Intersindical Solidaria participa a la flotilla solidaria amb Palestina junt a més de 200 persones. Hem navegat per l’Albufera de València en un acte d’agermanament amb el poble palestí.
Us compartim el manifest colpidor que s’ha llegit al finalitzar la manifestació en vaixell. Així mateix. exigim al govern espanyol:
- Que s’incorporen les esmenes al RDL necessàries per a un embargament efectiu al règim colonial d’Israel. Exigim que es deixen d’utilitzar els nostres ports per abastir els crims israelians.
- La fi de totes les relacions amb Israel.
- Sumar-se a les demandes judicials obertes en els tribunals internacionals contra el règim genocida.
Des dels ports del País Valencià fins a les costes de Palestina, reafirmem els vincles de dignitat, resistència, esperança i compromís que ens uneixen.
La mar que ens separa és també la mar que ens connecta: un espai de trobada, una pell d’aigua que enllaça les nostres costes i ens agermana formant els corrents i generant les marees. Les nostres aigües, com a murmuri delicat i transparent, transporten vida, identitat i esperança. Però no són aigües dòcils ni manses, perquè la terra palestina les ha impregnades d’honor, dignitat i resistència.
(لين) Liin significa delicadesa en àrab, suavitat, però en cap cas rendició o sotmetiment. Les aigües palestines saben bé d’això, perquè la seua lluita ha sigut persistir en la terra que els habita, i no sols això, sinó fent-ho amb dignitat i bellesa, perquè no es pot fer fallida el que persisteix delicat, ni arrabassar el que no s’entén. Això significa Liin, l’aigua palestina que com ací en l’albufera es manté reflectint com un espill la llum (com reciten alguns poemes àrabs) fent de far al món i recordant que no hi haurà espai per a l’oblit, perquè mai hi haurà rendició ni sotmetiment.
És aquesta marea la que com a mediterrani ens interpel·la, perquè naveguem les seues aigües, recorrem les seues costes i fronteres, i posem les paraules mercé del vent per a posar fi a la barbàrie sionista que posa n’entre dit el concepte de l’humà. Palestina ens ha donat l’oportunitat de qüestionar el nostre individualisme i utilitzar els nostres privilegis per a posar el cos i la paraula. Perquè des de les primeres gotes que van caure en Palestina en 1948 fins al dia de hui, s’han conformat rius de solidaritat que s’obrin pas a través del món i que han inundat institucions, han paralitzat ciutats senceres i han obligat els governs a prendre partit malgrat els seus interessos. És ara, quan la marea està pujant i les aigües es perceben desbordants, quan el nostre compromís i responsabilitat amb el poble palestí es fa més urgent. És doncs l’hora d’obrir totes les comportes i negar el món, del riu fins a la mar, Palestina vencerà.
