Comença el curs en els ensenyaments especialitzats i de persones adultes amb problemes vells i nous

Massificació, problemes de matriculació i instal·lacions obsoletes marquen l’inici de curs en aquests centres

El 28 de setembre comença el curs per a uns 70.000 alumnes en 290 centres d’ensenyaments artístics, escoles oficials d’idiomes i escoles de formació d’adults, amb problemes generalitzats de massificació, desfaçament entre la poca oferta i l’alta demanda i instal·lacions obsoletes i mal preparades.

Seguidament, analitzem la situació actual en cada tipus d’ensenyament:

Escoles Oficials d’Idiomes (EOI)

Al llarg del curs passat el professorat de les EOI es va manifestar en nombroses ocasions per protestar per la situació d’aquests centres i per la nova normativa que finalment ha  publicat la Conselleria i que posa en perill l’oferta dels idiomes minoritaris. La manca de voluntat de la Conselleria d’arribar a un consens amb el professorat i d’atendre les peticions sindicals en les meses de negociació preveu noves mobilitzacions, també en aquest curs 2009/10.

Altres problemes que arrosseguen aquests centres són:

• Com cada any, la forta demanda d’aquests ensenyaments no té una correspondència amb l’oferta de l’administració. Les instal·lacions obsoletes restringeixen molt l’oferta i la demanda d’especialitats com anglès no pot ser atesa correctament.
• Un dels problemes per atendre aquesta demanda és la manca de construcció de noves EOIs, malgrat que algunes ja fa anys que estan anunciades.
• La nova normativa aprovada per la Conselleria no està adaptada a la LOE i no contempla les noves formes d’accés als ensenyaments d’idiomes.

Institut Superior d’Ensenyaments Artístics

L’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics (ISEA), creat en 2006, és un organisme autònom que depén de la Conselleria d’Educació i que abraça els 13 centres d’ensenyaments artístics superiors valencians (conservatoris superiors de música i dansa, Escola Superior d’Art Dramàtic i les escoles d’art i superiors de disseny i de ceràmica). El curs passat el Consell va aprovar els estatuts de l’ISEA però no van passar per la Mesa Sectorial d’Educació, tot i que afecta les condicions laborals del professorat. És per això que STEPV ha presentat un recurs contra els estatuts ja que no s’ha negociat ni s’ha informat als sindicats, com és preceptiu.L’ISEA gestionarà els centres, el personal que hi treballa, l’alumnat i els estudis que s’hi imparteixen a partir d’aquest curs 2009/10. La importància d’aquesta entitat és, doncs, evident i, per això és inconcebible que en els dos anys transcorreguts des de la seua creació no s’haja convocat ni una sola Mesa Sectorial per tractar el desenvolupament d’aquesta nova institució.STEPV estarà atent al desenvolupament de l’ISEA i vetlarà pels interessos del professorat, especialment pel manteniment de les borses de treball, ja que és un dels sectors de l’ensenyament amb l’índex de professorat interí més alt.

Formació de Persones Adultes (FPA)

Els centres de Formació de Persones Adultes reclamen des de fa temps el compliment dels compromisos de la Llei de Formació de Persones Adultes de l’any 1995 i que es concreten en:

• Manca d’un pla de construcció, adequació i dignificació de centres, a fi de poder garantir l’oferta de tota l’etapa educativa (des de l’Alfabetització fins el Graduat en ESO) en condicions dignes i de qualitat.
• Elaboració de la normativa que regule i promocione els Plans Territorials de FPA perquè es puga a tendre a les necessitats i interessos de la població usuària.
• Signatura del Conveni General Multilateral entre la Generalitat Valenciana i les corporacions locals que reordene les competències i el finançament de la FPA.
• Increment de personal d’administració i serveis i dotació d’equips multiprofessionals per tal d’atendre com cal l’orientació i la promoció de la formació integral de les persones adultes i potenciar el seu desenvolupament personal i sociocultural.

Un altre problema que arrosseguen aquests centres i que s’ha agreujat per l’actual situació de crisi és l’augment de la demanda, especialment entre la població que no té el Graduat Escolar. Això ha provocat un significatiu augment de les ràtios per la manca d’espais i, sobretot, que no hi ha prou oferta per atendre tota la demanda, situació que ja es va donar el curs passat i que la Conselleria, una vegada més, ni ha previst ni ha aportat cap solució.

