Introducció
Aquest any 2007 farcit de commemoracions col·lectives i
individuals molt significatives per al poble valencià, així commemorem,
els 300 anys de la Batalla d’Almansa, el 25 aniversari de la mort de
Sanchis Guarner, mestre de mestres, la llengua dels valencians, però,
celebrem el 75é aniversari de la signatura de les Normes de Castelló, i
d’altres. Doncs, tenim un any carregat de molt de compromís cívic,
social, en defensa de la llengua i de la cultura, en definitiva dels trets
de pertinença del poble valencià.
A més, aquest any hi ha eleccions autonòmiques i
municipals, en la societat valenciana s’han fet gestos i s’han donat
moviments amb la intenció de cloure una etapa i encetar-ne una de nova
amb renovades il·lusions, perspectives i esperances.
Per tant, l’informe sobre l’ensenyament en valencià d’enguany
(2007), aquest any 2007 carregat de simbolisme i compromís, a més l’STEPV
compleix 30 anys, primerament fa una anàlisis de la planificació
lingüística desenvolupada pel govern valencià en els darrers anys, i es
completa amb una anàlisi i propostes del sistema educatiu valencià per a
aconseguir Més i millor ensenyament en valencià.
(contra)planificació lingüística
El maig de 1995 el Partit Popular (PP) guanyava les
eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins
ara és el partit que hi governa. Doncs bé, una de les principals línies
d’acció dels diferents governs que s’hi han anat succeint ha estat l’atac
continu a la llengua pròpia del País Valencià. La societat civil
valenciana ha assistit amb resignació i amb un cert conformisme a aquesta
situació de (contra)planificació lingüística desenvolupada pel govern
de la Generalitat.
Si partim de la definició de planificació lingüística
de Cooper: «La planificació lingüística comprèn els esforços
deliberats per influir en el comportament d’altres persones respecte de
l’adquisició, l’estructura o l’assignació funcional dels seus
codis lingüístics». Així mateix, totes les societats apliquen algun
tipus de planificació lingüística, ja siga, «de manera explícita
(normalització de llengües minoritzades, cas català) o de manera
implícita (preferentment en contextos de no minorització)».
Per tant, la planificació lingüística pren una
dinàmica o bé ascendent o bé descendent, o fins i tot equilibrada però
convergent quant als interessos de dominants i dominats. Ara bé, la
contraplanificació obeirà a una confrontació ideològica doblement
conflictiva: (a) en ella mateixa, (conflicte valencià); i (b) la
dinàmica «de dalt a baix» (descendent) que protagonitza el poder quan s’oposa
frontalment a les transformacions sociolingüístiques exigides «de baix
a dalt» (ascendent), des d’una part de la societat civil. Així, tot
procés de planificació lingüística estableix uns àmbits d’actuació,
com són la planificació formal, la planificació funcional i la
planificació de l’adquisició..
La contraplanificació del PP s'ha basat en tres eixos. En
primer lloc, l'actuació sobre el model de llengua (formal), amb
decisions com la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que
hauria buscat la creació d'una nova llengua per elaboració
(galleguització), encara que, a parer seu, hauria estat contestada amb la
"revolta" de l'últim dictamen de l'AVL, que tanca el debat
nominalista en considerar català i valencià dos noms de la mateixa
llengua, que fa un reconeixement de la unitat de la llengua i que formula
la necessitat de buscar un model de codificació policèntric però
convergent. En segon lloc, en l'actuació sobre els usos
(funcional), amb la indolència com a característica principal en
l'Administració i els mitjans de comunicació, a fi de produir tant un
debilitament en l'ús com un desprestigi del valencià. I finalment, en
l'ensenyament (adquisició), amb una paralització del creixement de
l'ensenyament en valencià, el deteriorament de l'escola pública i
l'afavoriment de l'escola privada; la creació, doncs, d'una doble xarxa
escolar, on la privada és impermeable al valencià, cosa que genera una
asimetria social que perjudica la llengua pròpia dels valencians.
Aquestes accions s’han manifestat bàsicament en dos
fronts: d’una banda, amb l’intent de fixar el valencià com a llengua
diferent i diferenciada del català en l’àmbit legal (planificació
formal). Així, el Govern valencià ha censurat i prohibit sense cap
contemplació l’ús del nom «català» o «llengua catalana» en tot
tipus de normes legals, llibres escolars, certificats i titulacions, etc.
