|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
I a més... altres notícies d'actualitat |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV presenta una de proposta de conveni col·lectiu per al PDI laboral de les universitats públiques valencianes Les universitats valencianes són de les poques que no tenen aquest conveni Dijous 11 de novembre el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià STEPV va presentar en registre de la Conselleria d’Educació una
proposta de conveni col·lectiu del Personal Docent i Investigador (PDI)
contractat en règim laboral de les universitats públiques valencianes. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
El nou pla de finançament de les universitats dóna certa estabilitat econòmica, vella reivindicació d'STEPV El Sindicat continua reclamant el deute acumulat de 900 milions d’euros El
Conseller d’Educació va anunciar ahir l’aplicació d’un nou pla de finançament
per a les universitats públiques fins a 2017. A falta de conéixer els detalls de
la nova proposta, aquest nou pla pot donar resposta a una antiga reivindicació
d'STEPV i coincideix, en aquest sentit amb les declaracions fetes públiques pels
equips rectorals de les diferents universitats públiques valencianes. 25 de setembre de 2010
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV denuncia l’estat de la docència en valencià a la UPV La delegació del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament
de la Universitat Politècnica de València ha encetat una campanya de denúncia
pública de la situació del valencià en aquesta institució. En aquest sentit, ha
presentat un escrit al rector, Juan Julià, on se li recorden les promeses
electorals incomplides i ha informat la comunitat universitària de la situació
de la llengua en aquesta institució. 20 de setembre de 2010
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV elabora un catàleg de propostes a les candidatures al rectorat de la Universitat de València El document conté 44 mesures concretes per millorar les condicions laborals del personal que hi treballa La Secció Sindical de STEPV-Universitat de València, davant les
pròximes eleccions al rectorat de la UV, ha fet una anàlisi de la situació de la
Universitat resultat de la qual considera que les candidatures al rectorat han
d’atendre una sèrie d’aspectes clau per al bon funcionament de la UV. És per
això que STEPV ha elaborat un catàleg de propostes per tal que siguen assumides
per les candidatures presentades.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Declaració del Consell Nacional de STEPV sobre la negació del Campus d’Excel·lència a la UV i a la UPV S’insta al Ministeri a rectificar la seua decisió El Consell Nacional de STEPV
fa pública una declaració sobre la negació del Ministeri a considerar la
Universitat de València i la Universitat Politècnica de València com a Campus
d’Excel·lència Internacional.
DECLARACIÓ DEL CONSELL NACIONAL DE STEPV DE 28 DE NOVEMBRE 2009 3 de desembre de 2009
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV critica la manca d'inversions del Consell en les universitats públiques valencianes El conseller fa propaganda enganyosa i irreal Davant les declaracions fetes ahir pel
conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, en l'acte inaugural del curs
universitari en la Universitat de València, on va fer un publireportatge de les
actuacions del Consell en matèria universitària, el Sindicat considera que
aquestes no s'ajusten a la realitat. 19 de setembre de 2009
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV exigeix al Consell més inversions a les universitats valencianes Una delegació del STEPV-Iv ha assistit a les
“1es Jornades de la Comunitat Valenciana sobre la Universitat del futur”,
seminari impartit els dies 6 i 7 de Juliol al Palau de Pineda, seu de la
Universidad Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) de la ciutat de València, sota
la direcció de María Amparo Camarero Olivas, Secretaria Autonómica de
Universidad y Ciencia de la Generalitat Valenciana. València, 8 de juliol de 2009
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Representants dels STES-i es reuneixen amb el Director General d'Universitats del Ministeri d’Educació El 10 de març vam mantenir una reunió amb el Director General d'Universitats, Felipe Pétriz Calvo, per a exposar els nostres posicionaments pel que fa a l'esborrany d'estatut de PDI i l'aplicació del EEES (Declaració de Bolonya). D'acord amb la LOMLOU ( llei orgànica de modificació de la LOU) ja haurien d'estar vigents tant l'estatut del PDI com l'estatut dels i les estudiantes, per aquest motiu és urgent per al seu equip no demorar més l'aprovació d'ambdós . Pel que fa a l'esborrany del PDI de data 10 de novembre 2008 es va començar a negociar ja des de l'endemà donant continuïtat a la Mesa Sectorial d'Universitat, constituïda amb anterioritat de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Aquesta reunió s’ha realitzat amb la finalitat de sol•licitar una línia d'intercanvi d'informació i li hem fet lliurament d'un document de valoració sobre l'estatut del PDI i del manifest davant el procés d'aplicació de la Declaració de Bolonya. El Director General d'universitats s'ha compromès a analitzar-los i incorporar aquells aspectes que considere oportuns en l'estatut del PDI, així com mantenir la línia d'informació que li hem sol•licitat. Davant una sèrie de qüestions plantejades per la delegació el Director General d'universitats ha anat exposant algunes de les mesures preses i algunes reflexions i informacions:
