Informe sobre l'ensenyament en valencià - 2006


 veure informe de l'any 2006

 

Més i millor ensenyament en valencià

 

STEPV contesta a Educació. 
Més i millor ensenyament en valencià.
Ens caldrà un segle per arribar al 100% de l'alumnat

 

 

 


 

Introducció

Aquest any 2007 farcit de commemoracions col·lectives i individuals molt significatives per al poble valencià, així commemorem, els 300 anys de la Batalla d’Almansa, el 25 aniversari de la mort de Sanchis Guarner, mestre de mestres, la llengua dels valencians, però, celebrem el 75é aniversari de la signatura de les Normes de Castelló, i d’altres. Doncs, tenim un any carregat de molt de compromís cívic, social, en defensa de la llengua i de la cultura, en definitiva dels trets de pertinença del poble valencià.

A més, aquest any hi ha eleccions autonòmiques i municipals, en la societat valenciana s’han fet gestos i s’han donat moviments amb la intenció de cloure una etapa i encetar-ne una de nova amb renovades il·lusions, perspectives i esperances.

Per tant, l’informe sobre l’ensenyament en valencià d’enguany (2007), aquest any 2007 carregat de simbolisme i compromís, a més l’STEPV compleix 30 anys, primerament fa una anàlisis de la planificació lingüística desenvolupada pel govern valencià en els darrers anys, i es completa amb una anàlisi i propostes del sistema educatiu valencià per a aconseguir Més i millor ensenyament en valencià.

(contra)planificació lingüística

El maig de 1995 el Partit Popular (PP) guanyava les eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins ara és el partit que hi governa. Doncs bé, una de les principals línies d’acció dels diferents governs que s’hi han anat succeint ha estat l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià. La societat civil valenciana ha assistit amb resignació i amb un cert conformisme a aquesta situació de (contra)planificació lingüística desenvolupada pel govern de la Generalitat.

Si partim de la definició de planificació lingüística de Cooper: «La planificació lingüística comprèn els esforços deliberats per influir en el comportament d’altres persones respecte de l’adquisició, l’estructura o l’assignació funcional dels seus codis lingüístics». Així mateix, totes les societats apliquen algun tipus de planificació lingüística, ja siga, «de manera explícita (normalització de llengües minoritzades, cas català) o de manera implícita (preferentment en contextos de no minorització)».

Per tant, la planificació lingüística pren una dinàmica o bé ascendent o bé descendent, o fins i tot equilibrada però convergent quant als interessos de dominants i dominats. Ara bé, la contraplanificació obeirà a una confrontació ideològica doblement conflictiva: (a) en ella mateixa, (conflicte valencià); i (b) la dinàmica «de dalt a baix» (descendent) que protagonitza el poder quan s’oposa frontalment a les transformacions sociolingüístiques exigides «de baix a dalt» (ascendent), des d’una part de la societat civil. Així, tot procés de planificació lingüística estableix uns àmbits d’actuació, com són la planificació formal, la planificació funcional i la planificació de l’adquisició..

La contraplanificació del PP s'ha basat en tres eixos. En primer lloc, l'actuació sobre el model de llengua (formal), amb decisions com la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que hauria buscat la creació d'una nova llengua per elaboració (galleguització), encara que, a parer seu, hauria estat contestada amb la "revolta" de l'últim dictamen de l'AVL, que tanca el debat nominalista en considerar català i valencià dos noms de la mateixa llengua, que fa un reconeixement de la unitat de la llengua i que formula la necessitat de buscar un model de codificació policèntric però convergent. En segon lloc, en l'actuació sobre els usos (funcional), amb la indolència com a característica principal en l'Administració i els mitjans de comunicació, a fi de produir tant un debilitament en l'ús com un desprestigi del valencià. I finalment, en l'ensenyament (adquisició), amb una paralització del creixement de l'ensenyament en valencià, el deteriorament de l'escola pública i l'afavoriment de l'escola privada; la creació, doncs, d'una doble xarxa escolar, on la privada és impermeable al valencià, cosa que genera una asimetria social que perjudica la llengua pròpia dels valencians.

Aquestes accions s’han manifestat bàsicament en dos fronts: d’una banda, amb l’intent de fixar el valencià com a llengua diferent i diferenciada del català en l’àmbit legal (planificació formal). Així, el Govern valencià ha censurat i prohibit sense cap contemplació l’ús del nom «català» o «llengua catalana» en tot tipus de normes legals, llibres escolars, certificats i titulacions, etc. Especialment greus han estat les actuacions en contra de la titulació universitària de Filologia Catalana.; i de l’altra, agitant i mantenint permanentment viu el conflicte lingüístic al si de la societat valenciana, mitjançant accions i omissions, i tant en l’àmbit polític com en el social, el cultural o l’acadèmic (planificació funcional).