QUADRES DE DADES

 

ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES	Núm. centres
ALACANT	8
CASTELLÓ	1
VALÈNCIA	7
TOTAL	16

 

CONSERVATORIS DE MÚSICA	ELEMENTALS I PROFESSIONALS	SUPERIORS	TOTAL
ALACANT	20	1	20
CASTELLÓ	4	1	5
VALÈNCIA	21	1	22
TOTAL	45 (14 són de la Generalitat i 31 municipals)	3 (de la Generalitat)	48

 

CONSERVATORIS DE DANSA	ELEMENTALS I PROFESSIONALS	SUPERIORS	TOTAL
ALACANT	5	1	6
CASTELLÓ	-	-	-
VALÈNCIA	2	1	3
TOTAL	7 (5 municipals i 2 de la Generalitat)	2 (de la Generalitat)	9

 

ESCOLES SUPERIOR D’ART DRAMÀTIC	Núm. centres
ALACANT	0
CASTELLÓ	0
VALÈNCIA	1
TOTAL	1

 

ESCOLES D’ART I SUPERIORS DE DISSENY	Núm. centres
ALACANT	3
CASTELLÓ	1
VALÈNCIA	1
TOTAL	5

 

ESCOLES SUPERIORS DE CERÀMICA	Núm. centres
ALACANT	0
CASTELLÓ	1
VALÈNCIA	1
TOTAL	2

 

FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES	GENERALITAT	MUNICIPALS	TOTAL
ALACANT	26	34	60
CASTELLÓ	13	15	29
VALÈNCIA	40	77	120
TOTAL	79	126	209

NOTA: No s’han computat les nombroses acadèmies privades de música, dansa, disseny...

27 de setembre de 2009

El curs comença a secundària amb manca de professorat i centres en mal estat

STEPV realitza 91 enquestes per conéixer la situació dels instituts

Dimarts 15 de setembre comença el curs per a 318.037 alumnes d’ESO, batxillerats i cIicles formatius al País Valencià. Aquest alumnat estarà distribuït entre els 371 centres públics i els 473 concertats i privats. A les comarques d’Alacant, 117.824 alumnes es distribueixen entre els 262 centres existents (138 públics i 124 privats); a les comarques de Castelló, 36.044 alumnes es repartiran entre els 51centres públics i els 48 privats (99 en total); i a les comarques de València, 164.169 alumnes estudiaran en els 483 centres, 182 dels quals són públics i 301 privats.

STEPV ha realitzat 91 enquestes d’entre els 371 instituts públics que hi ha al País Valencià. El Sindicat considera que la mostra és significativa i que les dades que es presenten seguidament són perfectament extrapolables al conjunt de centres de secundària. D’aquestes dades en destaquem les següents:

• Plantilles: 51 centres (el 61% dels enquestats) han manifestat que tenen la plantilla incompleta perquè els falta professorat de diverses especialitats. Per tant, molts centres començaran el curs amb manca de professorat.
• Aules prefabricades i infraestructures: Un 20% dels centres tenen barracots destinats a tots tipus d’usos i especialment a aules d’ESO i Batxillerat. El 38% dels centres enquestats tenen més de 20 anys i només una desena d’aquests han tingut alguna remodelació o adaptació des d’aquesta fins ara.
• Algunes de les queixes més comunes dels centres respecte a instal·lacions se centren en aspectes com problemes en desaigües i calderes per a les dutxes del gimnàs, deficiències de construcció en centres nous, esquerdes estructurals, goteres, manca d’espai per ubicar l’alumnat, humitats, calefacció deficient, etc.
• Alumnat: en quasi la meitat dels centres s’ha incrementat el nombre d’alumnat, bàsicament per l’oferta de nous cicles formatius i els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) que han permés recuperar alumnat que no haguera obtingut el Graduat Escolar.
• Batxillerat tecnològic: dels centres enquestats, 25 havien sol·licitat un batxillerat tecnològic, però la Conselleria ha denegat a 10 d’aquests centres aquesta modalitat de batxillerat.
• Ensenyament en valencià: la Conselleria no ha autoritzat moltes de les peticions de nous grups en valencià (tal com denunciava el Sindicat a final del curs passat) en molts centres. La catalogació lingüística dels llocs de treball de secundària continua sense aplicar-se, amb la qual cosa es perjudica a aquest alumnat.