Com conclusió, el Director General ha exposat el seu compromís de potenciar la inversió en la universitat pública des del seu ministeri i per a això existeix una comissió que estudia el finançament compost per representants del ministeri, CCAA i universitats, amb l'objectiu d'elaborar un informe referent a això. Per a ell, Bolonya pot significar una oportunitat en el marc del respecte a l'autonomia universitària per a una modernització de la metodologia docent, la mobilitat del PDI, PAS i els i les estudiantes i mai un procés de privatització de la universitat pública. Finalment, es va a tractar entre les CCAA i els
ministeris competents la possibilitat d'establir un període transitori en la
continuïtat del CAP per al pròxim curs. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV fa balanç de la política universitària del govern valencià en 2008 La política universitària del Consell requereix un canvi urgent perquè la situació de les universitats valencianes és crítica La política universitària del govern valencià en 2008 es pot resumir en tres paraules: irresponsabilitat, incompetència i hostilitat envers les universitats públiques. Alguns exemples d’aquesta política són els següents: 24 de desembre de 2008
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV denuncia la irresponsabilitat i menyspreu del Govern Valencià envers les universitats públiques valencianes
Davant la notícia del possible incompliment del Govern valencià dels seus
compromisos de finançament i de pagament del deute a les universitats
valencianes, STEPV manifesta el seu més absolut rebuig i veu confirmades les
seues sospites envers un govern que sembla entestat en destruir l’ensenyament
públic en tots els seus nivells. Al mateix temps que apareix aquesta notícia, es
nomena el rector de la VIU (Valencian International University), la universitat
privada que es financia amb fons públics. 25 d’octubre de 2008
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV celebra les II Jornades d’Universitats a Alcossebre Les jornades van servir per planificar l’acció sindical a les universitats Els dies 3 i 4 d’octubre de 2008, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-IV) ha celebrat les II Jornades d’Universitats a la localitat d’Alcossebre (Baix Maestrat). Aquestes jornades han estat inaugurades per Serafí Bernat, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la Universitat Jaume I de Castelló, en nom del seu rector, i va comptar amb l’assistència dels delegats sindicals de les universitats publiques i privades valencianes. Serafí Bernat va fer referència a la precària situació econòmica de les universitats, generada per la política de la Generalitat Valenciana i la incidència d’aquesta precarietat en el desenvolupament dels diferents campus. Uns altres punts a destacar de la seua intervenció va ser l’aplicació de l’Espai Europeu Ensenyaments Superiors (EEES) a l’UJI i els dubtes que genera en totes les universitats la creació de la VIU (Valencian International University). En
aquestes jornades s’ha valorat l’acció sindical desenvolupada a cada campus,
tant de PDI (personal docent i investigador) com de PAS (personal
d’administració i serveis) i les accions de futur que hem de prendre d’ací a
2010, any de les properes eleccions. Finalment, aquestes jornades han servit per retre un sentit homenatge al company Antoni Vinyas, que va faltar el passat 28 de setembre. 6 d’octubre de 2008
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Davant el deute del govern del senyor Camps amb les universitats públiques valencianes Davant del deute de vora 900 milions d'euros que les universitats públiques valencianes reclamen a dreta llei al govern del senyor Camps, l'STEPV-Iv vol manifestar el seu més absolut rebuig a aquesta deixadesa institucional per part del Govern Valencià, la intenció del qual és desqualificar les universitats públiques del País Valencià, els seus gestors i la comunitat que en forma part, entrebancant seriosament el desenvolupament de l’educació superior al nostre país, fent-se responsable d’un escàndol majúscul i inèdit a qualsevol país civilitzat. Malauradament aquest escàndol ve acompanyat per les dèries privatitzadores d’aquest Consell i de tots els governs del PP, i no es limita a l'ensenyament universitari, abasta tot el teixit que garanteix a la nostra societat uns mínims de prestacions dignes: ensenyament no universitari, sanitat, serveis públics, infraestructures, etc., etc. Resulta esfereïdor que les nostres universitats no tinguen finançament gairebé ni per a pagar les nòmines i que es dote a la VIU -universitat privada amb finançament públic (model ja aplicat en la sanitat)- de pressupostos, quan encara no està gens clar quin serà el paper que jugue en l'ensenyament superior. Des de l'STEPV-Iv, crític com sempre i quan ha calgut amb les instàncies universitàries, no podem més que exigir un finançament digne a les nostres universitats, extrem aquest insòlitament negat pel govern autonòmic, que els permeta d'eixir d'aquest ofegament financer que el govern del senyor Camps nega i que és tan real com la predilecció per la VIU, pel circuït urbà de València i per fastos diversos a què són tan proclius els nostres governants. No volem deixar de manifestar que, malgrat tots els entrebancs financers, polítics, institucionals que venim patint la comunitat universitària des de fa temps, hem seguit prestant uns serveis de qualitat a la societat, en la docència, en la recerca (hi ha paràmetres indiscutibles que així ho demostren) i en la gestió que ha fet per poder sobreviure a tanta sequera financera com el mateix govern del senyor Camps reconeix. STEPV-Iv insta a la comunitat universitària del País Valencià que contrarreste aquesta campanya intoxicadora i denigradora amb una ferma defensa dels valors que sustenten les nostres universitats públiques, democràtiques i de qualitat. València, a 8 de maig de 2008
