|
|
|
|
|
|
|
|
Les retribucions del professorat del cos de mestres |
|
|
|
|
|
veure
posteriors
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
Els mestres de l’ESO
L’STEPV-Iv davant la situació dels mestres d’ESO:
– Les retribucions: veritats i mentides.
– L’accés dels mestres a l’ESO és recorregut davant els tribunals.
– La regulació del sector: cap a la integració total en Secundària
– Titulació única, retribució única
I. Les retribucions: veritats i mentides
L’STEPV-Iv ha participat en tots els actes que han tingut com a
finalitat reclamar una millora salarial per als mestres d’ESO. Tant si s’ha tractat de
meses de negociació, com de manifestacions al carrer, i també en totes les reunions
hagudes als centres amb el professorat, l’STEPV-Iv sempre ha afirmat que el professorat
d’ESO ha de tenir la mateixa millora salarial —uns 100 euros mensuals, equivalents al
nivell 24 en el complement de destinació— que ja es paga a Andalusia, Aragó,
Astúries, Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Balears, La Rioja, Navarra i País Basc,
però no a Canàries, Cantabria, Castella-La Manxa, Extremadura, Múrcia, Ceuta i Melilla.
A Madrid es pagarà a partir d’abril.
I tanmateix, el Sindicat s’ha convertit en l’objectiu d’una
estratègia d’aïllament i desgast compartida entre la Direcció General de Personal i
el sindicat CC.OO. El primer, per amagar la seua insolvència en no obtenir d’Hisenda
els fons necessaris per pagar el professsorat l’augment reclamat unànimement per tots
els sindicats de la Mesa Sectorial; i el segon, perquè aspira a traure’n profit
electoral. Cap altre sindicat de la Mesa Sectorial subscriu la falsedat que l’STEPV-Iv
siga el responsable que no es pague als mestres d’ESO, com afirma el director general i
CC.OO en les seues publicacions i en les reunions amb el professorat, senzillament
perquè, a més d’impossible, és mentida.
ESO, sí; la resta, també
La posició de l’STEPV-Iv no es limita a reclamar el complement
retributiu per als mestres d’ESO. També proposa que s’estenga al professorat d’Infantil,
Primària, Educació Especial i de Persones Adultes, però no ho ha plantejat mai com “o
per tots o per ningú”. El Sindicat s’ha mostrat flexible per trobar en els espais de
negociació fòrmules i terminis per tal que les millores salarials puguen arribar a
tothom. Certament, aquesta pretensió del Sindicat no és compartida per cap altre i, per
tant, és minoritària al si de la Mesa Sectorial d’Educació, raó per la qual l’Administració
es nega a tractar-la. Però és obvi que açò no té res a veure amb el fet que l’Administració
no pague als mestres d’ESO quan li ho estan reclamant tots els sindicats. En tot cas,
explicaria perquè la Conselleria no accepta ni entrar a negociar la proposta de l’STEPV-Iv.
La qüestió és que, mentre el Sindicat vol negociar la manera de fer arribar a tots els
mestres les millores salarials, d’altres pretenen que hi renuncie sense condicions. I
açò no ocorrerà mentre el professorat no vulga.
Les raons de l’STEPV-Iv són les mateixes que en aquest tema ha
mantingut sempre; es tracta de valorar el treball realitzat, i el treball dels mestres
d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i de
Formació de Persones Adultes requereix la mateixa formació inicial i idèntica
dedicació. A més de realitzar una única funció social, és un treball exercit amb el
mateix grau de responsabilitat. De fet, ningú no ha plantejat mai cap argument de
caràcter laboral per a acordar una diferència retributiva entre els mestres. Per tant,
cal pensar que la diferència preconitzada respon a raons alienes al valor del treball
realitzat.
II. Els Tribunals decidiran sobre l’accés dels mestres a l’ESO
Les accions antisindicals que es denuncien estan entrebancant la
unitat d’acció imprescindible per encarar amb les millors condicions la reclamació de
tot el paquet de mesures econòmiques que, amb retards inacceptables, afecten el
professorat: les gratificacions per la jubilació, els complements per càrrecs
unipersonals als centres, l’impagament de nòmines, etc, però, sobretot, resten
possibilitats a una acció sindical conjunta en la defensa integral dels interessos dels
mestres d’ESO.
La continuïtat dels mestres en el primer cicle d’ESO s’ha
qüestionat per col·lectius de professorat d’Educació Secundària amb la presentació
de recursos en els tribunals la finalitat dels quals és expulsar els mestres del primer
cicle d’ESO. No s’ataca solament el procediment d’adscripció de professorat emprat
per l’Administració el primer any que es trasllada l’alumnat dels col·legis als
instituts, sinó la mateixa possibilitat que els mestres treballen a l’ESO. L’STEPV-Iv
ha comparegut en els recursos plantejats per defensar que els llocs de treball del primer
cicle d’ESO es continuen oferint als mestres per sempre.
Interessos compatibles
Per al Sindicat, els interessos del professorat de cossos diferents
són compatibles. Perquè no és cert, com argumenten els recurrents, que els mestres
lleven llocs de treball al professorat de Secundària. La plantilla dels centres que ha de
ser ocupada per aquest professorat ha augmentat i encara augmentarà més, com es preveu
en l’acord de plantilles. Ocorre que la construcció de nous centres per a l’allotjament
de l’alumnat d’ESO està repartint les unitats escolars entre nous centres i municipis
que fins fa poc no tenien un institut. Per tant, en el cas de l’ensenyament secundari,
cal distribuir sobre un nou territori escolar una plantilla que globalment augmenta, tot i
que, al mateix temps, pateix canvis perquè s’adequa a les necessitats del nou sistema
educatiu, a les matèries i als nous horaris. Tot açò s’ha de negociar. Però sense
pretendre obviar aquestes qüestions i els problemes que comporten, l’STEPV-Iv afirma
que els mestres no són la causa d’aquests problemes i, per tant, no es pot pretendre
que la seua exclusió de l’ESO siga la solució. El Sindicat s’oposa a aquest intent i
ja ha intervingut en els tribunals a favor de la permanència dels mestres en el primer
cicle d’ESO. Desconeixem per ara les posicions d’altres organitzacions sobre aquests
recursos.
III. Regular la plena integració en Secundària
L’STEPV-Iv considera que la situació professional dels mestres d’ESO
s’ha d’equiparar funcionalment amb la resta del claustre dels IES. En aquest sentit, s’han
de superar les restriccions del Reglament Orgànic i Funcional a que els mestres ocupen
determinats càrrecs en els IES, com ara, la coordinació dels departaments. Han de poder
exercir qualsevol responsabilitat en igualtat de condicions que la resta del professorat.
Per altra banda, cal regular legalment el compromís de l’Administració per mantenir
reservats indefinidament per als mestres els llocs de treball determinats en l’acord de
plantilles de 1996, tant pel que fa a l’accés com a la mobilitat. En aquest sentit, les
places reservades per al cos de mestres que han estat transformades en llocs de treball
pel professorat de Secundària —cosa que ocorre quan un mestre o mestra en l’ESO
accedeix del grup B a l’A— han de tornar a quedar reservades pel cos de mestres en cas
de trasllat o baixa per jubilació o excedència del titular.
Altres aspiracions del col·lectiu de mestres d’ESO que l’STEPV-Iv
també comparteix necessiten de canvis legals importants, com ara la introducció d’una
única formació inicial del professorat amb una mateixa titulació universitària, tot
establint mesures per a una adaptació de la situació actual (en l’anomenada Llei de la
Qualitat, en tant que pretén reformar el sistema educatiu, cabria introduir canvis en la
formació inicial del professorat). En aquest sentit, s’han de proposar canvis en el
procediment d’accés del grup B a l’A o la integració en els plans de formació
institucionals de la possibilitat de l’accés dels actuals mestres a la nova
llicenciatura.