Una vegada més, STEPV exigeix al conseller que modifique la seua política educativa i atenga les necessitats reals dels centres: dotació de professorat, millora de les infraestructures, oferta del batxillerat tecnològic, autorització de nous grups en valencià,catalogació lingüística, etc.

14 de setembre de 2009

El Conseller d’Educació maquilla la situació real del sistema educatiu

STEPV insisteix en què cal fer front als problemes reals

El Conseller d’Educació ha avançat algunes dades sobre el pròxim curs escolar que presentarà demà en roda de premsa i ha destacat l’aposta per l’ensenyament plurilingüe amb la posada en marxa de tres centres de primària que impartiran el 80% de les matèries en anglés. STEPV vol recordar que aquest model de plurilingüisme no ha estat consensuat en la Mesa Sectorial d’Educació.

Per al Sindicat, un model d’ensenyament plurilingüe ha de passar per garantir que l'alumnat valencià domine les dues llengües oficials en el mateix nivell de competència i, com a mínim, una llengua estrangera en acabar els seus ensenyaments obligatoris. Cal, doncs, implantar els programes d'immersió lingüística (PIL) i d'ensenyament en valencià (PEV) en la totalitat dels centres públics i privats del País Valencià i assegurar la continuïtat de l'ensenyament en valencià en secundària obligatòria i postobligatòria.

Quant a la introducció d'una primera llengua estrangera a partir de l'Educació Infantil i Primària, regulada en la LOE, cal que l'administració amplie les plantilles i dote de professorat especialista en anglés els centres, es creen grups reduïts per a garantir la seua eficàcia i es pose en marxa un pla específic de formació del professorat en llengües, en el seu horari de treball.

Cap d’aquestes mesures no s’han tingut en compte a l’hora de posar en marxa els plans plurilingües, que de manera experimental es posaran en marxa en tres centres d’Infantil i Primària aquest curs.

En comptes d’això, la Conselleria està reconvertint llocs de Primària en Anglés, aprofitant el professorat que està habilitat en aquesta llengua, empitjorant així la qualitat de l’ensenyament. A més, ha presentat a l’opinió pública aquest fet com un augment del nombre de professorat que impartirà la matèria d’anglés en Infantil i Primària, tergiversant així la realitat.

La pretensió de Conselleria és d’ampliar progressivament aquest pla a altres centres en pròxims cursos, amb la qual cosa la llengua que eixirà perjudicada és el valencià, que no compta amb les mateixes garanties ni està en el mateix pla d’igualtat que el castellà. En aquest sentit cal recordar, a més, que la Conselleria ha denegat l’ampliació de nous grups en valencià per al present curs a nombrosos centres que així ho havien acordat en els claustres i en els consells escolars respectius. Aquesta actitud explica perquè l’ensenyament en valencià està estancat en el 26% i no augmenta al mateix ritme que la demanda creixent per part de l’alumnat.

Infraestructures i ajudes

Quant a les dades sobre noves infraestructures que ha avançat el conseller, no hi ha cap referència a l’eradicació del miler d’aules prefabricades que continuen existint al llarg i ample del País Valencià. El curs passat la Conselleria va tindre una oportunitat de pactar un calendari d’eliminació dels barracots i de negociar un nou mapa escolar, que va desaprofitar. L’eliminació d’aquestes aules és una reivindicació històrica de la comunitat educativa que no veu corresposta aquesta demanda per part de l’administració.

Quant a les ajudes per la compra de llibres de text, cal un compromís de l’administració que els materials i els textos curriculars siguen gratuïts. Com també el transport, el menjador escolar i tots els serveis complementaris i les activitats extraescolars en educació infantil, batxillerat i formació professional. Les dades sobre els costos per a les famílies aquest curs escolar són dels més cars de tot l’estat (993?, per darrere només de Madrid i Catalunya), la qual cosa justifica aquestes reivindicacions.