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Davant les manifestacions del Secretari Autonòmic d’Universitats, en contra de les universitats públiques valencianes Davant les reiterades i interessades manifestacions del Secretari Autonòmic d’Universitats, Emilio Barberà, en contra de les universitats públiques valencianes i la negociació del deute de vora 891 milions d’euros que li reclamen a dreta llei aquestes, l’STEPV-Iv vol manifestar el seu més absolut rebuig a aquest tipus de manifestacions, la intenció de les quals és desqualificar les universitats públiques del País Valencià, els seus gestors i la comunitat que en forma part. Malauradament el procés o les dèries privatitzadores d’aquest Consell, i de tots els governs del PP no es limita a l’ensenyament universitari i no universitari, abasta tot el teixit que garanteix a la nostra societat uns mínims de prestacions dignes: la sanitat, els serveis públics, les infraestructures, etc., etc. Resulta esfereïdor que les nostres universitats no tinguen finançament gairebé ni per a pagar les nòmines i que es dote a la VIU - universitat privada amb finançament públic (model ja aplicat en la sanitat)- de pressupostos quan encara no està gens clar quin va a ser el paper que jugue en l’ensenyament superior. Des de l’STEPV-Iv, crític com sempre i quan ha calgut amb les instàncies universitàries, no podem més que demanar un finançament digne a les nostres universitats que els permeta d’eixir d’aquest ofegament financer que el Secretari Autonòmic nega i que és tan real com la predilecció per la VIU, pel circuït urbà de València i per fastos diversos a què són tan proclius els nostres governants. No volem deixar de manifestar que, malgrat tots els entrebancs financers, polítics, institucionals que venim patint la comunitat universitària des de fa temps, hem seguit prestant uns serveis de qualitat a la societat, en la docència, en la recerca (hi ha paràmetres indiscutibles que així ho demostren) i en la gestió que ha fet per poder sobreviure a tanta sequera financera com ens té acostumats aquest govern. Des de l’STEPV-Iv instem a la comunitat universitària del País Valencià que contrarreste aquesta campanya intoxicadora i denigradora amb una ferma defensa dels valors que sustenten les nostres universitats públiques, democràtiques i de qualitat. STEPV-Iv Sector universitats
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta universitat privada no aporta res de nou, es financia amb diners públics i competirà amb les universitats públiques La VIU debilitarà el sistema universitari públic valencià STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional, denominada paradoxalment Valencian International University (VIU) -en anglès- i no en valencià, com la resta de les universitats valencianes. Aquesta universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant, finançada amb recursos públics, no cobrirà cap mancança educativa o formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia UNED, les quals estan en condicions d’oferir els mateixos ensenyaments. 20 de desembre de 2007
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV-iv exigeix l'aplicació de la LOU en les universitats valencianes. El Secretariat Nacional d'Universitats de l'STEPV-iv, davant la reunificació
en una única Conselleria de tots els nivells educatius, incloent-hi l'educació
superior universitària i davant la nova reestructuració del departament, insta
als responsables de l'Ensenyament Universitari nomenats, perquè es negocie
l'aplicació a les universitats valencianes els preceptes de la LOU que
atribueixen competències a les València 9 de juliol de 2007
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Renovació de càrrecs en la universitat de València Como resultado de la voluntad de los trabajadores y
trabajadoras de la Universitat de València, manifestada democráticamente en
las elecciones del 30 de noviembre de 2006, se ha producido la renovación de
los tres órganos de representación sindical existentes en la misma. València, 26 de enero de 2007 |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat Internacional STEPV-Iv reitera la seua radical oposició a la creació de la Universitat
Internacional i recolza les manifestacions dels rectors de les nostres
universitats públiques en què s’oposen a la creació d’aquesta
Universitat, denominada paradoxalment Valencian International University (VIU),
en anglès, i no en cap de les llengües cooficials del nostre país. Aquesta
Universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant
finançada amb recursos públics, no ve a cobrir cap mancança educativa o
formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia
UNED, les quals estan en condicions d’oferir aquests ensenyaments. El que en
un principi anava a ser una universitat que oferiria formació i titulacions
complementàries a les ja implantades al nostre país, ara serà un competidor
avantatjat, en impartir onze titulacions que ja hi són a les nostres