IV. Titulació única, retribució única
La concepció de l’ensenyament com una activitat unitària des de l’educació
infantil a la secundària, que precisa en tots els casos d’uns sabers bàsics sobre els
processos d’aprenentatge, la gestió de la cultura i el coneixement del mètode
científic, va sustentar fins els anys vuitanta la reivindicació del Cos Únic d’Ensenyants
per totes les forces sindicals i polítiques progressistes. La fonamentació d’aquesta
concepció no ha estat qüestionada després, però sí que s’ha anat abandonant, potser
per la dificultat de portar-la a la pràctica una vegada que, des de la Transició
política, tots els governs l’han considerada innecessària. Actualment hi ha més
interés polític i sindical a mantenir els ensenyants repartits en col·lectius diversos
i, fins i tot, a propiciar la seua fragmentació mitjançant polítiques retributives que
artificiosament desarticulen l’activitat docent i les facetes que comprén: hi ha qui
és tutor i qui no ho és, si no vol; qui coordina un equip de treball i qui no ha de fer
res per coordinar-se; qui s’ha d’implicar en la gestió del centre i qui pot estar al
marge; qui, si no l’importa cobrar menys, no cal que actualitze els seus coneixements.
Com més fragmentats, més barallats.
L’STEPV-Iv continua pensant que cal acostar-se al concepte del Cos
Únic perquè continua sent la millor manera de plantejar-se la professió docent. La
coherència de l’STEPV-Iv en matèria retributiva ja es va posar de manifest en rebutjar
en 1993 el sistema de sexennis per estratificar injustificadament el professorat amb la
mateixa responsabilitat i perquè margina el de nou ingrés i el col·lectiu d’interins
i interines. La mateixa coherència va portar el Sindicat a plantejar que tot el
professorat del Cos de Secundària —actualment dividit sense raons funcionals entre
nivell 24 i 26— es retribuesca amb el nivell superior. Per això mateix, l’STEPV-Iv
sempre ha plantejat en negociacions sobre l’estructura retributiva del professorat
augments linials per tots els cossos, per tal de tancar el ventall retributiu. Aquestes
posicions han rebut recentment un suport inequívoc de les Escoles Universitàries de
Magisteri, que reivindiquen la llicenciatura per a la formació inicial dels mestres. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El STEPV-Iv ante la
situación de los maestros de la ESO:
– Las retribuciones: verdades y mentiras.
– El acceso de los maestros a la ESO, recurrido ante los tribunales.
– La regulación del sector: hacia la integración total en Secundaria.
– Titulación única,
retribución única.
I. Las retribuciones: verdades y mentiras
El STEPV-Iv ha participado en todos los actos para
reclamar una mejora salarial de los maestros de ESO. Tanto si se ha tratado de mesas de
negociación, manifestaciones en la calle y en todas las reuniones habidas en los centros
con el profesorado, el STEPV-Iv siempre ha afirmado que el profesorado de ESO debe tener
la misma mejora salarial —unos 100 euros mensuales, equivalentes al nivel 24 en el
complemento de destino— que ya se paga en Andalucía, Aragón, Asturias, Cataluña,
Castilla y León, Galicia, Baleares, La Rioja, Navarra y País Vasco, pero no en Canarias,
Cantabria, Castilla-La Mancha, Extremadura, Madrid, Murcia, Ceuta y Melilla.
Sin embargo, el Sindicato se ha convertido en objetivo de una estrategia de aislamiento y
desgaste compartida por la Dirección General de Personal y el sindicato CC OO. La
primera, para esconder su insolvencia al no obtener de Hacienda los fondos necesarios para
pagar al profesorado el aumento reclamado unánimemente por todos los sindicatos de la
Mesa Sectorial; y el segundo porque aspira a sacar provecho electoral. Ningún otro
sindicato de la Mesa Sectorial subscribe la falsedad de que el STEPV-Iv sea responsable de
que no se pague a los maestros de ESO, como afirman el director general y CC OO en sus
publicaciones y en las reuniones con el profesorado. Sencillamente porque, además de
imposible, es mentira.
ESO, sí. Los demás, también
La posición del STEPV-Iv no se limita a reclamar el
complemento retributivo para los maestros de ESO. También propone que se extienda al
profesorado de Infantil, Primaria, Educación Especial y Personas Adultas, pero no lo ha
planteado nunca como “o para todos o para nadie”. El Sindicato se ha mostrado flexible
para encontrar en los espacios de negociación fórmulas y plazos para que las mejoras
salariales puedan llegar a todos. Ciertamente, esta pretensión del Sindicato no la
comparten los demás y por tanto es minoritaria en la Mesa Sectorial de Educación, razón
por la cual la Administración se niega a abordarla. Pero es obvio que esto no tiene nada
que ver con el hecho de que la Administración no pague a los maestros y maestras de ESO
cuando se lo reclaman todos los sindicatos. En todo caso, explicaría por qué la
Conselleria no acepta ni entrar a negociar la propuesta del STEPV-Iv. La cuestión es que
mientras el Sindicato desea negociar el modo de trasladar a todos los maestros las mejoras
salariales, otros querrían que renunciara sin condiciones. Y esto no ocurrirá mientras
el profesorado no lo quiera.
Las razones del STEPV-Iv son las mismas que en este tema ha mantenido siempre. Se trata de
valorar el trabajo realizado, y el trabajo de los maestros y maestras de Educación
Infantil, Educación Primaria, Educación Secundaria Obligatoria y de Formación de
Personas Adultas requiere la misma formación inicial e idéntica dedicación. Además de
realizar una única función social, es un trabajo ejercido con el mismo grado de
responsabilidad. De hecho, nadie ha presentado nunca ni un sólo argumento de carácter
laboral que justifique una diferencia retributiva entre los maestros. Por tanto, cabe
pensar que la diferencia preconizada responde a razones ajenas al valor del trabajo
realizado.
II. Los Tribunales decidirán sobre el acceso de los
maestros a la ESO
Las acciones antisindicales denunciadas están
dificultando la unidad de acción imprescindible para afrontar con las mejores condiciones
la reclamación de todo el paquete de medidas económicas que, con retrasos inaceptables,
afectan al profesorado: gratificaciones por jubilación, complementos por cargos
unipersonales en los centros, impago de nóminas, etc. Pero, sobre todo, restan
posibilidades a una acción sindical conjunta en la defensa integral de los intereses de
los maestros y maestras de ESO.
La continuidad de los maestros en el primer ciclo de ESO ha sido cuestionado por
colectivos de profesorado de Educación Secundaria con la presentación de recursos en los
tribunales con la finalidad de expulsar a los maestros del primer ciclo de ESO. No se
ataca sólo el procedimiento de adscripción del profesorado empleado por la
Administración el primer año que se traslada al alumnado de los colegios a los
institutos, sino la propia posibilidad que los maestros trabajen en la ESO. El STEPV-Iv ha
comparecido en los recursos planteados para defender que los puestos de trabajo del primer
cicle de ESO se continúen ofreciendo a los maestros para siempre.