Especialment greus han estat les actuacions en contra de la titulació
universitària de Filologia Catalana.; i de l’altra, agitant i mantenint
permanentment viu el conflicte lingüístic al si de la societat
valenciana, mitjançant accions i omissions, i tant en l’àmbit polític
com en el social, el cultural o l’acadèmic (planificació funcional).
Un altre dels punts claus ha estat la revitalització del
secessionisme lingüístic. El Govern del PP ha dedicat grans esforços a
intentar fixar legalment la separació entre valencià i català. En
aquesta mateixa direcció cal entendre la creació de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua (AVL), òrgan encarregat, segons la llei que el
crea, de definir l’idioma valencià i de determinar-ne la normativa. L’òrgan,
com no podia ser d’una altra manera, ha estat nomenat, controlat i
dirigit des del poder polític. Finalment, ha estat el conflicte permanent
amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit
normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.
Tot plegat, doncs, una política de constant conflicte en
tot allò referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús
i alhora intentar fer del valencià una llengua diferent i diferenciada
del català.
Com no podia ser d’una altra manera, la
contraplanificació lingüística ha obtingut els seus fruïts.
Primerament, des de l’any 95 es deixen de fer els estudis sobre l’evolució
del valencià que realitzava el SIES (85,89,92 i 95). No tornem a tenir
més dades fins l’any 2004 que l’AVL publica el Llibre Blanc de l’ús
del valencià, enquesta sobre la situació del valencià.
El Llibre blanc té un apartat on compara l’evolució de
les dades dels estudis dels SIES (85,89,92 i 95) amb les dades obtingudes
el 2004, i conclou:
- Dades globals: al llarg dels darrers 10 anys,
però, canviarà la tendència, amb una evolució marcadament negativa
en la comprensió i en la capacitat de parla - especialment en els
últims anys -, mantenint-se, en canvi, la línia ascendent en
competència escrita. No obstant, és en l'ús social on l'evolució
mostra els seus trets més negatius, reforçant i aguditzant una
tendència que ja es mostrava en el quinquenni 93/98.
- Competència lingüística: El decrement
observat en competència oral en valencià es produeix bàsicament en la
zona valencianoparlant del PV. En la zona castellanoparlant té lloc un
augment de la capacitat de parlar, llegir i escriure en valencià, però
baixa la d'entendre'l. A nivell territorial, les comarques agrupades en
la regió d'Alacant són les que experimenten una evolució més
negativa en el coneixement del valencià, seguides per les comarques de
Castelló.
- Ús oral en els diferents àmbits socials: La
disminució de l'us social del valencià és encara més important que
la corresponent al coneixement. En el carrer, amb gent desconeguda i en
les compres en les grans superfícies comercials, la disminució és
molt considerable. Per tant, la relació entre la competència declarada
en valencià i la seua utilització efectiva en els diferents àmbits
experimenta també un descens.
La tendència que apunten aquestes dades dibuixen,
reflexen els canvis substancials produïts en els últims anys en el
nostre entorn social, la globalització i les noves tecnologies de la
informació, a més, de l’arribada constant de població amb altres
llengües; ha produït la desaparició de les fronteres, la constitució
de grans empreses multinacionals amb interessos econòmics i informatius,
el trencament dels vells espais geogràfic-administratiu (estats, nacions,
etc). Conseqüentment, aquests factors han condicionat la política, els
mercats i els usos lingüístics s’han globalitzat i homogenitzat sota
uns valors mercantils.
Davant d’aquest reptes, la (contra) planificació
lingüística actua anunciant la interrupció de les emissions de TV3 al
País Valencià, encara que menut i localista, la TV3 representava al PV
una part important de l’espai comunicatiu català, alhora que la
internacionalització de les xarxes comunicatives, els cables i els
satèl·lits transfronterers difonen majoritàriament l’anglés i l’espanyol.
Conseqüentment, cal abordar aquest context amb un pensament
multidisciplinar que permeta aplicar polítiques lingüístiques més
ajustades a aquests reptes.
Per tant, la situació del valencià ara no és bona i,
necessita d'una planificació lingüística, la qual deu passar per la
recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús socials i molt
especialment, el govern valencià deu donar exemple al poble valencià i
deixar-se de fomentar conflictes innecessaris i artificials. Així, la
planificació lingüística deu fer esforços deliberats per influir en el
comportament d’altres persones respecte de l’adquisició, l’estructura
o l’assignació funcional dels seus codis lingüístics.
