrent: al municipi hi ha importants problemes de matriculació pel creixement demogràfic, sense previsió de nous IES. A l'IES La Marxadella s'espera l'inici d'obres d'adequació després d'anunciar-se fa un any . L'alumnat compartix aules amb el l'IES n. 4.
• València:

• IES Balears: El primer cicle s'ha de quedar a l'Acadèmia Trafalgar per falta d'espai. Calen 8 aules més els tallers. A més, no poden fer ni desdoblaments per falta d'espais.

• IES Cabanyal: continua la construcció del nou IES, amb "barracons" que, en principi, haurien de ser fins aquest curs.
• IES Campanar: cal remodelar i acondicionar el centre (lavabos per a minusvàlids...)
• IES El Grau: després d'uns anys en un baix del carrer de la Malva-rosa, comencen classes en el centre nou amb "barracons".
• IES Jordi dde Sant Jordi: cal des de fa temps un edifici per a cicles formatius.
• IES Ramon Llull: és urgent l'ampliació del centre, prevista i demanada des de fa anys, per atendre les unitats que té adjudicades.
• IES Serpis: com altres IES, continua sense solucionar-se la necessitat de comptar amb més conserges.

• Tavernes Blanques: hi ha diversos problemes d'acondicionament delcentre, com el fet que les finestres són massa xicotetes o les d'orientació sud no es poden obrir, la qual cosa provoca temperatures elevades i insuportables, una paret de vidre molt perillossa que dóna al vidre i al passadís, solucionar problemes de manca d'espai...

Inici de curs a infantil i primària

La planificació, la massificació i els barracons desborden a Educació

La Conselleria de Cultura, Educació i Esport s’ha vist desbordada per la manca de planificació, la massificació i els barracons. Un curs més els problemes del sistema educatiu valencià es fan evidents: falta de centres docents, aules plenes, improvisació, manca de recursos per atendre les noves necessitats educatives i l’alumnat nouvingut. El Sindicat considera responsable de la situació al govern de la Generalitat Valenciana i qualifica de lamentables les declaracions del conseller Font de Mora de responsabilitzar a l’anterior govern socialista i als immigrants.

El govern valencià ha demostrat que està més interessat en una política d’aparador i de confrontació amb el govern estatal i de potenciar la xarxa privada que en resoldre els problemes de l’ensenyament, millorar i potenciar la xarxa pública i millorar les condicions laborals i econòmiques del professorat valencià. En aquest contect, hui, dilluns 11 de setembre, uns 411.889 alumnes d’Ed. Infantil i Ed. Primària han tornat a classe.

L'STEPV-IV ha dut a terme un sondeig entre els col·legis públics per tal de saber en quines condicions d’escolarització, infraestructura, de serveis i de recursos humans, materials i econòmics inicien el curs acadèmic 06/07. Totes aquestes dades ens ratifiquen en la nostra valoració sobre la situació de provisionalitat que comença el curs escolar 06/07.