Intereses compatibles
El Sindicato entiende que los intereses del profesorado
de cuerpos diferentes son compatibles. No es cierto, como argumentan los recurrentes, que
los maestros quiten puestos de trabajo al profesorado de Secundaria. La plantilla de los
centros ocupada por este profesorado ha aumentado y todavía aumentará más, como prevé
el acuerdo de plantillas. Ocurre que la construcción de nuevos centros para el
alojamiento del alumnado de ESO está repartiendo las unidades escolares entre nuevos
centros y municipios que hasta hace poco carecían de instituto. Por tanto, en la
enseñanza secundaria hay que distribuir sobre un nuevo territorio escolar una plantilla
que globalmente aumenta aunque, al mismo tiempo, sufre cambios porque se adecúa a las
necesidades del nuevo sistema educativo en las materias y en los nuevos horarios. Todo
esto debe negociarse. Pero sin pretender obviar estas cuestiones y los problemas que
comportan, el STEPV-Iv afirma que los maestros no son la causa de estos problemas y, por
tanto, no se puede pretender que su exclusión de la ESO sea la solución. El Sindicato se
opone a este intento y ya ha intervenido en los tribunales a favor de la permanencia de
los maestros y maestras en el primer ciclo de ESO. Desconocemos por ahora las posiciones
de otras organizaciones sobre estos recursos.
III. Regular la plena integración en Secundaria
El STEPV-Iv considera que la situación profesional de
los maestros y maestras de ESO debe equipararse funcionalmente con el resto de miembros
del claustro de los IES. En este sentido deben superarse las restricciones del Reglamento
Orgánico y Funcional a que los maestros ocupen determinados puestos en los IES, como la
coordinación de los departamentos. Los maestros deben poder ejercer cualquier
responsabilidad en igualdad de condiciones que el resto del profesorado.
Por otro lado se debe regular legalmente el compromiso de la Administración de mantener
reservados indefinidamente a los maestros los puestos de trabajo determinados en el
Acuerdo de Plantillas de 1996, tanto en lo que respecta al acceso como a la movilidad. En
este sentido, las plazas reservadas para el Cuerpo de maestros que han sido transformadas
en puestos de trabajo del profesorado de Secundària —cosa que ocurre cuando un maestro
o maestra en la ESO accede del grupo B al A— han de volver a reservarse para el Cuerpo
de maestros en caso de traslado o baja por jubilación o excedencia del titular.
Otras aspiraciones del colectivo de maestros y maestras de ESO que el STEPV-Iv también
comparte precisan cambios legales importantes como la introducción de una única
formación inicial del profesorado con una misma titulación universitaria, con medidas
para una adaptación de la situación actual (en la denominada Ley de Calidad, en tanto
que pretende reformar el sistema educativo, habría que introducir cambios en la
formación inicial del profesorado). En este sentido, se deben introducir cambios en el
procedimiento de acceso del grupo B al A o en la integración en los planes
institucionales de formación de la posibilidad de acceso de los maestros actuales a la
nueva licenciatura.
IV. Titulación única, retribución única
La concepción de la enseñanza como una actividad
unitaria desde la Educación Infantil a la Secundaria, que precisa en todos los casos de
unos saberes básicos sobre los procesos de aprendizaje, la gestión de la cultura y el
conocimiento del método científico, sustentó hasta los años ochenta la reivindicación
del Cuerpo Único de Enseñantes por todas las fuerzas sindicales y políticas
progresistas. La fundamentación de esta concepción no ha sido cuestionada pero se ha ido
abandonando, quizás por la dificultades de llevarla a la práctica una vez que, tras la
Transición política, todos los gobiernos la han considerado innecessaria. Actualmente
existe más interés político y sindical en mantener a los enseñantes repartidos en
colectivos diversos e, incluso, en propiciar su fragmentación mediante políticas
retributivas que artificiosamente desarticulan la actividad docente y las facetas que
comprende: existe quien es tutor y quien no lo es si no quiere; quien coordina un equipo
de trabajo y quien no ha de hacer nada para coordinarse; quien se implica en la gestión
del centro y quien puede permanecer al margen; quien, si no le importa cobrar menos, no
precisa actualizar sus conocimientos. Cuanto más fragmentados, más enfrentados.
El STEPV-Iv sigue pensando que hay que acercarse al concepto del Cuerpo Único porque
continúa siendo la mejor manera de plantearse la profesión docente. La coherencia del
STEPV-Iv en materia retributiva ya se puso de manifiesto al rechazar en 1993 el sistema de
sexenios por estratificar injustificadamente a un profesorado con la misma
responsabilidad, y porque margina al de nuevo ingreso y al colectivo de interinos y
interinas. La misma coherencia llevó al Sindicato a plantear que todo el Cuerpo del
profesorado de Secundaria —actualmente dividido sin razones funcionales entre el nivel
24 y 26— se retribuya con el nivel superior. Por esto mismo el STEPV-Iv siempre ha
planteado en las negociaciones sobre la estructura retributiva del profesorado aumentos
lineales para todos los cuerpos, con el fin de cerrar el abanico retributivo. Estas
posiciones han recibido recientemente un apoyo inequívoco de las Escuelas Universitarias
de Magisterio, que reivindican la licenciatura para la formación inicial de los
maestros.
|
|
|
|
|
|
L’STEPV el considera insuficient i
discriminatori per a 19.000 mestres
La Conselleria i quatre sindicats arriben a un acord sobre retribucions
docents
Text de l'acord
La Mesa Sectorial d’Educació es va reunir el passat 14 de maig per
tractar novament sobre les retribucions del professorat: nivell diferencial 24 per al Cos
de Mestres, consolidació del complement de direcció en aplicació de la LOPEGCD, augment
de les gratificacions per jubilació anticipada LOGSE, llicències per estudis, fons d’ajuts
socials, decret retributiu, complement càrrecs unipersonals centres d’FPA i Seccions de
Secundària.
La Conselleria de Cultura i Educació va arribar a acords sobre el
complement diferencial per als mestres d'ESO, consistent en 100 euros mensuals, amb els
sindicats ANPE, CCOO, UGT i CSIF en els següents termes:
– A partir de l’1 de setembre de 2002 s'abonaran 30 euros
mensuals.
– A data 1 de gener de 2003 s’afegiran els 70 euros restants.
Serà d'aplicació als mestres d'ESO en Instituts d’Educació
Secundària i en Col.legis Públics. Qui només faça unes hores en ESO, se li pagarà la
part proporcional.
L’STEPV-IV no ha signat l’acord perquè
el considera insuficient en diversos aspectes.
No s’aplica a tot el Cos de Mestres ni s’ha previst que s’aplique
en el futur.
A més, no té caràcter retroactiu i es fa creu i ratlla amb allò
que s’havia d’haver pagat des de fa molt de temps.
Les organitzacions que han criticat durament l’STEPV, han arribat
finalment a un acord insuficient i dolent que, per una banda, exclou a més de 19.000
mestres, i per altra es renuncia als endarreriments, de forma que cada mestre d’ESO ha
deixat de percebre, amb la signatura d’aquest acord, 1.200 euros anuals.
Amb tot açò, s’ha demostrat que l’única responsabilitat del
retard en la negociació era de la Conselleria de Cultura i Educació.
Per arribar a un acord com aquest, no calia tant de
soroll.
Quant a les jubilacions LOGSE, la gratificació s'incrementa per part
de la Generalitat Valenciana en 1,5 vegades, el que, afegit al que paga el MEC, suposa
multiplicar-la per 2,5. Per exemple: aquelles persones que els corresponien 835.000 pts, a
partir d'ara seran 2.000.000 pts. (12.000 euros). Només serà aplicable a les jubilacions
que es facen a partir de l'any 2002.
El retard en la presa de decissions (l’informe favorable d’Hisenda
sobre les jubilacions ha tardat més de 16 mesos) y la insuficiència econòmica dels
acords posen de manifest la falta de direcció i de pes polític d’Educació i la manca
de liquidesa d’un Consell de la Generalitat que s’ha gastat ingents quantitats de
diners en determinats projectes d’oci i en potenciar empreses privades.
