Literatura

Les paraules de Tomàs Moreno sobre Quarantena

Intervenció íntegra de l’autor en l’acte de presentació del dia 8 de maig a la seu de València de la Intersindical

Abans de començar. Foto de Miquel Calatayud
Abans de començar. Foto de Miquel Calatayud
11 / 05 / 2018 | Dolors Jimeno

Hi trobareu moltes veus i moltes tècniques diferents

Bona vesprada a tots i a totes, vaig a intentar ser molt breu i, qui em coneix sap que això per a mi és prou difícil.
Em trobe ací a ma casa, el Sindicat on he treballat tants anys i duc afiliat quasi trenta, al qual agraisc el seu recolzament, especialment a Dolors Jimeno, que fa una tasca impagable per la cultura en totes les seues vessants.  Ja que he començat el capítol d’agraïments vaig a acabar-lo: agraïsc a Edicions Enkuadres, a Sergi, el haver confiat en mi per aquest projecte, a Ferran Capilla per la seua extraordinària il·lustració de portada, a Paqui Anna, sense la qual aquest llibre no seria el que és, en tindria més errades, a Voro Guzmán que llegirà alguns relats i a Toni Rovira per la seua magnífica presentació i a tots i totes que haveu vingut aquesta estupenda vesprada de maig a un acte literari.
Quan em vaig adonar fa quatre dies que ja tenia quaranta anys i, pot ser que més, vaig reflexionar sobre la barrera que representa el número quaranta, un número màgic i a vegades inabordable. En moltes cultures era sinònim de molts. Podríem trobar prou exemples al llarg de la història, d’un número que té un caràcter simbòlic, com la paraula quarantena que dóna títol al llibre; aquest terme prové del nombre de dies que s’aïllava els viatgers i les mercaderies proce¬dents de zones amb malalties o epidèmies, com la pesta. No es va elegir per mo¬tius científics, es basà en la tradició bíblica dels dies que Jesús va passar al desert, que també tenia un caràcter simbòlic. Avui s’utilitza amb nor¬malitat en camps com la medicina, l’astronàutica i la informàtica i en cap cas es parla de quaranta, sinó d’un període indeterminat de temps. 
El que he fet és buscar a través dels refranys la tradició popular que utilitza aquest número i després anar incorporant-los als relats d’una o un altra forma. Per exemple: Va arribar a les quaranta a casa. Si a trenta no saps i a quaranta no tens, agafa un cabàs i ves-te’n a plegar fems. Molts dels refranys fan referència a l’oratge: Fins al quaranta de maig, de damunt el vestit no et trauràs, i si el temps és inoportú, fins al quaranta-u.. I molts altres que tots recordarem.
Aquest llibre és un recull de relats dividits en col·leccions on hi trobareu moltes veus i moltes tècniques diferents, per a un lector avesat no se li escaparan les influències de Kafka, Paul Auster, Pete Dexter…
No he fugit d’entrar en camps, com ara la literatura medieval, la narrativa històrica o basades en fets reals amb contes com Una aventura argentina que intenta mostrar un Blasco Ibáñez en la seua vessant més aventurera i que crec que és un personatge a reivindicar amb totes les seues contradiccions. Josep Daniel Climent en el seu llibre L’interès per la llengua dels valencians, publicat fa pocs dies parla de com el propi Teodor Llorente, a pesar de les seues diferències polítiques, posa en valor a Blasco per la seua etapa en Lo Rat Penat i la seua trajectòria com novel·lista i periodista.
Una de les qüestions en la qual he treballat més a fons és “el narrador”, he buscat la forma de fer tombs en l’estructura narrativa de manera que en algun moment he fet partícip al lector d’allò que estava passant, dialogue amb ell com explicant-li el procés de l’escriptura de manera que sentira que és capaç de canviar alguna cosa, però els esdeveniments al final el deixen amb aquesta sensació de frustració de que allò que ha de passar al final passa inexorablement. Tenim narradors de creïbles i d’altres no tant.
Alguns dels meus personatges pateixen una espècie de condemna, molt kafkiana, per altra banda, de la que de cap de les maneres van a poder fugir.
Com és un llibre destinat a estudiants de secundària, i perquè no al públic en general. Apareixen relats de caire més amable i desenfadat on presente passatges descriptius i narratius amb històries d’allò més variades, contes de fades i homes llop i històries fantàstiques.
També volia parlar-vos dels espais, en trobareu un fum d’ells i molts quasi impossibles on es perden els personatges sense trobar l’eixida. Però en trobareu altres de recognoscibles perquè aquest és un llibre que es desenvolupa bàsicament a València, moltes vegades sense nomenar-la està present també el barri d’Orriols amb relats de caire autobiogràfic.
A voltes he presentat la trama relatada des de diferents punts de vista per a crear una història que cal muntar-la com un puzle. Històries de Springfield està contada cinc vegades i no seguides.
La segona part d’aquest llibre, com veureu, són relats reeditats i millorats del llibre Un joc de paraules que s’ha esgotat, l’editorial a desaparegut i hem pensat que pagava la pena recuperar-los per a poder tornar a oferir-los als alumnes de secundària que són en definitiva el destinataris principals d’aquesta obra, sense oblidar a qualsevol tipus de públic.
Per acabar diré que les il·lustracions que hi trobareu són de Ferran Capilla i meues.
Gràcies per la vostra presència




Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.