universitats i només un de nou. |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Nota de premsa de l'STEPV-iv sobre la nova universitat internacional valenciana Davant les notícies sobre la creació d’una nova universitat valenciana amb ensenyaments no presencials i de caràcter internacional, però paradoxalment denominada Valencian International University (VIU), que no utilitza cap de les llengües cooficials del nostre país, l’STEPV-iv vol manifestar la seua radical oposició a la creació d’una Universitat privada, creada per una fundació de patronat públic, i per tant finançada amb recursos públics, que no ve a cobrir cap mancança educativa o formativa que no puguen acarar les universitats públiques valencianes, i la pròpia UNED, les quals estan en condicions d’oferir ensenyaments no presencials. Resulta un despropòsit destinar fons públics a la creació d’una universitat privada pagada per tots, quan les nostres universitats públiques no tenen el finançament suficient i digne per dur endavant la seua comesa, i que venen reclamant des del 2003 l’actualització i renovació del pla plurianual de finançament. A més, tot i ser una universitat privada, es sotmetrà al règim de preus públics establerts per a les universitats públiques, subvencionats pel fet de ser precisament ensenyament públic, amb la qual cosa ens trobem, utilitzant la seua terminologia, amb una competència deslleial en el finançament d’aquesta universitat, cosa que no deu fer molta gràcia a les universitats privades. Un altre despropòsit és que una universitat no presencial, com la VIU, dispose de més seus, subseus i edificis, que una universitat tradicional, ocupant espais públics que es podrien destinar a altres finalitats (a les universitats públiques, per exemple) o espais privats que han de pagar o subvencionar. Per tant, des de l’STEPV-iv, no podem sinó rebutjar aquesta iniciativa, que no respon a altra finalitat que debilitar el sistema universitari públic valencià, amb la subordinació a uns interessos ideològics i partidistes d’una universitat aparentment pública, però de fet i de dret privada. Atés que aquesta creació requerirà processos complicats i de llarga tramitació (creació de la fundació, creació de la universitat per la fundació, tramitació legal, aprovació de les Corts valencianes, etc), no pot més que considerar-se un envit propagandístic de cara a la galeria. El cas és que hom està fent la viu-viu amb la VIU. 27 de juliol de 2006 |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Reunió dels sindicats amb presència en les Universitats públiques valencianes amb el Director General d’Universitats
El debat sobre aquest últim ha estat ajornat per una ulterior reunió, atés que afecta també a d’altres àmbits educatius i a d’altres administracions, amb les quals cal comptar. En relació al primer avantprojecte l’STEPV ha manifestat la conveniència d’esperar a l’aprovació pel parlament de l’Estat de la prevista modificació de la Llei Orgànica d’Universitats, atés que és el marc de referència obligada per a qualsevol norma de caire autonòmic, que ha d’atendre-la com a legislació bàsica. No obstant, l’STEPV ha reiterat la seua posició respecte als continguts de llei, en el sentit de rebutjar una Universitat, bàsicament, concebuda com una fàbrica de mà d’obra qualificada i no com una institució que forma ciutadans i ciutadanes responsables i capaços d’atendre les necessitats de la societat. L’STEPV ha observat un increment en el control polític dels Consells Socials de les Universitats en detriment de la seua autonomia: en cap moment del text proposat es té en consideració ni la participació ni la mera existència del Personal d’Administració i Serveis. En el sentit d’allò expressat abans, l’STEPV proposa la inclusió d’una referència clara al compromís de la Universitat com a motor cultural i d’identitat per al poble valencià. El finançament de les Universitats ha de tindre com objectiu prioritari l’assoliment dels més alts paràmetres de qualitat, i no mirar tan sols a cobrir “necessitats bàsiques”. S’ha d’atendre al marge de consideracions de mercat la formació humanística com un bé intrínsec de la nostra societat europea amb una tradició cultural que li dóna la coherència que té com a conjunt de pobles amb uns valors que la caracteritzen. En concret en relació a la definició de les llengües oficials de les Universitats l’STEPV ha defensat la referència als Estatuts de les Universitats com a àmbit propi de l’autonomia universitària en l’exercici de la llibertat acadèmica, reconegut per les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem. A més s’ha proposat la substitució del dos Consells previstos, l’Acadèmic i el Social, que per dues Comissions internes, especialitzades en temes acadèmics l’una i de participació social l’altra. L’STEPV ha defensat igualment la presència específica de representants del PAS i del PDI, així com dels sindicats amb dret a presència en la Mesa Sectorial d’Universitats, demanada aquesta de manera enèrgica per tots els sindicats. Al llarg de la reunió el Dr. General ha informat que es troba en estudi, a més de les anunciades per la conselleria, les següents mesures: una actualització de les retribucions autonòmiques del personal de les universitats (PDI i PAS); la discussió sobre el projecte de Llei de Coordinació del Sistema Valencià de Ciència i Innovació, la qual contempla una Fundació per a la incorporació d’investigadors; la Llei de Títols i Acreditacions; i finalment, l’eventual constitució de la Mesa Sectorial. València, 24 de maig de 2006