Més i millor ensenyament en valencià
No caldrà obrir un debat per admetre que el món de l’ensenyament
és el sector de la societat civil valenciana on la presència del
valencià és més significativa, on l’ús del valencià com a llengua
de comunicació està més arrelat. Tanmateix, en la resta de sectors de
la societat civil valenciana, incloent l’administració de la
Generalitat i el seu govern, la presència del valencià com a llengua d’ús,
quantitativament és molt baixa i qualitativament molt fluixa, sense gaire
força. Conseqüentment, un símptoma clar és que recula l’ús social
de la llengua i el nombre de parlants.
El valencià és patrimoni i dret universal de tota la
seua ciutadania, constitueix un dels més importants valors d’identitat
i de pertinença de la seua gent, i s’erigeix com a factor fonamental d’integració
social a la comunitat.
El País Valencià, que ha estat històricament una
societat acollidora de persones nouvingudes, ha apostat sempre per la
integració i la cohesió social, partint sempre del consens i el respecte
a la pluralitat cultural i lingüística de les persones, en base a la
normalització de la cultura i la llengua com a factor d’inclusió
social, integrador i identificatiu de la realitat social. En aquest
moments de forta afluència migratòria de ciutadans i ciutadanes d’arreu
del món, és més important que mai l’acolliment d’aquestes persones
en condicions de dignitat oferint i facilitant-los l’accés als recursos
bàsics de benestar, però també i molt especialment, al recurs bàsic
del coneixement del valencià com a llengua pròpia.
Així mateix, els canvis que el País Valencià ha
experimentat amb la introducció de les noves tecnologies, l’arribada
constant de població amb altres llengües, l’augment significatiu de
mitjans de comunicació nous, sobretot en castellà i anglés, etc.
En aquest context social, la nostra llengua segueix
empitjorant el seu ús social, de relació i de comunicació en la
comunitat de parlants, conseqüentment, si no adoptem mesures per
assegurar-ne l’ús social es degradarà formalment i es convertirà en
un instrument de comunicació residual.
L’assoliment del ple coneixement del valencià per part
de tots els ciutadans i ciutadanes és un objectiu irrenunciable al qual
ha de donar resposta el nostre sistema educatiu.
El sistema educatiu valencià assumeix que, en finalitzar
l’escolarització obligatòria, l’alumnat ha d’utilitzar
indistintament i de manera apropiada, el valencià, el castellà i almenys
una llengua estrangera. Amb eixa finalitat, actualment, s’estan aplicant
tres programes d’educació bilingüe que es dissenyen segons les
característiques de l’alumnat, l’anàlisi del context, la situació
sociolingüística de la zona i la voluntat de les famílies: PEV, PIL i
PIP.
Però, la realitat de l’ensenyament en valencià al
Sistema Educatiu valencià presenta els següents desequilibris:
- L’ensenyament en valencià només arriba al 23.25%
de l’alumnat. Per tant, només dos de cada deu alumnes estudien en
valencià i acompleixen el que fixa la Llei d’Ús.
- Hi ha una paralització en el seu creixement, però
aquesta no es produeix perquè s’estiga a punt d’arribar al sostre d’implantació.
- S’està creant la tendència a configurar una mena
de doble xarxa educativa, ensenyament públic en valencià i concertat
privat en castellà.
- La distribució territorial és molt irregular quan es
tracta dels centres públics: mentre a la província d’Alacant són el
42%, en la de Castelló són el 82% i en la de València el 68%.
- No hi ha continuïtat dels programes d’ensenyament
en valencià entre els trams educatius; és a dir, de Primària a ESO i
posteriorment al Batxillerat o als Cicles Formatius de FP.
- Hi ha trams educatius on la presència de l’ensenyament
en valencià és pràcticament testimonial, Cicles Formatius de FP,
Ensenyaments de règim especialitzats; Conservatoris, Escoles d’Arts i
Superior de Disseny, etc.
L'STEPV-Iv , després de realitzar una acurada anàlisi de
la situació del valencià a la societat valenciana, i més concretament a
l’ensenyament, manifesta:
Ensenyament en valencià
En un context sociolingüístic com l’actual, on hi ha
una llengua fortament dominant i una altra encara minoritzada i en clar
desavantatge pel que fa a l’ús mediàtic i social (el valencià), és
precisament en l’educació infantil i en el primer i segon curs d’educació
primària (6 i 7 anys) el moment més crític per a l’adquisició del
coneixement del valencià, que pot condicionar els aprenentatges dels
cursos posteriors, perquè és on els xiquets i xiquetes consoliden l’aprenentatge
oral de la llengua i aprenen a llegir i a escriure. Per tant, exigim al
govern valencià l’aplicació de les mesures següents:
- Manteniment dels programes d'ensenyament en valencià
(PEV i PIL) ja que han estat els únics que han assegurat que els
alumnes en acabar la seua escolarització obligatòria dominen per igual
les dues llengües oficials.