En definitiva, mentre el sistema educatiu té mancances importants -en aquests aspectes i en molts altres- el Conseller d’Educació presenta unes dades i un informe de gestió que no només no resol aquestes mancances sinó que destaca una política educativa que no compta amb el consens i el suport de la comunitat educativa. Així va quedar ben clar al llarg del curs passat la comunitat educativa amb les massives mobilitzacions davant la negativa d’arribar a acords importants sobre els tretze punts del Manifest de la Plataforma per l’Ensenyament Públic i altres reivindicacions laborals pendents (acord d’interins, jornada escolar, etc.).

En aquest sentit, STEPV torna a insistir en què cal abandonar la política d’ocurrències instal·lada en la Conselleria d’Educació i obrir un procés de negociació real que atenga les demandes de la comunitat educativa i treballe per millorar la qualitat del sistema educatiu i les condicions laborals del professorat.

6 de setembre de 2009

Plantilles, anglés, barracots, EpC.. la realitat contrasta amb la propaganda en l'inici de curs

EpC s’estudiarà en valencià en primària: lLa pretensió de Conselleria d’impartir-la en anglès no té acollida

Mentre el Conseller d’Educació es dedicava ahir a presentar dades triomfalistes sobre el sistema educatiu valencià, la realitat dels centres indica que hi ha encara moltes mancances, algunes endèmiques, que necessiten solucions urgents.

En el mostreig que ha realitzat el Sindicat en uns 400 centres d’Infantil i Primària d’arrreu del País Valencià constata les següents mancances generalitzades:

Plantilles: En les comarques de València encara hi ha més de 300 places sense cobrir. La Direcció Territorial de València està convocant encara els actes d’adjudició d’aquestes places, una vegada iniciat el curs.
En els centres Específics d'Educació Especial i en les aules d'integració en centres d'Infantil i primaria falta personal especialitzat: fisioterapeutes, educadors i educadores, etc.

Anglés a Educació Infantil i Primària: aproximadament el 50% dels centres enquestats podran impartir la matèria d’anglés, tot i que en molts casos sense mestre especialista sinó amb mestres de primària amb l’habilitació d’anglés, amb la qual cosa, part de les tasques que venien realitzant (suports, reforços, guàrdies, etc.) es dedicaran a impartir aquesta llengua, empitjorant, doncs, la qualitat de l’atenció educativa.

Aules prefabricades: en general, es mantenen les mancances d’espais en els centres, (espais habilitats per a biblioteca, audiovisuals, psicomotricidad, etc). També s’ha constatat que hi ha molts centres necessitats de reformes urgents: (calefaccions, banys, espais saturats, manca de gimnàs, biblioteca, menjador...). Moltes d’aquestes reformes s’haurien d’haver dut endavant per adaptar els centres a la LOGSE (1990) i, ara, a la LOE (2006). El percentatge de col·legis d’infantil i primària que encara no tenen aquestes adaptacions se situa al voltant del 76%.
S’han detectat alguns casos en què tot el centre es troba en barracots:
Alacant: Alacant, Torrevella, Guardamar del Segura, La Xara…
València: El Perelló, Montserrat, Alaquàs, Torrent, Catarroja, Sedaví…
Castelló: Almassora, Castelló, Onda, …

EpC en anglés: aquest curs es completa el calendari d’aplicació de la LOE en tercer cicle de Primària que es concreta en la impartició de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en 5è de Primària. La intenció de la Conselleria era d’obligar a impartir aquesta assignatura en anglés, com va passar en Secundària el curs passat. Finalment, l’obligatorietat s’ha convertit en voluntarietat per als centres d’impartir-la en aquesta llengua. Dels centres enquestats pel Sindicat, només un impartirà EpC en anglés i la majoria han optar impartir-la en valencià (75%).

Aquestes dades confirmen la manca de planificació de la Conselleria per a implantar en tots els centres docents la LOE pel que fa a la incorporació d’una llengua estrangera en Educació Infantil i Primària. Aquesta incapacitat de complir la llei contrasta amb la propaganda del Conseller del seu pla plurilingüe que es concreta en tres centres, que ni tan sols ha sigut capaç de consensuar amb la comunitat educativa. També cal destacar la manca de personal en molts centres, les mancances en la millora i adaptació de les instal·lacions dels centres i el fracàs de l’obsessió de la Conselleria d’impartir la matèria en anglés.

