marcaensuni.gif (378 bytes)

 

 

Tota la informació de les universitats en les pàgines de les seccions sindicals


Logotip Universitat València - Estudi General
Logotip Universitat Politècnica de València
Logotip Universitat Jaume I de Castelló
Logotip Universitat d'Alacant
Logotip Universitat Miguel Hernandez d'Elx
  U. Católica Valencia
U. Cardenal Herrera -  CEU
 

 

 


   

I a més... altres notícies d'actualitat

 
   
14/11/10

STEPV presenta una de proposta de conveni col·lectiu per al PDI laboral de les universitats públiques valencianes


25/09/10

El nou pla de finançament de les universitats dóna certa estabilitat econòmica, vella reivindicació de STEPV
El Sindicat continua reclamant el deute acumulat de 900 milions d’euros


20/09/10

STEPV denuncia l’estat de la docència en valencià a la UPV


28/11/09

Declaració del Consell Nacional de STEPV sobre la negació del Campus d’Excel·lència a la UV i a la UPV, insta al Ministeri a rectificar


19/09/09 STEPV critica la manca d'inversions del Consell en les universitats públiques valencianes
08/07/09

STEPV exigeix al Consell més inversions a les universitats valencianes


10/03/09

Representants dels STES-i es reuneixen amb el Director General d' Universitats del Ministeri d’Educació


24/12/08

STEPV fa balanç de la política universitària del govern valencià en 2008
La política universitària del Consell requereix un canvi urgent perquè la situació de les universitats valencianes és crítica


25/10/08

STEPV denuncia la irresponsabilitat i menyspreu del Govern Valencià envers les universitats públiques valencianes


06/10/08

STEPV celebra les II Jornades d’Universitats a Alcossebre
Les jornades van servir per planificar l’acció sindical a les universitats


07/05/08

Davant el deute del govern del senyor Camps amb les universitats públiques valencianes


07/05/08

Davant les manifestacions del Secretari Autonòmic d’Universitats, en contra de les universitats públiques valencianes 


20/12/07 La VIU debilitarà el sistema universitari públic valencià
25/07/07

STEPV dòna suport a les reivindicacions/mobilitzacions del prof. associat de la Univ. Jaume I


09/07/07

STEPV-iv exigeix l'aplicació de la LOU en les universitats valencianes


30/01/07

Renovació de càrrecs en la universitat de València


23/09/06

STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional


A-101-1 Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades.
27/07/06 Nota de premsa de l'STEPV-iv sobre la nova universitat internacional valenciana
24/05/06 Reunió dels sindicats amb presència en les Universitats públiques valencianes amb el Director General d’Universitats

Jornades Confederals de la Universitat
Después de las Jornadas, STEs-i consolidan su presencia y avanzan dentro de las universidades


05/11/05 La Confederació de STEs-i i la reforma de la LOU
18/05/05 STEs-i apoya las movilizaciones estudiantiles ante las propuestas de reforma de titulaciones universitarias

BOE 25/01/05. Real Decreto 55/2005, de 21 de enero, por el que se establece la estructura de las enseñanzas universitarias y se regulan los estudios universitarios oficiales de Grado
BOE 25/01/05. Real Decreto 56/2005, de 21 de enero, por el que se regulan los estudios universitarios oficiales de Posgrado


03/11/04 Comunicat del Secretariat Nacional d’Universitats de l’STEPV-Iv sobre la derogació de la LOU i el finançament de les universitats públiques valencianes
06/10/04 STEPV-iv denuncia l'agressió i amenaces d'un delegat sindical de la CSIF a la Universitat Politècnica de València
25/09/04 L’STEPV-Iv demana al MECD la derogació de la Llei d’Universitats
13/05/04 Una vegada més: NO A LA LOU

més notícies en la pàgina de cada universitat 

 
 

 

   

STEPV presenta una de proposta de conveni col·lectiu per al PDI laboral de les universitats públiques valencianes

Les universitats valencianes són de les poques que no tenen aquest conveni

Dijous 11 de novembre el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià STEPV va presentar en registre de la Conselleria d’Educació una proposta de conveni col·lectiu del Personal Docent i Investigador (PDI) contractat en règim laboral de les universitats públiques valencianes.

El PDI Laboral en les universitats valencianes és un sector relativament nou que des de la promulgació de la LOU i la LOMLOU no ha deixat de créixer en termes absoluts i relatius en relació amb el conjunt de les figures docents universitàries.

A diferència de la resta de comunitats autònomes, les universitats valencianes són de les poques que no tenen conveni col·lectiu pel seu PDI laboral, fet que deixa aquest col·lectiu en una situació molt precària. A hores d'ara, des de cap dels òrgans de govern de les nostres universitats ha mostrat disposició al començament de les negociacions, ni tampoc la Conselleria d'Educació ha encoratjat la normalització de la situació actual.

Per tant, STEPV considera una necessitat urgent la negociació d'un conveni col·lectiu comú per PDI laboral de les universitats públiques valencianes adreçat a assolir una millora de l’estabilitat, de les condicions laborals i molt especialment de les retribucions del personal laboral per equiparar-lo al PDI funcionari a través d’un conveni col·lectiu.

Entre d'altres, el conveni col·lectiu presentat per STEPV recull les següents línies d'actuació:

- Negociació dels criteris per l’estudi i planificació de la plantilla

- Millores retributives: les retribucions del PDI laboral

- Negociació de la carrera docent de totes les figures laborals

- Regulació de les condicions laborals del personal docent investigador

- Conciliació vida laboral i personal

- Regulació de la formació i la dedicació a la investigació

- Salut laboral i riscos psicosocials


12 de novembre de 2010

 


 

   

El nou pla de finançament de les universitats dóna certa estabilitat econòmica, vella reivindicació d'STEPV

El Sindicat continua reclamant el deute acumulat de 900 milions d’euros

El Conseller d’Educació va anunciar ahir l’aplicació d’un nou pla de finançament per a les universitats públiques fins a 2017. A falta de conéixer els detalls de la nova proposta, aquest nou pla pot donar resposta a una antiga reivindicació d'STEPV i coincideix, en aquest sentit amb les declaracions fetes públiques pels equips rectorals de les diferents universitats públiques valencianes.

El Sindicat recorda que l’anterior pla, de 1999, es prorrogava any rere any i deixava en una situació d’incertesa als equips econòmics de les universitats. Per tant, l’anunci d’un pla de finançament fins a 2017 dóna una certa estabilitat econòmica al conjunt de les universitats públiques valencianes.

D’altra banda, el Sindicat confia que els criteris de repartiment dels que hem pogut tindre notícia fins ara, no causen noves dificultats en el normal desenvolupament en les universitats ni creen greuges comparatius, donada la diferent dimensió de cadascuna d’aquestes. STEPV estarà atent al desenvolupament del pla i vetllarà perquè l’aplicació s’efectue de forma rigorosa.

Quant al patrimoni històric de la Universitat de València, el Sindicat comparteix la reivindicació de la institució d’incloure un apartat específic per atendre aquesta particularitat.

Aquest fet no lleva que el Sindicat continue reclamant, novament, el pagament del deute de la Conselleria d’Educació a les universitats públiques, que ja du acumulat uns 900 milions d’euros. L’administració valenciana ha de potenciar i finançar adequadament els ensenyaments superiors, especialment en aquests moments de crisi econòmica en què l’educació és un instrument fonamental per contrarestar-ne els efectes negatius.

25 de setembre de 2010

 


 

   

STEPV denuncia l’estat de la docència en valencià a la UPV

La delegació del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de la Universitat Politècnica de València ha encetat una campanya de denúncia pública de la situació del valencià en aquesta institució. En aquest sentit, ha presentat un escrit al rector, Juan Julià, on se li recorden les promeses electorals incomplides i ha informat la comunitat universitària de la situació de la llengua en aquesta institució.

