L’ STEPV-Iv  considera danyosos per a l'educació pública els pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2003

Els pressupostos d'educació per a l'any 2003 presentats per la Generalitat Valenciana resulten perjudicials per a l'educació pública.

Son uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en uns nivells de subsistència als diferents serveis i programes educatius del sistema públic d'ensenyament no universitari.

Contemplen increments ridículs quan no negatius en tot allò que suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana.

S'abandonen a la seua sort programes educatius que només des de la iniciativa pública garanteixen un abast global i una repercussió efectiva en la societat valenciana.

Alguns exemples serien:

El retrocés en el control de les inversions en la construcció de les infrastructures necessàries per a la implantació dels ensenyaments previstos en la LOGSE. Ni tan sols el nou invent (després de l'adjudicació d'obres a l'IVVSA i els convenis amb ajuntaments) de la Societat Anònima per a la gestió i construcció de centres escolars apareix dotada pressupostàriament amb el capital necessari per a construir tots aquells centres pendents, any rere any, i que obstaculitzen el desenvolupament complet del nou sistema educatiu, especial i directament en l'ensenyament públic.

INVERSIONS PER A LA CONSTRUCCIONS DE CENTRES PÚBLICS

El pressupost per a les despeses de funcionament dels centres docents públics reflecteix un increment enganyós, ja que amb ell ha d'atendre's no sols als centres que funcionen en l'actualitat sinó també a tots aquells que es posaran en funcionament durant l'any 2003. Sense comptar el desfasament entre les previsions de l'Administració quant a despeses es refereix i els increments de preus d'aquells béns que es necessiten per al funcionament ordinari dels centres: Combustible, electricitat, telèfon i especialment el manteniment d'equips informàtics, ...

DESPESES DE FUNCIONAMENT CENTRES PÚBLICS

La formació del professorat, que al dia de hui contínua sense tindre un pla específic que determine objectius, línies d'actuació i pressupost que afronten de manera decidida els reptes de l'ensenyament en el segle XXI.

La Formació de persones adultes i l'ensenyament a distància estan ancorades, en esquemes anteriors a la LOGSE (1990) o la Llei valenciana per a la formació de les persones adultes (1995). Una falta total de pressupost i d'iniciativa clara per a oferir allò que en els objectius d'ambdues lleis es pretén d'una formació continuada per a tots els ciutadans i les ciutadanes d'aquest País.

La Compensació educativa ha anat retrocedint a mesura que avancen les necessitats socials com ara les previsions econòmiques per a l'escolarització de poblacions amb carències socioeconòmiques o culturals i amb greus riscos d'exclusió social (zones d'actuació educativa preferent, col·legis rurals agrupats, centres escolars integrats), de la població immigrant, d'aquell alumnat a què no li queda un altre recurs que els Programes de Garantia Social.(Per a vora 30.000 alumnes inmigrants sols hi ha 47 professors de suport en tot el País)

Un dèficit crònic en la política educativa reflectida als pressupostos és la quantitat destinada a la Promoció i Ús del valencià que representa un any més sols el 0,22 % del pressupost a Educació. I el fet de la creació de l’Academia de la Llengua no ha millorat aquest percentatge, el seu pressupost no és una aposta ferma i decidida per a la recuperació de la nostra llengua. Un exemple és que per a la promoció i ús del valencià es destinen 5.752.520’- d’euros i per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 3.415.490’-d’euros, el que fa un total de 9.168.010’- d’euros i per a subvencionar una Fundació “La luz de las imágenes”y les despeses d’organització de l’exposició “La luz de las imágenes” en Orihuela i San Mateu es destinen dues línies de subvenció amb 5.409.160’ i 2.247.780’- d’euros el que fa un total de 7.656.940’-d’euros. Eixa i no altra es la política del govern del PP.

Es tira en falta un Pla director de la integració escolar de l'alumnat amb minusvalideses psíquiques i físiques que oferisca garantia d'escolarització a totes aquelles persones que ho necessiten i que aqueixos llocs escolars no hagen d'estar en un permanent estat de lamentació i suplica davant de les Administracions competents per a aconseguir el que en justícia els correspon.

El tractament de la diversitat queda reduït a un intent de "salvar els mobles" amb una política educativa de "parcheo permanent" enfront dels problemes i greus carències denunciats pel professorat i la resta d'agents educatius.

EN ELS PRESSUPOSTOS NO HI HA CAP REFERENCIA AL TAN ESMENTAT FRACÀS ESCOLAR NI UNA SOLA PREVISIÓ D’APLICACIÓ DE LES MESURES ANUNCIADES A LA LLEI DE QUALITAT. NO PENSA EL PP APLICAR-LA EN LA COMUNITAT?

Les ajudes a l'estudi, especialment el programa de gratuïtat de llibres de text amb el pressupost actual, no cobreix les necessitats i expectatives creades en les famílies valencianes per la pròpia propaganda oficial.

L'organisme creat pel Govern valencià com referent per a l'avaluació i qualitat del sistema educatiu: l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat de l'Educació sofreix un augment ridícul en el seu pressupost del 2,79 %. Torna a plantejar-se com a línia d’actuació la publicació dels seus estudis del 2002, quan encara no han vist la llum els del 2001, previstos en els pressupostos actuals.

Les tecnologies de la comunicació i de la informació, només apareixen en els titulars de premsa. El programa INFOCOLE no va més enllà d'un maquillatge i uns decorats de paper cartó allunyats d'un plantejament global seriós d'acostar aquestes tecnologies a les escoles, col·legis i instituts públics. Hi ha un conveni amb una fundació privada per al disseny de materials i formació del professorat amb una dotació vergonyosa de 180.000,30 euros. I la formació general del professorat en les TIC es deixa en mans privades mitjançant una línia de subvenció de 403.000,09 euros

Les subvencions a les empreses titulars de centres privats d'ensenyament continuen creixent any darrere anys, sense tindre límit precís; perquè més enllà dels pressupost aprovats en la Llei, al llarg de l'any següent es veuen incrementats, de nou, mitjançant modificacions en els crèdits inicialment previstos. El que s'aconsegueix amb aquesta política és un augment de la distància entre l'oferta privada i la pública, generant una fractura social en la societat valenciana, tornant als ciutadans de primera i els ciutadans de segona, perque no tots els centres concertats són accesibles per a qualsevol família, perque no col.laboren en l’escolarització d’alumnat inmigrant en la mateixa proporció que els centres públics, perque no escolaritzen alumnat amb necessitats educativas especials. De nou els increments d’un any per al altre sónescandalosos en el conjunt del increments de les partides pressupostàries destinades a l’educació.

Perquè l'ensenyament privat ha implantat la LOGSE sense necessitat que les famílies hagueren de manifestar-se davant de l'Administració o tallar carreteres o tancar-se perquè se'ls construïsca el centre a què tenen dret (els centres privats han sigut autoritzats i al mateix temps se'ls ha incrementat el nombre d'unitats concertades en E.S.O. Sense més requisits que l'autorització administrativa amb caràcter definitiu atorgada per la pròpia Administració i els centres de nova creació o sense anterior concert han obtingut el finançament econòmic sense cap esforç, de vegades sense tan tan sols desitjar-lo)

Per a l’STEPV-Iv aquest pressupostos porten com a objectiu últim la deterioració i degradació del sistema públic d'ensenyament i que any rere any danyen seriosament els drets i els interessos dels pares i mares valencians que volen triar una escola infantil, un col·legi de primària o un institut d'educació secundària per a les seues filles i fills.