¿No és clar que l’adversari és un govern per al qual ni l’ensenyament
públic ni les millores salarials per al professorat són una prioritat? ¿Per què s’ha
responsabiltzat a l’STEPV de la paràlisi de la negociació?
|
|
|
|
|
|
|
GENERALITAT VALENCIANA
CONSELLERIA DE CULTURA I EDUCACIÓ
Retribuciones. Maestros en puestos de trabajo de
educación secundaria.
Borrador de Resolución de la Dirección General de
Personal por la que se reconoce el derecho del personal del cuerpo de Maestros que
desempeñan puestos de trabajo del primer ciclo de la ESO, a percibir las retribuciones
correspondientes al puesto de trabajo desempeñado.
El artículo 20 de la Ley Orgánica 1/90 de
Ordenación General del Sistema Educativo, (BOE n° 258, de 4 de octubre) establece los
niveles de la Educación Secundaria Obligatoria. En la disposición adicional décima, de
la citada norma, es preceptiva que los puestos de trabajo de enseñanza secundaria, serán
desempeñados por personal del cuerpo de profesores de Enseñanza Secundaria. No obstante,
en la disposición transitoria cuarta de la citada norma, se permite que el personal del
cuerpo de maestros que desempeñaban puesto de trabajo del primer ciclo de la Enseñanza
Secundaria Obligatoria, permanecieran en dicho ciclo indefinidamente.
Considerando, que tanto la Orden de la Conselleria de
Economía y Hacienda de 15 de febrero de 1993, como demás legislación vigente, tanto
estatal corno autonómica, atribuye el complemento de destino nivel 24, como nivel mínimo
de los puestos de trabajo a desempeñar por personal del cuerpo de profesores de
Enseñanza Secundaria,
Que a tenor de lo establecido en el apartado b) del
n° 3 del artículo 23 de la Ley 30/84, de Medidas para la Reforma de la Administración
Pública, y apartado a) del n° 2 del artículo 55 de la Ley de la Función Pública
Valenciana, se indica que el complemento de destino a percibir por el funcionario es el
correspondiente al puesto de trabajo que desempeña.
Que el personal perteneciente al cuerpo de maestros
que imparte el primer ciclo de la Educación Secundaria Obligatoria está desempeñando
puestos de trabajo clasificados con nivel 24 de complemento de destino,
En uso de las facultades conferidas por el Decreto
11112000, de 18 de julio, del Gobierno Valenciano que establece el Reglamento Orgánico y
Funcional de la Conselleria de Cultura y Educación (D.O.G.V. núm. 3.798, de 21 de
julio), modificado por el Decreto 272001, de 30 de enero (D. O.G.V. núm. 3.930, de 1 de
febrero)
RESUELVO
Reconocer el derecho del personal perteneciente al
cuerpo de Maestros, que desempeñe puestos de trabajo de primer ciclo de la ESO, en tanto
permanezcan en el desempeño de los mismos, a percibir las retribuciones correspondientes
al de complemento de destino, que corresponda a los profesores del cuerpo de Enseñanza
Secundaria sin la condición de catedrático.
En el supuesto de que la jornada de trabajo se
distribuya entre los niveles de enseñanza infantil y primaria,y el primer ciclo de la
ESO, percibirá las retribuciones en parte proporcional a la parte de jornada desempeñada
en el puesto de trabajo de primer ciclo de ESO.
La percepción del indicado complemento por el
personal afectado, se efecturá, el 30 por ciento, en fecha de 1 de septiembre de 2002, y
el resto en fecha de 1 de enero de 2003.
Por las Direcciones Territoriales de esta
Conselleria, expedirán, durante el primer trimestre de cada curso académico,
certificación con la relación de personal perteneciente al cuerpo de maestros, afectados
por la presente norma, a efectos de su tramitación en nómina.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El Sindicat responsabilitza
directament el conseller Tarancón de la insolvència del seu Departament
Bloquejada la negociació dels temes retributius
A les dues meses de negociació sobre distints aspectes
retributius que afecten el professorat (gratificacions per jubilació anticipada,
llicències per estudis, fons socials, nivell 24 cos de mestres, consolidació del
complement de direcció, pagament del complement de cap de departament al antics
catedràtics de batxillerat… ), l’Administració educativa ha mostrat la seua manca de
pes polític i d’iniciativa al si del Govern de la Generalitat. Les retribucions és un
capítol que conté distintes aspectes que resta obert des de fa temps sense que encara
haja estat possible tancar-ne cap d’ells. Segons els responsables educatius, el retard
en l’adopció d’acords és degut a que la Conselleria d’Economia i Hisenda no ha
emés l’informe corresponent i no ha autoritzat el pagament.
L’STEPV-Iv es pregunta si Manuel Tarancón, conseller d’Educació,
no forma part del govern de la Generalitat i si el Departament que encapçala és capaç
de complir els acords pactats amb les organitzacions sindicals. Perquè, cas de donar-se
una resposta negativa caldria negociar amb qui té pes polític i capacitat de
negociació.
Des de l’STEPV-Iv sorprén, però, que quan es desvien
diners públics a inversions en parcs d’oci, al sector privat o a la concertació de l’ensenyament
privat no es presenta cap dels problemes ara al·legats. El Sindicat considera que és
inadmissible la situació d’estancament que pateix la negociació retributiva del sector
i fa responsable del bloqueig al propi conseller. La persistència d’aquestes
circumstàncies farà inevitable el conflicte. |
|
|
|
|
|
| |
|
| |
| En
defensa del complement salarial per al Cos de mestres (nivell 24)
ESO SÍ,
Infantil, Primària,Ed. Especial… TAMBÉ
Concentracions: Dimecres, 20 de febrer:
- ALACANT, Del. Govern Valencià (Passeig Dr. Gadea), 18 h.
- CASTELLÓ, Del. Govern Valencià (Casa Caragols), 18 h.
- VALÈNCIA, Palau de la Generalitat (plaça Manises). 18 h.
Dimecres, 27 de febrer:
- ALACANT, Del. Govern Valencià (Passeig Dr. Gadea), 18 h.
- CASTELLÓ, Del. Govern Valencià (Casa dels Caragols), 18 h.
- VALÈNCIA, Palau de la Generalitat (plaça Manises), 18 h. |
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
descarregar en
format word |
|
ESO SI, INFANTIL, PRIMÀRIA i EDUCACIÓ ESPECIAL TAMBÉ
Davant el bloqueig de la Conselleria al paquet de mesures que tenen a
veure amb les retribucions del professorat i específicament les retribucions del cos de
mestres, l’STEPV-Iv vol informar tot el professorat del següent:
-
L’augment del complement retributiu en una quantitat aproximada de
100 euros mensuals per als mestres que treballen en Educació Secundària Obligatòria és
proposta compartida per tots els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació,
sense cap excepció: STEPV-Iv, CC.OO, ANPE, FETE-UGT i CSI-CSIF.
-
Per tant, és radicalment falsa l’afirmació d’un determinat
sindicat de que l’STEPV-Iv és qui bloqueja la decisió final de la Mesa Sectorial per
procedir a realitzar el pagament corresponent, no sols perquè la posició de l’STEPV-Iv
és absolutament favorable, sinó també perquè democràticament i reglamentàriament no
és possible que un sol sindicat puga impedir una decisió majoritària de la Mesa.
-
L’STEPV-Iv no sols està totalment a favor de que es pague als
mestres d’ESO, també reclama de la Mesa Sectorial un acord que trasllade a tot el cos
de mestres el mateix augment retributiu i es mostra disposat a negociar un procediment
flexible que ho facilite. Per tant, és radicalment fals que s’atribuesca al sindicat
una posició semblant al "o per a tots o per a ningú". L’STEPV-Iv està
convençut que tots els mestres mereixen l’augment retributiu perquè tots i totes fan
una mateixa funció i treballen amb la mateixa dedicació i grau de responsabilitat.