- Generalització a tots els Centres de Primària i
Secundària sostinguts amb fons públics de la zona de predomini
lingüístic valencià, tal com recull la LUEV en el seu article 5é, de
l’ensenyament en valencià mitjançant la substitució dels PIPs per
PEVs i PILs.
- En el tractament de les Necessitats Educatives
individuals o en grup s'ha de garantir el tractament metodològic de les
dues llengües, Adaptacions Curriculars Individuals, Programes de
Diversificació Curricular, Programa d'Adaptació Curricular, Programes
de Garantia Social i en general en tota acció educativa envers
l'atenció a la diversitat.
- Avaluar periòdicament la competència lingüística
dels programes d’educació bilingües i els seus resultats.
- Promoure i potenciar Plans d'acollida, així com
també l'edició de materials específics en valencià per aquests
plans.
- Reduir la ràtio per a formar grups d'ensenyament en
valencià als diferents Batxillerats.
- Incloure en tots els currículums dels Cicles
Formatius el vocabulari tècnic pertinent en valencià. Així mateix,
els Cicles Formatius de les Famílies professionals d'Administració,
Comunicació, imatge i so, Hoteleria i Turisme, Comerç i Marketing,
Serveis Socioculturals i a la Comunitat i d'altres, deuen incloure en
els seus respectius currículums una major presència del valencià.
- Introducció de l’ensenyament en valencià en els
ensenyaments de règim especialitzat; Musica i dansa, Conservatoris,
Escoles d’Art i Superior de Disseny, etc
- Els Centres de FPA s’han d'oferir els programes
d'ensenyament en valencià, PEV i/o PIL, així com també, els Plans de
Normalització Lingüística.
- Elaborar plans i programes d’iniciació, coneixement
i ús en valencià per a adults, tenint en compte, especialment els
immigrants.
- Elaborar plans i xarxes d’activitats extraescolars
que reforcen l’aprenentatge del valencià.
- Promoure l'aplicació dels Plans de Normalització
Lingüística dels centres sostinguts amb fons públics.
- Catalogació lingüística de tots els llocs de
treball del Sistema Educatiu valencià.
- Tota la normativa que desenvolupa la LOE ha de tenir
una atenció preferent envers l'ús i ensenyament del i en valencià.
- Establir com a requisit el tractament del valencià
per als Projectes d'Ed. Compensatòria, Innovació i Investigació
Educativa.
- Potenciació de l’edició de materials didàctics en
valencià.
- Promoure i donar suport als equips que elaboren i
editen materials didàctics en valencià.
- Dotar els serveis d’ensenyament en i del valencià
(Junta Qualificadora, Serveis de normalització i promoció
lingüística, Servei d’ensenyament en valencià…) amb més recursos
humans, materials, econòmics i organitzatius per a desenvolupar
eficaçment les tasques que tenen encomanades.
- Establir el Certificat de Capacitació com a requisit
en la selecció i provisió de llocs de treballs, oposicions, Concursos
de Trasllats, Comissions de Serveis, Adjudicacions, etc.
- Reconeixement de la titulació de Filologia Catalana
en el Decret 62/02.
- Assegurar l’adequada competència lingüística de
tot el professorat al si dels plans de formació permanent i, quan
calga, posar en marxa plans de xoc de manera urgent.
- Plans especials de Formació lingüístico-tècnica
per al professorat de les zones de predomini lingüístic castellà.
- Supressió de l’Exempció al valencià. Entenem el
concepte d'Exempció al valencià com un dret a la ignorància, es
rebutja el saber, la cultura, una llengua.
- Desdoblaments per a l'atenció adequada de l'alumnat
que hi demana l'exempció.
- Campanyes de sensibilització, promoció del valencià
a tota la societat en general i particularment, en la zona de predomini
lingüístic castellà.
- Catalogació lingüística de tots els llocs de
treball de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana.
- Homologació administrativa dels títols de les Juntes
Qualificadores de Catalunya i Les Illes.
- Garantir la total normalització lingüística del
sistema educatiu valencià.
- Aconseguir una escola realment valenciana i en
valencià.
|