Grup de lectura
Presentacions de llibres
Lectura obligada: Vertigen
El dimecres 28 de maig, Esperança Camps va participar en el grup de lectura El Micalet parla de llibres, organitzat per Intersindical Cultura amb la col•laboració de la S.C. El Micalet i el Voluntariat pel Valencià d’Escola Valenciana. Va ser una sessió sobre la seua novel•la Col•lecció particular, segons estava programat des de molts mesos abans.
Mentre, Esperança Camps i Empar Marco havien escrit Vertigen i amdues, pel mes de maig, estaven presentant aquesta última obra (si mireu el web d’Esperança veureu l’extens calendari de presentacions). Per tant, no és difícil deduir que també vam parlar de Vertigen, novel•la que m’ha agradat moltíssim i de la qual vull escriure unes línies com a agraïment pel que n’he gaudit.
La generositat d’Esperança Camps en les explicacions sobre la seua manera d’escriure i la conversa del dimecres citat sobre aspectes de la literatura en general m’han vingut molt bé a l’hora de llegir Vertigen. També, les declaracions que vaig sentir a les autores en TV3, durant una entrevista.
Per tot això puc dir que la novel•la Vertigen va ser una idea inicial d’Empar Marco i que l’han escrita a quatre mans, ben conjuntadament. Les dues dones, periodistes, que iniciaren juntes la seua vida laboral a Ràdio 9, mantenen una amistat de més de 20 anys, cosa que els ha vingut molt bé per a escriure una obra que mai no diries que està feta per més d’una ploma. Una aposta de Sembra Llibres, editorial que ha aparegut en el panorama literari sembrant molt bones llavors de literatura.
Vertigen és una novel•la escrita al caliu de la decepció pel tancament de la ràdio i de la televisió públiques valencianes, però no és un pamflet ni té poca subtància. Pense que gràcies a aquestes dues grans periodistes s’ha pogut disposar d’un corpus informatiu excel•lent. Però, això és el brou. Calen més ingredients per a cuinar una novel•la i que no siga una sopa aigualida. I els tenim gràcies a dues bones escriptores. Tenim la intriga, l’escriptura magistral, un llenguatge adient, culte i capaç, uns personatges perfectament creats (impagble Jonlenon), relacions amoroses, el talp de Presidència, una parella de policies que recorden personatges clàssics, polítics amb noms i cognoms, personatges reals, personatges de ficció, personatges entre dues aigües, la ciutat de València, assassinats, l’alcalde de Burjassot, el jutge de Paterna… i un homenatge a un dels grans: Petros Márkaris, de qui les autores es declaren devotes.
Però per damunt de tot és una novel•la sobre l’extrema dreta. Ens alerta d’aquest perill, del que tenim a casa i de les seues connexions internacionals.
Argumentalment la novel•la parteix de la celebració d’un congrés sobre periodisme al qual conviden, entre d’altres, un professional grec. Eixe congrés no arriba a celebrar-se perquè coincideix (estem a finals de novembre de 2013) amb la declaració de nul•litat de l’ERO de RTVV i tot el periodisme valencià està en plena voràgine de treball.
És una novel•la que es llig sense parar i que ha de formar part d’una bona biblioteca de narrativa. Desitge que es traduïsca a moltes llengües, que es conega arreu la bona literatura que es fa al País Valencià.
Normes d'ús