Un altre dels punts claus ha estat la revitalització del secessionisme lingüístic. El Govern del PP ha dedicat grans esforços a intentar fixar legalment la separació entre valencià i català. En aquesta mateixa direcció cal entendre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), òrgan encarregat, segons la llei que el crea, de definir l’idioma valencià i de determinar-ne la normativa. L’òrgan, com no podia ser d’una altra manera, ha estat nomenat, controlat i dirigit des del poder polític. Finalment, ha estat el conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.

Tot plegat, doncs, una política de constant conflicte en tot allò referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús i alhora intentar fer del valencià una llengua diferent i diferenciada del català.

Com no podia ser d’una altra manera, la contraplanificació lingüística ha obtingut els seus fruïts. Primerament, des de l’any 95 es deixen de fer els estudis sobre l’evolució del valencià que realitzava el SIES (85,89,92 i 95). No tornem a tenir més dades fins l’any 2004 que l’AVL publica el Llibre Blanc de l’ús del valencià, enquesta sobre la situació del valencià.

El Llibre blanc té un apartat on compara l’evolució de les dades dels estudis dels SIES (85,89,92 i 95) amb les dades obtingudes el 2004, i conclou:

- Dades globals: al llarg dels darrers 10 anys, però, canviarà la tendència, amb una evolució marcadament negativa en la comprensió i en la capacitat de parla - especialment en els últims anys -, mantenint-se, en canvi, la línia ascendent en competència escrita. No obstant, és en l'ús social on l'evolució mostra els seus trets més negatius, reforçant i aguditzant una tendència que ja es mostrava en el quinquenni 93/98.

- Competència lingüística: El decrement observat en competència oral en valencià es produeix bàsicament en la zona valencianoparlant del PV. En la zona castellanoparlant té lloc un augment de la capacitat de parlar, llegir i escriure en valencià, però baixa la d'entendre'l. A nivell territorial, les comarques agrupades en la regió d'Alacant són les que experimenten una evolució més negativa en el coneixement del valencià, seguides per les comarques de Castelló.

- Ús oral en els diferents àmbits socials: La disminució de l'us social del valencià és encara més important que la corresponent al coneixement. En el carrer, amb gent desconeguda i en les compres en les grans superfícies comercials, la disminució és molt considerable. Per tant, la relació entre la competència declarada en valencià i la seua utilització efectiva en els diferents àmbits experimenta també un descens.

La tendència que apunten aquestes dades dibuixen, reflexen els canvis substancials produïts en els últims anys en el nostre entorn social, la globalització i les noves tecnologies de la informació, a més, de l’arribada constant de població amb altres llengües; ha produït la desaparició de les fronteres, la constitució de grans empreses multinacionals amb interessos econòmics i informatius, el trencament dels vells espais geogràfic-administratiu (estats, nacions, etc). Conseqüentment, aquests factors han condicionat la política, els mercats i els usos lingüístics s’han globalitzat i homogenitzat sota uns valors mercantils.

Davant d’aquest reptes, la (contra) planificació lingüística actua anunciant la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià, encara que menut i localista, la TV3 representava al PV una part important de l’espai comunicatiu català, alhora que la internacionalització de les xarxes comunicatives, els cables i els satèl·lits transfronterers difonen majoritàriament l’anglés i l’espanyol. Conseqüentment, cal abordar aquest context amb un pensament multidisciplinar que permeta aplicar polítiques lingüístiques més ajustades a aquests reptes.

Per tant, la situació del valencià ara no és bona i, necessita d'una planificació lingüística, la qual deu passar per la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt especialment, el govern valencià deu donar exemple al poble valencià i deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i artificials. Així, la planificació lingüística deu fer esforços deliberats per influir en el comportament d’altres persones respecte de l’adquisició, l’estructura o l’assignació funcional dels seus codis lingüístics.

Més i millor ensenyament en valencià

No caldrà obrir un debat per admetre que el món de l’ensenyament és el sector de la societat civil valenciana on la presència del valencià és més significativa, on l’ús del valencià com a llengua de comunicació està més arrelat. Tanmateix, en la resta de sectors de la societat civil valenciana, incloent l’administració de la Generalitat i el seu govern, la presència del valencià com a llengua d’ús,  quantitativament és molt baixa i qualitativament molt fluixa, sense gaire força. Conseqüentment, un símptoma clar és que recula l’ús social de la llengua i el nombre de parlants.