• Ed. Infantil. L’administració no complirà amb l’acord de 24 de novembre pel qual a data d’1 de setembre de 2006 havia de crear 326 llocs de treball d’Ed. Infantil per tal de compensar els augments de ràtios i dignificar aquesta etapa educativa. Així, només crearà 177 llocs de treball. En aquest punt cal assenyalar que l'augment de l'alumnat d'educació ha estat significatiu, per damunt de la mitjana, un 3,5% (la mitjana és del 1,7%).
• Personal. Un fet positiu és que la pràctica totalitat del professorat estarà al seu lloc de treball el primer dia de classe, en fer-se les adjudicacions de places, al mes de juliol en actes presencials. Ara bé, també tindrem mínimes excepcions on ha faltat algun mestre per incidències d'última hora. La Conselleria seguirà al llarg del curs escolar sense substituir les baixes de 15 dies i sense canviar el sistema de gestió de les substitucions la qual cosa provocarà retard en el seu cobriment.
• Calendari escolar. Un any més, es programa un inici de curs on el professorat no té temps en una setmana de fer totes les tasques administratives, organitzatives, didàctiques i pedagògiques de principi de curs.
• Ensenyament en valencià. Un altre curs més, l’ensenyament en valencià no fa una extensió significativa, ni qualitativa ni quantitativa. Per tant, si fa 25 anys que els primers centres públics encetaren els programes d’ensenyament en valencià, només hem arribat al 23.5% de l’alumnat, ens caldrà un segle per arribar al 100% de l’alumnat.
• Personal d’administració i serveis. Existeix una carència d’aquest personal en tots els centres educatius, cal la provisió immediata de personal bibliotecari, d’auxiliars de gestió, personal sanitari, educadors,…
• Despeses de funcionament. La partida pressupostària per aquest concepte és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres.
• Convivència als centres. La Conselleria ha presentat el pla PREVI i diverses normes per resoldre els problemes de convivència als centres docents. Aquestes han servit per augmentar la càrrega de treball dels equips directius i del conjunt del professorat valencià, però no per resoldre el problema. Per al sindicat, calen mesures com: la reducció de ràtios, la formació, modificar la normativa d’organització i funcionament dels centres docents, la dotació de més plantilla o la revisió de la jornada laboral i escolar.
• Ràtios. Davant de l’augment de demanda de llocs escolars públics per un augment demogràfic motivat, bàsicament, per l’arribada d’alumnat immigrant que no està sent atés adequadament en no existir suficients col·legis d’infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats.

La solució donada per la Conselleria ha estat l’augment de les ràtios generalitzada en Ed. Infantil 3 anys a 25 alumnes per aula, la qual cosa el sindicat no comparteix. En molts casos les ràtios dinfantil i primària són superiors a les legalment establertes per la legiclació.

Per exemple, en el CP PIO XII de Nules totes les unitats d’Ed. Infantil i d’Ed.Primària la ràtio està per damunt de 25 alumnes. També el CP "Cervantes" de Bunyol. En la matrícula de juny hi ha 34 alumnes de EI 3 anys.

També ens trobem amb centres massificats com els de Montserrat, Gandia, Oliva, Toris, Albal. Sagunt, Paterna, València...

A més, ens trobem que després del procés d’admissió de l’alumnat, l'Administració ha hagut d’improvisar i crear els Col·legis Públics nous d’Almassora, Onda, Castelló, Borriana i doblar les línies com en el CPAngelina Abad de Vila-real. Una altra solució ha estat habilitar més unitats d’Ed. Infantil i Primària en aquelles poblacions on per manca de planificació la demanda ha superat l’oferta de llocs públics, així es trobem localitats com:Almenara, Alcossebre, Castelló, Eslida, Nules, Onda, Peníscola, Sant Joan de Moró, Sogorb, Sot, Vila-real, Torreblanca, Vinaròs i esment especial mereix Vistabella, ara fa escassament un any que es va suprimir la unitat d’Ed. Infantil en Vistabella per manca d’alumnat i ara es veu en l’obligació de tornar-la a obrir. Així, la Conselleria s’ha vist obligada a habilitar noves unitats, després del procés d’admissió de juny i encara manca el procés d’admissió d’alumnat de setembre, el qual comportarà, si fa no fa, unes quantes unitats habilitades com en el mes de juny.

• Procés extraordinari d’admissió d’alumnes de setembre. Molts centres estan matriculant alumnat en el procés extraordinari de setembre. Per exemple a la localitat de Vila-real s’han admés 123 sol·licituds de les quals 90 són d’alumnat immigrant per a admetre aquests alumnes s’han hagut d’habilitar tres unitats al CP Angelina Abad però utilitzaran les instal·lacions de l’Escola Infantil Salomó Vidal. Altres ciutat amb un nombre important de sol·licituds a setembre són: Castelló, Alzira, Montserrat, Sagunt, València
• Infraestructures educatives. Les aules prefabricades són 865 a tot el País Valencià, un curs més on van a predominar les aules prefabricades, Un exemple paradigmàtic és la comarca del Baix Maestrat on només en els centres de Primària aquest curs hi haurà 25 barracons. Un altre cas que posa en evidència la manca de planificació és Manuel que té promeses dues aules prefabricades per atendre tot l'alumnat quan el centre va ser inaugurat el curs passat pel propi President de la Generalitat Valenciana. També Torrent té un dèficit important de llocs escolars, ara s'habiliten barracons per donar eixida a la situació. N’hi ha centres que no han començat les classes com: CP Las Cultura de Torrevieja per trasllat al nou centre o CP Miguel Hernández per estar de vaga la Comunitat Educativa.