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Las Jornadas de universidad consolidan la presencia de los STEs-i en el sector Los días 19 y 20 de mayo hemos celebrado en la Universitat de València las I Jornadas Confederales de Universidad de los STEs – Intersindical, con la asistencia de representantes del personal docente e investigador y de administración y servicios de distintas universidades del estado español. Las Jornadas, tras la bienvenida ofrecida a los asistentes por el Magnífico Rector de la universidad anfitriona, ha desarrollado un intenso trabajo de análisis que han llevado a concluir que frente otras alternativas ya superadas por el actual desarrollo social, representamos el futuro sindical e institucional de la universidad española en este siglo XXI. En este sentido, las I Jornadas Confederales de Universidad de los STEs-Intersindical quieren trasladar a la sociedad en general, y a la universidad en particular, su decisión de profundizar en su coordinación y el trabajo conjunto para participar de forma activa a nivel estatal en el estudio, análisis y crítica de cuantas propuestas legislativas y normativas afecten a la universidad en general y, en consecuencia, a las condiciones de desempeño de nuestro trabajo. Estamos convencidos de representar una verdadera alternativa de carácter constructivo que puede dar cabida a un gran número de sensibilidades en el contexto de cambios en que nos encontramos inmersos, sin seguidismos ni clientelismos, con libertad y responsabilidad. Somos, por fin, la voz del Personal de Administración y Servicios, tantas veces ignorada. Somos la alternativa para el Personal Docente e Investigador comprometido profesionalmente e implicado en la configuración del sistema de educación superior y de investigación del estado moderno, europeo y plurinacional en que hoy vivimos. Queremos una universidad plural, abierta y participativa, donde el centro esté en los estudiantes y en la consecución de los más altos fines de justicia, cooperación y solidaridad entre todos los pueblos y culturas. València, 21 de maig de 2006
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
La Confederació de STEs-i i la reforma de la LOU Esborrany de Llei Orgànica de Modificació de la LOU (pàgina MEC) Davant la presentació de l’Esborrany de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 6/2001 de 21 de desembre, d’Universitats (LOU), la Confederació de STEs – intersindical (STEs-i) manifesta la seua decepció i reitera la seua posició que la iniciativa governamental hauria més aviat de consistir en la derogació de la LOU i l’elaboració d’un projecte alternatiu que reculla les posicions mantingudes per la comunitat universitària durant les mobilitzacions que van tenir lloc durant la seua elaboració i promulgació. En aquest sentit apuntem les deficiències de l’esborrany governamental i aquells punts en els quals varem discrepar radicalment. 1. AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA. Continua sent excessiva la ingerència del Consell Social, al no modificar-se les seues funcions. La seua composició hauria de contemplar una participació social d’almenys un 50 %, i no com fins a ara (1/3). Resulta positiva l’alternativa que admet que els Estatuts de les Universitats determinin el sistema d’elecció del Rector. Les atribucions del Govern de les Comunitats Autònomes i del Consell de Coordinació Universitària no poden anar més enllà de garantir el control de legalitat dels actes de les universitats i l’homologació acadèmica del sistema universitari, a més de no intervenir en la presa de decisions que competeix als òrgans autònoms d’aquestes. 2. GESTIÓ DEMOCRÀTICA EN LES UNIVERSITATS. No apareixen modificacions substancials de la configuració i competències dels òrgans de govern i de representació de les universitats. El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les Universitats en tot tipus d’àmbits: econòmics, acadèmics i d’organització, cosa que no contempla la proposta de modificació. Se segueix advocant per un règim presidencialista de gestió. Cal acabar amb la proporció privilegiada del 51% de professorat funcionari doctor per a formar part del Claustre universitari o per a triar rector, la del 51% per al personal funcionari per a Juntes de Centre i que només el personal doctor puga ser membre nat del Consell de Departament, deixant una mera representació a la resta. 3. CONSELL DE COORDINACIÓ UNIVERSITÀRIA I ANECA. Les modificacions introduïdes en el Consell de Coordinació Universitària ens semblen positives en tant que s’estableixen funcions eminentment de coordinació, cooperació, col·laboració, informe i assessorament. S’ha de ressaltar el fet que l’ANECA es convertisca en un organisme públic i deixe de ser una fundació privada. 4. ESPAI EUROPEU I ORGANITZACIÓ DELS ESTUDIS. La reforma dels articles, que fan referència als títols oficials i als plans d’estudis que han d’elaborar i aprovar les universitats, sembla positiva des del moment en què fa possible que les Comunitats Autònomes no puguen vetar, sobre la base d’una valoració econòmica dels plans, la seva implantació, si bé s’observen formulacions ambigües respecte a la possibilitat de vetar determinats plans d’estudis a posteriori. Caldria una formulació que evite l’arbitrarietat, la falta de motivació o prejudicis ideològics o polítics en relació amb la implantació d’aquests. 5. RÈGIM DEL PROFESSORAT. Es considera positiva la substitució del sistema d’habilitació nacional pel d’acreditació. No obstant la comissió d’accés podria avaluar perfectament les aptituds dels candidats, fent ociós aquest tràmit. Es considera positiva la desaparició de l’exigència de desvinculació de la universitat d’origen per a accedir a la figura de professor ajudant doctor. Seria preferible l’existència d’una única figura de Professor Ajudant, amb dues fases. No se soluciona la situació angoixant dels Ajudants procedents de la LRU, ni dels Associats a temps complet, per als quals hauria d'establir-se la possibilitat d’una transformació directa dels seus contractes a les figures contractuals estables. Davant la remodelació dels cossos en dos, el nostre model contempla l’existència d’un cos únic de PDI funcionari, amb tres nivells: Professor No Doctor, Professor Doctor i Catedràtic. Mitjançant determinats requisits, podria establir-se el pas d’una situació a una altra. Considerem positiva l’exigència que almenys el 50 % del total del professorat de les Universitats privades