El valencià és patrimoni i dret universal de tota la seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat i de pertinença de la seua gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració social a la comunitat.

El País Valencià, que ha estat històricament una societat acollidora de persones nouvingudes, ha apostat sempre per la integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en base a la normalització de la cultura i la llengua com a factor d’inclusió social, integrador i identificatiu de la realitat social. En aquest moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l’accés als recursos bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic del coneixement del valencià com a llengua pròpia.

Així mateix, els canvis que el País Valencià ha experimentat amb la introducció de les noves tecnologies, l’arribada constant de població amb altres llengües, l’augment significatiu de mitjans de comunicació nous, sobretot en castellà i anglés, etc.

En aquest context social, la nostra llengua segueix empitjorant el seu ús social, de relació i de comunicació en la comunitat de parlants, conseqüentment, si no adoptem mesures per assegurar-ne l’ús social es degradarà formalment i es convertirà en un instrument de comunicació residual.

L’assoliment del ple coneixement del valencià per part de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.

El sistema educatiu valencià assumeix que, en finalitzar l’escolarització obligatòria, l’alumnat ha d’utilitzar indistintament i de manera apropiada, el valencià, el castellà i almenys una llengua estrangera. Amb eixa finalitat, actualment, s’estan aplicant tres programes d’educació bilingüe que es dissenyen segons les característiques de l’alumnat, l’anàlisi del context, la situació sociolingüística de la zona i la voluntat de les famílies: PEV, PIL i PIP.

Però, la realitat de l’ensenyament en valencià al Sistema Educatiu valencià presenta els següents desequilibris:

- L’ensenyament en valencià només arriba al 23.25% de l’alumnat. Per tant, només dos de cada deu alumnes estudien en valencià i acompleixen el que fixa la Llei d’Ús.

- Hi ha una paralització en el seu creixement, però aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.

- S’està creant la tendència a configurar una mena de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat privat en castellà.

- La distribució territorial és molt irregular quan es tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el 42%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.

- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP.

- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament en valencià és pràcticament testimonial, Cicles Formatius de FP, Ensenyaments de règim especialitzats; Conservatoris, Escoles d’Arts i Superior de Disseny, etc.

L'STEPV-Iv , després de realitzar una acurada anàlisi de la situació del valencià a la societat valenciana, i més concretament a l’ensenyament, manifesta:

 

Ensenyament en valencià

En un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha una llengua fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el valencià), és precisament en l’educació infantil i en el primer i segon curs d’educació primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició del coneixement del valencià, que pot condicionar els aprenentatges dels cursos posteriors, perquè és on els xiquets i xiquetes consoliden l’aprenentatge oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure. Per tant, exigim al govern valencià l’aplicació de les mesures següents:

- Manteniment dels programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) ja que han estat els únics que han assegurat que els alumnes en acabar la seua escolarització obligatòria dominen per igual les dues llengües oficials.

- Generalització a tots els Centres de Primària i Secundària sostinguts amb fons públics de la zona de predomini lingüístic valencià, tal com recull la LUEV en el seu article 5é, de l’ensenyament en valencià mitjançant la substitució dels PIPs per PEVs i PILs.

- En el tractament de les Necessitats Educatives individuals o en grup s'ha de garantir el tractament metodològic de les dues llengües, Adaptacions Curriculars Individuals, Programes de Diversificació Curricular, Programa d'Adaptació Curricular, Programes de Garantia Social i en general en tota acció educativa envers l'atenció a la diversitat.

- Avaluar periòdicament la competència lingüística dels programes d’educació bilingües i els seus resultats.

- Promoure i potenciar Plans d'acollida, així com també l'edició de materials específics en valencià per aquests plans.

- Reduir la ràtio per a formar grups d'ensenyament en valencià als diferents Batxillerats.

- Incloure en tots els currículums dels Cicles Formatius el vocabulari tècnic pertinent en valencià. Així mateix, els Cicles Formatius de les Famílies professionals d'Administració, Comunicació, imatge i so, Hoteleria i Turisme, Comerç i Marketing, Serveis Socioculturals i a la Comunitat i d'altres, deuen incloure en els seus respectius currículums una major presència del valencià.