-
L’STEPV-Iv denuncia les estratègies sindicals que aboquen a un
enfrontament entre sectors del professorat en funció d’interessos sindicals particulars
i aposta per la unitat, en benefici de tots i de totes.
Per això l’STEPV-Iv convoca tot el professorat del cos de mestres a
sumar-se a la concentració del dia 11 de febrer, davant el Palau de la Generalitat
(plaça de Manises de València), a les 18 hores, en companyia de tots els sindicats de la
Mesa Sectorial, per demanar un complement retributiu per als mestres d’ESO i també per
als mestres d’Infantil, de Primària i d’Educació Especial:
ESO SI, INFANTIL, PRIMÀRIA i EDUCACIÓ ESPECIAL TAMBÉ.
|
|
|
Alguna organització
afirma que és ‘reaccionari’ pretendre que tots cobren el mateix
El Sindicat manté la defensa d'una idèntica
retribució per al professorat del mateix Cos
descarregar
aquest full en valencià (format word)
descargar
esta hoja en castellano (formato word)
Al juny de 1996 la Mesa Sectorial d'Educació va
arribar a un acord que determinava les plantilles dels col·legis públics d'Educació
Infantil i Primària. L'acord incloïa el compromís de negociar les retribucions del
"Cos de Mestres". L'aplicació de la Reforma educativa —retardada fins aquest
moment— i l'esforç que se li demanava al professorat per a adequar-se a les noves
exigències del sistema educatiu ho justificaven sobradament. Tampoc va ser gratuïta la
referència al "Cos de Mestres", ja que l’esforç es demanava, òbviament, a
tots els mestres i mestres.
Durant els anys següents, mentre es van anar complint
en els terminis previstos els aspectes referits a la dotació de les plantilles —no
sense una pressió constant— l'Administració va deixar de complir o va ajornar altres
aspectes, com la generalització de les unitats de tres anys en tots els col·legis o la
negociació de les retribucions.
Aquest últim tema no es va abordar fins 2001, i quan
es va fer l'Administració ho va plantejar restringint el seu abast, és a dir, proposant
un augment retributiu per als mestres que treballen en l'ESO (unes 3.500 persones), i no
presentant una proposta que contemplés la totalitat del professorat del Cos de Mestres
(uns 23.000 docents). La negociació ha continuat en 2002. L'augment retributiu proposat
abans i ara —equivalent al nivell 24 en el complement específic, uns 100 euros mensuals
aproximadament— compta amb l'aprovació unànime de tots els sindicats presents en la
Mesa Sectorial. L’STEPV-Iv demana a més que la millora s'estenga, encara que amb
flexibilitat temporal, a tot el professorat del Cos de Mestres, treballe on treballe. En
aquest punt s'acaba la unanimitat i a partir d'aquí l'STEPV-Iv es queda sol defensant la
seua proposta.
Les raons de l’STEPV-Iv
Per al Sindicat es tracta de valorar el treball
realitzat, el treball dels mestres d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació
Secundària Obligatòria i de Formació de Persones Adultes requereix la mateixa formació
inicial i idèntica dedicació. A més de realitzar una única funció social, és un
treball exercit amb el mateix grau de responsabilitat. De fet, ningú ha plantejat mai cap
argument de caràcter laboral per a acordar una diferència retributiva entre el
col·lectiu de mestres. Per tant, cal pensar que la diferència preconitzada respon a
raons alienes al valor del treball realitzat.
Les raons dels altres
L'Administració —que mai ha justificat la seva
proposta— usa com únic argument que no pot accedir a les pretensions de l’STEPV-Iv
perquè això obriria una espècie d'espiral reivindicativa en el mateix sentit en la
resta dels àmbits laborals de la Generalitat.
Efectivament, el Sindicat pretén que quan aquesta
mateixa situació es done en altres col·lectius s'aplique la mateixa política
retributiva. De fet, aquesta és la proposta per a Sanitat, Justícia i Funció Pública.
S'entén que una Administració que es caracteritza per restringir tant com pot les
retribucions dels funcionaris públics s'opose a les reivindicacions de l’STEPV-Iv,
però és més difícil entendre que això mateix siga compartit per determinats
sindicats. Algú ha arribat a afirmar fins i tot que "és reaccionari" pretendre
que tothom cobre el mateix.
Per al Sindicat, retribuir de la mateixa manera una
mateixa dedicació i grau de responsabilitat no només no és reaccionari, sinó que per
ser just afavoreix la suma de voluntats per a treballar en equip i compartir
responsabilitats. En canvi, el que és profundament reaccionari és dividir
innecessàriament i artificiosament les retribucions dels treballadors i treballadores —com
per exemple ha ocorregut històricament entre homes i dones que fan el mateix treball—
perquè, a més de discriminatori, dificulta la seua unitat per a plantejar tasques o
reivindicacions comunes.
En informacions facilitades per altres sindicats es
diu que els mestres adscrits a Secundària cobraran el complement "si l’STEPV-Iv no
ho impedeix" o que "l'Administració —referint-se a la Mesa del 29 de gener—
amb la complicitat d'algun sindicat, ha bloquejat altra vegada el que semblava
aconseguit".
Com és òbvia l'al·lusió, l’STEPV-Iv afirma que
no és responsable que encara no s'haja abonat el complement als mestres d'ESO, perquè l’STEPV-Iv
sempre ha defensat que aquest professorat accedesca a la millora salarial al·ludida. Amb
la pretensió d'estendre-la a tots els mestres —encara que siga de forma flexible i
gradual— el Sindicat no impedeix que la majoria sindical de la Mesa, representada per la
suma de la representació de la resta de sindicats, al costat de l'Administració, puguen
acordar el que vulguen. l’STEPV-Iv només és responsable de les seues pròpies
posicions. La representació del Sindicat en la Mesa Sectorial —a pesar de ser la més
important, un 40% del total— no impedeix que el conjunt de la resta d'organitzacions —el
60% restant— prenga conseqüentment els acords que afirma defensar.
Titulació única, retribució única
La coherència del l’STEPV-Iv en matèria
retributiva es va posar de manifest quan en 1993 va rebutjar el sistema de sexennis —el
qual, per cert, es va posar en marxa per la majoria de la mesa Sectorial a pesar del
desacord de l’STEPV-Iv— perquè estratifica injustificadament al professorat i margina
al de nou ingrés i al col·lectiu d'interins i interines. La mateixa coherència és la
que duu al Sindicat a plantejar que tot el professorat del Cos de Secundària —actualment
dividit sense raons funcionals entre nivell 24 i 26— es retribuesca amb el nivell
superior. Per això mateix l’STEPV-Iv sempre ha plantejat en negociacions sobre
l'estructura retributiva del professorat augments lineals que tanquen el ventall
retributiu i no l’òbriguen encara més.
Aquestes posicions del Sindicat responen al
convenciment que a la funció docent, que és única, li correspon l'agrupament laboral
del professorat en un Cos Únic d'Ensenyants. Aquest històric posicionament —que amb el
pas del temps ha perdut el suport de diferents sectors sindicals, professionals i
polítics però mai de l’STEPV-Iv ha rebut recentment l'important suport inequívoc de
les Escoles Universitàries de Magisteri, que reivindiquen la llicenciatura per a la
formació inicial dels mestres. Per al Sindicat, aquest és el camí. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La
Mesa Sectorial d'Educació sobre retribucions del professorat acaba sense cap avanç
La Conselleria no pagarà la nòmina de gener al professorat
substitut.