haja obtingut l’avaluació positiva per part dels organismes competents i la incompatibilitat entre el professorat d’Universitats privades i la condició de funcionari dels cossos docents universitaris. És de destacar el maltractament a què són sotmesos els TEUs. S’hauria d'habilitar un procés d’integració en el qual, com a molt, s’exigira el títol de Doctor i la presentació d’un projecte investigador i un treball d’investigació inèdit per a accedir a la pròpia plaça com Professor Titular d’Universitat, ja que han acreditat la seva plena capacitat docent en el respectiu concurs d’accés a la figura de TEU. 6. SISTEMA RETRIBUTIU. No apareix cap al·lusió a un canvi de sistema retributiu. Seria necessari propugnar un sistema més flexible, que tinguera uns components homogenis per al cos o cossos docents universitaris, i altres components determinats per les comunitats autònomes (l’específic i l’autonòmic vinculat a mèrits, amb un element linial i altre variable). Aquest sistema aproxima el quadre retributiu dels cossos universitaris als no universitaris. Tot el professorat, funcionari o contractat, hauria de gaudir d’un únic sistema retributiu homologat.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
STEs-i apoya las movilizaciones estudiantiles ante las propuestas de reforma de titulaciones universitarias La aplicación del llamado Proceso de Bolonia en el Estado Español está suponiendo la supresión de decenas de titulaciones, entre las que destaca la eliminación o refundición de carreras que podríamos denominar "de letras" ( Filologías de lenguas vernáculas, extranjeras o clásicas, Historia del Arte...) y de otras como las Ingenierías Técnicas. Las pretensiones marcadas en la Agenda Lisboa 2000 de convertir la economía europea en la más dinámica y competitiva se traducen en la subordinación de la educación a las necesidades del mercado, aunque para ello se considere preciso rebajar de grado la categoría de las filologías de las lenguas del Estado distintas al castellano, por cuyo interés el Gobierno debiera velar. No se trata, pues, de propuestas altruistas que tiendan a favorecer la movilidad de las y los estudiantes universitarios: la equiparación de titulaciones y la reducción de las mismas parece responder más a esa pretensión de abrir un mercado europeo de expendeduría de títulos que a la de considerar la educación superior como un derecho que debe ser puesto al alcance de toda la población. Las tendencias privatizadoras que se abren también en el mundo universitario deben ser rechazadas tajantemente. La semana pasada se desarrollaron en varios países de Europa iniciativas en defensa de la educación pública. Esta semana continúan las movilizaciones por parte de estudiantes en la mayoría de países europeos. La Confederación de STEs-intersindical quiere alertar a la sociedad española sobre los peligros que se ciernen sobre la educación de nuestro país y contribuir a que exista un debate amplio sobre cuál es la educación que necesitamos. El desprecio hacia áreas del conocimiento fundamentales para el desarrollo democrático de la sociedad es la muestra palpable de que la lógica del mercado pretende imponerse también en el mundo universitario. Confederación de STEs-intersindical |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Comunicat del Secretariat Nacional d’Universitats de l’STEPV-Iv sobre la derogació de la LOU i el finançament de les universitats públiques valencianes El Secretariat Nacional d’Universitats de l’STEPV-Iv, en reunió celebrada el 2 de novembre de 2004, acorda donar suport unànime a la sol·licitud de la confederació de STEs de la derogació de la LOU, sobre la base de la crítica realitzada pels moviments socials i sindicals que culminaren en la manifestació de Madrid de rebuig total a la LOU. Per tant, el PSOE, en el govern, hauria de fer-se ressò de la posició crítica de tots els estaments universitaris i socials en el sentit de presentar una alternativa global a la llei en vigor. En tot cas, el desplegament que està desenvolupant-se sota la forma de diversos esborranys de Reials Decrets (Règim de professorat, sistema bàsic de retribucions, sistema d’accés, desenvolupament estatutari...), haurien de ser negociats adequadament en els fòrums que corresponguen. Igualment, atesa la transferència a les autonomies del règim de finançament, i que el Pla Quinquennal de finançament de les universitats valencianes s’ha exhaurit, cal un nou Pla que n’assegure l’adequat finançament. La Conselleria ha manifestat la seua voluntat de negociar un nou sistema. Mentrestant, les universitats requereixen d’un finançament urgent que no reben. L’STEPV exigeix la pròrroga de l’anterior fins la concreció d’un sistema alternatiu. El nou sistema hauria d’atendre, a més del nombre d’estudiants i l’assoliment de determinats objectius, la consideració objectiva de la repercussió cultural, científica i social de les titulacions i de les disciplines bàsiques, i l’atenció deguda al patrimoni històric de cadascuna de les universitats. A més el nou pla haurà d’assumir les mancances de finançament que històricament han hagut d’afrontar les universitats. Aquest nou Pla de finançament hauria de donar cobertura financera a l’homologació funcional, de categories i retributiva de tot el PAS de les universitats valencianes mitjançant la signatura d’un conveni d’homologació entre les universitats i l’Administració autonòmica semblant al conveni assolit a Andalusia. Respecte al PDI l’homologació passa per unificar paràmetres retributius en allò denominat Complement autonòmic seguint els models més favorables d’altres comunitats autònomes, com ara Balears, Madrid, o Andalusia. València, 3 de novembre de 2004.