STEPV exigeix que la Conselleria d’Educació abandone la política propagandística i dedique recursos per a complir la normativa i millorar les mancances generalitzades i endèmiques del sistema.

8 de setembre de 2009

STEPV denuncia en l'inici de curs mancances importants en els sistema educatiu valencià

El Sindicat continuarà treballant per un canvi real de la política educativa del govern valencià

El debat sobre les actuacions per fer front a la Grip A està marcant l’inici del curs escolar 2009/10. El Ministeri d’Educació ja s’ha reunit amb representants del professorat i en algunes comunitats autònomes les autoritats educatives han fet el mateix. Tanmateix, al País Valencià, no s’ha convocat als sindicats a cap reunió informativa, ni tan sols el Comité de Seguretat i Salut Laboral de l'Ensenyament Públic No Universitari, que per llei té les competències per a l’observació i la vigilància de la salut del professorat, malgrat les demandes del Sindicat des del mes de juliol. La reunió del Consell Escolar Valencià convocada per divendres no pot substituir les reunions del òrgans de negociació i representació del professorat legalment establerts. El conseller d'Educació torna a ignorar la representació del professorat.

Comencem el curs, doncs, amb una nova mostra de manca de respecte envers el professorat per part de l’administració valenciana.

El curs escolar començarà el pròxim 8 de setembre en tota la xarxa educativa (pública i privada) per a uns 450.000 alumnes en Infantil i Primària, i el 15 per a més de 300.000 alumnes de Secundària, Batxillerat i Formació Professional. I començarà amb els mateixos problemes que va acabar el curs passat i amb les mateixes actituds per part de Conselleria.

Quant al professorat, el procés d’adjudicació telemàtica de places en Infantil i Primària ha provocat nombrosos problemes i desenes de reclamacions que no s’han tingut en compte i no s’han solucionat, amb la qual cosa molts mestres s’han de desplaçar a destins llunyans, amb la qual cosa s’empitjora la seua qualitat de vida.

Faltaran els llocs de treball que per aplicació de la LOE s’han de dotar per poder impartir la segona llengua estrangera en el primer cicle de primària i en el segon d’infantil, perquè Conselleria no està ampliant les plantilles sinó reconvertint llocs de Primària en Anglés, aprofitant el professorat que està habilitat en aquesta llengua. A més, els programes de compensació educativa, atenció a l'alumnat nouvingut, amb necessitats educatives específiques... necessiten de més personal per atendre correctament a aquest alumnat.

Els centres d’infantil i primària necessiten urgentment personal d’administració i serveis per atendre la ingent burocràcia que s’origina a principi de curs i que actualment colapsa els col·legis.

La Conselleria es va negar a negociar el curs passat unes noves plantilles per a adaptar els centres a les noves necessitats educatives derivades de la LOE.

Continua sense aplicació els diferents acords i normatives en matèria de salut laboral del professorat: plans d’autoprotecció de centres; no es contempla la figura de Coordinador de Salut Laboral de centre; manca de planificació en la vigilància de la salut dels docents valencians; no es realitzen els preceptius reconeixements mèdics; no hi ha vigilància epidemiològica; no s’ha publicat el decret que regula l’adaptació dels llocs de treball per als docents que ho necessiten per raons de salut.

El curs començarà amb més de 1.000 aules prefabricades en totes les ciutats i en molts pobles. Des de l’any 96 no s’ha acabat cap dels programes d’infrastructures presentats pel Govern del Partit Popular (Mapa Escolar, Creaescola, Millora Escola), que ha anunciat un nou mapa escolar en el marc de la futura Llei Valenciana d’Educació, la qual cosa indica la falta de planificació que arrossega l’Administració Educativa. El curs passat la Conselleria es va negar a comprometre’s a pactar un calendari d’eliminació dels barracots i a negociar un nou mapa escolar.