La Mesa Sectorial d'Educació celebrada avui, dimarts 29 de gener, ha
acabat sense cap avanç significatiu en cap dels temes tractats: gratificacions per
jubilació anticipada prevista a la LOGSE; convocatòria de les llicències per estudis;
convocatòria dels fons d'acció social; decret de retribucions; pagament del complement
de cap de departament a l'antic Cos de Catedràtics; consolidació del complement de
direcció en aplicació de la Llei de Participació i pagament del complement diferencial
als mestres.
La reunió ha esdevingut una repetició de reunions anteriors, en les
quals els sindicats ha expressat les seues reivindicacions i la Conselleria s'ha limitat a
escolar-les. Després d'una mesura de força del sindicats s'ha compromés a presentar les
seues propostes, per escrit, abans del dia 6 de febrer.
L'STEPV-Iv valora molt negativament l'actitud de l'Administració, ja
que molts dels temes estan pendents de negociació des de fa anys.
Pel que fa a les gratificacions per jubilació LOGSE, el sindicat ha
exigit que es triplique la quantitat que es paga actualment. Cal assenyalar que el País
Valencià és la Comunitat Autònoma que menys paga al professorat que s'acull a aquesta.
El sindicat ha exigit que tot el professorat del Cos de Mestres cobre
100 euros (16.000 pessetes) mensuals més per aplicació de la LOGSE. Per al sindicat és
inexplicable que l'Administració només pretenga que ho cobren els mestres que
imparteixen classes en ESO (unes 3.700 persones) i no ho faça la totalitat del Cos (unes
23.000 persones). El sindicat considera s'ha de retribuir d'igual forma el valor del
treball que fan els mestres d'infantil, primària, epa, educació especial o escola rural
com el que fan els mestres que treballen a ESO. No existeixen arguments ni pedagògics ni
laborals per no fer-ho, ja que a més tenen la mateixa dedicació.
El Director General de Personal ha explicat que la raó per la qual no
accedia a les pretensions de l'STEPV-Iv és que la resta de Conselleries (Sanitat i
Justícia i Administració Pública) es podrien trobar amb reivindicacions sindicals
semblants, al menys per part de l'STEPV-Iv, cosa que el govern no té intenció d'accedir.
Però no ha donat un sol argument que justifique una diferència retributiva entre un
mestres i uns altres.
Respecte a les llicències per estudis, el sindicat ha demanat una
convocatòria per al curs vinent, aquestes no s'han convocat des de que governa el Partit
Popular.
Pel que fa als impagament de la nòmina de gener, segons ens ha
informat la Conselleria afectarà al professorat que realitza substitucions des del mes de
desembre i al reconeixement de triennis i sexennis del professorat funcionari. El sindicat
ha exigit el pagament immediat de la nòmina i, adverteix que de no fer-se convocarà
mobilitzacions al personal afectat. El proper divendres està convocada una reunió amb el
Director General de Règim Econòmic per donar una resposta a la situació creada.
València, 29 de gener de 2002. |
|
|
|
|
|
El
Sindicat demana un complement de 16.600 pessetes per a tots els mestres
Es negocien les retribucions del professorat i la
indemnització per jubilació
La Conselleria ha obert un procés de negociació sobre
les retribucions del professorat valencià que comprén també les indemnitzacions per la
jubilació anticipada. S’ha obert una controversia a propòsit de si un augment
retributiu per als mestres de l’ESO també s’ha de generalitzar o no per tots els
mestres. L’STEPV-Iv proposa que, dins del mateix cos, es tracte igual el professorat que
tinga la mateixa dedicació i la mateixa responsabilitat. Diversos són els temes que
estan oberts per a la seua negociació i, encara que han coincidit en el temps, no estan
tots connectats.
De tots els assumptes oberts, el que està tenint més
repercusió és el pagament d'un complement diferencial per als mestres que treballen a
l'ESO en escoles i en IES. Aquest complement, xifrat en 16.600 pessetes, afectaria
actualment a 3.737 mestres i el seu cost és de 750 milions anuals.
La Conselleria de Cultura i Educació s'ha manifestat
sempre partidària de pagar aquests diners només al professorat que treballa a l'ESO i s’ha
oposat a estendre’l també a la resta del professorat del cos de mestres com proposa l’STEPV-Iv.
Els arguments de l'Administració són que cal una millor valoració del treball que fa el
professorat d'ESO i que així s’igualen les retribucions del professorat que treballa en
un mateix centre.
La posició del Sindicat ha estat que eixa millora
salarial s'aplique també, si cal amb una flexibilitat temporal raonable, a tot el cos de
mestres, unes 23.500 persones, perquè no ha trobat cap argument per compartir les
limitacions de l'Administració. Com es pot explicar als mestres d'Infantil i Primària
que pel seu treball no els correspon un augment semblant?. En quins fets objectius
referits a la dificultat del treball o a la seua dedicació s’empara una diferència
salarial com aquesta? El desacord de l’STEPV-Iv amb l’Administració és per defecte i
no nega de cap de les maneres que cobre ningú.
La posició de la resta d’organitzacions sindicals
és diversa: mentre CCOO i UGT han defensat que només es pague als mestres d'ESO, ANPE i
CSIF unes vegades han proposat que es pague a tothom i d'altres només als d'ESO.
L'Administració s’ha compromés a pagar, encara que
tot ha quedat pendent d'una nova reunió de la Mesa Sectorial per concloure.
Si aquest tema no s'ha tancat abans — malgrat que ja
hi figurava en l’acord de plantilles d’Infantil i Primària signat en1996 com a
compromís de negociar "les retribucions del cos de mestres"— ha estat perquè
a la Conselleria no li ha interessat abordar la negociació, potser perquè li convenia
esperar les sentències dels Tribunals de Justícia en els recursos que alguns sindicats
van presentar i que finalment han perdut. El Sindicat, convençut que no és una qüestió
jurídica, va preferir la via de la negociació i per això l’ha demanada reiteradament,
sense trobar el necessari suport de la resta dels sindicats. Amb la unitat sindical
hagués estat possible aconseguir un tractament més just per tots els mestres, però amb
l'actitud de determinades organitzacions sindicals de responsabilitzar contínuament l’STEPV-Iv
de tot allò que passa al sistema educatiu es beneficien els interessos de l’Administració
i no del professorat. Quan aquest assumpte es va tractar en la Mesa General de Negociació
del 23 de novembre en la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, el
representant de CC OO-PV va dir textualment: "n'hi ha dificultats amb Hisenda, ho
comprenem". I tanmateix, quan ho expliquen al professorat responsabilitzen
directament l’STEPV-Iv. Depén de l'auditori s’hi fa un discurs o l'altre. Hi cal
coherència. Sobretot per identificar l’adversari.
Només amb la unitat sindical i la pressió del
conjunt del cos de mestres és possible avançar. Però qui de debó pense que hi ha raons
perquè uns cobren ja i d’altres no ho facen mai que ho explique i admeta que n’hi d’altres
maneres de veure les coses. L’STEPV-Iv està per facilitar els acords que considera
justos tot flexibilitzant la seua aplicació, però no signa el contrari del que creu: que
allò més just és que tot el cos de mestres guanye més diners, que tot el qui té la
mateixa responsabilitat i la mateixa dedicació prospere amb la mateixa mida.
Les retribucions del conjunt del professorat
Independentment de la negociació anterior, el
sindicat considera necessari obrir la negociació de les retribucions del conjunt de
cossos docents. La negociació del nou Estatut de la Funció Pública Docent o de la Llei
de Qualitat ha de servir per a modificar l'actual sistema retributiu en diverses línies,
com ara augmentar les retribucions bàsiques en detriment de les complementàries;
substituir l'actual sistema de sexennis per un altre més igualitari i que integre en la
tasca docent la vessant de la formació contínua; redifinir els nivells de complements de
destinació actuals per tal de tancar el ventall retributiu en que es subdivideix
injustificadament el professorat.