Malgrat que es dóna per conclòs el mapa escolar de l'any 96, encara manquen per construir centres del mapa del 96. Però allò més alarmant, és que encara no estan tots els centres del programa creaescola (ni fet, ni adjudicats, ni licitats, etc.) i ja hi ha noves actuacions urgents com són; el CP Elcano del Grau, les 4 escoles noves que manquen en Castelló (Av dels Pins, Lledó, etc) i noves actuacions com són, l’IES d’Alcampo, el CP de la Gran via, l’actuació educativa en el Peri 19 (ampliar fins a dues línies el CP Censal i la construcció d’un nou centre de dues línies entre el CP Carles Salvador i el CP Censal); etc. Tampoc es troben en una bona situació els centres d'El Perellò, El Mareny, Senyera, Montserrat. La situació del IES J.M. Parra d'Alzira sembla no importar massa i Carcaixent segueix patint la massificació d'un IES únic que està en un estat molt deficitari. El lliurament de les claus dels barracons d'Alcàsser encara no s’ha fet, estava prevista per al divendres dia vuit al migdia. L’escola que van a enderrocar està buida de taules i cadires amb la qual cosa allí no es pot anar doncs no queda res. Les professores no han pogut ni tan sols entrar als barracons fins dilluns. Dues aules d’Ed. Infantil – amb l’alumnat de 3 anys - del CEIP S. Juan de Ribera es troben desde fa anys fora del centre (en el pati d’un altre centre de la localitat) en barracons sense serveis dintre i que han de desplaçar-se pel pati fins arribar als banys. Aquesta situació ha sigut denunciada en reiterades situacions i malgrat això la Conselleria de Cultura, Educació i Esport continua sense construir el centre nou.

És a dir, no acabem cap programa d’infrastructures, presentem de nous, i ja estan desfasats, la qual cosa diu a totes la manca de planificació educativa que arrossega l’Administració Educativa.L’STEPV-Iv demana a l’Administració Educativa la presentació i negociació d’un nou Pla d’Infraestructures Educatives.

Un altre aspecte a assenyalar és que moltes actuacions estaven acabant-se el mateix divendres per poder tindre les instal·lacions (lavabos, menjadors, tanques, aules, patis...) en un bon estat. En alguns casos l'obra no ha estat cacabada.

Per aquest sindicat és urgent que s’obriga un veritable procés de negociació, amb el conjunt de la Comunitat Educativa, sobre la construcció de nous centres, l’adaptació dels actuals centres al decret de mínims i a les noves necessitats educatives, la gran demanda de llocs escolars públics i per aconseguir l’eliminació de les aules massificades i dels "barracons escolars". Per al Sindicat, el nou Pla ha de contemplar les necessitats educatives de totes les etapes educatives dels propers vint anys.

• Alumnat Immigrant. Més de 71.000 alumnes nouvinguts estan escolaritzats al sistema educatiu valencià. Tampoc és un exemple de planificació i eficàcia administrativa. La realitat en els anys 2000 i 2001 i especialment el 2002 ja reflectia un increment exponencial d’alumnat immigrant que calia atendre. A iniciativa del MEC, el curs passat la Conselleria va conveniar els programes PASE, PAE i PAA però no serà fins aquest curs que aquestos programes no s’aplicaran des del principi de curs. Ara bé, la inversió en personal que ha fet la Conselleria, enguany, per a l’aplicació d’aquests programes ha estat totalment inadequada ja que ha creat llocs de treballs de mitjà jornada per a estalviar-se recursos econòmics, la qual cosa significa que la compensació de les desigualtats d’origen cultural no és una prioritat per al govern valencià. Calen més recursos humans, és necessari professorat de llengües (valencià, castellà, anglés, xines, xec, lituà,...), educadors, treballadors socials, mediadors de conflictes,...A més de mantindre una coordinació: Conselleria d'Educació, Conselleria de Sanitat, Conselleria de Benestar Social i Administració Social per tal d’atendre programes que no son de competència exclusiva de les escoles/instituts.