Fonts sindicals asseguren que la campanya i el trencament de les negociacions s’ha produït després d’un llarg període de converses, en el transcurs del qual el sindicat ha fet diverses propostes, algunes de les quals l’equip rectoral “havia fet creure” que havia acceptat. Per exemple, la sorprenent negativa d’incloure una pregunta sobre la llengua d’impartició en l’enquesta de qualitat docent, després d’haver-s’hi mostrat favorables. Entre els avanços efectius a proposta del sindicat, el Consell de govern de la UPV va incloure el criteri de preferència per a triar grups de docència en valencià per als professors que es comprometeren a fer les classes en aquesta llengua. Criteri que “pot quedar en no res” si no s’implementen mesures de control com la proposada de l’enquesta de qualitat.

Aquest ha estat i és un dels punts centrals del treball sindical en matèria lingüística en la universitat: aconseguir reduir “l’autèntic frau” que suposa el fet que moltes classes dels hipotètics “grups en valencià” de la UPV es facen en castellà. El frau és doble: de cara als alumnes que s’hi matriculen i de cara als companys professors, ja que fer o, “més ben dit, de dir que fas” classes en valencià dóna dret a rebre un plus de productivitat. Pel que fa als alumnes, STEPV afirma “tindre constància” que hi ha un grup organitzat que s’està mobilitzant contra aquest abús.

L’altre front en què ha estat treballant el sindicat ha estat el de reduir la distància entre l’oferta i la demanda de docència en valencià. L’estancament de l’oferta al voltant del 7%, quan hi ha prop d’un 40% d’estudiants i d’un 50% de professors disposats a treballar en la llengua dels valencians, “és escandalós”. A més, la UPV està deixant passar l’oportunitat de regular aquesta qüestió en la normativa d’aplicació dels nous graus i tot sembla indicar que voldrà “passar del tema” també en la reforma dels estatuts. Tot això mentre “el nostre rector va assistir impassible” a la presentació de l’informe sobre la docència en valencià a les universitats valencianes que va presentar l’AVL el passat 18 de juny, en el qual es diu que “per a avançar en l’equiparació, les universitats hauran de reglamentar la carrera docent i planificar la creació d’una plantilla de professorat perfilada en valencià” i que “és necessària una reglamentació institucional de suport a la llengua pròpia”.

No debades, les universitats que resulten millor parades en l’informe són la UV i l’UJI, que són les que compten amb una reglamentació més extensa en matèria lingüística, que inclou alguna forma de requisit lingüístic, mentre que els estatus de la UPV es limiten a “recordar” l’oficialitat que ja recull l’Estatut d’Autonomia. El resultat d’aquesta infrareglamentació és l’enorme distància entre oferta i demanda.

Adjuntem informe de l’estat del valencià a la UPV

20 de setembre de 2010

 


 

   

STEPV elabora un catàleg de propostes a les candidatures al rectorat de la Universitat de València

El document conté 44 mesures concretes per millorar les condicions laborals del personal que hi treballa

La Secció Sindical de STEPV-Universitat de València, davant les pròximes eleccions al rectorat de la UV, ha fet una anàlisi de la situació de la Universitat resultat de la qual considera que les candidatures al rectorat han d’atendre una sèrie d’aspectes clau per al bon funcionament de la UV. És per això que STEPV ha elaborat un catàleg de propostes per tal que siguen assumides per les candidatures presentades.

El catàleg, que adjuntem, contempla una sèrie de mesures per al Personal Docent i Investigador (PDI) i per al Personal d’Administracions i Serveis (PAS).

Les propostes per al PDI s’estructuren en cinc apartats i contenen 21 propostes. Per al PAS, les propostes s’estructuren en nou apartats i contenen 12 mesures. També es contemplen set aspectes que afecten per igual al PAS i al PDI amb 11 mesures concretes. En total, doncs, STEPV proposa 44 mesures concretes per millorar les condicions laborals del personal que treballa en la Universitat de València .

STEPV confia en què les candidatures al rectorat de la UV sabran valorar aquestes propostes i que el pròxim rector o rectora anirà implantant-les per a contribuir en la millora de la Universitat de València i del seu compromís pel país i pel futur.

21 de febrer de 2010

 


 

   

Declaració del Consell Nacional de STEPV sobre la negació del Campus d’Excel·lència a la UV i a la UPV

S’insta al Ministeri a rectificar la seua decisió

El Consell Nacional de STEPV fa pública una declaració sobre la negació del Ministeri a considerar la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València com a Campus d’Excel·lència Internacional.

La Declaració es va acordar el passat dia 28 de novembre en la reunió del Consell Nacional del Sindicat, màxim òrgan de decisió entre congressos, i es farà arribar als rectors de les dues universitats:

DECLARACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE STEPV DE 28 DE NOVEMBRE 2009

El Consell Nacional de STEPV considera un gran error del Ministeri d'Educació no haver seleccionat 'el Projecte “Naunova: Ciutat Politècnica de la Innovació', de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, com a “Campus d'Excel·lència Internacional” i haver-li atorgat únicament la qualificació de Projecte “Prometedor Campus d'Excel·lència Internacional.”

La Universitat de València ja va ser reconeguda el passat 21 d'octubre, entre una de les 15 universitats, els projectes de les quals van ser acceptats per a optar a l'esment de “Campus d'Excel·lència Internacional”. Aquest reconeixement no va tenir cap reserva a l'hora de ser considerat, més aviat al contrari, se li va encarregar l'ampliació del mateix perquè pogués presentar-se en conjunt amb la Universitat Politècnica de València.

El Consell Nacional de STEPV vol manifestar públicament la convicció que el treball desenvolupat per les persones implicades en el projecte presentat, és completament mereixedor de la qualificació que, en el seu moment el Ministeri li va reconèixer, i ara li és negat. Aplaudim i animem a tots i totes els participants en el mateix, a mantenir i enfortir, si cap, la il·lusió, l'esforç i la dedicació bolcats en l'elaboració dels treballs defensats el passat dia 25 a Madrid.

Així mateix, STEPV insta al Ministeri a revisar la valoració atorgada a aquest projecte, tant per l'efecte desmotivador que pot tenir desposseir a un equip d'un reconeixement prèviament atorgat, com per ser, simple i planament, de justícia.

3 de desembre de 2009

 


 

   

STEPV critica la manca d'inversions del Consell en les universitats públiques valencianes

El conseller fa propaganda enganyosa i irreal

Davant les declaracions fetes ahir pel conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, en l'acte inaugural del curs universitari en la Universitat de València, on va fer un publireportatge de les actuacions del Consell en matèria universitària, el Sindicat considera que aquestes no s'ajusten a la realitat.

La política universitària del Consell no ha estat presidida per la col·laboració amb els equips rectorals ni amb la comunitat universitària sinó que s'ha basat en la marginació i el retall del finançament a les universitats públiques valencianes i en la potenciació de les privades i de la VIU (Valencian International University). És lamentable que s'utilitze la inauguració del curs per fer propaganda enganyosa i irreal en compte d'atendre les necessitats reals que tenen les universitats públiques.

El Sindicat denuncia la desviació de recursos -amb un rerefons clarament polític- que tanta falta fa a l’ensenyament públic cap a institucions creades innecessàriament, ja que la seua funció la pot dur endavant el nostre sistema universitari públic. No és aquesta l’única mostra d’irresponsabilitat i menyspreu envers la comunitat universitària.

Totes aquestes males notícies no fan més que refermar la nostra petició de dimissió del Conseller Font de Mora per inoperant, irresponsable i hostil envers el sistema universitari públic valencià i, en general, de tot l’ensenyament, que el volem valencià, públic i de qualitat.

19 de setembre de 2009

 


 

   

STEPV exigeix al Consell més inversions a les universitats valencianes

Una delegació del STEPV-Iv ha assistit a les “1es Jornades de la Comunitat Valenciana sobre la Universitat del futur”, seminari impartit els dies 6 i 7 de Juliol al Palau de Pineda, seu de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de la ciutat de València, sota la direcció de María Amparo Camarero Olivas, Secretaria Autonómica de Universidad y Ciencia de la Generalitat Valenciana.

Aquest seminari, realitzat en el marc de les jornades sobre la universitat del futur que aquest estiu organitza la UIMP, ha suposat una aproximació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), com a àmbit d'organització educatiu que, des de la Declaració de Bolonya al 1999, s'iniciara amb la finalitat d'harmonitzar els diferents sistemes educatius de la Unió Europea, promoure l'intercanvi entre l'estudiat de les universitats europees, i dur endavant reformes que permeteren la creació d'una Europa del coneixement, com a nou nucli de la producció de riquesa.

Analitzant des de diversos punts de vista els reptes, riscos i oportunitats que es plantegen amb la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior en les universitats valencianes i les conseqüències que aquesta implantació té sobre normatives, govern o finançament de les universitats, el seminari ha permès també conèixer altres experiències sobre la implantació del EEES, tant a l'estat espanyol com a altres països europeus.

El seminari s'inicià amb una conferència a càrrec del professor Juan José Dolado, catedràtic de la Universidad Carlos III de Madrid, amb el títol “La educación en la encrucijada”. A aquesta conferència seguiren vàries meses rodones, sobre la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior dins i fora de la Comunitat Valenciana, i sobre finançament universitari.

STEPV-Iv se suma a les declaracions dels Rectors de les universitats públiques valencianes, segons les quals la Universitat no podrà arribar a bon port si no rep el finançament i recolzament que la implantació de l'EEES necessita. Per tant la mobilitat dels estudiants, la millora de la qualitat de l'ensenyament universitari, i la seua adequació als requisits de l'Espai Europeu d'Educació Superior no poden realitzar-se a “cost zero”.

Ens oposem a la creació de la Valencian Internacional University, la qual no es veu justificada per les necessitats del nostre país en educació superior. Ens oposem, també, a qualsevol intent de finançar les universitats privades amb fons públics.

Des del STEPV-Iv defensem que l'aprovació de titulacions s'ha de desvincular de criteris mercantilistes i economicistes, i ha de valorar, com s'ha fet fins ara, la importància del coneixement per a la formació científica, cultural i humanística: la Universitat no és una fàbrica d'expedir títols, ha de seguir sent un espai de producció, transmissió, difusió i crítica del coneixement.

Des del STEPV-Iv seguim apostant per configurar un sistema d'educació superior i d'investigació que perseguisca la consecució dels més alts fins de justícia, cooperació i solidaritat, i que garantisca una universitat pública democràtica, participativa, oberta i de qualitat, respectuosa amb la pluralitat nacional i cultural, on els estudiants esdevinguen el seu eix primordial.

València, 8 de juliol de 2009

 


 

   

Representants dels STES-i es reuneixen amb el Director General d'Universitats del Ministeri d’Educació

El 10 de març vam mantenir una reunió amb el Director General d'Universitats, Felipe Pétriz Calvo, per a exposar els nostres posicionaments pel que fa a l'esborrany d'estatut de PDI i l'aplicació del EEES (Declaració de Bolonya).

D'acord amb la LOMLOU ( llei orgànica de modificació de la LOU) ja haurien d'estar vigents tant l'estatut del PDI com l'estatut dels i les estudiantes, per aquest motiu és urgent per al seu equip no demorar més l'aprovació d'ambdós . Pel que fa a l'esborrany del PDI de data 10 de novembre 2008 es va començar a negociar ja des de l'endemà donant continuïtat a la Mesa Sectorial d'Universitat, constituïda amb anterioritat de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

Aquesta reunió s’ha realitzat amb la finalitat de sol•licitar una línia d'intercanvi d'informació i li hem fet lliurament d'un document de valoració sobre l'estatut del PDI i del manifest davant el procés d'aplicació de la Declaració de Bolonya. El Director General d'universitats s'ha compromès a analitzar-los i incorporar aquells aspectes que considere oportuns en l'estatut del PDI, així com mantenir la línia d'informació que li hem sol•licitat.

Davant una sèrie de qüestions plantejades per la delegació el Director General d'universitats ha anat exposant algunes de les mesures preses i algunes reflexions i informacions:

  • Pel que fa a les condicions laborals del PDI contractat ha insistit en la importància de la coresponsabilitat financera entre govern i CCAA, sent les competències autonòmiques.
  • Un increment pressupostari de 81 milions d'euros aprovat al gener passat per al desenvolupament del EEES, quan inicialment només eren 13 milions. Amb la qual cosa el cost d'aquesta aplicació no és cost zero.
  • Compromís d'incrementar el nombre de beques fins a acostar-nos a la mitjana dels països de l'OCDE perquè no hi haja obstacle per a l'accés i la continuïtat de l'alumnat de rendes més baixes. Sent la modalitat de préstec-renda per al grup de rendes més altes.
  • Abaratament dels màsters, fixant-s'hi un preu públic. I pel que fa al màster de formació del professorat està en estudi la possibilitat d'establir uns preus públics més accessibles.

Com conclusió, el Director General ha exposat el seu compromís de potenciar la inversió en la universitat pública des del seu ministeri i per a això existeix una comissió que estudia el finançament compost per representants del ministeri, CCAA i universitats, amb l'objectiu d'elaborar un informe referent a això. Per a ell, Bolonya pot significar una oportunitat en el marc del respecte a l'autonomia universitària per a una modernització de la metodologia docent, la mobilitat del PDI, PAS i els i les estudiantes i mai un procés de privatització de la universitat pública.

Finalment, es va a tractar entre les CCAA i els ministeris competents la possibilitat d'establir un període transitori en la continuïtat del CAP per al pròxim curs.
 


 

   

STEPV fa balanç de la política universitària del govern valencià en 2008

La política universitària del Consell requereix un canvi urgent perquè la situació de les universitats valencianes és crítica

La política universitària del govern valencià en 2008 es pot resumir en tres paraules: irresponsabilitat, incompetència i hostilitat envers les universitats públiques.

Alguns exemples d’aquesta política són els següents:

- Ofegament en el finançament: l’administració no ha renegociat el Pla Pluriennal de Finançament, s’ha ajornat a terminis el deute -compromés i reconegut- amb les universitats públiques valencianes, a les que està ofegant econòmicament. Privilegia descaradament les universitats privades, i n’ha auspiciat una privada amb finançament públic (Valencia International University).

- Manca d’iniciativa: no s’ha vist cap iniciativa ni compromís amb l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). No s’ha definit una política institucional clara sobre les noves titulacions universitàries, quan és el govern autonòmic qui les ha d’autoritzar.

- Manca de negociació: pel que fa a les condicions laborals de les treballadores i treballadors universitaris, la Conselleria du ja dos anys demorant la modificació del Decret sobre Règim i Retribucions del PDI contractat i sobre Retribucions Addicionals (Decret “Forner”), quan la LOU establia un termini d’un any per fer-ho. En 2008 hi ha hagut dos Secretaris Autonòmics d’Universitat i Estudis Superiors (amb els respectius equips) que han creat més problemes que no pas solucions.

Com es pot veure, la política educativa del president Camps segueix les mateixes directius en tots els sectors educatius. Per tant, STEPV exigeix un canvi urgent i radical de la política educativa del govern valencià, i l’atenció i finançament que aquest servei públic es mereix i que de fa tant de temps la Generalitat li nega. La situació de les universitats valencianes és crítica, i de no modificar-se la política de l’administració, requerirà també de la mobilització de la comunitat universitària.

24 de desembre de 2008

 


 

   

STEPV denuncia la irresponsabilitat i menyspreu del Govern Valencià envers les universitats públiques valencianes

Davant la notícia del possible incompliment del Govern valencià dels seus compromisos de finançament i de pagament del deute a les universitats valencianes, STEPV manifesta el seu més absolut rebuig i veu confirmades les seues sospites envers un govern que sembla entestat en destruir l’ensenyament públic en tots els seus nivells. Al mateix temps que apareix aquesta notícia, es nomena el rector de la VIU (Valencian International University), la universitat privada que es financia amb fons públics.

El Sindicat denuncia la desviació de recursos -amb un rerefons clarament polític- que tanta falta fa a l’ensenyament públic cap a institucions creades innecessàriament, ja que la seua funció la pot dur endavant el nostre sistema universitari públic. No és aquesta l’única mostra d’irresponsabilitat i menyspreu envers la comunitat universitària. STEPV denuncia també la indefinició sobre les directrius que el Govern Valencià havia de donar per a l’elaboració de les noves titulacions universitàries, així com l’anunci de manca de finançament per aquesta reforma. Tampoc es pot rebre amb entusiasme la nova reorganització (tercera o quarta) del Departament d’Universitats de la Conselleria, en plena negociació del nou Pla Pluriennal de Finançament de les Universitats, i de la modificació del Decret sobre Règim i retribucions del PDI contractat laboral de les universitats públiques valencianes i sobre retribucions addicionals del professorat, que per mandat legal hauria d’haver-se fet abans d’abril.

Totes aquestes males notícies no fan més que refermar la nostra petició de dimissió del Conseller Font de Mora per inoperant, irresponsable i hostil envers el sistema universitari públic valencià i, en general, de tot l’ensenyament, que el volem valencià, públic i de qualitat.

25 d’octubre de 2008

 


 

   

STEPV celebra les II Jornades d’Universitats a Alcossebre

Les jornades van servir per planificar l’acció sindical a les universitats

Els dies 3 i 4 d’octubre de 2008, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) ha celebrat les II Jornades d’Universitats a la localitat d’Alcossebre (Baix Maestrat).

Aquestes jornades han estat inaugurades per Serafí Bernat, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la Universitat Jaume I de Castelló, en nom del seu rector, i va comptar amb l’assistència dels delegats sindicals de les universitats publiques i privades valencianes.

Serafí Bernat va fer referència a la precària situació econòmica de les universitats, generada per la política de la Generalitat Valenciana i la incidència d’aquesta precarietat en el desenvolupament dels diferents campus. Uns altres punts a destacar de la seua intervenció va ser l’aplicació de l’Espai Europeu Ensenyaments Superiors (EEES) a l’UJI i els dubtes que genera en totes les universitats la creació de la VIU (Valencian International University).

En aquestes jornades s’ha valorat l’acció sindical desenvolupada a cada campus, tant de PDI (personal docent i investigador) com de PAS (personal d’administració i serveis) i les accions de futur que hem de prendre d’ací a 2010, any de les properes eleccions.
La privatització dels serveis bàsics, la precarietat dels becaris, l’homologació laboral, l’aplicació de les noves titulacions i l’EEES han estat els punts més destacats, entre altres, que s’han tractat en les comissions de treball de les jornades.

Finalment, aquestes jornades han servit per retre un sentit homenatge al company Antoni Vinyas, que va faltar el passat 28 de setembre.

6 d’octubre de 2008

 


 

Davant el deute del govern del senyor Camps amb les universitats públiques valencianes

Davant del deute de vora 900 milions d'euros que les universitats públiques valencianes reclamen a dreta llei al govern del senyor Camps, l'STEPV-Iv vol manifestar el seu més absolut rebuig a aquesta deixadesa institucional per part del Govern Valencià, la intenció del qual és desqualificar les universitats públiques del País Valencià, els seus gestors i la comunitat que en forma part, entrebancant seriosament el desenvolupament de l’educació superior al nostre país, fent-se responsable d’un escàndol majúscul i inèdit a qualsevol país civilitzat.

Malauradament aquest escàndol ve acompanyat per les dèries  privatitzadores d’aquest Consell i de tots els governs del PP, i no es limita a l'ensenyament universitari, abasta tot el teixit que garanteix a la nostra societat uns mínims de prestacions dignes: ensenyament no universitari, sanitat, serveis públics, infraestructures, etc., etc. Resulta esfereïdor que les nostres universitats no tinguen finançament gairebé ni per a pagar les nòmines i que es dote a la VIU -universitat privada amb finançament públic (model ja aplicat en la sanitat)- de pressupostos, quan encara no està gens clar quin serà el paper que jugue en l'ensenyament superior.

Des de l'STEPV-Iv, crític com sempre i quan ha calgut amb les instàncies universitàries, no podem més que exigir un finançament digne a les nostres universitats, extrem aquest insòlitament negat pel govern autonòmic, que els permeta d'eixir d'aquest ofegament financer que el govern del senyor Camps nega i que és tan real com la predilecció per la VIU, pel circuït urbà de València i per fastos diversos a què són tan proclius els nostres governants.

No volem deixar de manifestar que, malgrat tots els entrebancs financers, polítics, institucionals que venim patint la comunitat universitària des de fa temps, hem seguit prestant uns serveis de qualitat a la societat, en la docència, en la recerca (hi ha paràmetres indiscutibles que així ho demostren) i en la gestió que ha fet per poder sobreviure a tanta sequera financera com el mateix govern del senyor Camps reconeix.

STEPV-Iv insta a la comunitat universitària del País Valencià que contrarreste aquesta campanya intoxicadora i denigradora amb una ferma defensa dels valors que sustenten les nostres universitats públiques, democràtiques i de qualitat.

València, a 8 de maig de 2008

 


 

Davant les manifestacions del Secretari Autonòmic d’Universitats, en contra de les universitats públiques valencianes 

Davant les reiterades i interessades manifestacions del Secretari Autonòmic d’Universitats, Emilio Barberà, en contra de les universitats públiques valencianes i la negociació del deute de vora 891 milions d’euros que li reclamen a dreta llei aquestes, l’STEPV-Iv vol manifestar el seu més absolut rebuig a aquest tipus de manifestacions, la intenció de les quals és desqualificar les universitats públiques del País Valencià, els seus gestors i la comunitat que en forma part. Malauradament el procés o les dèries privatitzadores d’aquest Consell, i de tots els governs del PP no es limita a l’ensenyament universitari i no universitari, abasta tot el teixit que garanteix a la nostra societat uns mínims de prestacions dignes: la sanitat, els serveis públics, les infraestructures, etc., etc. Resulta esfereïdor que les nostres universitats no tinguen finançament gairebé ni per a pagar les nòmines i que es dote a la VIU - universitat privada amb finançament públic (model ja aplicat en la sanitat)- de pressupostos quan encara no està gens clar quin va a ser el paper que jugue en l’ensenyament superior. 

Des de l’STEPV-Iv, crític com sempre i quan ha calgut amb les instàncies universitàries, no podem més que demanar un finançament digne a les nostres universitats que els permeta d’eixir d’aquest ofegament financer que el Secretari Autonòmic nega i que és tan real com la predilecció per la VIU, pel circuït urbà de València i per fastos diversos a què són tan proclius els nostres governants.  No volem deixar de manifestar que, malgrat tots els entrebancs financers, polítics, institucionals que venim patint la comunitat universitària des de fa temps, hem seguit prestant uns serveis de qualitat a la societat, en la docència, en la recerca (hi ha paràmetres indiscutibles que així ho demostren) i en la gestió que ha fet per poder sobreviure a tanta sequera financera com ens té acostumats aquest govern. 

Des de l’STEPV-Iv instem a la comunitat universitària del País Valencià que contrarreste aquesta campanya intoxicadora i denigradora amb una ferma defensa dels valors que sustenten les nostres universitats públiques, democràtiques i de qualitat.

STEPV-Iv Sector universitats

 


 

Aquesta universitat privada no aporta res de nou, es financia amb diners públics i competirà amb les universitats públiques

La VIU debilitarà el sistema universitari públic valencià

STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional, denominada paradoxalment Valencian International University (VIU) -en anglès- i no en valencià, com la resta de les universitats valencianes. Aquesta universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant, finançada amb recursos públics, no cobrirà cap mancança educativa o formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia UNED, les quals estan en condicions d’oferir els mateixos ensenyaments.

Resulta un despropòsit destinar fons públics a la creació d’una universitat privada pagada per tots, quan els nostres rectors han de reclamar a la Conselleria d'Educació diners i coordinació per a la reforma de les noves titulacions. Es destinen 7'5 milions d'euros a la VIU perquè comence les seues activitats, quan les nostres universitats públiques no tenen el finançament suficient i digne per dur endavant la seua comesa. Des de 2003 les universitats valencianes reclamen l’actualització i renovació del pla plurianual de finançament, i ni tan sols han rebut el finançament pactat i compromés ja per la Conselleria.

Un altre despropòsit és que una universitat pretesament no presencial, com la VIU, dispose d'una seu ocupant espais públics, com és la Penyeta Roja, cedida per la Diputació de Castelló, quan aquests espais o d'altres es podrien destinar a les universitats públiques que ho necessiten. 

Per tant, des de STEPV-Iv, no podem sinó rebutjar aquesta iniciativa, que no respon a altra finalitat que debilitar el sistema universitari públic valencià, amb la subordinació a uns interessos ideològics i partidistes d’una universitat aparentment pública, però de fet i de dret privada. No podem més que considerar açò com una provocació manifesta i un menysteniment greu de les universitats del País Valencià i de l’ensenyament públic. 

20 de desembre de 2007

 


 

STEPV-iv exigeix l'aplicació de la LOU en les universitats valencianes.

El Secretariat Nacional d'Universitats de l'STEPV-iv, davant la reunificació en una única Conselleria de tots els nivells educatius, incloent-hi l'educació superior universitària i davant la nova reestructuració del departament, insta als responsables de l'Ensenyament Universitari nomenats, perquè es negocie l'aplicació a les universitats valencianes els preceptes de la LOU que atribueixen competències a les
comunitats autònomes, tal com el Decret regulador de les figures contractuals de personal laboral i del seu règim retributiu, així com les retribucions addicionals de tot el professorat, abastant també al Personal d'Administració i Serveis. Igualment exigeix la constitució de la Mesa Sectorial d'Universitats i l'impuls de la negociació d'un nou Conveni Col·lectiu per al personal laboral de les universitats valencianes.

Així mateix, instarà a totes les Universitats del País Valencià perquè apliquen d'una manera homogènia la Llei Orgànica d'Universitats, especialment pel que fa a la contractació, règim laboral i dedicació del professorat contractat, atés que a hores d'ara cada Universitat fa interpretacions diferents sobre la LOU i la vigència del Decret
174/2002, que ha estat superat per la modificació recent d'aquesta llei, sobretot pel que fa a la regulació de les figures de professorat. Segons el parer de l'STEPV-iv, la LOU deroga aquest segment de l'esmentat decret per ser contradictori amb el tenor de la Llei Orgànica, òbviament de rang superior.

València 9 de juliol de 2007

 


 

Renovació de càrrecs en la universitat de València

Como resultado de la voluntad de los trabajadores y trabajadoras de la Universitat de València, manifestada democráticamente en las elecciones del 30 de noviembre de 2006, se ha producido la renovación de los tres órganos de representación sindical existentes en la misma.
La CGT, el STEPV-Iv y la UGT tomaron la iniciativa de constituir una plataforma progresista de unidad de acción sindical y, como tal, han presentado candidaturas para la presidencia y secretaría de los órganos, resultando elegidas.
Las personas que asumen la responsabilidad del trabajo conjunto como presidentes en nombre de esta plataforma son:
COMITÉ DE EMPRESA: Ricardo Campos Fernández - JUNTA DE PDI: Antonio Viñas Almenarm - JUNTA DE PAS: Francisco A. Tévar Almiñana
Las organizaciones sindicales comprometidas en el acuerdo se felicitan por la buena marcha que están llevando los primeros trabajos conjuntos e invitan a la comunidad universitaria y a la sociedad valenciana a sumarse en el proyecto de una universidad pública, valenciana y de calidad.

València, 26 de enero de 2007
 


 

STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional

STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional i recolza les manifestacions dels rectors de les nostres universitats públiques en què s’oposen a la creació d’aquesta Universitat, denominada paradoxalment Valencian International University (VIU), en anglès, i no en cap de les llengües cooficials del nostre país. Aquesta Universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant finançada amb recursos públics, no ve a cobrir cap mancança educativa o formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia UNED, les quals estan en condicions d’oferir aquests ensenyaments. El que en un principi anava a ser una universitat que oferiria formació i titulacions complementàries a les ja implantades al nostre país, ara serà un competidor avantatjat, en impartir onze titulacions que ja hi són a les nostres universitats i només un de nou.
Resulta un escarni destinar fons públics a la creació d’una universitat privada pagada per tots, quan les nostres universitats públiques no tenen el finançament suficient i digne per dur endavant la seua comesa, i que venen reclamant des del 2003 l’actualització i renovació del pla plurianual de finançament, i que no ha rebut ni el finançament pactat i compromés ja per la Conselleria amt totes les universitats públiques.
A més, tot i ser una universitat privada, es sotmetrà al règim de preus públics establerts per a les universitats públiques, subvencionats pel fet de ser precisament ensenyament públic, amb la qual cosa ens trobem, utilitzant la seua terminologia, amb una competència deslleial en el finançament d’aquesta universitat, cosa que no deu fer molta gràcia a les universitats privades.
Un altre despropòsit és que una universitat pretesament no presencial, com la VIU, dispose de més seus, subseus i edificis que una universitat tradicional, ocupant espais públics que es podrien destinar a altres finalitats (a les universitats públiques, per exemple) o espais privats que han de pagar o subvencionar.
Per tant, des de l’STEPV-Iv, no podem sinó rebutjar aquesta iniciativa, que no respon a altra finalitat que debilitar el sistema universitari públic valencià, amb la subordinació a uns interessos ideològics i partidistes d’una universitat aparentment pública, però de fet i de dret privada. Atés que aquesta creació requerirà processos complicats i de llarga tramitació (creació de la fundació, creació de la universitat per la fundació, tramitació legal, aprovació de les Corts valencianes, etc), no pot més que considerar-se un envit propagandístic de cara a la galeria i una palesa provocació i menysteniment de les universitats del País Valencià i a l’ensenyament públic.
23 de setembre de 2006


 

   

Nota de premsa de l'STEPV-iv sobre la nova universitat internacional valenciana

Davant les notícies sobre la creació d’una nova universitat valenciana amb ensenyaments no presencials i de caràcter internacional, però paradoxalment denominada Valencian International University (VIU), que no utilitza cap de les llengües cooficials del nostre país, l’STEPV-iv vol manifestar la seua radical oposició a la creació d’una Universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant finançada amb recursos públics, que no ve a cobrir cap mancança educativa o formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia UNED, les quals estan en condicions d’oferir ensenyaments no presencials.

Resulta un despropòsit destinar fons públics a la creació d’una universitat privada pagada per tots, quan les nostres universitats públiques no tenen el finançament suficient i digne per dur endavant la seua comesa, i que venen reclamant des del 2003 l’actualització i renovació del pla plurianual de finançament. A més, tot i ser una universitat privada, es sotmetrà al règim de preus públics establerts per a les universitats públiques, subvencionats pel fet de ser precisament ensenyament públic, amb la qual cosa ens trobem, utilitzant la seua terminologia, amb una competència deslleial en el finançament d’aquesta universitat, cosa que no deu fer molta gràcia a les universitats privades.

Un altre despropòsit és que una universitat no presencial, com la VIU, dispose de més seus, subseus i edificis, que una universitat tradicional, ocupant espais públics que es podrien destinar a altres finalitats (a les universitats públiques, per exemple) o espais privats que han de pagar o subvencionar.

Per tant, des de l’STEPV-iv, no podem sinó rebutjar aquesta iniciativa, que no respon a altra finalitat que debilitar el sistema universitari públic valencià, amb la subordinació a uns interessos ideològics i partidistes d’una universitat aparentment pública, però de fet i de dret privada. Atés que aquesta creació requerirà processos complicats i de llarga tramitació (creació de la fundació, creació de la universitat per la fundació, tramitació legal, aprovació de les Corts valencianes, etc), no pot més que considerar-se un envit propagandístic de cara a la galeria. El cas és que hom està fent la viu-viu amb la VIU.

27 de juliol de 2006


 

Reunió dels sindicats amb presència en les Universitats públiques valencianes amb el Director General d’Universitats

 

 
Prèvia convocatòria del Dr. General d’Universitats i Formació Superior s’han reunit els representants de les organitzacions sindicals amb presència en les Universitats públiques valencianes per analitzar, en principi, els esborranys dels avantprojectes de llei de Coordinació del Sistema Universitari Valencià i d’Ordenació de Centres i de Creació de l’Institut Superior d’Ensenyaments Artístics de la Comunitat Valenciana.

El debat sobre aquest últim ha estat ajornat per una ulterior reunió, atés que afecta també a d’altres àmbits educatius i a d’altres administracions, amb les quals cal comptar.

En relació al primer avantprojecte l’STEPV ha manifestat la conveniència d’esperar a l’aprovació pel parlament de l’Estat de la prevista modificació de la Llei Orgànica d’Universitats, atés que és el marc de referència obligada per a qualsevol norma de caire autonòmic, que ha d’atendre-la com a legislació bàsica.

No obstant, l’STEPV ha reiterat la seua posició respecte als continguts de llei, en el sentit de rebutjar una Universitat, bàsicament, concebuda com una fàbrica de mà d’obra qualificada i no com una institució que forma ciutadans i ciutadanes responsables i capaços d’atendre les necessitats de la societat.

L’STEPV ha observat un increment en el control polític dels Consells Socials de les Universitats en detriment de la seua autonomia: en cap moment del text proposat es té en consideració ni la participació ni la mera existència del Personal d’Administració i Serveis.

En el sentit d’allò expressat abans, l’STEPV proposa la inclusió d’una referència clara al compromís de la Universitat com a motor cultural i d’identitat per al poble valencià.

El finançament de les Universitats ha de tindre com objectiu prioritari l’assoliment dels més alts paràmetres de qualitat, i no mirar tan sols a cobrir “necessitats bàsiques”.

S’ha d’atendre al marge de consideracions de mercat la formació humanística com un bé intrínsec de la nostra societat europea amb una tradició cultural que li dóna la coherència que té com a conjunt de pobles amb uns valors que la caracteritzen.

En concret en relació a la definició de les llengües oficials de les Universitats l’STEPV ha defensat la referència als Estatuts de les Universitats com a àmbit propi de l’autonomia universitària en l’exercici de la llibertat acadèmica, reconegut per les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

A més s’ha proposat la substitució del dos Consells previstos, l’Acadèmic i el Social, que per dues Comissions internes, especialitzades en temes acadèmics l’una i de participació social l’altra.

L’STEPV ha defensat igualment la presència específica de representants del PAS i del PDI, així com dels sindicats amb dret a presència en la Mesa Sectorial d’Universitats, demanada aquesta de manera enèrgica per tots els sindicats.

Al llarg de la reunió el Dr. General ha informat que es troba en estudi, a més de les anunciades per la conselleria, les següents mesures: una actualització de les retribucions autonòmiques del personal de les universitats (PDI i PAS); la discussió sobre el projecte de Llei de Coordinació del Sistema Valencià de Ciència i Innovació, la qual contempla una Fundació per a la incorporació d’investigadors; la Llei de Títols i Acreditacions; i finalment, l’eventual constitució de la Mesa Sectorial.

València, 24 de maig de 2006

 


 

Las Jornadas de universidad consolidan la presencia de los STEs-i en el sector

Los días 19 y 20 de mayo hemos celebrado en la Universitat de València las I Jornadas Confederales de Universidad de los STEs – Intersindical, con la asistencia de representantes del personal docente e investigador y de administración y servicios de distintas universidades del estado español. Las Jornadas, tras la bienvenida ofrecida a los asistentes por el Magnífico Rector de la universidad anfitriona, ha desarrollado un intenso trabajo de análisis que han llevado a concluir que frente otras alternativas ya superadas por el actual desarrollo social, representamos el futuro sindical e institucional de la universidad española en este siglo XXI.

En este sentido, las I Jornadas Confederales de Universidad de los STEs-Intersindical quieren trasladar a la sociedad en general, y a la universidad en particular, su decisión de profundizar en su coordinación y el trabajo conjunto para participar de forma activa a nivel estatal en el estudio, análisis y crítica de cuantas propuestas legislativas y normativas afecten a la universidad en general y, en consecuencia, a las condiciones de desempeño de nuestro trabajo.

Estamos convencidos de representar una verdadera alternativa de carácter constructivo que puede dar cabida a un gran número de sensibilidades en el contexto de cambios en que nos encontramos inmersos, sin seguidismos ni clientelismos, con libertad y responsabilidad.

Somos, por fin, la voz del Personal de Administración y Servicios, tantas veces ignorada. Somos la alternativa para el Personal Docente e Investigador comprometido profesionalmente e implicado en la configuración del sistema de educación superior y de investigación del estado moderno, europeo y plurinacional en que hoy vivimos. Queremos una universidad plural, abierta y participativa, donde el centro esté en los estudiantes y en la consecución de los más altos fines de justicia, cooperación y solidaridad entre todos los pueblos y culturas.

València, 21 de maig de 2006

 


 

La Confederació de STEs-i i la reforma de la LOU

Esborrany de Llei Orgànica de Modificació de la LOU (pàgina MEC)

Davant la presentació de l’Esborrany de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 6/2001 de 21 de desembre, d’Universitats (LOU), la Confederació de STEs – intersindical (STEs-i) manifesta la seua decepció i reitera la seua posició que la iniciativa governamental hauria més aviat de consistir en la derogació de la LOU i l’elaboració d’un projecte alternatiu que reculla les posicions mantingudes per la comunitat universitària durant les mobilitzacions que van tenir lloc durant la seua elaboració i promulgació. En aquest sentit apuntem les deficiències de l’esborrany governamental i aquells punts en els quals varem discrepar radicalment.

1. AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA. Continua sent excessiva la ingerència del Consell Social, al no modificar-se les seues funcions. La seua composició hauria de contemplar una participació social d’almenys un 50 %, i no com fins a ara (1/3). Resulta positiva l’alternativa que admet que els Estatuts de les Universitats determinin el sistema d’elecció del Rector. Les atribucions del Govern de les Comunitats Autònomes i del Consell de Coordinació Universitària no poden anar més enllà de garantir el control de legalitat dels actes de les universitats i l’homologació acadèmica del sistema universitari, a més de no intervenir en la presa de decisions que competeix als òrgans autònoms d’aquestes.

2. GESTIÓ DEMOCRÀTICA EN LES UNIVERSITATS. No apareixen modificacions substancials de la configuració i competències dels òrgans de govern i de representació de les universitats. El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les Universitats en tot tipus d’àmbits: econòmics, acadèmics i d’organització, cosa que no contempla la proposta de modificació. Se segueix advocant per un règim presidencialista de gestió. Cal acabar amb la proporció privilegiada del 51% de professorat funcionari doctor per a formar part del Claustre universitari o per a triar rector, la del 51% per al personal funcionari per a Juntes de Centre i que només el personal doctor puga ser membre nat del Consell de Departament, deixant una mera representació a la resta.

3. CONSELL DE COORDINACIÓ UNIVERSITÀRIA I ANECA. Les modificacions introduïdes en el Consell de Coordinació Universitària ens semblen positives en tant que s’estableixen funcions eminentment de coordinació, cooperació, col·laboració, informe i assessorament. S’ha de ressaltar el fet que l’ANECA es convertisca en un organisme públic i deixe de ser una fundació privada.

4. ESPAI EUROPEU I ORGANITZACIÓ DELS ESTUDIS. La reforma dels articles, que fan referència als títols oficials i als plans d’estudis que han d’elaborar i aprovar les universitats, sembla positiva des del moment en què fa possible que les Comunitats Autònomes no puguen vetar, sobre la base d’una valoració econòmica dels plans, la seva implantació, si bé s’observen formulacions ambigües respecte a la possibilitat de vetar determinats plans d’estudis a posteriori. Caldria una formulació que evite l’arbitrarietat, la falta de motivació o prejudicis ideològics o polítics en relació amb la implantació d’aquests.

5. RÈGIM DEL PROFESSORAT. Es considera positiva la substitució del sistema d’habilitació nacional pel d’acreditació. No obstant la comissió d’accés podria avaluar perfectament les aptituds dels candidats, fent ociós aquest tràmit. Es considera positiva la desaparició de l’exigència de desvinculació de la universitat d’origen per a accedir a la figura de professor ajudant doctor. Seria preferible l’existència d’una única figura de Professor Ajudant, amb dues fases. No se soluciona la situació angoixant dels Ajudants procedents de la LRU, ni dels Associats a temps complet, per als quals hauria d'establir-se la possibilitat d’una transformació directa dels seus contractes a les figures contractuals estables. Davant la remodelació dels cossos en dos, el nostre model contempla l’existència d’un cos únic de PDI funcionari, amb tres nivells: Professor No Doctor, Professor Doctor i Catedràtic. Mitjançant determinats requisits, podria establir-se el pas d’una situació a una altra. Considerem positiva l’exigència que almenys el 50 % del total del professorat de les Universitats privades haja obtingut l’avaluació positiva per part dels organismes competents i la incompatibilitat entre el professorat d’Universitats privades i la condició de funcionari dels cossos docents universitaris. És de destacar el maltractament a què són sotmesos els TEUs. S’hauria d'habilitar un procés d’integració en el qual, com a molt, s’exigira el títol de Doctor i la presentació d’un projecte investigador i un treball d’investigació inèdit per a accedir a la pròpia plaça com Professor Titular d’Universitat, ja que han acreditat la seva plena capacitat docent en el respectiu concurs d’accés a la figura de TEU.

6. SISTEMA RETRIBUTIU. No apareix cap al·lusió a un canvi de sistema retributiu. Seria necessari propugnar un sistema més flexible, que tinguera uns components homogenis per al cos o cossos docents universitaris, i altres components determinats per les comunitats autònomes (l’específic i l’autonòmic vinculat a mèrits, amb un element linial i altre variable). Aquest sistema aproxima el quadre retributiu dels cossos universitaris als no universitaris. Tot el professorat, funcionari o contractat, hauria de gaudir d’un únic sistema retributiu homologat.

 


 

STEs-i apoya las movilizaciones estudiantiles ante las propuestas de reforma de titulaciones universitarias

La aplicación del llamado Proceso de Bolonia en el Estado Español está suponiendo la supresión de decenas de titulaciones, entre las que destaca la eliminación o refundición de carreras que podríamos denominar "de letras" ( Filologías de lenguas vernáculas, extranjeras o clásicas, Historia del Arte...) y de otras como las Ingenierías Técnicas.

Las pretensiones marcadas en la Agenda Lisboa 2000 de convertir la economía europea en la más dinámica y competitiva se traducen en la subordinación de la educación a las necesidades del mercado, aunque para ello se considere preciso rebajar de grado la categoría de las filologías de las lenguas del Estado distintas al castellano, por cuyo interés el Gobierno debiera velar.

No se trata, pues, de propuestas altruistas que tiendan a favorecer la movilidad de las y los estudiantes universitarios: la equiparación de titulaciones y la reducción de las mismas parece responder más a esa pretensión de abrir un mercado europeo de expendeduría de títulos que a la de considerar la educación superior como un derecho que debe ser puesto al alcance de toda la población.

Las tendencias privatizadoras que se abren también en el mundo universitario deben ser rechazadas tajantemente. La semana pasada se desarrollaron en varios países de Europa iniciativas en defensa de la educación pública. Esta semana continúan las movilizaciones por parte de estudiantes en la mayoría de países europeos.

La Confederación de STEs-intersindical quiere alertar a la sociedad española sobre los peligros que se ciernen sobre la educación de nuestro país y contribuir a que exista un debate amplio sobre cuál es la educación que necesitamos. El desprecio hacia áreas del conocimiento fundamentales para el desarrollo democrático de la sociedad es la muestra palpable de que la lógica del mercado pretende imponerse también en el mundo universitario. 

Confederación de STEs-intersindical 
18-mayo-2005

 

 

Comunicat del Secretariat Nacional d’Universitats de l’STEPV-Iv sobre la derogació de la LOU i el finançament de les universitats públiques valencianes

El Secretariat Nacional d’Universitats de l’STEPV-Iv, en reunió celebrada el 2 de novembre de 2004, acorda donar suport unànime a la sol·licitud de la confederació de STEs de la derogació de la LOU, sobre la base de la crítica realitzada pels moviments socials i sindicals que culminaren en la manifestació de Madrid de rebuig total a la LOU. Per tant, el PSOE, en el govern, hauria de fer-se ressò de la posició crítica de tots els estaments universitaris i socials en el sentit de presentar una alternativa global a la llei en vigor. En tot cas, el desplegament que està desenvolupant-se sota la forma de diversos esborranys de Reials Decrets (Règim de professorat, sistema bàsic de retribucions, sistema d’accés, desenvolupament estatutari...), haurien de ser negociats adequadament en els fòrums que corresponguen.

Igualment, atesa la transferència a les autonomies del règim de finançament, i que el Pla Quinquennal de finançament de les universitats valencianes s’ha exhaurit, cal un nou Pla que n’assegure l’adequat finançament. La Conselleria ha manifestat la seua voluntat de negociar un nou sistema. Mentrestant, les universitats requereixen d’un finançament urgent que no reben. L’STEPV exigeix la pròrroga de l’anterior fins la concreció d’un sistema alternatiu. El nou sistema hauria d’atendre, a més del nombre d’estudiants i l’assoliment de determinats objectius, la consideració objectiva de la repercussió cultural, científica i social de les titulacions i de les disciplines bàsiques, i l’atenció deguda al patrimoni històric de cadascuna de les universitats. A més el nou pla haurà d’assumir les mancances de finançament que històricament han hagut d’afrontar les universitats.

Aquest nou Pla de finançament hauria de donar cobertura financera a l’homologació funcional, de categories i retributiva de tot el PAS de les universitats valencianes mitjançant la signatura d’un conveni d’homologació entre les universitats i l’Administració autonòmica semblant al conveni assolit a Andalusia. Respecte al PDI l’homologació passa per unificar paràmetres retributius en allò denominat Complement autonòmic seguint els models més favorables d’altres comunitats autònomes, com ara Balears, Madrid, o Andalusia.

València, 3 de novembre de 2004.

 


 

L’STEPV-Iv demana al MECD la derogació de la Llei d’Universitats

La Llei Orgànica d'Universitats (LOU), ataca frontalment l'autonomia universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescindible per a una societat democràtica, i l'afebleix fins arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clara i coherentment als interessos de les classes dominants del sistema globalitzador imperant.