En aquest sentit, les propostes del sindicat es
concreten de la següent manera:
- En l'àmbit del País Valencià, la substitució de
l'actual sistema retributiu basat en els sexennis per un altre que supose l'equiparació
de les retribucions en una quantitat igual a la que cobra una persona que tinga cinc
sexennis.
- En l'àmbit estatal, redefinir el sistema retributiu
per equipar les retribucions del professorat dels diversos cossos docents. Açò descansa
sobre el consens que hi ha actualment entre el professorat per tal d’aconseguir una
titulació única per a l'accés a la docència, en la línia de la reivindicació
històrica del Cos únic i de la llicenciatura sol·licitada per les Escoles de Magisteri.
L'augment de les indemnitzacions per jubilació
avançada
Aquest tema està obert. La proposta inicial de
l'Administració és doblar la quantitat que es paga actualment.El sindicat l’ha
considerada insuficient perquè està encara lluny del que es paga per d’altres
Administracions educatives i ha demanat que es triplique. |
|
|
|
|
|
La
Conselleria d'Educació discrimina a 19.263 mestres que no cobraran l'augment salarial que
només s'aplicarà a 3.737 mestres que treballen en Educació Secundària Obligatòria.
L'STEPV-Iv anuncia que iniciarà una campanya d'informació i
pressió per aconseguir que el conjunt del Cos de Mestres, unes 23.000 persones, cobren
aquesta millora salarial.
La Conselleria de Cultura i Educació ha acordat amb determinades
organitzacions sindicals que els mestres que imparteixen classes en ESO cobren 16.363
pessetes mensuals més, negant-se a aplicar aquesta millora salarial al conjunt del
professorat del Cos de Mestres. Per al sindicat, aquesta decisió de no extendre la
millora retributiva suposa discriminar greument i menysprear el treball del professorat
que treballa a educació infantil, educació especial, educació primària, serveis
psicopedagògics escolars, escoles rurals, educació compensatòria, etc. Què argumenta
la Conselleria i alguns sindicats per no aplicar aquesta millora salarials als mestres
d'educació infantil?.
El sindicat lamenta que es pretenga tancar el debat sobre el sistema
retributiu dels cossos docents amb un augment salarial que afecta només a 3.737 mestres i
no s'haja obert una veritable negociació sobre les retribucions superant l'actual
divisió de cossos docents i apostant per una formació inicial única per al conjunt del
professorat. Amb aquest acord es pretén impedir aquest debat i es frustra l'aspiració
legítima del conjunt del professorat per modificar l'actual sistema i millorar les
retribucions docents. L'STEPV-Iv qualifica de patètic el paper jugat per algunes
organitzacions sindicals que en compte de defensar els interessos del professorat s'ha
alineat amb l'Administració Educativa permetent la fragmentació salarial del professorat
valencià.
El sindicat no es nega a millores salarials però considera que
qualsevol millora s'ha de generalitzar a tot el professorat del Cos de Mestres i que no
s'ha de discriminar a 19.263 persones, en aquest sentit el sindicat iniciarà una campanya
informativa per explicar les repercusions que tindrà aquesta decisió i per proposar
mesures de pressió per aconseguir extendre a tot el cos de mestres la millora salarial i
per modificar l'actual sistema retributiu basat en els sexennis que és injust i
discriminatori.
Per acabar, el sindicat critica a Educació per retardar,
sistemàticament,la negociació dels aspectes retributius del professorat valencià:
indemnitzacions per jubilació avançada, ajudes socials, itineràncies, llicències per
estudis, decret de retribucions,...
València, 31 d'octubre de 2001 |
|
|
|
|
|
Mesa Sectorial d'Educació sobre
retribucions del professorat
El dimecres 17 d’octubre s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació
per tractar sobre les retribucions del professorat valencià. Els temes tractats han
estat:
- Augment de les indemnitzacions de les jubilacions avançades
previstes a la LOGSE.
La Conselleria fa una oferta de doblar la quantitat que es cobra
actualment i que tindrà efectes 1 de gener del 2001.
L’STEPV-Iv considera aquesta quantitat insuficient i demana un
augment suficient per posar-nos a l’alçada de la resta de Comunitats Autònomes.
- Nivell 24 per al professorat del Cos de Mestres.
La Conselleria ha proposat que el mestres que imparteixen Educació
Secundària Obligatòria cobren la diferència entre el nivell 24 i el 21, unes 16.630
pessetes. Açò afectaria a un 2.300 mestres.
L’STEPV-Iv considera que qualsevol millora salarial ha de ser
aplicada per al conjunt del Cos de Mestres, tant si imparteixen classes a infantil,
primària, educació secundària obligatòria, especial, formació de persones adultes,…
en total unes 22.000 persones.
- Pagament del complement de cap de departament als catedràtics
anteriors a la LOGSE
La Conselleria ha preparat una resolució per la qual es pagarà a
aquest professorat, després d'haver guanyat algunes sentències.
De tota manera, no n'hi ha hagut acord sindical per dos motius:
-La Conselleria es nega a pagar amb efectes retroactius, sols ho farà
a aquelles persones que ho sol.liciten per aplicació de les sentències guanyades.
-En la resolució es diu que aquell professorat que renúncie a ser
cap de departament tampoc cobrarà.
Els sindicats ens hem oposat a aquestes dos clàusules u hem demanat
que es pague amb caràcter retroactius a tothom.
- Consolidació del complement específic de la direcció dels centres
per aplicació de la Llei de Particiació (LOPEGCE)
L'Administració ha elaborat un esborrany d'ordre per desplegar la
Llei. Està pendent de portar-lo a una propera Mesa Sectorial.
- Llicències per estudi
S'ha demanat que l'Administració elabore una disposició per poder
fer una convocatòria, també se li ha criticat que durant els darrers cursos no s'haja
fet.
En la propera Mesa Sectorial de retribucions se'ns contestarà
respecte de si es fa una convocatòria.
- Ajudes socials
El tema està igual que l'anterior pendent d'una resposat sobre si es
va a complir l'acord signat l'any 1993.
- Nou decret de retribucions del professorat
La Conselleria té previst presentar-nos un esborrany de decret sobre
les retribucions del professorat. Aquest contindrà els complements específics: pagament
càrrecs unipersonals, llocs de treball singular, sexennis,…
L'STEPV-Iv considera positiu que, per primera vegada en molts anys,
s'haja presentar per a la seua negociació aquest projecte de decret. Ara bé, cal que
s'obriga una negociació real per posar damunt de la taula tots els conceptes retributius
i es done una resposta satisfactòria a les reivindicacions del professorat valencià.
Per exemple: una nova classificació dels centres, resoldre la
situació del profesorat itinerant o un sistema retributiu que no estiga basat en els
sexennis.
- Retribucions del professorat any 2001 i any 2002
El sindicat ha criticat que durant tot l'any no s'haja convocat cap
Mesa Sectorial ni s'haja donat cap explicació sobre les retribucions anuals del
professorat. Aquest fet és qualificat de lamentable per l'STEPV-Iv per quan el conseller
de Justícia i Administracions Públiques es va comprometre en la Mesa General de
Negociació a que les retribucions es tractarien en els àmbits sectorials, cosa que no
s'ha fet, d'aquesta forma es posa en evidència que tot era una maniobra per impedir una
negociació real de les retribucions de les empleades i empleats públics que depenen de
la Generalitat Valenciana.
La Conselleria de Cultura i Educació s'ha compromés a convocar una
nova Mesa Sectorial d'Educació per continuar la negociació de les retribucions del
professorat, en concret de tots els temes abans esmentats.