El fracàs escolar és un dels més alts de l’estat i les mesures per combatre’l són clarament insuficients i no es destinen els recursos necessaris. Novament, la Conselleria es va negar a negociar el curs passat noves mesures per fer front a aquest greu problema que arrossega el sistema educatiu valencià.

En les ciutats i pobles mitjans, el creixement de noves unitats concertades és constant. S’afavoreix, amb diners públics, el creixement de centres privats que ja abracen tots els trams educatius, tant obligatoris com no mentre no s'inverteix suficientment en la xarxa pública.

El desplegament de la LOE s’ha fet de forma partidista i ha afectat a nombrosos col·lectius de professorat (Filosofia, Tecnologia, professorat interí, etc.). La normativa que s’ha de desplegar s’ha negociant tard i mal i no està consensuada amb la comunitat educativa.

L’ensenyament en valencià s’ha vist, un curs més, greument afectat. Nombrosos centres han vist com la Conselleria denegava la creació de noves línies en valencià, malgrat la demanda d’alumnat i els acords dels claustres i consells escolars. No hi ha una extensió significativa, ni qualitativa ni quantitativa. L’ensenyament en valencià al sistema educatiu només arriba al 25% de l’alumnat, majoritàriament en la xarxa pública i amb greus problemes per continuar els estudis en valencià en ESO i en els ensenyaments postobligatoris (Batxillerat o FP).

L’obstinació de la Conselleria d’Educació en què Educació per a la Ciutadania s’impartisca en anglés ha estat desautoritzat pel Tribunal Superior de Justícia valencià. Malgrat això, el Conseller d’Educació es nega a reconéixer que la seua gestió en aquest tema ha estat nefasta per al sistema educatiu. Malgrat ser el detonant de les massives mobilitzacions de la comunitat educativa i de la societat valenciana aquest curs passat, el president Camps ha optat per mantenir en el càrrec al Conseller d’Educació, desatenent així les reiterades demandes de cessament.

L'aplicació interessada de la LOE està fent que es retrocedisca en la gestió democràtica dels centres docents. S'ha perseguit com mai a directors de centres per diferències ideològiques amb l’administració. El director de l’IES Las Norias de Monfort s’enfronta a una sanció de tres anys d’inhabilitació i el director del CEIP Eduardo López Palop no ha estat renovat en el càrrec i també té un expedient en marxa.

Alguns d’aquests temes formen part dels punts reivindicatius del Manifest de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, que no es van resoldre de manera satisfactòria en el procés negociador del curs passat i que van motivar les mobilitzacions del sector educatiu i la vaga del 28 d’abril. La Plataforma ha anunciat que aquest curs continuarà amb la campanya de mobilitzacions fins que es reprenga la negociació dels punts i s’arriben a acords satisfactoris amb la Conselleria.

Temes pendents

Aquests eren alguns dels exemples de com es troba el sistema educatiu en aquest principi de curs. Cal recordar que hi ha altres temes pendents de negociació que han estat reivindicats pel Sindicat aquests darrers anys, a banda dels 13 punts del manifest de la Plataforma, entre d’altres:

Jornada escolar: l’administració educativa continua sense obrir la negociació sobre la jornada i el calendari escolar. Les noves realitats socials demanden nous models de jornada i temps escolars més adequats a les necessitats de la comunitat educativa. Un model de jornada contínua permetria que l'alumnat cobrira les seues necessitats en activitats esportives de base, culturals, musicals, aprenentatge d'idiomes estrangers... cosa que ara tan sols poden fer algunes famílies amb més recursos econòmics.

Acord sobre professorat interí: la Conselleria d’Educació no ha volgut tancar un nou acord de millora de les condicions laborals dels 15.000 professors interins, que es regeixen encara per un acord de 1993.

Nou acord retributiu: l’aplicació de l’acord retributiu de maig de 2007 s’acaba en gener de 2010 amb el compromís de negociar un nou acord. STEPV exigirà la negociació d’un nou acord que garantisca que el professorat valencià siga un dels millors pagats de l’estat i que els augments retributius afecten a tot el professorat per igual sense crear diferències salarials per la realització d'un mateix treball.