La Conselleria no fet públic, unany més, quin és el percentatge de distribució entre la xarxa pública i privada. El repartiment equilibrat de l’alumnat amb Necessitats de compensació Educativa (alumnat immigrant i nouvingut) ve recollit en la legislació vigent i, per tant, la Conselleria no pot descartar aquesta mesura sinó que està obligada a executar-la.

En definitiva, totes aquestes dades evidencien que l’escola pública no ha estat una prioritat per al govern valencià per la qual cosa, caldrà mobilitzar-se per aconseguir que s’hi facen polítiques educatives que donen solució als problemes reals del sistema educatiu valencià. Malgrat tot, l’ensenyament públic gaudeix d’una notable vitalitat que prové de l’esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa i que compensa la falta de previsió de l’administració i de la crisi de valors de la societat actual. Així, assumeix el repte i dóna respostes i intervencions educatives positives per a contrarestar aquestes mancances.

El Sindicat considera que el curs comença amb els mateixos problemes endèmics que no han estat resolts per la política educativa del govern de la Generalitat Valenciana.

València, 11 de setembre de 2006

El curs escolar s'inicia amb normalitat però amb problemes endèmics.

Demà divendres 1 de setembre la pràctica totalitat del professorat, tant de primària com de Secundària i d’ensenyaments de règim especialitzats, estarà en els seus llocs de treball per a començar un nou curs escolar.

Aquest fet serà possible per haver-se celebrat l’adjudicació presencial de vacants en el mes de juliol, per acord sindical, llevat d’alguna incidència menor, la presència de la totalitat del professorat serà la normalitat en el primer dia de curs escolar.

En les adjudicacions de vacants de juliol han participat 16.341 professores i professors de tots els cossos docents. El desglossament per cossos és: 9.590 de Secundària i 6.751 del cos de mestres. Segons la seua situació administrativa: 3.064 eren funcionaris de carrera, 2844 persones que han aprovat les oposicions en 2006 i 10.433 professores i professors interins.

Les vacants ofertades, els llocs de treball d’escoles o d’instituts, han estat 12.289 entre Alacant, València i Castelló. D’aquestes 6.680 eren d’instituts, conservatoris, escoles de disseny.... corresponents a Secundària i 5.509 a escoles d’infantil i primària corresponents al Cos de Mestres.

La distribució de vacants per al Cos de mestres ha estat la següent Alacant 3.401 (el 61.7% del total), València 1.309 (23.8%) i Castelló 799 (14.5%).

La distribució de vacants de Secundària ha estat la següent:

Així, el professorat veu com un anys més, i ja en van molts, demà començaran un nou curs escolar amb els mateixos problemes que ve arrossegant el sistema educatiu valencià; manca de llocs escolars públics, manca de planificació educativa, massificació en les aules i augments de les ràtios, una normativa d'organització i funcionament dels centres docents obsoleta, barracons, improvisació en l'aplicació de la nova llei educativa (LOE) i en l’elaboració de programes, projectes i normativa per a donar respostes educatives que moltes vegades només serveixen per fer propaganda i burocratitzar la tasca del professorat.

Malgrat tot, l’ensenyament públic gaudeix d’una notable vitalitat que prové de l’esforç del professorat i del conjunt de la comunitat educativa i que compensa la falta de previsió de l’administració en temes tan importants com l’atenció a la immigració, la introducció de les TIC, el manteniment dels centres superant la falta de recursos o l’ensenyament en valencià.

A més, el professorat tindrà molt poc de temps per a planificar, organitzar, programar, reflexionar, engegar noves respostes educatives per a contrarestar les necessitats que la societat li demana al sistema educatiu, ja que les classes en infantil i primària comencen el proper dilluns 11 de setembre i les de secundària el 15.