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
L’STEPV-Iv demana al MECD la derogació de la Llei d’Universitats La Llei Orgànica d'Universitats (LOU), ataca frontalment l'autonomia universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescindible per a una societat democràtica, i l'afebleix fins arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clara i coherentment als interessos de les classes dominants del sistema globalitzador imperant. Per això, davant l'anunci de la Secretaria d'Estat d'Universitats que el Govern escometrà la reforma de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) només en aspectes molt concrets i específics, i que no procedirà a obrir un període constituent, hem de recordar que les mobilitzacions i protestes contra la LOU, que van culminar amb una gran manifestació a Madrid, han estat les més intenses, nombroses i unànimes del període recent, després de les realitzades contra la guerra de l'Iraq, i un factor clau en la pèrdua de suport social de l'anterior Govern, especialment entre la joventut. La unanimitat en el rebuig frontal i total a la LOU no pot ni minimitzar-se ni ser oblidada per un Govern que va participar plenament en aquestes amplíssimes protestes. L'aparent acomodació a la llei a través de l'aprovació dels estatuts de les diferents universitats no és, per tant, la solució. Exigim, per coherència amb la nostra postura en tot aquest procés i pel bé de la Universitat, la completa derogació de la LOU i l'elaboració d'un projecte alternatiu que reculla les posicions mantingudes en la comunitat universitària durant les mobilitzacions. Un procés que ha de comptar amb els suports socials, acadèmics i polítics adequats, i negociat amb els sindicats representatius. STEPV-Iv reitera, per tant, els criteris exposats durant el període de lluita contra aquell projecte: Autonomia universitària. - Derogació de tots els preceptes que suposen una ingerència abusiva per part de les administracions públiques i altres instàncies socials en la gestió i presa de decisions en les universitats. - Modificació de les competències i funcions dels consells socials, dissenyats per a controlar políticament i econòmicament les universitats. - Control democràtic de la gestió de les universitats. Gestió democràtica a les Universitats. - El claustre ha de tornar a ser el màxim òrgan de decisió de les universitats en tot tipus d'àmbits, econòmics, acadèmics i d'organització. - El rector ha de ser elegit pel claustre. - Tots els membres dels diferents estaments cal que siguen tractats en termes d'igualtat per a participar en la presa de decisions i per a formar part dels diferents òrgans. S’ha d’acabar amb la proporció privilegiada del professorat funcionari doctor per a formar part del claustre universitari o per a elegir rector. Avaluació i acreditació del professorat. L'habilitació nacional. - L'acreditació de les persones candidates a figures contractuals laborals de professorat ha de consistir en la constatació del compliment dels requisits exigits per a cadascuna d'elles. Rebutgem, per tant, que siguen agències externes centrals o autonòmiques les encarregades de fer-ho. - El sistema d'habilitació "nacional" no ha suposat més que un greu entrebanc per a la funcionarización del personal i un tràmit centralista inútil, i difícilment fa compatible l'existència d'un professorat vinculat a la societat, cultura i llengua pròpies del context de cada universitat. - No a la desvinculació de la universitat d'origen a la qual vénen sent obligats els ajudants i associats per a poder ser contractats com professors ajudants doctors. La desvinculació és només un mecanisme de desvertebració d'equips de treball docent i investigador. Consell de Coordinació Universitària. - El Consell de Coordinació Universitària, dissenyat com el màxim òrgan consultiu i de coordinació del sistema universitari, no pot admetre la intervenció d'interessos privats en la coordinació i regulació del sistema públic. - No a les competències exagerades i abusives ara vigents, que interfereixen en el funcionament de les universitats i en les competències de les Comunitats Autònomes. Orientació de la recerca i de la docència en la Universitat. - L'activitat docent i investigadora cal que es projecte sobre la societat servint, sobretot, els interessos generals. La LOU amaga una manifesta concepció mercantilista i privatizadora de l'activitat universitària pel que fa al producte final (investigació i graduats). - Les universitats han de produir equilibradament tant investigació bàsica com aplicada. - L'espai europeu dels estudis universitaris s’ha d’orientar sota criteris de racionalitat i no pot ser una excusa per a homogeneïtzar totes les titulacions