STEPV continuarà treballant, doncs, per un canvi en la política educativa de l’administració, caracteritzada per l’actitud impositiva i prepotent, que ha dut a l’ensenyament públic a una situació inèdita al País Valencià, fruit d’un preocupant dèficit democràtic del govern valencià i de la Conselleria d’Educació: recessió dels drets laborals del professorat, repressió i persecució política contra professorat, direccions de centres i d’entitats, manca de voluntat de negociació i d’arribar a acords, imposició de normes absurdes, boicot al valencià,… En definitiva, l’administració valenciana ha aconseguit violentar i indignar la comunitat educativa en un curs digne de ser oblidat.

Malgrat això, la resposta del professorat i de la comunitat educativa ha estat massiva, unànime i contundent. Les massives mobilitzacions i l’èxit de la vaga del 28 d’abril obrin la porta a l’esperança d’un canvi d’actitud de l’administració en matèria educativa.

En eixe sentit, STEPV reitera una vegada més la necessitat de canviar l’equip que governa la Conselleria d’Educació, començant pel conseller, com a màxim responsable polític i continuant per la Secretària Autonòmica d’Educació i el Director General de Personal. El Sindicat insta al president Camps a canviar radicalment la política educativa del govern valencià i a atendre les peticions de la comunitat educativa, obrint un procés de negociació seriós i amb voluntat d’assolir acords importants en benefici del sistema educatiu i no atenent a criteris partidistes del govern de torn.

El Sindicat no tolerarà aquesta política regressiva del sistema educatiu públic i continuarà treballant per dignificar-lo, i proposarà al professorat i a la comunitat educativa noves mobilitzacions per aconseguir-ho.

3 de setembre de 2009

Les Instruccions inici de curs 2009-2010 tindran una base obsoleta i retallada en la seua oferta educativa

L’administració educativa ha passat per la mesa les instruccions d’inici de curs 2009-2010.

Les instruccions són un recopilatori de normatives anteriors i no s’ha admés cap modificació als esborranys presentats.

STEPV s’ha negat a presentar esmenes a una normativa obsoleta que necessita una actualització urgent. Després de tres Lleis educatives, la Conselleria d’Educació es nega a negociar una nova ordre d’organització de centres que data de 1992 i uns nous Decrets de Reglament Orgànic que daten de 1997.

A més, les instruccions de secundària no contemplen la principal novetat que és la nova organització dels batxillerats i rescaten la figura del professor/-a itinerant per impartir EpC, qüestió contra la qual STEPV presentarà un recurs, en entendre que atenta contra l’autonomia en l’organització de centres.

El sindicat ha denunciat també la no autorització de línies en valencià demandades per la societat i la comunitat educativa i el retall i l’incompliment de la LOE en l’oferta de batxillerats, en particular de la modalitat científico-tecnològica.

El documents presentats són:

RESOLUCIÓ DE ... DE ... DE 2009, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ORDENACIÓ I CENTRES DOCENTS I DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE PERSONAL, PER LA QUAL ES DICTEN I APROVEN INSTRUCCIONS PER A L'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DELS COL•LEGIS D'EDUCACIÓ INFANTIL DE SEGON CICLE I COL•LEGIS D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA PER AL CURS 2009-2010

RESOLUCIÓ DE ... DE ... DE 2009 DE LES DIRECCIONS GENERALS D'ORDENACIÓ I CENTRES DOCENTS, D'AVALUACIÓ, INNOVACIÓ I QUALITAT EDUCATIVA I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL I DE PERSONAL PER LA QUAL ES DICTEN INSTRUCCIONS EN MATÈRIA D'ORDENACIÓ ACADÈMICA I D'ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT ALS CENTRES QUE IMPARTISQUEN ENSENYAMENTS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA I BATXILLERAT PER AL CURS 2009-2010

RESOLUCIÓ DE DE DE 2009, DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ORDENACIÓ I CENTRES DOCENTS I DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE PERSONAL I DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'AVALUACIÓ, INNOVACIÓ I QUALITAT EDUCATIVA I DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL, PER LA QUAL ES DICTEN INSTRUCCIONS SOBRE ORDENACIÓ ACADÈMICA I D'ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT DELS CENTRES DE LA COMUNITAT VALENCIANA QUE DURANT EL CURS 2009-2010 IMPARTISQUEN CICLES FORMATIUS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL