Dues dones palestines, refugiades i de generacions diferents, compartiren les seues vivències en una xerrada impactant. Una d’elles, víctima directa de la Nakba de 1948, relata com va ser expulsada de la seua llar i del seu poble, havent de fugir per salvar la vida enmig del caos i la destrucció. L’altra, nascuda en un camp de refugiats, ha crescut coneixent la seua terra només a través dels relats de la seua família, però amb la mateixa esperança de tornar algun dia.
Ambdues històries, plenes de dolor i resistència, ens ofereixen una visió profunda del patiment que ha marcat el poble palestí durant dècades. Ens expliquen com la pèrdua de la seua llar i la vida en l’exili han influït en les seues famílies, i com mantenen viva la seua identitat i lluita per la justícia. El testimoni d’aquestes dones és una veu imprescindible per entendre la continuïtat de la tragèdia palestina i la resistència de tot un poble des de 1948 fins hui.
Amb aquest acte, es posa en valor la veu de les víctimes i es reivindica la importància de no oblidar la seua història, com a part fonamental per a la justícia i la pau.