Per tant, el professorat deurà planificar el curs escolar 06/07 i donar respostes i intervencions educatives positives per tal de minvar la influència dels problemes que arrossega el sistema educatiu valencià, els quals podem resumir en els següents:

• Personal: mancaran tots els llocs de treball d’Ed. Infantil que se’n deriven de l’Acord de 24 de novembre, en concret uns 155 a tot el País Valencià.
• Despeses de funcionament: la partida pressupostària per aquest concepte és clarament insuficient per cobrir totes les necessitats dels centres.
• Ràtios: davant de l’augment de demanda de llocs escolars públics per un augment demogràfic motivat, bàsicament, per l’arribada d’alumnat immigrant que no està sent atés adequadament en no existir suficients col·legis d’infantil i primària a les grans i mitjanes ciutats. La solució donada per la Conselleria ha estat l’augment de les ràtios generalitzada en Ed. Infantil i en Primària per damunt de les ràtios legalment establertes.
• Infrastructures educatives: Un curs més van a predominar les aules prefabricades. Malgrat que l'anterior Conseller d'Educació Sr. González Pons va donar per conclòs el mapa escolar de l'any 96 per poder presentar el seu programa de construccions Creaescola, encara manquen per construir centres del mapa del 96. Tampoc estan tots els centres del programa creaescola (ni fet, ni adjudicats, ni licitats, etc.) i ja hi ha noves actuacions urgents. És a dir, no acabem cap programa d’infrastructures, presentem de nous, i ja estan desfasats, la qual cosa diu a totes la manca de planificació educativa que arrossega l’Administració Educativa.
• Alumnat Immigrant: tampoc és un exemple de planificació i eficàcia administrativa. La realitat en els anys 2000 i 2001 i especialment el 2002 ja reflectia un increment exponencial d’alumnat immigrant que calia atendre. A iniciativa del MEC, el curs passat la Conselleria va conveniar els programes PASE, PAE i PAA però no serà fins aquest curs que aquestos programes no s’aplicaran des del principi de curs. Ara bé, la inversió en personal que ha fet la Conselleria per a l’aplicació d’aquests programes ha estat totalment inadequada ja que ha creat llocs de treballs de mitjà jornada per a estalviar-se recursos econòmics, la qual cosa significa que la compensació de les desigualtats d’origen cultural no és una prioritat per al govern valencià.
• Convivència als centres. La Conselleria ha presentat el pla PREVI i diverses normes per resoldre els problemes de convivència als centres docents. Aquestes han servit per augmentar la càrrega de treball dels equips directius i del conjunt del professorat valencià, però no per resoldre el problema. Per al sindicat, calen mesures com: la reducció de ràtios, la formació, modificar la normativa d'organització i funcionament dels centres docents, la dotació de més plantilla o la revisió de la jornada laboral i escolar.
• Calendari escolar: un any més, la Conselleria programa un inici de curs on el professorat no té temps en una setmana de fer totes les tasques administratives, organitzatives, didàctiques i pedagògiques de principi de curs.
• Ensenyament en valencià: un altre curs més, l’ensenyament en valencià no fa una extensió significativa, ni qualitativa ni quantitativa. Per tant, si fa 25 anys que els primers centres públics encetaren els programes d’ensenyament en valencià, només hem arribat al 23.5% de l’alumnat, ens caldrà un segle per arribar al 100% de l’alumnat.
• Personal d’administració i serveis: existeix una carència d’aquest personal en tots els centres educatius, cal la provisió immediata de personal bibliotecari, d’auxiliars de gestió, personal sanitari, educadors,…
• Logopedes SPEs: La Direcció General d'Ensenyament ha variat la prestació del servei d’audició i llenguatge, passant places dels SPES a centres educatius, la qual cosa ha fet que les persones que prestaven aquest servei han estat canviades per altres, i per altra banda, representa un canvi de model d’atenció, el qual no ha estat negociat en el marc de la Mesa Sectorial d'Educació.
• Condicions laborals del professorat. Els assumptes referits a les condicions laborals del professorat estan sense abordar-se correctament des de l'administració educativa. La negociació del protocol signat el 15 de febrer de 2005 és insatisfactòria, els temes estan sense resoldre's. Un d'ells és la millora de les retribucions del professorat. A hores, d'ara, el professorat valencià es troba pitjor pagat que la resta de professorat d'altres Comunitats Autònomes, sense que l'Administració dóne cap resposta a eixa situació. STEPV-Iv ha demanat un augment dels salaris en 300 euros mensuals per a cada professora i professor i una reducció de la jornada lectiva per poder atendre tota la tasca docent d'una forma correcta. A més a més, cal negociaciar l'aplicació del Pla Concilia al sector docent.