amb criteris finalistes orientats a respondre a unes suposades necessitats de mercat, que vénen determinades pels grups de pressió dominants. Règim de professorat. - El personal dels diferents cossos, funcionaris i contractats laborals, ha de tindre el mateix règim laboral. - S’ha de contemplar la reducció de la càrrega docent (lectiva i tutorial) a partir dels 55 anys. - S'ha de subsanar la situació de discriminació que sofreixen les persones que integren en l'actualitat diversos col·lectius com el cos de TEUs. - S’ha de possibilitar, en determinades condicions, la promoció del professorat associat a figures estables i de dedicació exclusiva en la universitat. S'ha de prestar especial atenció a la promoció del professorat associat provinent dels cossos docents no universitaris, en aquelles àrees que siga pertinent. - Les universitats han de tindre la màxima competència en el desenvolupament dels aspectes corresponents a selecció de professorat, estructura de plantilles, modalitats de contractació, permisos, llicències, anys sabàtics, etc. Sistema retributiu. - El personal de les universitats ha de ser retribuït de manera digna, homogènia i uniforme. - El personal de les universitats (PDI i PAS) ha de recuperar la pèrdua del poder adquisitiu amb un augment lineal de les seues retribucions. - El complement autonòmic ha de tindre un component bàsic que arribe a la la immensa majoria del professorat de manera digna i homologable a l'establert en les diferents comunitats autònomes. - Exigim la constitució de les taules sectorials d'Universitat en cada comunitat autònoma, per a negociar les competències retributives i de règim de professorat atribuïdes a cadascuna d'elles. Treballem per la negociació de convenis col·lectius per al personal laboral (PDI i PAS) que contemple les millores abans ressenyades. València, 25 de setembre de 2004 |
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Davant l’anunci de la Secretaria d’Estat d’Universitats en el sentit que el Govern del PSOE acometrà la reforma del Llei Orgànica d’Universitats tan sols en aspectes molt concrets i específics, com ara el sistema d’acreditació i habilitació prèvies a l’accés a les figures de professorat contractat i funcionari, i que no procedirà a obrir un període constituent, el STEPV-IV manifesta la seua decepció al respecte, atés que, cal recordar-ho, les mobilitzacions i protestes contra l’aprovació de la LOU, que culminaren amb la gran manifestació de Madrid, han estat de les més intenses, nombroses i unànimes després de les realitzades contra la guerra d’Iraq. La unanimitat al rebuig frontal i total a la LOU no pot quedar minimitzada i oblidada, com si aquelles posicions no foren més que postures purament estètiques. No poden quedar sacralitzades i admeses solucions clarament antidemocràtiques o profundament intervencionistes que difuminen o dissolen l’autonomia universitària. La aparent acomodació a la llei, a través de l’aprovació dels Estatuts de les diferents universitats, per molt que algunes persones que protestaven sembla que han adoptat criteris acomodaticis, perquè potser se senten còmodes i amb posicions de privilegi a les que no volen renunciar, no van a aconseguir que la majoria dels que lluitàrem callem i no tornem a cridar “NO a la LOU”. Aquelles demandes, doncs, de retirada del projecte no poden quedar satisfetes amb lleugers retocs a la llei en vigor, sinó requereixen de profundes modificacions, que de dur-se a la pràctica, l’alterarien totalment. Aleshores, per a l’STEPV-IV la posició que hauria d’engegar-se consisteix en la pura i dura derogació de la LOU amb l’elaboració d’un projecte alternatiu que arreplegue les posicions mantingudes per la comunitat universitària durant les mobilitzacions. Des de l’STEPV-IV no podem sinó considerar altament negatiu i perillós per a les Universitats i la Societat, considerada en conjunt, el manteniment en vigor d’aquesta Llei, que ataca frontalment l’Autonomia Universitària, fonament de la llibertat de docència, estudi i investigació, imprescindible per a una societat democràtica, i la debilita fins arribar a un punt crític, supeditant la institució universitària clarament i coherentment als interessos de les classes dominants del sistema globalitzador imperant. A més denunciem que, atés que no es va comptar amb les Universitats per a la seua elaboració ni amb el necessari consens polític, sinó que va ser resultat de la imposició unilateral del Partit Popular, mancança que es fa palesa en tot l’enunciat de la mateixa llei, cal, insistim, la seua substitució global que compte amb els suports socials, acadèmics i polítics adients. València, 13 de maig de 2004
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||
|