Per això, davant l'anunci de la Secretaria d'Estat d'Universitats que el Govern escometrà la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) només en aspectes molt concrets i específics, i que no procedirà a obrir un període constituent, hem de recordar que les mobilitzacions i protestes contra la LOU, que van culminar amb una gran manifestació a Madrid, han estat les més intenses, nombroses i unànimes del període recent, després de les realitzades contra la guerra de l'Iraq, i un factor clau en la pèrdua de suport social de l'anterior Govern, especialment entre la joventut. La unanimitat en el rebuig frontal i total a la LOU no pot ni minimitzar-se ni ser oblidada per un Govern que va participar plenament en aquestes amplíssimes protestes.

L'aparent acomodació a la llei a través de l'aprovació dels estatuts de les diferents universitats no és, per tant, la solució. Exigim, per coherència amb la nostra postura en tot aquest procés i pel bé de la Universitat, la completa derogació de la LOU i l'elaboració d'un projecte alternatiu que reculla les posicions mantingudes en la comunitat universitària durant les mobilitzacions. Un procés que ha de comptar amb els suports socials, acadèmics i polítics adequats, i negociat amb els sindicats representatius.

STEPV-Iv reitera, per tant, els criteris exposats durant el període de lluita contra aquell projecte:

Autonomia universitària.

- Derogació de tots els preceptes que suposen una ingerència abusiva per part de les administracions públiques i altres instàncies socials en la gestió i presa de decisions en les universitats.

- Modificació de les competències i funcions dels consells socials, dissenyats per a controlar políticament i econòmicament les universitats.

- Control democràtic de la gestió de les universitats.

Gestió democràtica a les Universitats.

- El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les universitats en tot tipus d'àmbits, econòmics, acadèmics i d'organització.

- El rector ha de ser elegit pel claustre.

- Tots els membres dels diferents estaments cal que siguen tractats en termes d'igualtat per a participar en la presa de decisions i per a formar part dels diferents òrgans. S’ha d’acabar amb la proporció privilegiada del professorat funcionari doctor per a formar part del claustre universitari o per a elegir rector.

Avaluació i acreditació del professorat. L'habilitació nacional.

- L'acreditació de les persones candidates a figures contractuals laborals de professorat ha de consistir en la constatació del compliment dels requisits exigits per a cadascuna d'elles. Rebutgem, per tant, que siguen agències externes centrals o autonòmiques les encarregades de fer-ho.

- El sistema d'habilitació "nacional" no ha suposat més que un greu entrebanc per a la funcionarización del personal i un tràmit centralista inútil, i difícilment fa compatible l'existència d'un professorat vinculat a la societat, cultura i llengua pròpies del context de cada universitat.

- No a la desvinculació de la universitat d'origen a la qual vénen sent obligats els ajudants i associats per a poder ser contractats com professors ajudants doctors. La desvinculació és només un mecanisme de desvertebració d'equips de treball docent i investigador.

Consell de Coordinació Universitària.

- El Consell de Coordinació Universitària, dissenyat com el màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari, no pot admetre la intervenció d'interessos privats en la coordinació i regulació del sistema públic.

- No a les competències exagerades i abusives ara vigents, que interfereixen en el funcionament de les universitats i en les competències de les Comunitats Autònomes.

Orientació de la recerca i de la docència en la Universitat.

- L'activitat docent i investigadora cal que es projecte sobre la societat servint, sobretot, els interessos generals. La LOU amaga una manifesta concepció mercantilista i privatizadora de l'activitat universitària pel que fa al producte final (investigació i graduats).

- Les universitats han de produir equilibradament tant investigació bàsica com aplicada.

- L'espai europeu dels estudis universitaris s’ha d’orientar sota criteris de racionalitat i no pot ser una excusa per a homogeneïtzar totes les titulacions amb criteris finalistes orientats a respondre a unes suposades necessitats de mercat, que vénen determinades pels grups de pressió dominants.

Règim de professorat.

- El personal dels diferents cossos, funcionaris i contractats laborals, ha de tindre el mateix règim laboral.

- S’ha de contemplar la reducció de la càrrega docent (lectiva i tutorial) a partir dels 55 anys.

- S'ha de subsanar la situació de discriminació que sofreixen les persones que integren en l'actualitat diversos col·lectius com el cos de TEUs.

- S’ha de possibilitar, en determinades condicions, la promoció del professorat associat a figures estables i de dedicació exclusiva en la universitat. S'ha de prestar especial atenció a la promoció del professorat associat provinent dels cossos docents no universitaris, en aquelles àrees que siga pertinent.

- Les universitats han de tindre la màxima competència en el desenvolupament dels aspectes corresponents a selecció de professorat, estructura de plantilles, modalitats de contractació, permisos, llicències, anys sabàtics, etc.

Sistema retributiu.

- El personal de les universitats ha de ser retribuït de manera digna, homogènia i uniforme.

- El personal de les universitats (PDI i PAS) ha de recuperar la pèrdua del poder adquisitiu amb un augment lineal de les seues retribucions.

- El complement autonòmic ha de tindre un component bàsic que arribe a la la immensa majoria del professorat de manera digna i homologable a l'establert en les diferents comunitats autònomes.

- Exigim la constitució de les taules sectorials d'Universitat en cada comunitat autònoma, per a negociar les competències retributives i de règim de professorat atribuïdes a cadascuna d'elles. Treballem per la negociació de convenis col·lectius per al personal laboral (PDI i PAS) que contemple les millores abans ressenyades.

València, 25 de setembre de 2004


 

Una vegada més: NO A LA LOU

Davant l’anunci de la Secretaria d’Estat d’Universitats en el sentit que el Govern del PSOE acometrà la reforma del Llei Orgànica d’Universitats tan sols en aspectes molt concrets i específics, com ara el sistema d’acreditació i habilitació prèvies a l’accés a les figures de professorat contractat i funcionari, i que no procedirà a obrir un període constituent, el STEPV-IV manifesta la seua decepció al respecte, atés que, cal recordar-ho, les mobilitzacions i protestes contra l’aprovació de la LOU, que culminaren amb la gran manifestació de Madrid, han estat de les més intenses, nombroses i unànimes després de les realitzades contra la guerra d’Iraq. La unanimitat al rebuig frontal i total a la LOU no pot quedar minimitzada i oblidada, com si aquelles posicions no foren més que postures purament estètiques. No poden quedar sacralitzades i admeses solucions clarament antidemocràtiques o profundament intervencionistes que difuminen o dissolen l’autonomia universitària. La aparent acomodació a la llei, a través de l’aprovació dels Estatuts de les diferents universitats, per molt que algunes persones que protestaven sembla que han adoptat criteris acomodaticis, perquè potser se senten còmodes i amb posicions de privilegi a les que no volen renunciar, no van a aconseguir que la majoria dels que lluitàrem callem i no tornem a cridar “NO a la LOU”. Aquelles demandes, doncs, de retirada del projecte no poden quedar satisfetes amb lleugers retocs a la llei en vigor, sinó requereixen de profundes modificacions, que de dur-se a la pràctica, l’alterarien totalment. Aleshores, per a l’STEPV-IV la posició que hauria d’engegar-se consisteix en la pura i dura derogació de la LOU amb l’elaboració d’un projecte alternatiu que arreplegue les posicions mantingudes per la comunitat universitària durant les mobilitzacions.

Des de l’STEPV-IV no podem sinó considerar altament negatiu i perillós per a les Universitats i la Societat, considerada en conjunt, el manteniment en vigor d’aquesta Llei, que ataca frontalment l’Autonomia Universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescindible per a una societat democràtica, i la debilita fins arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clarament i coherentment als interessos de les classes dominants del sistema globalitzador imperant. A més denunciem que, atés que no es va comptar amb les Universitats per a la seua elaboració ni amb el necessari consens polític, sinó que va ser resultat de la imposició unilateral del Partit Popular, mancança que es fa palesa en tot l’enunciat de la mateixa llei, cal, insistim, la seua substitució global que compte amb els suports socials, acadèmics i polítics adients.

València, 13 de maig de 2004

 


 

 


més  ensenyament públic | ensenyament privat | universitat