De la mateixa manera, aquest començament de curs serà tema de debat i de comentari en els claustres dels CP i IES, les declaracions en premsa d’aquest estiu fetes pel Sr. Conseller de Cultura, Educació i Esport; on confon els conceptes en barrejar les adjudicacions de llocs de treball amb la superació del procés selectiu d’accés a la funció pública docent, així com també, el concepte de ràtios, així el conseller pretén amagar amb les xifres que ha fet públiques la realitat del sistema educatiu valencià: aules massificades. El nombre d’alumnes per aula no té res a veure amb les xifres del gabinet d’educació. Una cosa és el nombre de professorat que existeix al sistema educatiu i a cada centre i altre ben distinta el nombre d’alumnat en cada aula. Les aules dels col·legis i instituts valencians estan per damunt de les ràtios oficials, publicades al BOE i al DOGV. El motiu és la falta de planificació i de centres públics per atendre tota la demanda de llocs escolars públics, especialment a les zones urbanes. El Sindicat recorda que les ràtios oficials són: infantil 3 anys: 20 alumnes, infantil 4 i 5 anys i primària: 25 alumnes i secundària: 30 alumnes. Doncs bé, les direccions territorials autoritzen, cada curs, de forma generalitzada augments de ràtios per damunt d’aquestes xifres per poder fer front a la gran demanda de llocs escolars públics i al nombre insuficient de col·legis i instituts.

El Sindicat considera que el curs començarà amb normalitat, però que darrere s’amaguen problemes endèmics en el sistema educatiu valencià que no han estat resolts per la política educativa del govern de la Generalitat Valenciana. Normalitat en estar el professorat al seu centre de treball des del dia 1 de setembre i en tindre cada alumne un lloc escolar en un centre educatiu. Els problemes tenen a veure en una falta de planificació i de gestió per resoldre els problemes que té el sistema educatiu.

València, 31 d’agost de 2006

Intruccions Inici de Curs 2006 / 2007

L’Administració Educativa prorroga les Instruccions d’Inici de Curs a l’espera del desenvolupament de la LOE

En la Mesa Sectorial celebrada el dijous dia 15 de juny la Conselleria ha formalitzat el tràmit de passar per la mesa de negociació les instruccions d’inici curs 2006-2007.

La posició de l’Administració ha estat no canviar absolutament res, –excepció feta de les referències anuals–, sota l’excusa d’esperar el desenvolupament de la LOE per anar refent tota la normativa.

Des de l’STEPV-Iv no hem compartit la posició de l’Administació, ja que la normativa que ha d’organitzar els centres educatius en molts casos ha quedat obsoleta i les instruccions d’inici de curs s’estan prorrogant des de l’any 2001, cosa que provoca dificultats organitzatives en els centres.

Així doncs, el sindicat ha demanat –en totes les Resolucions–, la reducció horària per al professorat major de 55 anys de forma automàtica i la incorporació de la figura del Coordinador de Seguritat i Salut Laboral en tots els centres amb reducció d’hores lectives, qüestions que no estan vinculades al desenvolupament de la nova llei educativa.

L’Administració ha dit que no a les dues propostes, demostrant així que no hi ha voluntat ni decisió política per afavorir el treball en els centres educatius i millorar les condicions laborals del professorat, i han aprofitat la publicació de la LOE com una excusa per continuar aplicant una política poc decidida a favor de l’ensenyament públic valencià.

València, 16 de juny de 2006