- Introducció de l’ensenyament en valencià en els ensenyaments de règim especialitzat; Musica i dansa, Conservatoris, Escoles d’Art i Superior de Disseny, etc

- Els Centres de FPA s’han d'oferir els programes d'ensenyament en valencià, PEV i/o PIL, així com també, els Plans de Normalització Lingüística.

- Elaborar plans i programes d’iniciació, coneixement i ús en valencià per a adults, tenint en compte, especialment els immigrants.

- Elaborar plans i xarxes d’activitats extraescolars que reforcen l’aprenentatge del valencià.

- Promoure l'aplicació dels Plans de Normalització Lingüística dels centres sostinguts amb fons públics.

- Catalogació lingüística de tots els llocs de treball del Sistema Educatiu valencià.

- Tota la normativa que desenvolupa la LOE ha de tenir una atenció preferent envers l'ús i ensenyament del i en valencià.

- Establir com a requisit el tractament del valencià per als Projectes d'Ed. Compensatòria, Innovació i Investigació Educativa.

- Potenciació de l’edició de materials didàctics en valencià.

- Promoure i donar suport als equips que elaboren i editen materials didàctics en valencià.

- Dotar els serveis d’ensenyament en i del valencià (Junta Qualificadora, Serveis de normalització i promoció lingüística, Servei d’ensenyament en valencià…) amb més recursos humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar eficaçment les tasques que tenen encomanades.

- Establir el Certificat de Capacitació com a requisit en la selecció i provisió de llocs de treballs, oposicions, Concursos de Trasllats, Comissions de Serveis, Adjudicacions, etc.

- Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana en el Decret 62/02.

- Assegurar l’adequada competència lingüística de tot el professorat al si dels plans de formació permanent i, quan calga, posar en marxa plans de xoc de manera urgent.

- Plans especials de Formació lingüístico-tècnica per al professorat de les zones de predomini lingüístic castellà.

- Supressió de l’Exempció al valencià. Entenem el concepte d'Exempció al valencià com un dret a la ignorància, es rebutja el saber, la cultura, una llengua.

- Desdoblaments per a l'atenció adequada de l'alumnat que hi demana l'exempció.

- Campanyes de sensibilització, promoció del valencià a tota la societat en general i particularment, en la zona de predomini lingüístic castellà.

- Catalogació lingüística de tots els llocs de treball de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana.

- Homologació administrativa dels títols de les Juntes Qualificadores de Catalunya i Les Illes.

- Garantir la total normalització lingüística del sistema educatiu valencià.

- Aconseguir una escola realment valenciana i en valencià.


País Valencià, 23 d'abril de 2007


 

STEPV contesta a Educació

Més i millor ensenyament en valencià. Ens caldrà un segle per arribar al 100% de l'alumnat

Arran de les manifestacions fetes per la Conselleria de  Cultura, Educació i Esport sobre l'informe sobre l'ensenyament en valencià 07: Més i millor ensenyament en valencià, l'STEPV-Iv vol fer públiques les següents consideracions:
 

  • Efectivament que el nombre d'alumnes que fan l'ensenyament en valencià, la Conselleria ens diu uns 172.000, cal dir que en el sistema educatiu valencià no universitari hi ha aproximadament uns 600.000 alumnes. Obviament, la resta fan l'ensenyament en castellà.
  • Així, fent una ximple regla de tres; ix un percentatge aproximadament entre el 20% i el 25% de l'alumnat. A l'informe la dada que s'assenyala és d'un 23.25%.
  • Per tant, des que els primers centres educatius públics que optaren per l'ensenyament en valencià, ara fa 30 anys, només hem arribat fins un 25% d'implantació de l'ensenyament en valencià,  ens caldrà un segle per a arribar al 100% de l'alumnat, la qual cosa denota el deficient increment de l’ensenyament en valencià, siga l’estadística feta en els darrers 10 anys, vint-i-cinc o en els 3 o 4 últims anys.
  • Davant d'aquesta realitat educativa, instem a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport que planifique la implantació de l'ensenyament en valencià perquè puga arribar al 100% del sistema educatiu, ja que en els diferents estudis i avaluacions realitzades pel propi IVAQE tots conclouen que l'alumnat que realitza els seus estudis en programes d'ensenyament en valencià (PEV i PIL) té un rendiment superior en totes les àrres del currículum que els alumnes que realitzen els seus estudis en línia en castellà (PIP).
País Valencià, 25 d'abril de 2007

 

< anar al començament | index ensenyament públic | All-i-Oli | Principal >