L'STEPV-Iv reclama un canvi d'actitud de l'Administració Educativa
valenciana en els temes retributius, de forma que es deixe de "tirar balons"
fora cada vegada que es parla de retribucions, sota l'excusa que la Conselleria d'Hisenda
ha de fer un informe. El sindicat creu que el problema real no són responsabilitat
d'Hisenda sinó de la manca de voluntad i de pes polític de la Conselleria de Cultura i
Educació en en govern de la Generalitat Valenciana.
Per acabar, el sindicat adverteix que de no donar una resposta
satisfactòria als temes retributius, la resta de negociacions es veuran condicionades.
València, 17 d'octubre de 2001. |
|
|
|
|
|
L’STEPV
reclama un augment de 15000 pessetes mensuals per als mestres.
El sindicat espera que s’obriga una negociacio real
de diversos conceptes retributius.
Es demana el nivell 24 per al Cos de Mestres i el 26 per als Cossos de Secundària.
El dimecres 7 de juny, es va reunir la Mesa de
Negociacio per tractar sobre les retribucions del professorat del Cos de Mestres. L’Administracio
va proposar que el professorat d’aquest Cos que impartesca classes al primer cicle d’ESO
als Instituts cobre una quantitat equivalent a la diferencia entre el nivell de Complement
de Destinació 21 i el nivell 24 (ara el Cos de Mestres té el nivell 21 i el professorat
dels Cossos de Secundària el 24). Aquesta quantitat sols es pagaria a les mestres i als
mestres que s’hagen adscrit a llocs de treball de primer cicle d’ESO del IES, no als
que imparteixen el mateix nivell, primer cicle d’ESO, als col.legis, ni tampoc a la
resta del professorat que imparteix les seues classes a Ed. Infantil o Ed. Primària. La
Conselleria convocara una nova Mesa de Negociacio al llarg dels propers dies per continuar
tractant sobre aquest tema.
L’STEPV-IV valora com insuficient la proposta de
l’Administració per considerar que qualsevol millora s’ha d’aplicar al conjunt del
professorat del Cos de Mestres. En concret el sindicat ha demanat que la diferència
entre els nivell 24 i 21, unes 15.000 pessetes mensuals, es pague a tot el professorat d’aquest
cos, independentment del nivell o etapa educativa on estiga adscrit. Per tant, tot el
professorat del Cos de Mestres, treballe a Infantil, Primària, Ed. Especial, Adults,
SPEs, Pressons, Primer Cicle d’ESO,… cobraria aquesta quantitat.
El sindicat considera que qualsevol altra posició,
que no siga un augment generalitzat, estaria fragmentant i obrint el ventall salarial
sense cap justificació ni econòmica ni pedagògica. Com s’explica que un mestre o una
mestra d’infantil no cobre eixos diners?. I un o una de primària? El sindicat no es
nega a cap millora salarial, sinó que planteja que les millores s’apliquen al conjunt
del professorat. En definitiva, l’STEPV-IV no subscriurà cap acord en la línia del
proposat per l’Administracio ja que el considera insuficient i anuncia que convocarà
mobilitzacions al conjunt del professorat del Cos de Mestres per aconseguir que tothom
cobre el nivell 24. A més a més, el sindicat anuncia que traslladarà als Claustres
del Professorat les propostes que presente l’Administració i realitzarà una consulta
entre el conjunt del professorat.
Per altra part, el sindicat ha demanat que s’obriga
una negociació sobre les taules retributives ( complements específics) del conjunt de
professorat per adequar-les a la situació actual. Aquestes no s’han negociat des de
fa més de 12 anys. El sindicat ha proposat la negociació es faça abans de les vacances
d’estiu i que l’acord de la Mesa Sectorial es consigne als Pressupostos del 2002.
També ha plantejat que cal obrir la negociacio sobre
diversos temes retributius com ara:
-
L’augment de les gratificacions per jubilacions LOGSE.
-
Els fons socials del personal docent .
-
La modificacio de l’actual sistema retributiu basat en els sexennis.
Cal una negociació d’un nou sistema retributiu, amb un Complement Específic Únic
per a tot el professorat, que impedesca la estratificació, jerarquització i divisió
del professorat. És necessària una desvinculació de les retribucions i la formació,
en tant que aquesta és un dret i un deure del professorat.
Per acabar, el sindicat ha reclamat que en el marc de
la negociacio de l’Estatut Bàsic de la Funció Pública Docent, el Ministeri d’Educació
i les Comunitats Autònomes modifiquen els nivells dels Complements de Destinació. En
concret el sindicat demana transitòriament, el nivell 24 per a tot el professorat del
Cos de Mestres i el nivell 26 per a tot el professorat dels Cossos de Secundària.
Valencia, 7 de juny de 2001 |
|
|
|
|
|
Cal generalitzar el nivell 24
per a tot el col.lectiu
L’STEPV-Iv exigeix que l’increment dels adscrits a ESO
s’estenga a tots els mestres.
El proper 7 de juny tindrà lloc una reunió de la Mesa
Tècnica per a abordar la negociació de les retribucions del professorat del Cos de
Mestres, on es preveu que els sindicats proposaran alternatives diferents. Mentre l’STEPV-Iv
apostarà per retribuir tots els mestres amb el mateix nivell, la resta de sindicats tan
sols ho demanen per als mestres adscrits a l’ESO.
La reunió per tractar les retribucions dels mestres ha
estat sol.licitada, reiteradament, pel Sindicat i és fruit de l’Acord de Plantilles d’infantil
i primària. L’article 17 d’aquest acord especifica que la Conselleria de Cultura i
Educació "negociarà al llarg del periode d’implantació de l’Educació
Secundària Obligatòria les condicions retributives dels funcionaris del Cos de Mestres
com a conseqüència de l’aplicació de la LOGSE".
El Sindicat manté que es pague qualsevol augment a tot
el professorat del Cos de Mestres, a unes 23.000 persones, tant si treballen a infantil,
primària, especial, amb persones adultes o en secundària obligatòria. La resta de les
organitzacions sindicals proposen que es pague el nivell 24, o el seu equivalent en
pessetes — un augment de 16.000 ptes. brutes— solament a qui estiga adscrit al primer
cicle de l’ESO, unes 3.600 persones.
El sindicat sempre ha tingut clar que cal retribuir igual
la mateixa feina i nivell de responsabilitat. Per això sempre ha apostat pel cos únic d’ensenyants.
Com expliquen algunes organitzacions sindicals que els mestres d’infantil cobren menys
que els de primer cicle d’ESO? O que els professors tècnics d’FP que treballen als
col.legis públics cobren més que el mestres de primària? Si l’argument per a defensar
el nivell 24 solament per als mestres adscrits a l’ESO és que el professorat del cos de
Secundària cobra el 24, per què no es demana per a tota la Secundària el nivell 26, com
cobra el professorat amb la condició de catedràtic?
El sindicat considera que si prevaleix la unitat
sindical, serà possible aconseguir el nivell 24 per a tot el Cos de Mestres. Es diga el
que es diga, l’STEPV-Iv no negarà a ningú cap millora salarial, el que defensa és que
tothom la tinga. Per això va subscriure l’article 17 de l’acord de plantilles que s’ha
esmentat abans, i ha estat pressionant, de vegades en solitud, perquè es reunira la Mesa
de Negociació. Una vegada convocada, el Sindicat lluitarà per aconseguir que tothom
tinga una millora salarial. Cal recordar que des de fa uns anys s’està obrint el
ventall de condicions laborals i retributives. El Sindicat no ha abandonat el referent del
Cos Únic d’Ensenyants ni renuncia a la històrica lluita per unes mateixes condicions
laborals i econòmiques per tots els ensenyants.
23 maig 01 |
|
|
|
|
|
|
|
< anar al començament | index
ensenyament públic | All-i-Oli | Principal
>
|
